Programa electoral definitiu
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Programa electoral definitiu

on

  • 1,751 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,751
Views on SlideShare
1,750
Embed Views
1

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

1 Embed 1

http://www.slideshare.net 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft Word

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Programa electoral definitiu Programa electoral definitiu Document Transcript

  • Un projecte integral de ciutat.<br />Un projecte per a Figueres <br />Una prÈvia : de l’Ètica a la política<br />El codi ètic d’Esquerra: una eina per la regeneració política<br />La imminència d'unes eleccions és motiu perquè gairebé sempre reaparegui el tema de les complicades relacions (en una societat democràtica) entre la ciutadania i la classe política. En un intent de superar les diferències existents entre una i altra, alguns partits plantegen la necessitat d'un reforçament ètic per tal d'augmentar la credibilitat dels qui es dediquen a l'activitat política. Els d'Esquerra considerem que aquest reforçament ètic és una bona via de regeneració. Millor dit, una via absolutament necessària i indefugible per tal de reconquerir la confiança del conjunt de ciutadans i ciutadanes. Dit això, però, convé fer tot un seguit de precisions, ja que l'ètica sovint s'utilitza només com a argument polític partidista per tal de combatre els adversaris o com argument merament propagandístic, sense que en realitat impliqui canvis profunds ni que corregeixi alguns dels defectes que inevitablement té el nostre funcionament democràtic a tots nivells.<br />No fa gaire, l'alcalde Santi Vila proposà un “Codi Ètic Figueres 2011” i, com no podia ser d'altra manera, els del grup municipal d'ERC vam dir-hi la nostra. Un dels punts de discrepància amb la proposta fou que no estàvem d'acord amb què calia respectar la llista més votada com a la més legitimada per formar govern. Entenem que legalment, èticament i políticament és plenament legítima tota opció que aconsegueixi de manera democràtica una majoria que li permeti constituir un govern municipal. A part d'aquest punt, vam considerar també que d'altres punts de l'esmentat codi ètic eren innecessaris perquè ja estaven regulats per llei i que per tant ja són d'obligat compliment. En canvi, considerem que s'hi haurien d'incloure d'altres punts molt importants. Considerem que tot codi ètic que s'hagi de subscriure ha de deixar a part tot allò que ja és regulat en d'altres reglaments o lleis i, en canvi, ha de registrar aquells aspectes que lliurement els qui el subscriuen s'autoimposen a ells mateixos en un exercici d'intentar enfortir els vincles entre ètica i política més enllà de l'estricte compliment de la llei. D'aquí que Esquerra defensarà que siguin incorporats els punts següents: <br />-Clara separació de la figura institucional (alcalde i regidors) de la representació de partit i de l'interès personal. Compromís de no emprar recursos ni informació institucional ni a benefici partidista ni a benefici personal. <br />-Compromís de no utilitzar recursos de l'administració (especialment periodístics) al servei d'interessos de partit <br />-Fomentar la participació ciutadana per mitjà de l'organització de la ciutat en districtes i del nomenament de regidors de barri. Compromís de dotar aquests organismes de manera adequada perquè puguin fer la seva funció, fins al punt que sigui possible la mateixa discussió d'uns pressupostos municipals participatius <br />-Creació de nous espais d'informació i publicitat d'associacions, partits i entitats no lucratives, que actualment són clarament insuficients i que han de competir amb la publicitat de caire comercial<br />-Condemna explícita de les actituds de xenofòbia i d'intol·lerància manifesta (sexisme, homofòbia, apologia dels genocidis...)<br />-Condemna pública del consistori envers aquells regidors/es que, durant el seu mandat, canviïn de partit, ja que no han estat elegits de manera individual, sinó en tant que representants del grup que els presenta.<br />-Defensa explícita del pluralisme polític i ideològic com a valor <br />-Defensa del laïcisme i del pluralisme religiós<br />Defensarem aquest punts i reclamaren que s'incloguin en tot codi ètic que s'autoimposin lliurement els qui el subscriguin. En el benentès que una mesura així és del tot necessària per tal d'anar cap a una regeneració política real. <br />1.2 Una campanya electoral autofinançada, coherent amb la nostra manera de fer política<br />A finals de gener, es va modificar la legislació, per establir limitacions enla publicitat electoral en el període anterior al dia d’inici de campanya (6 de maig). És un primer pas, benintencionat, per evitar que la ciutadania hagi d’aguantar allaus publicitaris des de mesos i mesos abans de les eleccions. Però no és suficient per impedir aquelles situacions que fan més mal d’ulls en una campanya electoral. <br />Pel que fa als ajuntaments, des del dia 29 de març (data de convocatòria de les eleccions) i fins al dia 6 de maig, queden prohibides les campanyes institucionals que vulguin explicar “èxits” dels governs. Tampoc s’autoritza que aquests “èxits” es divulguin amb insercions comercials en premsa, repartiments de quaderns, catàlegs, butlletins, etc. Lògicament, la normativa també ha prohibit –ja era hora!- les inauguracions d’obres o les primeres pedres. Però les escletxes legals faran que aquestes prescripcions puguin ser obviades amb actes permesos ... que tenen el mateix efecte: estan autoritzades les visites a obres, la informació de projectes o de fases de projectes, etc. ... amb la publicitat que se’n desprèn (els mitjans publiquen aquests actes).<br />Igual passa en un context més general. És prohibeix demanar el vot, exhibir publicitat en suports comercials (banderoles en fanals, publicitat contractada en tanques, etc.) i altres accions, però es permeten mítings i actes a llocs públics destinats a presentar els candidats o el programa electoral; la distribució de fulletons, cartes o pamflets...; el repartiment de material divers (clauers, bolígrafs, pins, etc) que inclogui el nom o la fotografia dels candidats o la denominació o sigles de la formació; l’exhibició de la fotografia dels candidats i les sigles del partit a l’exterior dels edificis ... sempre que no hi hagi contracte de publicitat (?); .. i així fins arribar a l’extrem que pots fer circular un vehicle privat amb fotografies per anunciar actes o donar a conèixer candidats...però no pots contractar una flota de vehicles per fer publicitat (?).<br />En síntesi: una modificació legal necessària, però que ha quedat curta si es volia evitar el bombardeig propagandístic a la ciutadania amb molta antelació a la data d’inici de la campanya. Mentrestant, total impunitat per a altres realitats que incideixen de manera directa en la (democràticament necessària) igualtat d’oportunitats de les campanyes. Especialment, quant al finançament. Alguns –som la majoria, potser- encara anem sufragant campanyes modestes amb préstecs que hem de retornar amb els rèdits (si hi són) dels resultats electorals (si no, diners perduts). D’altres tenen moltes facilitats per disposar d’ingents sumes de diners d’aportacions particulars. En aquest país, la llei ni tan solament és capaç d’obligar que aquests lobbys siguin reconeguts públicament (detallant les seves donacions), com als Estats Units. <br />El diner no fa la felicitat (electoral), però hi ajuda, sens dubte.<br />El decàleg d’Esquerra<br />1- La ciutat és primordial. Per damunt de tot ha de prevaldre l'interès ciutadà.<br />2.- Ambició i realisme. Ens comprometem a optar per mesures que es puguin realitzar en els propers quatre anys. La nostra recent experiència de govern ens permet conèixer les limitacions existents, però també les potencialitats que es poden desenvolupar.<br />3.- Recuperació de la capitalitat i de la funció de ciutat referencial. Figueres ha de tornar a ser la capital de tot l'Empordà i ha de situar-se entre les ciutats líders del país. <br />4.- Assumir una funció capdavantera en polítiques transfrontereres adreçades a establir lligams econòmics i culturals amb al Catalunya del Nord. Desenvolupar una política municipal exterior, les bases de la qual hem assentat en aquest mandat. <br />5- Democràcia municipal, transparència i joc net. Potenciar la participació a partir dels districtes i dels regidors de barri, que nosaltres hem impulsat. Informació exhaustiva de l'acció municipal i honestedat i consens en l'acció de govern. Consultes populars per aquells temes clau per a la ciutat.<br />6- Creixement racional i sostenible de la ciutat. Volem una ciutat ambientalment sostenible. Cal reequilibrar el creixement urbanístic i resoldre la insuficiència manifesta d'equipament i de terrenys municipals. Nou pla d'urbanisme. Nou pavelló municipal.<br />7.- Lluita contra la crisi. Racionalització de la despesa municipal i abordar polítiques d'estalvi. <br />8- Atenció especial a la joventut. Incidir sobretot en la formació, l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Foment de la participació dels joves i suport a l'associacionisme juvenil.<br />9- Una capital emprenedora. Promoure el comerç en detall i el turisme amb una marca pròpia. Recompondre el teixit industrial. Apostar per les energies alternatives<br />10- Una capital cultural, educadora, catalana i oberta. Impulsar l'Institut Municipal de Cultura. Atraure estudis professionals mitjans i universitaris. Incorporar els nouvinguts. Promoure la normalització lingüística i la memòria ciutadana. Reforçar la nostra identitat nacional i avançar cap a la independència de Catalunya <br />2 Una política per a Figueres: fer juntament l’Ajuntament<br />2.1 Governar amb la gent per aturar la desafecció política. <br />Si una cosa genera coincidència en el moment actual de la política, és el terme “desafecció”. Aquest allunyament dels ciutadans de la política es tradueix de moltes maneres i es visualitza a través de moltes actituds quotidianes, per bé que la més visible és l’abstenció a les urnes. Ja és va notant, però s’anuncia un creixement espectacular en un futur proper, especialment arran de la multiplicació exponencial del nombre de casos de corrupció i de les xifres que surten a la llum. Resulta evident que convenen solucions urgents, probablement algunes de les quals són tan “estructurals” –obertura de les llistes, per exemple– que costen de consensuar. Però el debat i les solucions no es poden ajornar massa en el temps, si no es vol facilitar la instal·lació ferma en l’imaginari col·lectiu de postures populistes que perjudicarien el sistema democràtic (el menys dolent dels que es coneixen, com irònicament s’acostuma a dir).<br />Mentrestant el debat a fons no arriba o no es concreta, s’ha d’anar apostant per solucions més senzilles que aturin la desafecció i generin una certa esperança en aquells que se senten socialment implicats (poble, ciutat, país) i que tenen una determinada concepció de la vida política. Una de les línies imprescindibles és aprofundir en els mecanismes de participació ciutadana. Sóm conscients que el terme ha evidenciat tantes vegades ser una façana sense res a darrera, un enunciat sense contingut real, que fins i tot hi ha experts que se’n qüestionen la necessitat. No ho compartim. És més, en els temps actuals, més que mai necessitem generar –ni que sigui gradualment– espais de participació real de la ciutadania. Amb un objectiu final: governar “amb” la gent.<br />A partir d’aquesta presa de posició, des d’Esquerra volem elaborar un ambiciós pla de participació ciutadana a Figueres, des de l’àrea de gestió municipal que ara inclou aquest terme en la seva denominació genèrica. La redacció, amb concreció d’objectius i mesures que els facin possibles, requereix un cert temps, entre d’altres coses perquè cal adaptar les directrius teòriques a la realitat figuerenca. Des d’Esquerra apostem decididament per organitzar la ciutat en districtes, dotats de d’organismes consultius i decisoris (consells de districtes). Una de les claus de l’èxit pot ser la potenciació de la xarxa de centres cívics i locals socials com a espais de civilitat, de contacte, de comunicació i de formació. Amb la millora de les seves infraestructures i dels serveis que presten.<br />Però mentrestant, des del primer dia, es poden començar a fer algunes passes en el camp de les actituds, de les decisions. Escoltar i explicar-se als col·lectius (associacions de veïns, entitats, etc.), sempre des d’un compromís de transparència en la gestió dels diners públics. I complir allò a què et compromets, és clar. <br />2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà.<br /> Parlar de participació en una democràcia podria semblar una quimera, si no fos perquè les pròpies democràcies representatives tenen també les seves limitacions i, sobretot, necessiten ser permanentment validades per aquells als quals pretenen representar i servir. En un context de manca de credibilitat de l’acció política en general i de la cultura de l'efímer, és imprescindible que des de l’àmbit municipal es potenciïn i es revitalitzin tots aquells espais i fórmules participatives que promocionin, facilitin i coresponsabilitzin el conjunt de la ciutadania en els afers públics de la seva comunitat convivencial.<br />L’ideari republicà d’Esquerra ofereix al conjunt de la societat catalana un magnífic patrimoni conceptual i instrumental per tal que la pròpia societat vagi guanyant espais de sobirania en l’exercici diari de la democràcia. No es poden construir ciutats i/o pobles a partir de dinàmiques dels uns contra els altres o dels uns al marge dels altres.<br />La ciutadania es construeix amb els uns i els altres en benefici de l’interès comú. Tot allò que no vagi en aquesta direcció afebleix la democràcia i, per tant, en el nostre país, la consciència nacional i social. Ara bé, a l’hora de propiciar processos i espais participatius, és essencial que tinguin uns nivells de credibilitat imprescindibles. Aquests venen donats per la percepció que en tinguin els propis agents participatius. Cal conjugar representativitat formal i legal, que ve donada pels processos electorals de sufragi universal i per les formes de representació “no electorals” però que compten amb tota la formalitat institucional que correspongui i alhora són plenament assumides per consens de la part de la ciutadania que en forma part. En aquest sentit, Esquerra promourà la creació de dinàmiques i instruments de representació efectiva i activa de la ciutadania, mitjançant la creació de consells sectorials, territorials i veïnals de participació que tindran en el Consell de ciutat, de vila, o de poble la seva màxima representació. <br />Acostar a la ciutadania la política i la gestió municipals.<br />Aprofundir en la correspondència i la coresponsabilitat entre institució pública i ciutadania, perquè és bàsica en una societat justa i que pretén ser equitativa.<br />Crear el Consell de ciutat, vila o poble com a òrgan representatiu —no electe— per definició de la societat organitzada. Ha d'actuar com a consell assessor de la corporació municipal. És el consell de consells, i està integrat pels Consells sectorials, més els organismes representatius de la ciutat i ciutadans i ciutadanes a títol personal, consensuats pels electes locals.<br />Fer els pressupostos participatius, tant en la fase d’elaboració com en la seva posterior avaluació.<br />Donar al teixit associatiu del municipi un autèntic estatus institucional i<br />protocol·lari, sobretot amb les associacions de veïns i veïnes i comercials.<br />Establir reconeixements públics de ciutadanes i ciutadans i entitats "exemplars" pel que fa a les seves conductes cíviques en benefici de la col·lectivitat. La votació haurà de ser popular.<br />Promocionar decididament el voluntariat cívic a partir de la institució pública.<br />Potenciar les manifestacions públiques del teixit associatiu —mostres d'entitats, dia del ..., etc.<br />Crear unitats, serveis, oficines de ciutadania i desenvolupament comunitari, com a ens dinamitzadors del teixit associatiu.<br />Potenciar les polítiques de comunicació com a eina de relació entre la ciutadania i l’Ajuntament. Mitjançant l’OMAC, l’Ajuntament garantirà l’accés dels ciutadans i les ciutadanes i de les entitats a la informació relativa a l’activitat municipal.<br />Entendre la participació com una oportunitat òptima per a enfortir els lligams i la integració col·lectives.<br />Evolucionar l’actual model de subvencions a les entitats locals a un model on els contractes programa o els convenis de col·laboració siguin l’eix de la relació, allà on sigui possible.<br />Elaborar plans d’usos i serveis per als centres escolars del municipi, en resposta a la necessitat d’obrir-los al seu entorn i ser un element central de la participació de la ciutadania.<br />Fomentar la participació de la ciutadania a les entitats i les associacions locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit associatiu local.<br />Una de les característiques dels moviments socials és el coneixement i el treball de proximitat que realitzen aquests moviments, la detecció de problemàtiques i dels dèficits del nostre municipi, així com la seva capacitat d’organització i mobilització social. Detectar i treballar amb aquests moviments permetrà als ajuntaments desenvolupar respostes més eficients a les necessitats socioculturals que es generen.<br />Fomentar, promoure i garantir la participació del teixit associatiu, de la societat civil organitzada i de les entitats locals del municipi.<br />Garantir l'accés a les noves tecnologies per a totes les entitats que no disposin dels recursos econòmics, materials i humans suficients. Utilitzar el domini .cat en totes les noves webs i portals en què l'Ajuntament hi contribueixi o promogui.<br />Establir un canal de comunicació i coordinació entre l'Ajuntament i el municipi en tots aquells temes en què la societat s'organitzi a través d'associacions o moviments de caràcter cívic i local.<br />Enfortir la xarxa associativa i garantir-ne la interlocució, la comunicació i la<br />participació en els temes rellevants que afectin el municipi, sent especialment<br />sensibles a les reivindicacions que es plantegin si són d'interès general i beneficien el conjunt de la població. Garantir la presència associativa a tots els consells de participació —òrgans sectorials, consells municipals, consells de barri, etc.<br />Facilitar, en general, la interlocució i la informació complementària de les<br />demandes expressades per tal d’abordar amb rigor les solucions necessàries. <br />2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat<br />Fins al moment hem plantejat mesures per millorar les condicions de vida a nivell individual del jovent, però no ens podem oblidar de la importància social que adquireix el seu treball col·lectiu i comunitari. En aquest sentit, hem d’estudiar mesures que fomentin la participació de les persones joves a la societat, un element que s’ha reduït sensiblement en els darrers temps i que ha coincidit amb l’augment de les dificultats per emancipar-se. Entenem que emancipar-se també vol dir entrar a formar part de ple dret en la societat i, per tant, contribuir a dissenyar-la i construir-la. El jovent ha de poder disposar de les eines que li permetin dissenyar el seu projecte de futur individual perquè pugui participar en el col·lectiu. <br />La millor forma de fomentar la participació és garantir l’emancipació de la gent jove, però sobretot corresponsabilitzar-la d’aquest procés. Al marge d’això, l’activitat de les entitats i associacions juvenils és importantíssima, ja que són els elements que donen vitalitat als municipis, sent autèntiques escoles de valors i convivència. Per aquest motiu, es treballarà per fomentar les entitats i associacions a tirar endavant els seus projectes. Al mateix temps, cal promoure la cultura juvenil i les activitats culturals que realitzen les persones joves ja que, com les entitats i les associacions, de les activitats en comú es desprèn la identitat que ens defineix com a poble. Són elements que poden contribuir a crear consciència comunitària. <br />La participació juvenil en projectes comunitaris ha decaigut de forma considerable en els darrers temps i s’ha accentuat en el món de la política, fet que ha quedat palès en l’alt índex d’abstenció dels darrers comicis electorals. L’anàlisi de motius que ens condueixen a aquesta situació és molt complexa, però és evident que si es fomenta la proximitat entre el jovent i l’Administració es pot contribuir a corregir aquesta tendència. Hem d’aconseguir vincular els joves i les joves del nostre municipi amb les polítiques de joventut, no només com a tall consultiu, sinó per fomentar una cogestió que trenqui amb el tradicional paternalisme que únicament condueix el jovent a l’apatia.<br />Al mateix temps, l’accentuació de l’individualisme en la nostra societat ha afectat de forma especial les entitats, que cada vegada veuen amb més dificultats com prosseguir la seva tasca. Si bé és una feina que sovint no es valora prou, la contribució social de les entitats i associacions és importantíssima, ja que doten la societat de cada municipi d’un dinamisme propi que li permet definir-se com a poble. Per tant, si volem un poble viu necessitem unes entitats vives. <br />2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove dels Països Catalans. <br />Cal que l’associacionisme guanyi pes dins la ciutat. Començant per la gent jove, cal motivar-la perquè participi en les associacions i iniciatives del municipi. La participació és clau per tal de cohesionar la societat civil i mobilitzar-la davant la injustícia social i perquè formin part fonamental en les iniciatives que transformin el nostre municipi. <br />El nostre objectiu a llarg termini en aquest àmbit és fer de Figueres una de les ciutats amb més participació jove de tots els Països Catalans. <br />Propostes: <br />Obrir les portes de les escoles, instituts i els organismes públics a les associacions de la ciutat, creant més espais de diàleg i interacció: creació de jornades formatives, jornades participatives amb les propostes de diverses entitats, realització d’activitats dins de les escoles, instituts i organismes públics per part de les entitats, etc.<br />Fomentar la participació en tots els àmbits (associacionisme, cultura, esport...), incidir a les escoles i instituts per tal de fomentar la participació ciutadana als joves, la creació de noves associacions juvenils i l’adhesió d’aquestes al CLJF.<br />És necessari construir un hotel d’entitats de Figueres, que esdevindrà un espai que agruparà tota la informació i serveis dedicats a la gent jove: borsa d’habitatge jove, borsa de treball, Oficina d’Informació Juvenil, punt de prevenció, etc. Inclourà també la seu del Consell Local de Joventut de Figueres, espais per a les entitats juvenils amb pocs recursos i una sala polivalent amb escenari, destinada a l’ús musical i artístic, així com bucs d’assaig, tot això per a potenciar, motivar i ajudar els grups musicals juvenils de la ciutat. Es destinarà, per tal de coordinar aquest espai, la figura del “dinamitzador juvenil” de Figueres, que promourà un impuls per tal de que la xarxa d’associacions pugui desenvolupar-se. <br />S’obriran les portes i es crearan espais de participació, dins l’Hotel d’Entitats de Figueres, als/les joves no associats/des, per tal de que tinguin punts d’interacció amb el món de la participació i l’associacionisme: realització de debats, xerrades o activitats diverses dirigides als joves. <br />Cal potenciar la xarxa de difusió publicitària a escoles i instituts (Butlletí jove) relacionada amb les activitats realitzades per part de les entitats juvenils a Figueres o activitats realitzades a l’Hotel d’Entitats. <br />Accelerar els tràmits burocràtics per facilitar la realització d’esdeveniments per part de les entitats i la creació d’associacions.<br />Promoure el reconeixement social de l’associacionisme juvenil com a eina de cohesió social i participació, donant suport a projectes liderats per entitats juvenils del municipi, a nivell econòmic, tècnic i d’infraestructures.<br />Consell local de joventut de Figueres<br />Relacionat amb el punt anterior, el Consell Local de Joventut de Figueres és la entitat que aglutina les entitats juvenils de la ciutat. Aquest, va suprimir el Consell Municipal de Joventut, òrgan regit per l’àrea de joventut de l’Ajuntament, per esdevenir una estructura independent de l’administració, gestionat per una junta escollida per les entitats.<br />La tasca del CLJF ha de ser la d’enllaçar la veu de les entitats i dels joves figuerencs amb l’Ajuntament, ha de mantenir una independència política i ha de servir per unir les causes i les lluites que afectin el jovent de la ciutat. Ha de tenir els recursos necessaris per tal de ser capaç d’assumir i coordinar tots els actes juvenils importants de la ciutat, així com l’Embarraca’t.<br />Propostes:<br />
    • Donar eines al CLJF com per exemple una seu, una imatge pròpia i material de difusió per tal de potenciar-lo i facilitar al màxim que esdevingui un interlocutor clau entre els joves i l’Ajuntament.
    • Elaborar una campanya institucional conjunta amb aquest, per fomentar la participació i l’associacionisme, el Pla Local de Joventut i els equipaments i serveis per a joves.
    • Incloure les activitats realitzades des del CLJF, i de les entitats que en formen part, a la pàgina web oficial de l’Ajuntament de Figueres, a la xarxa publicitària dirigida a escoles i instituts (Butlletí jove) i es destinaran uns panells publicitaris bimensuals al centre de la ciutat.
    • Donar les màximes facilitats per a realitzar activitats des del CLJF en els espais òptims.
    2.5 Un reglament per a la participació ciutadana. <br />La implicació dels ciutadans i ciutadanes en el bon funcionament de la vida col·lectiva no s'ha de limitar només a l'elecció cada quatre anys dels seus representants a l'Ajuntament. El bon funcionament de la gestió municipal no és una responsabilitat exclusiva dels polítics elegits democràticament, és una responsabilitat de tots els ciutadans. La participació activa i responsable de la ciutadania en els afers municipals, ja sigui de manera directa o per mitjà d'entitats i associacions, és un dret i un deure democràtic. Només així es pot assegurar la corresponsabilitat entre Ajuntament i ciutadania en la presa de decisions que ens afecten a tot i a totes. <br />Per facilitar aquesta participació, des de l’àrea de participació ciutadana, començarem la redacció d’un “Reglament de Participació Ciutadana” que possibiliti la creació d’òrgans representatius que fomentin una reflexió i visió global de Figueres per damunt de visions sectorials limitades a interessos i/o problemes immediats o de tipus corporatiu. Aquests òrgans han de permetre que els ciutadans i les ciutadanes i les persones amb càrrecs públics que els representen valorin i debatin conjuntament els temes que els afecten, respectant sempre la capacitat de decisió pròpia de l'Ajuntament.<br />El nou reglament ha de crear instruments i mecanismes de diàleg i debat plural, de deliberació i de contrast d'opinions que serveixen per apropar les demandes ciutadanes al govern municipal. Entre les eines amb les quals ens hem de dotar destaquen els consells territorials i sectorials de participació, la nova organització territorial de la ciutat en districtes, la potenciació del suport econòmic i de serveis a les entitats ciutadanes, la programació dels equipaments cívics i altres mecanismes, com la regulació de les intervencions dels representants de les associacions en el Ple Municipal.<br />La finalitat del Reglament de Participació Ciutadana és, en definitiva, la d'ajudar a fomentar la formació cívica i democràtica dels figuerencs. Des de les àrees de participació ciutadana i d’acció cívica volem fer explícita la voluntat d'incrementar els canals de participació en els afers públics de la nostra ciutat com s'evidencia amb la nostra aposta ferma pels districtes i la gestió dels equipaments cívics i socials. Aquesta mateixa voluntat és la que ens anima també a donar un tracte igualitari, salvant les especificitats de cadascuna, a totes les associacions ciutadanes. La nostra acció demostra que ha arribat l'hora dels fets i no la de les meres bones paraules. <br />2.6 La participació ciutadana com a opció de govern.<br />La participació ciutadana és una de les reivindicacions més reclamades per part dels partits que postulem una democràcia municipal que vagi més enllà de les formes i que s'integri en la mateixa vida quotidiana de la ciutat. El que solia passar, però, és que fins fa poc aquesta reivindicació no deixava de ser una petició bàsicament retòrica, una declaració d'intencions. Gràcies a Esquerra, ara pot deixar de ser un ideal i pot convertir-se en una realitat política palpable. <br />Des d'Esquerra propugnem que en el proper mandat aquest model participatiu s'ampliï i que els districtes siguin la base per tal de poder discutir, per exemple, els propers pressupostos municipals a nivell veïnal, des dels mateixos districtes. Naturalment que aquest model es consolidi i que s'aprofundeixi dependrà de la correlació de forces que sorgeixi arran de les pròximes eleccions municipals. En definitiva, dependrà de la voluntat de figuerencs i figuerenques, i de la voluntat real que tinguin de participació en la política municipal.<br />Una nova manera de governar la ciutat: Figueres desconcetrada en 5 districtes i el consell municipal de Vilatenim.<br />Totes les formacions enuncien en els seus programes electorals la necessitat de millorar la participació ciutadana. Però no és tan senzill passar dels enunciats a les concrecions. D’entrada, s’hi ha de creure. I no tots els que usen i abusen del terme realment aspiren a facilitar la implicació de la gent en el dia a dia consistorial. I després, cal establir uns mecanismes i canals que la facin possible.<br />Un d’ells –important, potent, d’ampli abast..- és l’estructuració de la ciutat en districtes. Convençuts de la potència d’aquesta eina, vam acordar en el mandat passat amb el regidor Jesús Quiroga (PSC) estudiar la creació d’òrgans territorials i sectorials de gestió desconcentrada (districtes, en realitat). D’aquella feina (anys 2005 i 2006), no se’n va saber res més fins que ERC va incloure la divisió en districtes en el pacte de govern signat ara fa un any amb CiU. El camí fins a arribar al recent decret de creació dels cinc districtes (en realitat sis, perquè ja funciona des de fa temps com un “districte” l’antic poble de Vilatenim) no ha estat fàcil, però finalment s’ha concretat en un document que delimita àmbits geogràfics i estableix delegacions especials per als regidors responsables de cada districte. Són importants: vetllar per la coordinació entre l’ajuntament i les associacions i entitats ciutadanes que operen en el districte; informar-los de les qüestions de planejament urbanístic; fer seguiment de l’acció de govern; proposar a l’Ajuntament quines actuacions cal prioritzar; plantejar prioritats de despesa i inversió a l’hora d’elaborar els pressupostos; atendre propostes, suggeriments o queixes de la ciutadania i canalitzar-les fins a l’organisme municipal corresponent.<br />Al regidor de districte se li han de transmetre les necessitats i inquietuds del veïnat perquè, en el menor temps possible, pugui donar-hi una solució adequada. No en va és el representant de la corporació municipal més pròxim a la ciutadania. Així de fàcil és participar en la gestió de l’Ajuntament. Aquesta forma de governar el consistori és la que valora l’opinió de tots els veïns. I la que farà de Figueres una ciutat més participativa.<br />És un primer pas. Però per convertir el districte en una eina potent de participació ciutadana s’ha d’anar més enllà i arribar a constituir un Consell de Districte, amb representació del govern i de l’oposició, de les associacions de veïns i les entitats (el president no ha de ser necessàriament un membre del govern: pot ser-ho un regidor de la llista més votada a l’àmbit). Aquest òrgan s’ha de reunir regularment i ha de ser el marc d’informació, debat i elaboració de propostes. I ha de ser informat prèviament de qualsevol decisió municipal que afecti als límits geogràfics del districte (Això ja seria un gran avenç en relació a l’actualitat).<br />El proper equip de govern municipal haurà de demostrar, desenvolupant o no un reglament de funcionament, si es creu els districtes com a instrument real de participació ciutadana. Si no es va més enllà del recent decret, pràcticament només hauríem recuperat, millorant les funcions i ampliant espai d’actuació, els regidors de barri (figura que es va deixar morir per falta de convicció política). Un bon funcionament dels Consells de Districte és bàsic per un desenvolupament harmònic de la ciutat, perquè l’acció de govern ha de tendir a dotar tots els districtes de similars equipaments i serveis. <br />2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania.<br />Figueres pateix –ho sap tothom- les conseqüències de no disposar d’espais suficients per a les activitats de les entitats (veïnals, culturals, recreatives, juvenils, etc.). La falta d’un “hotel d’entitats” és un llast evident. Mentre aquesta mancança no estigui en vies de solució, convé una optimització de la xarxa de centres cívics i locals socials. Aquest és un dels compromisos que vam adquirir des de l’àrea de Participació Ciutadana en la reunió del dia 6 d’abril amb les associacions de veïns. I el primer que cal és un inventari dels recursos, amb una descripció acurada de cada equipament. Per això, es demanarà ben aviat a les associacions una radiografia escrita de la seva seu, per analitzar necessitats i possibilitats de millora. <br />Un dels primers passos ha de ser dotar alguns locals (centres) d’ordinadors i estudiar la manera més econòmicament sostenible de connectar-se a internet. A l’horitzó del primer trimestre de 2011, la solució a Figueres sembla clara: Wifi/Wimax públic i gratuït, un cop sembla que es van esvaint els obstacles de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT): molt pressionada per les operadores privades, va imposar una sanció de 300.000 euros a l’ajuntament de Màlaga per voler oferir aquest servei. Per això té importància que el dia 13 d’abril la CMT fes pública una circular en què detallava les condicions en què els consistoris podien oferir gratuïtament accés a internet sense cables. Condicions que els locals socials/centres cívics municipals podran complir si fem bé el procediment. Mentrestant, però, s’està treballant en una solució (connexions ADSL individualitzades) que permeti utilitzar les noves tecnologies.<br />Però aquest no és l’única dificultat. “De què ens servirà tenir connexió a internet, si ens pelem de fred al local a l’hivern i ens ofeguem de calor a l’estiu?”, em comentava fa pocs dies una representant d’una associació de veïns. Lògicament, expressava una realitat indefugible que haurem d’afrontar. Els equipaments de grandària (esportius, culturals..) han de ser objecte preferent de les inversions, igual que determinades obres públiques; però les ciutats també necessiten disposar d’una xarxa de locals socials acollidors, funcionals i que convidin a ser utilitzats pels veïns dels barri ... i de la ciutat en general. <br />Malgrat ser temps de dificultats evidents en les economies municipals, caldrà filar prim en les prioritats del capítol d’inversions aprovades per poder disposar d’un teixit associatiu actiu i amb infraestructures adequades.<br />Una de les apostes explícites d’Esquerra quan va entrar al govern municipal va ser la de la participació ciutadana, en sentit ampli: políticament, amb l’impuls als districtes com a eina administrativa per a fer possible una major implicació dels ciutadans en el dia a dia municipal; materialment, mitjançant la reserva d’una partida pressupostària per a millorar equipaments d’ús públic com ara els centres cívics i els locals de les associacions de veïns. <br />Des del punt de vista d’equipaments, hi va haver la primera concreció: l’aposta per la creació d’un nou centre cívic municipal al Poble Nou, que acompanyarà als existents ja la Marca de l’Ham i a la Creu de la Mà,en la línia d’anar equilibrant geogràficament la dotació. Es va aprovar una partida d’inversions de 150.000 euros, destinada a millorar centres cívics, equipaments públics i, sobretot, els locals socials de les associacions de veïns. Estem a l’any 2010 i resulta, per exemple, difícilment comprensible –en un consistori amb el pressupost que té el de Figueres– que el centre cívic de la Creu de la Mà no ofereixi determinats requisits de seguretat (sortides, etc.) i que la sala central no disposi d’aire condicionat. En poden donar fe les quasi dues-centes persones que van assistir al mes de juny a la inauguració de l’exposició Artistes de barri, organitzada per Fermí Quintana. <br />És evident que una climatització adequada –fred i calor–facilita la utilització dels espais públics. Per això, aquest va ser un dels objectius de la partida pressupostària esmentada. Sempre amb un objectiu de fons: afavorir al màxim la utilització dels locals, sigui com a centres d’oci i esbarjo –des de jugar a cartes fins a fer petar la xerrada–, sigui com a escenari de cursets i activitats formatives diverses. En aquest sentit, des de la regidoria d’Acció Cívica, gràcies a la generositat de les entitats del Consell Municipal de Cooperació, es destinarà una partida de diners per a subvencionar el 50% de les activitats/cursets que organitzin les associacions de veïns.<br />En definitiva, es tracta de emprendre accions concretes (polítiques i pressupostàries) per incentivar la participació ciutadana i per dinamitzar la vida “social” als diferents barris de la ciutat, amb els centres cívics i els locals socials com a equipaments de referència.<br />3 Sanejar l’economia municipal <br />3.1 El problema estructural de l’economia municipal<br />Des d’Esquerra varem explicar ja fa temps que el pressupost de l’Ajuntament de Figueres tenia un problema estructural profund: els ingressos corrents estaven molt per sota de la despesa corrent i resultava impossible tancar els exercicis sense dèficit (els ingressos derivats de la construcció i els provinents de l’Estat fa anys que estan caient acceleradament). L’última vegada que ho varem avisar va ser ara fa un any, en el debat del pressupost del 2010, que van aprovar CiU, PSC i IC-V. La liquidació posarà en relleu que les nostres previsions (4,5 milions d’euros de diferència) anaven en la bona direcció. I que l’efecte bola de neu –acumulació de dèficits cada any- necessita ser aturat de cop amb un pla de sanejament. <br />Aquest fort decalatge –si mirem les xifres dels pressupostos inicials de cada any- comença a percebre’s el 2008. El darrer pressupost del mandat anterior (2007) es va aprovar amb una previsió d’ingressos d’uns 34 milions d’euros (també, lògicament de despeses). En canvi, al primer d’aquest mandat, ja amb CiU, PSC i IC-V, s’hi van fer unes previsions de 43 milions d’ingressos i de despeses. Si la crisi ja era ben perceptible, perquè el canvi de paradigma pressupostari? Què podia fer pensar que s’ingressarien quasi 9 milions més, per poder-ne gastar també 9 més? Lògicament, els dos següents exercicis (2009, 2010) van mantenir el mateix model.De tot això n’érem conscients quan varem decidir entrar al govern municipal, després de la ruptura traumàtica del pacte entre CiU i PSC, ara fa nou mesos. Tots els grups som coneixedors de la realitat...i de com s’hi ha arribat. No calen escarafalls. <br />Pensant en el pressupost per al 2011, des ‘ERC, no essent responsables del model i havent gestionat de manera absolutament rigorosa, ens varem plantejar diferents possibilitats. La més traumàtica, abordar ja el pla de sanejament. La varem descartar: estem convençuts que el pla de sanejament és inevitable, però també estem ben segurs que l’ha d’afrontar un govern –del signe que sigui- amb un mandat de quatre anys, no de poc més de quatre mesos. Una altra opció era no fer pressupost i, per tant, prorrogar el del 2010: era el més fàcil des d’un punt de vista polític (públicament ens desenteníem del model pressupostari que altres havien dissenyat), però no aportava cap millora, ni en la contenció pressupostària ni en l’orientació de determinades partides. En aquest context es va optar encertadament pel que era un mal menor: assumir la responsabilitat de fer un pressupost-pont, que mantenia, és clar, els defectes de l’anterior, però un xic minimitzats, i s’adaptava millor a la nova estructuració del govern i podia recollir algunes prioritats del nostre grup. A més, el regidor d’hisenda hi ha introduït elements de contenció de despesa que poden resultar positius. <br />Es tracta, doncs, d’un mal menor, a l’espera de la conformació d’un nou govern. I a l’espera, perquè no, que el clam del municipalisme faci que les administracions (estatal i catalana) formulin un nou sistema de finançament. <br />3.2 Pla de sanejament a l’horitzó.<br />El nou govern que surti de les urnes haurà d’afrontar el pla de sanejament que exigeix el decalatge (de 4 a 5 milions d’euros) entre ingressos i despeses de l’actual model pressupostari municipal. Aquest repte implica tenir en compte algunes consideracions. Unes, referides a estalvi en les despeses; altres, en l’augment dels ingressos. Amb una dada relativament optimista a l’horitzó: el nivell d’endeutament és raonable (aquest any 2011 s’amortitzarà deute i, a més, la legalitat estatal impedeix concertar nous crèdits).<br />Del total del que anomenem genèricament “despesa corrent” (47 M€ a l’any 2011), només és pot passar la tisora sobre una petita part (combustible, arranjament de carrers, subvencions a entitats, ajuts a les famílies.....). I encara, perquè el capítol de personal representa el 31% del total de la despesa i és fàcil congelar plantilles, però traumàtic reduir-les. Són partides, doncs, en què per molt que estalviïs, només minimitzes la magnitud de la tragèdia. Per tant, elaborar un pressupost realista que eixugui el decalatge anual de més de 4 milions d’euros que presenta el de Figueres ..no es possible reduint únicament despesa corrent. I hi ha motxilles molt pesades que llasten el pressupost. Una d’elles, l’empresa mixta Ecoserveis: l’ajuntament hi té una participació minoritària ... i paga caríssims els serveis! Fixem-nos en l’evolució (en milions d’euros) del cost dels últims anys: 4,4 (2007), 6,2 (2008), 6,8 (2009), 7,8 (2010), 8,1 (2011). Quasi s’ha doblat la quantitat que ha de pagar l’ajuntament...i el contracte no expira fins l’any 2015. I la situació pot empitjorar si ens mirem les conseqüències de l’envelliment de la maquinària: l’empresa pot demanar comprar-ne de nova per no reduir l’eficàcia del servei... <br />I els ingressos? Han d’augmentar, és clar que sí. Les administracions han de dotar els ajuntaments de més recursos, ni que sigui per atendre aquest 30% de competències denominades impròpies (és a dir, serveis que presten els ajuntaments però que no en tenen l’obligació). Si Estat i Generalitat no posen més diners a les arques municipals, una de les solucions serà, sens dubte, deixar de prestar alguns serveis, atès que cal anar molt en compte amb els augments d’impostos ... i més en moments de crisi.<br />En els temps de vaques grasses de la construcció, la majoria d’ajuntaments van considerar com a estructurals uns ingressos que eren fruit de la conjuntura. Decidir un sostre de despesa condicionat a uns ingressos circumstancials, era viure per sobre del que es podia. Com una família que percep un salari i un sobresou fent hores extres... i decideix gastar-s’ho tot (salari i sobresou). Quan no arriben els ingressos extres, problema greu. I una mica d’això ha passat també a la majoria d’ajuntaments. I el de Figueres no és una excepció. <br />3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics. <br />La crisi econòmica i la caiguda en picat dels ingressos municipals derivats de l’activitat immobiliària han posat les hisendes locals en una situació francament precària, en alguns casos desesperada. Sens perjudici de l’adopció de mesures correctores en l’àmbit global —reforma de la Llei d’hisendes locals, iniciatives concretes tendents a reforçar la capacitat inversora dels municipis o a pal·liar les dificultats de tresoreria, etc.—, és indubtable que els ens locals en el proper mandat han d’afrontar, com la resta de sectors de l’administració, un sever ajustament de la seva despesa pública i un clar compromís amb la reducció del dèficit municipal. Així mateix, l’Esquerra municipal ha de caracteritzar les seves propostes per l’expressió d’una veritable vocació d’austeritat, honestedat i transparència en la gestió dels recursos públics, amb un impuls decidit als mecanismes que millorin el control democràtic dels comptes locals.<br />- Vetllar, mitjançant mesures d’informació i control, perquè la gestió municipal sigui transparent, eficient i eficaç.<br />- Seguir amb rigor la planificació i l’execució pressupostàries.<br />- Prioritzar, en l’elaboració pressupostària, la despesa per promoure l’activitat<br />econòmica local i la destinada a serveis socials bàsics com a mesures per a fomentar l’ocupació i la cohesió social.<br />- Contenir la pressió fiscal dins d’uns límits raonables i amb una clara vocació dirigida a destinar els increments fiscals a la contenció del dèficit local.<br />- Tendir a la simplificació i l’equitat del sistema fiscal municipal, amb la introducció de mecanismes que reparteixin la càrrega fiscal en funció de la capacitat de pagament.<br />En aquest sentit, s’optarà de forma prioritària per la substitució de les exempcions fiscals, bonificacions en quota o deduccions, pel mecanisme de les subvencions per a determinades situacions personals o familiars del subjecte passiu.<br />- Seguir principis d’austeritat pel que fa a la construcció, la prestació de serveis, la comunicació i el manteniment.<br />- Informar anualment de la situació econòmica municipal. A tal efecte, el govern municipal adoptarà mesures per fer comprensible el pressupost municipal, alhora que s’augmentarà la transparència i la qualitat de la documentació i de la informació econòmica subministrada als càrrecs electes municipals i a la ciutadania.<br />- Aplicar mecanismes de transparència en els criteris d’adjudicació dels ajuts, sobretot pel que fa a l’habitatge, a les places en centres educatius i als serveis socials bàsics.<br />3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim rendiment als diners públics.<br />Corren temps dolents per a l'economia mundial i per a la del nostre país. La nostra comarca i la nostra ciutat tampoc s’escapen d’una situació amenaçadora en què la taxa d’atur i la frenada de l’activitat econòmica no aporten altra cosa que mals presagis per als mesos a venir. En aquesta situació de crisi, les administracions públiques, que s’alimenten de les contribucions de ciutadans i ciutadanes, i de l’activitat empresarial, també veuen baixar les seves fonts d’ingressos, mentre que les demandes que se’ls adrecen no només no minven sinó que justament augmenten, i també ho fa el nivell d’exigència de la ciutadania pel que fa a la qualitat dels serveis rebuts.És en aquests moments en què se sent a parlar, arreu, de plans d’estalvi, de plans de racionalització, de mesures de contenció... sovint amb una facilitat i un entusiasme sorprenents. Les persones que tenim la responsabilitat de gestionar els recursos públics hem de demostrar, amb les nostres accions, la capacitat de fer una bona gestió, de forma diàfana, honesta i eficient. Cal fer-ho tant en els moments d’abundor com en els moments de manca de recursos, perquè els diners que gestionem provenen de les butxaques de la ciutadania.<br />Que es parli de plans d’estalvi pot fer pensar que, en situacions no tan amenaçadores com l’actual, es malbaraten diners. Que es parli de racionalització, podria dur a pensar que els diners no s’han gastat de forma racional. Que s’imposi la contenció significaria que hi ha moments en què la despesa pública no està continguda? En tot cas, ara cal fer-ho més que mai. Per això, i des del grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya va dur a terme, des del primer dia de la incorporació a l’equip de govern de Figueres, la tasca de racionalitzar el funcionament de les àrees en què tenim responsabilitat i de donar el màxim rendiment als diners públics de què es disposen. D'entrada, a proposta nostra, l'Ajuntament es va dotar d'un nou organigrama de funcionament general que pensem que ja ha començat a donar els seus fruits. És una feina grisa i de poc lluïment, que sovint vol moltes hores per estalviar recursos. I que a vegades topa amb maneres de treballar instal·lades i consolidades, però desagraïdes tant per a la ciutadania com per als empleats públics. Som conscients, però, que és una tasca que cal fer sempre, i més ara en el context en què ens trobem. Des d’estalviar uns milers d’euros en un contracte de lloguer extern, a aconseguir un ajut econòmic complementari, fins a simplificar els tràmits per a reduir costos de gestió. Hi som per a les grans obres, però també per aquelles feines del dia a dia, que no llueixen, però que són imprescindibles. Ara més que mai. <br />4.- L’Ajuntament, una eina al servei dels figuerencs: accel·lerar el procés de modernització de la gestió municipal adaptant, amb eficiència i eficàcia, els recursos humans i l’estructura organitzativa de l’Ajuntament a les necessitats de Figueres. <br />4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC<br />L’OMAC (Oficina d’Atenció al Ciutadà) es va posar en marxa a Figueres en el mandat passat (el regidor Jesús Quiroga) com una finestreta única des de la qual atendre als ciutadans en les seves relacions amb l’ajuntament: des de presentar una instància fins a pagar un rebut, passant per la demanda d’informació. És una de les “cares” de la institució i acaba resultant un indicador del funcionament municipal. Per això, convé que les prestacions de l’OMAC responguin a les expectatives. Des de la regidoria que se’n responsabilitza (Atenció a la Ciutadania, al capdavant de la qual hi ha la regidora Olga Carbonell, d’ERC) el govern municipal ha estudiat algunes reformes per adaptar l’OMAC als nous reptes: augment i diversificació cultural de la població, avenços de l’administració electrònica, etc. <br />D’una banda, cal facilitar el fet de relacionar-se amb l’Ajuntament per via telemàtica: poder pagar rebuts i presentar instàncies per internet ha de ser més factible i més fàcil. Cada dia perd més sentit haver de fer cua per a una gestió (registrar una instància, demanar un plec de documentació, realitzar un pagament...) que pots enllestir des de l’ordinador. De l’altra, en allò que quedi al marge de la “relació electrònica”, s’han de reflexionar a fons les possibilitats de descentralitzar l’atenció personal. En consonància amb la filosofia de ciutat que traspua l’organització en districtes, hem de poder oferir algunes hores a la setmana d’atenció personal “descentralitzada”; és a dir, en un espai municipal a cadascun dels cinc districtes previstos: als centres cívics o als locals socials que utilitzen les associacions de veïns, per exemple. Òbviament, aquesta aposta només es podria concretar després que una prova pilot en demostrés la viabilitat. El repte és, però, que augmenti vertiginosament el percentatge de tràmits “electrònics”, la qual cosa afecta a la capacitat de l’administració de posar-se al dia i, també, del nombre d’usuaris en condicions de mantenir aquesta manera de relacionar-se amb l’administració. <br />Mentre aquest procés va madurant, hem de saber utilitzar mecanismes per optimitzar els recursos i reduir els temps d’esperar que els ciutadans han de “patir” quan opten –potser perquè no els queda altre remei- per ser atesos presencialment a l’edifici de l’Avinguda Salvador Dalí. Aquestes objectius imprescindibles requereixen una determinada política de personal: formació, especialització, exigència, remuneració, etc. I un ajuntament que ha d’estar en disposició d’atendre quasi 45.000 ciutadans, n’ha de ser conscient ... i conseqüent. Els temps d’espera que inverteix la ciutadania a ser atesa (eletrònicament o presencialment) per la maquinària municipal és percebut cada dia més com un element clau per a valorar l’eficiència dels consistoris. <br />4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública.