Natura 2000 Network
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Natura 2000 Network

on

  • 376 views

Deficiencies and weaknesses in the conservation of the sites included in the Natura 2000 marine network of the Balearic Islands

Deficiencies and weaknesses in the conservation of the sites included in the Natura 2000 marine network of the Balearic Islands

Statistics

Views

Total Views
376
Views on SlideShare
376
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • TIPUS D&apos;HÁBITATS NATURALS D’INTERÉS COMUNITARI QUE LA SEVA CONSERVACIÓ REQUEREIX LA DESIGNACIÓ DE ZONES D&apos;ESPECIAL CONSERVACIÓ <br /> ESPÈCIES ANIMALS I VEGETALS D’INTERÉS COMUNITARI QUE PER A LA SEVA CONSERVACIÓ ÉS NECESSARI DESIGNAR ZONES ESPECIALS DE CONSERVACIÓ <br />

Natura 2000 Network Presentation Transcript

  • 1. Societat d’Història Natural de les Balears VI Jornades de Medi Ambient de les Illes Balears Mancances i febleses en la conservació dels llocs inclosos a la Xarxa Natura 2000 marina de les Illes Balears Joan Moranta1, Carmen Barberá1, Benjamí Reviriego2 1 Instituto Español de Oceanografía, Centre Oceanogràfic de Balears, Moll de Ponent s/n, 07015, Palma. 2 Centre Balear de Biologia Aplicada S.L., Llucmajor 18 baixos, 07006, Palma. 16, 17 i 18 d’octubre de 2013
  • 2. Què és la Xarxa Natura 2000? La XN 2000 consisteix en un conjunt d'espais naturals designats pels Estats membres de la Unió Europea, en aplicació de la Directiva Aus i la Directiva Hàbitats. Directiva Hàbitats Annex I: hàbitats naturals d’interès comunitari Annex II: espècies fauna i flora d’interès comunitari Annex III: Criteris selecció Juny 1995 Annex IV: espècies flora i fauna que requereixen una protecció estricta Annex V: espècies fauna i flora que requereixen regulació L’objectiu: protecció de les espècies i els hàbitats mitjançant la integració de llocs que millor representen el patrimoni natural de la UE. Directiva Aus Zones d’Especial Protecció per a les Aus ZEPA Llistes nacionals de llocs Juny 1998 Llista europea de llocs d’importància comunitària LIC Designació de les Zones Especials de Conservació ZEC 2012 Juny 2004 RN 2000 Marina Xarxa NATURA 2000 operativa
  • 3. La Xarxa Natura 2000 a Europa, Espanya i Balears Superficie Àrea Geogràfica Total Terrestre Marina Europa (km2) 13.455.884 5.259.416 (39%) 8.196.468 (61%) Llocs Natura 2000 28.553 26.193 (92%) 2.360 (8%) Àrea Natura 2000 (km2) 1.009.930 (8%) 768.142 (14%) 241.536 (3%) Espanya (km2) 1.604.399 504.782 (31%) 1.099.617 (69%) Llocs Natura 2000 2001 1.790 (89%) 211 (11%) Àrea Natura 2000 (km2) 147.918 (9%) 137.664 (27%) 10.193 (<1%) Illes Balears (km2) 21.920 4.992 (23%) 16.920 (77%) Llocs Natura 2000 157 114 (73%) 43 (27%) Àrea Natura 2000 (km2) 2.250 (10%) 1.165 (23%) 1.085 (6%) Xarxa Natura 2000 Alta Mar (offshore) Sup.Tot.= Sup.Terr.+Sup.Marina (ZEE+Mar Territorial)/Sup.Mar.Balears= Mar.Terr. Europa: 101 Llocs, 6.400 Km2 (<0,1%) Font: Nature and Biodiversity Newsletter. Natura 2000, Nº 34, July 2013 Espanya: 1 Lloc, 2.300 Km2 (0,2 %) Font: http://www.xarxanatura.es; MAGRAMA Balears: 0
