4. EL COMPOSTATGE
En l’agricultura ecològica hi ha diferents mètodes que es poden fer servir per augmentar la fertilitat del sòl.
La paraula COMPOST prové del llatí i significa “posar junts”, ja que es el resultat de barrejar diferents elements per
obtenir un únic producte.
Es tracta d’imitar i d’accelerar els processos que tenen lloc en els ecosistemes a la superfície del sòl, on les restes
vegetals i animals són degradades per l’acció dels microorganismes i altres entitats biològiques.
Característiques de les tècniques de compostatge:
- Hi ha d’haver una barreja equilibrada de matèries riques en carboni i unes altres de riques en nitrogen
- El carboni l’aporten les restes vegetals lignificades, com ara les fulles seques, la palla o les branques triturades
- El nitrogen pot procedir tant de restes vegetals com animals
- La fermentació de les restes s’ha de produir en presència d’oxigen. Si en falta, els materials es podreixen i no es
forma el compost
- Cal un cert grau d’humitat per permetre l’activitat dels microorganismes
- Es necessita un volum de material mínim d’un metre cúbic perquè es produeixi el procés de compostatge
5. ROTACIÓ DE CONREUS. Famílies botàniques
Temporada TARDOR - HIVERN Temporada PRIMAVERA - ESTIU
Lleguminoses i Lleguminoses i
Solanàcies Solanàcies
crucíferes crucíferes
Mongeta (berona,
Pèsols Tomàquets
fina)
Faves
Pebrots
Raves
Naps Albergínies
Cols
Bròquils
Compostes, Umbel·líferes i liliàcies Compostes, Umbel·líferes i liliàcies
quenopodiàcies quenopodiàcies
Enciam Alls Enciam
Pastanagues
Escarola Cebes Cogombres
Julivert
Espinacs Carabassons
Julivert Porros
Bledes
Melons
Api
Remolatxa Síndries
Pastanagues
7. CLASSIFICACIÓ DE LES PLANTES SEGONS LA PART QUE ENS MENGEM
Les hortalisses
Definició: tota aquella planta herbàcia que pot ser utilitzada com aliment de l’home rep en general el nom d’hortalissa, mentre que
el terme llegum queda reservat més específicament a aquelles que pertanyen a la família de les lleguminoses, tant de les que es
mengen les llavors (fesols, pèsols, faves, llenties i cigrons), com d’aquelles en les que es menja el fruit sencer, el qual es denomina
tavella o beina (mongetes tendres, bajoca).
Segons la part que ens mengem de l’hortalissa tenim la següent classificació.
Hortalisses Hortalisses de Hortalisses de Hortalisses de Hortalisses de
d’arrel tija fruit fulla llavor