<br />El futur de FISERSA, empresa municipal de Figueres, acostuma a ser objecte de rumors. Un dels més habituals és el de l’existència d’uns hipotètics plans de privatització. Com a empresa, rutlla bé i ofereix balanços positius. Resulta, per tant, atractiva per al capital privat, especialment per als grans grups empresarials (alguns municipis ja tenen cedida l’explotació dels serveis d’aigua, clavegueram, etc.). No ens ha d’estranyar, doncs, que, en un context de crisi de les finances del món municipal, les especulacions sobre una possible privatització de FISERSA siguin moneda corrent i provoquin una certa inquietud entre els que hi treballen.<br />Quan el grup municipal d’ERC va entrar al govern municipal, l’alcalde ens va demanar la nostra opinió. No ens va costar gens de donar-la sense matisos: FISERSA havia de continuar essent una empresa de capital íntegrament públic. Entenem que no cal deixar al consistori sense l’aportació important que representa l’empresa en el capítol dels ingressos, especialment si tenim en compte que l’economia de l’ajuntament “plora” precisament pel aquest costat, més que pel de la despesa. Dit d’una altra manera: el problema que fa pràcticament impossible quadrar els comptes municipals amb l’actual estructura pressupostària és la reducció d’ingressos dels darrers anys, un cop estroncades les dues vies més decisives: els impostos derivats de lles llicències d’obres i la participació en els tributs de l’estat. Per això, modificar l’actual situació administrativa de FISERSA (treure a concurs públic la concessió del servei o privatitzar-lo), podria servir per a recaptar una elevada quantitat de diners que resoldria problemes puntuals de tresoreria, però empitjoraria a mitjà termini el capítol d’ingressos municipals i convertiria en objectiu quasi impossible quadrar el pressupost.<br />L’alcalde ha respectat la posició que ERC li ha expressat sempre amb rotunditat i en cap moment ens ha plantejat altres vies. De fet, li havíem comentat que seria convenient fer saber sense embuts a la ciutadania en general i als treballadors de FISERSA en particular, que no hi havia intenció de fer cap modificació en l’estatus de l’empresa. Per això, valorem molt positivament que hagi explicitat el compromís públic que li reclamàvem com a socis de govern. <br />4.3 ECOSERVEIS: una pedra a la sabata del pressupost municipal.<br />L’empresa mixta ECOSERVEIS ja fa temps que és objecte de controvèrsia en la gestió del dia a dia municipal. Va néixer l’1 de gener de l’any 2001, amb un un soci públic (ajuntament) que tenia el 27% de les accions, i un privat que se’n quedava el 73%. Estrany, però cert. L’objectiu, la concessió durant 14 anys de tres serveis: enllumenat, deixalleria i jardineria (parcs i jardins). Més tard, l’any 2002, s’hi van afegir els de recollida d’escombraries i de neteja viària. Quan l’empresa es va crear, el préstec formalitzat de 3,6 M€ es va destinar, a parts quasi iguals, a maquinària, edifici de l’empresa ... i a la reforma del Parc Bosc. En aquest darrer cas, una inversió d’1,2 M€ que no tenía relació amb la finalitat de l’empresa....però que va convenir al govern del moment. I encara podríem afegir que el benefici industrial del soci privat (8%) sempre hi és, siguin quins siguin els resultats; fins i tot quan hi ha una millora retributiva del personal, li pertoca un 8% de la quantitat que s’augmenta. Quant a la maquinària per a efectuar els serveis, l’amortització es va calcular a 8 anys, tenint en compte que era la vida útil que se li podia preveure. L’empresa, per tant, ja ha pagat la maquinària, que continua funcionant...però cada dia més obsoleta.<br />L’únic servei que s’autofinança a través dels impostos/taxes és el de recollida d’escombraries. Malgrat que el consistori ha d’aprovar els plans de gestió –determinades condicions econòmiques del contracte–, el percentatge del pressupost de despesa municipal que s’enduu ECOSERVEIS és cada cop més important (17 % aquest any) i difícil d’assumir, tot i que els serveis que presta resulten essencials per a la qualitat de vida de la ciutadania. El salt endavant espectacular es va fer l’any 2008, primer pressupost de l’actual mandat, en què es va passar de 4,5 a 6,2 milions d’euros (en el del 2011, s’enfila fins als 8,1).<br />Davant de tot això, no ha de sorprendre que la coincidència pràcticament general en els grups del consistori que la situació resulta insostenible. No es tracta de renegar de la concessió com a sistema de prestació de serveis; es tracta, probablement, de admetre que el cost dels serveis, en les condicions establertes, resulta una pedra a la sabata del pressupost municipal (no l’única, lògicament !). Si tenim en compte que les concessions (d’uns serveis i els que s’hi van afegir més tard) acaben el primer dia de l’any 2015 i de l’any 2016, ens esperen encara uns quants anys de malson econòmic. I amb un agreujant: cada dia que passa es fa més necessari en alguns casos –és de sentit comú- canviar la maquinària per una de més nova i eficient. Però, és clar, això enduririra encara més les condicions econòmiques –el cost- de la concessió. <br />Un carreró en el qual costa de veure-hi la sortida en els anys que falten per al final de la concessió. Però les diferents formacions polítiques haurem de proposar-ne alguna, d’estratègia per a minimitzar l’impacte. <br />5. L’ordenació urbana i territorial de Figueres en clau de sostenibilitat.<br />5.1 El model urbanístic d’Esquerra<br />L’urbanisme és la planificació i la definició del model urbanístic de ciutat, que cal que faci l'Ajuntament conjuntament amb la participació dels propietaris i propietàries i la resta d’operadors públics o privats.<br />Des d’Esquerra volem donar resposta a les noves necessitats econòmiques i socials, adaptant la política urbanística local a la nova realitat del país, en la mesura de la competència municipal.<br />Apostem clarament a favor d'un model de municipi sostenible i respectuós amb el medi natural sobre la base de la utilització racional del territori per compatibilitzar el creixement i el dinamisme econòmic que comporta amb la cohesió social, el respecte al medi ambient i la qualitat de vida de generacions presents i futures.<br />Proposem un model de municipi ordenat i equilibrat, amb una utilització racional i del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible. Un municipi equilibrat entre el règim de sòl urbà i no urbanitzable. Un municipi ordenat, ben compensat i estructurat.<br />Potenciem un model de municipi compacte, mediterrani, que moderi el consum del sòl.<br />Treballem per la utilització eficient de les àrees urbanes, la renovació i la reutilització dels teixits urbans per compactar la demanda d’espai per habitatge i per activitats econòmiques.<br />Promovem un model urbanístic de municipi al servei de les persones i de la cohesió social, on el municipi sigui un espai de trobada, relació i integració a una identitat comuna; en definitiva la construcció quotidiana de l’espai cívic.<br />Dissenyem un municipi amb veritables espais públics. Hem de liderar la construcció d’un espai cívic amb l’objectiu de teixir un espai de convivència real, fet i viscut pels ciutadans i ciutadanes. No podem seguir fent espais públics neutres i asèptics, projectats sense cap valor cívic. El disseny, la gestió i el manteniment de l’espai públic per Esquerra ha de recollir les necessitats de la ciutadania i situar-les com l’eix central de la política urbanística del municipi.<br />Establir rutes per a vianants que connectin els espais verds i de lleure a l’aire lliure de les diferents zones del nucli urbà entre ells i amb els espais naturals més adequats de l’entorn del nucli.<br />Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai<br />construït i les masses forestals.<br />Elaborar ordenances municipals de protecció del medi natural i urbà i de defensa del paisatge.<br />Elaborar plans de gestió i preservació a nivell local dels espais oberts amb interès ecològic o paisatgístic, o que compleixen una funció compensadora de les activitats urbanes. Aquests espais no han de ser considerats només com a espais residuals per a futurs creixements.<br />Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.<br />Ordenar l'horta marginal.<br />Municipi ordenat i equilibrat<br />Elaborar un catàleg de patrimoni local per tal de preservar els béns culturals<br />d’interès locals en totes les seves vessants —històric, natural, arqueològic...—, fent una especial atenció al patrimoni arquitectònic, però també al documental, etnogràfic i històric.<br />Vetllar per l’embelliment del paisatge urbà —neteja de carrers, rehabilitació de façanes, redacció de la carta de colors i de materials, enjardinaments...<br />Afavorir la compactació i la integració de les activitats del municipi, i promoure polítiques d’ordenació del territori que facin impossible la creació d’un continu urbà amb els municipis veïns.<br />Relligar els barris en l’espai urbà per articular l’estructura viària i de serveis.<br />Fugir del sistema de creació d’urbanitzacions que provoquen un creixement<br />desordenat i dispers i tenen un cost de manteniment molt alt per al conjunt de la població, optant en la mesura del possible per la seva reducció —a través de la compactació— o fins i tot per l’extinció.<br />Redacció de programes d’adequació per afavorir la regulació de les<br />urbanitzacions ja existents, dotar-les dels serveis públics bàsics i impulsar<br />polítiques que garanteixin la convivència d’usos per fer front als costos del<br />creixement difús.<br />Redacció de mapes de soroll orientats a actuacions que tenen per objecte<br />prevenir o reduir la contaminació acústica a què està exposada la població i la preservació i/o millora de la qualitat acústica del territori.<br />Establir, a través d’ordenances municipals, sectors i horaris de baix nivell de soroll en les zones residencials del municipi.<br />Afavorir, en el planejament urbanístic, el desenvolupament del petit i mitjà comerç urbà i l’equilibri entre els diferents formats d’oferta.<br />Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació<br />d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà tant al centre com a totes les àrees urbanes amb una presència destacada de l’activitat comercial.<br />Impulsar polítiques contundents amb la protecció de la legalitat urbanística.<br />Municipi compacte<br />Promoure un urbanisme tendent a crear un municipi compacte i continu, dens, policèntric, multifuncional i participatiu: la ciutat complexa.<br />Fer les reserves de sòl a les zones de nova urbanització i engegar estratègies per alliberar sòl allà on sigui necessari per tal de dotar els barris de tots els equipaments escolars, esportius, etc. que necessita la ciutat compacta.<br />Fer propostes urbanístiques encaminades a la renovació urbana. Transformació d’usos i rehabilitació d’habitatges per tal de disminuir els creixements innecessaris.<br />Resituar sectors de creixement dispersos previstos en anteriors planejaments, com a creixements del municipi per tal d’afavorir la compactació del territori, la protecció del sòl i la gestió sostenible de l’urbanisme.<br />Disposar d’espai suficient d’aparcament i parada per a persones discapacitades, per al transport escolar i de passatgers, per als taxis i per al veïnat amb infants, malalts i gent gran.<br />Municipi al servei de les persones<br />Aprofitar els espais naturals per a les persones, creant zones per a l’esbarjo, el passeig i l’esport on es pugui anar amb bicicleta o simplement caminar amb una relativa tranquil·litat.<br />Racionalitzar l’espai urbà per facilitar la mobilitat de les persones discapacitades o amb mobilitat reduïda, especialment disposar d'aparcaments reservats a aquest efecte.<br />Crear circuits urbans per a la pràctica de l’esport.<br />Fomentar, on sigui possible, la creació de centres educatius integrats —infantil, primària i secundària.<br />Constituir el Consell Assessor Urbanístic, previst com a voluntari a la Llei<br />d’urbanisme, per garantir i fomentar els drets de participació dels ciutadans i<br />ciutadanes en la definició del municipi.<br />Actuar en resituar aquells usos conflictius amb l’ús residencial per tal de millorar la qualitat de vida de la ciutadania.<br />Dissenyar i construir una xarxa d’equipaments públics per tal que la ciutadania tingui garantida les seves necessitats.<br />Municipis amb veritables espais públics<br />Potenciar els espais oberts que compleixin una funció compensadora de les<br />activitats urbanes i formen part essencial del patrimoni paisatgístic del municipi.<br />Pensar i dissenyar l’espai públic des de la perspectiva de gènere, de manera que es puguin aconseguir espais integradors on es barregi la gent i on la seguretat sigui un factor a considerar, perquè tothom s’hi senti còmode. Plantejar la il·luminació de l’espai públic com un factor de seguretat.<br />Afavorir i assegurar la creació i el bon manteniment dels espais verds.<br />Afavorir que les amplades de les voreres siguin proporcionals a l’amplada dels carrers, procurant que no siguin inferiors a 1,5 metres a cada costat, i en cas de carrers de poca amplada, tendir a convertir-los en zones de preferència per a vianants.<br />Establir eixos cívics, pensats de manera que els espais de vianants guanyin presència, i minimitzar l’espai de circulació rodada al mínim necessari.<br />Potenciar la pràctica esportiva en els espais verds, de manera que se’n fomenti el respecte i la recuperació en favor de la ciutadania.<br />Redactar el Pla d’accessibilitat municipal i adaptar, en la mesura de les<br />possibilitats, l’espai públic de les nostres poblacions a aquest Pla.<br />5.2 Urbanisme participatiu: un nou pla general per a vertebrar el procés de transformació urbana amb l’emergència de les noves centralitats. <br />Un dels temes que marcaran el proper mandat a Figueres és la reforma del pla general d’urbanisme. Fa massa temps –des del llunyà 1983!– que es van fent modificacions puntuals; tantes, que l’actual ordenació no té res a veure amb la de 1983...i això sense que s’hagi fet cap pla general nou en quasi 30 anys.<br />Molts estudiosos de l’urbanisme municipal consideren que en les legislatures en què convé elaborar un (nou) pla general d’ordenació urbana –una eina de gran transcendència econòmica, com es pot intuir– la pluralitat en la distribució de regidors resulta democràticament fonamental: quanta més necessitat de pactes en l’aprovació de les noves regles de joc urbanístic hi hagi, més fàcil serà que el nou planejament respongui a interessos (més) generals. O si és vol, en sentit contrari: quanta més participació decisiva hi hagi (de la ciutadania i dels grups amb representació a l’ajuntament), més improbable resultarà que la nova ordenació urbana respongui a interessos particulars. <br />5.3 Un creixement controlat de la ciutat.<br />A aquestes alçades, és ja un fet evident que el creixement urbanístic en si mateix no és una resposta al futur econòmic i social d’una ciutat; ans al contrari, en pot esdevenir la hipoteca que marqui les limitacions del seu futur. <br />La fugida endavant cap a la construcció de més habitatges és només de forma puntual una font d’ingressos. I, en canvi, esdevé un deute de futur per a aquells nous ciutadans i ciutadanes que arriben i esdevenen usuaris de nous serveis educatius, sanitaris i socials. El creixement de la ciutat posa a prova les seves xarxes de comunicacions i de serveis bàsics, que és allò que li confereix el seu veritable caràcter de ciutat. Aquesta mena de serveis hauran de ser donats per l’administració municipal i per d’altres administracions, i per tant entren en una roda de despeses permanents per a les quals no hi ha uns ingressos permanents consolidats.<br />Els ciutadans i ciutadanes de Figueres som sabedors (i patidors) que molts d’aquests serveis bàsics no són suficients, ja a hores d’ara, per satisfer les actuals necessitats de la nostra ciutat i comarca. Si avui estem desbordats per l'espectacular creixement poblacional dels darrers anys, com podem pensar que un nou i desorbitat augment de població no comportarà una minva encara més escandalosa dels serveis que cal oferir a la ciutadania? ¿ Ens podem plantejar seguir creixent de forma indefinida, sense un full de ruta que ens marqui fins a on d’arribar la nostra ciutat? No ha arribat ja el moment d’establir una planificació de creixement i serveis que ens garanteixi una Figueres sense mancances de serveis per als seus habitants actuals i futurs? És només el mercat qui decidirà per nosaltres? <br />Està en joc el futur de la nostra ciutat, i pensem que la situació de crisi que afrontem és una bona oportunitat per pensar quina és la Figueres que volem, i què volem que sigui (o no) la nostra ciutat quan sigui gran. Per dibuixar aquest futur no n'hi ha prou amb cuidar els detalls, cal una planificació substantiva, rigorosa, meditada, que garanteixi que Figueres es pugui tornar a situar entre les ciutats punteres del país. I que deixi ben clar que quantitat no sempre és qualitat. <br />Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.<br />El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i de millora de la qualitat urbana.<br />Per tan proposem que:<br />Es revisi l’actual Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres, datat de l’any 1983, fent-lo al màxim de participatiu i atenent al major nombre d’interessos possible de veïns i societat civil.<br />El criteri bàsic que hauria de tenir en compte el nou Pla General és la conformació de l’anomenada ciutat tranquil·la i compacta, on els espais d’ús públic recuperin la importància que darrerament han anat perdent, i la ciutat connectada amb el seu territori, com a espai de passeig i de lleure.<br />La ciutat tranquil·la: Figueres és una població de dimensions reduïdes on la major part de desplaçaments es poden realitzar a peu, per tant l’urbanisme hauria d’afavorir aquest fet. Aconseguir que les voreres dels carrers siguin amples, les zones de vianants ampliades de forma radial i les zones de circulació siguin lentes.<br />La ciutat compacta: La protecció del medi ambient reclama la defensa del territori, això significa que no podem anar construint tota la superfície disponible amb una ciutat de baixa densitat. Per tant cal construir una ciutat de densitat mitjana, defugint les grans concentracions que acaben provocant la suburbialització de la ciutat.<br />Seguir el criteri de la rehabilitació urbana, no podem deixar abandonat i desèrtic tot el casc antic, és un valor que l’hem de protegir. Cal un Pla especial de millora del Centre Històric de Figueres”. Aquesta rehabilitació hauria d’anar acompanyada d’una decidida política d’ajudes, subvencions i convenis amb altres administracions de nivell superior com també a particulars de manera que aquests habitatges es puguin dedicar a la venda o lloguer per a persones amb dificultats d’accés a l’habitatge (joves i altres col·lectius desafavorits).<br />Oposició a la creació de nous nuclis urbans, comercials o industrials aïllats del nucli urbanitzat. En contra es defensarà un creixement del nucli urbà, radial i continuat.<br />Garantir que cada barri-districte compti amb les mateixes oportunitats i igualtats en l'establiment dels serveis i els equipaments.<br />Inventariar i aprovar un “Pla de control dels edificis en mal estat” així com tramitar expedients de ruïna i garantir la seva diagnosi.<br />Figueres és un municipi amb creixement potenciat. Cal definir quin és aquest creixement i temporalitzar-lo. No créixer de cop, en aquest sentit cal revisar el Pla General d'Ordenació Urbana de Figueres que doni un sentit de globalitat a aquest creixement i no com s'ha fet fins ara amb modificacions puntuals que van creant pedaços difícils de relligar al global de la ciutat.<br />El Pla General vigent actualment data de l’any 1983, durant aquest període de 28 anys la nostra societat ha canviat molt i Figueres necessita adequar-se als nous temps, tot aplicant criteris generalitzats de sostenibilitat ambiental i de millora de la qualitat urbana.<br />5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions<br />FIGUERES, SENSE ESTACIÓ!<br />El 17 de desembre de 1877 arribà el ferrocarril a Figueres. La línia ferroviària Barcelona – Girona – Figueres arribà fins a Portbou al cap d’un mes, el 20 de gener de 1878. Aquesta línia fou anomenada camins de ferro de Barcelona a França per Figueres.<br />L’esdeveniment fou molt important per la comarca de l’Alt Empordà i dels municipis per on va passar la línia. Més ho va ser per a la ciutat de Figueres, que es convertí en una de les estacions més importants de tot l’eix mediterrani.<br />La posició geogràfica de l’estació de Figueres l’ha convertida en un lloc estratègic al llarg d'aquests 133 anys d'existència. El nom de Figueres i la seva estació surt en tots els documents que esmenten la ciutat com a punt d’arribada o de sortida de Catalunya. La ciutat de Figueres també és coneguda dins de la xarxa europea de ferrocarrils com una de les estacions més rellevants d'aquesta banda d'Europa.<br />Però a partir del funcionament de l’anomenada nova estació de Vilafant (o bé de l’Alt Empordà), el nom de Figueres ha desaparegut del nomenclàtor ferroviari internacional, juntament amb tota la seva història.<br />El fet que l'estació estigui al terme municipal de Vilafant no és un fet anecdòtic, sinó que comporta un seguit d'inconvenients ben grossos. Un dels més evidents és que està situada als afores de la ciutat (millor dit, al poble del costat) i això crea unes noves necessitats de mobilitat que fins ara no es tenien. <br />La ubicació de l'estació també és un problema per al transport urbà, ja que els autobusos de Figueres no poden arribar a l'estació sense el permís de la Generalitat i l'acceptació de l'empresa TEISA, que és qui té la concessió del servei interurbà de viatgers entre Figueres i Olot, perquè Vilafant és una de les parades d'aquesta línia. <br />Quan l'estació operi a ple rendiment d'aquí a uns anys, generarà unes necessitats de transport que ni Figueres, ni Vilafant, ni la Generalitat (via Teisa) poden assumir per separat a un cost raonable. No cal ni dir que Vilafant té unes necessitats de transport urbà que la línia de TEISA Figueres-Olot no satisfà. Per la seva banda, l'Ajuntament de Figueres realitza, a hores d'ara, un gran esforç econòmic per disposar d'un servei de transport urbà suficient, ja que per al proper 2011 haurà de cobrir un dèficit de més de 700.000€, sense comptar amb cap subvenció estatal, ja que només la reben les poblacions de més de 50.000 habitants (la xifra a partir de la qual és obligatori que un municipi presti aquest servei); i no hi fa res que la suma de Figueres i Vilafant representi un entorn urbà continu amb més de 50.000 habitants, <br />Donada aquesta situació, s'imposa la necessitat d'arribar a un acord de col·laboració entre els municipis de Figueres i de Vilafant en matèria de transport urbà, que inclogui el servei de taxi i de bus en una àrea metropolitana, amb la participació de la Generalitat i de Teisa. Només compartint aquest serveis aconseguirem millorar-los a un cost assumible per als municipis i per als ciutadans. <br />Esquerra defensarà en el proper mandat l'estació del tren convencional al centre de la ciutat i amb les vies soterrades, i demanarà un pacte polític sobre aquesta qüestió a la resta de partits figuerencs durant la campanya.<br />El Grup Municipal d'ERC entén que l'actual traçat del TGV no impugna de cap manera l'opció que sempre ha defensat de mantenir l'estació del tren convencional en el centre de la ciutat, en el seu emplaçament actual, però amb les vies soterrades, per tal que s'eliminin els actuals passos a nivell existents, que constitueixen unes autèntiques barreres urbanístiques que constrenyen el desenvolupament de la ciutat.<br />L'actual crisi econòmica fa pràcticament inviable el trasllat de l'actual estació del tren convencional, situada al cor de la ciutat, a la població veïna de Vilafant, on hi ha l'estació del TGV. Els elevadíssims costos d'aquest trasllat, que el Ministeri de Fomento sempre ha dit que no pagaria (i que l'Ajuntament en cap circumstància mai no podria finançar), el fan senzillament impossible. D'aquesta manera, la crisi es converteix en una nova oportunitat perquè la ciutat defensi la centralitat de l'estació del tren convencional, tal i com ha defensat ERC, un gran nombre de figuerencs (que van recollir milers de signatures en favor d'aquesta opció) i nombrosos ajuntaments de la comarca (de signe polític ben divers). Encara hi som a temps i el nou govern municipal que surti de les properes eleccions pot ser clau per aconseguir aquesta reivindicació ciutadana i comarcal. Cal, però, que existeixi un compromís prou ampli com perquè des de Madrid acabin acceptant aquesta opció, que ja compta amb importants avals tècnics i que, per tant, és completament viable des d'aquesta perspectiva. Ara cal que també sigui viable des d'una perspectiva de caire polític. <br />Es tracta d'una qüestió de racionalitat política i no pas un tema que respongui a cap mena de posicionament ideològic d'un o altre signe. Per això ERC demanarà, ja en la propera campanya electoral municipal, a la resta de forces polítiques figuerenques que es comprometin davant la ciutadania a defensar aquesta opció. Ja es va aconseguir el pronunciament d'un ple municipal en aquest mandat. Ara cal assegurar que el futur govern de la ciutat es comprometi també en continuar lluitant per fer viable aquesta alternativa. <br />Els avantatges de mantenir l'estació al centre de la ciutat amb les vies soterrades són indiscutibles. Així, poder anar a peu a l'estació per agafar el tren convencional és bàsic per no haver d'augmentar encara més el trànsit automobilístic urbà, ara mateix ja al límit de les seves capacitats. Les principals poblacions catalanes com Barcelona i Girona han seguit aquest mateix criteri, malgrat l'arribada del TGV. I les que no ho han fet així, ara ja se'n queixen d'haver situat l'estació convencional fora del nucli urbà. No podem badar, ja que la decisió que prenguem ara hipotecarà durant dècades el desenvolupament ciutadà. <br />CENTRALITAT DE L’ESTACIÓ DEL TREN<br />Reclamar, amb fermesa i sense embuts: <br />El soterrament de la via de tren convencional, eliminant d’aquesta manera els passos de nivell de la carretera de Roses, etc. Un volum important dels usuaris provenen de l’est de la comarca, de manera que desplaçar l’estació a l’Oest de Figueres (Vilafant) augmentaria la circulació pel centre de Figueres. Aquest soterrament donaria la possibilitat d’obrir nous espais urbans (zones verdes, aparcaments, avinguda d’entrada a la ciutat, etc.).<br />La centralitat de l’estació de tren: actualment l’estació de tren és molt més accessible a la major part de la població de Figueres que pas la solució ferroviària que l’actual equip de govern vol trobar-li. A més a més, és veïna de l’estació d’autobusos, i cal que es potenciïn mútuament i es facilitin les connexions entre els dos mitjans de transport.<br />Potenciar l’actual traçat de tren convencional que va fins a Portbou com a línia d’ample europeu, de passatgers i de mercaderies, aconseguint que es garanteixin unes bones connexions internacionals.<br />Estudiar la viabilitat d'una connexió ferroviària entre Figueres i Roses.<br />Millora del servei de ferrocarril establint un sistema de rodalies per Girona:<br />Reclamar més freqüència de pas.<br />Aconseguir una adaptació entre els horaris dels trens i les necessitats reals dels seus usuaris figuerencs, sobretot pel que fa a l'ampliació en sortides a primera hora, i d'arribades a la darrera.<br />No suprimir el transport el cap de setmana amb connexions actualment gairebé impossibles amb França.<br />Pressionar RENFE per que s’ampliïn encara més les adaptacions dels vagons a les persones amb mobilitat reduïda (PMR).<br />Pressionar RENFE per que s’ampliïn les adaptacions dels vagons per a ús i transport de bicicletes.<br />Centralitat de l'estació del tren.<br />Volem soterrar el traçat actual del tren, mantenint l’estació en el mateix lloc. El traçat que nosaltres defensem és el que han seguit, o tenen planificat seguir, ciutats com ara Girona, Vic, Vilafranca del Penedès, Montmeló, El Prat de Llobregat, Lleida o Barcelona, sense anar més lluny. Malgrat tot el que ens volen fer creure, encara hi som a temps !<br />5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social.<br />Una de les principals necessitats de la ciutat de Figueres és la millora de l’espai públic com a factor de cohesió social, per això ens caldrà adaptar l'espai públic a les noves necessitats, com ara: <br />- Millora d'espais com són la plaça de l'Escorxador i la plaça del Sol.<br />- Afavorir la creació de nous espais i equipaments públics.<br />- Política de manteniment i conservació dels espais públics.<br />Parcs i jardins.<br />- Vetllar per un manteniment dels parcs i jardins públics més acurat, com a mesura d'estalvi econòmic i del foment del seu ús social. <br />- Utilitzar plantes autòctones i criteris de xerojardineria en la reposició i manteniment dels jardins urbans.<br />- Divulgar el coneixement del nostre entorn natural mitjançant cartells informatius de les seves espècies –tot fent pedagogia–, i sempre en els espais verds que ho permetin.<br />- Potenciar l’ús social dels nostres parcs i jardins.<br />Zones verdes.<br />- Creació d’una gran àrea lúdic-esportiva a la Muntanyeta, l'anomenat “El Parc del Castell”, on es combinin elements pel gaudi paisatgístic amb elements de potenciació com a zona per a la pràctica de l'esport, fent especial èmfasi en la millora de les condicions del caminet que envolta la fortalesa, els accessos per la Pujada del Castell i des de l'Hospital.<br />- Creació d'un nou parc urbà que relligui l'actual trama urbana entre el barri de la Creu de la Mà, la Ronda Sud i el Cementiri Municipal.<br />- Plantarem més arbres i arbusts a les nostres places i carrers, com a mesura per fer la ciutat més agradable i més respirable.<br />Els horts i conreus.<br />- Protecció i incentivació dels propietaris d’horts i conreus de tal manera que els afores de Figueres mantinguin la imatge tradicional agrícola de la nostra comarca.<br />- Implantar una política de lloguer o concessió d'horts periurbans, i regulació dels existents.<br />Zones d’esbarjo, lleure i esport.<br />- Prioritzar la construcció del tipus de places anomenades “toves”, en comptes de les “dures”.<br />Castell de St. Ferran.<br />Sense voler entrar en massa subhastes sobre els usos civils i públics que cal donar al Castell de St. Ferran, des d’Esquerra apostarem per tal que el govern municipal tingui molt més pes dins el Consorci que gestiona el Castell de St. Ferran.<br />GESTIÓ DEL PATRIMONI NATURAL FIGUERENC.<br />- Cal prioritzar la protecció i restauració dels espais que envolten el riu Manol per la seva vital funció de connexió ecològica entre espais naturals.<br />- Regular el sòl no urbanitzable amb criteris de protecció activa que quedin prou reflectits en el planejament urbanístic. S'ha de realitzar amb criteris de restauració, rehabilitació i conservació funcional i estructural.<br />- Potenciació d'espais naturals tradicionalment ignorats, com poden ser el Pla d'Hostalets, les Basses de Sant Pau, etc.<br />- Crear i connectar Figueres amb el seu entorn no urbà mitjançant xarxa de camins per vianants i bicicletes ben senyalitzats, i que permetin travessar barreres com ara l'autopista o les vies del tren –sense ser túnels o ponts de difícil accés. <br />- Recuperació del camí de la Font del Soc.<br />- Recuperació dels antics camins que anaven als pobles veïns amb Figueres.<br />- Definir les "vores" de la ciutat i la transició urbà – no urbà, amb cert criteri de qualitat paisatgística.<br />5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge. <br />Des d’Esquerra defensem que l’habitatge és una peça fonamental en la configuració de l’espai cívic. Per això cal dedicar especial atenció a l’habitatge protegit i concebre’l com un estoc social al servei de diverses generacions, i defensar que la producció d’habitatge protegit no pot suportar un etern tornar a començar cada 10 anys. Cal liderar-ho des dels ajuntaments a través d’iniciatives per aconseguir la preservació del sòl i dels parcs d’habitatge de propietat municipal mitjançant règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat del sòl, com per exemple el dret de superfície, la concessió administrativa o la cessió d’ús en règim cooperatiu. És estratègic, ateses les dificultats locals, d’invertir en la compra de sòl i de col·laborar amb la creació d’un mercat secundari d’habitatge protegit, sense que s’incorpori al mercat de renda lliure.<br />Des d’Esquerra hem de capitalitzar un fort sector social composat pel sector públic local i nacional, les cooperatives d’habitatge i les fundacions, i reforçar els patrimonis públics de sòl i habitatge, garantir-ne la propietat pública i deixar de vendre els aprofitaments urbanístics per finançar despesa municipal, assajant noves formes de propietat, com el dret de superfície, el dret d’ús com a model de gestió. S’ha d’afavorir un nou sector empresarial fins ara testimonial que aposti per la promoció i la gestió de parcs de lloguer i/o dret de superfície, i mecanismes financers que facilitin la canalització d'estalvi particular cap a una activitat immobiliària no especulativa i sostenible.<br />5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge.<br />Promoció d’habitatge de lloguer, lloguer amb opció de compra, cessió d’ús o en dret de superfície<br />Actualment el parc d’habitatges desocupats és molt important a pràcticament totes les poblacions, i la perspectiva de trobar-los una sortida a través de la venda és reduïda. Per això, bona part d’aquests pisos han aflorat per incorporar-se a l’oferta de lloguer.<br />Donar preferència, en les promocions públiques d’habitatge de lloguer, als joves, la gent gran, les famílies monoparentals i els segments de població amb dificultats, per tal de garantir el dret a l’habitatge de tota la ciutadania.<br />Mantenir la titularitat de sòl municipal destinat a la promoció d’habitatge protegit i fer habitatge de lloguer, ja sigui amb promoció pública directa, o a través del drets de superfície durant un període llarg.<br />Procurar que promocions privades sense vendre passin a règim de lloguer —amb opció de compra o sense— i, preferentment, a lloguer protegit.<br />Crear una borsa d’habitatge jove.<br />Estudiar si en base a la situació del municipi, cal proposar a la Generalitat de canviar els preus actuals de l’habitatge protegit, o canviar de zona per poder treballar amb preus per sota dels de mercat.<br />Facilitar l’accés a l’habitatge<br />Procurar el manteniment dels ajuts al lloguer de la Generalitat a persones i<br />famílies que tenen dificultats, i el manteniment dels ajuts de l'Estat a l’emancipació de joves, i gestionar-ne les sol·licituds on existeixi oficina d’habitatge.<br />Informar des dels serveis socials a les famílies que tinguin més necessitat<br />d’aquests ajuts.<br />La rehabilitació i el manteniment dels edificis<br />Fomentar la rehabilitació per ajudar a reduir l’estoc d’habitatge antic buit, que sovint ho està per falta de manteniment.<br />Fomentar la incorporació al mercat dels habitatges buits mitjançant incentius a la rehabilitació estructural i/o funcional.<br />Fomentar la rehabilitació establint antiguitats dels edificis més estrictes que les del Decret 187/2010 a efectes de l’obligatorietat de les ITE via ordenances<br />municipals, amb una fiscalitat local adequada via bonificacions o subvencions.<br />El Pla local d’habitatge pot proposar, mitjançant conveni amb la Generalitat, la rehabilitació dels habitatges dels centres històrics amb la declaració d’àrea de rehabilitació o de conjunt d’especial interès quan raons d’envelliment del parc, de seguretat, o de la situació social de les persones ho faci aconsellable.<br />En els municipis grans o que s’ho puguin permetre, disposar d’oficines d’habitatge que incorporin com a tasca important impulsar la rehabilitació del parc d’habitatges, ser proactius per aconseguir la implicació del veïnatge, tramitar els ajuts d’altres administracions a la rehabilitació i, si la situació econòmica municipal ho permet, facilitar un avançament al cobrament de les subvencions.<br />Aplicar el control periòdic de les edificacions per detectar riscos pel mal estat dels edificis, i prendre mesures per corregir els problemes detectats.<br />Donar a conèixer i promoure els ajuts per a la instal·lació d’ascensors en edificis que no en tenen, i millorar-ne l’accessibilitat.<br />Des de les oficines de rehabilitació, fer mediació per afavorir l’acord del veïnat, tant per la rehabilitació com per la instal·lació d’ascensors.<br />Disposar d’una ordenança per la millora del paisatge urbà que reguli aires<br />condicionats, antenes, baixants i escomeses.<br />El foment de la rehabilitació suposa gestionar la detecció d’habitatge vacant per posar-lo en valor, la qual cosa es pot fer mitjançant l’encàrrec d’un cens<br />d’habitatges desocupats.<br />Control de les condicions d’habitabilitat<br />Establir mesures per detectar i evitar la concentració massiva de persones en immobles, a través del padró municipal, i si cal amb comprovacions als pisos. Així evitem un fet negatiu a nivell social i també la degradació personal i humana de les persones ocupants.<br />Actuar evitant l’ocupació com a habitatge de locals o espais que no reuneixen les condicions d’habitabilitat.<br />Prevenció de conflictes socials<br />Dedicar esforços a fer mediació entre el veïnat de les escales amb conflictes per pagaments de la comunitat.<br />Pressionar des dels municipis per modificar la norma estatal que permet el<br />desnonament per hipoteques impagades mentre la família ha de seguir pagant per un pis del que no podrà ocupar.<br />Destinar allotjaments per a col·lectius protegits. Des dels municipis s’han de<br />dedicar part de les promocions d’ús residencial col·lectiu, o d’ús comunitari<br />temporal a donar allotjament a col·lectius amb necessitats especials de caràcter transitori, com ho pot ser la comunitat universitària, o les persones amb necessitats de tutela, com per exemple els col·lectius més vulnerables.<br />Ajuts al pagament de l’habitatge, ja sigui amb quotes de hipotecàries o de lloguer de caràcter permanent o de caràcter urgent.<br />Mitjançar en el lloguer social a través de les borses de mediació per al lloguer social i les borses d’habitatge jove que s’integren a la xarxa de mediació, la qual cosa farà incrementar el parc d’habitatges que es destina a lloguer social, amb finançament de la Generalitat per contracte signat.<br />Posar en marxa el programa de cessió d’habitatges als ajuntaments per a lloguer social amb lloguer garantit, prèvia rehabilitació de l'habitatge si s’escau —aval lloguer.<br />Posar en marxa el programa d’habitatges d’inserció i d’acollida per a aquelles finalitats, d'entre les previstes, que proposi l’Ajuntament i que conveni amb la Generalitat —víctimes d’assetjament immobiliari, immigrants en situació vulnerable, víctimes de violència masclista, etc.<br />Posar en marxar el programa per a la rendibilització del parc de lloguer,<br />bàsicament el privat, adreçat a fer viables els contractes de lloguer anteriors al 1985, compensant el diferencial de rendes, amb el compromís de llogar per un termini mínim de 10 anys.<br />Alguns programes complementaris en exercici de les competències locals<br />Compra d’habitatges existents a persones que no puguin fer front als crèdits<br />hipotecaris a canvi d’un lloguer vitalici o d’un lloguer protegit —és una alternativa a la copropietat que només es preveu per part de la Generalitat.<br />Subvencions complementàries a les del Pla català d’habitatge per fer front a<br />impagaments de lloguer o de quotes hipotecàries.<br />Subvencions per pas d’una hipoteca de tipus variable a tipus fix o per<br />assegurança de cobertura de fluctuació del tipus d’interès.<br />Compres de sòl de promotors amb dificultats per, posteriorment, incrementar la reserva mínima per habitatge protegit al 50%, amb l’obtenció d’ajuts per compra i urbanització d’acord amb el Pla estatal.<br />Adquisició de parc vacant de promotors com habitatge existent a preu concertat per promocions completes i destinar-los al lloguer mitjançant l’empresa municipal.<br />També fóra possible pactar amb el propietari que subscrigués contractes de lloguer amb opció de compra per promoció sencera amb l’Ajuntament, facultant al consistori per subarrendaments a tercers. Al cap de 7 anys, l’Ajuntament pot adquirir l’habitatge descomptant el 40% d'allò que ja ha pagat.<br />Creació d’una oficina local d’habitatge.<br />Creació d’una empresa pública<br />La creació d’una empresa pública permet dotar-se d’un instrument de gestió<br />descentralitzada, la qual cosa significa posar en marxa de manera integrada aquelles polítiques d’habitatge pròpies dels municipis mitjans de Catalunya. L'empresa pública ha de tenir funcions de promoció del sòl i l'habitage, i la possibilitat d’adscriure-hi l'Oficina local, tot això sense perjudici d’aquells programes propis de l'Ajuntament. <br />La utilització de l’empresa pública com a ens descentralitzat i amb la qualificació jurídica d’entitat urbanística especial, permet l’exercici de competències urbanístiques de gestió de sòl com a proveïdor de serveis urbanístics municipals, creant un marc de relació entre l’Ajuntament i l’empresa.<br />Signar un contracte de prestació de serveis entre l'Ajuntament i l’empresa per la gestió dels serveis d’habitatge de competència municipal o acordats amb altres administracions adscrits a l’Oficina local d’habitatge.<br />Crear el Patrimoni municipal del sòl i l'habitatge com a registre de béns<br />patrimonials específic adscrit i gestionat per l’empresa.<br />Atorgament a l’empresa de la condició d'administració per tal que pugui<br />desenvolupar competències administratives d’aprovació d’instruments de gestió urbanística i d’altres i, per tant, pugui desenvolupar per compte de l'Ajuntament els planejaments allà on l’empresa tingui interessos patrimonials o sigui d'interès municipal.<br />Elaborar un catàleg de serveis intern adreçat a tots els serveis municipals, i un d'extern, adreçat a la ciutadania.<br />Concretar, mitjançant encàrrecs de gestió, aquelles actuacions que es vulgui que l’empresa local actuï com a proveïdora de serveis municipals, amb la corresponent contraprestació econòmica.<br />Establir una fiscalitat local favorable a l’habitatge protegit mitjançant l’aplicació de bonificacions a les ordenances fiscals sobre l’IBI, l'ICIO i l'IIVTNU.<br />Establir un programa de subvencions complementari als ajuts continguts als Plans d’habitatge o a les bonificacions fiscals permeses per la LRHL, en els propis impostos bonificables o en altres tributs que afecten l’habitatge protegit, com les taxes de llicència o l’IAE.<br />Valorar l’establiment de preus públics pel finançament dels dèficits d’explotació dels serveis d’habitatge prestats a través de l'Oficina local d'habitatge.<br />El Pla local d'habitatge<br />El Pla local d'habitatge és l'instrument alternatiu a un Programa d’actuació urbanística municipal per concertar polítiques d’habitatge amb la Generalitat. La creació d'un observatori del mercat de l’habitatge, actualitzat semestralment, que permeti conèixer l’evolució del mercat de sòl i de l'habitatge, de renda lliure i de lloguer, amb informació de preus, transaccions, superfícies, esforç familiar, etc., és rellevant per la presa de decisions polítiques i per la pròpia programació de les promocions.<br />L’accés a l’habitatge. <br />L'accés a un habitatge digne per a tothom encara no està solucionat a Figueres. En el cas dels sectors de població més desafavorits encara és més preocupant: joves, famílies monoparentals, immigrants en situació d’exclusió social, persones grans desemparades, etc.<br />Una política d'habitatge va lligada a una política urbanística que, per ERC, vol dir una aposta per les ciutats compactes, menys consumidores de territori, per ciutats sostenibles, per ciutats plurals i heterogènies, on hi hagi gent de tota mena, on hi hagi activitats de tota mena. Hem de fugir de polítiques que converteixin els nostres centres urbans en simple suport d'oficines, deserts a partir de les vuit de la tarda, primer pas per a la degradació urbana. Per tant, les nostres propostes són:<br />Potenciar l’Oficina Municipal de l’Habitatge, per a la dinamització del parc públic d'habitatges de lloguer i la gestió de la venda dels habitatges públics, destinada als grups socials amb ingressos més baixos i amb la finalitat de: <br />Activar el mercat d’habitatges de lloguer per als col·lectius més desafavorits (joves, famílies monoparentals, immigrants en situació d’exclusió social, persones grans desemparades, etc.), així com ho fan determinats models europeus pioners en aquest àmbit. Cal posar en contacte l’oferta i la demanda d’habitatges promovent, en especial, l’habitatge social com a mesura que millori i equilibri el territori.<br />Servei d’informació directe i eficaç on s’ofereixi assessorament per gestionar ajuts exteriors vigents (Pla de l’Habitatge, etc.).<br />Establiment, des del mateix ajuntament, d’ajuts, de bonificacions fiscals i de programes de micro-crèdits –concertats amb o sense la Generalitat de Catalunya–, per tal d’afavorir l’accés a l’habitatge digne, l’habitatge protegit, l’habitatge de lloguer i/o la rehabilitació:<br />Bonificacions fiscals, sobre l’IBI i l’ICO, als propietaris que es dediquin a condicionar i rehabilitar habitatges amb la finalitat de llogar-los. Caldrà fer una ordenació dels edificis antics de la ciutat, aconseguir que els seus propietaris els rehabilitin. En alguns casos, caldrà tramitar alguns expedients de ruïna.<br />Creació d’un “Observatori de l’Habitatge de Lloguer” per tal d’elaborar un cens d’habitatges en desús:<br />Aplicació de mesures fiscals damunt dels propietaris titulars d’habitatges amb períodes molt llargs d’inactivitat (inexistents consums de llum, d’aigua, etc.). <br />Impulsar la figura de l’API social adreçada a obtenir pisos de lloguer amb garantia pública per als col·lectius més desafavorits:<br />Donar el màxim de facilitats per garantir l’accés digne al mercat de l’habitatge. <br />Intermediació no lucrativa entre els propietaris i els llogaters.<br />Contractació d’una assegurança multi risc i de caució, etc.<br />Tramitació dels contractes de lloguer.<br />Estudiar la possibilitat de creació d’una societat municipal d’habitatge com a entitat urbanística especial (de capital públic), amb els següents objectius:<br />Oferir habitatge de qualitat a preus més baixos que el mercat, amb la finalitat de punxar la “bombolla immobiliària” que s’ha creat en els darrers anys a la nostra ciutat, per tal d’influir en l’economia especulativa.<br />Crear promocions d’habitatge protegit, constitució de reserves de sòl, redacció de projectes de compensació, etc.<br />Permetre que els joves –i altres col·lectius igualment vulnerables: famílies monoparentals, discapacitats, immigrants, etc.–, puguin accedir de forma efectiva a un habitatge digne i adequat.<br />Habitatge per als joves<br />L’habitatge propi és un element nuclear en l’emancipació dels joves i les joves, i actualment l’accés a ell es troba molt lluny de les possibilitats del jovent català. Aquest fet es pot explicar a partir de la combinació de dos factors. Per una banda, l’especulació immobiliària és una realitat alarmant, fet que queda palès en la pujada dels preus any rere any, tot i el creixement de la superfície. Per l’altra, la situació dels altres elements nuclears de l’emancipació –atur i precarietat laboral i educació– aboca el jovent a no poder accedir a un habitatge perquè no pot generar recursos estables i suficients.<br />En aquest sentit, des de les JERC s’ha apostat de forma inequívoca pel foment de l’habitatge de lloguer per damunt del de compra, sobretot des de la perspectiva de l’emancipació juvenil. La majoria de joves amb voluntat d’emancipar-se encara no han assentat del tot l’estructura del seu projecte de vida i, per tant, han de deixar una porta oberta als canvis que es puguin esdevenir. A més, la societat d’avui en dia és molt dinàmica i exigeix una mobilitat constat. Per tant, l’opció de compra, al marge de ser insostenible a nivell social, és un element que lliga amb excés el jovent en una etapa de definició personal.<br />Impulsar l’aplicació a nivell municipal de la Llei pel Dret a l’Habitatge i les mesures previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de Catalunya 2007-2016.<br /> Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les fundacions.<br />Preservar el sòl i els parcs d’habitatge de propietat pública, mitjançant règims de tinença que no suposin la pèrdua de la propietat.<br />Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un habitatge.<br />Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.<br />Consolidar el model de viles i ciutats compactes, sostenibles i socialment integrades.<br />Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a la eficiència energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat, etc.<br />Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües pluvials i grises, etc)<br />L’objectiu de garantir l’habitatge digne per als joves ha de servir per incentivar que la gent jove faci el pas cap a emancipar-se i fer-se un lloc en aquesta ciutat que cada cop més es troba d’esquenes a la gent.<br />És necessari per la ciutat que els joves hi puguin viure, treballar, estudiar, participar i emprendre i no necessàriament hagin d’emigrar a altres capitals per satisfer les seves ambicions i motivacions.<br />Propostes:<br />
    • Potenciar la borsa d’habitatge jove implicant personal tècnic que s’encarregarà de la recerca de pisos desocupats i realitzarà la intermediació de l’ajuntament amb els propietaris.
    • Treballar amb el sector immobiliari perquè introdueixi pisos a la borsa d’habitatge jove.
    • Creació d’un Pla Municipal d’Habitatge Jove.
    • Aplicar a nivell municipal la Llei pel Dret a l’Habitatge i les mesures previstes en el Pacte Nacional per l’Habitatge de Catalunya 2007-2016.
    • Fomentar l’ús del mètode de l’aval-lloguer a càrrec de l'administració local en cas d'incompliment d'altres administracions superiors, per tal de minimitzar la necessitat d’avals bancaris pel que fa al lloguer d’un habitatge.
    • Impulsar contractes de masoveria urbana que permetin assolir acords entre propietaris d’habitatges que no estan en condicions òptimes i joves que durien a terme tasques de rehabilitació del mateix.
    • Fomentar la rehabilitació d’habitatges que contribueixin a l’eficiència energètica, minimitzin la necessitat de nou sòl, tot recuperant els centres històrics degradats, millorant-ne les condicions d’habitabilitat, etc.
    • Incentivar les polítiques d’innovació en la rehabilitació i construcció d’habitatge, especialment en els sistemes d’eficiència i estalvi energètic. Els habitatges construïts i rehabilitats han d’avançar en l’objectiu del consum energètic zero (plaques solars, recollida d’aigües pluvials i grises, etc).
    • Fomentar la construcció d’habitatge protegit en espais urbans i dedicats fonamentalment al lloguer. En aquest sentit, prioritzarem l’actuació conjunta del sector públic, les cooperatives d’habitatge i les fundacions.