  • 4. 40 35 30 25 45 43 43 20 15 22 10 % Sup. Total ZEPA 17 16 % Sup. Terrestre ZEPA 13 5 8 7 0 6 5 2 0 0 1 MAGRAMA 45 % Sup. Terrestre LIC ZEE % Sup. Total LIC C.A. Melillla % Km Costa C.A. Ceuta 0 0 6 2 2 1 La Rioja C.A. Ceuta C.A. Melillla ZEE 59 52 49 49 42 % Sup. Marina LIC % Sup. Marina ZEPA MAGRAMA 7 C. Madrid Cantabria C.F. Navarra R. Murcia P. Astúries País Basc Galicia Castilla-La Extremadura C. Valenciana Catalunya Castilla i Lleó I. Balears I. Canàries Aragó 21 La Rioja 5 País Basc 5 C. Madrid 10 Cantabria 10 72 P. Astúries 15 Galicia 15 94 89 C.F. Navarra 20 R. Murcia 20 137 Castilla-La 25 C. Valenciana 25 156 153 I. Canàries 30 Aragó 30 I. Balears 35 Andalusia 35 Castilla i Lleó 40 Andalusia La Rioja C. Madrid C.F. Navarra 45 40 Extremadura % Sup. Mar Territorial Castilla-La Extremadura Castilla i Lleó Aragó C.A. Ceuta C.A. Melillla R. Murcia 45 Catalunya % Sup. Terrestre (CCAA) Cantabria País Basc P. Astúries C. Valenciana Catalunya Galicia Andalusia I. Balears I. Canàries La Xarxa Natura 2000 a Espanya per CCAA 195 120 115 28 Nº LIC 73 71 70 63 55 38 Nº ZEPA
  • 5. La Xarxa Natura 2000 a Espanya per CCAA i els Plans de Gestió 80 70 % LIC amb PG 60 50 40 30 Termini per a la aprovació dels PG: I. Canàries C. Madrid C.F. Navarra I. Balears Catalunya Castilla i Lleó Extremadura R. Murcia Andalusia Galicia C. Valenciana P. Astúries País Basc Cantabria C.A. Ceuta C.A. Melillla Aragó C.-La Mancha La Rioja 0 0 0 7 8 0 0 P. Astúries 0 0 País Basc 0 0 Cantàbria 0 0 0 2 0 0 0 0 0 0 1 1 0 5 0 1 C.F. Navarra Catalunya Extremadura C. Madrid R. Murcia Castilla i Lleó C.-La Mancha I. Canàries C.F. Navarra I. Balears Andalusia Galicia C. Valenciana P. Astúries País Basc Cantabria C.A. Ceuta C.A. Melillla Aragó La Rioja 0 C.-La Mancha % ZEPA amb PG Andalusia Extremadura 0,0 0 Castilla i Lleó 0,5 14 Aragó 1,0 I. Balears C.A. Melillla 1,5 0 C.A. Ceuta 2,0 132 R. Múrcia 0 I. Canàries C. Valenciana 10 Nº Z PG Catalunya 20 Nº L PG Galícia Regió Macaronèsica: desembre 2007 Regió Atlàntica: desembre 2010 Regió Mediterrània: desembre 2012 CCAA 10 0 C. Madrid 2 2 La Rioja 0 0 % LIC sense PG % ZEPA sense PG Font: La Red Natura 2000 en España. Situación por comunidades autónomas. Informe WWF 2012. % LIC amb PG % ZEPA amb PG
  • 6. La Xarxa Natura 2000 a les Illes Balears 157 LLOCS NATURAL S  137 LIC (9% SUP.TOT./19% SUP.TERR.)  55 ZEPA (6% SUP.TOT./17% SUP.TERR.) 43 LIC MARINS (6% MAR TERR.) 14 ZEPA MARINES (3% MAR TERR.)
  • 7. Els Formularis Normalitzats de Dades (FND) de la Xarxa Natura 2000 El FND És el document oficial que s’utilitza per a la declaració dels espais de la XN 2000 i recull la informació ecològica més rellevant de cada lloc i els criteris utilitzats en la seva selecció 3. Informació ecològica 3.1. Tipus d’Hàbitats i criteris d’avaluació del lloc Representativitat, Conservació, Restauració 3.2. Espècies d’aus (article 4 Directiva Aus) Espècies flora i fauna Annex II Directiva hàbitats 3.3. Altres espècies de flora i fauna 1. Identificació del lloc 1.1. Tipus de lloc 1.2. Codi del lloc 1.3. Denominació del lloc 1.4. Data de primer emplenament 1.5. Data d’actualització 1.6. Institució que