CRONOLOGIA
Edat mitjana (s.V- s.XV)
De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453)

• Fins al s. XII...
Textos més antics en català
Segona meitat del s. XII. En prosa i no
estrictament literaris.

Traducció catalana del Forum ...
Autors més importants del període

• Trobadors catalans:
•
•
•
•
•

Guerau de Cabrera
Berenguer de Palol
Guillem de Cabest...
La prosa historiogràfica (les quatre grans cròniques)
s. XIII
• La crònica de Jaume I (1244-1276): El llibre dels feyts
• ...
S.XIV i XV “Segle d’or de les lletres catalanes”:
Crisi del pensament medieval. La revolució de la impremta
La prosa moral...
La poesia
•Jordi de Sant Jordi (València,finals s.XIV- 1424)
Poeta i cavaller. Retorn a les formes trobadoresques.

•Ausià...
La
narrativa

Les novel·les cavalleresques:
Anònim:
• Curial e Güelfa (escrita entre 1435 i 1462)
Joanot Martorell (Gandia...
Edat Moderna: s. XVI al XVIII. DAVALLADA
Durant aquest llarg període de la nostra història
de la literatura, per imperatiu...
S. XIX: La Renaixença
recuperació de la
consciència diferencial
catalana
Revista literària
Restauració Jocs Florals

Estre...
Al segle XIX se succeeixen els moviments literaris:
ROMANTICISME
REALISME
NATURALISME

D. Friedrich,
Honoré de Balzac, esc...
Autors més significatius de la
Renaixença

POESIA
• Bonaventura Carles Aribau (1798-1862)
El seu poema-oda La pàtria (1833...
El tombant de segle
El Modernisme (1892-1911)
afany de modernització
El mateix fenomen de
renovació s’observa arreu
dels centres urbans de
l’Europa industrialitzada:
França- Art Nouveau
Àustr...
A Catalunya, a finals del segle XIX un grup
de joves intel·lectuals (pintors, poetes,
dramaturgs...) es reunien en un barr...
PERÍODES:
ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç)
ANYS DE LLUITA 1892-1900
ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-1911
1982-1900: Artic...
Tensions artista-societat:
La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i
s’acentuen actituds conservadores. La ...
Les alternatives al model narratiu realista
No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una
selecció
subjectiva ...
Novel·la decadentista:
Busca ferir la sensibilitat del lector burgès, temes morbosos, relacions
incestuoses, sacrílegues.....
El teatre: del naturalisme al simbolisme
El teatre és el gènere que s’adiu més amb la voluntat de
l’escriptor modernista d...
La poesia
El gènere es diversifica en tot un ventall de
línies: naturalisme, parnassianisme,
simbolisme, prerafaelitisme.
...
El poeta més important és Joan Maragall, també prosista
(escriví a Diario de Barcelona i textos de teoria literària
com El...
POESIA
• Joan Maragall (1860-1911)
Més enllà de la seva poesia, als seus escrits
periodístics es fa ressò dels problemes d...
Associació d’escriptors en llengua catalana:
http://www.escriptors.cat/?q=autors
Lletra (UOC):
http://www.uoc.edu/lletra/n...
El Noucentisme 1906-1923
Un programa de govern al servei de la
cultura.
Eugeni D’Ors, Xènius (1881-1954)
l’ideòleg del mov...
Amb el Noucentisme va ser possible la normativització del català
gràcies a la tasca de
POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prad...
Les avantguardes
Els moviments plàstics i literaris que se succeiren a Europa des dels
anys previs a la Primera Guerra Mun...
Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924)
Contra els poetes en minúscula.
- Primer manifest català futurista (1921)L’irradiador d...
Josep Vicenç Foix (1893-1987)

Poema visual
El recull de sonets Sol, i de dol de 1947
expressa la seva síntesi de tradició...
Al marge del Noucentisme
Josep Maria de Sagarra (1894-1961)
Poeta, dramaturg i prosista.
Cançoner popular: Cançons de rem ...
La poesia de tradició simbolista
CARLES RIBA (1893-1959)
•