    6. L’ecologia urbana.<br />6.1 L’ecologia urbana que defensa Esquerra<br />La sostenibilitat és un concepte global que integra els aspectes econòmics, socials i ambientals i que esdevé un autèntic full de ruta per a l’acció política. No podem destriar o separar, per exemple, la igualtat d’oportunitats de les polítiques de transport públic, ni l’urbanisme de la contaminació, ni l’equilibri de rendes del dret a l’accés a un medi saludable, ni la gestió dels recursos naturals de l’activitat econòmica. La sostenibilitat no és, doncs, una opció ideològica o de vida, com sovint es pretén fer veure des d’alguns àmbits, sinó una premissa bàsica per a les polítiques modernes que, de debò, busquin la millora de la qualitat de vida, la justícia social i el benestar econòmic de la ciutadania sense malmetre les possibilitats futures. Cada poble i cada ciutat s’ha de veure com un sistema en interacció amb el seu entorn, i aquest punt de vista ha de regir el nostre plantejament en dissenyar ciutats i pobles que contribueixin a un nou model de desenvolupament orientat a la millora constant de la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes, sota paràmetres i criteris del segle XXI.<br />En aquest sentit, els municipis de Catalunya, com a primer esglaó en l‘organització social i política i com a part constituent bàsica del propi país, han d'afrontar un seguit de reptes que no només tenen a veure amb reivindicacions conservadores o basades en un ideal romàntic de manteniment del patrimoni natural o de l'equilibri territorial, que també, sinó que són reptes que venen determinats per factors estructurals del nostre model socioecònomic i que afecten de manera palesa el territori, la qualitat de vida i la disponibilitat dels recursos immediats, fins a posar en entredit la viabilitat del funcionament actual.<br />Ja no és qüestió de “comptabilitzar” desenvolupament i sostenibilitat, es tracta que, en ple segle XXI, ja no podem separar la idea de desenvolupament de la idea de sostenibilitat, ja són un sol concepte i cal actuar localment en conseqüència. Des dels ajuntaments, Esquerra assumeix el repte de fer de la sostenibilitat —en tots els seus sentits— el full de ruta per al desenvolupament integral de pobles, viles i ciutats del nostre país, amb total coherència i responsabilitat.<br />Cap a una nova cultura del territori<br />El país ha patit un consum accelerat de sòl, que ha degradat i banalitzat àrees molt extenses del nostre país —especialment a la regió metropolitana i al voltant de les noves zones metropolitanes— que ha arribat a tots els racons del país. La crisi i els primers efectes de la planificació engegada ja amb l'elaboració dels plans territorials parcials, ajudaran a atenuar aquesta depredació del sòl, però encara estem lluny d'haver assolit els mínims necessaris per a una ordenació racional del territori. Cal dir que la dependència no resolta de les economies dels ajuntaments respecte del fet constructiu, no fa més que posar en franc risc la viabilitat de les hisendes locals i deixa el territori a expenses del nivell d'endeutament de les arques municipals. Per tot això, proposem:<br />Una planificació sostenible<br />Impulsar una planificació harmònica entre els usos humans, la seva funcionalitat i el patrimoni natural que garanteixi un medi local —urbà o natural— de qualitat, i que esdevingui pol d’atracció d’activitats de qualitat.<br />Apostar per un model de municipi compacte, vertebrat en la convivència d’usos, amb uns centres urbans forts i cohesionats i ben relacionats amb els barris.<br />Potenciar les illes de vianants i, simultàniament, els plans de dotació<br />d’aparcaments perquè afavoreixin el comerç urbà, tant al centre com a totes les àrees urbanes, amb una presència destacada de l’activitat comercial.<br />Promoure una planificació local que posi en valor els recursos naturals, que<br />inclogui el paisatge, els espais protegits, les capacitats productives del sector<br />primari i de la indústria de transformació derivada de la producció agroalimentària.<br />Fomentar els sistemes de connexió biològica entre els espais oberts, l’espai<br />construït i les masses forestals, i elaborar plans de gestió i preservació a nivell local dels espais oberts amb interès ecològic o paisatgístic.<br />Ordenar les hortes marginals per a dignificar-les i que esdevenguin un element enriquidor del paisatge periurbà.<br />Establir estratègies de desenvolupament local en tots els sectors a partir de la presència de figures de protecció de cada territori. La ciutadania ha d’acabar considerant la protecció del territori com una oportunitat única de<br />desenvolupament.<br />La gestió dels recursos en l'àmbit municipal<br />L’aigua: un bé preuat i escàs<br />Catalunya, com a país mediterrani, té un recurs limitat, que és l’aigua. Aquesta evidència ja l’hem pogut corroborar amb períodes de sequera severa, que han posat en tensió el sistema d’abastament d’aigua. Més que revertir aquesta situació amb falses i costoses solucions, cal trobar la forma d’adaptar-s’hi de la manera més competitiva i menys costosa possible.<br />Elaborar un pla municipal d’usos de l’aigua, amb especial èmfasi en la reutilització d’aigües depurades o de menor qualitat per a aquells usos que ho permeten —reg, neteja de vials, etc.<br />Fomentar la instal·lació i l’ús d’aparells reductors del consum d’aigua entre els veïns i veïnes —filtres d’aireig d’aigües, cisternes de doble descàrrega...<br />Elaborar una ordenança municipal per l’estalvi d’aigua, amb especial èmfasi en el foment d’actituds.<br />Controlar la qualitat de l’aigua, tant de l’aigua potable de les fonts naturals com la de les piscines públiques.<br />Elaborar un pla de mesures preventives per al manteniment de la qualitat dels recursos hídrics locals.<br />Fomentar la separació de xarxes d’aigües grises i negres en els nous habitatges, així com la doble xarxa de pluvials en les noves promocions urbanístiques.<br />Cap al Residu Zero<br />L'augment del consum s'ha traduït històricament en un increment continu en la generació de residus, especialment pel que fa als envasos i embalatges, que posa en crisi el sistema de gestió. L'estratègia de Residu Zero persegueix, per un costat, produir cada cop menys residus i, per l'altre, aconseguir que la totalitat dels residus tinguin una continuïtat en el cicle d'aprofitament. En aquest context, els municipis —i, per delegació, els consells comarcals— són una peça clau per aconseguir avançar cap a aquests objectius.<br />Promoure el consum racional per tal de contribuir a un canvi de cultura respecte els hàbits i les polítiques de reciclatge.<br />Establir un Pla ciutadà per al Residu Zero que impliqui la ciutadania, les empreses i el comerç local per tal d'avançar cap a aquests objectius.<br />Estendre els sistemes exitosos de recollida selectiva que Esquerra ja ha aplicat a diversos municipis capdavanters de Catalunya.<br />Impulsar la reutilització i el reciclatge dels envasos i fomentar la recuperació dels hàbits tradicionals no malbaratadors de recursos —cabàs, bossa del pa, etc.<br />Establir mecanismes de coordinació amb els comerços per tal de col·laborar en l’establiment de sistemes de dipòsit, devolució i retorn d’envasos. Facilitar la tasca al comerç amb assessorament i suport tècnic directe.<br />Renunciar a augmentar el pes de la valorització energètica dels residus,<br />prioritzant el seu aprofitament material i disminuint paulatinament l'aportació a<br />abocadors.<br />Cap a una Figueres eficient i 100% renovable<br />Una de les qüestions estratègiques més importants en aquest moment és el consum energètic del país, desbocat tant en termes relatius com absoluts. L'elevat consum per càpita, la dependència de l'exterior —fins un 90%— i la insostenibilitat de les fonts — fòssils i nuclears— de què s'alimenta el nostre sistema energètic fan, sens dubte, que aquesta hagi de ser una prioritat en els propers anys. La tasca, en aquest sentit, comença, també als municipis.<br />Elaborar un Pla estratègic de millora energètica del municipi.<br />Elaborar, dins de l’anterior, un Pla local d’estalvi i eficiència energètica.<br />Elaborar un mapa local de potencial energètic renovable, per tal de conèixer<br />les potencialitats de cada municipi, prioritzant l’aprofitament solar, eòlic de la<br />biomassa i, allà on sigui possible, de la geotèrmia.<br />Elaborar un pla de millora de l’enllumenat públic per a la reducció de consum energètic i completar l’adaptació a la llei de contaminació lumínica.<br />Promoure localment la iniciativa privada per a la producció d’energia<br />distribuïda a escala micro, mini i comercial i l’aplicació de criteris i tecnologies<br />de la gestió intel·ligent de xarxes.<br />Fomentar la construcció d’edificis municipals amb criteris ambientals —<br />bioclimàtics i de funcionalitat. Promoure modificacions en les seves<br />instal·lacions per tal d’anar incorporant criteris de sostenibilitat.<br />Establir bonificacions de l’impost de circulació als vehicles que consumeixin<br />exclusivament o prioritàriament energies renovables.<br />Fomentar, mitjançant subvencions directes i/o bonificacions de l’impost<br />d’obres, la incorporació d’energia solar tèrmica i altres mesures d’estalvi<br />energètica als edificis existents.<br />Promoure, allà on sigui adient, els miniparcs eòlics en terrenys o instal·lacions públiques, promovent especialment la participació ciutadana en la inversió local.<br />Promoure les cobertes fotovoltaiques sobre equipaments públics o sostre de promoció pública —habitatges o polígons—, mitjançant la fórmula de “lloguer de sostres”, extensiu a sostres privats.<br />Fer, on s’escaigui, estudis locals de viabilitat per a petites centrals de<br />biomassa —per a producció de calor o mixta elèctrica/calor.<br />Contaminació i escalfament global: per un medi de qualitat<br />En l’àmbit de l’escalfament global, el municipi figuerenc també ha de<br />coresponsabilitzar-se dels efectes que poden tenir les seves emissions. En aquest sentit, l'augment de la mobilitat tant de persones com, especialment, de mercaderies ha estat un fet exponencial en els darrers anys, que a més de representar un increment d'emissions en el sector més crític, presenta problemes de mobilitat, congestió, accidentabilitat i, fins i tot, sobre la salut de les persones, com ja passa a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per això, la lluita per un medi de qualitat ha de ser una constant en la política locals d’Esquerra.<br />Contaminació/Qualitat del medi:<br />Promoure les implantacions industrials i productives baixes en emissions de<br />carboni.<br />Estendre els controls sobre la contaminació acústica i completar el<br />desplegament de la llei allà on encara hi hagi mancances, dotant de mitjans<br />tècnics i humans.<br />Promoure campanyes locals per l’eliminació de les bosses de plàstic,<br />prioritàriament en equipaments municipals, com els mercats municipals.<br />Generalitzar l’ús d’asfalt sonorreductor en la nova pavimentació de carrers i la instal·lació de pantalles acústiques —naturals o artificials— en punts<br />problemàtics de la ciutat.<br />Protecció dels animals<br />Seguir treballant, en la línia mantinguda sempre per Esquerra, per la<br />dignificació i el respecte de la vida dels animals amb qui compartim tant els<br />espais urbans com els rurals o naturals.<br />Elaborar programes transversals i interdepartamentals dins de l’ajuntament<br />per socialitzar la necessitat de l'adopció, el no abandonament i la tinença<br />responsable dels animals de companyia.<br />Treballar de forma mancomunada entre entitats locals i supramunicipals per a la millora constant de les condicions de vida a les instal·lacions que acullen<br />animals.<br />Promoure programes educatius proteccionistes i de tinença responsable<br />adreçats als escolars.<br />Educació en la sostenibilitat<br />Elaborar campanyes educatives i formatives sobre les repercussions ambientals de la nostra quotidianitat, orientant-les a l’impacte sobre la presa de decisions personal de la ciutadania.<br />Fomentar el coneixement en l’ús dels recursos, del patrimoni cultural històric i etnològic, del coneixement del patrimoni natural, del coneixement del cicle dels residus, de l’impacte de les emissions, etc.<br />Promoure, com a mínim, un gran esdeveniment anual dirigit al coneixement i a la conscienciació ambiental de la ciutadania.<br />Promour la creació d’horts urbans.<br />Preservar la qualitat ambiental i potenciar l’eficiència energètica <br />6.2 Una ciutat ambientalment sostenible.<br />Neteja<br />Cal un soterrament dels contenidors de brossa. <br />Cal que la recollida de deixalles s’efectuï amb més periodicitat, durant dos cops al dia, així com també, durant l’estiu i durant les vacances de Nadal. En aquest sentit, cal esmerçar més esforços en la neteja del centre històric i dels voltants del propi Museu Dalí, i altres centres d’interés turístic.<br />Creació del Consell Municipal del Medi Ambient i l’Agència del Medi Ambient.<br />Es constituirà el Consell Municipal del Medi Ambient per tal d'assegurar i potenciar la participació ciutadana tant en la gestió ambiental com en la valoració popular de la consecució o no dels objectius polítics establerts.<br />Es constituirà l’Agència Municipal de Medi Ambient amb la finalitat d'oferir als figuerencs i a les figuerenques assessorament i formació permanent sobre tots els àmbits mediambientals recollits en aquest programa, i, en especial, sobre: sistemes domèstics d'eficiència energètica, de minimització del consum d'aigua i de la producció de residus, del consum responsable, de la legalitat ambiental vigent, de l’arquitectura bioclimàtica, les fonts d'energia renovable, la rehabilitació d’habitatges, dels programes específics per als àmbits comercial, industrial i de serveis, de suport i assessorament a les iniciatives d’auto-producció energètica a partir de fonts d'energia renovable.<br />Gestió i minimització dels residus.<br />Fomentar, a partir de programes d'educació i divulgació ambiental, la recollida selectiva dels residus domèstics, comercials i industrials, així com fomentar l'ús i el coneixement de la deixalleria municipal i de les deixalleries mòbils entre els figuerencs i les figuerenques, així com l'adaptació del seu horari a les necessitats reals de la ciutat.<br />Adaptar el nombre i tipologia dels contenidors urbans de recollida selectiva a les necessitats de cada barri.<br />Aprovar decrets i ordenances municipals, dirigits als principals productors de residus (indústria, comerç, restauració, etc.) que garanteixin una gestió directa d’aquests i la internalització dels costos associats, per tal d'evitar que arribin en gran nombre a la via pública.<br />Promocionar el sistema de “porta a porta” de la producció mínima de residus, en origen, tant a nivell domèstic, com a nivell comercial, com a nivell industrial.<br />Gestió de l'aigua.<br />Fer una aposta ferma per una nova cultura de l'aigua, basada en l'eficiència i en l'estalvi.<br />Controlar sistemàticament la conservació de la xarxa ciutadana de distribució de l'aigua, per tal d'evitar pèrdues innecessàries, a Catalunya es dóna de l'ordre del 25%.<br />Generalitzar la instal·lació d’una doble xarxa de clavegueram que separi les aigües residuals de les de la pluja. Aquesta aigua recuperada pot destinar-se a restaurar i reparar espais naturals així com la neteja dels carrers entre d’altres utilitats possibles.<br />Elaborar un nou Mapa Hidrològic dels aqüífers de Figueres, que inclogui les capes freàtiques i els corrents subterranis, per tal d'establir zones d'exclusió de certs usos del sòl (agrícoles i/o industrials) contaminants o malbaratadors, així com per protegir les zones de recàrrega dels aquïfers, entre d'altres utilitats. <br />Eficiència energètica.<br />Incorporar progressivament sistemes d'eficiència energètica a tots els edificis públics, com a mesura exemplar, com ara la instal·lació de plaques fotovoltaiques.<br />Dissenyarem un bon “Pla d’enllumenat públic” a les zones de Figueres que encara tenen mancances en aquesta matèria. Tindrem en compte l’estalvi d’energia i el concepte de “contaminació lumínica”. <br />Promocionar la cultura de la reducció domèstica del consum energètic.<br />Potenciar que els agents privats adequïn els edificis a les noves normatives de sostenibilitat: separació d'aigües, increment d'aïllament tèrmic, ús de materials sostenibles, energia solar. Obligar que els grans edificis –no obligats pel Decret d'Ecoeficiència– incorporin plaques solars fotovoltaiques (naus industrials). Aquesta potenciació hauria d'anar acompanya de mesures fiscals de suport.<br />Es fomentarà la instal·lació de micro-centrals de cogeneració (calderes de generació mixta d'energia elèctrica i calorífica alhora, el que implica un augment del 30% en l'estalvi pel que fa a la generació per separat) tant a nivell domèstic, com industrial i com a mesures exemplars en els edificis públics com l'Hospital Comarcal de Figueres, els col·legis (CEIP’s) i els edificis municipals.<br />Adaptar la flota de vehicles municipals, en especial els autobusos urbans, pel seu funcionament amb biodiesel, primer. En aquesta fase, cal que es redueixi el consum energètic de les emissions contaminats i del soroll produït pels autobusos públics de titularitat municipal. Posteriorment, caldrà renovar-los progressivament per vehicles alimentats amb fonts d’energia renovable, generada de forma neta a partir de micro-centrals municipals. Per exemple, caldria subministrar energia elèctrica a partir de la utilització de piles d’hidrogen o similars, aconseguint d’aquesta manera que els vehicles municipals fossin menys contaminants i sorollosos. <br />Afavorir fiscalment, per mitjà d’una ordenança fiscal, totes aquelles promocions de nova construcció d’habitatge públic i privat, que es dotin de plaques fotovoltaiques. L’Ajuntament subvencionarà part del cost de la seva instal·lació, conjuntament amb altres ajudes públiques d’àmbit nacional, estatal i/o europeu.<br />Educació ambiental.<br />Impulsar programes d'educació ambiental a partir de la divulgació del concepte de “cultura de la sostenibilitat” i dels valors que se’n deriven. S'han de popularitzar eslògans fàcils d'assimilar com la "filosofia de les tres R: Reutilitzar, Reduir i Reciclar”.<br />Oferir programes municipals d’educació ambiental a tots els centres escolars de primària de Figueres amb l’objectiu d’assolir l’ambientalització de la gestió dels centres i dels seus currículums acadèmics. El format més adequat és el d’ ”Agenda 21 escolar”.<br />No a la MAT, (…) pel seu impacte ambiental i sobre el paisatge i com a mostra d'un model energètic gens sostenible: grans distribucions vs producció distribuïda lligada al consum real. No a la MAT, mentre no es demostri clara i empíricament la seva estricta necessitat. En cas que així fos, la línia hauria d’anar completament soterrada i protegida, a fi de minimitzar així el seu impacte ambiental, social i paisatgístic.<br />Desenvolupar programes de conscienciació i prevenció sobre els efectes nocius que produeixen sobre la salut de les persones determinats components químics d’ús domèstic, certs contaminants orgànics persistents (COP’s) utilitzats encara avui dins l’àmbit industrial, alguns additius alimentaris, etc.<br />Circumval·lació est/oest-rondes urbanes.<br />Acabar la ronda urbana amb la continuïtat de la ronda est cap a la ronda nord, actualment en projecte donant-li continuïtat amb un túnel per sota el Castell de St. Ferran i fins a enllaçar amb la ronda oest encara pendent, tancant l'anella començada fa anys amb la ronda sud. <br />6.3 El model d’Esquerra: la mobilitat sostenible <br />Entenem la funció de la mobilitat dins l’espai cívic com un dels elements clau a l'hora d’aconseguir una distribució de la ciutadania més justa, que permeti equilibrar les oportunitats i les llibertats de tots els ciutadans i ciutadanes del nostre municipi.<br />En aquest sentit, des d’Esquerra optem per unes polítiques basades en el<br />reeequilibri de la mobilitat com a resposta del continu augment de la mobilitat de les persones i de les mercaderies, fet que ha accentuat els conflictes generats pel trànsit, com ara la congestió, la contaminació acústica i ambiental o l’accidentabilitat. Cal tenir present que el transport públic és la clau a l'hora d’aconseguir una mobilitat equilibrada, i en aquest sentit serà la prioritat en la política local d’Esquerra. Per això, des de l’Ajuntament també posarem l’accent en la gestió i en l’educació de la mobilitat.<br />La mobilitat a peu i l’espai urbà per als vianants<br />Establir carrers per a ús preferent o exclusiu per a vianants, eixamplar les voreres i crear illes per a vianants.<br />Instal·lar plataformes i passos de vianants elevats.<br />Millorar l’accessibilitat i suprimir les barreres arquitectòniques.<br />Optimitzar els temps dels semàfors per a vianants.<br />Instaurar camins escolars com a vies de circulació preferent, escollides entre els recorreguts més utilitzats pels infants per anar al seu centre d’ensenyament.<br />Prioritzar la protecció davant l’aparcament irregular als passos de vianants, a les parades d’autobús i l’aparcament en doble fila a les vies principals.<br />Promoure la creació de zones de prioritat invertida, on la preferència serà per a vianants i ciclistes.<br />Integrar paisatgísticament les vies de vianants per a dignificar-les i fer-les més atractives.<br />L’ús més racional i eficient del cotxe<br />Promoure els sistemes per compartir el vehicle privat, tipus cotxe multiusuari o carsharing —un grup de ciutadans comparteix una flota de vehicles— o altres.<br />Promocionar els pàrquings compartits.<br />Crear aparcaments d’intercanvi a les entrades de les ciutats connectats amb el transport públic amb el centre.<br />Potenciar els aparcaments dissuasius perimetrals als espais més cèntrics.<br />Afavorir la rotació de l’aparcament amb limitació horària.<br />Crear zones taronja d’aparcament per afavorir l’aparcament del veïnat en zones d’atracció turística.<br />La circulació dels vehicles a motor<br />Limitar la velocitat màxima i crear de zones de prioritat invertida.<br />Tractar adequadament les travessies i les vies.<br />Executar rotondes i minirotondes.<br />Crear zones amb restricció del trànsit.<br />Regular la mobilitat dels vehicles de transport de mercaderies.<br />Aplicar sistemes de gestió del trànsit i crear centres de control.<br />Establir zones d’aparcament a vorera canviada en diferents trams de carrer per afavorir la reducció de la velocitat.<br />Establir sistemes de circulació en forma de font i unidireccionals per millorar la circulació i la seguretat dels carrers.<br />Instal·lar limitadors físics de velocitat.<br />La mobilitat en transport públic col·lectiu<br />Ampliar i millorar el servei de transport públic municipal i intermunicipal. Crear, on sigui possible, carrils especials per a la circulació del transport públic.<br />Millorar els serveis de transport públic amb recorreguts més ràpids entre els punts d’atracció principals del municipi.<br />Reforçar els serveis extraordinaris de transport públic, especialment en horari nocturn, pensant sobretot en les necessitats de la gent jove.<br />Ampliar la xarxa de carril bus.<br />Adaptar el servei a persones amb mobilitat reduïda.<br />Fomentar la intermodalitat —més d'un mitjà de transport per arribar a la<br />destinació.<br />Connectar amb transport públic el centre amb els polígons industrials i els centres comercials o de lleure.<br />Fer un estudi del sistema més eficaç i econòmic de mobilitat amb transport públic.<br />Dignificar les parades de transport col·lectiu públic urbà quant a seguretat,<br />comoditat i informació.<br />Posar en marxa la integració tarifària del transport urbà en els sistemes<br />supramunicipals.<br />Introducció de l'Ajuntament en associacions supramunicipals, com ara<br />l’Associació de Municipis amb Transport Urbà (AMTU) de la segona corona<br />metropolitana de Barcelona.<br />Instaurar avantatges tarifàries per a la gent gran o el jovent.<br />Instal·lar aparcaments dissuasius a les estacions de ferrocarril i autobusos<br />coordinats amb els serveis ferroviaris.<br />La mobilitat en bicicleta<br />Promoure l’ús de la bicicleta en la trama urbana i en desplaçaments interurbans curts i/o planers, amb la creació, consolidació o extensió d’una xarxa de carrils bici coherent i segura que tingui en compte la suficiència i la continuïtat dels itineraris.<br />Instal·lar aparcaments —repartits estratègicament— i millorar la senyalització per a bicicletes.<br />Crear vies verdes o carrils-bici intermunicipals.<br />Incorporar bicicletes a la flota de vehicles municipals i dels serveis de<br />l’administració.<br />Fomentar i regular l’ús de la bicicleta amb mesures que atorguin preferència al vianant.<br />La millora de la qualitat ambiental urbana<br />Controlar les emissions contaminants relacionades amb el trànsit.<br />Controlar la contaminació acústica produïda pel trànsit i elaboració de mapes de soroll.<br />Asfaltar amb paviment sonoreductor i aplicar mesures antisoroll.<br />Utilitzar vehicles impulsats amb fonts d’energia renovables o tecnologies<br />alternatives.<br />Establir bonificacions fiscals a vehicles impulsats amb energies renovables.<br />Limitar la circulació motoritzada en el medi natural en una xarxa bàsica, en<br />concertació amb els col·lectius interessats.<br />L’ordenació i la gestió de la mobilitat urbana<br />Estudiar els serveis viaris i la reordenació de la xarxa bàsica local.<br />Elaborar Plans de mobilitat locals.<br />Incorporar la mobilitat i l'accessibilitat a les ordenances municipals.<br />Elaborar pactes per la mobilitat.<br />Definir i estudiar els ’indicadors de mobilitat local i supramunicipal.<br />Difondre activitats o promocionar dies dies o setmanes temàtics relacionats amb la mobilitat.<br />Estudiar l'optimització dels serveis de transport urbà.<br />Educació per una mobilitat més sostenible<br />Impulsar tallers o seminaris per la mobilitat als centres educatius del municipi.<br />Realitzar campanyes sobre seguretat viària.<br />Realitzar estudis sobre els costos de la mobilitat local i intermunicipal.<br />Elaborar enquestes sobre els hàbits de mobilitat. <br />6.4 Criteris específics per a la pacificació del trànsit a Figueres. <br />Pacificació del trànsit i mobilitat.<br />Fomentar i ampliar l’ús del transport públic interurbà:<br />Augmentar l’atractiu del transport públic urbà i la seva imatge, mitjançant campanyes de promoció i la millora de la seva accessibilitat.<br />Millorar la coordinació de les diferents xarxes de transport col·lectiu, arribant a acords, si calgués, amb municipis veïns.<br />Alliberar al màxim d’espai viari possible per l’ús dels vehicles de transport públic.<br />Millorar la seguretat viària i el respecte entre els usuaris del nostre transport públic i els usuaris de les nostres places i carrers.<br />Gratuïtat del transport públic municipal per a determinats col·lectius: estudiants en horaris escolars (amb independència de l’edat que tinguin), pensionistes, persones majors de 65 anys, ciutadans/es amb ingressos baixos (renda), persones discapacitades, mares o pares (només 1 adult) que viatgin amb dos fills menors de 6 anys, etc.<br />Concertació dels horaris de càrrega i descàrrega per tal de reduir el transport pesant i la congestió viària davant dels centres comercials.<br />Promoció de l'ús urbà de la bicicleta i, ja que aquest esdevé un dels mitjans de transport urbà més sostenible a nivell mediambiental. I a més, per a les distàncies inferiors a 5 quilòmetres i en terrenys plans la bicicleta resulta el mitjà més ràpid. En aquest sentit cal aplicar, sense complexos, el “Pla de foment de l’ús de la bicicleta” de què disposa l'Ajuntament. Estudiarem l’adhesió de la ciutat a la declaració d'Amsterdam.<br />Millora de la infrastructura viària, tant de la senyalització vertical en la via pública (actualment els turistes no poden seguir cap ruta específica per manca d’una correcta senyalització), com de l’estat dels carrers i voreres.<br />Millorar l’accessibilitat i la mobilitat dels vianants:<br />Pacificació del trànsit rodat a partir de la priorització dels espais públics per als vianants, per damunt del transport motoritzat, tot creant i ampliant la superfície destinada a illa vianants.<br />Adequació dels carrers a aquesta nova filosofia de mobilitat urbana, habilitant carrils-bici a les vies ràpides, sobretot les que garanteixin la connexió amb l’extraradi i els polígons industrials. Tenir present aquesta idea en el desenvolupament dels nous plans parcials que es dissenyin. <br />Es posarà especial atenció en garantir al màxim l'accessibilitat a les persones de mobilitat reduïda (PMR), gent gran, persones que porten cotxet de nens petits, o bé els carrets per anar a comprar. Incrementarem l'amplada de les voreres: 1,5 m. sense comptar arbres, senyals i mobiliari urbà.<br />Penalitzar l’ús de l’automòbil en determinats carrers i durant determinades franges horàries. Restringir alguns privilegis dels quals gaudeix encara avui la mobilitat motoritzada a la nostra ciutat.<br />Afavorir fiscalment aquells vehicles que utilitzin carburants menys contaminants, aconseguint que l’impost de circulació augmenti a tots aquells propietaris de vehicles motoritzats d’alta cilindrada i/o que produeixin emissions de CO2 considerables.<br />Promocionar un major control de la velocitat i el soroll que ocasiona la circulació de determinats vehicles motoritzats, aconseguint una millor habitabilitat a les nostres places i carrers.<br />Potenciar els desplaçaments a peu.<br />Reforma i adaptació a l'ús exclusiu per a vianants i veïns del carrer Pep Ventura.<br />Reforma del primer tram del carrer de la Jonquera.<br />Revisar i ampliar els accessos a l'Hospital Comarcal de Figueres.<br />Aparcaments.<br />Construcció de nous aparcaments perifèrics a l’aire lliure i gratuïts, a les entrades de Figueres amb una funció dissuassòria sobre la circulació motoritzada per dins de Figueres. <br />Fomentar els pàrkings de pagament al centre per tal de descongestionar el trànsit, mitjançant una concessió administrativa de temps finit, però que en cap cas sigui una venda de patrimoni municipal:<br />Estudiar la viabilitat d'un nou aparcament subterrani de pagament sota la Plaça del Gra i un sota la Plaça Josep Tarradellas.<br />Permetre que cadascun dels propietaris d’un gual d’ús individual de la ciutat de Figueres pugui disposar d’una única “Targeta d’autorització d’aparcament en la seva pròpia zona de gual”, sempre i quan així ho sol·liciti. Els ciutadans que disposen d’un sol habitatge el qual només disposa d’espai reduït per a poder-hi aparcar un sol vehicle, i que tenen i paguen la corresponent llicència municipal de gual, pel mateix preu, veurien com se’ls multiplica la capacitat d’aparcament per dos, sense incórrer en cap infracció. La implantació d’aquest sistema innovador de racionalització d’aparcaments s’organitzaria, i les seves targetes es dispensarien, des de les pròpies oficines de l’Ajuntament de Figueres; de la mateixa manera que es fa amb les “Targetes d’aparcament per a persones discapacitades” (d’ús individual o col·lectiu). Cada conductor o conductora que s’acollís a aquest servei caldria només que mostrés de forma totalment visible damunt de la part davantera del seu vehicle la targeta oficial que se li hauria assignat. En cas contrari hauria d’atendre’s a les conseqüències que li suposaria la substracció del seu vehicle per part del servei de grua municipal. Caldria portar un cens i vetllar per què la mesura s’apliqués correctament. D’aquesta manera contribuiríem a racionalitzar més i millor els pocs aparcaments que avui encara queden dintre del casc urbà de la nostra ciutat.<br />6.5 El futur de la Rambla.<br />La Rambla és actualment un vial de comunicació entre l'est i l'oest de la ciutat. Però aquesta situació és objecte d'un debat ciutadà permanent sobre si cal continuar així o bé reduir (o eliminar completament) la circulació de vehicles. En definitiva, a la Rambla hi conviuen dues visions contraposades del que ha de ser el futur del centre de la nostra ciutat. Per un cantó, la ciutat típica de finals del segle XX, on l'objectiu principal és afavorir la circulació del vehicle privat. Per l'altre, la ciutat tranquil·la per a la gent que va a peu, que bada pels aparadors de les botigues i seu a les terrasses dels bars. <br />Creiem que la Rambla hauria de ser una zona de pacificació del trànsit, on el vianant sigui amo i senyor de l'espai i el vehicle hi tingui un rol secundari. En aquest aspecte, pensem que va ser una oportunitat perduda la remodelació de la Rambla, en ser massa ostentosa la diferència entre vorera i vial, quan hauria estat millor haver fet un tractament a un mateix nivell dels dos espais. El mateix error es va cometre amb la remodelació del tram final del carrer Nou, on les voreres fan més nosa que servei i provoquen més d'un ensurt a la gent, que hi ensopega. La idea és que si urbanísticament afavoreixes una preeminència del vianant per sobre del vehicle (com s'hauria provocat si tot fos vorera), ni que sigui per un efecte psicològic, ja es provoca una primera pacificació del trànsit.<br />El segon pas ha de ser reduir els vehicles de pas que, malgrat l'actuació esmentada anteriorment, encara usen la Rambla per travessar la ciutat, la majoria dels quals provenen de les carreteres de Llançà i de Roses. Per fer-ho, s'han de desviar per altres rutes. I aquest és el gran mal de la Rambla: no té rutes alternatives.<br />Al sud de la Rambla, els moviments est-oest es poden fer amb relativa facilitat, ja sigui pel carrer Mare de Déu de Montserrat, pel carrer Pujades o bé pel de González de Soto. En canvi, al nord de la ciutat, només existeix el carrer Rec Arnau. Superar l'embolic de la plaça Tramuntana i finalment sortir a l'Av. S. Dalí pel semàfor de la Ronda J Verdaguer o bé accedir a l'Av. S Dalí pel carrer Port Lligat, és una maniobra d'elevat risc. Resumint, la majoria d'usuaris, en no tenir una alternativa clara, continuen passant per la Rambla, malgrat que això signifiqui fer cua.<br />Per tant, per reduir el trànsit de la Rambla, cal que els vehicles que provenen de Llançà es desviïn cap al nord de la ciutat per anar a buscar l'Av. S. Dalí. I això, mentre la ronda Nord no estigui construïda, només serà possible quan s'hagi instal·lat un grup semafòric al carrer Port Lligat amb Salvador Dalí. Aquesta millora es veuria reforçada el dia que el Ministeri de Fomento construeixi el giratori que comunicarà el carrer Tramuntana amb les avingudes S. Dalí i Marignane. Només millorant el moviment est-oest al nord de la ciutat que aquestes dues obres permetrien, ens podrem plantejar de forma seriosa la pacificació total de la Rambla, amb la millora de la qualitat de vida que per a tots els figuerencs això significaria.<br />6.6 La problemàtica específica de la mobilitat juvenil<br />Les problemàtiques entorn de la mobilitat també afecten de forma específica la gent jove, de manera que esdevé una problemàtica específica tant a l’hora d’emancipar-se com de participar en la societat. Per aquest motiu, cal estudiar diferents fórmules que ajudin la gent jove a desplaçar-se amb facilitat, autonomia, seguretat i sostenibilitat mediambientalment.<br />Cal dotar de màxima seguretat i facilitat el desplaçament dels joves per la ciutat i comarca. El tren és un mitjà de transport públic molt important pels joves de Figueres, no podem permetre que es dificulti l’accés al tren traslladant l’estació a Vilafant, cal seguir lluitant per mantenir l’estació convencional al centre de la ciutat i soterrar les vies.<br />Propostes.<br />
    • 1. Creació d’un Carnet Jove municipal que permeti, en l’àmbit de mobilitat, descomptes, i abonaments pel transport públic de Figueres i els circuits comarcals.
    • Crear un circuit de bus nocturn d’oci figuerenc que anirà des de la Plaça del Sol fins al recinte firal.
    • Crear una campanya institucional per fomentar el bus nocturn, ampliant-ne els horaris si és precís.
    • Contractar un dinamitzador juvenil que s’encarregarà entre altres coses, de coordinar el servei de cotxes compartits, sobretot a joves que han de mobilitzar-se fora de la ciutat per estudiar o treballar.
    • Reactivar i fomentarem el tren de Figueres a Portbou.
    • Convertir l’entorn de les escoles en zones peatonals.
    • Lluitar i treballar per mantenir l’estació ferroviària convencional al centre i soterrar les vies.
    7. Figueres: Una capital emprenedora<br />Diversificar els sectors productius. Incidirem, primordialment, en l'àmbit de l'energia alternativa, en el sector vinícola i en el de les tecnologies de la informació i de la comunicació. Cal potenciar el comerç i el turisme, tot consolidant una imatge i una marca pròpies de la ciutat. Recompondrem el teixit industrial. Pactarem accions comunes amb d'altres poblacions. Promourem les relacions amb la Catalunya del Nord.<br />El desenvolupament local: ampliar la base dels sectors productius de l’activitat econòmica i enfortir l’oferta urbana envers l’economia del coneixement. <br />Figueres, la ciutat de l’energia.<br />Estem plantejant contribuir a crear a la nostra ciutat un centre de referència per a la recerca i innovació d’un camp estratègic per a l’Europa del segle XXI, lligant un ús factible de l’espai del Castell amb el d’un sector com el de la indústria de les energies renovables.<br />Proposem que l’Ajuntament faci inicialment de promotor d’una sèrie d’instal·lacions exemplars, que beneficiïn a la ciutat i, sobretot, que contribueixin a establir-hi un embrió industrial i de recerca en el camp de l’energia.<br />Estudiarem la possibilitat de fer del Castell de St. Ferran el nucli principal de la Ciutat de l’Energia, creant un Centre de Recerca i/o Innovació del sector de les energies renovables, que contribueixi a donar-hi més vida, al seu manteniment i a la seva restauració.<br />Creació d’un Camp solar públic per a la producció d’electricitat al Castell de St. Ferran del qual els ciutadans en puguin comprar participacions.<br />Cobrir la placeta del parc bosc amb una coberta fotovoltaica que es finançaria amb la venda de l’energia elèctrica que produís. S’hi haurien de poder muntar uns tancaments mòbils per a convertir-ho en un espai per a la celebració d’espectacles de petit format.<br />Figueres, capital del vi de l’Empordà.<br />El sector del vi ja compta amb tradició dins la comarca. Es tracta, doncs, de fer-ne un pol d’activitat econòmica des de Figueres.<br />La nostra ciutat segurament no hi pot tenir un gran paper pel que fa a la producció, però sí que ha d’aspirar a ser un punt d’excel·lència pel que fa a la seva promoció, la recerca i la indústria subsidiària que hi va lligada.<br />Volem convertir la mostra del vi en una autèntica Fira del vi a l’Empordà d’acord amb el sector, on s’hi puguin reunir, en diferents espais, tots els productors -inclosos els de més prestigi-, especialistes de renom, indústria subsidiària, consumidors, clients i institucions.<br />Proposem extreure una producció simbòlica de “Vi de Figueres” amb la finalitat de contribuir en la recerca de noves varietats, de millorar les tècniques d’explotació i potenciar els aspectes formatius d’aquest sector. Buscarem terrenys on s’hi puguin plantar vinyes i contribuirem en l’experimentació i la millora del paisatge autòcton. Se’ns dubte, aquesta iniciativa també pot tenir finalitats turístiques i efectes positius en l’entorn i la imatge de ciutat. <br />Treballarem per tal que els estudis vinculats a la indústria del vi, com són els estudis d’enologia, puguin ser seguits a Figueres. Si els estudis d’enologia deixen de ser universitaris a l’Estat Espanyol, treballarem per aconseguir que es facin aquests estudis a Figueres, i que siguin homologables amb les titulacions de l’Estat Francès.<br />La cultura com a indústria.<br />L’activitat cultural, el disseny, la creació i la comunicació poden constituir una indústria amb futur. Per això cal potenciar espais i iniciatives per a la creació i la comunicació.<br />Apostarem perquè es creïn nous mitjans de comunicació públics d’àmbit local que contribueixin a donar feina a professionals i empreses de continguts.<br />Estudiarem la possibilitat d’acollir un centre de recerca de la música catalana que pugui actuar també com a catalitzador d’iniciatives estables al voltant de la música, així com també, convertir-se en agent productor, si calgués.<br />Supervivència del teixit industrial existent.<br />Per nosaltres és molt important que es mantingui i es promocioni la indústria que encara queda a Figueres. També pensem en els emprenedors locals que han excel·lit en camps d’avantguarda, en qualitat o en especialització. A elles i ells ens toca escoltar-los i proporcionar-los les eines que facin de Figueres un plataforma útil per als seus productes i serveis.<br />IMATGE I MARCA.<br />Qui té una marca té un tresor. La marca Empordà, encara avui en dia, és reconeguda i associada a certs valors de prestigi. El que no està tant clar és que Figueres l’estigui capitalitzant en aquests moments.<br />A l’hora de vendre els nostres productes en un mercat global, disposar d’una imatge i marca –que ens ha vingut donada– és una sort, ja que ens permet diferenciar-nos i aportar originalitat en un món cada cop més igual.<br />En aquest sentit, cal perdre la por a reivindicar i posar en valor allò que és nostre i proclamar-ho a tot al món com fan sovint els nostres veïns francesos o italians. A Figueres, en això ens queda molt camp per córrer.<br />El nostre objectiu consistirà en fer de Figueres la capital indiscutible de tot allò que tingui a veure amb l’Empordà, contribuint a preservar la idea de prestigi, qualitat i exclusivitat que aquest nom encara avui transmet, mitjançant: <br />Proposar i liderar des de l’Ajuntament de Figueres la creació d’una entitat mancomunada de municipis empordanesos, dedicada a la promoció de l’Empordà arreu del país, de l’estat (…) i l'estranger, a fi de potenciar-ne la seva marca de qualitat ambiental, paisatgística, històrica, gastronòmica i cultural. Això hauria de passar necessàriament per una col·laboració amb els Consells Comarcals de l’Alt i el Baix Empordà, Diputació de Girona i tants municipis empordanesos com sigui possible involucrar. Aquest nou ens tindria funcions delegades d’aquestes entitats a fi de crear, gestionar i promocionar una marca de qualitat, que just ara s’endevina però ningú arriba a concretar de la nostra terra, l’Empordà, com a comarca natural, cultural i històrica en la seva integritat.<br />Gastronomia.<br />Hem de fer-nos mereixedors del qualificatiu de ciutat gastronòmica. La nostra comarca, malgrat disposar d’una densitat de restauradors reconeguts com a pocs llocs trobaríem, així com d’una cuina genuïna i diferenciada, no sempre sabem vendre-ho i aprofitar-ho com un veritable motor econòmic i una carta de presentació de categoria.<br />Estudiarem la possibilitat de crear un “Centre d’alta gastronomia empordanesa”, on s’hi puguin portar a terme tasques de recerca i promoció, conjuntament amb el sector, tots els seus professionals, les diverses denominacions d’origen i el “Centre de formació empresarial i ocupacional d'hostaleria de Vilamalla”.<br />Realitzarem accions des de l’ajuntament per tal de fomentar la recuperació i promoció de la gastronomia tradicional i els productes autòctons.<br />Ens marquem com a objectiu fer de Figueres la capital gastronòmica de l’Empordà.<br />Surrealisme.<br />El surrealisme és un dels factors promocionals claus que Figueres pot aprofitar a efectes d’imatge exterior, i com a punt de referència mundial. No obstant, creiem que no s’ha sabut explotar prou bé més enllà dels voltants del museu Dalí. <br />Fer valer el paper del qual gaudeix l’Ajuntament de Figueres dins de la “Fundació Gala - Salvador Dalí” per tal que s’aconsegueixi que la ciutat tingui una major projecció.<br />Cal fer un ús més general de símbols surrealistes a la ciutat, arribant a acords en els casos que convingui amb la “Fundació Gala - Salvador Dalí”, que s’haurien de visualitzar en la senyalització, les festes, el comerç, la gastronomia, etc. <br />Patrimoni.<br />Cal aprofitar el patrimoni cultural, artístic, històric i humà de la ciutat i la comarca.<br />Preservarem, senyalitzarem i donarem a conèixer el nostre patrimoni local, com a aspecte bàsic a tenir en compte a l’hora de vendre la imatge de la ciutat.<br />Lligam amb la francofonia.<br />Tradicionalment, la nostra ciutat és podia considerar, en certa manera, part del que s’anomena la francofonia. La gent era capaç de defensar-se, si més no bàsicament, en francès.<br />Aquest és un valor i una fortalesa que ens pot donar moltes avantatges i actualment sembla que s’està deixant de banda a favor d’altres llengües majoritàries com l’anglès, aspecte que que no hauria de convertir-se en incompatible.<br />Incentivarem el coneixement del francès a la ciutat, en col·laboració amb l’Escola Oficial d’Idiomes, els centres educatius, el comerç i tots els agents culturals.<br />Vetllarem, dins les nostres possibilitats, per a fer que es rebin emissions de TV franceses amb suficient qualitat de senyal per a tota la ciutat. Ara ja es reben algunes emissions analògiques, però des de l’Estat Espanyol es fa el possible per a trepitjar-les amb altres canals espanyols. Es tractaria de muntar un petit reemissor, per exemple on hi ha el reemisor actual al Castell de St. Ferran, i difondre també els canals de la TDT francesos en el moment que emetin des del Puig Neulós.<br />7.2 L’economia del coneixement: una prioritat per Figueres<br />La socialització del coneixement i l’ús de les noves tecnologies és una prioritat per Esquerra<br />-Promoure l’ús de les TIC —tecnologies de la informació i la comunicació— com a eina de coneixement i promoció cap a l’exterior del municipi, potenciant l’àmbit TIC en els Plans de promoció econòmica local.<br />-Promocionar iniciatives empresarials des de l’Ajuntament per reconvertir la<br />clàssica economia industrial en economia del coneixement. Impulsar Plans locals d’innovació.<br />-Potenciar la digitalització de les empreses, especialment les PIMES, perquè<br />puguin treure el màxim profit del seu negoci i disminueixi així el risc de fractura digital entre el teixit empresarial, alhora que es faciliten els negocis en xarxa.<br />-Impulsar els programes de formació amb més implicació publicoprivada en el seu disseny, fent que la formació no només sigui de nivell bàsic, sinó també d'un nivell avançat i amb aplicacions pràctiques en el món laboral a curt termini.<br />-Impulsar les acreditacions TIC de la Generalitat de Catalunya —les ACTIC— per tal d’uniformitzar els nivells de competències de la ciutadania.<br />Desenvolupar, per mitjà de les TIC, mecanismes de govern eficients,<br />transparents i eficaços, que contribueixin a millorar la gestió pública dels ajuntaments<br />-Modernització de les TIC als consistoris, aprofitant-les per aconseguir un estalvi econòmic important i una major simplificació administrativa. Reducció dels costos TIC a través dels mecanismes de la compra agregada.<br />-Les TIC com a element central d’una nova administració municipal més eficient, transparent i eficaç. Agregar llocs de treball i reformulació de les funcions dels actuals, rendibilitzant els recursos dels ajuntaments.<br />-Fomentar l’ús de les TIC per part del personal al servei de les administracions locals. Apostar per les certificacions digitals com a manera de relacionar-se entre la ciutadania i l’administració.<br />-Garantir que el coneixement generat per l'Ajuntament gràcies als recursos públics sigui de domini públic, lliure i gratuït. Allà on sigui possible, caldrà digitalitzar totes les dades municipals i crear un gestor documental intern.<br />-Donar prioritat a l’ús del programari lliure en català i fomentar-ne l’ús entre el<br />conjunt de la ciutadania i les empreses locals. Ús de les eines que posa a<br />disposició el Consorci AOC per treure’n el màxim profit.<br />-Impulsar un Pla de seguretat TIC a l’Ajuntament. Aprofitar els coneixements i<br />l'assessorament que proporciona el Centre de Seguretat de la Informació de<br />Catalunya —CESICAT.<br />Els ajuntaments d’Esquerra potencien les noves tecnologies com a mecanismes de proximitat i de participació ciutadanes<br />-Promoure iniciatives d’alfabetització i de formació digital que doti la ciutadania dels coneixements necessaris per a fer un ús efectiu de les TIC.<br />-Vetllar perquè l’ús de les TIC sigui a l’abast de tota la ciutadania, de manera<br />igualitària i no esdevingui un element d’exclusió social. Utilitzar les prestacions que ofereixen les noves tecnologies pel que fa a l’accés a la informació per part de les persones amb discapacitat, per tal d’oferir facilitats per la realització de gestions amb l’administració local i l’accés a la informació.<br />-Garantir a tota la ciutadania l’accés a Internet. Potenciar les xarxes socials<br />existents i potenciar l’ús de la certificació digital per realitzar tràmits administratius.<br />-Promoure la interacció amb la ciutadania utilitzant les TIC. Impulsar la realització de tràmits administratius i mecanismes electrònics per tal de promoure la participació i l'interès de la ciutadania en els afers públics, així com l’accés a la informació relativa a l’activitat municipal.<br />Facilitar el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions per tal de garantir serveis avançats i de qualitat<br />-Impulsar polítiques d’actuacions relatives a la planificació de les infraestructures de telecomunicacions en el municipi —Plans d’ordenació, Plans estratègics, Plans especials...<br />-Promoure en l’obra pública l’estudi i la inclusió de les infraestructures de<br />telecomunicacions.<br />-Posar al servei del mercat les infraestructures de telecomunicacions municipals en coordinació, en el cas de la fibra òptica, amb Xarxa Oberta. Demanar, en el seu cas, la incorporació de l’Ajuntament al projecte Xarxa Oberta.<br />-Aprofitar les convocatòries de fons públics —FEDER, AVANZA,...— per promoure el desplegament d’infraestructures de telecomunicacions.<br />-Elaborar un pla per tal d’arribar a un consens entre la ciutadania, l’Ajuntament i les operadores de telecomunicacions mòbils per tal que les antenes de telefonia mòbil no siguin vistes com un element distorsionador, i garantir la cobertura al màxim de llars possibles.<br />-Aprofitament de les xarxes “wi-fi” municipals per proporcionar l'accés als serveis i als tràmits municipals.<br />-Elaborar un mapa sonor i de SMRF —Sistema de Monitorització de<br />Radiofreqüència— per obtenir mesures objectives dels nivells de radiacions de les infraestructures de telecomunicacions mòbils, i així donar tranquil·litat a la ciutadania.<br /> Les TIC a Figueres<br />Infrastructures.<br />Cal redactar el “llibre blanc” de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Figueres.<br />Volem establir un “Pla del soterrament progressiu del cablatge elèctric i de tele-comunicacions aeri” de la ciutat. <br />En les noves urbanitzacions cal definir un model propi de canalitzacions per a serveis de tele-comunicació de titularitat municipal que permeti una competència real entre operadors.<br />Dotarem un fons anual per ajudar a l’actualització de les infrastructures comuns de tele-comunicació en blocs d’habitatges de les comunitats de veïns que ho sol·licitin. <br />Administració electrònica.<br />Volem avançar en el desenvolupament de l’administració electrònica, per tal de completar la integració dels serveis administratius municipals al conjunt de l’Administració Oberta de Catalunya. Volem que totes aquelles gestions digitals que es poden fer des d’altres Ajuntaments de Catalunya, també es puguin fer des de l’Ajuntament de Figueres.<br />Farem possible que els ciutadans puguin lliurar documentació administrativa a l’Ajuntament de Figueres en suport electrònic.<br />Volem formar part de les proves pilot que es realitzin arreu del país en el camp de l’administració electrònica.<br />Accés a les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC).<br />Promourem l’alfabetització digital. Fomentarem que els col·lectius amb dificultat d’accés a les TIC (gent gran, persones en atur, i altres grups de persones específics) tinguin possibilitats de conèixer-les i accedir-hi, mitjançant programes de formació i la democratització de l’ús de les tecnologies digitals. <br />Facilitarem espais i informació als ciutadans que prenguin la decisió d’iniciar estudis universitaris a distància, i que es matriculin a algun dels estudis que ofereix la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).<br />Impulsar la creació d’una xarxa sense fils d’accés a Internet dins d’alguns espais municipals: Centres Cívics, Centres Socials, Biblioteques, etc. L’objectiu és posar en marxa el que es coneix tècnicament com a una W-LAN (Wireless LAN o xarxa local sense fils) d’àmbit municipal. La finalitat d’impulsar aquests tipus de tecnologies permetria als seus usuaris tenir accés a Internet a una velocitat de banda ampla (de 128 Kbps fins a 256 Kbps), a realitzar video-conferències gratuïtes des de l’ordinador de casa, es podria jugar en xarxa, es podrien transmetre arxius (documents, fotografies, etc.), etc.<br />Farem que des del consistori es pugui iniciar una progressiva migració dels sistemes informàtics municipals cap al programari lliure, i en català. <br />Potenciarem l’ús del programari lliure i la seva introducció entre els ciutadans de la nostra ciutat, de tal manera que organitzarem campanyes informatives, i en promocionarem cursets. També en promoure’m la seva distribució. Treballarem des de l’Ajuntament per extendre el concepte de “copyleft”, en detriment del concepte “copyright”.<br />Radiodifusió i TV.<br />Vetllarem perquè s’acabi creant el canal de televisió digital terrestre local que s’ha assignat a l’Alt Empordà, amb voluntat de liderar-lo.<br />Volem solucionar els forats de cobertura de televisió que encara queden en alguns punts de la ciutat. <br />Crearem una emissora de FM municipal amb voluntat de servei públic, i amb una clara opció de l’ús de les noves tecnologies en ràdio-difusió.<br />Potenciar un servei d’assessorament tècnic de qualitat a totes les persones emprenedores que plantegin iniciatives d’auto-ocupació. Es prioritzaria l’assessorament als emprenedors joves, dones, etc. Caldria informar-los específicament sobre temes relacionats amb l’ assessorament legal, elaboració del pla d’empresa, tràmits a seguir, etc:<br />Establir un programa de subvencions i préstecs a tipus preferencials per aquelles iniciatives d’auto-cupació que es considerin viables i creadores d’altres llocs de treball per tal de donar resposta al problema de la manca de capital inicial.<br />Afavorir, mitjançant mesures fiscals, la creació d’iniciatives empresarials fomentades per persones joves, dones, etc.<br />Promoure i cofinançar la creació d’ “un viver d’empreses”, en el qual tothom pugui iniciar els seus projectes empresarials.<br />Crear un centre de teletreball per tal que les persones emprenedores que no troben una sortida professional adient al seu nivell de formació la puguin tenir.<br />Difondre la necessitat d’eliminar la contractació de treballadores i treballadors a través de les empreses de treball temporal (ETT), com a compromís amb la lluita contra la precarietat laboral.<br />7.4 Mercat laboral i ocupació en el marc de la nova economia.<br />El desenvolupament econòmic i social per aconseguir una millor qualitat de vida de lespersones és un dels principals objectius que es fixen els ajuntaments d’Esquerra. Al segle XXI els esforços de les administracions s’han de centrar en facilitar la transformació de l’economia tradicional en una economia del coneixement i sostenible, entenent que la sostenibilitat és una gran oportunitat de transformació i d’innovació per a la majoria d’empreses. És en aquest sentit que els ajuntaments d’Esquerra promouen polítiques de dinamització de les activitats econòmiques del municipi, tot estimulant els sectors emprenedors i l’ocupació.<br />- Fomentar la cooperació publicoprivada entre les administracions públiques i els agents privats implicats, com a criteri general per a garantir la viabilitat dels projectes de dinamització econòmica i d’ocupació.<br />- Impulsar la concentració empresarial d’un mateix sector per a promoure la creació i/o la impulsió de clústers. D’acord amb la política de clústers, afavorir el manteniment de sòl industrial i potenciar la creació de polígons industrials amb els serveis necessaris per a poder desenvolupar activitat productiva.<br />- Col·laborar en l’establiment de canals de comunicació entre els centres educatius, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació professional a les necessitats locals del mercat de treball. Crear els òrgans consultius i de participació social que puguin vertebrar aquesta comunicació.<br />- Vetllar per la formació i la inserció laboral de les persones desocupades, amb especial atenció als col·lectius amb risc d’exclusió social, i també d’aquells que tenen una integració més difícil al mercat laboral —joves, dones, majors de 45 anys.<br />- Establir una borsa de treball municipal de fàcil accés —operativa telemàticament— a què puguin accedir ocupadors i demandants d’ocupació.<br />- Crear el Club de la Feina, un espai físic assistit per un/a tècnic/a competent i destinat als demandants d’ocupació, amb els recursos necessaris per facilitar que tothom pugui assolir i escollir adequadament el lloc de treball: ordinador, impressora, correu electrònic, models de currículums, publicacions especialitzades —ofertes/demandes—, informació de cursos de formació ocupacional, accés a pàgines web d’ocupació, etc.<br />- Treballar per la recol·locació de persones que perdin la feina per processos de tancament o deslocalització d’empreses. En aquest mateix sentit, en les possibles negociacions de noves implantacions o trasllats d’empreses, es vetllarà perquè les plusvàlues derivades de la possible requalificació de terrenys industrials no siguin mai un incentiu al tancament o la deslocalització de la mateixa empresa.<br />- En funció de les possibilitats del municipi, crear centres —vivers d’empreses— per tal d’allotjar inicialment els emprenedors en el procés de creació i arrancada dels seus projectes.<br />- Vetllar per la protecció de les zones de conreu davant la urbanització excessiva del territori. Crear, on sigui possible, parcs agraris que permetin donar valor a l’espai agrari i al sector primari en general.<br />- Treballar conjuntament amb els ens locals veïns a l’hora de planificar i dur a terme actuacions en el propi municipi per tal de garantir la millor eficiència possible dels recursos públics que s’hi destinen.<br />- Promoure el coneixement i la relació entre les empreses del mateix municipi i les dels municipis veïns, com a via per generar sinergies i projectes conjunts.<br />- Crear un espai de “Noves Experiències Empresarials”, en què les empreses que s’implanten al municipi es puguin donar a conèixer a la resta d’empreses ja existents i a la ciutadania en general.<br />- Promoure l’esperit emprenedor i la creativitat en els centres escolars i en la<br />ciutadania en general com a hàbits i competències clau per a la formació dels futurs components de la societat del coneixement.<br />- Establir punts on informar i assessorar tècnicament i financerament aquelles<br />persones que vulguin crear petites empreses de tipus associat o cooperatiu, així com d’autoocupació.<br />- Promoure el voluntariat entre sèniors prejubilats i jubilats, amb bagatge professional, per a fer tutories per a persones emprenedores i recercadores de treball.<br />- Adaptar la formació que s’ofereixi des del municipi amb les competències<br />necessàries per cobrir les vacants de les empreses locals.<br />- Generar sòl industrial propi en bones condicions i utilitzar mesures d’atracció de noves inversions. Potenciar la creació d’empreses cooperatives i amb finalitats socials.<br />- Liderar la implantació de l’administració electrònica així com agilitar i simplificar els tràmits municipals en l’obertura de nous negocis. Facilitar la transmissió familiar de l’activitat empresarial.<br />- Incentivar i facilitar la incorporació de les empreses a les noves tecnologies.<br />Contribuir a la creació de referents empresarials innovadors i dinamitzadors de l’economia local impulsant la nova indústria del coneixement.<br />7.5 La inserció laboral del jovent en el context de la crisi econòmica.<br />El jovent del nostre país estem patint fortament les conseqüències del que possiblement sigui la pitjor crisi de l’economia capitalista des dels anys trenta del segle passat. Una crisi d’abast global i d’origen financer, que per altra banda no resulta suficient per explicar de manera completa la situació en la que ens trobem actualment.<br />El jovent dels Països Catalans hem vist agreujada una situació de per si difícil a nivell internacional, en base a dos qüestions importants: la primera, es conseqüència de l’esgotament d’un model productiu basat en l’horitzó del curt termini, que centrava el creixement econòmic en sectors de caire especulatiu, que focalitzava la seva competitivitat en base als costos i amb un baix valor afegit i que restava recursos a l’economia productiva, la innovació i el coneixement. Pel que fa a la segona d’aquestes causes específiques, és conseqüència bàsicament de l’existència d’un dèficit fiscal sense paradigma a Europa, que juntament amb la manca de poder polític suficient, han dificultat de sobremanera la possibilitat de fer front a la crisi econòmica com caldria.<br />Si fa quatre anys presentàvem el programa marc per a les eleccions municipals, amb l’objectiu principal d’assolir la convergència amb el conjunt de països de la Unió Europea pel que fa a taxes d’emancipació juvenil, ara a més, caldrà donar respostes contundents que permetin minimitzar els efectes derivats de la crisi i que facilitin una sortida ràpida d’aquesta, mentre fem bascular el país cap a un nou model productiu.<br />En aquest sentit, la formació, la conciliació i l’emprenedoria hauran de ser necessàriament apostes clau que ens permetin capgirar aquesta situació.<br />Impuls a les polítiques actives d’ocupació en el marc dels Plans Locals de Joventut<br />Reforçarem les polítiques actives d’ocupació seguint l’esperit de l’Acord de Mesures per a l’Ocupació Juvenil de Catalunya, impulsat al Principat per la Secretaria Nacional de Joventut i que ha resultat un exercici important de concertació social.<br />Potenciar la formació contínua com a instrument d’adaptació dels treballadors i de les treballadores a canvis de tipus conjunturals i/o estructurals.<br />Impulsar accions formatives especifiques per a la reconversió de col·lectius d’aturats de sectors concrets d’activitat, en els que difícilment es tornarà a generar ocupació, per tal de millorar-ne la seva ocupabilitat i assegurar-ne així, la seva transició laboral cap a sectors emergents i arrelats a l’activitat econòmica del seu territori.<br />Vetllar perquè l'administració local, en el impuls de les seves polítiques actives d'ocupació i<br />especialment en l'acompanyament als joves, tutoritzi itineraris de formació adequats a la carrera professional que es vulgui realitzar. En aquest sentit, impulsarem llocs de trobada entre l’àmbit formatiu i ocupador tals com: les escoles taller, els tastets d’oficis, etc.<br />Impulsar les borses de treball , creant registres de joves i empreses que demandin i/o ofereixin treball, a més a més, en sistematitzarem les dades per tal de poder fer una avaluació de l’evolució de la borsa de treball al llarg del temps. En el cas de municipis que no disposin de recursos suficients, caldrà mancomunar amb altres municipis aquest servei.<br />Millorar la coordinació entre els municipis i els serveis públics d’ocupació, per tal de fer eficaços els diferents serveis oferts des dels Ajuntaments en matèria de formació i assessorament, adequant-los a les necessitats territorials i millorant la planificació de la formació ocupacional per assegurar una formació adequada a cadascuna de les realitats locals i comarcals.<br />Impulsar accions específiques adreçades als col·lectius amb taxes d’activitat més baixes per promoure la seva incorporació al mercat de treball a través de serveis d’orientació i formació.<br />Abaratir el cost del transport públic per a joves en situació de formació per a l’ocupació o recerca de feina.<br />Aposta per l’emprenedoria jove.<br />Donarem suport a l’emprenedoria jove, no només com a via d’auto-ocupació individual, sinó com a prioritat estratègica per al impuls d’un nou model productiu centrat en l’aportació dels joves emprenedors, autèntics baluards d’un nou paradigma econòmic basat en el valor afegit, la qualitat, la innovació i la sostenibilitat.<br />Millorar els instruments financers de suport a projectes empresarials juvenils.<br />Fomentarem els programes d’acompanyament i tutorització de nous projectes empresarials impulsats per joves.<br />Facilitar espais destinats a la creació de vivers d’empreses proveïts dels subministraments necessaris i a preu reduït, que permetin als joves emprenedors iniciar projectes empresarials tot minimitzant el risc inicial.<br />Impulsar l’economia social i cooperativa entre els i les joves.<br />Promoure la capacitat emprenedora de les dones joves a través d’incentius, formació i acompanyament personalitzat.<br />Conciliació laboral, familiar, personal i formativa:<br />Impulsarem un nou model de relacions laborals basat en la qualitat i el valor afegit, condicionant els concursos públics al respecte als drets dels treballadors i treballadores, tot vinculant-los a la realitat socioeconòmica del país, de manera que permetin eradicar problemes com la temporalitat en la contractació, les discriminacions per raons de gènere o origen, així com la implementació de nous convenis col·lectius que incorporin una perspectiva juvenil i de gènere. En aquest sentit:<br />Impulsar una nova concepció del treball que ens permeti apropar-nos als paràmetres dels països més avançats de l’àmbit, adequant l’horari laboral al cicle vital de les persones a través de jornades intensives tot facilitant la conciliació de la vida personal, laboral, familiar i formativa.<br />Fomentar el desenvolupament i la implantació de noves formes de gestió del temps i/o el treball a través de fórmules com el tele-treball o el treball per objectius.<br />Potenciar el servei de transport públic i col·lectiu millorant l’adaptació dels horaris a les necessitats dels treballadors i treballadores, especialment en el cas de desplaçaments als afores dels nostres pobles i ciutats com per exemple el cas dels polígons industrials (amb deficiències horàries, de freqüència, seguretat, etc.)<br />Informar les empreses del municipi de la possibilitat d'elaborar plans d'igualtat com una mesura per eliminar les discriminacions i eliminar la discriminació salarial que pateixen les dones, en especial les joves.<br />7.6 Propostes per la inserció laboral dels joves figuerencs.<br />Per fer que Figueres esdevingui una ciutat viva i creixent s’han d’aconseguir les eines per tal que els joves no es vegin obligats a treballar a altres ciutats després dels estudis. Per això s’ha d’aconseguir, entre altres objectius, la col·laboració de les empreses, establint ponts d’enllaç entre aquestes i els cicles formatius de formació professional. <br />Propostes.<br />
    • Crear un servei d’assessorament d’estudiants, en contacte amb l’ajuntament, a través de l’Oficina d’Informació Juvenil per tal de donar assessorament tècnic als i a les joves per escollir una orientació laboral i formativa adequada.
    • Ampliar l’oferta de mòduls i cicles formatius, tan de grau mitjà com de grau superior lligats a la necessitat i la demanda de la comarca.
    • Ampliar l’oferta dels Programes de qualificació professional inicial (antics Plans de Transició al Treball) per als nois i noies que no aconsegueixen el Graduat en ESO. Aquesta ampliació es farà en base a la realitat laboral de l’entorn de la ciutat, establint convenis amb empreses per tal de realitzar-hi les pràctiques i la possibilitat de seguir treballant-hi un cop acabats els estudis.
    • Potenciar un servei d’assessorament tècnic de qualitat a totes les persones emprenedores que plantegin iniciatives d’auto-ocupació.
    • Establir un programa de subvencions i préstecs per iniciatives d’auto-ocupació que es considerin viables i creadores d’altres llocs de treball.
    • Afavorir la creació d’iniciatives empresarials fomentades per persones joves.
    • Promoure i cofinançar la creació d’un “viver d’empreses”.
    • Crear un centre de tele-treball per a persones emprenedores.
    • Difondre la necessitat d’eliminar la contractació de treballadores i treballadors a través de les empreses de treball temporal (ETT), com a compromís amb la lluita contra la precarietat laboral.