subministra la informació 1.7. Indicació del lloc i data de designació/classificació 2. Localització del lloc 2.1. Coordenades del centre 2.2. Superfície del lloc 2.3. Percentatge de superfície marina 2.4. Longitud 2.5. Codi i nom de la regió administrativa 2.6. Regió biogeogràfica 4. Descripció del lloc 4.1. Característiques generals del lloc 4.2. Qualitat i importància 4.3. Amenaces, pressions i activitats amb impacte 4.4. Règim de propietat 4.5. Documentació 5. Figures de protecció (facultatiu) 5.1. Figures de protecció a nivell nacional i regional 5.2. Relació del lloc amb altres paratges Llocs pròxims Llocs amb figures de protecció distintes 5.3. Designació del Lloc 6. Gestió del lloc 6.1. Institució responsable de la gestió del lloc 6.2. Pla de gestió 6.3. Mesures de conservació 7. Mapa del lloc
  • 8. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES ALTA MAR PLANS DE GESTIÓ UNA DE LES PRIMERES MANCANCES DE LA XN 2000 MARINA DE LES ILLES BALEARS ÉS ATRIBUIBLE A LA PRÒPIA DIRECTIVA HÀBITATS: LA DIRECTIVA HÀBITATS SE CENTRA MÉS EN LA PART TERRESTRE QUE EN LA MARINA COMPONENT TERRESTRE COMPONENT MARINA
  • 9. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES MANCANCES DIRECTIVA HÀBITATS ANNEX I HÀBITATS D'INTERÈS COMUNITARI 9 208 HÀBITATS HÀBITATS TERRESTRES MARINS NOMÉS 2 SÓN VERITABLES HÀBITATS Praderes de Posidonia (Posidonion oceanicae) (1120) Estructures submarines causades per emissions de gasos (1180) LA MAJORIA SÓN ÀREES GEOGRÀFIQUES I/O GEOLÒGIQUES Llacunes (1150), Estuaris (1130), Badies i Cales (1160), Esculls (1170), Planes de fang/arena no cobertes d’aigua amb marea baixa (1140); Bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina (1110); Coves submarines (8330)
  • 10. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES MANCANCES DIRECTIVA HÀBITATS Biocenosis de detrític costaner BIOCENOSIS NO INCLOSES EN ELS FND 2000 DE LES I. BALEARS Biocenosis de maërl Biocenosis de C. nodosa i Z. noltii Boscos de Cystoseira Spp. Biocenosis de coral·ligen
  • 11. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES ANNEX IV.- ESPÈCIES QUE REQUEREIXEN UNA PROTECCIÓ ESTRICTA 400 ESPÈCIES MANCANCES DIRECTIVA HÀBITATS Cetacis totes les spp. (23) 5 Tortugues, 3 Peixos, 2 Pinnípedes, 4 Mol·lusc, 1 Equinoderm ANNEX II.- ESPÈCIES PER LES QUE ÉS NECESARI CREAR ZEC 880 ESPÈCIES 18 MARINES 2 Cetacis 2 Tortugues 8 Peixos 5 Pinnípedes 1 Mol·lusc MARINES ANNEX V.- ESPÈCIES QUE PODEN REQUERIR MESURES DE GESTIÓ 94 ESPÈCIES MARINES Peixos Alosa spp. (2), 1 Crustaci, 1 Cnidari, 2 Algues
  • 12. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES ANNEX IV.- ESPÈCIES QUE REQUEREIXEN UNA PROTECCIÓ ESTRICTA Cetacis totes les spp. (8) 3 Tortugues MANCANCES DIRECTIVA HÀBITATS ANNEX II.- ESPÈCIES PER LES QUE ÉS NECESARI CREAR ZEC ANNEX V.- ESPÈCIES QUE PODEN REQUERIR MESURES DE GESTIÓ Incloses en els FN 2000 I. Balears No incloses en els FN 2000 I. Balears