    7.7 Un model comercial urbà modern i dinàmic.<br />La promoció d’un model comercial arrelat en la trama urbana, modern i dinàmic, amb una pluralitat d’oferta i equilibri entre formats, és una peça essencial per a la cohesió social, la coherència urbanística, la identitat i l’atractiu de les ciutats i viles del nostre país. En aquest sentit, l’articulació i el reforçament dels eixos comercials urbans , així com la promoció i la millora de les polaritats comercials substantives, basades en l’oferta de producte de consum quotidià —que normalment es configuren al voltant dels mercats municipals o, en determinats municipis, al voltant dels mercats no sedentaris—, han de ser la línies definitòries de la activitat municipal d’ERC.<br />- Potenciar i defensar el comerç urbà com a mecanisme per a afavorir la dinamització i la vitalitat del municipi.<br />- Impulsar models de co-gestió en les decisions i el finançament entre les autoritats municipals i els comerciants i en la dinamització i la modernització dels centres comercials urbans i mercats municipals.<br />- Afavorir la col·laboració del comerç en els esdeveniments identitaris del municipi.<br />– Assegurar que en la definició de les trames urbanes consolidades del municipi, als efectes de la planificació d’implantació comercial, es té prou en compte la preservació del eixos comercials preexistents, en adequat equilibri amb la necessitat del proveïment en proximitat dels nous desenvolupaments urbanístics i la conveniència d’afavorir la diversitat de formats comercials a cada territori.<br />- Impulsar la dinamització, la modernització i la viabilitat econòmica dels mercats municipals.<br />- Vincular la promoció i la dinamització dels mercats municipals als eixos comercials existents.<br />- Vetllar per l’entorn físic on es desenvolupen els mercats no sedentaris i per la seva continuïtat com a canal de distribució propi que compleix unes funcions d’accessibilitat, proximitat, amplitud d’oferta, competitivitat en preu, dinamització del municipi i punt de trobada de la ciutadania.<br />- Afavorir entorns comercials basats en la diversitat d’oferta proposant, si s’escau, els instruments urbanístics més adients en cada cas —plans d’usos, plans especials, etc.— per a evitar la configuració de “guetos” o zones de comerç monotemàtiques que no tinguin a veure amb el model comercial general de cada municipi.<br />- Potenciar els mercats de venda no sedentària com a canals de comercialització de qualitat, amb incidència en els circuits curts de distribució alimentària i plenament integrats en la realitat comercial dels municipis. Desenvolupar polítiques formatives dels professionals del sector per a garantir el futur del mercat i dels seus marxants.<br />- Promoure el consum del producte autòcton i de proximitat, especialment els agrícoles i pesquers.<br />- Promoure activament l’ús de la llengua catalana en el comerç urbà, tant a la retolació com a l’atenció al client, difonent el missatge que l’idioma és un valor afegit a la qualitat del servei.<br />- Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació d’origen.<br />- Vetllar per la disciplina de mercat i la igualtat de condicions de competència entre operadors comercials com a element vertebrador i de defensa del petit comerç, que cohesiona i revaloritza l’espai públic urbà.<br />Centre comercial a cel obert.<br />Gestió del centre Urbà i Comercial en qualitat de districte, congestionant el pressupost amb les associacions de comerciants existents.<br />Potenciar i diversificar l’oferta de comerç, despatxos profesionals i negocis de la ciutat mitjançant una bona promoció de la ciutat i clarificant-ne la seva regulació. Farem una finestreta única per a recollir queixes i permisos, agilitzant-los amb el compromís de reduir a la meitat el temps d’espera.<br />Potenciarem l’oferta d’actes i fires (“birds”, “malls centers”, etc.), a cel obert al centre ciutat per a fer-hi atractiu el passeig, la vida i la compra, en especial els diumenges, dies durant els quals la ciutat queda deserta.<br />Donar suport a les associacions i agrupacions de comerciants dels diferents barris o districtes de la ciutat per tal que es portin a terme 10 activitats firals anuals de petit format a l’aire lliure.<br />“Pla de vida” al centre històric.<br />Més enllà del centre comercial també hi ha vida al bell mig de la ciutat. El centre històric engloba el comerç, però també altres atractius. És el que podem anomenar “dintre muralla”. <br />Vetllar per què el desplegament de la Llei de Barris (…) beneficiï al màxim el teixit comercial de Figueres.<br />Executarem un “Pla de manteniment” específic intervenint tant en el mobiliari urbà, carrers i voreres, com en edificis i comerços. <br />Establirem un “sistema de seguretat complementari” per evitar els robatoris.<br />Organitzarem, conjuntament amb les associacions de comerciants, activitats a peu de carrer, tots els dissabtes i dijous. Compartirem la gestió de l’espai públic amb el comerç, els despatxos professionals i la gent que viu al centre. <br />Formació.<br />Contribuir en la formació contínua dels comerciants de la ciutat, mitjançant l’organització de curos i xerrades permanents. D’aquesta manera aconseguirem que es millori la qualitat del conjunt de l’oferta comercial.<br />Demanar que la futura Diplomatura de Comerç i Distribució a l’UAB, que l’any vinent té previst d’iniciar la Conselleria de Comerç (…) de la Generalitat de Catalunya, comparteixi seu entre Figueres i la mateixa carrera d’empresarials de l’UdG.<br />Establir lligams entre l’empresariat i el conjunt d’estudiants que estiguin realitzant cicles formatius de grau superior en “gestió comercial i màrqueting”, per optimitzar els recursos humans i laborals que presenta aquest sector. <br />7.8 Línies d’actuació per a potenciar el comerç figuerenc. <br />MOBILITAT<br />- Prioritzar les rondes urbanes (ronda nord, túnel sota castell i els accessos a l’estació del TGV i a l’hospital de Figueres). <br />- Construcció de dues rotondes a l’Avinguda Salvador Dalí. Plaça del Sol amb la ctra. d’Olot i Avinguda Marignane amb la Pujada del Castell. <br />- Nova cruïlla semafòrica entre l’avinguda Salvador Dalí i el carrer Port Lligat.<br />- Prioritat d’executar les obres d’ampliació de les voreres i del paviment del carrer Monturiol, Caamaño, Lasauca i Ample.<br />- Millora i ampliació de la senyalització vertical a la ciutat.<br />APARCAMENTS<br />- Aparcament soterrat de dues plantes dins de l’espai que ocupa la Plaça del Gra i entorn, que es comuniqui amb l’actual de la plaça Catalunya, capacitat aproximada per a 350 vehicles, amb serveis públics (lavabos, ascensor,...).<br />- Aparcament al solar de la RENFE (c/ Progrés) a la zona de l’antiga nau de mercaderies, capacitat aprox. de 250 vehicles.<br />- Ampliació de l’aparcament del Garrigal amb una planta, a més d’utilitzar per a vehicles petits la planta destinada actualment als autocars. Amb aquesta actuació es doblaria el nombre de places.<br />- Reconvertir algunes zones blaves per a zones verdes d'aparcament per a residents i la creació de noves zones (mixtes) verdes i blaves als carrers Pere III, Santa Llogaia, González de Soto, Muntaner, Col·legi, Sant Pau, ...<br />- Aparcament d’autobusos turístics al final de l’avinguda de Salvador Dalí i de l’avinguda de Perpinyà.<br />- Reservar zones destinades exclusivament a aparcaments als nous plans parcials de nova creació. <br />SEGURETAT<br />- Agents cívics al carrer, per rendabilitzar els recursos humans de la Guàrdia Urbana, especialment en determinades feines poc especialitzades.<br />- Creació de les figures de Guàrdia Urbana assistencial i de proximitat. Tasques de protecció dels drets i les llibertats dels ciutadans.<br />- Instal·lació de càmeres a totes les zones d’aparcament públic.<br />NETEJA/CIVISME<br />- Creació de la figura del zelador de via pública, amb la missió de vetllar per la neteja i també pel civisme.<br />- Redacció del Pla Local de Civisme i conscienciació a la ciutadania del manteniment del mobiliari urbà i dels espais públics.<br />- Millorar l’eficiència del servei de neteja a tota la ciutat i fer complir la normativa que obliga a mantenir nets els solars buits.<br />- Tenir molta cura de la qüestió dels grafits i cartells, tot desenvolupant accions de neteja constant de les parets i tanques, però alhora interessant alguns col·lectius en una realització i ubicació ordenada de determinats grafits i murals.<br />- Plafons informatius municipals per la col·locació de cartells d’informació d’interès general.<br />PROMOCIÓ DE LA CIUTAT <br />Aposta ferma per la promoció de la ciutat, amb èmfasi especial a la Casa Natal de Salvador Dalí i a la nova Oficina d’Informació i Turisme situada a l’antic escorxador.<br /> Palau de Congressos ubicat en una posició de centralitat urbana. Proposem recuperar per a la ciutat l’antic Cinema Las Vegas.<br />Ampliació de la zona de vianants més enllà del centre comercial i potenciació del petit i mitjà comerç familiar de tota l’àrea de Figueres.<br />Suport a la implantació de l’APEU (Àrea de Promoció Econòmica Urbana) per ser un instrument de millora del comerç a la ciutat. Seria un pas endavant en la dinamització i permetria avançar cap a un futur model de partenariat públic i privat.<br />Creació d’un organisme municipal de promoció exterior de la ciutat i per a l’organització de fires i congressos, arreu de Catalunya i també a nivell internacional (com en el cas de St. Petersburg).<br />Potenciació de polítiques comercials transfrontereres amb la Catalunya del Nord. Cambra de comerç transfronterera<br />7.9 El turisme: una línia d’actuació estratègica.<br />El turisme és una font de riquesa generadora de llocs de treball i que facilita el reequilibri territorial del país. Així mateix, per als ajuntaments d’Esquerra, constitueix una línia d’actuació estratègica que engloba potencialitats locals com les culturals, paisatgístiques o econòmiques presents al municipi, i és una aportació a la identificació nacional de la ciutadania de Catalunya.<br />- Potenciar el desenvolupament turístic implicant al sector privat i avançar així cap a models de gestió on les decisions i el finançament siguin compartits pels diversos agents presents en el sector, tan públics com privats.<br />- Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.<br />- Impulsar, tal com ja es fa en l’àmbit del comerç, la creació d'associacions turístiques locals que permetin la presa de decisions conjuntes en el marc de la dinamització turística. <br />- Elaborar un projecte turístic per al municipi a partir de les potencialitats naturals, culturals, patrimonials i econòmiques existents, dins del marc de turisme sostenible definit per la Organització Mundial del Turisme: respectuós amb el territori, promotor de desenvolupament integral i consolidador de la identitat nacional.<br />- Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades en la identitat i la creativitat de la seva ciutadania —turisme literari, històric, genealògic, paisatgístic, etc.<br />- Potenciar la qualitat com a concepte bàsic de diferenciació i competitivitat del municipi com a destinació turística.<br />- Estudiar i desenvolupar l’encaix del municipi dins dels grans projectes turístics impulsats per la Generalitat de Catalunya, com ho són les rutes turístiques nacionals i el Pla de Recursos Turístics Intangibles.<br />- Col·laborar amb la resta d’administracions en la promoció turística del municipi com avia d’optimització dels recursos que s’hi dediquen.<br />- Afavorir la integració dels diversos esdeveniments locals, com ho són els mercats i les fires, dins l’oferta turística del municipi. Els mercats i les fires actuen sovint com a motor que atrau el turisme de proximitat.<br />- Crear una xarxa de camins o vies verdes i recuperar, si escau, els antics traçats dels carrilets i la seva infraestructura, així com els camins de ronda, per tal de donar altres possibilitats i models de desenvolupament turístic al municipi.<br />- Usar les noves tecnologies com a eines de promoció i facilitadores del turisme local.<br />Cal treballar el posicionament dels espais web turístics fent xarxa amb els allotjaments, així com crear geoportals accessibles des dels dispositius mòbils, que poden oferir informació sobre notícies, l’agenda d’actes del municipi, el temps, els comerços, l’oferta de restauració, etc.<br />- Crear paquets turístics que incloguin allotjament, restauració i accés gratuït als equipaments culturals locals.<br />7.10 Figueres en el mapa nacional de recursos intangibles de Catalunya. <br />l'Ajuntament de Figueres ha establert un conveni de col·laboració amb el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya per potenciar el turisme ciutadà (en base a elements significatius de la història ciutadana anomenats “intangibles”). En general, el fet ha tingut una acollida molt favorable.<br />Què determina aquest protocol? Que el Departament considerarà prioritàries (i per tant susceptible d'ajut econòmic, de promoció i d'assessorament) aquelles propostes de projectes turístiques que presenti l'Ajuntament de Figueres vinculades als esmentats recursos turístics intangibles. <br />Algunes d'aquestes propostes, que s'han d'acabar de concretar en un futur immediat podrien estar vinculades al projecte de realització d'un espai dedicat a la història ciutadana en el Castell de Sant Ferran. <br />En tot cas, el protocol referma el compromís del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa i, doncs, de la Generalitat de Catalunya en l'ajut a aquestes iniciatives sempre i quan es cenyeixin a les temàtiques abans esmentades <br />Un cop fet això i establert el protocol de col·laboració, l'Ajuntament de Figueres haurà de precisar pròximament la manera com desenvolupar cadascuna d'aquestes temàtiques i, per tant, podrà incloure molts elements que tant en l'esmentat mapa com en d'altres documents complementaris (el Catàleg i el Pla d'implementació d'aquests recursos) no hi són citats. Així, per exemple, es podrà remarcar la importància que determinats cafès (posem per cas el Royal, ara amenaçat de desaparició), botigues i tallers menestrals van tenir en la configuració del caràcter singular de la nostra ciutat o destacar el paper que tingueren determinades personalitats concretes (com Narcís Monturiol o Abdó Terrades) en les temàtiques al·ludides.<br />L'Ajuntament de Figueres, gràcies a les gestions fetes pel vicealcalde Francesc Canet, ha arribat a un acord amb el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa per tal d'establir un protocol de col·laboració que potenciï el turisme ciutadà centrat en elements històrics i culturals “intangibles” (és a dir, aquells que no són “físics”, com ho és el patrimoni monumental) <br />Fa uns anys, el Departament d'Innovació, Universitats i Empresa va elaborar un Pla Estratègic de turisme a Catalunya 2005-2010, per tal augmentar la qualitat i la diversitat de l'oferta turística catalana. Aquest pla havia d'establir les línies bàsiques de treball que en matèria de turisme havia de seguir la Generalitat de Catalunya. En el marc de l'esmentat pla, va encarregar la realització d'un Mapa Nacional de Recursos Turístics intangibles de Catalunya i posteriorment realitzà un Catàleg i un Pla d'implementació d'aquests recursos. L'objectiu era determinar quins eren els principals elements intangibles repartits arreu de Catalunya que tenen potencialitats turístiques. A partir d'unes temàtiques històriques i culturals característiques i definitòries del nostre país es van escollir les poblacions que en serien més representatives. <br />D'aquesta manera, des del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa a Figueres se li va reconèixer el seu protagonisme en uns moments històrics i unes temàtiques culturals ben concretes. Aquestes temàtiques són: “La Catalunya jueva” (pel call que existí en la nostra ciutat), “La guerra del francès” (pel paper que jugà el castell de Sant Ferran en aquell conflicte), “Carlins, liberals i Federals” (per la importància que hi tingué el republicanisme durant el segle XIX i principis del XX), “La primera industrialització: obrers i burgesos” (per la importància que hi adquirí la indústria en uns primers temps i pel protagonisme de la menestralia), “País de les arts escèniques i de l'espectacle” (per la important tradició teatral de la ciutat, amb sales pioneres com el Teatre Municipal antic –actualment Teatre-Museu Dalí--, la Sala Edison o el Teatre El Jardí) i País de cultura:grans infraestructures culturals (Teatre-Museu Dalí, Museu dels Joguets, Museu de l'Empordà) <br />8. Figueres: una ciutat on conviure en el marc d’una ciutadania compartida <br />8.1 El model de ciutadania d’Esquerra.<br />Un dels trets diferencials d’Esquerra com a partit és el seu model de ciutadania. Tot i la diversitat que tot grup humà comporta, els referents municipals d’Esquerra són persones crítiques, honestes, tolerants amb la diversitat, compromeses amb la societat que els envolta i exigents amb els drets però també amb els deures de tots i cadascú de nosaltres.<br />Esquerra sempre defensarà unes institucions transparents, que no discriminin ningú per la seva raça, orientació sexual, edat, qüestions de gènere o senzillament per ser “diferent”. I per tant, aquells ajuntaments on Esquerra hi estigui present, especialment si es tenen responsabilitats de govern, seran reconeguts arreu per aquests valors que acabem de descriure.<br />En els ajuntaments d’Esquerra es promourà la paritat de gènere, es lluitarà perquè les dones del municipi no estiguin excloses de les juntes al món associatiu i rebin l’ajuda necessària si són víctimes de qualsevol discriminació o de la violència masclista. En els Ajuntaments d’Esquerra es lluitarà perquè tota la ciutadania, especialment el jovent, puguin viure amb plenitud la seva opció sexual, sense haver d’amagar-se ni justificar-se.<br />En els Ajuntaments d’Esquerra no s’oblidarà la cooperació, perquè hem de recordar a tothom, especialment ara que estem travessant una greu crisi econòmica, que la solidaritat no és donar el que ens sobra, sinó compartir el que tenim. En els ajuntaments d’Esquerra s’ajudarà als i les joves a emancipar-se.<br />En els ajuntaments d'Esquerra, la participació de la ciutadania serà clau, perquè nosaltres no entenem la democràcia com una votació cada 4 anys, nosaltres volem una democràcia participativa, on tots els sectors de la societat estiguin representats, més enllà del consistori; un Ajuntament transparent i obert a qualsevol proposta que vingui del teixit associatiu i cívic és la màxima garantia que la classe política i les institucions no s’allunyen de la gent.<br />En els ajuntaments d’Esquerra, les TIC estaran molt presents, per modernitzar l’administració, orientar-la cap a les persones i obtenir l’excel·lència tant en eficàcia con en eficiència, però sobretot per garantir la transparència i la participació que abans s’ha descrit. També hi seran presents per dotar a la ciutadania de les eines necessàries per tenir accés a la informació i la cultura, es visqui on es visqui, i que no hi hagin ciutadans de segona en aquest país.<br />Hem de demostrar al món l’orgull que tenim de batallar des dels governs locals pel model de ciutadania que tenim, pel model de ciutadania que volem. Cal explicar a tothom que si som regidors o regidores del nostre ajuntament no és per notorietat, per interessos personals o perquè ens volem convertir en polítics professionals. No. <br />Si som regidors és perquè volem oferir uns quants anys de la nostra vida a la “cosa pública” a servir a les persones del nostre municipi, a lluitar pels ideals de tanta gent que ens continua donant suport després de 80 anys d’història. Perquè nosaltres no volem gestionar uns recursos minsos, ni una realitat dura, que també, nosaltres seguim volent transformar la societat, i és precisament des dels ajuntaments des d'on podem fer que aquest canvi arribi fins a l’últim racó de la nostra nació.<br />8.2 Una aposta ferma per la cohesió social.<br />El foment i la millora de la qualitat de vida de la ciutadania és una aposta ferma i decidida de les polítiques d’Esquerra. El municipi és l’espai bàsic des d’on cal impulsar actuacions destinades al foment de la universalització de l’accés als serveis socials.<br />Cal que es faci un pas endavant des dels ajuntaments en la consideració del dret als serveis socials en la línia del que succeeix en els països més avançats del nostre entorn. Cal treballar perquè l’acció social no sigui un àmbit infradotat del pressupost municipal, i se li ha d’atorgar la importància que requereix per la repercussió que té sobre la població. En aquests moments de dificultats econòmiques, la inversió social és més imprescindible que mai per tal de fer front a les necessitats de les persones.<br />L’impuls de polítiques que vagin destinades al foment de la cohesió ha de ser un dels pilars bàsics de treball dels ajuntaments d’Esquerra mitjançant el foment de programes municipals que lluitin contra la marginació, a partir de la prestació de suport personalitzada i d’orientació de la ciutadania.<br />El foment de la solidaritat social respon a un principi bàsic de l’ideari republicà que defensa Esquerra. S’ha d’entendre com un fet que ha de ser impulsat des d’àmbits molt diversos. D’aquesta manera, les polítiques d’acció social s’han de concebre des d’un punt de vista integral, a partir de l’anàlisi global de les problemàtiques del municipi i coordinant-les, de manera transversal, amb els serveis de salut, d'ensenyament, de treball, d'urbanisme, etc.<br />Cal que els municipis d’Esquerra disposin dels instruments i de les polítiques<br />necessàries per fer front als nous reptes que s’estan esdevenint ja avui. La nostra societat està vivint processos de canvi social destacats que cal saber analitzar i abordar com correspon. D’aquesta manera, hem de tenir en compte l’envelliment progressiu de les nostres poblacions, les situacions de dificultats econòmiques, els canvis que s’estan produint en el si de les estructures familiars, així com les persones nouvingudes. Tot plegat, per evitar que aquests fenomens puguin generar exclusió social. D’altra banda, cal no oblidar el foment de la participació ciutadana a l’hora de crear o coordinar les polítiques en l’àmbit del benestar social i fomentar una implicació directa i clara, alhora que responsable, de la ciutadania per tal de crear llaços de solidaritat enfront dels problemes de desigualtat.<br />També cal incidir en el model d’ajuntament d’Esquerra i la seva relació amb la<br />ciutadania. A partir d’un concepte de participació realista, possible, democràtic i efectiu, cal preveure el contacte i la interrelació amb la ciutadania i la societat civil per tal d’alimentar-se del seu coneixement, de la seva tasca, i adequar les polítiques a la realitat social i a les necessitats del municipi i la seva gent. Per aquest motiu, esdevé de gran importància la creació dels consells municipals o la realització d’audiències públiques com a òrgans de participació, factors de convivència, elements d’adequació de polítiques, i generadors de proximitat a la ciutadania.<br />Tampoc no es pot eludir la responsabilitat de l’administració local com a referent ètic en la seva actuació. Els ajuntaments d’Esquerra, com a administració pública i més propera a la ciutadania, ha d’actuar en l’exemple i en conseqüència amb aquelles actituds i valors que vol fomentar en la societat. Per tant, ha de ser sensible amb la conciliació entre la vida laboral i personal dels seus treballadors i treballadores i promoure la compra ètica dels seus serveis, pensant també en el foment de l’economia social.<br />D’altra banda, la cultura catalana dels darrers anys ve fortament marcada per tres fenomens socials que provoquen un exercici de replantejament de la creació, la difusió i la industria cultural. Estem parlant de la immigració, la globalització i la crisi econòmica.<br />De fet, els dos primers factors estan estretament relacionats. La globalització, un fenomen complex i amb múltiples i desiguals derivacions en l’àmbit internacional, ha provocat a casa nostra l’arribada de nova immigració, que representa un repte notable en la mesura que, d'una banda, com a país encara som lluny de superar el perill de minorització nacional i, d'una altra, el procés de normalització lingüística no ha assolit encara els seus plens objectius.<br />És en valorar aquesta situació quan ens adonem que la cultura exerceix de factor clau de cohesió social i, com a tal, ajuda a integrar la gent vinguda d’altres territoris. Això fa que ens puguem plantejar els equipaments culturals com a veritables centres d’interrelació social i cultural. Tot, sense oblidar que la immigració provoca que en els nostres municipis, en els nostres carrers, en el nostres entorns més immediat, arribin noves formes d’entendre la cultura i noves metodologies de creació artística que hem d’aprendre a entendre i a difondre.<br />L’altra cara de la globalització fa que la cultura catalana pugui ser difosa més enllà del nostre àmbit territorial, i en pugui gaudir qualsevol persona arreu del mon. En certa manera, la globalització obliga les entitats locals i els municipis a enfortir les bases creatives i a impulsar la difusió artística arreu.<br />Davant d'aquesta nova realitat social, provocada pel fenomen globalitzador, des de sectors progressistes amb mala consciència s’ha caigut en la temptació d’apostar per un cert relativisme cultural. Així, a partir d’un respecte paternalista però no real de la identitat de les persones nouvingudes, s’ha renunciat conscientment a conformar un sentiment de pertinença —que de vegades, farisaicament, s’ha denunciat fins i tot com a reaccionari— que pugui servir de porta d’entrada als contingents de població immigrada d'una col·lectivitat adulta, amb drets i deures iguals per a tothom. Aquest model paternalista i falsament progressista, abocat al fracàs, provocaria, generaria si s’arribés a posar en pràctica de manera generalitzada, els mateixos problemes de segregació i exclusió social que ha provocat ja a Anglaterra, França o Holanda.<br />Sovint, aquest relativisme cultural s’associa amb la despersonalització que provoca a moltes poblacions catalanes el model de “ciutat extensa”, i cal superar-lo mitjançant polítiques que estimulin les manifestacions de la cultura popular —creatives, crítiques i no estereotipades—, la recuperació de la memòria històrica vinculada al municipi, i la potenciació del coneixement del seu patrimoni natural. Tot plegat, requereix polítiques transversals capaces d’acabar confluint en propostes que impliquin el teixit socioeconòmic de la població. És en aquest sentit que, si no volem que aquestes experiències quedin reduïdes a ser puntuals o més o menys folkloritzants, les polítiques vinculades a la identitat s’han de concretar tot enfortint el paper aglutinador del comerç urbà de proximitat, les propostes turístiques coherents, ambicioses i amb personalitat pròpia, i les xarxes associatives locals.<br />Finalment, i no per això menys important, cal que ens fem ressò d’una característica pressupostària recurrent en èpoques complicades com la que estem vivint en aquests moments. Cal dir ben alt, sense prejudicis ni complexos de cap mena, que el valor econòmic de la cultura és essencial per aixecar un país marcat per una crisi profunda.<br />Les industries culturals en general, i de manera específica sectors de gran recorregut en l’àmbit local, com ara el turisme cultural, són valors que gaudeixen d’una doble vesant: una capacitat productiva d’alt poder econòmic regenerador, i una càrrega simbòlica renovadora de la identitat, com a eina imprescindible per garantir una òptima cohesió social.<br />8.3 Generar espai cívic. <br />L’espai cívic és l’espai socialitzat on es genera el contacte, la identitat, l’acció i el conflicte, és un espai en continua redefinició. Aquest es desenvolupa en un espai físic dissenyat o planificat amb un objectiu concret, per això des d’Esquerra proposem mesures i accions perquè es produeixin i es millorin les condicions que fan d’aquest espais punts de trobada. És en aquest espai on les polítiques d’Esquerra han d’anar dirigides a fer d’aquest un pilar fonamental de la cohesió social del municipi.<br />Des d’Esquerra concebem la participació dels ciutadans i ciutadanes en aquest espai a través del civisme, perquè les nostres propostes provenen del valors republicans —llibertat, justícia, comunitat. Volem aconseguir el compromís de les persones en la creació i la participació d’aquest espai. Hem de fer de l’espai cívic un lloc de trobada i de contacte, hem de transformar l’espai públic i l’espai privat en espai cívic.<br />Per poder generar sinergies positives en l’espai cívic, hem de fer polítiques<br />transversals que permetin treballar àmbits com l’ambiental, l’urbanisme, la mobilitat, l’habitatge i la seguretat, polítiques pensades per a les persones i que ens ajudin a teixir una societat més justa.<br />Aquest espai ha d’ésser el referent dels nostres municipis on la trama urbana sigui l’eix vertebrador de les activitats socials i econòmiques, i on el model urbanístic sigui un marc integrador en tots els sentits.<br />Ens hem d’allunyar del model urbanístic extensiu que tant s’ha desenvolupat al nostre país, i que no és l’idoni per generar aquest espai cívic. Creiem en un model compacte i mediterrani, hem de potenciar la identitat i la pertinença, a través del reconeixement històric i del patrimoni de cada municipi.<br />Des d’Esquerra creiem en la configuració de l’espai cívic, com un resultat de l’acció de les persones, les quals li donaran una identitat i un simbolisme propi. Per això, els ajuntaments d’Esquerra proposen polítiques locals públiques pensades per a les persones i per a la seva quotidianitat, perquè a través d’elles aconseguim una societat més justa, lliure i igualitària.<br />Per tant, l’espai cívic és fonamental en el respecte als altres, en la convivència, en la llibertat de la ciutadania. Amb aquest objectiu acomplert, tindrem municipis més agradables, més amables, en definitiva, municipis més humans.<br />8.4 Un criteri bàsic: drets i deures per a tothom!<br />Partim de la convicció que el futur govern municipal haurà de fer una actuació decidida en aquest camp. Entenem que la política municipal seguida fins ara ha estat clarament insuficient i no s'ha plantejar seriosament abordar una problemàtica de gran transcendència ciutadana.<br />El criteri bàsic d'una acció decidida en aquest camp ha de partir del fet que cal prendre consciència de la dimensió de les problemàtiques inherents al fenomen. S'imposen els criteris de realisme i d'abandonar les actituds d'amagar el cap sota l'ala. Només així podrem iniciar polítiques efectives a l'hora d'afavorir un procés d'incorporació satisfactori per a totes les parts. En aquesta orientació, caldrà trencar molts tòpics i molts rumors infonamentats, sovint sense una base real, que només serveixen per alimentar pors envers les persones immigrades. Ara bé, les polítiques concretes que caldrà abordar tindran com a base que vivim en una societat en què junt amb els drets hi ha també deures indefugibles per part de tots els ciutadans, sigui quin sigui el seu origen<br />Aquestes directrius bàsiques, que seran desenvolupades amb iniciatives concretes al llarg de la propera campanya, van ser exposades durant la conferència que el passat divendres dia 25 va fer a la seu figuerenca d'ERC el regidor de l'Ajuntament de Vic d'aquest partit Joan Lopez. La seva intervenció va servir per poder conèixer de primera mà les polítiques menades per aquell ajuntament en el decurs dels darrers temps. Més enllà de les polèmiques periodístiques que el tema ha suscitat, la política d'immigració abordada per la capital d'Osona s'ha convertit en tot un referent d'àmbit nacional que cal conèixer de manera precisa i que cal analitzar de manera serena i rigorosa. Després d'un exercici així només es pot constatar com són d'avançades en aquest àmbit les polítiques municipals d'aquella ciutat i com una ciutat com Figueres no està sinó a les beceroles. Cal prendre'n bona nota i actuar en conseqüència.<br /> Els drets civils i les obligacions afecten totes les persones, al marge de la seva condició religiosa, ètnica, etc. I la legislació que es generi ha d’estar ben incardinada en aquest principi i, també, en el context de determinats valors propis de la nostra societat occidental que han de ser assumits/respectats pels nous ciutadans. El que hem de fer es treballar per intentar que l’ordenança de civisme reflecteixi el màxim nombre de preceptes que garanteixin la convivència a Figueres, però des del sentit comú, el respecte als drets i obligacions de tothom ....i el més lluny possible dels escalfaments verbals malauradament propis de les llargues precampanyes electorals. <br />8.5 El procés d’integració de la nova immigració.<br />Ens trobem en una situació complexa i alhora nova pel país, i per tant, les propostes en aquest àmbit han d’adaptar-se a la realitat singular i pròpia de cada municipi. En el procés progressiu d’integració de la nova immigració, caldrà prestar una atenció específica i més acurada a la població receptora i que té ganes de col·laborar en aquest procés col·lectiu i molt important pel futur del país.<br />Cal analitzar i valorar la realitat de l’impacte del fet migratori —convivència, escola, carrer...—en la seva vessant de la conducta inadequada o no de les persones, i no pas en el fet col·lectiu.<br />Els nostres valors republicans ens recolzen a l’hora de posicionar-nos a mig termini per afrontar tots els aspectes de la variable “immigració” al si dels pobles i ciutats. Cal que parlem de la ciutat real, la del conjunt de la ciutadania, que inclou, lògicament, diferents visions i opinions sobre el fenomen de la immigració. Entre tots i totes establim un nou model social basat en el civisme, en la convivència i en la cohesió social.<br />En un moment de crisi econòmica, cal que ens anticipem als problemes d’exclusió social que s'hi poden generar, i saber què pot agreujar determinat dèficits que la nostra societat del benestar ja tenia. Caldrà tenir especial cura davant les percepcions negatives i defensar una coresponsabilitat en el sistema d’ajudes que es proporcionen.<br />Cal neutralitzar, així mateix, la rumorologia amb informació i dades molt clares, contrastades i contrastables.<br />- A partir de cert percentatge d’immigració —16%— avançar decididament sobre la construcció i el consens en relació amb l’espai comú en el qual s’organitza la convivència. Cal anar fent una progressiva delimitació d’allò que és part de l’esfera pública i allò que és part de l’esfera privada.<br />- Establir unes polítiques i una normativa clara —sempre amb el màxim de consens, per descomptat—, ja que això genera confiança i seguretat en la població més vulnerable —que no sempre és la immigrada. La norma ha de ser estricta, i el seu compliment també. En canvi, la seva aplicació correspon a la ponderació dels responsables de cada moment.<br />- Crear els espais —consells, grups, etc.— necessaris per a una permanent adequació del discurs i la presa de decisions a les realitats canviants. És positiu tenir una línia traçada d’actuacions que amb lògica, una coherència i una continuïtat, que vagi més enllà dels sorolls mediàtics que en alguns moments es poden propiciar des de diverses instàncies alienes a la gestió del dia a dia.<br />- Desenvolupar, en col·laboració amb el tercer sector i amb les entitats, els instruments necessaris per rebre i acollir les persones nouvingudes responent a les seves necessitats bàsiques amb els recursos normalitzats i/o específics de temporalitat limitada, acomplint la Llei d’Acollida. - Vetllar per millorar el nivell i la comprensió del català i incrementar, en col·laboració amb els CNL, l'oferta de cursos de català de nivell inicial i bàsic.<br />- Promoure el programa de parelles lingüístiques entre persones nouvingudes i persones autòctones.<br />- Emetre, en el termini indicat i assegurant que es compleixin els requisits establerts, els informes de competència municipal: l'informe de disponibilitat d’adequació de l’habitatge per al reagrupament familiar i l’informe d’arrelament.<br />- Desenvolupar accions per donar suport al reagrupament que generin respostes concretes a les necessitats específiques dels diferents perfils demogràfics de les persones nouvingudes.<br />- Valorar l’ús i l'impacte de la població estrangera i autòctona als diferents serveis municipals per a diversificar, si escau, la tipologia de les persones usuàries en cas de sobrerepresentació d’algun col·lectiu i/o adaptar els pressupostos i la definició d’aquests serveis a la nova realitat.<br />- Fomentar l’intercanvi entre grups i associacions d’immigrants amb entitats socials i culturals del municipi, especialment amb les de cultura popular, per tal que aquestes facilitin la participació de persones nouvingudes en les festes populars.<br />- Desenvolupar instruments que promoguin un entorn favorable per a una bona convivència als espais d’ús comú, més enllà de la coexistència entre persones autòctones i nouvingudes.<br />- Treballar per millorar el capital social de totes les persones de la ciutat, a partir del reforç i el foment de noves xarxes socials entre persones de diferents origens.<br />- Introduir mecanismes correctors que incideixin en un assentament heterogeni de les persones nouvingudes en el conjunt del territori, per tal d’evitar la consolidació de guetos ètnics.<br />- Aconseguir una bona integració dels nois i noies d’origen immigrant a l’escola. Per aconseguir-ho cal fer una distribució equilibrada a tots els centres escolars tan públics com concertats i tenir preparat, en el marc escolar, un itinerari d’acolliment als infants i les seves famílies.<br />-Crear taules de treball amb les entitats d'immigrants per tal de coordinar i intercanviar idees i propostes amb l'objectiu d'afavorir la seva integració social, cultural i laboral.<br />8.6 La nova ciutadania<br />En els darrers mesos hem pogut comprovar com les polítiques d’immigració municipals han tingut una presència mediàtica inèdita. I és que als municipis és on es té el primer contacte amb el ciutadà i en aquests recau sovint ser el primer contacte amb la persona nouvinguda. Malauradament, s’ha fet molta demagògia i s’han donat situacions de tensió en alguns municipis propiciats per minories que han fet aquest un tema clau en els municipis del nostre país.<br />Les polítiques d’immigració s’han de fer en base a una anàlisi el més objectiva possible de la situació, sense demagògia, populisme ni electoralismes, per tal de garantir les actuacions més eficients i eficaces i així assegurar el màxim benestar de la població, tingui l’origen que tingui.<br />Cal apostar per un model d’integració a la societat catalana basat en els drets i deures de les persones, en què la interculturalitat i els valors compartits siguin els eixos d’inclusió en el nostre projecte nacional, sabent apreciar i incorporar els canvis resultants de la interacció entre persones de diferents cultures i procedències.<br />Amb tot, creiem que l'Estat espanyol no afronta amb rigor i seriositat les pròpies lleis, passant la problemàtica als Ajuntaments i deixant-los sense empara real. L'Estat espanyol és en aquests moments el principal actor que desatén les seves responsabilitats en el camp de la immigració. Si el nostre país pogués definir i executar polítiques d'immigració en tota la seva globalitat, podríem tirar endavant mesures adaptades a la nostra realitat i desenvolupar sense fissures un model català de tractament de la immigració, tot tenint clar quin és el paper que ha d’adoptar cada administració segons les necessitats de cada nivell territorial.<br />Malgrat això, creiem que els ajuntaments tenen molt a dir en la incorporació dels joves nouvinguts al nostre país, en temes com la participació social, la formació i la convivència. En aquesta línia, fem les següent propostes:<br />Inserir la perspectiva intercultural a les polítiques de joventut. Aquestes han d’estar adreçades al conjunt de la població jove, però ja que la societat està canviant és important que tot el conjunt de la població se senti identificat amb les ofertes, serveis, programes, etc.<br />Fomentar un teixit associatiu que sigui un espai de convivència i participació on hi puguin tenir cabuda les persones migrades, per tal de facilitar i millorar la cohesió social. Potenciar el teixit associatiu com a eina per trencar els estereotips racistes a totes les franges d’edat.<br />Potenciar la creació de programes transversals per tal d’afavorir la convivència social, i que donar una resposta integrada i comunitària a les necessitats de les persones joves de la nostra societat, com<br />poden ser els plans educatius d’entorn. Així com també potenciar el paper de la mediació cultural al conjunt del pobles i ciutats per tal de tractar els problemes de convivència de forma personalitzada i constructiva.<br />Que els ajuntaments facin accions per tal de trencar els estereotips racistes, rumors i falses afirmacions, aportant informació clara i transparent sobre els serveis públics al conjunt de la ciutadania<br />Fomentar el treball dels ajuntaments amb els mitjans de comunicació local per tal d’evitar tractaments racistes i xenòfobs ens els missatges mediàtics.<br />Elaborar plans d’actuació entre l’escola, les famílies, el teixit associatiu i els ajuntaments per tal de poder millorar l’oferta formativa, la participació i la comunicació, i alhora detectar les mancances dels programes de convivència existents.<br />Promoure campanyes municipals de convivència, tolerància, respecte, així com també vetllar perquè els serveis d’atenció ciutadana tinguin incorporada la perspectiva intercultural. Les persones que gestionen les polítiques relacionades amb immigració, cal que estiguin formades, sensibilitzades en les diversitats necessitats de la ciutadania i que tinguin incorporada la perspectiva intercultural.<br />Els ajuntaments hauran de garantir pressupostàriament les polítiques públiques relatives a la millora de la convivència als municipis i prioritzar la seva cobertura.<br />8.7 Enfocar el fet migratori com una oportunitat.<br />Tenim clar que la immigració no és un problema sinó un fet demogràfic en el territori. Aquest fenomen genera algunes disfuncions a les quals un Ajuntament com el de la ciutat de Figueres ha de donar resposta. L’espai públic esdevé el lloc on es posa de manifest aquesta transformació de la composició social. <br />Davant aquest fet migratori, és fa necessari que els esquemes i els codis de valors que regeixen la tasca que es pugui fer des de l’Ajuntament de Figueres s´adaptin a la nova dinàmica social imperant. Podem prendre´ns el fenomen de la immigració com una problemàtica amenaçadora, de conseqüències negatives i perjudicials per a nosaltres i per a la nostra família; és una opció. En cap cas serà l’opció d’ERC-Figueres. <br />La via que nosaltres escollirem quan governem passarà per efectuar una lectura de la realitat en clau positiva, i entendre que el moviment migratori que la nostra ciutat està experimentant ha de significar per a nosaltres, i pel nostre entorn immediat també, una font de recursos i enriquiment constant. Ha de convertir-se en una oportunitat real de transformació social. <br />Per tant, la manera com gestionarem aquesta diversitat passa per aplicar les següents mesures:<br />Reconeixement dels drets polítics de les persones nouvingudes:<br />Facilitar l’accés a la ciutadania plena a aquells immigrants que ja estan arrelats a casa nostra.<br />Foment de la participació social i política de les persones estrangeres immigrades:<br />Foment de consells sectorials municipals. Cal obrir-los més i dotar-los de caràcter assembleari i vinculant, no només consultiu.<br />Obrir nous espais de participació ciutadana:<br />Espais de trobada (per a incorporar-se en l’organització d’activitats). <br />Espais de participació política (posada en marxa dels consells de districte). <br />Foment de les associacions d’immigrants com a mitjà d’interlocució i de defensa dels seus interessos i de participació en els consells de districte. Obrir una línia nova d’ajuts. Caldria que les associacions no estiguessin formades només per persones de la mateixa nacionalitat o origen, sinó que estiguessin formades per persones de diferents origens.<br />La Taula d’immigració:<br />Cal que s’obri a totes les associacions d’immigrants, a càrrecs polítics i tècnics de les diferents àrees municipals, a altres ONG’s que treballin amb immigrants, a representants patronals, a sindicats, a immobiliàries, al camp sanitari, etc.<br />Cal que es faci un replantejament metodològic sobre aquest tipus d’òrgan participatiu. Massa sovint es confon la participació real amb la consulta. Si no es fa bé es corre el risc, com passa ara, que els membres opten per no participar-hi en no trobar-li la utilitat.<br />Formació de les persones estrangeres immigrades:<br />Promoure la capacitació lingüística, laboral o acadèmica de les persones nouvingudes. Organitzar cursos d’alfabetització, de coneixement del català i sobre el país d’acollida que els rep: costums catalanes, com funciona la nostra societat, etc. Caldria oferir aquest tipus de cursos tant per nivells inicials, com també per nivells més avançats, en horaris i torns de matí, tarda i nit, sobretot adreçats a dones, per tal que aquestes puguin disposar d’algun argument de pes per sortir de casa, socialitzar-se i fer activitats amb altres persones.<br />Aprofitar les mateixes instal·lacions de les escoles, en horaris complementaris a la dels fills, per exemple, les tardes de 3 a 5 a la tarda per a la formació de dones-mares.<br />Signar els convenis que calguin amb el Consorci de Normalització Lingüística per tal de millorar i/o ampliar l’oferta formativa d’ensenyament del català com a llengua prioritària i vehicular de la nostra societat.<br />Reforçar el programa de les parelles lingüístiques. Des de l’esperit de intercanvi de llengües, un immigrant africà pot ensenyar francès o anglès a un català que li ensenyi a parlar català, per exemple. <br />Promoure cursos de mediadors a Figueres adreçats a immigrants que puguin actuar en els diferents espais l’àmbit públic. Potenciar la participació de les dones i també de les mediadores de Llatinoamèrica.<br /> Reforçar l’aplicació i el desenvolupament d’un bon model d’acollida, acomodació i integració plena de les persones nouvingudes, tot prenent la iniciativa des de l’Ajuntament, fent costat a la realitat del fet migratori i trepitjant territori:<br />L’Estatut incorpora per primera vegada en el seu articulat competències en relació a l’acollida i la integració de les persones estrangeres immigrades i en preveu el seu desenvolupament. Entre els compromisos subscrits pel Govern actual de la Generalitat de Catalunya, en el marc d’aquest desenvolupament estatutari, hi ha el de regular l’acollida en persones immigrades per Llei. Per tant, des del consistori de Figueres es vetllarà per què el propi “Pla municipal d’acollida” es pugui coordinar estretament amb el model d’acollida i integració de les persones estrangeres immigrades que està dissenyant la Generalitat de Catalunya.<br />Introduir un canvi metodològic en el model municipal d’acollida, en el sentit que una administració pública com la nostra no pot permetre’s el luxe de romandre immòbil tot i esperant que les persones immigrants s’acostin a les nostres oficines. El nostre treball haurà de consistir en prendre la iniciativa i en trepitjar el territori, per exemple, a través del seguiment i estudi dels moviments que s’experimentin en el padró municipal.<br />Des del Pla municipal d’acollida també caldrà abordar molt seriosament els nous temes que afecten a les persones nouvingudes: dol de l’immigrant, mares transnacionals (és a dir, les que no han pogut portar els seus fills amb elles, i per tant aquests romanen en el seu país d’origen), ablació de clítoris, espais de culte, etc.<br />Oferir un “Kit de benvinguda” a les persones nouvingudes just al moment que es disposin a formalitzar la seva inscripció al padró municipal. Caldrà donar-los tot tipus d’informació que les hi sigui d’utilitat: informació municipal diversa, informació mèdica, informació relacionada amb els centres educatius de la ciutat, etc.<br />Atendre els sectors de la població immigrant més vulnerables: infants, joves i dones. Mantenir i ampliar les xerrades informatives sobre temes que poden interessar a aquests col·lectius de ciutadans. Promoure que les xerrades corresponents siguin descentralitzades, en horaris convenients per a la població immigrant (quan no treballin), etc.<br />En relació al model d’acollida i els aspectes estrictament vinculats amb el fet educatiu: <br />Lluita contra l’exclusió social i la formació de guetos:<br />Evitar la güetització en els barris amb més presència d’immigrants. Evitar que visquin separats en suburbis o en edificis-gueto on s’acaba concentrant la població per nacionalitats d’origen (com ja està passant al barri del Poble Nou). Per tant, cal cohesionar la ciutat. Caldria actuar per la dignitat d’aquests barris: neteja, zones verdes, creació d’espais lúdics i socials, etc.<br />Tenir localitzats els “pisos pastera”, anomenats així per la seva sobre-ocupació amb persones immigrades. Cal, per mitjà d’ordenances municipals, evitar la massificació en els habitatges, fent que des dels Serveis Socials municipals i conjuntament amb la mateixa Guàrdia Urbana, es puguin efectuar intervencions que podrien permetre d’evitar situacions degradants, pels propis immigrants, però també per la comunitat en general. Fins ara, per localitzar el cens d’habitatges es recorria al registre d’empadronament. Aquesta mesura s’ha demostrat que no és suficient perquè hi ha persones que potser no veuen la necessitat d’empadronar-se: no fan servir els serveis educatius, de salut, etc., i per tant, no se les té localitzades. Cal trobar nous mecanismes de control en relació a la massificació de determinats habitatges de la ciutat: consum d’aigua, control de deixalles, etc.<br />Potenciar la figura dels mediadors culturals per tal que exerceixin les seves funcions dins de les institucions, dins dels centres educatius i de salut de la ciutat. Apostem per reforçar els serveis de mediació ja existents i contractarem més mediadors/es, tot i que actualment n’hi hagi tres: 1 de Llatinoamèrica, 1 del Marroc i 1 del Senegal. Caldria contractar mediadores culturals de sexe femení, ja que cal que s’intervingui en els casos de marginació/aïllament de certes dones i en casos extrems de violència de gènere de dones immigrants. Cal que els o les mediadores tinguin formació en mediació familiar i comunitària. No pot ser que les persones que ostentin aquest càrrec es limitin només a treballar exclusivament com a intèrprets i/o traductors.<br />Desenvolupar un Pla d’Educació Extensiva, consistent en aconseguir que es distribueixin equilibradament a totes les escoles de la ciutat les nenes i els nens nouvinguts. Caldrà vetllar per què es faci una correcta distribució, el més equitativa possible, dels alumnes immigrants entre tots els centres educatius de la ciutat. Evitar la massificació dels alumnes immigrants en determinades escoles, per exemple, com passa al CEIP Figueres Nord Caputxins. Aconseguir que part de l’alumnat immigrant l’absorveixin també les escoles concertades de la ciutat.<br />Cal facilitar que els immigrants, o descendents d’aquests, puguin accedir a llocs de treball que s’ofereixen des del propi Ajuntament, en igualtat de condicions amb les persones autòctones. Sobretot cal facilitar-vos les tasques en aquells espais on és més difícil trobar-los: atenció al ciutadà, educadors socials, feines a les escoles i altre tipus de feines qualificades; en igualtat d’oportunitats que amb la resta de ciutadanes i ciutadans.<br />Polítiques d’integració/convivència: <br />Crear la figura de l’“agent cívic” (com s’ha fet a Salt, per exemple), amb la voluntat de convertir-se en portaveu de l’Ajuntament de Figueres i dirigir les relacions amb la comunitat de persones estrangeres immigrades. D’aquesta manera es milloraria la comunicació i la relació entre la ciutadania, les entitats cíviques d’immigrants i l’administració local. Aquest informaria sobre, per esmentar algunes de les seves funcions, la responsabilitat de mantenir l’immoble en condicions, d’assumir les despeses de la comunitat de veïns, normes de funcionament, recollida selectiva de deixalles, etc. Caldrà situar a la població immigrada en el context urbà, ja que bona part d’ella prové del món rural.<br />Promoure festes interculturals –com les que ja es van fer durant els anys 2003 i 2004–, amb la participació del màxim nombre de participants possibles, a títol individual i/o com a entitats cíviques. L’objectiu consistiria en la creació d’un espai de convivència i d’intercanvi d’experiències.<br />Facilitar la participació de les persones nouvingudes en el desenvolupament de les grans festivitats/esdeveniments de la ciutat, com ara: desfilada de Reis, St. Jordi, Sta. Creu, etc. <br />Editar algunes de les publicacions municipals més importants de la ciutat de Figueres en altres llengües: butlletins, agendes culturals, etc. Per exemple, es podria fer un butlletí periòdic adreçat especialment als nouvinguts. O també, seria bo que s’edités el programa de fires i festes de la Santa Creu en altres llengües, però en versió reduïda: castellà, francès, àrab, fula, etc. L’objectiu consistiria en aconseguir apropar la festa major de la ciutat a totes aquelles persones nouvingudes que per raons idiomàtiques, per portar poc temps entre nosaltres, o per altres raons relacionades amb un procés feble d’adaptació, no coneixin prou bé encara la nostra llengua oficial i vehicular: el català. D’aquesta manera podríem anar demanant progressivament la necessitat i/o l’obligatorietat de l’ús i coneixement del català per part dels nous ciutadans.<br />Promoure l’ús de les instal·lacions esportives, educatives i culturals de la ciutat als immigrants. L’objectiu d’aquesta mesura consisteix en fer que aquest col·lectiu s’integri amb més facilitat a la societat que l’acull. Es podrien organitzar competicions esportives amb joves immigrants, tant amb homes com amb dones, etc. <br />Promoure un programa de periodicitat setmanal sobre la diversitat i el fet migratori a la TV local que volem crear, on els protagonistes fossin, precisament, els nouvinguts.<br /> Caldria augmentar la presència pública dels representants de col·lectius d’immigrants, per exemple, en debats radiofònics o en intervencions televisives.<br />Es podrien oferir alguns espais públics per tal que, i sempre i quan quedés regulat per mitjà d’una ordenança fiscal, es realitzessin festes tradicionals lligades amb les cultures de procedència dels nostres immigrants: festa del xai (cultures de tradició musulmana), festes patriòtiques europees i llatinoamericanes (francesos, equatorians, etc.). Cal incentivar la participació oberta de tota la ciutat en aquests tipus de festes mitjançant campanyes divulgatives sobre el seu significat entre la ciutadania. Cal fer pedagogia intercultural per evitar mals entesos i rebuig<br />8.8 Pla local de civisme.<br />A iniciativa de les regidories de “Drets Civils, Solidaritat i Cooperació”, d'”Acció Cívica” i de “Barris i Participació Ciutadana”, l'Ajuntament de Figueres es va presentar a la convocatòria del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya per a projectes de desenvolupament, consolidació de polítiques locals de foment del civisme i la dinamització comunitària per als anys 2010 i 2011.<br />Aprofitant l'avinentesa d'aquesta convocatòria s'ha endegat un “Pla Local de Civisme” que es vol que sigui actiu i participatiu, per tal d'enfortir la implicació dels figuerencs i figuerenques. Aquest procés de dinamització cívica i comunitària és previst que culmini en el proper mandat amb l'adequació de la vigent “Ordenança de Civisme i Convivència”, a la creixent interculturalitat que configura el teixit poblacional figuerenc i que fa aconsellable promoure el foment del civisme intercultural a la nostra ciutat.<br />Pensem que aquesta és la millor manera de contribuir a la llarga tradició integradora de Catalunya i de fomentar el model de convivència adient entre els diferents col·lectius que conflueixen a la ciutat de Figueres <br /> <br />9 Figueres: Una ciutat que vetlla pel benestar social.<br />9.1 El model de benestar d’Esquerra<br />L’eix de l’acció política dels ajuntaments d’Esquerra es basa en el benestar de la ciutadania i es recolza sobre uns principis d’universalitat en el dret d’accés als serveis socials.<br />Constituir el Consell municipal de serveis socials. Aquest òrgan, consultiu i de participació, format per l’Ajuntament i totes aquelles entitats, grups i associacions que col·laborin o treballin en qualsevol activitat relacionada amb el benestar social, serà el nexe entre l’administració i la ciutadania a l’hora de formular propostes, definir polítiques de benestar i veure’n i analitzar-ne l’execució.<br />Dotar el municipi, si hi ha prou demanda, de serveis de residències per a gent gran, centres de dia, residències d’estada limitada i serveis de menjador, així com d’acompanyament de dia i residencials.<br />Dissenyar polítiques de suport a l’autonomia de les persones, de suport a la gent gran que viu sola i crear serveis d’atenció integral entre tots els agents implicats. <br />Desenvolupar Plans d’inclusió o d’Acció social que situïn les polítiques de<br />prevenció de l’exclusió social al centre de les polítiques municipals.<br />Reconèixer i promoure el Tercer Sector com a agent social i no lucratiu que<br />coneix, té experiència i treballa amb les persones en risc i en exclusió social.<br />Tenir present l’envelliment de la població, i per tant, preveure la necessitat de majors recursos sociosanitaris, tant en serveis de titularitat municipal com en aquells que la competència és de les administracions superiors.<br />Coordinar-se amb el Departament de Benestar Social i Família i les administracions supramunicipals —consells comarcals i diputacions— per promoure actuacions o serveis com els centres d’atenció a la infància i a l’adolescència, fent especial atenció als mecanismes de detecció precoç de problemes i situacions de risc o d’exclusió social.<br />Vetllar per uns serveis òptims d’atenció domiciliària i per la cobertura de<br />teleassistència.<br />Estendre la idea dels contractes-programa entre les administracions i els diversos proveïdors de serveis.<br />Deixar de parlar de “despesa social” i parlar d'“inversió social” i d'“inversió en les persones” com un element positivitzador i alhora facilitador de les contraprestacions per part de les persones beneficiàries.<br />Deixar de parlar d’”ajuts socials” i parlar de “suport a situacions de” o equivalents. Tot allò que te connotació de despesa i ajut, està mal vist per aquells que no ho reben.<br />Considerar els estudis fets en matèria d’ajuts a la immigració. Cal demostrar amb dades les informacions tendensioses.<br />Fixar un 0’7% d'inversió social en el pressupost municipal, sempre i quan sigui possible.<br />Potenciar els “Bancs de”: en alguns casos anem cap a una economia de subsistència i calen noves maneres d’aprofitament dels recursos comunitaris.<br />Promoure les escoles de famílies com un espai i un recurs formatiu i de suport al conjunt de les famílies.<br />Impulsar el sistema capitatiu en relació a programes i serveis integrats a nivell de cada municipi o zona d'nfluència, per el desenvolupament de programes o serveis integrats entre serveis socials, salut i educació.<br />Implementar les TIC en els serveis d’atenció domiciliària i com a suport a l’autonomia personal.<br />Crear un sistema integrat de transport adaptat.<br />Promoure que els ingressos del consistori per motius sancionadors es destinin a programes socials.<br />Treballar activament i transversalment per prevenir les situacions de<br />maltractaments, especialment per a la infància, a les dones i a la gent gran.<br />Establir protocols d’actuació per a la seva prevenció i models de suport i acció integral per a les víctimes.<br />Prevenir totes les situacions de dificultat personal i/o d’exclusió social.<br />Elaborar Plans sectorials per a la integració de les persones amb discapacitats, tant a nivell social com laboral.<br />Adaptar la xarxa bàsica d’atenció primària a les noves situacions de pobresa.<br />Combatre les situacions de pobresa amb actuacions transversals i integrals de totes les regidories —habitatge, salut, ocupació, educació...<br />Desenvolupar accions de formació i suport i a les persones que tenen cura de les persones dependents.<br />Establir mesures de suport i acompanyament, especialment als infants amb<br />discapacitats —salut, lleure... que donin resposta a les necessitats de les persones grans sense plena autonomia i també a les persones que en tenen cura.<br />Impulsar polítiques de suport a les famílies, respectant i considerant tots els<br />models familiars.<br />Promocionar i donar suport del voluntariat i a l'acció voluntària en el marc de les entitats com a model de les persones compromeses en les necessitats socials. És important facilitar els serveis i els mitjans necessaris per desenvolupar una bona tasca. Hi hauran d’haver els elements imprescindibles de coordinació i de complementarietat.<br />Realitzar el catàleg de serveis socials, posant especial atenció en les necessitats derivades de les situacions de dependència<br />Disposar d’alternatives d’habitatge per a totes aquelles persones i famílies en situació de pobresa, de risc i/o d’exclusió social.<br />9.2 Polítiques d’atenció a les persones<br />Treballarem en la direcció de la universalització dels Serveis Socials municipals i la igualtat d’oportunitats per a tothom.<br />Més suport a les famílies.<br />Adaptar l’estructura, els serveis i les prestacions socials que es puguin preveure des de l’Ajuntament de Figueres a un model d’intervenció social més basat en l’equitat i la garantia de drets. Així mateix, caldrà que aquest model s’orienti completament cap a la persona i cap a les noves realitats socials:<br />Es dedicaran els mateixos esforços i similars recursos materials, humans i tècnics tant en el camp de la intervenció social individual (tractament), com en el camp de la intervenció social comunitària (per definició, més preventiva).<br />Ajustar la plantilla de  professionals dels Serveis Socials Municipals a les necessitats reals de la ciutat. <br />Es creu que el número de professionals contractats és menor a les necessitats reals; per això es proposa la contractació de nous professionals, amb un horari més flexible, per torns, perquè es potenciï el contacte amb la gent. Cal urgentment que es dignifiqui la feina d’aquest col·lectiu i que es motivi la seva tasca amb una millor planificació, amb més personal i més recursos.<br />Contribuir en la millora dels ajuts econòmics complementaris a les famílies que així ho necessitin, i per tant, que no es puguin valer per si mateixes. Ampliar el sistema d’ajuts econòmics per a cobrir despeses de casos socials de famílies en situació d’urgència i cofinançar determinades despeses de manutenció. <br />Menors en risc.<br />Augmentar el número de professionals diplomats en Educació Social, en especial per a treballar amb infants i adolescents en els seus àmbits de lleure i/o trobada en espais públics.<br />Dotar de punts d’atenció directa als infants i joves de la ciutat, des dels nostres Centres Cívics i altres equipaments municipals, prestant especial atenció al fenomen de l’absentisme escolar i al reforç curricular dels nanos amb retards en els seus processos d’aprenentatge, així com també, ensenyar a adquirir determinades habilitats socials.<br />Potenciar la pràctica de l’esport i fer arribar la cultura (teatre, música, etc.) al màxim nombre d’infants i joves amb dificultats d’incorporació a la vida cívica de la ciutat. Aquesta voluntat s’emmarca dintre de la importància que cobra l’esport i la cultura concebudes com a eines d’aprenentatge de valors i de participació, i pretén fomentar mesures alternatives a la institucionalització dels infants en risc.<br />Reforç i ampliació dels recursos destinats a l’Escola Taller i als Programes de Garantia Social que existeixen a la ciutat, per tal de millorar i afavorir la inserció laboral dels joves. <br />Sobretot cal potenciar aquelles iniciatives adreçades a aquells joves que han patit fracàs escolar i que tenen moltes dificultats per a trobar la primera feina. Els serveis socials i educatius han de tenir un rol molt actiu en el seguiment i formació d’aquests joves, els quals s’han vist evocats a abandonar l’educació obligatòria.<br />Víctimes de violència familiar i de gènere.<br />Aconseguir amb fermesa que es despleguin totes les mesures que es recullen en el protocol municipal d’atenció a les víctimes afectades per la violència de gènere (aconseguir una millor coordinació amb la resta de recursos existents en el territori: municipis veïns, comarca, província, etc.). <br />Oferir un servei de teràpia individual o de grup, coordinat per professionals en la matèria, per tal d’atendre totes aquelles persones que han patit i pateixen la violència familiar i de gènere. La iniciativa passaria per crear un espai de reunió on s’hi puguin retrobar periòdicament les víctimes amb els o les professionals per a parlar-ne. Aquest servei també pot ser utilitzat per altres col·lectius, com ara alcohòlics, drogodependents, etc. <br />Creació d’un programa de micro-crèdits i/o fons social per a ajudar aquelles víctimes de violència de gènere amb dificultats econòmiques, sobretot durant els primers mesos immediatament posteriors a la denúncia de la seva situació. Aquests diners hauran de servir per contribuir en la manutenció de la víctima fins que el jutge no resolgui definitivament la pensió que aquesta haurà de percebre, provinent de la seva exparella. <br />Hem de tenir en compte que a aquesta pensió hi tenen dret totes les víctimes però tenen dificultats importants per a cobrar-la, atesa la lentitud de la justícia, entre d’altres factors. <br />Facilitar les ajudes d’accés a l’habitatge de lloguer o a les promocions de protecció oficial per a les persones víctimes de la violència de gènere. Cal tenir en compte que aquestes persones moltes vegades es veuen obligades a marxar de casa de manera molt ràpida i brusca, i llavors és quan tenen serioses dificultats, donada la seva edat i una fràgil situació econòmica que no les hi permet de trobar habitatge fàcilment. <br />Establir mesures per conscienciar i sensibilitzar a la ciutadania sobre l’existència de les altres formes de violència familiar, desgraciadament, totalment silenciades:<br />en infants i joves.<br />i en persones de la tercera i quarta edat.<br />Drogodependències i altres addiccions.<br />Signatura de convenis amb entitats i institucions especialitzades en el camp de les drogodependències, com ara la Fundació Teresa Ferrer, ACEDA, ACAS, Institut Català de la Salut, etc., per tal de:<br />Col·laborar amb tots aquests organismes per tal d’intervenir en la fase de prevenció i de tractament.<br />Iniciar campanyes decidides de sensibilització referint-nos al risc que suposa consumir drogues, per part de la població infantil i juvenil de Figueres (escoles i instituts). Utilitzarem l’estratègia de “disminució de riscos” com a model d’intervenció a seguir.<br />Crearem un servei de grups d’ajuda mútua, i d’auto-ajuda també, coordinat per un equip de professionals, per a totes aquelles persones amb problemes amb les drogodependències i altres addiccions, que permeti establir un punt de reunió on es puguin retrobar periòdicament els afectats i les i els professionals per a parlar-ne. <br />Dependències.<br />Crear un equip d’“assistents personals” (treballadors/es familiars) per ajudar a les persones amb necessitat de suport a l’autonomia personal que ho requereixin, que no trobin altres vies de finançament per assumir les elevades despeses que ocasionen aquests tipus de serveis en el mercat privat, i que optin voluntàriament per aquesta alternativa. <br />Facilitarem tota la informació que tinguem al nostre abast i els medis necessaris perquè els ciutadans accedeixin amb la màxima celeritat a les ajudes que contempla la nova Llei de la Dependència. D’aquesta manera s’adequarien millor les prestacions i els serveis que la nova “Llei de dependència” contempla a les necessitats de les persones amb discapacitats, amb malaltia mental i/o algun tipus de dependència. A través de l’equip de professionals municipals s’informaria als veïns que així ho sol·licitessin sobre aspectes de la nova “Llei de dependència”: qui pot beneficiar-se d’aquesta Llei, que entén aquesta Llei per “activitats bàsiques de la vida diària”, quin tipus de prestacions, serveis i ajuts econòmics inclou aquesta Llei, com es valorarà el grau de dependència de cada persona, què és el “Programa Individual d’Atenció”, etc.<br />Persones discapacitades: físiques, psíquiques i sensorials.<br />Des d’ERC-Figueres pretenem millorar l’accessibilitat per a persones amb discapacitat, volem la supressió del màxim nombre de barreres arquitectòniques possible i lluitarem per tal que aquest col·lectiu de persones tinguin accés a la <br />comunicació i la mobilitat dintre dels espais públics de la nostra ciutat.<br />Això representarà que les nostres accions es destinaran a la promoció de l’accessibilitat, aconseguint lògicament la supressió de barreres, però també, obeint i aplicant el concepte d’ “accessibilitat universal”. És a dir, promourem que l’accessibilitat ja es pugui contemplar des del moment en el qual es dissenyin els espais, equipaments i serveis municipals destinats a totes i tots els ciutadans.<br />Promocionar l’accessibilitat a la ciutat mitjançant la creació d’una “Ordenança municipal d’accessibilitat universal”, la qual reguli, sense embuts ni condicionaments de cap mena, les llicències d’obres, la disciplina urbanística a seguir, les inspeccions tècniques dels edificis, etc. El concepte “d’accessibilitat universal” es tindrà en compte des del primer moment.<br />Millorar l’accessibilitat de les persones discapacitades mitjançant l’aplicació d’un “Pla de xoc municipal per a l’accessibilitat arquitectònica i urbanística” per a persones amb aquest tipus de necessitats especials, i que serveixi per adaptar, sobretot, totes les dependències i espais públics de titularitat municipal. <br />Reduir en la mesura que ens sigui possible el gran nombre de barreres arquitectòniques que encara existeixen a la ciutat: <br />c/ Víctor Català cruïlla amb c/ Pujades (banda i banda).<br />c/ Pujades cruïlla amb c/ Àngel (banda i banda).<br />c/ Àngel cruïlla amb c/ Albert Cotó (1 cantó).<br />c/ Albert Cotó cruïlla amb c/ Sta. Llogaia (banda i banda).<br />Plaça l’Escorxador cruïlla amb c/ del Fossos (banda i banda).<br />Plaça Josep Tarradellas (la majoria d’accessos). <br />Av. Marignane (voreres i faroles al bell mig).<br />Entre d’altres (…).<br />Prestar, des de les dependències municipals, una atenció integral al col·lectiu de discapacitats, és a dir, intentant contribuir en la millora de tots els àmbits de la seva quotidianitat:<br />Necessitats en relació a les activitats de la vida diària.<br />Necessitats en relació a l’atenció sanitària.<br />Necessitats en relació als serveis socials.<br />Necessitats en relació als serveis educatius.<br />Necessitats en relació a l’accessibilitat arquitectònica i urbanística.<br />Necessitats en relació amb la comunicació.<br />Necessitats de recolzament en relació amb els serveis de lleure. <br />Necessitats de recolzament en relació amb el treball.<br />Facilitar recursos i atendre les demandes provinents dels familiars del col·lectiu de discapacitats de la ciutat, tant o més importants, en algunes ocasions, que les que manifesten directament cadascun dels afectats.<br />Normalitzar l’ús de les “targetes d’aparcament” de les que poden gaudir les persones discapacitades, tant d’ús individual com col·lectiu, per tal que sigui el correcte. Perseguir i multar exemplarment les còpies il·legals de les targetes d’aparcament que alguns ciutadans insolidaris i poc sensibles fan córrer, restringint només el seu estricte ús a les persones discapacitades. La competència de concedir targetes d’aparcament a les persones que formen part d’aquest col·lectiu és competència de la Generalitat de Catalunya, però, avui per avui, aquesta està cedida o derivada als Ajuntaments. Per tant, amb més raó, des del consistori figuerenc s’ha de voler i poder intervenir en aquest assumpte.<br />Procurar que les persones discapacitades adultes i actives en el mercat laboral puguin gaudir d’un bon servei de transport adaptat. Cal que se les transporti al seu centre de treball habitual amb condicions, modificant-ne les rutes i dignificant encara més aquest servei. <br />Persones de la tercera i quarta edat.<br />Des de l’Ajuntament de Figueres també podem contribuir en la millora de les necessitats socials i relacionades amb la salut d'aquest grup de població. També ens hauria de preocupar, i per tant, també ens l’hauríem de fer nostre, una de les finalitats bàsiques de la nova “Llei de la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència”: prevenir la malaltia i la discapacitat i retardar la dependència associada a l'envelliment.<br />Cofinançament municipal per a reduir les despeses que han d’afrontar les persones grans depenents. Aconseguir que les persones incloses en el sector de població anomenat de la tercera i quarta edat, i afectades per algun grau de dependència, puguin disposar des de l’Ajuntament mateix de facilitats de caire econòmic alhora de cofinançar serveis que els ajudin a minimitzar el cost de l’adaptació de la seva vida a la dependència que pateixen.<br />Augmentarem els recursos per reforçar el “Servei d’Ajuda a Domicili”, en relació als que en l’actualitat destina l’Ajuntament de Figueres.<br />Grans persones: ciutadans/es majors de 65 anys.<br />Aplicar un “Pla Integral per a les grans persones” per tal d’enfortir la seva autonomia i les seves alternatives d’activitat i de participació en diferents àmbits de la ciutat.<br />Implantar un “Servei de voluntariat de les grans persones”, per tal que aquestes puguin treballar i sentir-se encara més útils, en franges horàries reduïdes i en tasques socials, educatives i solidàries en benefici de la comunitat. Caldria relacionar l’oferta i la demanda d’aquests tipus d’activitats. Per exemple, es podria fer que aquestes persones intervinguessin en els grups-classe de les escoles de la ciutat, tant a primària com a secundària, explicant experiències de vida, oficis, períodes de guerres, etc.<br />Prioritzar el treball en xarxa amb les entitats del tercer sector de la ciutat especialitzades en les polítiques d'acció social i comunitària adreçades a la gent gran.<br />Farem operatiu el Consell Municipal de la Gent Gran.<br />Pobresa zero i inclusió social: transeünts, sense sostre, marginació i exclusió social, infants desemparats, etc.<br />Desenvolupar un “Pla integral de qualitat social” als barris i/o districtes amb més mancances d’aquest tipus. Cal aconseguir que millori significativament la integració del “Pla de barris”, del “Pla de desenvolupament comunitari i cohesió social”, del “Pla d’acollida de les persones nouvingudes”, del “Pla d’inclusió local” i del “Pla educatiu d’entorn” que hi ha dissenyats i/o en funcionament dintre de la nostra ciutat.<br />Cal tenir localitzades totes aquelles persones o famílies que es trobin en el llindar de la pobresa. Cal trobar estratègies eficaces d’intervenció social per tal d’evitar situacions de marginació, sobretot en aquells col·lectius més vulnerables: infants i joves, dones, persones grans, malalts, persones discapacitades, immigrants, etc. En aquest sentit, cal contractar més educadors de carrer, que coneguin la situació real i treballin sobre el terreny.<br />Impulsar la creació d’una “Llar del transeünt” adaptada a les necessitats i especificitats de la nostra ciutat: capital comarcal, ciutat fronterera, etc. D’aquesta manera es complementaria el servei que es presta des del “Menjador Social Quim Vallmajó”.<br />Promoure “polítiques incloents” i aplicar bones mesures d’intervenció social de caràcter educatiu, cultural, esportiu, urbanístic i participatiu, adreçades als veïns que formen part del poble gitano.<br />Igualtat i equitat en gènere.<br />El “principi d’igualtat” entre dones i homes és un dels pilars bàsics de les societats democràtiques modernes com la nostra, i constituirà un principi fonamental de l’estil de fer política que el grup municipal d’ERC – Figueres vol implantar, una vegada estigui governant. Sabem però que, reconèixer el “principi d’igualtat” no és suficient i volem anar molt més enllà. Hem de fer desaparèixer, a més a més de demostrar voluntats i de reproduir declaracions ben intencionades, com fins ara només s’ha fet des del nostre consistori, qualsevol actitud que comporti la “discriminació de gènere”. L’evidència dels resultats insuficients assolits a nivell municipal justifica àmpliament la necessitat d’incorporar un tractament diferenciat i compromès que permeti una veritable igualtat d’oportunitats entre les ciutadanes i els ciutadans de Figueres.<br />Segons el nostre model a seguir, desplegarem un seguit de mesures fent servir una estratègia i una eina:<br />L’estratègia: la tranversalització de gènere.<br />Aplicarem mesures que ens serveixin per treballar els rols i els estereotips de gènere, així com també, treballarem en pro del debat respecte la discriminació voluntària i la discriminació involuntària que encara existeix en alguns sectors de la nostra societat.<br />Afavorirem l’accés lliure de totes les dones als centres de planificació familiar i serveis ginecològics.<br />Promourem una xarxa de recursos i serveis per facilitar que les dones tinguin fàcil accés a la pràctica esportiva, adequant els horaris dels equipaments esportius a les seves necessitats, i no al revés.<br />L’eina: mesures d’acció positiva.<br />Precisament, l’abordatge del tema de la “igualtat i equitat en gènere” el fem des d’un capítol diferenciat de l’apartat de “C.1.c. Víctimes de violència familiar i de gènere” per què creiem que ja comença a ser hora que els ajuntaments utilitzem “accions positives” quan ens referim a aquesta qüestió. No hauria de continuar essent just parlar de “gènere” vinculant-ho sempre a les agressions produïdes per la violència masclista. Hem d’anar molt més enllà.<br />Dissenyarem i aplicarem un seguit de mesures recollides en un programa municipal de conciliació entre la vida professional, la vida laboral i la vida familiar. <br />Donarem suport a les empreses que vulguin prendre part en el programa EFR (Empreses Familiarment Responsables) per a la conciliació de la vida laboral i familiar. Distribuirem per totes les indústries, pels comerços i pel conjunt de les empreses públiques i privades de Figueres el distintiu de qualitat anomenat EFR - Empresa Familiarment Responsable. El lliurament d’aquest segell només es produirà si aquests establiments porten a la pràctica mesures que beneficiïn el conjunt dels seus treballadors (dones i homes) respecte de l’organització i cura de les seves respectives famílies. <br />Adequarem els horaris de les activitats que s’organitzin des de l’Ajuntament de Figueres als horaris familiars.<br />Establirem mesures per tal que es recuperi la vida i l’obra de les dones figuerenques que s’han caracteritzat per la lluita contra les desigualtats de gènere i altres causes, durant la història passada i la present.<br />Establirem un sistema de guarderia durant la realització d’alguns dels actes que s’organitzin des de l’Ajuntament de Figueres, i que estiguin relacionats amb la Participació Ciutadana, l’educació, la cultura, etc. Organitzarem una borsa de monitores i monitors correctament titulats per tal d’atendre aquesta creixent demanda des de la legalitat que el sistema jurídic obliga.<br />10 Figueres: una ciutat per a totes les edats i gèneres<br />10.1 Polítiques per a la gent gran.<br />En els darrers anys, els canvis demogràfics i l'evolució social han generat un important augment de l’esperança de vida a casa nostra, la qual cosa ha provocat un increment, que anirà en augment, del pes social de la gent gran. Les administracions tenen com a un dels principals objectius promoure la qualitat de vida i el benestar a tots els nivells en aquest procés d’envelliment. Des dels ajuntaments, doncs, cal promocionar un conjunt d’accions que han de portar a visibilitzar la gent gran, a fer-los partícips per exercir els seus drets i deures, sense oblidar de promoure la interrelació entre persones de diferents generacions.<br />Afavorir la participació de la gent gran en la formulació de les polítiques que els afectin directament.<br />Plans de dinamització socio-cultural per a la gent gran.<br />Estimular, integrar i promocionar la gent gran perquè es vinculi amb el seu entorn veïnal i socio-cultural.<br />Afavorir el voluntariat actiu en casals, centres cívics i associacions.<br />Sensibilitzar la ciutadania pel respecte i l’atenció a la gent gran. Fomentar les activitats intergeneracionals de tot tipus.<br />Impulsar polítiques per a un envelliment actiu, d’autonomia de les persones i de suport a la gent gran que viu sola.<br />Incrementar les actuacions esportives i d’exercici físic i totes aquelles encaminades a millorar la qualitat de vida i la salut.<br />Impulsar la participació en el foment, recerca, estudi i difusió de la memòria<br />històrica i col·lectiva.<br />Promoure les Aules d'extensió universitària per a la gent gran, per tal que siguin espais per promoure l’aprenentatge i l'intercanvi de coneixements i d'experiències.<br />Afavorir l’aprenentatge de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) perquè la gent gran es desenvolupi personalment i aprofiti totes les possibilitats potencials de relacionar-se amb altres persones i conegui tots els recursos disponibles a la xarxa.<br />Promocionar les vacances, els intercanvis i el turisme per a gent gran que<br />realment siguin culturals, formatius i convivencials.<br />Facilitar la mobilitat i promoure l’accés a activitats i serveis amb descomptes per tal de contribuir amb les persones grans amb menys recursos.<br />Impulsar la participació de les entitats de gent gran en els afers col·lectius del poble o la ciutat.<br />10.2 L’emancipació: polítiques per al jovent<br />El jovent dels Països Catalans arribarem en aquestes eleccions municipals sota els efectes d'una crisi econòmica que segueix perjudicant clarament al jovent català i que, a hores d'ara, difícilment es pot preveure quan finalitzarà, i més important encara, en quines condicions en sortirem.<br />Som conscients que els municipis no poden per si sols solucionar la crisi actual, que té un abast mundial i unes causes profundes en el model econòmic dels darrers anys, però al mateix temps són els municipis la primera línia de xoc per pal·liar i donar solucions als problemes més immediats dels seus ciutadans.<br />Tot i la manca de competències, i en molts casos les dificultats econòmiques de molts municipis, són moltes les actuacions que es poden dur a terme en diversos àmbits per ajudar a l'emancipació juvenil en moments de crisis. El model d'ajuntament que defensem Esquerra i les JERC comporta un ajuntament que treballa pels seus joves, que compta amb ells per prendre les decisions i que situa la problemàtica de l'emancipació juvenil en el centre de l'agenda política municipal. El moment de crisi actual no pot ser una excusa per aplaçar les polítiques d'emancipació, sinó que precisament fa que aquestes siguin més necessàries que mai.<br />Aquestes també són unes eleccions molt importants per l'independentisme. Amb l'autonomisme o la dreta espanyolista governant als diversos governs autonòmics dels Països Catalans és necessari fer dels ajuntaments l'espai d'acumulació de forces que garanteixi el paper institucional d'aquells que defensem la necessitat d'assolit un Estat Propi.<br />Per tot això, perquè tenim propostes per plantar cara a la crisi, perquè hem demostrat allà on hem estat presents que som capaços de tirar endavant veritables de polítiques de joventut, i perquè el jovent independentista tenim l'oportunitat de fer sentir la nostra veu en un moment en que des de diversos àmbits s'està intentant silenciar la força de l'onada independentista ens presentem amb Esquerra als ajuntaments, la força que arreu dels Països Catalans ha plantat, planta i plantarà cara a la crisi econòmica i a l'espanyolisme.<br />POLÍTIQUES JUVENILS<br />Promoció de la salut.<br />Dissenyarem un pla de xoc per a la regulació de l’oci nocturn dels joves de la ciutat. Cal que s’incentivi el mercat de l’oci nocturn, que es trobin alternatives i/o es complementi l’oferta actual existent (segons cada cas), i que es treballi per tal d’implantar un “model d’oci nocturn” completament respectuós amb la salut de les i els joves figuerencs.<br />Farem prevenció del consum d’alcohol i de les drogodependències. Proposem desenvolupar actuacions en els centres educatius (Carpeta Jove de Salut, etc.), campanyes de sensibilització als mitjans de comunicació locals, organitzarem xerrades en la xarxa de Centres Cívics Municipals i Centres Socials de la ciutat. <br />Cultura. <br />Creació de l’ “Espai Jove” com a centre integral per a la joventut. Recuperació de l’antic Alberg de Joventut com a Espai Jove Integral, el qual en aquests moments està cedit al Consell Comarcal de l’Alt Empordà. L’espai disposarà d’educadors/es socials, de dinamitzadors, i assessors per a les persones joves i entitats juvenils. Hauria d’incloure:<br /> <br />Punt d’Informació Juvenil: dotat amb tots els serveis i recursos propis d’aquests tipus d’equipaments.<br />Espais per a la realització d’activitats de les entitats i associacions juvenils de la ciutat.<br />Punt d’utilització i difusió de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).<br />Sala d’actes, de formació, d’expressió i de concerts de petit format, per a promoure els grups musicals emergents de la ciutat i de la comarca.<br />Bucs d’assaig musical.<br />Habilitació d’espais per a la construcció d’un alberg, de gestió municipal i/o amb participació empresarial, per tal de proporcionar a la ciutat un equipament apte per allotjar a turistes i visitants –prioritàriament joves–, i a preus assequibles.<br />Promoure la lectura a través de l’ús de les biblioteques i sales d’estudi descentralitzades als districtes, als centres cívics, als barris i als centres escolars. Aquests espais hauran d’estar equipats amb la tecnologia necessària.<br />Aconseguir que el col·lectiu jove de la ciutat pugui participar en el disseny de la programació musical de les Barraques i del Festival Acústica, així com també pugui intervenir en la seva ubicació i el seu model de gestió. <br /> Impulsar la utilització d’un Carnet Jove Local per tal d’aconseguir descomptes en la utilització dels equipaments i serveis municipals de pagament, així com també, en actes culturals, cinemes i museus de la ciutat.<br />Dissenyar mesures destinades a captar i atendre les noves “cultures urbanes” de la ciutat, i les quals tenen un creixement cada dia més important. Aquesta “nova realitat juvenil” està molt relacionada amb el “fet migratori” que experimenta la nostra societat, és per això que no podem donar-li l’esquena. Hem de demostrar sensibilitat i professionalitat:<br />Adequar espais públics per als artistes “grafitters” de la ciutat. Cal regular aquesta modalitat d’art urbà, penalitzant-ne modèlicament totes aquelles expressions (pintades) que no s’efectuïn en suports i parets autoritzades pel consistori.<br />Accés a la mobilitat.<br />Promourem el Car-sharing (compartir el vehicle privat) entre les i els joves que s’han de desplaçar a estudiar fora de la ciutat: Girona, etc. Crear una xarxa jove de cotxes compartits.<br />Interlocució i execució en les polítiques de joventut.<br />Incentivarem la participació activa de les entitats i associacions juvenils de Figueres, així com també, les i els joves en l’organització i execució dels actes festius i culturals que s’organitzin des del consistori.<br />Promourem l'experiència "l'Ajuntament Jove" com a fórmula per garantir els drets dels joves. Aquesta experiència facilita la seva participació i atansa les demandes d’aquest col·lectiu l'Ajuntament amb experiències participatives amb col·laboració amb els centres escolars, que permeti fer arribar propostes al Ple Municipal de la població juvenil sense dret a vot.<br />Aconseguirem que el govern municipal creï i reconegui el “Consell Local de la Joventut”, com a exemple de “Comissió transversal específica”. Aquest òrgan de participació ciutadana ha de convertir-se amb l’interlocutor més vàlid i representatiu de col·lectiu jove de Figueres. Caldria que no fos excessivament presidencialista, no només consultiu i força vinculant. Al mateix temps, caldrà garantir-ne la seva autonomia i independència.<br />Suport a l’associacionisme juvenil.<br />Obrir una convocatòria anual de subvencions adreçada a les entitats i associacions municipals de caràcter juvenil. Aquestes hauran d’incorporar processos de participació ciutadana en la seva dinàmica habitual de treball.<br />Foment de la participació dels joves de casa nostra, en especial, dins de les entitats i associacions de la ciutat que tinguin un perfil més social, educatiu i de prevenció sanitària: Organitzacions no governamentals pel desenvolupament (ONGD’s), Creu Roja, Caritas, entitats especialitzades en l’organització d’activitats en el temps lliure infantil i juvenil, etc. Caldrà impulsar i ampliar el suport del propi Ajuntament a aquests tipus d’entitats.<br />Donarem facilitats per tal que les entitats de caràcter juvenil puguin rebre assessorament i formació. Proporcionarem espais i cedirem recursos humans i materials.<br />Establirem convenis amb les entitats i associacions de Figueres que siguin capaces de coorganitzar, conjuntament amb l’Ajuntament de Figueres, activitats de qualitat relacionades amb el temps lliure dels infants i joves de la nostra ciutat:<br />Casals d’estiu municipals per a infants i l’ “Estiu Jove”.<br />Parcs Infantils de Nadal.<br />Programa de dinamització juvenil de caps de setmana adreçat especialment als joves. Organitzarem: sessions golfes de cinema al centre de la ciutat, un circuit de música jove de grups locals, un festival de curtmetratges, instal·larem un cibercafe jove, oferirem espais de trobada i reunions per a tractar temes d’actualitat, organitzarem debats per a debatre problemàtiques que els afectin directament, muntarem trobades cibernètiques, etc.<br />Foment de la cultura de la participació entre les i els joves.<br />Transmetre als ciutadans d’edats compreses entre els 14 i els 30 anys (joves) que participar a través d’una entitat o associació en la vida social de la ciutat és una eina útil per ajudar a millorar la qualitat de vida de la gent jove.<br />Coordinar i dinamitzar l’actuació de les i els joves que representin els barris de la seva ciutat als diferents “Consells de districte” i les “Comissions transversals específiques” que es volen crear en el municipi.<br />Estendre xarxes de connexió a Internet sense fils, permeten l'accés a la xarxa en múltiples punts i espais de la ciutat.<br />Paper actiu dels joves en la transformació de la ciutat.<br />Les polítiques d’atenció al col·lectiu jove han d’incidir, sobretot, en la formació, l'ocupació i l'accés a l'habitatge. Fomentarem la participació dels joves en l'acció municipal. Donarem suport a l'associacionisme juvenil i promourem, sense embuts i amb convicció, la creació d'un espai jove integral.<br />10.3 Polítiques d’igualtat de gènere<br />Les desigualtats encara existents entre dones i homes justifiquen que, també, des de l’acció municipal es tingui en compte la perspectiva de gènere i de les dones. Incorporar aquesta perspectiva no és més que un exercici d’eficiència de les polítiques públiques ja que hem d’assegurar que tothom té accés als recursos en igualtat. Des dels diferents eixos d’aquest programa marc hem tingut en compte la integració d’aquesta realitat aportant propostes des de tots els àmbits que permetin superar les desigualtats entre dones i homes.<br />Tot i això, existeixen algunes propostes que poden fer-se per tal d’impulsar les polítiques de dones i assegurar la transversalitat de gènere a les polítiques municipals.<br />El treball en aquest sentit pot fer-se, a nivell intern de l’Ajuntament:<br />Creació d’un Pla d’Igualtat de dones i homes adreçat al personal de l’Ajuntament per garantir la igualtat d’oportunitats entre els treballadors i treballadores de la institució i com a mesura exemplificadora. Cal fer especial atenció a les desigualtats que pateixen les treballadores joves en l’àmbit laboral. Com per exemple:<br />Incorporar a tots els nivells i a tots els organismes que depenen de l’Administració municipal persones d’ambdós sexes.<br />Fomentar la formació específica en matèria d’igualtat d’oportunitats per sensibilitzar la totalitat de la plantilla, i especialment, i si és el cas de l’ajuntament, el personal del departament de recursos humans.<br />Introduir la igualtat d’oportunitats en la cultura de l’Administració local (quan es dicta una política, es dissenya un programa d’activitats o es desenvolupa un pla d’actuació, s’ha de tenir en compte la perspectiva de gènere).<br />Participar en campanyes o projectes per promoure la igualtat d’oportunitats al municipi.<br />Recollir i analitzar de forma sistemàtica dades desagregades per sexes de les persones usuàries, destinatàries o beneficiàries dels serveis i de les actuacions municipals, com a base per a la planificació, l’avaluació i la definició de polítiques.<br />Tenir en compte les polítiques de dones en la distribució del pressupost entre les àrees de l’ajuntament.<br />Potenciar la presència equilibrada de dones i homes i de totes les edats en tots els debats i actes públics.<br />Elaborar d’un protocol de prevenció i abordatge de l’assetjament sexual i per raó de sexe en aquells ajuntaments amb una plantilla superior a vint-i-cinc persones treballadores.<br />Elaborar d’un Pla Local de Polítiques de Dones amb la participació de totes les àrees de l’Ajuntament i les entitats i grups de dones que vetlli per abordar les necessitats de les dones des de tots els àmbits. Aquesta ha de ser l’eina per establir les bases del treball transversal i la incorporació de la perspectiva de gènere des de totes les regidories. <br />Facilitar la conciliació laboral, personal, formativa i familiar: establint mecanismes com l'administració electrònica i adaptant els horaris de l'ajuntament a les necessitats de la ciutadania.<br />Vetllar perquè els mitjans de comunicació del municipi (d'aquells que en tinguin) ofereixin una imatge no estereotipada de les dones.<br />Vetllar perquè l'ajuntament utilitzi un llenguatge no sexista en les seves publicacions, i vetllar perquè aquest llenguatge no sexista sigui aplicat per tot el personal, partits polítics, associacions, entitats i empreses.<br />Revisar la imatge de l’ajuntament (web, cartells, mitjans de comunicació, etc.) perquè doni visibilitat a les dones i que no sigui discriminatòria.<br />Recuperar informació sobre l’aportació de dones a la ciutat (activitats econòmiques, culturals, socials). Assignar noms de dones rellevants als carrers, places o espais públics.<br />També hi ha accions que poden fer-se enfocades a la informació i participació de les dones joves:<br />Dinamitzar el teixit associatiu femení, tant d’entitats com de grups de dones, facilitant la seva incidència en les polítiques municipals i assegurant la participació de les dones joves.<br />Detectar i donar resposta a les necessitats de les dones joves des dels Serveis d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD o PIAD) ja siguin municipals o comarcals.<br />Vetllar perquè els instituts tractin les desigualtats de gènere i fomentin les pràctiques que respectin la igualtat. També introduir xerrades en aquest sentit o també sobre sexualitat, relacions de parella... La plena igualtat entre dones i homes també passa per l’eliminació de la violència masclista i les relacions abusives<br />Consensuar un protocol d’actuació davant de casos de violència masclista que incorpori la participació de totes les institucions, entitats i cossos de seguretat implicats, així com de les associacions i grups de dones.<br />Des de l’àmbit municipal s’han de posar en marxa campanyes per explicar als i les més joves quines són les conseqüències de tolerar determinats comportaments entre amics i/o parelles i en el nostre dia a dia.<br />10.4 Polítiques per a dones.<br />En l’actual context de crisi econòmica, i encara amb un finançament dels ens locals insuficient i no resolt convenientment, fem novament una crida al voltant de la necessitat d’aplicar i desenvolupar polítiques municipals de dones.<br />Efectivament, les polítiques municipals són les més properes a la ciutadania. Són aquelles que detecten amb més rapidesa dèficits i a les quals se’ls demana les més immediates solucions, malgrat la migradesa financera —i molt sovint tècnica— i amb el poc marge competencial.<br />Així mateix, els esforços que han fet els municipis en polítiques de dones s’ha hagut d’emparar en l’article 71 del Text refós de la Llei municipal de règim local de Catalunya, segons el qual “Per a la gestió dels seus interessos, el municipi també pot exercir activitats complementàries de les pròpies d'altres administracions públiques” en relació, entre d’altres, a “la promoció de la dona”.<br />Malgrat tot, hi ha hagut dos grans instruments de coresponsabilitat entre el món local i el Govern de la Generalitat de Catalunya: per un costat, el Pla de polítiques de dones del Govern de la Generalitat de Catalunya 2008-2011, a partir del qual emanen els nombrosos plans municipals de dones que s’han fet arreu de Catalunya. Per un altre, la Llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista, que té en els Serveis d’informació i assessorament a les dones la principal eina d’implantació territorial. <br />A més, són moltes i diverses les experiències que s’han portat a terme al llarg dels anys en els governs municipals per contribuir a aconseguir la igualtat efectiva de dones i homes, i són moltes les accions transversals que s’han portat a la pràctica des del món municipal i des de la vocació de les polítiques públiques. En la cultura, en l’educació, en la via pública, en les polítiques dels temps, en l’urbanisme, en la hisenda municipal… En tots els àmbits podem trobar experiències que cal vindicar, compartir i enfortir.<br />Per tant, volem posar l’accent en la necessitat de continuar impulsant les polítiques municipals de dones en els municipis en els quals tinguem responsabilitat de govern.<br />Malgrat les dificultats econòmiques i de recursos, els municipis han de continuar sent els principals forjadors dels drets inherents a la ciutadania, i les polítiques de dones són una de les principals contribucions.<br />Promoure el Consell Municipal de les Dones.<br />Fer el Pla de polítiques de dones municipal allà on no existeix i vetllar el seu<br />compliment allà on ja existeixi.<br />Tenir cura del llenguatge que s'utilitza en les comunicacions internes i externes de l'Ajuntament per no caure en un llenguatge sexista.<br />Lluitar per l'eradicació de la violència masclista en col·laboració amb el SIAD de referència del territori i d'acord amb el desplegament territorial de la Llei dels drets de les dones a eradicar la violència masclista.<br />Incorporar els criteris de paritat en les juntes en el moment d’atorgar subvencions a les associacions del municipi.<br />Fomentar l'esport de base femení.<br />Fer un Pla local sobre els usos del temps al municipi, seguint la guia editada per la Secretaria de polítiques familiars i ciutadania de la Generalitat de Catalunya.<br />Garantir que els treballadors i les treballadores de l’Ajuntament i de les empreses públiques municipals puguin disposar de la suficient flexibilitat horària laboral.<br />Afavorir la incorporació de la perspectiva dels temps a tots els àmbits de les<br />polítiques locals.<br />10.5 Polítiques per a gais i lesbianes, bisexuals i transsexuals:<br />Al llarg dels últims anys, al nostre país s’han produït canvis transcendentals en la normalització de la diversitat afectiva i sexual. El canvi social que hem viscut i que ha significat un notable avenç en el reconeixement dels drets de ciutadania de les persones LGBT —lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals—, no pot explicar-se sense l’existència d’un teixit associatiu que ha lluitat intensament, sovint en temps difícils, per aconseguir-lo, però també podem reivindicar el fet que el paper d’Esquerra a les institucions ha estat decisiu.<br />Catalunya, amb Esquerra al Govern de la Generalitat, ha estat el primer país del món que disposa d’un Programa per el col·lectiu de gais, lesbianes i transsexuals, des de 2006, i un Pla Interdepartamental per a la no discriminació de les persones LGBT. La ciutat de Barcelona, quan Esquerra ha estat al govern municipal, ha creat un Consell Municipal LGBT depenent de la Regidoria de Drets Civils, i ha anat desenvolupant polítiques específiques per al col·lectiu.<br />Catalunya es troba en un moment de crisi, una barreja de crisi econòmica, social i de valors. La situació econòmica no ha acompanyat per donar un major impuls del les polítiques socials. Això comporta l’aparició de nous reptes que cal abordar. Cal adoptar mesures per a facilitar l’harmonització de les polítiques socials establint uns mínims de protecció i de justícia social dins d’una societat cohesionada.<br />Necessitem una Catalunya compromesa en una vigilància activa per tal de<br />salvaguardar els drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans i<br />ciutadanes, i prevenir qualsevol discriminació. En el marc català, cal assegurar els drets fonamentals dels gais i lesbianes, millorar els drets dels diversos models de família i fomentar la normalització social. D’altra banda, cal resoldre el greuge que les persones transsexuals tenen plantejat, assegurant-los el dret a viure plenament la seva identitat de gènere.<br />Des d’Esquerra, sempre hem defensat uns valors i uns drets fonamentals. Per Esquerra, allò que uneix els ciutadans i ciutadanes és el compromís amb els valors democràtics, el respecte pels drets humans i la voluntat d’avançar cap a un destí comú d’homes i dones lliures i iguals. En aquest sentit, ens centrarem a impulsar mesures per aconseguir la igualtat de fet en la nostra vida quotidiana, mitjançant la plena normalització i assumpció de la realitat LGBT per part de la societat.<br />Totes les persones tenen dret a desenvolupar la seva vida, pública i privada, sense marginacions ni discriminacions. Per això, des de les administracions cal garantir aquest dret i promocionar el respecte a la igualtat de tracte, així com oferir els serveis que cada persona necessiti d’acord amb les seves condicions individuals i col·lectives.<br />A banda de valorar i celebrar les fites aconseguides durant els últims anys, és ben cert que encara cal aconseguir desenvolupar polítiques actives i pròximes per assolir la plena igualtat de les persones LGBT respecte a la resta de la ciutadania.<br />La discriminació que pateix el col·lectiu LGBT és desigual a Catalunya, així com el sentiment de no-integració. El país ha de superar la barrera del territori i estendre, més enllà de la capital, la normalització de les diferents opcions afectives i sexuals i la lluita contra la discriminació. Ens trobem majoritàriament amb dues realitats que cal afrontar: d'una banda, els i les joves que marxen dels seus municipis d’origen a la recerca de la llibertat i l'anonimat que els ofereix la gran ciutat, una realitat que fa dècades que ocorre, i d'una altra banda, els nous models de família, que cada cop sónmés nombrosos i més visibles i cal vetllar perquè no pateixin cap tipus de discriminació.<br />Crear, mesura de les possibilitats, una àrea o regidoria de Drets Civils que englobi les accions contra la discriminació adreçades a dones, joves, immigrants, gent gran, col·lectius desfavorits i, també, la comunitat LGBT.<br />Realitzar actuacions que promoguin l’eradicació d’accions homòfobes o<br />transfòbiques al municipis. <br />Vetllar perquè no es produeixin actuacions discriminatòries als centres escolars ni a les empreses.<br />Vetllar per què els formularis i els registres municipals tinguin en compte la<br />diversitat de models de família.<br />Establir un programa de suport a adolescents i joves GLTB, amb l’objectiu de lluitar contra situacions familiars conflictives, l’assetjament social/escolar i altres formes de violència per raó d’orientació sexual o identitat de gènere.<br />Proporcionar als centres escolars material sobre diversitat afectiva i sexual, tot assegurant la presència normal de l’homosexualitat en les accions de formació i d’informació sobre salut sexual, en especial l'adreçada als i les joves i adolescents.<br />Incorporar a les xarxes de participació local aquelles entitats o grups centrats en el col·lectiu LGBT, assegurant-los el suport municipal i reconeixent-los un paper d'interlocutors.<br />Vetllar perquè totes les biblioteques públiques incorporin fons documental i<br />material LGBT.<br />Promoure xerrades amb les AMPAs i les persones educadores respecte de la diversitat sexual i afectiva i de models de família.<br />Garantir que almenys en un punt del municipi es distribueixin profilàctics les 24 hores del dia, així com la disposició gratuïta de profilàctics i material informatiu actualitzat als Punts d’Informació Juvenil.<br />Promoure accions adreçades a fomentar el respecte cap al col·lectiu LGBT<br />Commemorar les dates assenyalades per al col·lectiu LGBT: el 28 de juny —Dia Mundial de l’Alliberament Gai i Lesbià—, el 17 de maig —Dia Mundial contra l'homofòbia—, i l’1 de desembre —Dia Mundial de lluita contra la SIDA.<br />Fer visible a l’Ajuntament, de forma simbòlica, la bandera de l’arc de sant Martí el dia 28 de juny de cada any.<br />Vetllar específicament per l’atenció i la no discriminació de les persones amb VIH/SIDA i altres malalties de transmissió sexual.<br />Realitzar accions formatives adreçades al personal municipal encarades a que coneguin la realitat LGBT i els nous models de família.<br />Actuar des de l’administració municipal enfront d’afirmacions, declaracions o<br />actituds homòfobes provinents de les diverses comunitats religioses, d'entitats o personalitats del municipi.<br />Promoure la presència de continguts LGBT als mitjans de comunicació<br />municipals.<br />Garantir que als programes educatius, socials i culturals es faci atenció a<br />l’homosexualitat, tenint en compte la seva realitat social i promovent el respecte a la diversitat com a mesura per evitar l’assetjament —bullying— homòfob.<br />Afavorir polítiques comercials i turístiques adreçades a la persones LGBT en aquells pobles i ciutats on hi hagi activitat econòmica d’aquestes característiques.<br />Així mateix, des de l’administració local, assegurar la neutralitat i la no discriminació dels establiments turístics.<br />11 Figueres: una ciutat saludable<br />11.1 El model sanitari d’Esquerra.<br />Esquerra defensa un model sanitari públic universal, equitatiu, de qualitat i<br />gratuït en tot allò que és essencial i que garanteixi el dret a la salut dels seus<br />ciutadans i ciutadanes. Des d'Esquerra considerem que la protecció de la salut és una prioritat bàsica, i per això és necessari un sistema de salut integral i pròxim que garanteixi la cohesió social, eviti les discriminacions, i sigui una eina cabdal de justícia social. Per això, els ajuntaments juguen una peça clau dins d’aquest model, especialment en les competències pròpies de salut pública, i tenen un paper fonamental en els àmbits de la promoció, la prevenció i la protecció de la salut.<br />El punt de vista des del qual ens mirem la salut i executem les polítiques<br />de salut des del món local ha de ser transversal. Cal impulsar la visió<br />saludable des de tots els departaments i àrees de l’Ajuntament.<br />Coordinar i donar suport a les accions de formació i prevenció que tinguin a<br />veure amb la salut —als centres educatius, al personal públic, a les entitats,<br />etc.<br />Redefinir i aconseguir una major capacitat d’acció i de planificació dels<br />serveis de salut a a nivell territorial a través de la cogovernança prevista i<br />iniciada a través de les delegacions territorials del Departament de Salut de<br />la Generalitat.<br />Donar una millor informació de com utilitzar els recursos sanitaris existents<br />i reforçar l’educació sanitària com a potenciadora de l’autonomia personal.<br />Dotar convenientment els recursos destinats a la prevenció i a la promoció<br />de la salut, posant l’accent especialment en la gent jove, la gent gran, les<br />dones i les persones nouvingudes.<br />Elaborar plans de salut de ciutat amb objectius, accions concretes, indicadors i mecanismes d’avaluació permanents.<br />Organitzar xerrades informatives adreçades als pares i mares per tal<br />d'oferir eines per educar en la salut als seus fills i filles.<br />Promoure l’activitat física i l’esport com a eina educativa de promoció de la<br />salut.<br />En general, reforçar els programes que afecten més especialment a la salut i a la qualitat de vida d’adolescents i joves —encara que no exclusivament. Aquest són, preferentment, els d’educació sexual —incloent la diversitat sexual—, l'atenció a la planificació familiar, els programes de prevenció i informació sobre la SIDA i els programes de prevenció i informació sobre els trastorns alimentaris..<br />Reforçar els programes de prevenció i informació sobre la<br />drogodependència, l’alcoholisme i el tabaquisme.<br />Crear, si no existeix, un programa específic de la salut i la seguretat en el<br />treball. La creació de programes de salut laboral són útils per tal donar<br />confiança i suport a empreses i treballadors.<br />Impulsar programes de prevenció de la salut mental.<br />Coordinar, juntament amb les administracions superiors, centres i serveis<br />per l’atenció a les persones amb malalties mentals, així com programes de<br />suport per als seus familiars directes.<br />Impulsar la construcció de noves residències i centres de dia públics, però també en règim de concertació amb la Generalitat, per part d'entitats i empreses.<br />Millorar els controls sanitaris i la informació sobre la distribució d’aigua per<br />al consum humà. <br />·Elaborar programes específics de control per a les plagues modernes —<br />coloms, cotorres, gavines...— i contribuir des del món local en tot allò que<br />estigui a l’abast per combatre les plagues del medi natural i rural —cargol<br />poma, cranc americà, etc<br />11.2 Polítiques de salut per als figuerencs i figuerenques.<br />Potenciar la presència activa i dinàmica de l’Ajuntament de Figueres dins el Consorci que gestiona l’Hospital Comarcal de l’Alt Empordà (Fundació Salut Empordà). <br />Procurar que des del mateix Ajuntament els responsables dels diferents estaments mèdics existents a la ciutat reforcin diferents “serveis de mediació sanitària”, amb més nombre de professionals i oferint més qualitat:<br />Sol·licitar urgentment el reforç dels serveis públics de ginecologia i els relacionats amb la planificació familiar que es presten a la ciutat, augmentant-ne la qualitat, el nombre de professionals i reduint-ne les llistes d’espera.<br />Vistes les insuficiències i limitacions en relació a la manca d’espai que experimenta l’actual Hospital Comarcal de l’Alt Empordà, i inclús experimentarà en el futur immediat –malgrat la seva ampliació–, preveure que a tots els Plans Parcials que es redactin a partir d’aquests moments, i per descomptat, en el cas que es redacti un nou Pla General, s’inclogui i es reservi sol suficient per a la construcció d’un segon Hospital Comarcal. Per a nosaltres la ubicació òptima per a la construcció d’aquest nou equipament sanitari seria a la zona est de la ciutat, a prop de la major concentració de persones i en línia a l’eix costaner de la comarca de l’Alt Empordà, el qual experimentarà un fort creixement de població en els propers anys, segons els estudis i estadístiques més fiables realitzats fins al moment.<br />Sol·licitar al Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que agilitzi la construcció del nostre segon Centre d’Assistència Primària (CAP). D’aquesta manera aconseguiríem que l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres (ABS) comptés amb 2 CAP’s. Demanar també que, quan disposem dels 2 CAP’s aquests poguessin assumir tant les urgències com també les visites ginecològiques i les visites relacionades amb la planificació familiar, les quals fins ara, només es dispensen des de l’Hospital Comarcal de l’Alt Empordà.<br />Fomentar la pràctica d’hàbits saludables entre els nostres ciutadans, per mitjà de campanyes de sensibilització. Organitzarem unes jornades divulgatives sobre la salut de les persones, amb la participació de destacats professionals en el camp mèdic. També fomentarem la participació activa de professionals, de pacients i de les seves famílies en assumptes relacionats amb la salut, de tal manera que des de l’Ajuntament també puguem contribuir en fer pedagogia sanitària entre les figuerenques i els figuerencs.<br />11.3 Les polítiques de salut juvenil.<br />Si considerem que la salut és un element indispensable per a l’autonomia de les persones, en el cas del jovent una bona salut és un element imprescindible per garantir la seva capacitat d’emancipació i participació, així doncs cal que les polítiques de salut jove vagin adreçades a la prevenció de conductes de risc i a la promoció d’hàbits saludables. Des d’aquesta perspectiva podem tractar diversos temes.<br />Salut mental<br />La salut mental és fonamental per l’exercici d’una vida plena i pel posterior desenvolupament del joves. En aquests moments, cal posar èmfasi en els usos de la NTIC, com element que apareix amb força entre els joves. Per això cal formar en actituds crítiques davant l’ús o abús de les NTIC. Per altra banda no hem de deixar de banda altres aspectes com depressions o crisis d’ansietat molt freqüents entre els joves, sobretot en èpoques de canvi. Aquí el foment d’habilitats socials així com el reforç de l’autoestima serà imprescindible per treballar aquests aspectes com molts d’altres.<br />Trastorns de la conducta alimentària<br />Les malalties derivades de la societat estètica actual, com poden ser l’anorèxia, la vigorèxia o la bulímia, entre d’altres, continuen sent problemes de salut entre alguns joves. La promoció d’hàbits saludables així com el treball sobre l’autoestima, l’esperit crític davant la societat que ens envolta serà un element necessari que desenvoluparem a través de les polítiques de salut.<br />Sexualitat<br />En aquest sentit, a través de polítiques s’ha de continuar treballant per uns sexualitat saludable i plena. Cal que la sexualitat es relacioni amb l’afectivitat com a fet indispensable per assolir aquesta sexualitat saludable. Treballarem per la prevenció de ITS i per la prevenció d’embarassos no desitjats, de les conductes de risc i de la realitat, però no des de la por i la negativitat de la sexualitat sinó des de la normalitat, des del fet que tenim sexualitat des de que naixem i fins que morim i que per tan cal parlar-ne. Al mateix temps, també s’ha de treballar per trencar el rol de la masculinitat i evitar situacions d’exclusió social per motiu de diversitat sexual i afectiva.<br />Salut i oci<br />En el consum de drogues s’ha de fomentar conductes sobre el consum responsable, i en algun cas promoure’n la legalització. D’altra banda, s’ha de treballar amb entitats i associacions que treballen amb joves i que es dediquen a prevenir conductes de risc o situacions de risc associades al consum, sobretot en els principals centres d’oci .A més a més hem de continuar treballant des de l’educació formal i no formal actituds que promoguin el desenvolupament d’un esperit crític, el coneixement de les drogues, les conseqüències del seu abús i els riscos associats a un consum no responsable per tal que cada persona pugui decidir lliurement quin és el consum que vol.<br />Joves i accidentalitat:<br />El jovent és un dels col·lectius més afectats per la sinistralitat i, per tant, s’han de prendre mesures per reduir aquesta realitat. Al mateix temps, s’han d’impulsar polítiques que garanteixin la recuperació i la reinversió d’aquests joves al mercat laboral.<br />Potenciar l’esport com un element que fomenta la salut física i mental de la ciutadania, així com el valor socialitzador que aporta, i la promoció dels valors positius que l’acompanyen.<br />Una de les principals causes de mortalitat juvenil es la sinistralitat en el transport. En aquests sentit, s’ha de promoure el consum responsable d’alcohol i altres substàncies, a més conscienciar sobre la necessitat de respectar les normes de seguretat i de començar a buscar estratègies alternatives, tals com el transport públic, sobretot a les zones d’oci,o la rotació de conductors. En cas que això no sigui possible, s’ha de potenciar la difusió d'alcoholímetres en les zones on el consum d’alcohol és habitual per assegurar al jovent la seva capacitat de conducció.<br />11.4 Polítiques de salut per al jovent figuerenc.<br />Cal que tots els joves de la ciutat tinguin al seu abast tota la informació i recursos necessaris per tal d’evitar problemes com el contagi de les denominades MTS, embarassos no desitjats i altres tràngols. És important per els i les joves que tinguin aquesta educació des del centre educatiu on s’estan formant, però també cal que disposin de la informació sempre que la necessitin.<br />Per tot això proposem:<br />
    • Potenciar l’educació sexual als instituts.
    • Crear un punt de prevenció juvenil que ofereixi tota la informació amb uns horaris determinats favorables i a l’abast dels joves estudiants i joves treballadors.
    Lligat amb el punt anterior, coordinat en aquest punt de prevenció, es realitzaran teràpies de grup per a joves que presentin semblants necessitats o riscos per a la salut mental (bulling, consum de drogues, etc). <br />També es potenciaran, des del punt de prevenció juvenil, grups per a realitzar activitats esportives, remarcant l’esport com un element que fomenta la salut física i mental de la ciutadania, així com el valor socialitzador que aporta, i la promoció dels valors positius que l’acompanyen. <br />En el consum de drogues s’ha de fomentar conductes sobre el consum responsable, i en algun cas promoure’n la legalització. S’ha de treballar amb entitats i associacions que treballen amb joves i que es dediquen a prevenir conductes de risc o situacions de risc associades al consum, sobretot en els principals centres d’oci. Treballarem des de l’educació formal i no formal actituds que promoguin el desenvolupament d’un esperit crític, el coneixement de les drogues, les conseqüències del seu abús i els riscos associats a un consum no responsable. <br />
    • Posar a l’abast dels joves figuerencs preservatius gratuïts al punt de prevenció juvenil
    • Sol·licitar el reforç dels serveis públics de ginecologia i els relacionats amb la planificació familiar que es presten a la ciutat.
    • Fomentar la pràctica d’hàbits saludables entre els nostres ciutadans.
    • Organitzar jornades anuals divulgatives per a joves sobre la salut de les persones, amb la participació de destacats professionals en el camp mèdic.
    • Realitzar campanyes de reciclatge de medicaments als instituts.