  • 13. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears Formulari Normalitzat de Dades HÀBITATS ESPÈCIES MANCANCES DIRECTIVA HÀBITATS BIOCENOSIS NO INCLOSES EN ELS FND 2000 DE LES I. BALEARS ESPÈCIES NO INCLOSES EN ELS FND 2000 DE LES I. BALEARS 3. Informació ecològica 3.1. Tipus d’Hàbitats i criteris d’avaluació del lloc Representativitat, Conservació, Restauració 3.2. Espècies d’aus (article 4 Directiva Aus) Espècies flora i fauna Annex II Directiva hàbitats 3.3. Altres espècies de flora i fauna 4. Descripció del lloc 4.1. Característiques generals del lloc 4.2. Qualitat i importància 4.3. Amenaces, pressions i activitats amb impacte 4.4. Règim de propietat 4.5. Documentació 480 ESPÈCIES INCLOSES EN ELS FND DE LA XARXA 2000 MARINA SOLS 60 ESPÈCIES MARINES INCLOURE INFORMACIÓ EXISTENT: RESERVES MARINES, ATLES BIODIVERSITAT MARINA
  • 14. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES FONS BATIALS AMB FÀCIES DE: Coralls d’aigües fredes (Lophelia pertusa i Madrepora oculata) Camps de ofiuroïdeus (Leptometra phalangium), Brachiopods (Grypheus vitreus) i pennatulasis (Funiculina quadrangularis) Boscos de gorgònies ALTA MAR PLANS DE GESTIÓ Projecte LIFE+ INDEMARES (2009-2013) Ses Olives Ausias March Emilie Baudot OCEANA 2011. Montañas submarinas de las Islas Baleares: Canal de Mallorca 2011. Propuesta de proteccion para ́ Ausias March, Emile Baudot y Ses Olives ́
  • 15. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES ALTA MAR PLANS DE GESTIÓ 39 NOVES ZEPA (8 ILLES BALEARS)
  • 16. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES ALTA MAR PLANS DE GESTIÓ 14 PLANS DE GESTIÓ IGUALS PER A TOTS ELS LIC: RECULL DE NORMATIVA AMBIENTAL REGULACIÓ I GESTIÓ DEL FONDEIG SOBRE PRADERIES DE POSIDONIA NO HI HA UNA REGULACIÓ DELS USOS ESPECÍFICS DE CADA LIC EN FUNCIÓ DE LES SEVES CARACTERÍSTIQUES ECOLÒGIQUES GESTIÓ PESQUERA A LA XARXA NATURA 2000
  • 17. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears HÀBITATS ESPÈCIES ALTA MAR PLANS DE GESTIÓ LA MANCA DE DEFINICIÓ EN LA DIRECTIVA HÀBITATS ESDEVÉ EN ABSÈNCIES CLAMOROSES EN ELS FORMULARIS DELS LICS ÉS NECESSARI QUE ELS FORMULARIS INCLOGUIN LA MÀXIMA INFORMACIÓ EN RELACIÓ A LES ESPÈCIES I ELS HÀBITATS MÉS RELLEVANTS LOCALMENT DES DEL PUNT DE VISTA DE LA CONSERVACIÓ, BASANT-SE EN LA INFORMACIÓ EXISTENT I ELS INSTRUMENTS DISPONIBLES:
  • 18. Mancances i febleses de la XN 2000 marina de les Illes Balears CONVENI SOBRE EL COMERÇ INTERNACIONAL D'ESPÈCIES AMENAÇADES DE FAUNA I FLORA SILVESTRES (CITES, IUCN) CONVENI DE BARCELONA: ESMENES A LES LLISTES DELS ANNEXOS II I III DEL PROTOCOL SOBRE ZONES ESPECIALMENT PROTEGIDES I LA DIVERSITAT BIOLÒGICA EN EL MEDITERRANI LLEI DE PATRIMONI NATURAL I DE LA BIODIVERSITAT LLISTAT NACIONAL D’ ESPÈCIES EN RÈGIM DE PROTECCIÓ ESPECIAL CATÀLEG ESPANYOL D'ESPÈCIES AMENAÇADES INVENTARI ESPANYOL D'HÀBITATS I ESPÈCIES MARINS (IEHEM) LLISTA PATRÓ DELS HÀBITATS MARINS PRESENTS A ESPANYA I LA SEVA CLASSIFICACIÓ JERÀRQUICA PROJECTE DE CLASSIFICACIÓ DE REFERÈNCIA DELS TIPUS D'HÀBITAT MARINS DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA (PLA D'ACCIÓ PEL MEDITERRANI, UNEP)
  • 19. PRORED NATURA 2000 “Accions operatives per a reforçar la Xarxa Natura 2000 marina de les Illes Baleares” Acciones en los 43 LIC y 14 ZEPA marinos SOCIS PARTICIPANTS: IEO, IMEDEA, MAGRAMA, DGMNEACC