    • Potenciar la difusió d'alcoholímetres en les zones on el consum d’alcohol és habitual per assegurar al jovent la seva capacitat de conducció
    Una ciutat segura <br />El model de seguretat ciutadana d’Esquerra. <br />La seguretat és un element fonamental per concebre l’espai cívic equilibrat. El civisme i la convivència son quelcom inherent a l’actual estat del benestar.<br />La constant evolució socioeconòmica de la societat i la seva extraordinària complexitat ha provocat que els reptes de la seguretat s’hagin multiplicat exponencialment. Són moltes les noves formes de risc que es van generant i, per contra, la ciutadania exigeix cada cop més el seu dret a la seguretat i, en especial, a la seguretat individual, la qual cosa condiciona les accions per promoure la seguretat i el civisme.<br />Així doncs, en aquest marc, les polítiques locals d’Esquerra estan enfocades a aconseguir la construcció d’un espai cívic el més lliure i igualitari possible per tal d’avançar cap a una societat cada vegada més justa.<br />Per tot això, el compliment de la llei i de les normes de convivència són la clau per a un municipi cívic. Cal fer compatible l’ús de l’espai públic amb el sentit de seguretat, i al mateix temps, també cal una millora en la neteja i la conservació dels espais.<br />Un actor molt important en això és el paper de la policia local o dels vigilants locals, si és el cas, com a referents de la seguretat local, ja que aquesta s’ha de fonamentar en el contacte directe amb la ciutadania, fet que ajudarà a la prevenció de certes situacions de risc. L’objectiu final ha d’ésser que la ciutadania se senti segura dins l’espai cívic i participi lliurement de la seva construcció.<br />Per tant, les polítiques locals d’esquerra estan enfocades a dotar la ciutadania dels instruments necessaris per construir l’espai cívic entre tots i totes, tot recordant i tenint molt present quins son els drets i els deures dels nostres ciutadans i ciutadanes.<br />Impulsar polítiques i accions per fomentar la cultura del respecte a les persones i a l’espai públic com a principals elements de promoció i defensa de la qualitat de vida de la ciutadania.<br />Garantir el respecte als drets de les persones, així com el compliment de les<br />obligacions que les normes democràtiques i cíviques situen en l’àmbit de la<br />responsabilitat de la ciutadania.<br />Crear una regidoria de drets civils, especialment en municipis de més de 50.000 habitants, com a potenciació de polítiques de garantia i defensa dels drets de les persones.<br />Implicar-se activament en l’atenció personalitzada i en el desenvolupament dels serveis necessaris per a totes les dones i els seus fills i filles en situació de violència masclista. És urgent avançar i invertir per posar fi a l’actual situació d’indefensió d'aquestes persones. En aquest sentit, la tasca de la policia local, en tant que cos policial més proper a la ciutadania, és cabdal.<br />Vetllar pel compliment de les normes i no aplicar-les arbitràriament. L’Ajuntament impulsarà mesures sancionadores per a combatre els actes incívics.<br />Vetllar per la seguretat de les persones, entenent la seguretat en un concepte ampli: seguretat física, seguretat psicològica, seguretat com a consumidors —tant de serveis públics com privats— i seguretat mediambiental, entre d’altres.<br />Facilitar als propietaris i propietàries d’animals domèstics el compliment de la normativa pel que fa a la tinença d’animals perillosos, així com la implantació del xip d’identificació. S’aplicaran, igualment, les normatives i ordenances municipals per la tinença d’animals domèstics.<br />Vetllar pel compliment de les normes que fan referència a la persecució d’aquelles persones que inciten o coaccionen els infants a pidolar o a realitzar petits furts. Per tant, de manera conjunta amb el cos de Mossos d’Esquadra, s’elaboraran o s'actualitzaran programes específics que tinguin per finalitat eliminar totalment aquesta explotació.<br />Vetllar per garantir el compliment de les normes que obliguen les activitats d’oci nocturn a ser respectuoses amb la qualitat de vida de la ciutadania. L'Ajuntament, mitjançant formes de participació ciutadana, impulsarà mesures que facin compatibles les activitats d’oci nocturn amb el descans de les persones.<br />Incrementar la col·laboració entre la policia local i els Mossos d’Esquadra, en el marc de les juntes locals de seguretat i avaluar conjuntament els programes de prevenció i coordinació en matèria de seguretat.<br />Impulsar i reforçar les juntes locals i regionals de seguretat, i garantir la presència i la direcció funcional dels alcaldes i alcaldesses en aquests òrgans —Llei 4/03 de 7 d’abril del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya. Potenciar, també, les meses operatives que se’n deriven per tal de millorar la coordinació i eficàcia policial.<br />Garantir la participació del món local en la planificació operativa i en l'assignació i aprofitament de recursos policials i d’emergències de caràcter supralocal.<br />Potenciar un servei de seguretat tan propera a la ciutadania com sigui possible, a fi de facilitar un major coneixement de les problemàtiques del territori.<br />Potenciar la policia local de proximitat. Cal que sigui un referent dels serveis<br />municipals.<br />Promoure la implicació i el treball conjunt de la policia local o vigilants locals amb la resta de serveis municipals.<br />Incentivar el reconeixement al civisme i a la contribució de la seguretat col·lectiva de la ciutadania, i aplicar, per exemple, bonificacions en l’impost de circulació a aquelles persones que siguin exemple de bones pràctiques.<br />El nivell de policia de proximitat haurà de garantir el comandament funcional de les juntes de seguretat local i el paper dels alcaldes i alcaldesses com a agents definidors de la política de seguretat, sens perjudici dels criteris que estableixi la Generalitat com a norma general per a la Policia de Catalunya.<br />Augmentar la presència d’efectius de la policia local a les portes i als voltants de les escoles i instituts. També es realitzaran programes a les aules per sensibilitzar l’alumnat dels perills d’aquests fenomens i per explicar quins són els mitjans de què es disposa per ajudar el conjunt de l’alumnat i el professorat. Alhora, també es realitzaran programes específics adreçats als pares i mares de l’alumnat per treballar conjuntament en benefici de la prevenció dels perills a què estan sotmesos infants i adolescents.<br />Delimitar i protegir els parcs infantils perquè els nens i nenes no hagin de<br />compartir espai amb animals domèstics.<br />Elaborar un Pla local de millora de punts negres i conflictius i detectar els trams de concentració d’accidents que pugui haver al municipi, per millorar així la seguretat viària.<br />Reforçar i incentivar l’activitat inspectora d’edificis i espais públics o privats, i garantir el seguiment i el manteniment dels elements de seguretat.<br />Impulsar un Pla transversal i integral de gestió forestal, amb criteris que facilitin l’extinció i la no propagació d’incendis forestals, prioritàriament en zones habitades.<br />Intensificar accions, recursos i mitjans durant els mesos sense risc d’incendi per dur a terme, en col·laboració amb el Departament d'Interior i amb criteris de gestió integral del combustible, els focs tècnics o les neteges que garanteixin la discontinuïtat en cas de gran incendi forestal.<br />Definir el tractament de les emergències i la prevenció en el marc de les juntes locals de seguretat, d’acord amb un concepte integral de servei a la ciutadania. En aquest sentit, caldria refer els mecanismes legals per incloure noves persones membres d’aquest àmbit a les juntes.<br />Actualitzar els Plans de protecció civil de tipus especial i territorial a fi d’adaptarlos als canvis de circumstàncies de cada municipi. En aquelles localitats on encara no n’hi hagi cap, elaborar-lo ha d'esdevenir una prioritat.<br />Allà on hi siguin presents, establir o intensificar la coordinació entre els serveis municipals de seguretat i d’emergències amb els agents o institucions dependents institucionalment d’altes administracions, ja siguin bombers, agrupacions de defensa forestal o cossos de protecció civil, creant, si és el cas, juntes locals d’emergències.<br />12.2 Pla estratègic de la Guàrdia Urbana de Figueres. <br />La Guàrdia Urbana és la concreció de l’esforç que fa l’Ajuntament de Figueres per a garantir les llibertats civils. Per la poca implicació dels altres cossos de seguretat públics, es pot considerar que actualment la Guàrdia Urbana és el cos de policia que viu més a prop l’activitat diària de la nostra ciutat. Els agents del cos estan integrats en el teixit ciutadà i això fa que, pels figuerencs i les figuerenques, siguin una referència bàsica. Per tant, la Guàrdia Urbana és el cos de seguretat que es percep com a més proper i, en conseqüència, el que ha de respondre en primer lloc a les exigències de la ciutadania. <br />La importància de reflexionar sobre el desenvolupament del servei que presta la Guàrdia Urbana per a adaptar-se a les noves necessitats d’una societat i d’una Figueres canviants, rau en la redacció d’un Pla Estratègic amb la perspectiva de la reorganització de la seva estructura interna i la seva descentralització. <br />Aquest Pla Estratègic definirà les millores i canvis que ha d’abordar la Guàrdia Urbana per a fer front al repte que implica ser un cos de seguretat de proximitat en la Figueres del segle XXI. En l’elaboració d’aquest Pla han de participar: els comandaments actuals de la Guàrdia Urbana de Figueres, i també, experts de la Conselleria d’Interior de la Generalitat de Catalunya, representants polítics i de la societat civil figuerenca. Es crearan grups de treball que elaboraran propostes a l’entorn de les principals funcions que desenvolupa la Guàrdia Urbana. S’analitzaran els següents aspectes:<br />Estructura orgànica de la Guàrdia Urbana.<br />Mètode de treball de la Guàrdia Urbana.<br />Planificació, descentralització i logística del cos.<br />Trànsit.<br />Mobilitat i circulació viària.<br />Seguretat ciutadana.<br />Atenció, diàleg i relació amb entitats, col·lectius, associacions,,,<br />Creació de la figura de l’Agent Cívic.<br />...<br />Un cop enllestit el Pla Estratègic, el primer semestre de 2012 haurà de ser aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Figueres. A partir d’aquest moment, la Regidoria de Seguretat Ciutadana l’haurà de posar en pràctica – sempre i quan la situació econòmica ho permeti –. Es crearà una comissió de seguiment – preferiblement formada per persones que van redactar el Pla Estratègic – que valorarà la seva aplicació.<br />L'Ajuntament de Figueres ha de tenir com a objectiu que la seva Guàrdia Urbana estigui formada per a un equip humà disposat a atendre i solucionar les demandes del conjunt de la ciutadania. Persones al servei de les persones, amb la voluntat de facilitar al màxim els imprescindibles tràmits que comporta viure en qualsevol col·lectivitat organitzada.<br />S’ha de fer un esforç per apropar els nostres serveis i fer-los accessibles a la ciutadania, sobre la base dels principis d’igualtat, transparència, participació, eficàcia i eficiència en la gestió. Aquest ha estat i és el nostre compromís en un marc ampli de treball per a la millora i el desenvolupament de la nostra ciutat.<br />L’actuació de la Guàrdia Urbana s’ha de basar en criteris d’implicació social, presència en el territori, proximitat a la ciutadania i voluntat de servei. Aquests principis bàsics i genèrics s’han d’adequar a la realitat de cada moment, a la demanda social i a l’eficàcia en l’assignació dels recursos disponibles.<br />La feina de la Guàrdia Urbana ha de consistir a assegurar els drets i les llibertats dels ciutadans i ciutadanes, preservar la convivència i el foment de la cohesió social.La implicació social, la presència en el territori, la proximitat a la ciutadania i la voluntat de servei són els criteris que han de permetre oferir una resposta adequada a les demandes i necessitats ciutadanes, i configuren la tasca policial com una activitat de servei públic.<br />Els serveis que ha d’oferir la Guàrdia Urbana de Figueres han de ser:<br />Policia Assistencial<br />Seguretat Ciutadana i Policia de Proximitat<br />Policia Administrativa<br />Trànsit<br />POLICIA ASSISTENCIAL<br />Actuacions de la policia que tenen com a finalitat l’auxili directe a la ciutadania i la seva protecció. L’objectiu d’aquest tipus d’intervencions és la protecció dels drets, la resolució dels conflictes que es puguin donar entre particulars i l’accés a la informació per tal d’ajudar i orientar els ciutadans i ciutadanes en la canalització del seu problema davant de l’organisme o institució corresponent.<br />PRESTACIONS DE LA POLICIA ASSISTENCIAL:<br />a)OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ<br />Atenció i informació a la ciutadania de qualsevol assumpte relacionat amb la tasca de policia.<br />Recepció de les denúncies presentades pels ciutadans i ciutadanes<br />Recepció de qualsevol queixa o suggeriment vers el servei<br />Informació a la persona denunciant sobre els seus drets com a víctima d’un delicte<br />Derivació, en determinats delictes (violència de gènere, agressions sexuals), a l’oficina d’atenció a la víctima<br />Patrulla mòbil d’atestats per a la intervenció en el lloc dels fets<br />b)ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES<br />Auxili permanent i immediat a les víctimes i seguiment personalitzat dels casos, a les dependències de la policia o bé al lloc on siguem requerits. <br />Atenció especial a les víctimes de maltractaments en l'àmbit de la llar (violència domèstica i violència de gènere). Aquestes persones han de ser ateses per personal amb formació especial i es posa a la seva disposició un espai específic per tal d’atendre-les de manera més acurada i personalitzada. <br />Oferir informació d’altres serveis, municipals, autonòmics o estatals, com assessorament jurídic, ajuts econòmics o qualsevol altra prestació a la qual tinguin dret els ciutadans i ciutadanes. <br />Seguiment i assessorament de les víctimes de violència de gènere durant tot el procediment judicial. <br />Entrevista amb totes les persones denunciades com a agressores, amb la finalitat de dissuadir-les de noves agressions. <br />c)ATENCIÓ ALS MENORS<br />Custodiar i posar a disposició dels pares i mares o del centre escolar els nens i nenes menors que siguin localitzats en situació d’absentisme escolar. També posar-se en contacte amb els serveis socials per comunicar-los aquesta situació i facilitar-los el seguiment del/de la menor. <br />En el cas de menors desemparats/des, oferir-los una primera assistència per protegir aquests infants de riscos potencials i posar-los a disposició dels pares i mares, tutors/es i/o els corresponents serveis socials. <br />Participació activa en la Comissió Interadministrativa de seguiment de conflictivitat als centres escolars. <br />SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT<br />Tasques directament relacionades amb la protecció dels drets i llibertats ciutadanes. La seguretat s’identifica en un entorn pacífic on la ciutadania pot conviure democràticament, perquè són respectats el seus drets, llibertats i béns. Per la seva banda, la policia de proximitat permet un millor coneixement del territori i de les característiques socials de l’entorn amb la finalitat de donar una resposta més àgil als problemes que es puguin plantejar a la ciutat de Figueres.<br />PRESTACIONS EN MATÈRIA DE SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT:<br />a)SEGURETAT CIUTADANA<br />Presència continuada i efectiva a la via pública amb caràcter preventiu, combinant la presència a peu i amb vehicle.<br />Assignació d’efectius policials a festes, actes lúdics, concentracions o esdeveniments que, per les seves característiques, fan aconsellable aquesta presència policial, per tal de preservar un entorn pacífic de convivència i protegir el conjunt de ciutadans i ciutadanes.<br />Instal·lació d’oficines d’atenció ciutadana (OAC) per a esdeveniments de molta afluència en dates determinades.<br />Disposar d’unitats especialitzades en la investigació de delictes i faltes.<br />Disposar d’unitats d’intervenció susceptibles d’actuar en situacions especifiques i quan les característiques del risc així ho aconsellin.<br />b)POLICIA COMUNITÀRIA<br />La seguretat dels i les joves. Impuls de la coordinació dels diferents serveis tant de la Generalitat com de l'Ajuntament per fer un seguiment integral i transversal dels seus problemes. <br />Assessorament dels ciutadans i ciutadanes en temes de seguretat ciutadana o de policia administrativa mitjançant entrevistes i reunions amb centres cívics, escoles, associacions de veïns, llars d’avis o representants de comerços. Recollida d’informació en relació amb les inquietuds de la ciutadania per planificar els serveis més adients i informar del resultat de les actuacions. <br />Destinar els efectius necessaris per regular el trànsit en determinats centres escolars, en hores d’entrada i sortida, en funció de criteris com seguretat per als infants, ubicació de l’escola o problemàtica viària que es pugui presentar. <br />Informar de totes les incidències observades als serveis municipals competents per a la seva resolució.<br />Policies de barri, per afavorir un accés més fàcil i còmode a la ciutadania.<br />c)PREVENCIÓ, CIVISME I EDUCACIÓ VIÀRIA<br />Campanyes (violència domèstica, drogues o temes d’alarma social) per sensibilitzar i informar els ciutadans i ciutadanes. <br />Xerrades informatives, amb personal especialitzat, en centres escolars o en altres institucions a demanda dels i les responsables corresponents.<br />POLICIA ADMINISTRATIVA<br />Actuacions policials que pretenen donar compliment a la normativa administrativa local, autonòmica o estatal, i evitar o denunciar la comissió de fets que puguin comportar molèsties, perills o perjudicis a la resta de ciutadans i ciutadanes. Inclouen activitats com el control de sorolls, compliment d'horaris en establiments, capacitat en locals, control de gossos, medi ambient, activitats econòmiques perilloses o il·legals... Aquestes actuacions pretenen garantir la convivència i contribuir al manteniment i millora de la qualitat de vida ciutadana.<br />PRESTACIONS DE LA POLICIA ADMINISTRATIVA:<br />Traslladar-se a demanda del ciutadà o ciutadana al lloc on siguin requerits a fi de comprovar i denunciar, si cal, les infraccions relacionades amb l'incompliment de les normatives administratives.<br />Planificació i realització anual, amb criteris d’estacionalitat o d’especial sensibilitat ciutadana, d’actuacions i campanyes de sensibilització i control relacionades amb diferents aspectes de la tasca de policia administrativa. Aquestes campanyes es faran de forma coordinada amb altres serveis municipals o autonòmics.<br />TRÀNSIT<br />El control i la regulació del trànsit i el control de vehicles i conductors i conductores és una de les eines bàsiques per afavorir l’ordre i la seguretat a la via pública, tant per a vehicles com per a vianants, i per afavorir la mobilitat de la ciutadania i el transport públic. Les intervencions en aquest àmbit són de caràcter assistencial, sancionador i, sobretot, preventiu.<br />PRESTACIONS EN MATÈRIA DE TRÀNSIT:<br />Investigació de les causes dels accidents de trànsit mitjançant personal especialitzat amb dades objectives que permetin l’esclariment dels fets.<br />Servei de retirada de vehicles les 24 hores del dia.<br />Informació a les parts afectades sobre les dades bàsiques de l’accident i orientació sobre els tràmits que cal fer.<br />COMPROMISOS D’ERC – AMC-FIGUERES EN MATÈRIA DE SEGURETAT CIUTADANA I GUÀRDIA URBANA<br />Els compromisos que ERC i AMC-Figueres prenen en matèria de Seguretat Ciutadana i Guàrdia Urbana són:<br />POLICIA ASSISTENCIAL<br />a)OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ<br />Atendre i informar la ciutadania les 24 hores del dia i tots els dies de l’any. Aquesta informació serà facilitada per personal qualificat per tal de garantir que sigui clara i fiable.<br />Oferir un tracte amable i respectuós a totes les persones i garantir en tot moment la confidencialitat de les dades personals.<br />Tramitar amb agilitat i rapidesa les denúncies i fer l'oportuna difusió a altres policies per facilitar-ne la resolució. En cas d’una gran acumulació de persones a les dependències de la Guàrdia Urbana, informar del temps d’espera previst.<br />Atendre de forma immediata aquelles persones que hagin estat víctimes de delictes violents, i oferir-los protecció i orientació per evitar al màxim una possible segona victimització.<br />En el cas que la persona denunciant tingui mobilitat reduïda, una dotació de la Guàrdia Urbana es desplaçarà al lloc indicat amb una patrulla mòbil en un termini màxim d’una hora.<br />b)ASSISTÈNCIA A LES VÍCTIMES<br />Garantir un servei d’atenció a les víctimes les 24 hores. Un equip d’agents sota la supervisió d’una psicòloga vetllarà per l’estat de la víctima tant físic com psíquic en espera de la derivació als serveis especialitzats.<br />Garantir un servei d’alarma telefònica les 24 hores. Totes les dones amb ordre de protecció disposaran d’un aparell telefònic d’alarma amb sistema de localització GPS per activar en cas d’agressions. <br />c)ATENCIÓ ALS MENORS<br />Avisar immediatament pares i mares o tutors i tutores del/de la menor desemparat, un cop ha arribat a les dependències de la Guàrdia Urbana.<br />Avisar immediatament els serveis socials, un cop el o la menor ha arribat a les dependències de la Guàrdia Urbana.<br />Traslladar el o la menor al domicili o institució en cas de la impossibilitat que pares/mares o tutors/es se’n facin càrrec.<br />Les estades a les dependències policials es faran en un espai que eviti la victimització.<br />SEGURETAT CIUTADANA I POLICIA DE PROXIMITAT<br />a)SEGURETAT CIUTADANA<br />En cas de situació greu al nucli urbà que requereixi intervencions d’urgència, ens comprometem a una actuació policial immediata i adequada en un termini màxim de 10 minuts.<br />Ens comprometem a potenciar el conjunt d’actuacions preventives de la Guàrdia Urbana, elaborant un mapa delinqüencial a partir de les denúncies presentades, a fi d’optimitzar el conjunt d’actuacions preventives de la policia a la ciutat. <br />b)POLICIA COMUNITÀRIA<br />Oferir als ciutadans i ciutadanes la possibilitat de fer denúncies en temes de trànsit o de manca de civisme a través dels policies de barri i en el mateix lloc dels fets.<br />Garantir la presència de policies de barri a tota la ciutat, durant el curs escolar, des de les 9 fins a les 19 hores de dilluns a divendres. <br />c)PREVENCIÓ, CIVISME I EDUCACIÓ VIÀRIA<br />Ens comprometem a fer, segons les peticions dels centres escolars, un mínim de 45 cursos d’educació viària en el marc del programa de recursos educatius de l'Ajuntament.<br />Fer controls setmanals en zones d’oci nocturn de la ciutat tots els divendres i dissabtes de l’any, per mantenir la seguretat i convivència ciutadana. <br />POLICIA ADMINISTRATIVA<br />Fer reunions trimestrals amb els diferents sectors d’activitat de la ciutat.<br />Inspeccionar cada nou local de concurrència pública.<br />Ens comprometem a informar de les actuacions realitzades en cas de queixes veïnals per activitats econòmiques.<br />TRÀNSIT<br />En cas d’accident greu en el nucli urbà la Guàrdia Urbana acudirà en un termini màxim de 5 minuts per donar assistència a les víctimes, protegir la resta d’usuaris i usuàries i restablir el trànsit al més aviat possible. Informem les persones interessades respecte a les gestions administratives que cal dur a terme.<br />Retirar qualsevol vehicle en 15 minuts des del moment de la trucada, en cas que alguna persona comuniqui que aquest vehicle obstaculitza greument la circulació de vehicles o vianants.<br />En el cas de vehicles abandonats que puguin representar risc per a la seguretat ciutadana, ens comprometem a retirar-los en un màxim de 24 hores després que s’hagi formalitzat la denúncia corresponent per abandonament. Pel que fa a la resta de vehicles abandonats, la retirada es fa en un termini de 30 dies, sempre d’acord amb els supòsits recollits a la normativa vigent. <br />PLANTILLA ACTUAL DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES<br />La plantilla actual de la Guàrdia Urbana de Figueres està formada per:<br />Escala Superior1 Intendent (plaça vacant)<br />Escala Executiva1 Cap de Servei<br />Escala Intermitja2 Sotsinspectors i 4 Sergents<br />Escala Bàsica57 Agents<br />COMPROMÍS D’ERC – AMC-FIGUERES PER A INCREMENTAR LA PLANTILLA DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES, CONDICIONAT A LA DISPONIBILITAT ECONÒMICA<br />ERC – AMC-Figueres es comprometen a incrementar la plantilla de la Guàrdia Urbana de Figueres en els següents termes i crear la figura de l’Agent Cívic, sempre i quan la disponibilitat econòmica ho permeti:<br />6 agents durant l’any 2011 <br />8 agents durant l’any 2012 <br />8 agents durant l’any 2013 <br />6 agents durant l’any 2014<br />La creació de la figura de l’Agent Cívic alliberarà d’algunes de les seves tasques rutinàries als agents de la Guàrdia Urbana – vigilància durant els horaris d’entrada i sortida de les escoles, recollida d’incidències a la via pública relacionades amb el mobiliari urbà, ... –.<br />DESCENTRALITZACIÓ DE LA GUÀRDIA URBANA DE FIGUERES: CREACIÓ D’UNA CASERNA A LA ZONA OEST (Culubret, Vivendes Sindicals, Món Millor, Sant Joan, Juncària – Parc Bosc, Vivendes del Parc i Parc Sol).<br />La societat evoluciona de pressa i els seus habitants no tan sols reclamen una seguretat reactiva sinó la figura d’un policia a qui poder fer consultes i en qui cercar l’assessorament dels diferents problemes que pugui tenir. La figura del Guàrdia de Barri s’ha d’arrelar al moviment i a la vida diària de la nostra ciutat. La presència d’un mateix policia en una mateixa aporta un coneixement molt més profund del territori i de les peculiaritats que hi porti associades. És necessari per a aquest policia conèixer el barri i els seus veïns, per a així poder anticipar-se amb èxit als problemes. <br />ERC – AMC-Figueres creu necessària portar a terme la descentralització de la Guàrdia Urbana. La creació d’una caserna a la zona oest de la ciutat – que ha d’incloure els següents barris: Culubret, Vivendes Sindicals, Sant Joan, Món Millor, Juncària – Parc Bosc, Vivendes del Parc i Parc Sol –, incrementarà la sensació de seguretat en aquesta part de Figueres alhora que aproparà la Guàrdia Urbana a la realitat social de la ciutat. Una possible ubicació per a aquesta caserna és el local que fins fa poc ocupava un supermercat de la cadena Mercadona en el c/ Dr. Pasteur. El seu emplaçament i les seves dimensions permetrien no tan sols la presència d’una dotació de Guàrdia Urbana, sinó també d’una petita brigada d’obres – permanent a la zona – i de personal dels Serveis Socials.<br />La dotació de Guàrdia Urbana amb la que comptaria aquesta caserna és de: <br />1 sotsinspector <br />1 caporal<br />14 agents<br />1 grua municipal<br /> <br />Amb aquesta dotació volem assegurar la presència de 5 agents al carrer al torn de matins i 5 agents més al torn de tardes. Amb l’aplicació del Conveni de Tasques Compartides entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, serien 5 agents de la Policia Autonòmica els que tindrien una presència durant les nits.<br />Gràcies al fet de situar una caserna de la Guàrdia Urbana en la zona oest de la ciutat es podrà crear la Unitat de Relacions amb la Comunitat (URCO 1).<br />PROPOSTA DE PERFIL DE LA REGIDORIA DE SEGURETAT CIUTADANA I VIA PÚBLICA.<br />La planificació, coordinació i gestió de les polítiques municipals en matèria de seguretat ciutadana, protecció civil i extinció d’incendis i salvaments, i a més a més la direcció de la Guàrdia Urbana. També la planificació, coordinació i gestió de les polítiques municipals en la matèria, i en concret: l’ordenació del trànsit, la senyalització viària, al disciplina viària i de bon govern, la concessió i seguiment de les llicències de guals, al brigada de manteniment de la via pública, les autoritzacions d’ocupació de la via pública, la mobilitat, la planificació dels aparcaments, el servei de transport urbà de viatgers i el servei d’auto taxi.<br />La redacció d’un Pla estratègic de la Guàrdia Urbana que estableixi les necessitats de recursos humans i materials per a l’acompliment de les seves competències. Aquests Pla estratègic hauria d’incorporar un calendari per a la seva aplicació i explorar formes innovadores per a abordar i gestionar els fenòmens que generen inseguretat, i protegir la convivència.<br />La priorització durant tot el mandat municipal del manteniment i la millora de la via pública i dels espais lliures. Amb aquest objectiu, s’articularà la fórmula més escaient per a dotar la ciutat d’una estructura de manteniment urbà permanent i multidisciplinària amb recursos suficients. La creació d’una brigada d’actuació immediata per a garantir el correcte manteniment de la via pública i el mobiliari urbà. <br />Barri de Sant Joan: l’assignatura pendent. <br />Una de les assignatures pendents de Figueres és, sens dubte, el barri de Sant Joan (popularment, barri de la comunitat gitana). Ara, l’arribada del tren d’alta velocitat farà més visible “Figueres enllà” aquesta realitat problemàtica. Darrera l’impacte visual (brutícia, degradació urbanística...) hi ha pobresa (i molta riquesa, en alguns pocs casos), exclusió social, problemes de seguretat, marginació escolar i un llarg etcètera. També hi ha un sector que voldria canviar les coses, per bé que els seus esforços es dilueixen en el magma que s’ha anat alimentat dia a dia, any rere any. I no cal amagar-nos-en: la situació empipa tothom, però molt especialment la gent dels barris veïns: cansats de denunciar, convençuts que aquell és un reducte urbà on imperen lleis diferents de la resta de la ciutat, desenganyats que es pugui trobar una solució a curt ... o a mitjà termini. Les administracions hi apliquen algunes mesures pal·liatives, com ara les Rendes Mínimes d’Inserció Social: una mena de salari mensual que es vincula a l’escolarització dels fills, per provar de posar en relleu la importància de l’educació, la cultura; però, tal i com expliquen els treballadors dels Serveis Socials de l’Ajuntament i el professorat del centre educatiu del barri (Pous i Pagès), l’assistència a l’aula no és percebuda com un valor (una eina útil), sinó com una obligació imposada per un “contracte” (si els fills no van a l’escola, els pares no reben l’ajut mensual). Un cercle viciós que es tradueix en xifres quasi inexistents d’escolars d’aquest indret que arribin a l’educació superior.<br />Aquesta problemàtica tan polièdrica requereix solucions molt transversals (seguretat, urbanisme, sanitat, medi ambient, educació, etc.). Fins ara, però, s’ha actuat de manera massa sectorial, sense un full de ruta clar. No n’hi ha prou d’encarregar un estudi a una empresa externa que plantegi unes conclusions segurament prou conegudes o incloure en l’organigrama dels successius governs municipals la figura d’un regidor amb la responsabilitat teòrica de coordinar un “pla d’actuació” per al barri de Sant Joan. Un primer pas hauria de ser, assumint la magnitud del problema i la seva transversalitat, la creació d’un grup de treball específic a l’ajuntament, amb tècnics i regidors de diverses àrees, amb l’encàrrec de dibuixar un full de ruta clar. I sabent que sense una “sacsejada” -urbanística i, per tant, financera- el problema difícilment trobarà solució. I per sacsejada, per exemple, el que pot representar una “llei de barris”: inversió elevada a compartir entre Ajuntament i Generalitat. Però a la ciutat li costarà disposar d’una eina així, perquè la “loteria” en forma de llei de barris ha tocat ja dues vegades....i s’han destinat a la Marca de l’Ham i al Centre Històric. Decisions molt probablement lògiques, però que ara redueixen les possibilitats de trobar diners per a la sacsejada que necessita el barri de Sant Joan.<br />La situació –a part dels problemes que pateixen els conductors que circulen per la carretera de Llers– preocupa més enllà dels límits estrictes del barri, especialment per qüestions de seguretat. Les generoses –i segurament imprescindibles ara mateix– despeses en hores extres fent controls policials, acaben revelant-se com un recurs poc eficaç. <br />Per això, la proposta de l’alcalde de “facilitar” el trasllat dels (pocs) agents de la Guàrdia Civil de l’actual caserna del carrer Nou a un edifici del carrer Mandri ha generat una comprensible expectació, pel possible efecte dissuasori derivat de la presència d’alguns agents uniformats al barri. Sobretot, si s’alimenta amb referències a la conformitat de la subdelegació del govern a Girona, que no és d’estranyar si es parla de la possibilitat que les arques municipals paguin el lloguer (o compra) de l’edifici. Però si partim de la base que l’institut armat no té cap competència en seguretat ciutadana, pensem que és poc aconsellable gastar-se diners en aquesta operació (el lloguer dels baixos previstos rondaria els 2.000 euros mensuals; la compra, giravoltaria els 600.000 euros). Res a dir, lògicament, si el govern espanyol es planteja llogar o comprar l’edifici com conseqüència de la necessitat d’abandonar l’actual caserna. <br /> “La” solució global necessita unes grans inversions en forma d’aportacions a modificacions en el desenvolupament urbanístic que ara –havent estat la ciutat premiada dues vegades amb lleis de barris– semblen pura utopia. Per això, pensant en el mig termini, ens convé plantejar –i discutir, és clar- solucions concretes que hom podria denominar “pal·liatives i sectorials”. I ens plantejem una que procurarem desenvolupar explicant-la i sotmetent-la al debat necessari. <br />Es tracta d’estudiar seriosament la viabilitat de descentralitzar la prestació de determinats serveis municipals i ubicar-los en un espai que tingui influència directa des del Parc Bosc fins a la nova estació del TGV. Es podria començar amb la Guàrdia Urbana i alguns treballadors d’àrees municipals de prestacions “bàsiques” (brigada de manteniment, serveis socials...). Els ciutadans de la zona tindrien l’ajuntament (diversos serveis) més a prop en horari habitual i una presència permanent (per torns) dels agents de la Guàrdia Urbana. Estem convençuts de la viabilitat d’aquesta opció, després de la consulta feta a experts que han dissenyat operacions semblants en altres ciutats de Catalunya. L’edifici de què s’ha parlat, al carrer Mandri, podria ser, perquè no, la seu d’aquesta “descentralització”, per la seva ubicació gairebé al centre de l’espai abans delimitat, des del Parc Bosc a la nova estació del TGV.<br />13. Figueres: una ciutat on es fa justícia<br />13.1 El model de justícia de proximitat que defensa esquerra.<br />En general, la ciutadania coneix prou bé el sistema sanitari, l'educatiu, l'assistencial o el laboral però, en canvi, el sistema de justícia és molt poc conegut i és vist a cops amb recel i a cops con a panacea de la resolució dels conflictes. Cal conèixer l’estructura democràtica del procés, com a mecanisme de resolució dels conflictes, les seves possibilitats però també els seus límits i les dificultats de la solució jurisdiccional dels conflictes d’interessos. Des d'Esquerra, propugnem incrementar l’educació de la ciutadania en matèria de justícia, la intervenció de la societat civil en la solució dels conflictes, la implicació en la cerca de la justícia dels grups socials i la multiplicació dels òrgans de recerca i consultius.<br />D'altra banda, les administracions locals han de configurar, sota uns criteris mínims de qualitat, els diversos serveis d’atenció i d’orientació a la ciutadania mitjançant una gestió directa o indirecta de la justícia. Cal procurar un mínim d'assessorament generalista o especialitzat en la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes. Així, s’ha d’establir l’exigència d’una qualificació professional i una experiència prèvia mínima a aquelles persones que prestin el servei. Aquests serveis han de promoure les vies de resolució extrajurisdiccional dels conflictes, en especial la mediació, la conciliació i l’arbitratge i han d’establir progressivament mecanismes de prestació de forma telemàtica o telefònica. Amb l’objectiu d’assegurar la prestació d’un servei homogeni i de qualitat en tots els àmbits, s’ha de promoure la coordinació amb altres serveis d’atenció a la ciutadania d'altres administracions públiques.<br />Respecte l’arbitratge de consum, és bo que les administracions públiques el<br />promoguin i en siguin exemple. Cal imposar l’obligació, en l’àmbit de llurs respectives competències, que les empreses públiques sotmeses al dret privat estableixin, en les seves condicions generals de contractació i en els seus contractes amb les persones consumidores, clàusules d’adhesió o de compromís a l’arbitratge de consum, per a la resolució dels conflictes i reclamacions derivades de la prestació dels seus serveis.<br />Els òrgans de contractació administrativa han d’incorporar l’adhesió a l’arbitratge de consum com a condició d’execució en l’adjudicació de contractes per part de laGeneralitat de Catalunya i els seus organismes públics i empreses. A més, pel que fa a les entitats o empreses privades que gestionin serveis públics, serveis d’interès general o serveis universals en règim de concessió, cal promoure que als plecs de condicions s’inclogui l’obligació que en els contractes amb persones consumidores es prevegi l’adhesió a l’arbitratge de consum. D’aquesta manera, les entitats i empreses podrien gaudir d’un segell de qualitat i quedaria en mans dels consumidors sotmetre’s o no a l’arbitratge.<br />Les administracions públiques, en l’àmbit de les seves respectives competències, han de considerar l’adhesió a l’arbitratge de consum com a mèrit objectiu en la valoració de premis a la qualitat que tinguin establerts o puguin crear. El distintiu que acredita l’adhesió a l’arbitratge de consum s’ha de considerar com a distintiu de qualitat. Els empresaris o empresàries adherits/des al sistema arbitral de consum haurien d’informar a les persones consumidores de la seva adhesió a l’arbitratge mitjançant aquest distintiu. <br />En un altre ordre de coses, vivim una excessiva tendència a la judicialització dels conflictes com a via preferent o exclusiva. En l’àmbit civil i mercantil, les polítiques públiques vigents en matèria de justícia —en temes com l’orientació jurídica i la justícia gratuïta— i la política legislativa actual creen expectatives falses sobre la solució jurídica de conflictes d’interessos, que no sempre tenen transcendència jurídica i inciten i afavoreixen la judicialització dels conflictes respecte a altres solucions, com l'autocomposició preventiva, la negociació o la transacció.<br />El dret comparat apunta en aquesta direcció, com a França —amb les “maisons de droit”— o a Alemanya —amb els serveis socials jurídics primaris. El nou sistema s’ha d’establir sobre la base de l’oferiment integrat dels diferents serveis de resolució alternativa de conflictes —orientació i assessorament, mediació, conciliació, arbitratge de consum, etc.—, que s’han d’estructurar de manera coordinada i conjunta entre totes les administracions que els ofereixen, fonamentalment l’administració local.<br />Aquests serveis s’han de prestar amb la participació d’equips de treball pluridisciplinars.<br />Amb independència que el sistema pugui ajudar a resoldre els problemes<br />d’acumulació de reclamacions judicials davant la justícia ordinària, la finalitat prioritària ha de ser la d’implantar un sistema que solucioni els conflictes entre les persones de la vila d’una manera diferent quina la seva naturalesa ho permeti.<br />La justícia de proximitat ha d’incloure com a última ràtio, la funció decisòria, a càrrec d’un jutge, que pot ser de pau, en els limitats paràmetres d’un conflicte en què el component jurídic no és l’essencial.<br />Vetllar per l’apropament de la justícia a la ciutadania des de l’escola i l’institut, com a mecanisme de prevenció dels conflictes, i com a mesura per incrementar la implicació de la societat civil en la millora del sistema judicial.<br />Per tal de reduir la judicialització, implicar l'administració local en la resolució dels conflictes sota uns criteris de qualitat.<br />Oferir assessorament i orientació jurídica a la ciutadania de manera coordinada i homogènia amb la resta d’administracions competents. Cal diferenciar els diversos sistemes socials d’assistència i d'assessorament jurídic, de forma que les consultes de mínims quedin excloses, inicialment, de l’accés jurisdiccional i s’instaurin mecanismes alternatius de solució.<br />Potenciar l’arbitratge de consum en les empreses públiques, com a sistema<br />alternatiu per a la resolució de conflictes menors i de conflictes derivats de<br />contractacions en massa.<br />Promoure que en la contractació administrativa i en la gestió de serveis en règim de concessió per part d’empreses privades, s’inclogui l’arbitratge de consum en els plecs de condicions.<br />Promoure, des de l'administració local, una política d’incentius de l’arbitratge de consum, mitjançant ajuts i signes de qualitat i de reconeixement de les empreses que s’hi sotmeten.<br />Tenir en compte l’adhesió a la l’arbitratge de consum en l’atorgament d’ajuts i subvencions a aquelles empreses i establiments que ofereixin béns o serveis a les persones consumidores i usuàries.<br />És necessari recuperar la vella autonomia de la voluntat i l’autocomposició —que els conflictes civils es resolguin amb mitjans civils. Cal fer un estudi d’impacte de la tasca jurisdiccional que permeti avaluar l'eficàcia i la utilitat real dels litigis i evitar una mecànica de legislació sota influència mediàtica o de finalitat simbòlica i sense memòria econòmica que en prevegi l’impacte.<br />Apostar per una justícia de proximitat basada en l’oferiment integrat dels diferents serveis de solució de conflictes, inclosa la funció decisòria, estructurada de manera coordinada i conjunta amb la resta d'administracions.<br />14 Figueres: Una ciutat educadora. <br />14.1 El model educatiu d’Esquerra.<br />L’educació constitueix per a Esquerra un dels principals eixos de la seva acció política, amb un destacat valor estratègic dins del projecte global de construcció nacional. Els ajuntaments han de contribuir a estructurar un sistema educatiu propi amb major capacitat de respondre als nous reptes educatius i socials des de la proximitat.<br />Potenciar l’Institut escola en la programació de l’oferta educativa del municipi com a centre públic que imparteix d’una manera continuada l’educació primària i la secundària. L’institut escola és la fórmula més adequada per garantir un itinerari formatiu coherent i de continuïtat en l’ensenyament bàsic i superar la fragmentació curricular entre l’ensenyament infantil i primari, d’una banda, i el secundari, de l’altra.<br />Creació d'oficines municipals d’educació (OME), que han de contribuir a aturar la dualització del sistema educatiu amb una escolarització més equilibrada de l’alumnat, de manera que els centres concertats assumeixin majors quotes de compromís social.<br />Vetllar perquè l’administració educativa universalitzi els cicles formatius de grau mitjà, els programes de qualificació professional inicial i ampliï l’oferta dels cicles formatius de grau superior en els municipis, atenent el teixit productiu dels municipis.<br />Impulsar la millora dels nivells educatius i formatius dels ciutadans i ciutadanes al llarg de la vida. Si fins ara, el sistema educatiu tradicional es basava en el concepte d’estudiar durant uns quants anys per tal de treballar tota la vida, ara, el paradigma ha canviat, de manera que la continuïtat en l’activitat laboral exigeix haver d’estudiar tota la vida.<br />Cal tenir en compte les necessitats de les famílies i fer compatibles els<br />requeriments laborals amb l’acollida dels nens i nenes als centres educatius. Per això es proposa que hi hagi centres que obrin des de l’1 de setembre fins al 31 de juliol que ofereixin activitats educatives de lleure. L’organització d’aquestes activitats aniria a càrrec dels ajuntaments amb un finançament adequat per part del Govern de la Generalitat.<br />Donar suports específics a les escoles de mares i pares. És necessari atribuir a les famílies un paper destacat en la millora del sistema educatiu. Les AMPA no poden ser vistes des de les administracions com unes entitats que es limiten a gestionar uns recursos i a organitzar determinades activitats en els centres.<br />L’administració local ha d’assumir un paper de lideratge polític respecte a la<br />promoció del treball educatiu integrat dels diferents agents que intervenen en el municipi. L’escola és un espai privilegiat, però no pot ser l’única institució sobre la que recaigui l’educació. S’han de superar les dinàmiques de fragmentació dels espais educatius i desenvolupar projectes comunitaris amb les famílies, el barri, el veïnat, l’esport, l’espai púbic, etc. que permetin un treball educatiu d’entorn.<br />Cal avançar en la coresponsabilitat entre l’administració educativa i els<br />ajuntaments, bo i impulsant polítiques de proximitat que comptin amb un<br />compromís real de les dues administracions. Cal, també, que els ajuntaments<br />trobin el finançament suficient en determinades iniciatives educatives, com ara, les escoles bressol o les escoles de música.<br />14.2 Polítiques de millora educativa.<br />La proposta sobre educació que fa ERC - Figueres es concreta en 10 blocs que recullen tot una serie de mesures generals de millora educativa (a): aplicables a l’educació infantil (1 i 2), a l’educació primària (3), a l’educació secundària obligatòria (4), al batxillerat (5), als cicles formatius de formació professional (6), a l’educació especial (7), a l’educació de persones adultes (8), als ensenyaments artístics (9) i als ensenyaments d’idiomes (10). <br />També plantegem mesures relacionades amb la qualitat educativa (b), mesures d’escolarització de l’alumnat immigrant (c), i mesures de corresponsabilització i cogestió educativa dels municipis (d). <br />Per una altra banda, proposem idees relacionades amb mesures alternatives a l’assignatura de religió, mesures de suport a l’autonomia, mesures sobre l’organització i la gestió dels centres educatius, mesures de revalorització del professorat, mesures de suport a les famílies, etc. <br />D’entrada podem destacar:<br />Augmentar l’oferta de places públiques de 1r. cicle d’educació infantil (0-3 anys) fins a cobrir la demanda.<br />Fer que els centres educatius romanguin oberts en horaris que es puguin satisfer les necessitats de la comunitat: caldria que s’hi organitzessin una oferta àmplia d’activitats extra-escolars en hores i dies no lectius.<br />Fomentar campanyes de reciclatge de llibres de text.<br />Gratuïtat progressiva del material i, sobretot, dels llibres de text escolars en l’ensenyament obligatori.<br />Avançar en el traspàs de competències educatives de la Generalitat de Catalunya cap a les administracions locals.<br />Donar màxima participació al Consell Escolar Municipal (CEM) i a les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) a l’hora que des del consistori es dissenyin les polítiques culturals de la ciutat.<br />Establir una programació regular i continuada a través del Consell Escolar Municipal (CEM) d’actes públics, de difusió i d’organització de debats sobre temes educatius: diversitat, salut, adolescència, violència, etc.<br />Crear una ens de planificació ordenada, a mitjà i llarg termini, per impulsar les àrees educatives i d’inserció professional de la ciutat. Aquesta eina funcionaria com a una “fundació privada de tipus mixte” i inclouria els ens educatius de la ciutat amb competències amb matèria educativa, amb la participació d’altres Fundacions i institucions diverses: Fundació Clerch i Nicolau, Consell Comarcal de l’Alt Empordà, associacions d’empresaris, la Cambra de Comerç, la Universitat de Girona, etc.<br />Mesures generals de millora educativa.<br />Educació infantil, primer cicle (0 a 3 anys).<br />Planificació i descentralització de l’oferta d’escolarització pels infants de 0 a 3 anys. La planificació i creació de places públiques d’escola bressol s’ha de fer de manera descentralitzada per districtes i/o barris, d’acord amb les previsions fetes per l’Ajuntament. S’ha de completar durant els propers anys, de manera que s’haurien de poder atendre, si fos possible, la totalitat dels nens i les nenes de la ciutat des de la fi de la baixa maternal/paternal fins que els infants arriben als 3 anys.<br />Municipalització progressiva de l’oferta d’escola bressol (0-3 anys). Cal traspassar la titularitat dels centres d’educació infantil privats a l’Ajuntament amb la corresponent dotació en les seves partides pressupostàries municipals. S’estan obrint moltes guarderies privades a la nostra ciutat i a curt termini s’hauria de procurar que fossin municipals. <br />Ampliació d’horaris d’atenció a alumnes i famílies.<br />Assumir més competències des de l’Ajuntament en relació a l’admissió d’alumnes. L’Ajuntament ha d’assumir les competències en el procés d’admissió d’alumnes del primer cicle de l’educació infantil (decret 31/2002 del 5 de febrer).<br /> <br />Educació infantil, segon cicle ( 3 a 6 anys).<br />Promocionar que la llengua vehicular que s’utilitzi ens els centres d’educació infantil de la ciutat, en especial, així com la comunicació entre els professionals, mares, pares i alumnes d’aquests centres, s’efectuï en català. <br />S’hauria de recuperar i actualitzar el programa d’immersió lingüística.<br />S’haurien d’organitzar cursos de formació per al professorat que no utilitza habitualment el català com a llegua vehicular.<br />Abans de l’inici de cada curs, cal que es faci una previsió de places que caldran en el conjunt de les escoles del municipi per tal que no sorgeixin problemes durant el procés de matriculació dels alumnes als seus respectius centres escolars.<br />Cal portar un control exacte del cens i dels domicilis familiars per tal que es produeixi un correcte procés de preinscripció dels alumnes. S’ha de lluitar contra els falsos empadronaments i la falsificació de dades, i s’ha de vetllar per què tothom respecti totalment la zonificació escolar de la ciutat. <br />Educació primària.<br />Assegurar que a les escoles del municipi es transmetin els coneixements bàsics relacionats amb el nostre medi natural i social, començant per allò que ens és més proper: barri, poble, comarca, país, etc. Caldrà fer compatibles aquests coneixements de proximitat amb referències a realitats més allunyades: Europa, el món, etc.<br />Editar guies didàctiques actualitzades sobre els equipaments municipals de caire cultural (museus, teatres, Castell de St. Ferran, etc.), natural (Parc, bosc, muntanyeta, etc.), medi ambiental (depuradora, deixalleria, etc.) i esportiu, per a facilitar la comprensió de la nostra població escolar durant les visites que hi realitzen durant l’any.<br />Aconseguir que millori l’ús social del català en tots els àmbits escolars municipals: classes, passadissos, patis, menjadors, sortides, activitats extra-escolars, relacions amb el personal administratiu, consergeria, etc. També, caldria que la en documentació interna i externa del centre s’utilitzés prioritàriament el català com a llegua d’expressió.<br />Fer una previsió i reserva de sol en la nova ordenació territorial i urbanística que la ciutat està experimentant darrerament per a la construcció de nous centres d’educació infantil i primària, en cas que l’evolució demogràfica de Figueres així ho requereixi.<br />Disposar d’un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant”. El claustre podrà demanar assessorament als professionals de compensatòria, al SEDEC i als Equips d’Atenció Pedagògica (EAP).<br />Crear aules d’acollida per a l’alumnat immigrant per tal d’adquirir, en primer lloc, les necessàries competències comunicatives en català. I després, però en paral·lel, s’ha de garantir la integració d’aquest tipus d’alumnat al seu grup-classe.<br />Distribució equitativa de la població escolar gitana per tots els centres educatius de la ciutat.<br />Creació d’unitats d’escolarització compartida (UEC) amb professionals especialitzats per tal d’atendre l’alumnat que manifesta actituds greus de rebuig a la institució escolar, o inclús, comportaments violents. Sovint, aquestes situacions es generen per l’existència de problemes relacionats amb la desestructuració familiar i/o social que aquests pateixen.<br />Educació secundària obligatòria (ESO).<br />Elaborar un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant”. Els professionals que treballen als I.E.S. han d’elaborar aquests tipus de plans. Han de comptar però, amb el suport i la col·laboració dels professionals del programa de compensatòria.<br />Crear també aules d’acollida per a l’alumnat immigrant. Caldrà que els objectius que aquestes aules han d’assolir s’adaptin a les necessitats dels alumnes que es troben en les franges d’edat pròpies de l’alumnat dels IES.<br />Creació d’unitats d’escolarització compartida, entre tots els agents socials i educatius afectats, per atendre aquelles problemàtiques de l’alumnat jove que depassen el marc estrictament escolar.<br />Potenciar l’ús social del català.<br />Constituir comissions mixtes d’atenció educativa i social, per tal d’establir ponts i compartir estratègies entre els professionals de tot l’àmbit educatiu local: del centre, cap d’estudis, coordinador pedagògic, professionals de l’EAP, programa de compensatòria, serveis socials del municipi i assistents socials. Tindrien la funció de fer el seguiment i de proporcionar ajudes a l’alumnat amb greus dèficits familiars o socials, a l’alumnat immigrat i a l’alumnat amb risc greu d’absentisme escolar.<br /> <br />Batxillerat.<br />Salvaguardar les competències educatives de Catalunya. En el cas que s’arribés a implantar la prova general del batxillerat, s’hauria de dissenyar en el marc de les competències de cada comunitat autònoma, és a dir, pel Departament d’Ensenyament de Catalunya i no amb caràcter centralista des de Madrid per a tot l’Estat.<br />Formació professional, formació ocupacional i programes de garantia social.<br />Aconseguir una oferta ajustada en relació als programes públics de garantia social que s’ofereixen a la ciutat. Aquests estan gestionats per les administracions locals, i per tant, el nostre Ajuntament n’ha de garantir el seu correcte desenvolupament. Ampliar l’oferta de programes de garantia social, en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, mitjançant els corresponents convenis de col·laboració.<br />Vetllar per què s’ofereixen cicles formatius diversos (de grau mig i de grau superior), més adaptats a les característiques socials i laborals del nostre territori, és a dir, tenint en compte la realitat de la ciutat i de la comarca: hostaleria, turisme, estudis del vi, de l’oli, agroalimentària, horticultura, restauració en el sector de la construcció (masies, cases rurals, etc.), etc.<br />Iniciar les gestions necessàries per tal de sol·licitar que es creï una “Escola d’enologia, producció d’oli i medi rural” amb seu a la ciutat, amb la finalitat de capacitar les i els joves en l’àmbit de la protecció del medi ambient, en els sectors agrari i forestal, i en el de la producció de planta i jardineria.<br />Establir els acords que siguin necessaris amb l’estat francès, sobretot en relació a tot allò que tingui a veure amb l’enologia: intercanvis culturals, formació específica en aquest camp, etc. <br />Reforçar la importància de l’Escola Taller amb la finalitat de trobar una sortida professional a la població jove a partir dels 16 anys. Cal assegurar una bona transició al mercat de treball. Aquests joves moltes vegades no fan res, volten carrers i esdevenen massa vegades un focus de conflictes<br />Educació especial.<br />Regularitzar els convenis entre l’Ajuntament de Figueres i el Departament d’Educació, el Departament de Salut, i el d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, en matèria d’educació especial. Caldrà fer-los operatius fent possible que s’implantin unes comissions de treball de forma estable.<br />Educació de persones adultes.<br />Sol·licitar a la Generalitat de Catalunya el traspàs de les competències de les escoles d’adults als Ajuntaments, en el cas de Figueres, dotant-te-la amb les corresponents partides pressupostàries.<br />Dotar el centre de formació per a adults de la ciutat de Figueres amb tots els recursos necessaris per tal que es puguin impartir els coneixements necessaris per què les persones obtinguin el títol de Graduat Escolar i el Graduat d’E.S.O., les quals no van poder aconseguir-ho en la seva etapa d’educació obligatòria. <br />Oferir places de preparació per a les proves d’accés a ensenyaments superiors. Aquests centres han de poder capacitar la població per a poder presentar-se a les proves d’accés als cicles formatius i també a les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys.<br />Promoure cursos d’aprenentatge de català, establint convenis amb la Junta Permanent Català (J.P.C.). i en els quals s’expedeixin els certificats de nivell bàsic de català (A bàsic), de nivell elemental de català (A elemental), de nivell intermedi de català (B), de nivell de suficiència de català (C) i el de nivell superior de català (D).<br />Mantenir i potenciar la funció alfabetitzadora de l’escola per a adults, en llengua catalana i sobretot per aquells col·lectius amb especials dificultats: gent gran, persones estrangeres immigrades, etc. Les escoles d’adults han de garantir el seu caràcter de centres d’alfabetització per a aquella població que més ho necessita. Un dels tipus d’alfabetització que proposem és la que s’ha d’adreçar en especial a la població immigrada de sexe femení. Aquesta es podria fer dintre mateix de les escoles, de 3 a 5 de la tarda, per exemple, un cop les mares haguessin deixat llurs fills als centres escolars. Només caldria que cada escola cedís els espais i les aules necessàries.<br />Ensenyaments artístics.<br />Crear l’Escola Municipal de Música de Figueres, dotant-la de les partides pressupostàries adients. Pensem ubicar-la a l’actual Edifici dels Caputxins.<br />Donar suport, mitjançant convenis i subvencions, a les altres Escoles d’Ensenyaments Artístics i Musicals de la ciutat. Ajudaríem a fer que aquests centres educatius projectessin, difonguessin i reconeguessin el treball dels seus alumnes.<br />Ensenyament d’idiomes.<br />Traslladar l’Escola Oficial d’Idiomes (E.O.I.). en un altre emplaçament. Cal potenciar-la molt més i dignificar-la. (…).<br />Aconseguir fer de Figueres la “ciutat dels idiomes”, explotant d’aquesta manera el fet de ser una ciutat de pas i intercanvi de molts coneixements. <br />Potenciar, per tots els mitjans, els intercanvis culturals entre alumnes de la nostra Escola Oficial d’Idiomes (E.O.I.) i els alumnes d’altres centres educatius semblants d’arreu d’Europa.<br />Mesures relacionades amb la qualitat educativa.<br />Impulsar decididament el “Pla Educatiu d’Entorn”, adaptant-lo a cadascun dels agents socials i educatius de Figueres, incloent-hi tots els nostres centres d’educació formal, informal i no formal. El model de Pla Educatiu d’Entorn que nosaltres proposem es fonamentarà en la voluntat de sumar els esforços de les diverses actuacions que es facin a Figueres, a tots els seus barris i districtes, en una mateixa direcció per optimitzar els recursos i les polítiques destinades a la formació dels infants i joves. Els col·lectius implicats en aquesta nova proposta són: a escala institucional, els ajuntaments i els departaments de la Generalitat que tenen una especial incidència en el món educatiu; i en l’àmbit social, tots els agents i col·lectius educadors que envolten l’alumnat: famílies, centres escolars, centres culturals, esportius i lúdics, entitats i associacions, etc.<br />La nostra proposta de Pla Educatiu d’Entorn vol dirigir-se a tot l’alumnat i a tota la comunitat educativa de la ciutat, però amb una especial sensibilitat als sectors socials més desafavorits. Els eixos bàsics que destacarem seran el foment de la cohesió social a partir de l’èxit escolar i l’educació intercultural, i la consolidació del català com a llengua d’ús social habitual.<br />Implementar plans de coordinació municipal en matèria educativa. Des del municipi s’han de dissenyar i executar aquests tipus de plans amb la finalitat de vetllar per la coordinació amb els museus, les entitats culturals, les esportives i les de lleure, per tal de facilitar la seva interrelació i l’intercanvi mutu d’experiències amb els centres d’educació formal de la ciutat. <br />Aconseguir que es coordini el treball que es faci des de l’Ajuntament de Figueres amb les línies d’actuació dels diferents Departaments del Govern de la Generalitat de Catalunya amb responsabilitats sobre temes educatius.<br />Crear les condicions necessàries per tal que el propi ajuntament i els centres educatius de la ciutat treballin conjuntament en el disseny de millors i més itineraris formatius per als joves figuerencs a partir dels 16 anys:<br />Batxillerat: cursos més ben distribuïts.<br />Formació Professional: cicles formatius de grau mitjà i de grau superior més diversificats.<br />Formació Ocupacional: amb més vinculació amb els sectors productius, comercials i empresarials de la nostra comarca. Per exemple, cal donar més suport al projecte que s’està desenvolupant amb joves des del Centre de formació empresarial i ocupacional d'hostaleria (Vilamalla). <br />Programes de Garantia Social: amb més pressupost.<br />Garantir que les biblioteques escolars siguin una eina fonamental en l’acció educativa dels centres, ampliant-ne l’horari d’utilització. Farem que aquest d’equipaments culturals romanguin oberts tots els dissabtes laborables, tant en torn de matí com de tarda.<br />Incorporar progressivament a les plantilles dels centres d’educació formal de la ciutat professionals que es responsabilitzessin de l’ús i dinamització extra-escolar d’algunes de les seves biblioteques. Aquestes persones podrien ser professionals dels mateixos centres escolars, havent rebut l’especialització oportuna, o professionals externs. El finançament d’aquest servei l’assumirien els propis centres, les AMPA i/o l’administració local, en funció de cada cas.<br />Aquestes biblioteques hauran d’estar connectades telemàticament a la xarxa pública de biblioteques de Catalunya.<br />Fer que en els Centres Cívics municipals s’hi instal·lin també les biblioteques bàsiques (per barris o districtes). Complementar i adequar aquests serveis com a espais d’estudi i de consulta, equipats amb xarxa informàtica, i dinamitzats per monitores i monitors titulats.<br />Creació d’una nova biblioteca municipal. L’actual s’ha fet petita i no permet cobrir les necessitats educatives i culturals de la població que atén. <br />Potenciar les experiències pedagògiques locals que es caracteritzin per ser innovadores i apostin clarament per la cohesió social i educativa. Aquest tipus d’experiències han d’esdevenir un element clau per la dinamització del municipi.<br />Garantir l’accés dels joves a l’educació de qualitat sense cap mena de discriminació. Caldrà interferir en els organismes competents per tal d’evitar la massificació dels centres docents.<br />Mesures per a l’escolarització de l’alumnat immigrant.<br />La incorporació de l’alumnat immigrant d’origen estranger no pot comportar l’eliminació, ni de les nostres costums i característiques culturals, ni tampoc de les seves. Hem de partir de la base que les diverses cultures han de respectar els principis de llibertat i els drets humans vigents. L’aparició de nous aspectes culturals que aporten els moviments migratoris s’ha de veure com un fet enriquidor, com una oportunitat.<br />Elaborar un Pla Integral d’Atenció a l’alumnat d’origen immigrant i d’atenció a les seves famílies que permeti aconseguir dos objectius bàsics:<br />Integrar l’alumnat immigrat al sistema educatiu català de la manera més ràpida i satisfactòria possible.<br />Assolir les capacitats comunicatives en català i la resta de les competències bàsiques.<br />Dotar les oficines municipals d’acollida de funcions relacionades amb informació sobre l’escolarització de les seves filles i fills, així com també, facilitar l’acompanyament de les famílies estrangeres immigrades.<br />Facilitar informació del funcionament de la ciutat i la comarca, dels serveis sanitaris, dels serveis socials, del transport, de l’habitatge, sobre les associacions de veïns, sobre els centres cívics, sobre les oportunitats que existeixen en relació a l’esplai dels seus nanos, etc.<br />Facilitar informació sobre les modalitats de contractes laborals existents, sobre la seguretat en el treball, sobre les oficines d’ocupació, etc.<br />Facilitar informació sobre Catalunya, el país on viuen, i el sistema de drets i deures democràtics establerts a la nostra societat. <br />Implantar plans d’acollida adaptats a les característiques de tots i cadascun dels centres educatius de la ciutat, amb una organització dirigida a facilitar l’aprenentatge del català, la incorporació progressiva a la resta del currículum i finalment la integració a la resta d’activitats del centre. <br />Donar suport als centres educatius, les AMPA’s, etc. per tal que es puguin oferir cursos de català per a les mares i pares dels alumnes d’origen immigrant. Aquests cursos haurien d’incloure també l’aprenentatge de la cultura catalana i coneixements sobre l’accés al món del treball.<br />Facilitar que la societat d’acollida tingui l’oportunitat de conèixer la diversitat cultural que ens pot aportar la convivència amb persones d’orígens tant diversos.<br />Fer el possible per tal que s’incrementi del nombre de professors i d’altres mesures de reforç per als escolars procedents del fet migratori. <br />Mesures de corresponsabilització i de cogestió educativa dels municipis.<br />Vetllar per tal que les “oficines úniques d’escolarització” desenvolupin la seva tasca sense problemes. Cal que les direccions d’aquestes oficines recaiguin sobre una comissió de matriculació, que assumeixin les competències de tramitació, baremació i aplicació de les normes legals que regeixen el procés de preinscripció i matriculació de l’alumnat.<br />Evitar la concentració de l’alumnat immigrant d’origen estranger. Les comissions de matriculació han de vetllar perquè l’alumnat immigrat es distribueixi equitativament entre els centres públics i concertats d’una mateixa zona.<br />Cal impulsar una bona cogestió de la planificació educativa de la ciutat. Calen crear mecanismes de corresponsabilitat i de cogestió entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres per a la planificació de l’oferta educativa i el mapa escolar del municipi. Com ja hem apuntat, cal que es traspassin les competències del primer cicle d’Educació Infantil. Cal promoure convenis de creació de noves places de 0 a 3 anys, mitjançant el traspàs de competències –amb les corresponents dotacions pressupostàries i materials a les administracions locals–.<br />Cal aconseguir que es traspassin més competències relacionades amb les beques i els ajuts destinats al cofinançament del material escolar, del transport i dels menjadors escolars.<br />Millorar el manteniment dels centres educatius. Augmentar el pressupost i millorar la gestió del manteniment de les infrastructures del centres educatius públics d’educació infantil i primària de la ciutat.<br />Assegurar la integració de l’alumnat amb necessitats educatives especials.<br />Coordinar la formació professional dels alumnes de la ciutat amb les empreses. Col·laborar en l’establiment de canals de comunicació entre els centres, les empreses i les administracions per tal d’ajustar l’oferta de formació professional a les necessitats locals i/o comarcals del mercat de treball.<br />Coordinar i promoure serveis extra-escolars. Establir convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i les escoles d’educació formal del municipi per tal de dur a terme “Plans d’usos i serveis per als centres escolars”, en resposta a la necessitat d’obrir-se al seu entorn i d’esdevenir centres de referència formativa i cultural a la seva comunitat de referència: Figueres.<br />Impuls per a la promoció dels estudis universitaris i la promoció de la recerca i la innovació.<br />Ja fa molts anys que la ciutadania figuerenca coneix el fort impuls que representa, per una ciutat mitjana com la nostra, comptar amb la potència del marc acadèmic i científic que proporciona l’establiment i implantació d’uns estudis universitaris: es coneix bé el progressiu augment de competitivitat de la ciutat de Girona. <br />En les ciutats catalanes que actualment disposen d’estudis universitaris, aquest fort impuls va estar emmarcat, en el seu inici, sobretot, pel compromís social pel coneixement i la innovació de les seves institucions públiques i privades: Ajuntament, teixit empresarial del territori, agents socials, altres Universitats catalanes que les feien costat, etc.<br />Per tant, Esquerra continua marcant estil polític i llança tot un seguit de propostes al respecte. Són propostes que hem debatut les i els nostres col·laboradors, simpatitzants i militants, amb molt criteri i coneixement del tema: <br />Impulsar una posició activa, és a dir, una posició “d’oferiment” de Figueres com a ciutat del coneixement i de la innovació, i abandonar d’una vegada per totes les posicions passives de “reclam” que fins ara el nostre consistori havia defensat. Es tracta d’impulsar la posició de “posar-nos al servei” de les necessitats de la societat del coneixement i la innovació que actualment té la nostra ciutat i la seva zona d’influència. <br />Promoure i crear espais especialitzats per tal que investigadors i investigadores d’arreu trobin a casa nostra un lloc i unes condicions idònies per a fer estades investigadores. <br />Promoure que les investigacions i el coneixement que s’impulsin, reverteixin en el teixit acadèmic, associatiu, industrial i comercial de la ciutat i de la seva zona d’influència. <br />Promoure les condicions per fer aflorar i captar el talent que hi ha a la nostra ciutat. <br /> <br />Els objectius que es pretenen aconseguir amb la proposta que defensem són els següents : <br />Impulsar un gran “pacte ciutadà”, i iniciar el treball per a fer de Figueres la ciutat del coneixement i la ciutat de la promoció del talent. La massa crítica ciutadana que ens sembla a nosaltres que existeix a la ciutat respecte a tot aquest tema, acceptaria de bon grat que les polítiques del consistori vetllessin per la promoció dels estudis universitaris i la recerca i la innovació, per la qual cosa creiem que seria bo partir d’un gran pacte ciutadà, d’un pacte de ciutadania en el qual tots els agents i sectors socials es sentissin, i fossin efectivament, els protagonistes. Aquest pacte ciutadà hauria de ser liderat des de l’Alcaldia de la ciutat<br />Disposar d’un espai, d’un observatori privilegiat, en el qual s’impulsin les perspectives de futur que es planteja el teixit econòmic de la ciutat, el teixit industrial, el de serveis, el que representa el sector primari, així com el teixit associatiu del tercer sector, junt amb el lideratge de l’administració pública local, l’Ajuntament, pel coneixement i la innovació. <br />Situar la ciutat de Figueres, i la seva comarca, en el mapa de Catalunya dels estudis universitaris i la promoció de la investigació i la recerca.<br />Impulsar els estudis de prospecció necessaris per tal que Figueres, i el seu entorn, puguin disposar d’una oferta atractiva dels serveis destinats a la promoció de la recerca i la innovació. <br />Així doncs, respecte a aquest conjunt de voluntats –i de forma prioritària– proposem: <br />Constitució d’una “Fundació Pública Municipal per la implantació d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació”, a Figueres. Es constituiria en forma d’organisme autònom local, amb personalitat jurídica pròpia, i possibilitat de tenir patrimoni propi. Seria una institució recollida en la normativa legislativa vigent. <br />Aquesta Fundació hauria de tenir un paper decisiu en la promoció dels estudis universitaris i la promoció de la recerca i la innovació. En aquest sentit, hauríem de propiciar que la ciutat es situï en el lloc de referència universitària que li pertoca<br />L’estreta col·laboració entre les institucions privades i els organismes públics ha de fer possible impulsar i fer realitat, a Figueres, el fet que es puguin impartir estudis i titulacions universitàries, per tal que els nostres joves –i agents econòmics i socials en general– tinguin la possibilitat d’actualitzar els seus coneixements de forma continuada. <br />La “Fundació Pública Municipal per la implantació d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació” tindria un propi pla de treball, amb un calendari d’actuacions, amb processos de rendició de comptes, etc. <br />En una primera etapa, aquesta Fundació desenvoluparia un programa d’activitats i de promoció consistent en:<br />Organització d’activitats científiques i culturals que fomentin la reflexió i el diàleg. <br />Preparació d’un pla de treball, en clau d’estratègia ciutadana, per tal d’iniciar l’oferta dels serveis diversos que la ciutat de Figueres promou per a l’impuls dels estudis universitaris i la recerca i innovació.<br />Oferir espais en els quals es puguin allotjar els investigadors/es que vulguin desenvolupar les seves recerques en el territori empordanès i també en un marc més ampli de caràcter transfronterer. Proposem que es creï la “ciutat universitària” al Castell de St. Ferran, per exemple.<br />Impulsar convenis de col·laboració acadèmica i científica amb altres universitats, siguin catalanes o siguin de la Catalunya Nord, així com amb centres de recerca i institucions d’especial interès. <br />Una capital educadora i oberta.<br />l'Escola Oficial d'Idiomes la transformarem en un referent comarcal i nacional, convertint-nos d’aquesta manera en la “ciutat dels idiomes”. Atraurem més estudis mitjans i impulsarem els estudis universitaris i la promoció de la recerca i la innovació a la ciutat. Incorporarem a les persones estrangeres d’origen estranger i altres nouvinguts. Prestarem una atenció integral al col·lectiu de discapacitats i d’altres persones dependents intentant contribuir en la millora de tots els àmbits de la seva quotidianitat.<br />14.3 La Formació com a motor de l’emancipació juvenil. <br />La formació és el foment del creixement i enriquiment individual de les persones a través del desenvolupament de coneixements i habilitats, fet que comporta que puguin emancipar-se lliurement amb tota garantia en l’àmbit laboral, però també en la salut, la convivència i la socialització plena. Destaquem la rellevància de la formació com a nucli de l’emancipació, perquè és l’acció que permet a la gent jove desenvolupar-se lliurement, créixer com a persones i ciutadans per tal de poder crear una societat políticament justa i econòmicament igualitària. En aquest sentit, prioritzem la formació en coneixements, habilitats, actituds i valors, els quals volem vincular amb la gestió de l’administració partint d’aspectes com la responsabilitat i la codecisió.<br />Realitzar estudis socioeconòmics per establir la relació entre els estudis que cursa el jovent del municipi amb l’oferta laboral. En aquest sentit, cal promoure la implantació de centres d’estudis de cicles formatius relacionats amb l’economia del territori. En el cas dels nuclis més petits l’estudi ha de ser d’abast territorial. Cal treballar amb el Departament d’Educació i aconseguir el suport de les empreses afectades.<br />Fomentar la formació del jovent en el camp de l’emancipació: potenciar en el si de les Oficines d’Emancipació Juvenil cursos encaminats a millorar el coneixement del jovent sobre els diferents elements que han de tenir en compte a l’hora d’impulsar el seu propi projecte de vida –per exemple, cursos d’economia domèstica, d’hàbits alimentaris, etc.–.<br />Fomentar l’associacionisme juvenil als centres educatius en defensa dels drets de l’alumnat i incentivarne la participació en els consells escolars. S’haurà de mantenir un contacte permanent amb els diferents col·lectius de joves, organitzant activitats a les escoles i instituts per donar a conèixer els drets de l’alumnat.<br />Implantar la xarxa de banda ampla a tot el territori. Totes les persones tenen els mateixos drets, amb independència del municipi on visquin. Gràcies a les noves tecnologies, la gent jove que viu més allunyada de les ciutats tindrà l’oportunitat de formar-se a partir de condicions d’igualtat respecte de la resta de joves del país.<br />Promoure l’estudi a distància, a través de la presència d’un ordinador amb connexió a Internet per cada 100 joves, a equipaments públics que no siguin centres de formació per tal de garantir el dret a l’ensenyament a distància del jovent –biblioteques, sales d’estudi, etc.–. En aquest sentit, s’ha d’entendre l’accés a Internet com un servei públic a nivell local, entenent l’estructuració del sistema wi-fi municipal lliure com una bona eina per garantir l’accés a Internet a tota la ciutadania.<br />Crear biblioteques i acostar-les a la gent jove. Tots els municipis de més de 1.000 habitants han de tenir una biblioteca pública i a aquells nuclis més petits se’ls ha de garantir el servei a través d’iniciatives com el Bibliobús. Al marge d’això, les biblioteques s’han de dinamitzar a través d’activitats que en fomentin l’ús per part del jovent. Una molt bona iniciativa és l’adequació dels horaris de la biblioteca als dels estudiants.<br />Crear centres d’estudi. Tots els municipis de més de 5.000 habitants han de tenir un espai on el jovent pugui estudiar en condicions òptimes. S’han de tenir en compte els horaris flexibles i adaptats als períodes d’exàmens i amb accés a l’alta tecnologia i a Internet.<br />Crear borses de classes de repàs. Molts estudiants necessiten classes de repàs per millorar l’aprenentatge i, d’altra banda, molts no poden compatibilitzar l’estudi i el treball. Per tant, les classes de repàs són una bona manera de posar en contacte diferents generacions d’estudiants i pal·liar dues necessitats que es complementen. Així, tot ajuntament ha de crear una borsa de classes de repàs on els diferents oferents i demandants s’hi puguin interrelacionar. En els municipis més petits aquest servei es pot mancomunar amb el seu territori d’influència.<br />Facilitar l'accés dels joves a les Escoles Oficials d'Idiomes, amb informació a les escoles i punts d'informació juvenil.<br />Habilitar als centres d'ensenyament espais (interiors), per aparcar les bicicletes, facilitant així que els joves es desplacin a escola amb bicicleta.<br />Guia esportiva del municipi, l'esport és sempre un pilar en la formació de tota la ciutadania, una guia on es recullin tots els clubs, entitats (esplais) i associacions esportives del municipi ajuda a descobrir la oferta ludico - formativa del municipi.<br />Incentivar la coeducació i promoure la igualtat d’oportunitats en les escoles i instituts, entre el professorat, l’alumnat i les famílies, tant en l’educació formal com en l’educació en el lleure.<br />Incorporar un mòdul específic sobre igualtat d’oportunitats d’homes i dones als cursos de formació de monitoratge del lleure.<br />14.4 Propostes per a desenvolupar la formació del jovent figuerenc. <br />És molt important que els joves trobin les màximes facilitats alhora de desenvolupar la seva formació, així com oferir més cicles de grau mitjà i superior per tal d’evitar que els estudiants marxin de la ciutat per estudiar.<br />Propostes:<br />
    • Crear una sala d’estudis a cada districte que restarà oberta en períodes ordinaris durant dotze hores i vint-i-quatre en períodes d’exàmens. Aquestes sales d’estudis es dotaran d’equipament dirigit i necessari per a estudiants: ordinadors i Internet i llibres ( triats a partir d’una base de dades realitzada i actualitzada pel Dinamitzador Juvenil de Figueres a partir de les propostes dels estudiants que freqüentin les sales d’estudis).
    • Es dotarà, amb la utilització del Carnet Jove de Figueres, de descomptes o gratuïtat en activitats o actes de la ciutat relacionades amb la cultura i l’educació.
    • Desenvolupar la xarxa publicitària a les escoles i instituts que informarà als estudiants dels esdeveniments i promocions culturals, educatives, associatives, d’oci i institucionals de la ciutat i voltants. Amb aquesta xarxa publicitària (basada en els monitors instalats recentment, en un butlletí jove, octavetes i promocions per acudir a actes i esdeveniments) s’inclourà la informació necessària per a potenciar la participació activa dels joves de la ciutats en activitats i actes realitzades per part de les entitats juvenils i el CLJF. Amb aquesta xarxa publicitària s’informarà també de les ofertes disponibles amb el Carnet Jove de Figueres.
    • Treballar per ampliar l’oferta de cicles de formació professional de grau mitja i superior basant-nos en el criteri de la realitat laboral de la ciutat i comarca.
    • Ampliar els equipaments de l’IES Alexandre Deulofeu i treballar per ubicar-hi estudis artístics post-obligatoris com per exemple el grau superior de Gràfica Publicitària i Il·lustració...
    • Potenciar la formació d’adults, ja que creiem en la formació continuada i en què tota persona ha de tenir l’oportunitat d’adquirir uns ensenyaments inicials i una formació bàsica.
    • Potenciar una formació específica i transversal al llarg de la vida: Una formació que no contemplen directament els plans d’educació i que estigui en coordinació amb els serveis socials, de sanitat o medi ambient. Una formació sanitària bàsica, la formació en hàbits de vida saludables, educació en la sexualitat, educació viària i normatives
    • bàsiques de circulació, així com educació en utilització sostenible dels recursos, etc.
    • Fer que els centres educatius romanguin oberts en horaris extraescolars per tal que puguin satisfer les necessitats de la comunitat.
    • Fomentar campanyes de reciclatge de llibres de text i treballar per garantir una gratuïtat progressiva del material i, sobretot, dels llibres de text escolars, en l’etapa d’educació obligatòria.
    • Elaborar un “Pla d’acollida de l’alumnat immigrant” adaptat al cicle d’educació secundària basats en:
    • Crear aules d’acollida per a aquest tipus d’alumnat immigrant (12-16 anys).
    • Crear unitats d’escolarització compartida en determinats centres.
    • Potenciar l’ús social del català.
    Crear l’Escola Municipal de Música de Figueres a l’actual Edifici del Convent i donar suport a les altres Escoles d’Ensenyaments Artístics i Musicals de la dels Caputxins.<br />Impulsar de forma prioritària el “Pla Educatiu d’Entorn” de la ciutat, adaptant-lo a cadascun dels agents socials i educatius de Figueres, incloent-hi tots els nostres centres d’educació formal, informal i no formal. Es donarà, en el Pla Educatiu d’Entorn, un protagonisme especial a la joventut de Figueres, buscant espais i mecanismes de participació als instituts i a través del CLJF. <br />Potenciar les experiències pedagògiques locals que es caracteritzin per ser innovadores i apostin clarament per la cohesió social i educativa.<br />Promoure i crear espais especialitzats per tal que investigadores i investigadors d’arreu trobin a casa nostra un lloc i unes condicions idònies per a fer estades d’investigació. Promoure que les investigacions i el coneixement que s’impulsin, reverteixin en el teixit acadèmic, associatiu, industrial i comercial de la ciutat i de la seva zona d’influència.<br />Situar la ciutat de Figueres, i la seva comarca, en el mapa de Catalunya dels estudis universitaris i la promoció de la investigació i la recerca.<br />Impulsar els estudis de prospecció necessaris per tal que Figueres, i el seu entorn, puguin disposar d’una oferta atractiva dels serveis destinats a la promoció de la recerca i la innovació.<br />Constitució d’una “Fundació Pública Municipal per la implantació d’Estudis Universitaris, la promoció de la recerca i la innovació”, a Figueres.<br />15. Figueres: Una ciutat esportiva<br />15.1 El model esportiu d’Esquerra. <br />L’esport, al nostre país, és un fet social sobradament conegut per tothom, però també necessita gaudir del reconeixement social que mereix, pel paper que té com a motor de canvi. L’esport és un motor de canvi a nivell individual, ja que la seva incorporació a l’estil de vida de les persones els permet gaudir de major qualitat de vida. <br />L’esport també és un motor de canvi social, ja que permet enfortir la cohesió social dels nostres pobles i barris a través de la incorporació del projecte esportiu del municipi al projecte esportiu dels centres docents, a través de la promoció de la salut a mitjançant l’esport o a través de la incorporació de les persones nouvingudes a la ciutadania plena, fent servir l’esport com a eina de socialització i d’arrelament al país. L’esport és motor de canvi econòmic, amb capacitat de generar ocupació i riquesa, articulant un complex sector productiu i de serveis. L’esport és un motor del teixit cívic i associatiu de les nostres viles i ciutats, un teixit que no té comparació en quantitat i en extensió i que és la base de l’assoliment dels resultats esportius d’alt nivell de l’esport català. Per això és cabdal donar el suport que mereixen als clubs i a les entitats esportives.<br />Per donar suport al teixit esportiu<br />Simplificar i objectivar les convocatòries d’ajuts econòmics als clubs i entitats esportives. <br />Crear consells de l'esport als municipis, amb la participació de totes les entitats esportives federades, escolars i de lleure, per tal de poder definir i avaluar de manera conjunta les polítiques esportives municipals.<br />Potenciar els clubs i les entitats esportives de base com a element vertebrador de l’estructura esportiva de la ciutat.<br />Dotar als clubs del material esportiu necessari perquè puguin implementar<br />programes esportius de qualitat.<br />Promoure la col·laboració entre entitats esportives a nivell comarcal, especialment en zones rurals i poc poblades.<br />Crear una Oficina d’atenció a l’esportista.<br />Donar difusió i rellevància institucional a la participació dels clubs i esportistes del municipi en esdeveniments esportius internacionals de les seleccions catalanes reconegudes.<br />Per potenciar l’esport educatiu, de salut i ciutadà<br />Promoure l’extensió a tots els centres educatius del Pla d’esport escolar, creant associacions esportives escolars als centres i promovent l’activitat física i esportiva no competitiva per a tots els nois i noies.<br />Potenciar, d’acord amb els centres docents i les associacions esportives escolars, la pràctica esportiva en horari extraescolar<br />Oferir una oferta d’activitat esportiva àmplia, tant en horaris —obertura nocturna de les instal·lacions— com de modalitats.<br />Obrir les pistes i les instal·lacions esportives escolars a la pràctica esportiva de les entitats i de la ciutadania.<br />Desenvolupar un Pla específic de lluita contra l'obesitat infantil, a través dels clubs esportius i dels centres educatius del municipi.<br />Desplegar un Pla de promoció esportiva als espais públics —platja, places, carrers, circuits de salut urbans, etc.— on es lligui l’activitat física i el coneixement del patrimoni natural, cultural i arquitectònic del municipi.<br />Dissenyar una xarxa de carrils bici segregats del trànsit de vehicles de motor.<br />Promocionar la pràctica esportiva en família.<br />Promocionar la pràctica esportiva de la gent gran, tant en els centres municipals com organitzant activitats físico-esportives als centres de gent gran.<br />Promoure activitats ciutadanes de promoció de l’activitat física i l’esport com, per exemple, caminades o bicicletades populars.<br />Incorporar el municipi al Pla d’Activitat Física Esport i Salut (PAFES) de la<br />Generalitat de Catalunya.<br />Desenvolupar activitats esportives específiques per als col·lectius de<br />discapacitats.<br />Incorporar les persones nouvingudes en la pràctica esportiva dins del teixit ja existent.<br />Desenvolupar espais virtuals, tant corporatius com a les xarxes socials, per a donar a conèixer l’oferta esportiva i les activitats organitzades pel teixit associatiu esportiu del municipi.<br />Promoure que les entitats esportives incorporin activitats de cooperació al<br />desenvolupament i de lluita per la pau a través de l’esport.<br />Instaurar la Setmana de l’esport per a tothom.<br />Per a disposar d’unes instal·lacions esportives de qualitat<br />Programar inversions adequades per al manteniment, la millora i l’adequació dels equipaments esportius de xarxa bàsica.<br />Promoure la construcció de pavellons al costat dels nous centres educatius que permetin l’ús escolar en horari lectiu i l’ús ciutadà, fora d’aquest horari.<br />Crear circuits d’activitat física a l’aire lliure, especialment orientats a l’activitat per a la gent gran.<br />Definir plans d’usos esportius per als espais naturals que permetin fer compatible la pràctica esportiva amb el manteniment de la seva qualitat, amb especial atenció a la pràctica dels esports de motor, del ciclisme, els esports d’aigua i els de muntanya.<br />Per a promoure la diversitat esportiva<br />Fer plans específics de desenvolupament de modalitats esportives específiques de cada territori —esquí a zones de muntanya, vela i rem a zones costaneres o fluvials, etc.<br />Recuperar les modalitats esportives i els jocs tradicionals catalans.<br />Promoure que la pràctica esportiva en edat escolar sigui de tipus poliesportiu fins als 10 anys.<br />Incentivar la constitució de nous clubs esportius per donar cobertura a l’activitat esportiva emergent en noves modalitats.<br />Establir criteris de discriminació positiva a favor de les dones per a promoure la seva presència a l’activitat esportiva del municipi<br />15.2 Polítiques esportives figuerenques. <br />Des d’Esquerra ens comprometem en fer que la pràctica esportiva a la ciutat de Figueres es desenvolupi en un marc digne i de qualitat. Reforçar aquesta voluntat és una de les principals tasques que creiem que el nostre consistori hauria d’haver seguit, i no ha seguit, durant el transcurs dels darrers anys. <br />En el terreny dels equipaments esportius, per exemple, és evident que Figueres compta amb un nombre d’instal·lacions esportives insuficients. El manteniment i conservació dels nostres equipaments esportius requerirà en els propers anys una forta inversió econòmica per cobrir una demanda d'usuaris creixent dia darrera dia, la qual, per a nosaltres, té una transcendència molt important a nivell de la imatge esportiva i l’oferta turística del nostre municipi, amb conseqüències econòmiques, socials i en el sector turístic i comercial. <br />Des del nostre punt de vista, creiem que les ciutadanes i ciutadans de Figueres volen que es creïn més espais per a practicar esport i es construeixin més instal·lacions esportives, no necessàriament per a la pràctica de l’esport de competició. En l’actualitat sabem que el que existeix són instal·lacions esportives no massa decents, mal equipades i no gaire disponibles a determinats col·lectius i durant determinades franges horàries, sovint insuficients. <br />Creiem que donar les màximes facilitats als nostres ciutadans alhora d’utilitzar les instal·lacions esportives municipals existents en garantiria un augment del seu ús. Estem segurs que només amb aquest gest, es dignificaria l’entorn social en el que ens desenvolupem i milloraria la nostra qualitat de vida. Aquesta és la línia sobre la que creiem que s’hauria de treballar. Per tant, plantegem un seguit de propostes, estructurades en tres línies de treball diferenciades, però a la vegada interrelacionades: <br />Programa d'ajuts destinat a la promoció i manteniment de l’esport escolar, de l’esport base, de l’esport amateur i de l’esport de competició. <br />Dotar de més recursos materials i/o econòmics a les entitats, associacions o clubs esportius de Figueres, els quals, tot i l’esforç dels seus dirigents, mares, pares i esportistes, actualment presenten unes estructures organitzatives millorables, en molts casos.<br />Desplegar de forma progressiva els Plans Educatius d’Entorn a l’àmbit de l’esport per a la promoció de l’esport base, escolar i amateur.<br />Condicionar les ajudes que es donen a les entitats esportives de titularitat privada a una gestió eficaç. Caldrà que aquest tipus de gestió contempli contraprestacions per al conjunt dels ciutadans de la ciutat. En particular, creiem que s’ha de donar suport a l’esport de base, en contra posició dels ajuts excessius que s’estan donant a determinades empreses privades. <br />Establir mecanismes de col·laboració i coordinació entre les diferents entitats esportives de la ciutat: futbol, bàsquet, voleibol, handbol, etc. Estudiar la possibilitat d’incloure en una mateixa entitat esportiva els clubs, entitats o seccions que així ho volguessin.<br />Encetar converses amb algunes entitats, associacions i clubs esportius que havien desenvolupat anteriorment la seva tasca esportiva a Figueres i que, en l’actualitat, s’han vist obligats a marxar a altres municipis de la comarca per tal de practicar el seu esport. Valorar si des de l’Ajuntamet de Figueres es pot donar cobertura a les seves necessitats: clubs de handbol, bàsquet amb cadira de rodes, etc.<br />Coordinar les accions esportives promogudes des de l’Ajuntament de Figueres amb les del Consell Esportiu de l’Alt Empordà (Consell Comarcal de l’Alt Empordà) per tal de complementar l’oferta esportiva de la ciutat amb la dels centres educatius d’aquesta.<br />Crear un Patronat o Consell Municipal de l’Esport, amb la finalitat de ser més efectius alhora d’organitzar i coordinar activitats esportives que beneficiïn als ciutadans.<br />Programa de promoció esportiva: col·laboració i organització de tot tipus de competicions esportives. <br />Coordinar esforços en l'organització de competicions que es desenvolupin en equipaments esportius municipals i espais públics de la ciutat. Cal estar en contacte directe amb els agents que hi participen: directius, esportistes, mares i pares, patrocinadors, etc. Tots ells són necessaris per donar una bona imatge de la ciutat, i el què és més important, per fer de l’esport un element educatiu de primer ordre.<br />Obrir, el màxim possible, la participació a les activitats esportives a totes les franges d’edats i col·lectius de persones: àmbit de la joventut, organització de jornades esportives escolars, organització d'un programa anual d'esport per a la gent gran, etc.<br />Fomentar els jocs recreatius i tradicionals d’arreu del món, com a eina de transmissió de valors esportius, culturals i socials, especialment a les escoles i instituts d’educació formal de la ciutat.<br />Potenciar l'esport dins dels centres d’educació formal de la ciutat, prioritzant la participació massiva de l'alumnat en les diferents competicions esportives que s’organitzessin.<br />Recuperació de l'esport popular per mitjà de la promoció de proves tradicionals: Marxa dels masos, Mitja marató, Festa de la bicicleta, Caminades populars, etc. <br />Promoure altres activitats relacionades amb l’esport minoritari o intel·lectual, com per exemple, els escacs. Popularitzar l’escacs com a esport i potenciar els bons jugadors d’escacs que tenim a Figueres.<br />Promocionar unes “olimpíades populars escolars” a fi de crus, i per tal d’involucrar el màxim nombre d’alumnes possibles de les escoles i instituts de la ciutat.<br />Organitzar una “festa municipal de l’esport” conjunta amb l’objectiu de premiar a tots els esportistes o equips de les entitats esportives que més hagin destacat durant la temporada. Aquest esdeveniment ha de formar part de les actuacions de popularització i de reconeixement al treball que fan les entitats esportives de Figueres durant el transcurs de la seva temporada esportiva:<br />Es pot organitzar un acte de lliurament de trofeus a tots els membres que les pròpies entitats escullin. Totes les entitats esportives de Figueres poden ésser-hi presents i se les pot obsequiar amb un piscolabis. A més a més, es poden repartir premis especials a la trajectòria de les i els esportistes més rellevants, a la gesta esportiva més significativa, a la gestió esportiva més sostenible, etc. Aquest acte es pot organitzar a l’Estadi Municipal d’Atletisme o al Camp de Futbol amb una ambientació característica i única per a l'ocasió.<br />Organitzarem des del mateix Ajuntament competicions esportives que serveixin per promocionar la ciutat. Cal fer compatible l’ “esport espectacle” amb l’ “esport popular”. Promocionar iniciatives del tipus Cinturó Ciclista a Alt Empordà, etc.<br />Organitzar competicions esportives per a joves en horari nocturn, com a recurs complementari al mal ús que fan alguns joves de les seves hores d’oci nocturn de cap de setmana. Per exemple, es podrien organitzar 3 campionats per temporada de futbol sala nocturn, amb l’objectiu d’eleminar a reduir els abusos que alguns d’aquests individus fan de substàncies depenents i begudes alcohòliques durant el cap de setmana. Aquesta és una proposta emmarcada dintre el que s’anomena “estratègia de reducció de riscos”.<br />Programa de manteniment, conservació i construcció d’equipaments esportius. <br />Potenciar, ampliar i consolidar la creació de zones esportives multidisciplinàries en diversos llocs de Figueres: places, carrers, parcs, etc. Caldria que aquestes zones es distribuïssin equitativament pels barris o districtes de la ciutat. Esdevindrien zones on la ciutadania pugués realitzar esport, sense les despeses tan elevades que suposa fer-ho en gimnasos o clubs esportius privats. En definitiva, apostem recuperar i reconquerir l’espai públic. Caldria construir espais coberts i multifuncionals de baix cost: amb pistes polivalents, cistelles antivandàliques, etc. <br />Caldria articular mecanismes que permetessin la utilització de les instal·lacions esportives escolars a la resta de la ciutadania. Només faltaria que s’adequessin i s’adaptessin els horaris dels equipaments esportius dels col.legis i instituts de la ciutat, que fossin necessaris per tal de poder comptar amb les respectives pistes esportives cobertes de les quals aquests disposen.<br />Condicionar l'entorn del Castell de San Ferran per a convertir-lo en un itinerari esportiu de qualitat, en un camí de passeig, per a realitzar-hi footing en condicions, etc. Caldria que els elements d’aquest circuit garantissin la seguretat dels seus usuaris: baranes de seguretat amplada del camí suficient, àrees de descans, miradors, papereres, fonts, “circuits de manteniment” en òptimes condicions per a realitzar-hi activitats complementàries (flexions, abdominals, etc.), etc.<br />Adequació del màxim nombre possible de carrers i avingudes de la ciutat per tal de desplegar una bona xarxa de carrils bici, sobretot les vies que garanteixin la connexió amb l’extraradi i els polígons industrials.<br />Crearem, amb l’ajuda d’altres administracions públiques –com ara la Generalitat de Catalunya, la qual preveu que a Figueres li pertoca un nou Pavelló Municipal d’Esports, segons el seu PIEC, etc.–, una gran anella lúdico-esportiva per a totes i tots els esportistes i ciutadans de Figueres, sense excepcions, entre l'avinguda Vilallonga (crta. de Roses), el carrer Far d'Empordà i el passeig del Cementiri, reconvertint l'antiga plaça de braus en un Pavelló Municipal Polivalent, per a poder-hi practicar esport, però també, per a utilitzar-ho com a espai lúdic per a organitzar trobades, balls, festes, concerts de música, etc.; d’aquesta manera aconseguirem connectar l’actual camp de futbol del Far amb aquest nou equipament esportiu.<br />15.3 Del Montessori al... pavelló esportiu!<br />La pràctica de l’esport és una de les eines més potents en el camp del lleure i la formació de les persones (amb independència de l’edat) i les administracions públiques han d’abocar-hi recursos suficients. L’oferta d’entitats privades (construeixen instal·lacions i capten socis en funció de la demanda) resulta imprescindible, però les administracions públiques, especialment els ajuntaments, han de procurar garantir uns mínims imprescindibles d’instal·lacions per a tota la ciutadania.<br />En aquest sentit, hem d’admetre que la nostra ciutat pateix un dèficit constatable d’instal·lacions, malgrat millores recents derivades dels plans Zapatero (els vestidors del Camp de Vilatenim i la nova piscina descoberta, per ex.). En aquells esports que necessiten espais tancats per a desenvolupar totalment o en part la seva activitat, és evident que no podem oferir des de l’ajuntament allò que amb tota lògica els clubs demanden: més hores d’utilització, espais més o menys específics per a determinats esports, etc. Dit d’una altra manera: necessitem, com a mínim, un pavelló esportiu....i amb urgència màxima. La ciutat pateix un palpable estrès en aquesta qüestió i no ens podem permetre començar feixucs tràmits burocràtics que durin mesos i mesos, anys i anys..... abans de resoldre la mancança.<br />Conscients de tot això, quan els regidors d’ERC vam entrar al govern municipal, vam fixar com a prioritat absoluta l’aposta per un pavelló esportiu ... i en un termini breu.<br />El procés que ha culminat amb l’aprovació inicial del plec de clàusules que podria desencallar l’arribada a Figueres d’una escola Montessori demostra, una vegada més, que en política només el gaudir de majoria absoluta permet executar íntegrament els plantejaments cada formació. Des de CiU s’ha explicat sovint que si en disposessin, el tema Montessori estaria resolt: amb la concessió gratuïta per 50 anys de la totalitat de la finca situada entre la carretera de Roses i el riu Manol, a Vilatenim (és un equipament públic). En entrar el PSC al govern (setembre de 2007), es parla de la cessió de la totalitat de la finca i que l’empresa concessionària hauria de pagar un canon, una compensació. Els plantejaments de principi, de màxims, d’ERC sempre han estat molt clars: cap bel·ligerància a la implantació de l’escola, però comprant/arrendant uns terrenys privats (no en una superfície qualificada d’equipament públic). <br />Quan ERC entra al govern (març de 2010), falta poc més d’un any per a les eleccions de maig de 2011 i cal prendre decisions ràpides. Nosaltres estem convençuts que la ciutat està “esportivament estressada”, amb només dos pavellons, absolutament insuficients (Olot, amb menys habitants, en té.....quatre !). Juguem fort i amb pragmatisme: acceptem la concessió de la finca per 50 anys (punt en què estaven les negociacions amb el govern anterior) però amb tres condicions noves: mantenir-ne una part com a equipament públic; construir-hi un pavelló esportiu públic; i capitalitzar el canon previst per a pagar la construcció del pavelló. Òbviament, som conscients que ni CiU ha plantejat un pavelló públic a Vilatenim, ni els promotors del Montessori estan en condicions de pagar de cop el canon. Però es tracta de sortir de l’atzucac negociador amb un pavelló públic ... i a la mateixa finca. D’aquí no ens movem, tot i els anuncis que els promotors tenen ofertes d’ajuntaments que suposadament cedeixen finques gratuïtament.<br />Les negociacions desemboquen en un acord per al plec de clàusules que des d’ERC valorem com a molt satisfactori. El canon, en termes relatius, a penes varia, per bé que facilita el cobrament d’un segon canon, si l’escola vol utilitzar el pavelló públic. Però hi ha dues diferències substancials per a l’interès públic: una part de la finca (quasi un 30%), no se cedeix (els promotors hi ha d’accedir) i es destina a la construcció d’un pavelló públic; a més, CiU, grup majoritari del govern, admet la prioritat inversora del pavelló (no estava prevista !), que ha d’estar construït a principis de 2012.<br />És la postura de màxims d’ERC? No, és clar que no: no tenim majoria absoluta per concretar-la. Però estem convençuts que l’interès públic ha sortit notablement reforçat amb la nostra intervenció des del govern en el procés. De cedir tota (¡) la finca a una empresa educativa privada, passem a conservar-ne quasi un terç com a equipament públic ...i, sobretot, hi construirem (mateix cost que el canon fixat) un pavelló de propietat i gestió municipal, ubicat en terrenys públics.<br />16 Figueres: Una ciutat cultural <br />16.1 El model cultural d’Esquerra.<br />Una bona política cultural, coherent però incisiva, permet la vertebració social i la construcció nacional. La ciutadania del nostre país, tant a títol individual com col·lectiu, ha de poder accedir, dins del seu entorn social, als recursos culturals i la seva difusió.<br />La cultura ens dóna consciència de qui som i on volem arribar com a poble.<br />Dotar el municipi dels equipaments municipals —esportius, culturals, lúdics, de serveis socials, etc.— necessaris per satisfer les necessitats específiques de la ciutadania, incorporant-hi el concepte d’equipament sostenible. Es garantirà tant una correcta distribució física dels equipaments dins del municipi —adequant la seva presència a les necessitats de cada zona— com un fàcil accés als serveis municipals des del punt de vista del tràmit, mitjançant una planificació consensuada amb tots els actors implicats.<br />Vetllar perquè aquells equipaments i serveis que depenen d’altres administracions s’ajustin a les necessitats de la població, tenint en compte les especificitats del municipi i garantint també criteris de proximitat física i facilitat d’accés al seu ús.<br />Fomentar la cultura com a element de cohesió i millora de la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania, amb una especial atenció als i les joves.<br />Fomentar i donar suport a la creació artística i assegurar les condicions necessàries perquè les persones que ho desitgin puguin desenvolupar lliurement les seves capacitats creatives, artístiques i culturals.<br />Potenciar l’organització d’actes per difondre la cultura catalana en tots els seus àmbits, prioritzant la programació d’espectacles, concerts i activitats vinculades a aquesta.<br />Afavorir l’intercanvi cultural entre tot l’àmbit dels Països Catalans.<br />Impulsar la creació del Consell municipal de cultura amb representació de<br />l’Ajuntament, les entitats i els agents culturals locals.<br />Vetllar per la qualitat de l’oferta d’activitats extraescolars de caràcter formatiu, cultural, lúdic o esportiu per a l’alumnat dels centres educatius, en horari no lectiu i, sobretot, en els períodes de vacances.<br />Vetllar per la possibilitat d’accés de tota la ciutadania als ensenyaments artístics.<br />Implantar els plans d'entorn per donar una resposta integrada comunitària a les necessitats educatives més enllà de les escoles. Es tracta d’obrir les escoles i les seves instal·lacions —equipaments esportius, biblioteques, accés a les TIC, etc.— per a ser usades més enllà del temps escolar, amb la complicitat de les famílies i de l’associacionisme.<br />Promoure polítiques d’atenció als infants, com ara xarxes d’escoles bressol, amb serveis flexibles i complementaris, i programes educatius, lúdics, culturals i esportius. En aquest aspecte, a banda de les escoles bressol, també es promourà la creació d’espais familiars i de joc per a infants.<br />Dissenyar polítiques d’atenció als infants mitjançant els plans d’infància i els<br />consells d’infants, així com amb xarxes d’escoles bressol amb serveis flexibles i complementaris, espais infantils de suport a les càrregues familiars, i programes educatius, lúdics, culturals i esportius per als infants.<br />Fomentar la participació de la ciutadania en les entitats i les associacions locals de caràcter social, cultural, esportiu i solidari, entenent-les com a centres de desenvolupament personal, i fent especial atenció a l’associacionisme de dones, així com a la participació de les dones en el teixit associatiu local.<br />Potenciar la comunicació i la col·laboració amb les diferents comunitats<br />d’immigrants. Cal cercar uns interlocutors i/o interlocutores reconeguts per la<br />pròpia comunitat, elaborar plans de formació i de sensibilització per a la policia locals sobre la seva cultura i els seus hàbits, i integrar-los de manera progressiva a les diferents plantilles de policies locals.<br />Afavorir que la població nouvinguda participi activament en les manifestacions col·lectives que configuren la personalitat del municipi per aconseguir la progressiva vinculació a la societat i al país d’acollida.<br />Incidir, mitjançant programes específics, en el caràcter integrador i saludable de l’esport, la cultura i el lleure, enfront de la violència, l’incivisme i la intolerància.<br />Elaborar el mapa de serveis bibliotecaris de ciutat.<br />Impulsar la digitalització de documents d’interès local per tal de preservar i<br />difondre la memòria del territori.<br />Augmentar l’horari d’obertura de les biblioteques municipals com a sales d’estudi en els períodes d’examens.<br />Dissenyar plans de foment de la lectura i la formació continuada en col·laboració amb els consells escolars del municipi i els centres de normalització lingüística.<br />Afavorir que a les biblioteques municipals hi hagi subscripcions als diaris,<br />setmanaris i publicacions locals, comarcals i nacionals en llengua catalana.<br />Col·laborar en les diverses instàncies administratives i empresarials implicades per tal d’aconseguir que les sales de cinema locals disposin del màxim nombre possible de pel·lícules en llengua catalana.<br />Fomentar i impulsar la creació artística local i promoure la presència de joves creadors del municipi en el seu territori.<br />Incentivar la programació de festivals locals donant impuls a la música local en català.<br />Fomentar i potenciar les programacions locals en l’àmbit de les arts escèniques.<br />Fomentar i donar suport, amb la col·laboració dels grups i entitats locals, a les manifestacions de la cultura popular i tradicional, especialment les que siguin pròpies del municipi, així com també les de nova creació.<br />Promoure una política de memòria històrica a través de la recerca, l’estudi i la difusió del patrimoni tangible i intangible del municipi. Entre d'altres mesures, caldrà estimular la col·laboració amb els grups d’història local, la creació d’espais de memòria —museus, centres d’interpretació, rutes, etc.—, la presentació d’exposicions, les visites ciutadanes col·lectives i el treball compartit dels organismes responsables de turisme i patrimoni.<br />Potenciar una agenda cultural d’actes i esdeveniments, en format analògic i<br />digital, i emprant les eines de difusió 2.0. Aquesta agenda hauria de facilitar la<br />informació sobre els equipaments culturals del municipi, l’agenda d’actes i festes, les novetats a les biblioteques, etc.<br />Impulsar la recerca sobre la història local de les dones que han format part de la identitat i facilitar-ne la difusió.<br />Elaborar un projecte turístic per al municipi a partir de les potencialitats naturals culturals, patrimonials i econòmiques existents.<br />Cercar noves oportunitats i potencialitats turístiques del municipi basades en la identitat i la creativitat dels seus ciutadans i ciutadanes —turisme literari, històric, genealògic, paisatgístic...<br />Desenvolupar un marc de col·laboració que afavoreixi la integració dels diversos sectors del teixit social que intervenen en l’oferta turística del municipi: potenciació del comerç urbà, cultura gastronòmica, etc.<br />Promocionar l’obra d’artistes i autors/es locals mitjançant el web municipal,<br />facilitant-los un punt de trobada i contacte virtual amb programadors/es, artistes i autors/es de la resta del país.<br />Entendre la promoció del municipi com a una conjunció de valors econòmics, socials, culturals i de lleure.<br />Fomentar i donar suport a les fires tradicionals i artesanes per tal d’establir canals de comercialització dels productes de la terra i contribuir, així, a la creació d’una marca catalana de productes de qualitat amb denominació d’origen.<br />Vetllar per la gestió adequada dels recursos naturals, patrimonials i culturals de la població per tal de garantir el seu manteniment a mitjà i llarg termini.<br />Promoure la creació de continguts de valor afegit i afavorir la difusió d'artistes i creadors/es locals<br />Digitalitzar el patrimoni cultural i difondre aquest coneixement a través d'Internet.<br />16.2 A Figueres ens cal un model cultural propi. <br />La gestió cultural és una assignatura difícil. Els referents solen ser les polítiques culturals de les grans ciutats o les de més prestigi o la dels grans mitjans de comunicació. En tot cas, propostes normalment molt cares poc connectades amb els referents i el patrimoni cultural popular, allunyades de la gent i sovint poc participatives. És evident que no és senzill trobar referents propis, ni trobar gent que estigui disposada a aportar entusiasme i hores de treball, ni tampoc trobar les complicitats del públic. Gairebé cap municipi del país (Figueres inclosa) no es pot permetre programar com si fos Barcelona (que, d’altra banda, ara és prou propera com perquè, qui ho desitgi, pugui anar-hi a veure teatre, concerts o exposicions). Així que el model d’èxit, en programació cultural, serà el que sàpiga innovar i connectar alhora amb la pròpia tradició. D'altra banda, la situació econòmica en què vivim tampoc no ens permet programar amb pressupostos ambiciosos. En aquests moments, si no ho fem per convicció, ho haurem de fer per necessitat. No és fàcil, però és possible. Serem capaços de trobar models? D’entrada, serà un primer pas saber que n’hem de buscar. <br />16.3 Esquerra aposta per la creació d’un Institut de Cultura per al proper mandat. <br />Esquerra considera que la decisió de no començar aplicar en aquest mandat el Pla de Cultura de Figueres, per l'excepcional situació patida per la regidoria de cultura, no ha de comportar de cap manera un ajornament sine die de la seva aplicació en el proper mandat. És per això que volem manifestar públicament la nostra voluntat de dur-lo endavant i d'impulsar i dotar l'Institut de Cultura que hi és previst. Entenem que aquest Institut de Cultura ha de ser l'organisme rector de la política municipal en l'àmbit cultural i que la seva constitució ha de servir per racionalitzar els recursos disponibles i per dur endavant una actuació més efectiva en aquest camp. Es tracta d'un organisme municipal autònom que podrà cercar recursos econòmics més enllà del pressupost ciutadà, però que també podrà comptar amb els recursos humans que actualment té la regidoria, els quals compten amb una experiència i formació que pensem que pot ser decisiva en l'èxit del nou organisme. En una situació econòmica general de crisi pensem que un Institut amb les característiques apuntades tindrà major capacitat de maniobra i podrà comptar amb eines de finançament més enllà de les estrictament municipals. D'altres poblacions ja fa temps que el tenen i han pogut constatar l'efectivitat del model. Una ciutat com Figueres, que considerem que, especialment en l'àmbit cultural, s'ha de convertir en un punt de referència bàsic a nivell nacional, s'ha de dotar d'unes eines d'organització potents per poder fer realitat aquest objectiu estratègic que nosaltres entenem que s'hauria de poder assolir a mig termini.<br />16.4 Polítiques culturals<br />Política de manteniment, conservació i construcció d’equipaments culturals.<br />Potenciació i diversificació de l’actual oferta del Museu de l’Empordà en més d’un centre museístic i cultural.<br />De la mateixa manera que l'Escorxador, com s'acaba de proposar, podria servir de centre destinat a la memòria històrica local i comarcal, caldria encara (com a mínim) desdoblar les funcions actuals del Museu de l' Empordà en dos àmbits més. L'actual instal·lació podria continuar dedicant-se a l'art modern (segles XIX-XX) i a la producció contemporània. Caldria, però, erigir un nou centre dedicat a la vessant històric-arqueològica comarcal (art antic i medieval) tant important a nivell nacional i internacional (Sant Pere de Rodes, Empúries, etc.). Aquesta nova seu podria instal·lar-se al Monestir de Santa Maria de Vilabertran, ja que es tracta d'un edifici arquitectònicament molt important, que actualment no se sap quin ús se li ha de donar, molt pròxim a Figueres, però que alhora reforçaria, en no trobar-se a la mateixa ciutat, el caràcter comarcal del Museu de l'Empordà i la funció capitalina de Figueres. <br />Desencallar la situació de l’actual Sala Edison, malgrat ser de titularitat privada.<br />El museu del castell de Sant Ferran<br />Per contextualitzar, fem memòria. El novembre de 2008, la ministra socialista (PSC) de Defensa, Carme Chacón, va anunciar que el museu militar de Montjuic es traslladaria al castell de Sant Ferran de Figueres. L’alcalde i el govern de la ciutat (el PSC en formava part) s’hi van mostrar del tot favorables. Un any més tard (octubre i novembre de 2009), dues decisions ministerials més: es creava la figura del “Comisionado Jefe del Programa del Museo Militar del Castillo de San Fernando de Figueres (Girona) i es nomenava per al càrrec Carlos Díaz Capmany. No em consten reaccions negatives del govern de Figueres d’aquell moment<br />Des d’ERC defensàvem i defensem que Figueres havia d’apostar fort per aconseguir el Centre Internacional per a la Pau; però justament l’anunci del ministeri de Defensa posava les bases, malauradament sòlides institucionalment, de la situació actual: “Els usos que Barcelona vol donar al castell com futur centre internacional per a la pau són incompatibles amb la continuïtat del Museu Militar, que s’hi albergava des de 1963” (El Periódico de Catalunya, 2 de novembre de 2008). Des del Govern Municipal de Barcelona, des del Govern de la Generalitat, des del ministeri de Defensa i des del govern de Figueres .. es van prendre les decisions que tots coneixem: el Centre Internacional per a la Pau, a Barcelona; el Museu Militar, a Figueres. I que cadascú assumeixi les seves responsabilitats en aquestes regles de joc imposades a la ciutat. <br />Ara, parlant estrictament del museu (no de la fortalesa), es tracta de intentar reorientar el rumb, però sense vendre fum i buscant les complicitats institucionals adequades. Caldrà garantir un discurs museogràfic adient per al contingut provinent de Montjuic (armes històriques, maquetes i miniatures, soldadets de plom....) i que probablement s’ubicarà en un futur museu, que convindria denominar, per exemple, Museu del Castell de Sant Ferran. No hauria de ser només un canvi de nom, sinó la visualització d’una altra concepció de l’espai: a més d’exposar els fons de valor històric amb discurs museogràfic modern, caldria preveure sales –d’exposició però també de treball- que permetessin implicar-se en temes relatius a la resolució pacífica de conflictes. No és una tasca fàcil, però convé esgotar les possibilitats institucionals. <br />Caldria replantejar la qüestió perquè és possible una via d'entesa de totes les parts implicades<br />La reivindicació que en el castell de Sant Ferran de Figueres s'hi faci un museu per la Pau (que també es podria dir de la solidaritat, de la resolució de conflictes, de la no-violència o similar) no és incompatible amb la integració, dins d'un projecte museístic coherent, de col·leccions d'armes procedents de Montjuïc (cosa que impediria la dispersió anunciada). <br />El nom de Museu “militar” no és un reclam ni turístic ni de públic, com ha quedat demostrat amb el poc èxit que els museu de Montjuïc ha tingut al llarg de tots aquests anys i amb el poc interès que ha tingut el mateix ajuntament barceloní en retenir-lo o transformar-lo en una nova oferta museística.<br />La idea d'un Museu per la pau (o de la solidaritat, o de la resolució de conflictes o de la no-violència) va sorgir a Figueres durant les tres edicions de les jornades internacionals per la pau que s'hi van celebrar ara fa uns anys i permetria que fos una mena de complement de l'Institut per la pau que es vol instal·lar a Montjuïc <br />Allò que és més preocupant és que es dugi a terme un costós projecte museístic (amb fons públics) que no tingui un rendiment social mínim i que tampoc no tingui un nivell museístic adequat (perquè s'hagin dispersat les col·leccions de més interès històric)<br />Cal que el projecte museístic l'elabori un equip d'experts i que tingui com a base la realitat on és inserit, és a dir, la realitat catalana. La Generalitat hauria de vetllar per aquest punt (imprescindible) ja que això permetria que el centre s'incorporés a la xarxa que el govern català té muntada arreu del territori. Així mateix, també hauria de vetllar per tal que el futur museu fos d'alt nivell museístic i que pogués engruixir l'òptima oferta cultural que constitueixen la resta de museus de la ciutat (el Museu Dalí, el Museu del Joguet i el Museu de l'Empordà) <br /> <br />Política de gestió i dinamització cultural.<br />Potenciar i donar més facilitats a l’organització de l’Aula de Música Tradicional i Popular. Recuperarem de l’oblit la música de cobla, promocionant la creació de Cobles sardanistes. Farem que la ciutat de Figueres se la torni a conèixer com el bressol de la sardana, tal i com ho va ser en temps passats.<br />Donar més suport al festival de música d’arrel tradicional “Figueres Folk”, aconseguint que es consolidi i, algunes de les seves activitats, es puguin realitzar en equipaments municipals de la ciutat, a part dels que ja utilitza habitualment en altres poblacions de la comarca.<br />Potenciar l’Aula Municipal de teatre i donar més suport a les altres companyies teatrals del municipi, així com també, promocionar tot allò que tingui a veure amb la dramatúrgia local. <br />Promoció de les indústries culturals establertes dins del nostre municipi.<br />Ampliar, en nombre de punts i de dimensions, les cartelleres i els espais públics damunt dels quals està permès de mostrar informació en suport paper per part de les entitats, les associacions, els clubs, els comerços, els partits polítics, i els ciutadans en general, poden fer propaganda dels seus actes.<br />Política de normalització lingüística i reconstrucció nacional de Catalunya.<br />RÀDIO-TV FIGUERES<br />No cal que la cerqueu ni a la guia ni a internet. La ràdio i la televisió de Figueres no figuren ni en cap dial ni en cap canal. La capital de l'Alt Empordà és òrfena d'aquests mitjans de comunicació municipal. Paradoxalment, els ajuntaments dels pobles i viles del seu entorn ja fa molts anys que han posat algun d'aquest mitjans al servei dels seus veïns. Així, Roses, Castelló d'Empúries i l'Escala gaudeixen de ràdio i tv municipals. I pobles com Vilasacra, Vilamalla o Cabanes ja fa temps també que han inaugurat les seves respectives emissores. En el cas concret de Vilafant, ja són més de 25 anys d'emissió. D'altres poblacions de les comarques gironines com Olot, Palamós, Lloret, Blanes o la mateixa Girona fan part de tot un reguitzell de municipis en què tant la ràdio com la tv són un referent bàsic per als seus ciutadans. <br />Els figuerencs no hem fet cap pas seriós en aquest sentit fins ara. El darrer pronunciament consistorial sobre la possibilitat d'obtenir algun mitjà de comunicació audiovisual es remunta a la comissió de govern del 5 de juliol de 2004, quan es va aprovar la gestió directa d'un programa de TDT local dins del múltiple corresponent a la demarcació de Figueres. Un acord que fou ratificat tres dies després pel ple municipal. Un any després, davant la inoperància de l'acord, el grup municipal d'ERC va presentar una moció per tal que Figueres es postulés per poder ser la seu del canal públic de TDT. La proposta fou desestimada. Aquell mateix estiu, institucions i empreses van moure fitxa per poder implantar un model de TDT per al territori i el dia 16 de desembre de 2005 es va signar un conveni per a una tv transfronterera que va ser subscrit per l'Ajuntament de Figueres, Perpinyà Cable S.A. I TV Comtal SL. Actualment el conveni és inoperant. Des del 2008 estem adherits al consorci Local i Comarcal de Comunicació, però encara ens falta el més important: una ràdio i una televisió.<br />Figueres, amb gairebé 45.000 habitants i un 30 % d'immigració de 93 nacionalitats diferents, necessita unes eines així per tal d'incorporar i cohesionar una ciutadania que cerca un referent comú per tal de sentir-se plenament identificada amb la col·lectivitat a la qual pertany. Així mateix, la ciutat necessita disposar d'uns mitjans de comunicació audiovisuals per a la informació més immediata, com ha quedat demostrat durant la recent nevada. L'endemà de la tempesta, els carrers ja eren nets per poder-hi circular i molta gent es va quedar a casa per no tenir informació d'aquest fet. Ens cal, doncs, donar un tomb a l'actual situació i aconseguir que Figueres prengui consciència que es tracta d'una necessitat de primer ordre. I el nou govern municipal ha d'actuar en conseqüència. El nostre esforç quotidià anirà en aquesta direcció. <br />16.5 El projecte cultural en l’àmbit juvenil. <br />La cultura és un concepte molt ampli, ja que no només es limita als aspectes de creació i artístics, sinó que també entenem per cultura totes aquelles característiques que defineixen la societat. Per aquest motiu, hem d’adequar el nostre projecte cultural al model social que volem que existeixi en el nostre país i que actualment encara queda molt allunyat de la normalitat cultural de la nostra societat. Hem de treballar per eliminar les diferències socials assimilades per tradició cultural que encara existeixen en la nostra societat, per recuperar la memòria històrica dels nostres pobles, viles i ciutats, i també per donar a conèixer aquells elements que defineixen la nostra identitat. En l’àmbit juvenil, ens trobem que molts joves tenen dificultats alhora d’accedir a la cultura. És per això que ens hem de marcar aquesta problemàtica com uns dels principals objectius. D’altra banda, aquestes dificultats es veuen agreujades davant l’absència d’una oferta cultural pública atractiva per al jovent<br />Vincular el Consell Local de Joventut a l’elaboració del programa cultural del municipi. D’aquesta manera es garanteix una oferta cultural adequada a les necessitats del jovent.<br />S’ha de garantir la promoció i la producció dels corrents culturals que sorgeixen al municipi, integrant-los en la programació cultural municipal.<br />Cal fomentar que les entitats organitzin activitats culturals i d’oci, encara que no sigui la finalitat d’aquest col·lectiu. L’objectiu d’aquesta mesura és solucionar, per un cantó, la manca d’oferta cultural i sobretot d’oci de promoció públic i, per l’altre, contribuir a l’autofinançament de les entitats i associacions.<br />Facilitar l’accés de la gent jove a la cultura a través de la creació i la potenciació de carnets culturals per a joves. Aquest carnet ha de garantir l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius en la compra d’entrades o bé la gratuïtat dels espectacles de promoció pública.<br />Al marge dels espectacles de promoció pública, des de l’ajuntament s’ha d’intentar establir convenis de col·laboració amb empreses del món de la cultura del municipi perquè s’acullin als descomptes del carnet.<br />Aquest carnet també pot tenir una àrea d’influència supramunicipal, sobretot en els municipis més petits.<br />Buscar fórmules per fomentar la cultura entre la gent jove, ja que sovint no n’hi ha prou a donar facilitats econòmiques al jovent perquè accedeixi a la cultura oferta. Una bona iniciativa és el foment de les activitats culturals del municipi a les escoles i instituts, amb la creació de tallers que impliquin les escoles de les nostres ciutats i pobles amb l’oferta cultural. És per això que s’ha de destinar una part de l’activitat cultural a les escoles i instituts perquè tots els joves estudiants puguin assistir a ofertes culturals específiques per a ells, i a partir d’aquí es puguin crear tallers culturals per fomentar la participació del jovent en la cultura.<br />Per tal de garantir la continuïtat d’activitats culturals realitzades per joves del municipi, hem de garantir l’accessibilitat a les instal·lacions municipals que siguin útils i adequades a les seves necessitats.<br />S’ha de facilitar l’accés del jovent a la història del nostre poble o ciutat, ja que s’entén com un element d’integració dins la realitat del nostre poble o ciutat.<br />Aquesta integració a la realitat històrica local s’ha de començar per promocionar-la des de les aules, amb la creació de tallers relacionats amb el descobriment i la investigació de la història local, on sovint poden trobar els seus avantpassats com els primers informadors del passat més recent del seu propi poble o ciutat. Per tant, una forma de potenciar aquesta integració del jovent en la història local podria ser a partir de tallers que agrupessin joves i gent gran. Aquest fet, a part de ser un intercanvi històric i de crear la possibilitat de poder viure de primera mà la història passada més recent de la localitat, ajuda a crear i entendre l’evolució de la cultura local.<br />Una altra forma interessant d’incentivar el jovent i integrar-lo en la història local del nostre poble o ciutat és a partir de la creació de premis municipals de recerca, aprofitant la realització de treballs fets en els centres educatius de la població.<br />Fomentar iniciatives com les parelles lingüístiques és una bona mesura per afrontar la nova realitat dels Països Catalans, on la convivència cultural cada cop és més significativa. Per tal d’afavorir la integració d’aquesta diversitat cultural a la realitat cultural catalana, una manera de fer-ho és la convivència i l’intercanvi entre joves de diferents orígens, utilitzant la llengua catalana com a idioma vehicular.<br />Promoure la creació d’intercanvis locals entre joves dels Països Catalans i de la resta de països com una forma d’enriquiment cultural per part dels joves de la nostra localitat, i al mateix temps afavorir l’aprenentatge i la tolerància cap a cultures i tradicions diferents de la nostra.<br />16.6 Propostes per a què el jovent figuerenc pugui gaudir de la cultura. <br />1. Vincular el Consell Local de Joventut a l’elaboració del programa cultural del municipi. <br />2. S’ha de garantir la promoció i la producció dels corrents culturals que sorgeixen al municipi i integrar-los en la programació cultural municipal.<br />3. Fomentar que les entitats organitzin activitats culturals i d’oci. L’objectiu d’aquesta mesura és solucionar, per un cantó, la manca d’oferta cultural, d’oci i de promoció pública i, per l’altre, contribuir a l’autofinançament de les entitats i associacions.<br />4. Facilitar l’accés de la gent jove a la cultura a través de la creació del “Carnet Jove Municipal (o Carnet Jove de Figueres)”. Aquest carnet ha de facilitar l’accés del jovent a la cultura a partir de descomptes significatius o bé la gratuïtat dels espectacles de promoció pública.<br />5. Al marge dels espectacles de promoció pública, des de l’ajuntament s’han d’establir convenis de col·laboració amb empreses del món de la cultura del municipi perquè s’acullin als descomptes del carnet.<br />6. Aquest carnet ha de tenir una àrea d’influència supramunicipal per tal de facilitar l’accés a la programació cultural a joves de municipis petits de la comarca en els quals no hi ha una oferta satisfactòria.<br />7. Buscar altres fórmules per fomentar la cultura entre la gent jove. Per exemple, el foment de les activitats culturals del municipi a les escoles i instituts amb la creació de tallers que impliquin les escoles de la nostra ciutat amb l’oferta cultural. És per això que s’ha de destinar una part de l’activitat cultural a les escoles i instituts perquè tots els estudiants puguin tenir accés a ofertes culturals específiques per a ells, i a partir d’aquí es creïn tallers culturals per fomentar la participació del jovent en la cultura.<br />8. Crear equipaments culturals per pal·liar la manca d’espais de creació i realització d’activitats culturals. Per tal de garantir la continuïtat d’activitats culturals realitzades per joves del municipi, hem de garantir l’accessibilitat a les instal·lacions municipals que siguin útils i adequades a les seves necessitats.<br />9. S’ha de facilitar l’accés del jovent a la història de la nostra ciutat, ja que s’entén com un element d’integració dins la realitat del nostre municipi. Una forma de potenciar aquesta integració del jovent en la història local podria ser a partir de tallers que agrupessin joves i gent gran. Aquest fet, a part de ser un intercanvi històric i de crear la possibilitat de poder viure de primera mà la història passada més recent de la localitat, ajuda a crear i entendre l’evolució de la cultura local. Una altra forma interessant d’incentivar el jovent i integrar-lo en la història local del nostre poble o ciutat és a partir de la creació de premis municipals de recerca, aprofitant la realització de treballs fets en els centres educatius de la població.<br />10. Fomentar iniciatives com les parelles lingüístiques per tal d’afavorir la integració de la diversitat cultural a la realitat cultural catalana.<br />11. S’ha de promoure la creació d’intercanvis locals entre joves de la ciutat i la resta de països com una forma d’enriquiment cultural per part dels joves de Figueres i al mateix temps afavorir l’aprenentatge i la tolerància cap a cultures i tradicions diferents de la nostra.<br />12. Cal crear una categoria de la beca “Agita” destinada als joves menors de divuit anys per tal d’ajudar a fer factibles els projectes culturals sòlids dels emprenedors d’aquest sector d’edat.<br />13. És necessari crear bucs d’assaig municipals ubicats dins l’Hotel d’Entitats de Figueres amb tots els recursos necessaris per tal que les formacions musicals joves puguin gaudir d’un espai amb les condicions òptimes per assajar i desenvolupar-se còmodament.<br />14. Cal destinar una part del pressupost de cultura i juventut a la subvenció o patrocini de les gravacions de les formacions de música local que tinguin una mínima qualitat i que tinguin problemes de finançament. Aquesta mesura ajudarà a potenciar i a donar-se a conèixer a les formacions joves locals.<br />15. S’estudiarà la possibilitat de poder accedir als cinemes de Figueres amb descomptes, utilitzant el Carnet Jove de Figueres. <br />16.7 L’Embarraca’t.<br />Les polítiques de Joventut ben plantejades i executades són, com les polítiques educatives, llavor de futur que tot govern ha de cuidar de forma especial. Ara fa dos anys, Joventut era una regidoria qüestionada pels seus principals usuaris, les entitats juvenils, en peu de guerra a causa de l'organització de les barraques de Fires (un seguit d’actes lúdics i festius que tradicionalment s’ha assumit des de la regidoria de Joventut, tot i que en definitiva no deixa de ser una part més de la programació de festes, no exclusivament juvenil, ni a efectes d’organitzadors ni a efectes d’usuaris). Enguany constatem que aquell malestar i tensió ha esdevingut una taula de diàleg, col·laboració i treball conjunt entre ajuntament i entitats (juvenils i no juvenils) organitzadores. <br />I això per què ha passat? Doncs senzillament perquè es torna a l’origen del que va ser l’esperit de les barraques, i es dóna veu i part activa a les entitats que en prenen part, a l’hora de programar i planificar com i de quina manera seran, i quan duraran ( de nou, passem dels quatre dies als sis de festa!). Les barraques varen néixer, a proposta del Consell Municipal de Joventut, com una activitat en què les entitats juvenils es podien donar a conèixer a la ciutat, trobar nous membres i associats, i recaptar fons econòmics per a dur a terme la seva activitat durant l’any. Al llarg del temps i a banda de les modificacions en la composició de les entitats presents a les barraques, es va anar perdent l’esperit de participació i treball conjunt, per acabar sent una activitat més del programa de fires, dirigida des de l’Ajuntament. <br />Arran de les tensions, la regidoria anterior (a la qual cal reconèixer, i reconeixem, la tasca que ha fet) ha escoltat les propostes de les entitats, i ha aconseguit crear, a hores d’ara, un espai de col·laboració i participació que mai s’hauria hagut de perdre. Els ajuntaments treballem amb recursos de tots i això ens obliga, per pura honestedat i coherència, a treballar de la millor manera possible. I no hi ha millor manera que treballar per les associacions amb els associacions, i treballar pels joves tenint els joves en compte. Cal fer-los participar activament i unir el seu esforç, la seva energia i el seu voluntarisme, als recursos de tots i a la professionalitat dels tècnics municipals. I fer així realitat la participació, amb el treball i la confiança mútua, entre associacions i institucions, entre societat i civil i Ajuntament. Així seran les barraques enguany i així ha ser de política de Joventut de la nostra ciutat d’ara en endavant. <br />La nostra proposta és la següent:<br />1. Cal ampliar la partida pressupostària de barraques un 50% per tal de poder-les millorar, ja que durant els últims anys el pressupost s’ha mantingut però els costos de les infraestructures s’han encarit notablement. Amb l’ampliació de la partida pressupostària es podrien crear també un ventall d’activitats de tarda/vespre enfocades cap a un públic familiar.<br />2. El fons econòmic de l’Embarraca’t no sortirà de la regidoria de joventut; es tractarà com una partida pressupostària independent o si no s’obtindran els fons de la regidoria de Fires i festes, ja que l’Embarraca’t és el principal espectacle de la nostra festa major i va destinat a tota la població, no només als joves.<br />3. S’han de garantir els recursos i ajudes necessàries des de l’Ajuntament per tal de que l’Embarraca’t sigui gestionat pel CLJF. El Dinamitzador Juvenil de Figueres, situat en la mateixa seu que el CLJF (L’Hotel d’entitats) serà la figura que coordinarà i ajudarà a gestionar l’Embarraca’t al CLJF. <br />4. En el transcurs d’aquest pròxim mandat s’han de traslladar les barraques a un emplaçament més proper al centre de la ciutat per tal de facilitar-ne l’accés a peu i per tal d’integrar-les més a la ciutat.<br />5. Cal facilitar l’actuació dels grups locals en l’embarraca’t sense obligar-los a passar pel concurs Joan Traiter (el qual és d’àmbit nacional).<br />6. Es cedirà el recurs d’una web municipal de l’Embarraca’t al CLJF, amb la supervisió del dinamitzador juvenil, basada sobretot en la participació del jovent de Figueres, podent opinar des de la web durant tot l’any. <br />7. És necessari treballar per ampliar els horaris de l’Embarraca’t, sobretot els dies de més afluència. <br />17 La política de normalització lingüística i de reconstrucció nacional de Catalunya<br />17.1 La política lingüística d’Esquerra. <br />L’objectiu prioritari de la política lingüística per Esquerra és arribar a la plena normalització de l’ús de la llengua catalana com a primera llengua d’ús en tots els àmbits arreu dels Països Catalans. Tanmateix, tot i que la situació actual de la llengua encara no ha assolit el nivell que li pertoca, cal tenir present tot el seguit d’avenços que s’han fet des de la Generalitat de Catalunya durant els anys 2004-2010. Així, s’han impulsat moltes campanyes de dinamització i foment de la llengua, i s’han elaborat i difós molts materials i instruments de suport.<br />La situació és encara especialment crítica en àmbits com ara l’empresarial, la<br />justícia, els mitjans de comunicació, els audiovisuals i la indústria cultural, i alhora és desigual en els diversos territoris de la nació. Des dels ajuntaments cal impulsar, de manera decidida, el procés de normalització lingüística, tant en les activitats de l’Ajuntament com en tots els àmbits de la població, tot aprofitant la tasca feta per la Generalitat de Catalunya.<br />Els objectius fonamentals dels ajuntaments de Catalunya, quant a la política<br />lingüística, han d’anar dirigits a impulsar i consolidar els avenços assolits pel<br />Govern. Aplicant-los, i tenint en compte la idiosincràsia i les necessitats pròpies de cada municipi, ens permetran avançar i enfortir les polítiques que calen a cada ens local. Per això, els objectius fonamentals són:<br />Informar i garantir els drets lingüístics de la ciutadania.<br />Impulsar campanyes de sensibilització amb l’objectiu d’estimular i reforçar actituds favorables a la llengua.<br />Fomentar l’ús del català en activitats lúdiques i culturals —cinemes, concerts, actuacions infantils, biblioteques (clubs de lectura, llibres, diaris i revistes, videojocs i DVDs, etc.).<br />Fomentar el coluntariat lingüístic entre parelles d’estudiants, companys/es de treball, i companys/es d’entitats de persones nouvingudes i entitats diverses —esportives, culturals, socials...<br />Fomentar l'acolliment lingüístic: informació sociolingüística, cursos, activitats i plans d’acolliment.<br />Donar suport a les empreses i als treballadors i les treballadores que fan atenció al públic.<br />Fomentar el compromís i la coresponsabilitat de les empreses, les<br />organitzacions laborals i els sectors professionals a l’hora d’atendre el públic en català.<br />Fomentar les organitzacions empresarials de la responsabilitat social<br />lingüística en el marc de la responsabilitat social empresarial.<br />Informar i difondre recursos lingüístics materials i de suport institucional.<br />D’altra banda, al si del mateix Ajuntament, la política lingüística s’ha d’orientar a la plena normalització de l’ús de la llengua catalana en el seu territori, començant per les seves dependències, ja que encara que la Llei estableix que la llengua pròpia de l’Administració municipal catalana és el català, encara hi ha massa ajuntaments que no la utilitzen de manera habitual i preferent en tots els seus processos interns —policia, serveis de neteja urbana, etc. — i externs —relació amb els proveïdors, etc.<br />Algunes propostes en l’àmbit de la política lingüística<br />Elaborar un Pla municipal de normalització lingüística (PMNL), adequat a les necessitats sociolingüístiques de les diferents zones i que estableixi clarament els objectius prioritaris, les actuacions que cal per assolir-los en els propers quatre anys i la dotació de recursos necessaris per poder dur-los a terme. Aquest Pla, aprovat pel ple, s’ha de revisar, avaluar i actualitzar anualment.<br />Implicar en l’elaboració i execució del PMNL les entitats culturals i esportives, les associacions de defensa i promoció de la llengua, els partits polítics, els sindicats, les organitzacions empresarials i comerciants, les associacions de veïns i veïnes, els col·lectius d’immigrants i de cultures foranes, perquè, coordinadament amb l’Ajuntament, i l’Oficina o el servei local de català en les poblacions on n’hi hagi, actuïn d’impulsors i de supervisors de la normalització lingüística en el seu àmbit d’actuació.<br />Exigir el requisit lingüístic en l’accés i en el manteniment en la funció pública<br />Organitzar totes les qüestions que tenen a veure amb la normalització<br />lingüística transversalment, de manera que l’òrgan que se n’ocupi pugui actuar en tots els departaments.<br />Fomentar l’aprovació de plans de normalització lingüística interns, propis de<br />l’Ajuntament.<br />Informar les empreses, en el moment que sol·liciten l’autorització d’obertura o la notifiquen, de les obligacions lingüístiques que tenen, així com també dels organismes que les poden ajudar a resoldre tant el compliment de la legislació vigent com l’ús prioritari del català com a llengua de qualitat i modernitat.<br />Verificar-ne, en el moment de la concessió de llicències i permisos, que<br />realment es compleix la normativa.<br />Introduir en l’ús informàtic de l'Ajuntament el programari lliure, com a mesura per fomentar l'ús de la llengua catalana.<br />Incloure, a banda de les actuacions previstes al PMNL en l’àmbit sociocultural, clàusules de normalització lingüística en els convenis amb les entitats i oferir el suport tècnic necessari per dur a terme les actuacions que s’hi indiquin.<br />Difondre, a més de les mesures previstes al PMNL des de les àrees municipals relacionades amb l’activitat econòmica i de consum, les subvencions que la Generalitat Valenciana, la de Catalunya i el Govern de les Illes Balears concedeixen a les actuacions normalitzadores i donar ajuts als comerços i a les empreses del municipi que avancin en l’ús del català. Informar que els departaments que atorguen llicències d’obertura de negoci poden gestionar ajudes i oferir el suport necessari —econòmic o tècnic.<br />Informar a les empreses que la Generalitat de Catalunya disposa d’un punt<br />d’atenció que les pot ajudar a incorporar el català en el seu treball quotidià.<br />Fomentar el programa “Voluntariat per la Llengua”.<br />Promoure plans d'entorn municipals per promoure l'ús del català com a llengua comuna i, per tant, com a eina integradora i de cohesió social de l'alumnat, els pares i les mares del municipi.<br />Promoure plans d'acollida municipals que estableixin un protocol per a les<br />persones estrangeres que arribin al municipi, d’acord amb el Pacte nacional per a la immigració.<br />Informar i difondre les activitats, els plans d’acolliment i els materials creats per la Generalitat de Catalunya, entre la població nouvinguda.<br />Vetllar per l'ús del català en tots els mitjans de comunicació local, amb la<br />possibilitat d’utilitzar ocasionalment altres llengües sempre que hi hagi<br />situacions concretes que ho requereixin necessàriament i sempre després<br />d’haver-ho valorat prèviament.<br />Crear campanyes pròpies —o difondre les de la Generalitat de Catalunya—<br />mitjançant accions publicitàries i accions de divulgació, aprofitant dates<br />assenyalades o actes significatius i multitudinaris, en col·laboració amb el<br />Consorci per a la Normalització Lingüística i la Generalitat de Catalunya.<br />Prioritzar la programació d’espectacles, concerts i activitats culturals en català i occità, especialment les adreçades als infants.<br />Vetllar per la qualitat lingüística dels espectacles culturals que s'ofereixen al<br />municipi, i promoure actes conjuntament amb entitats que treballen per la<br />llengua i la cultura catalanes i occitanes.<br />Afavorir la creació i la distribució de literatura en català i en occità, mitjançant certamens i concursos.<br />Promoure, a les biblioteques municipals, les subscripcions de la premsa local, comarcal i nacional en català i occità, així com també el material audiovisual, la connexió a Internet i altres elements relacionats amb les tecnologies de la informació i la comunicació.<br />Afavorir l’intercanvi cultural amb tot l’àmbit dels Països Catalans, com ara<br />trobades de corals, esbarts, diables, intercanvis d’esplais, agermanaments, etc., especialment les adreçades als infants.<br />17.2 Polítiques de normalització lingüística i reconstrucció nacional de Catalunya.<br />Aplicar un “Pla de xoc municipal de normalització lingüística”.<br />La llengua és, avui per avui, un factor de cohesió social de primera magnitud pel que fa a la incorporació de la nova immigració en la societat d'acollida. Cal que Figueres reforci aquesta cohesió, des d'ara mateix, ja que les xifres de nova immigració és una de les més altes de Catalunya. D'altres poblacions, com Vic, han iniciat ja aquest camí i caldria conèixer bé la seva experiència. Podria fer-se en base a un acord específic (per l'excepcionalitat que suposa Figueres en el conjunt del país) amb el Consorci de Normalització Lingüística.<br />Potenciarem el sistema de “parelles lingüístiques” com a recurs idoni per a facilitar l’aprenentatge del català i la socialització de les persones nouvingudes.<br />Ens comprometem a treballar per la normalització lingüística del català en tots els àmbits de la nostra vida ciutadana.<br />Des de l’Ajuntament apostarem pel compromís amb la reconstrucció nacional de Catalunya.<br />Recolzarem totes les iniciatives que tinguin a veure amb la nova llei d’ordenació territorial de Catalunya, la qual ens ha de permetre eliminar l’actual marc provincial i potenciar el marc comarcal i la capitalitat de Figueres.<br />Potenciarem les festes de caràcter nacional: l’onze de setembre, la diada de St. Jordi, St. Joan (festa dels Països Catalans), etc. Hem de recuperar el pes simbòlic del qual gaudien històricament a la nostra ciutat aquests tipus de celebracions, i que sense adonar-nos-en, alguns, s’han descafeïnat. <br />17.3 Recuperació de la memòria ciutadana. <br />El dia 1 de desembre de l’any passat es va celebrar la presentació, al Saló de descans del teatre “El Jardí”, del gruixut volum de L'Abans – Figueres, una història gràfica de la ciutat que aplega prop d'un miler de fotografies. L'acte havia estat organitzat per l'Ajuntament de la nostra ciutat i els mateixos editors, ja que des de l'inici del projecte se signà un conveni de col·laboració entre les dues entitats. Aquest conveni, entre d'altres coses, estableix que el fons fotogràfic aplegat per a la confecció del llibre (tant les imatges publicades com les que no), un cop informatitzat, ha de passar a l'arxiu municipal; cosa que suposa un notable enriquiment del seu fons d'imatges.<br />La resposta de la gent de Figueres davant d'aquesta iniciativa ha estat molt bona. No tan sols va omplir el Saló de descans el dia de la presentació, sinó que l'acollida que ha donat al llibre ha estat excel·lent. Els mateixos editors van dir a l'acte que la xifra de volums venuts a hores d'ara s'acosta als 1.300 exemplars. Aquesta és una prova irrefutable de l'interès que suscita la història de la nostra ciutat entre els nostres conciutadans. Un interès envers el qual convé que hi reflexionem un xic, ja que és un element fonamental per al bon govern de la ciutat. El vicealcalde Francesc Canet, que presentà l'acte, ja va remarcar-ho en la seva intervenció, quan va dir que sovint ni els mateixos governants no són prou conscients de la transcendència de les decisions que prenen. I la història és la qui ens dóna, a governants i a governats, una perspectiva temporal que (per comparació entre l'abans i l'ara) ens permet saber, en realitat, cap a on anem com a ciutat. <br />Però, a part de la comparativa temporal, la història i la memòria ciutadana juguen una altra funció que no és pas menor: ens cohesionen com a grup. En una societat que tendeix a la disgregació i al desarrelament, el fet de compartir una mateixa memòria col·lectiva és un element de cohesió social no pas menyspreable. Conscients d'això, el grup d'Esquerra sempre hem procurat i procurarem alimentar aquesta memòria ciutadana amb la nostra acció de govern. Per això vam vincular la capitalitat de la cultura catalana amb el record i homenatge a Narcís Monturiol; vam impulsar una retolació correcta de places i carrers, i hem donat suport a totes aquelles iniciatives que han anat en aquest sentit. Això sí, procurant sempre vincular aquesta memòria ciutadana amb la general de Catalunya, que no és sinó la suma de totes les memòries particulars de ciutats i poblacions que la constitueixen (i de la seva gent, naturalment). <br /> <br /> <br />18 Política exterior de Figueres <br />18.1 Proposta de perfil de la regidoria de relacions comarcals<br />Tot i que no ens ho hem acabat de creure mai, Figueres és la capital de la comarca i ha d’exercir com a tal. Hi ha una sèrie de factors que, encara que sense voler-ho de vegades, ens obliguen: els serveis sanitaris – hospital –, educatius – gran part dels instituts – i jurídics es troben a casa nostra i són els habitants dels altres pobles qui s’han de desplaçar fins aquí per a poder tenir-hi accés. <br />Creació d’una marca de ciutat potent. Figueres no ha de girar només al voltant del Museu Dalí, que també. S’hauria d’aprofitar l’oportunitat de l’arribada del TAV.<br />Creació de la Targeta Futur, per als joves menors de 16 anys de Figueres i comarca. Aquesta donarà accés a preus reduïts en el transport urbà, teatre, equipaments esportius municipals i activitats organitzades per l’Ajuntament de Figueres.<br />Mancomunar el transport públic.<br />Mancomunar la xarxa d’aigua potable: ETAP i EDAR.<br /> Fomentar l’accés dels joves de la comarca a l’habitatge i a la generació de projectes empresarials propis a la ciutat de Figueres.<br />Subvencionar durant els primers 5 anys amb el 50% de l’IBI per als joves de fins a 35 anys de Figueres i comarca que constitueixin una hipoteca sobre el seu primer habitatge a Figueres.<br />Establir polítiques i aliances turístiques que reforcin els actius de Figueres.<br />Aprofitar la conjuntura de sintonia política per a establir noves línees de col·laboració amb les comarques del Vallespir, Conflent i Rosselló. <br />18.2 Proposta per mancomunar els serveis de transport i crear l’àrea metropolitana de Figueres<br />A les comarques gironines, el desenvolupament econòmic i demogràfic dels anys 60 i principis dels 70 va originar un creixement desordenat de molts municipis, condicionat tant per l’eufòria d’expansió general com per la manca de normatives i la permissivitat de moltes corporacions municipals. L’absència d’una consciència ambiental i de qualitat de vida va permetre que bona part de l’esmentat desenvolupament s’assolís a costa de l’entorn. La gestió municipal democràtica nascuda el 1979 es va haver d’orientar a solucionar bona part dels problemes generats en els decennis anteriors, especialment amb inversions en infraestructures i espai públic. En aquests moments, i malgrat que encara manquen per solucionar definitivament alguns dels problemes generats durant els anys de l’especulació i el creixement desordenat, s’ha començat a repensar el territori com a instrument de competitivitat i desenvolupament, a partir de criteris de respecte pel medi ambient i millora de la qualitat de vida dels seus habitants i usuaris.<br />El municipi de Figueres no és una excepció davant d’aquesta situació, raó per la qual Esquerra proposa crear l’Àrea Metropolitana de Figueres i de mancomunar alguns serveis, entre ells el del transport urbà.<br />El municipi de Figueres se situa al bell mig de la comarca de l’Alt Empordà i ocupa una posició central que ha afavorit que la ciutat s’hagi configurat com a una autèntica capital comarcal. Aquesta posició ha potenciat que sigui ciutat de pas i d’estada en els desplaçaments de persones i mercaderies entre l’Estat i la resta d’Europa però també entre el litoral i l’interior. Figueres juga un paper essencial en les comunicacions amb Europa, no només per ser la primera ciutat que es troba una vegada superada la frontera amb França, sinó també per ser lloc de pas d’importants vies de comunicació internacionals com l’autopista AP-7, la carretera nacional II, la línea del TAV, el ferrocarril convencional, així com d’una important xarxa de carreteres comarcals. En definitiva, la posició privilegiada que té Figueres, tan des d’un punt de vista físic com geogràfic, possibilita que tingui un radi d’influència molt ampli que supera els límits merament comarcals. Aquesta centralitat fa que exerceixi un paper cabdal en el terreny econòmic, social, cultural, de serveis i de comunicacions, fet que atorga cohesió i sentit a l’Alt Empordà.<br />La consolidació de l’Àrea Urbana de Figueres, formada pels municipis d’Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Figueres, Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia d’Alguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran, es manifesta en tendències com la relativa pèrdua de població de Figueres a favor de la resta de municipis de l’àrea urbana, i en l’increment dels serveis oferts a la ciutat central de l’Àrea Urbana. Figueres concentra el 63% dels llocs de treball, el 80% de les places escolars i el 73% del total de la població de l’Àrea.<br />La principal conseqüència d’aquesta consolidació ha estat un considerable augment de la mobilitat a l’Àrea Urbana, bàsicament en transport privat, que no s’ha correspost amb una millora del transport públic interurbà, tot i la posada en funcionament de transport públic de Figueres. Des d’un punt de vista econòmic, aquesta consolidació també es manifesta en la complementarietat que es dóna entre Figueres i la resta de municipis de l’Àrea Urbana. Mentre Figueres es referma com el centre proveïdor de serveis i de mà d’obra, la resta de municipis de l’Àrea Urbana – especialment. Vilamalla, Avinyonet de Puigventós i Vilafant – atrauen les empreses gràcies a una major disponibilitat de sòl industrial.<br />Per tot això proposem: <br />Crear l’Àrea Metropolitana de Figueres. Dins el marc que estableixi dita àrea, es mancomunarien diferents serveis, entre ells el de transport urbà. Les línies d’autobús que actualment es limiten a recórrer gran part del terme municipal, haurien d’ampliar els seus recorreguts permetent així la seva arribada als pobles membres d’aquesta Mancomunitat – Avinyonet de Puigventós, Borrassà, Cabanes, El Far d’Empordà, Figueres, Fortià, Llers, Navata, Ordis, Peralada, Pont de Molins, Santa Llogaia d’Alguema, Vilafant, Vilamalla, Vilanant, Vila-sacra i Vilabertran. Es mantindrien, sempre que fos possible, les freqüències de pas per a permetre un major nombre d’usuaris i així no augmentar el cost d’aquest servei actualment ja deficitari.<br />18.3 Figueres: PORTA CAP A EUROPA<br />La cooperació transfronterera en el marc de l’Eurodistricte<br />LA CAMBRA DE COMERÇ DE L’ALT EMPORDÀ: UNA EINA EN TEMPS DE CRISIS<br />Des de la secció del “Mirador republicà”, es va fer la proposta de creació d'una Cambra de Comerç de l'Alt Empordà. Cal dir que la proposta va aixecar força expectativa, cosa que evidencia que existia un indubtable interès entre els sectors socials afectats. Penso que avui aquest interès encara es manté, si no és que ha augmentat, empès per la situació de crisi que actualment s'ha fet sentir de manera insistent arreu del país. Ja se sap, en moments de crisi, cal organitzar-se, sumar esforços i, sobretot, fer anar la imaginació. Aquestes són unes eines imprescindibles per poder fer front als temps difícils.<br />Les raons aduides aleshores per defensar la proposta, avui són les mateixes, però ara caldria fer-hi una esmena molt important a la idea que aleshores es va plantejar. La creació d'una cambra de comerç que s'adigués a les necessitats actuals no hauria de tenir un marc estrictament comarcal, sinó que hauria d'anar molt més enllà i tenir un inequívoc marc transfronterer. Hauria d'intentar ajuntar els esforços de la nostra comarca i els de l'altra costat de la ratlla fronterera, els de les comarques més pròximes de la Catalunya del Nord. I més ara que la Unió Europea ha tornat a evidenciar el seu interès per la política transfronterera amb una mesura tan espectacular com el desmantellament de les garites que materialitzaven la divisió fronterera. <br />Els pobles que es troben geogràficament propers (a pocs quilòmetres de distància), però que pertanyen a estats diferents, coneixen bé els avantatges que es deriven de la seva situació i ja fa temps que van jugar fort a favor de polítiques transfrontereres. Figueres, en canvi, tot just ha començat a descobrir-les i a prendre'n consciència. Necessitem una entitat comuna: un consorci, una corporació, una cambra...digueu-li com vulgueu. Una entitat que representi, promogui i defensi el comerç, la indústria, els serveis, el turisme, el lleure i la cultura dels territoris dels dos costats dels Pirineus. Una eina per poder treballar de manera efectiva en tots els àmbits proposats. I Figueres pot ser la mà que esgrimeixi en profit de tots aquesta eina. La nostra ciutat hauria de liderar la creació d'aquesta entitat que serviria per aprofundir de manera decisiva i irreversible les relacions transfrontereres i per combatre una crisi que tampoc no coneix fronteres. Naturalment caldrà comptar amb la complicitat dels nostres veïns i de tots els sectors implicats de banda i banda de l'Albera. Creiem sincerament que això és possible d'assolir, que no és cap idea romàntica, sinó una proposta realista i pragmàtica que ens ha d'afavorir a tots. Depèn de nosaltres mateixos que una cosa així sigui possible. <br /> <br />18.4 l’Agermanament amb Sant Petersburg<br />Un agermanament és l’establiment oficial de lligams de cooperació mútua entre ciutats que tenen alguna característica en comú. És indubtable que, en el recent agermanament entre Figueres i Saint Petersburg, ha estat el nexe dalinià el que ha dut a les dues ciutats a formalitzar un vincle d'aquest tipus, que ja fa molts anys que s'hauria d'haver establert.<br />La recent estada de representants municipals a la ciutat nordamericana de St. Petersburg (Florida) ha estat la culminació de més de quatre mesos de reunions amb diferents entitats de la societat civil figuerenca i també empordanesa: Comerç Figueres, Patronat de turisme, Cuina del vent, Escola d’hostaleria, Cellers de la D.O. Empordà... Aquestes trobades van servir per copsar l’energia, les ganes i la il.lusió que tenien tots aquests col.lectius envers el projecte i així donar ales a la regidoria que assumeixo per dur endavant l’agermanament. Aquest nou vincle entre les dues ciutats es va oficialitzar finalment el tretze de gener en el ple de la corporació municipal de Saint Petersburg, per mitjà de la signatura d'un document per part de l'alcalde de St. Petersburg, Bill Foster, i del nostre vicealcalde Francesc Canet. Els eixos que vertebren aquest acord (a més a més dels estudis, la investigació i la difusió de l’obra daliniana, assumits per la Fundació Gala Dalí) se centren en intercanvis juvenils de tota mena: acadèmics, d'idiomes, esportius, d'expressió cultural i artística, etc. Un altre dels punts forts és la promoció turística de la nostra ciutat a Florida, on podrem fer conèixer els nostres principals reclams, així com la nostra oferta gastronòmica, la qual ha d'actuar com a gran embaixada als Estats Units del que allà es coneix com a “dieta mediterrànea”.<br />Les trobades realitzades durant aquesta estada a Florida van tenir un resultat molt fructífer per a la col·laboració futura de les dues ciutats, especialment en les matèries de promoció turística i comercial, medi ambient, cultura, i intercanvis d'estudiants. Un relleu especial mereix la reunió amb els responsable de turisme de l'aglomeració de la Badia de Tampa, que agrupa 21 ciutats de Florida, en la qual es decidí una promoció conjunta de Figueres i Sant Petersburg, i la realització d'un programa de la televisió de Florida sobre la nostra ciutat i el món de Salvador Dalí. <br />Pel que fa a les qüestions mediambientals, una delegació de Florida assistirà a la Figueres Conference celebrada el 14 d'abril d'enguany per explicar la seva experiència de les polítiques d'estalvi energètic i d'aposta per les energies renovables, i per reunir-se amb els responsables del Parc Natural del Cap de Creus, per tal de veure una col·laboració mútua. Pel que fa a la cultura, l'orquestra simfònica The Florida Orquestra realtizarà un intercanvi amb L'Orquestra de Cambra de l'Empordà. Així mateix, hi ha previst realitzar un intercanvi d'artistes i d'estudiants de diferents nivells educatius. En aquest darrer sentit cal recordar que la Universitat de Florida del Sud té uns reputats estudis de ciències marines, que podrien ser una gran oportunitat per als joves figuerencs interessats en aquesta matèria. <br />Durant l'estada a St. Petersburg de la delegació figuerenca no va fallar cap de les entrevistes concertades. D'aquesta manera vam poder explicar algunes de les nostres experiències (com ara la que fa referència a l'estalvi energètic ciutadà) i vam establir contacte amb les Cambres de Comerç i amb la Universitat de St. Petersburg. Un esment especial mereixen la trobada amb el Comitè de Turisme de la badia de Tampa (que engloba 21 ciutats amb un total de més de un milió de persones) i amb el Comitè de relacions internacionals (una institució que es troba a faltar a casa nostra). Vam poder debatre les diferents problemàtiques que ens afecten i exposar els diferents punts de vista. Uns i altres coincidirem en què aquest agermanament pot ser mot profitós per a les dues parts. I nosaltres pensem que pot ser-ho de manera especial per a Figueres i comarca. Ara la pilota és al nostre teulat. Hem de jugar amb ganes i amb afany de victòria.<br />Francesc Canet ha assenyalat que amb aquest viatge s'inaugura de manera brillant un front que fins ara l'ajuntament figuerenc havia deixat desatès, el de la realització d'una política exterior que beneficiï i possibiliti el desenvolupament ciutadà. “En uns moments de crisi, cal precisament anar a trobar les oportunitats, ja que no baixaran pas del cel; cal moure's i espavilar-se”, ha assenyalat el vicealcalde. <br />18.5 El model de cooperació i ajut al desenvolupament d’Esquerra <br />Durant els darrers anys, el model de desenvolupament predominant ha entrat en una profunda crisi mundial, i les conseqüències econòmiques, alimentàries i ambientals han afectat greument a milions de persones. Una situació que ha empitjorat en la mesura que la crisi financera també ha afectat els compromisos dels donants tradicionals d'ajuda oficial al desenvolupament, provocant una forta retallada en el finançament del desenvolupament per als països més empobrits.<br />I ara, quan internacionalment és més reconegut el paper determinant de la cooperació pública descentralitzada en el debat sobre l'eficàcia de l'ajuda, és quan més perilla la pervivència del model català de cooperació municipalista. Un model que va néixer fa 30 anys i que avui està en crisi, com també ho està el principal referent de la cooperació internacional municipalista a casa nostra, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, que enguany celebra els vint-i-cinc anys del seu naixement.<br />I en aquesta crisi hi tenen molt a veure la manca de resultats tangibles, l'aparició d'algunes males pràctiques i la poca connexió del teixit solidari català amb una ciutadania que no percep les polítiques de cooperació com una prioritat per als municipis en temps de crisi, ja sigui perquè no s'ha avaluat prou la feina feta i no s'ha rendit comptes davant la ciutadania o perquè la tasca de sensibilització feta fins ara no ha estat prou eficaç.<br />Davant d’aquesta situació, han començat a aparèixer certs discursos populistes que reivindiquen tancar l’aixeta, com si la cooperació fos un privilegi que només ens podem permetre en èpoques de vaques grasses però que “ara no toca”, oblidant que la solidaritat no és donar el que ens sobra sinó compartir el que tenim, i que el compromís solidari és un acte de responsabilitat i de coherència més que de generositat i prestigi.<br />Avui, defensar el compromís solidari amb el desenvolupament humà significa no només no fer marxa enrere en el seu finançament, sinó desplegar una política pública alineada amb un model de cooperació transformador que, al Sud, acompanyi processos locals per eradicar la pobresa, lluitar contra les desigualtats i prevenir les catàstrofes humanitàries i, al Nord, ajudi a construir una ciutadania crítica solidària i responsable mitjançant l'educació per al desenvolupament.<br />Establir criteris ètics, socials i mediambientals en les compres de béns i serveis municipals i adherir l'Ajuntament a la Xarxa de Compra Pública Ètica.<br />Dedicar el 0,7% dels tributs municipals a polítiques de cooperació per al<br />desenvolupament i la solidaritat internacional. Elaborar un Pla director municipal de cooperació amb la participació dels actors locals de cooperació al desenvolupament on es fixin els objectius, les prioritats geogràfiques i sectorials, les modalitats d'actuació i l'escenari econòmic per als propers 4 anys.<br />Impulsar el codesenvolupament per vincular positivament la migració amb el<br />desenvolupament dels països d’origen de la població nouvinguda, tot vinculant el teixit associatiu local amb els col·lectius de nous catalans i catalanes i prioritzant l'actuació de cooperació al desenvolupament municipal als països d'origen de la població nouvinguda.<br />Activar mecanismes d'avaluació i seguiment de les actuacions ja realitzades en matèria de cooperació al desenvolupament i solidaritat internacional, per aprendre i destacar les bones pràctiques que permetin millorar la qualitat de la nostra actuació en aquest àmbit.<br />Desplegar campanyes de sensibilització, millorar els mecanismes de transparència i activar canals per a la rendició de comptes com el millor mecanisme per enfortir una ciutadania crítica compromesa amb el desenvolupament, la cultura de la pau i els drets humans i alineada amb les<br />polítiques de solidaritat internacional.<br />Comprometre's amb un canvi de model de cooperació al desenvolupament<br />municipalista que cerqui el valor afegit en l'enfortiment de la governança democràtica, la sostenibilitat del desenvolupament i l'equitat entre dones i homes, desplegant polítiques de cooperació directa amb administracions locals dels països socis del Sud i participant activament en els espais de coordinació supramunicipal a Catalunya, en especial amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.<br />18.6 Les polítiques municipals en matèria de cooperació internacional i ajut al desenvolupament<br />Assegurar que el paper del “Consell municipal de cooperació” sigui més vinculant.<br />Estrènyer relacions i compartir determinats posicionaments amb la Coordinadora d’ONG de les comarques gironines, donant ple suport a la cooperació local de les entitats petites, formades bàsicament per voluntaris.<br />Marcar les línies estratègiques de la política municipal en matèria de Cooperació internacional i ajut al desenvolupament:<br />Ajuts d’emergència (catàstrofes humanitàries, mediambientals, sanitàries, etc., causades per guerres i altres tipus de conflictes).<br />Finançament de projectes de cooperació internacional i desenvolupament, els quals es caracteritzin per plantejar-se l’assoliment d’objectius a mig i llarg termini.<br />Col·laboració en campanyes de sensibilització en matèria de solidaritat, dins del nostre àmbit local.<br />Incorporació de criteris ètics en el consum dels productes que es consumeixen habitualment a l’ajuntament, i que permeti la compra de productes de comerç just: cafè, roba, etc. A través d’aquests tipus d’iniciatives es potenciaran certs valors de caràcter solidari i es contribuirà, des d’una administració pública com la nostra, en aconseguir un desenvolupament humà més sostenible.<br />Activar polítiques que afavoreixin la conscienciació sobre el valor de la pau i el codesenvolupament, seguint els criteris de la Llei de Foment de la Pau, (21/2003, de 4 de juliol) a fi de "promoure la cultura de la pau, el diàleg intercultural i interreligiós, contribuir a l'erradicació dels conflictes violents i tractar-ne les causes". (Art. 1.2)<br />Incloure en els pressupostos municipals les dotacions necessàries per a l’execució de mesures d’actuació en matèria de cooperació internacional i desenvolupament segons els següents criteris:<br />Dedicar un 0,7% per a cobrir despeses relacionades amb la Cooperació al Desenvolupament Sostenible.<br />Dedicar un 0,3% per a cobrir despeses relacionades amb la Promoció de la Cultura de Pau. <br />Promoció entre els ciutadans de Figueres dels productes anomenats "comerç just", potenciant-ne una jornada festiva, de la mateixa manera que es fa arreu de Catalunya, organitzant una fira a la Rambla a finals del mes de maig, amb la participació de les entitats de la ciutat.<br />En relació a aquest model de polítiques de cooperació, apostarem i prioritzarem el codesenvolupament mitjançant la participació de les persones nouvingudes, organitzades en entitats i en el desenvolupament dels seus països d'orígen.<br />INDEX<br />1. Una prèvia : de l’ètica a la política……………. p. 1<br /> El codi ètic d’Esquerra : una eina per a la regeneració <br /> política. ……..p. 1<br /> Una campanya electoral autofinançada, coherent amb <br /> la nostra manera de fer política.……..p. 3<br /> 1.3 El decàleg d’Esquerra ..........p. 4<br />2. Una política per a Figueres: fer juntament l’Ajuntament ……….…p. 5<br /> 2.1 Governar “amb” la gent per aturar la desafecció política. ...........p. 5<br /> 2.2 La participació ciutadana a l’ideari republicà. .........p. 7<br /> 2.3 La participació del jovent en el projecte de ciutat............p. 9<br /> 2.4 Fer de Figueres una de les ciutats amb més participació <br /> jove dels Països Catalans.……...p.11<br /> 2.5 Un reglament per a la participació ciutadana............p.13<br /> 2.6 La participació ciutadana com a copció de govern. ...........p.14<br /> 2.7 Una nova manera de governar la ciutat: Figueres <br /> desconcentrada en 5 districtes i el consell municipal <br /> de Vilatenim. ………p.15<br /> 2.8 Invertir en la xarxa de centres socials és invertir en ciutadania. ......p. 16<br />3. Sanejar l’economia municipal .....................p.18<br /> 3.1 El problema estructural de l’economia municipal...........p. 18<br /> 3.2 Pla de sanejament a l’horitzó...........p. 19<br /> 3.3 Transparència en la gestió dels recursos públics. ..........p. 21<br /> 3.4 Una gestió curosa dels recursos econòmics: donar el màxim <br />rendiment als diners públics. ..........p. 22<br />4. L’Ajuntament, una eina al servei dels figuerencs: accel·lerar <br /> el procés de modernització de la gestió municipal adaptant, <br /> amb eficiència i eficàcia, els recursos humans i l’estructura <br /> organitzativa de l’Ajuntament a les necessitats de Figueres. ..……p. 23<br /> 4.1 L’atenció a la ciutadania: els nous reptes de l’OMAC............p. 23<br /> 4.2 Aposta per la continuïtat de FISERSA com a empresa pública. ......p. 24<br /> 4.3 ECOSERVEIS: Una pedra a la sabata del pressupost <br />municipal.………p. 25<br />5. L’ordenació urbana i territorial de Figueres en clau de <br />sostenibilitat. .............................. p. 27<br />5.1 El model urbanístic d’Esquerra..........p. 27<br />5.2 Urbanisme participatiu: un nou Pla General per a vertebrar<br /> el procés de transformació urbana amb l’emergència de <br /> les noves centralitats. ..........p. 31<br /> 5.3 Un creixement controlat de la ciutat...........p. 31<br /> 5.4 L’aposta pel model ferroviari de les dues estacions.….….p. 34<br /> 5.5 La millora de l’espai públic com a factor de cohesió social. .........p. 39 5.6 El compromís d’Esquerra amb el dret a l’habitatge. ..........p. 41 5.7 Polítiques per fer efectiu el dret a l’habitatge. ..........p. 42<br />6. L’ecologia urbana................................p. 52 <br />6.1 La ecologia urbana que defensa Esquerra...........p. 52 6.2 Una ciutat ambientalment sostenible. ..........p. 58 6.3 El model d’Esquerra: la mobilitat sostenible...........p. 62<br /> 6.4 Criteris específics per a la pacificació del trànsit a Figueres. …..p. 66<br /> 6.5 El futur de la Rambla...........p. 70<br /> 6.6 La problemàtica específica de la mobilitat juvenil. ..........p. 71<br />7. Figueres: Una capital emprenedora.…………………….p. 72<br /> 7.1 El desenvolupament local: ampliar la base dels sectors <br /> productius de l’activitat econòmica i enfortir l’oferta urbana <br /> envers l’economia del coneixement..……..p. 73<br /> 7.2 L’economia del coneixement: una prioritat per Figueres. ..........p. 78<br /> 7.3 Les TIC a Figueres...........p. 81<br /> 7.4 Mercat laboral i ocupació en el marc de la nova economia...........p. 84<br /> 7.5 La inserció laboral del jovent en el context de la crisi econò-<br />mica. ..........p. 86 7.6 Propostes per a la inserció laboral dels joves figuerencs. ..........p. 89 7.7 Un model comercial urbà, modern i dinàmic. ..........p. 90<br />7.8 Línies d’actuació per a potencial el comerç figuerenc. ..........p. 94<br />7.9 El turisme: una línia d’actuació estratègica. ..........p. 96<br />7.10 Figueres en el mapa nacional de recursos intangibles <br /> de Catalunya. ..........p. 96<br />8. Figueres: una ciutat on conviure en el marc d’una ciutadania compartida................................p. 99<br />8.1 El model de ciutadania d’Esquerra. ..........p. 99<br />8.2 Una aposta ferma per la cohesió social.........p.101<br />8.3 Generar espai cívic......... p.104<br />8.4 Un criteri bàsic: drets i deures per a tothom. ........ p.105<br />8.5 El procés d’integració de la nova immigració. ........ p.106<br />8.6 La nova ciutadania......... p.109<br />8.7 Enfocar el fet migratori com a una oportunitat. ......... p.111<br />8.8 Pla local de civisme......... p.118<br />9. Figueres: una ciutat que vetlla pel benestar social. ..................... p.119<br /> 9.1 El model de benestar d’Esquerra......... p.119<br /> 9.2 Polítiques d’atenció a les persones......... p.121<br />10. Figueres: una ciutat per a totes les edats i gèneres……………p. 133<br />10.1 Polítiques per a la gent gran. …….p. 133<br />10.2 L’emancipació: polítiques per al jovent..........p.135<br />10.3 Polítiques d’igualtat de gènere..........p.140<br />10.4 Polítiques per a dones. .........p.143<br />10.5 Polítiques per a gais i lesbianes, bisexuals i transsexuals. .........p.144<br />11. Figueres: una ciutat saludable.……………………p. 148<br /> 11.1 El model sanitari d’Esquerra. .........p.148<br /> 11.2 Polítiques de salut per als figuerencs i figuerenques. .........p.149<br /> 11.3 Les polítiques de salut juvenil. .........p.151<br /> 11.4 Polítiques de salut per als joves figuerencs..........p.153<br />12. Una ciutat segura.……………………p. 154<br /> 12.1El model de seguretat ciutadana d’Esquerra..........p.154<br />12.2 Pla estratègic de la Guàrdia Urbana de Figueres. .........p.158<br /> 12.3 Barri de Sant Joan: l’assignatura pendent. .........p.171<br />13. Figueres: una ciutat on es fa justícia..............................p.173<br /> 13.1 El model de justícia de proximitat que defensa Esquerra. .........p.173<br />14 Figueres: Una ciutat educadora. ………………….…p.176<br /> 14.1 El model educatiu d’Esquerra. .........p.176<br /> 14.2 Polítiques de millora educativa. .........p.178<br /> 14.3 La formació com a motor de l’emancipació juvenil. .........p.197<br /> 14.4 Propostes per a desenvolupar la formació dels joves <br /> figuerencs. .........p.199<br />15. Figueres: Una ciutat esportiva.…………………….p.202<br /> 15.1 El model esportiu d’Esquerra. .........p.202<br /> 15.2 Polítiques esportives figuerenques..........p.205<br /> 15.3 Del Montessori al... Pavelló esportiu!.........p.210<br />16. Figueres: Una ciutat cultural ……………………p. 212<br /> 16.1 El model cultural d’Esquerra. .........p.212<br /> 16.2 A Figueres ens cal un model cultural propi. .........p.216<br /> 16.3 Esquerra aposta per la creació d’un Institut de Cultura <br /> per al proper mandat. .........p.216<br /> 16.4 Polítiques culturals. .........p.217<br /> 16.5 El projecte cultural en l’àmbit juvenil. .........p.222<br /> 16.6 Propostes per a què el jovent figuerenc pugui gaudir de la <br /> cultura. .........p.225<br />L’Embarraca’t..........p.227<br />17. La política de normalització lingüística i de reconstrucció <br />nacional de Catalunya...............................p.229<br />17.1 La política lingüística d’Esquerra. .........p.229<br />17.2 Polítiques de normalització lingüística i reconstrucció <br /> nacional de Catalunya. .........p.233<br />17.3 Recuperació de la memòria ciutadana. .........p.234<br />18. Política exterior de Figueres.……………………p. 235<br />18.1 Proposta de perfil de la regidoria de relacions comarcals..........p.235<br />18.2 Proposta per mancomunar els serveis de transport <br /> i crear l’àrea metropolitana de Figueres..........p.236<br />18.3 Figueres: porta cap a Europa. .........p.238<br />18.4 l’Agermanament amb Sant Petersburg.……p. 240<br />18.5 El model de cooperació i ajut al desenvolupament d’Esquerra. ......p.242<br />18.6 Les polítiques municipals en matèria de cooperació internacional <br /> i ajut al desenvolupament..……p.244<br />