Primer llibre d’estances (1919)
• Les elegies de Bierville (19...
LA REPRESA DE LA NOVEL·LA ( ANYS 30)
Després de la proliferació de la novel·la amb el Modernisme,
el Noucentisme va margin...
L’any 1939 s’inicia una etapa fosca.
La dictadura franquista abolí la Generalitat i l’Estatut
d’Autonomia i
prohibí l’ús p...
La literatura catalana a l’exili
Els diferents grups d’intel·lectuals exiliats
mantingueren viva la literatura catalana:
• Publicació de revistes
• Contact...
SALVADOR ESPRIU (1913-1985)
L’exili interior
Obra influïda per l’existencialisme.
Prosa narrativa
Va conrear el gènere aba...
JOAN OLIVER ,
PERE QUART (1899-1986)
TEATRE
POESIA
1ª etapa: ironia mordaç, crítica sarcàtica. Allò que tal vegada s’edevi...
Poetes fins a la dècada dels 70
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938)
•

Imitació al foc (obra pòstuma)

MÀRIUS TORRES (191...
La poesia dels anys setanta
El corrent poètic predominant trenca amb el realisme històric
i revisa la poesia més formal d’...
MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003)
Els primers llibres denoten una crisi
existencial, poesia reflexiva i
d’home solitari. Post...
POESIA DELS ANYS 80

JOAN MARGARIT (1938)
NARCÍS COMADIRA
(1942)

FRANCESC PARCERISAS
(1944)

PERE GIMFERRER
(1945)

ENRIC...
La narrativa de postguerra
Els narradors, per motius diversos, són figures aïllades,
desvinculats dels moviments literaris...
MERCÈ RODOREDA (1909-1983)

1938
1967

1962

Dins l’univers literari de l’autora cal
destacar la galeria de personatges
fe...
PERE CALDERS (1912-1994)

La seva narrativa és fortament
marcada per l’exili .
La narrativa dels anys seixanta
EL REALISME HISTÒRIC
MANUEL DE PEDROLO (1918-1990)
•
•

Totes les bèsties de càrrega (1967...
BLAI BONET (1926-1997)

AVEL·LÍ ARTÍS-GENER (1912-2000)

La literatura fantàstica
Joan Perucho
(1920-2003)

Jordi Sarsaned...
La narrativa a partir dels anys
setanta
Baltasar Porcel (1937)
Cavalls cap a la fosca

Jaume Fuster (1945-1998)
L’illa de ...
MONTSERRAT ROIG (1946-1991)
Una obra truncada per la seva mort prematura
Sergi Pàmies (1960)
T’hauria de caure la cara de vergonya

Carme Riera (1948)
Te deix, amor la mar com a penyora

Quim Mon...
La renovació teatral dels anys setanta i vuitanta
Autors més representatius:
• Josep M. Benet i Jornet
(Revolta de bruixes...
Poemes inclosos a l’antologia
TROBADORS
• Cerverí de Girona (1258-1285)

• No·l prenatz lo fals marit.
• Guillem de Bergue...
JORDI DE SANT JORDI
•

Presoner.

AUSIÀS MARCH
• Així com cell que es veu prop de la mort.
• Colguen les gents ab alegria ...
Del segle XVI al XIX
•
•

FRANCESC VICENT GARCIA, el Rector de Vallfogona (15791623)
A una hermosa dama de cabell negre, q...
L’escola mallorquina
MIQUEL COSTA I LLOBERA
Lo pi de Formentor.
JOAN ALCOVER
La balanguera,
des de 1996 himne oficial de M...
El Noucentisme
JOSEP CARNER
• Cançoneta incerta
(inclosa a Sons de lira i flabiol de 1927)
• Bèlgica (el poema de l’exili)...
L’avanguardis
me
JOSEP M. JUNOY
• Oda a Guynemer,
inclòs a Poemes i cal·ligrames (1920)

JOAN SALVAT-PAPASSEIT
• El cal·li...
Al marge del
noucentisme

JOSEP MARIA DE SAGARRA
• Vinyes verdes vora el mar,
inclòs a Cançons de rem i de vela (1923)
• A...
CLEMENTINA ARDERIU
• El pendís (1920)
Clementina Arderiu i Carles Riba,
el seu marit.

BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL
• A Mallor...
MÀRIUS TORRES
• La ciutat llunyana (1939)

Màrius Torres

AGUSTÍ BARTRA
• Oda a Catalunya des dels tròpics (1942)
Agustí B...
Dos trajectòries singulars
SALVADOR ESPRIU
• Cançó del mati encalmat
• Assaig de càntic en el temple
dins El caminant i el...
La poesia dels anys setanta
GABRIEL FERRATER
• Floral
• Cambra de la tardor
formen part de Da nuces pueris
(1960)
JOAN BRO...
Els anys 80
MARIA-MERCÈ MARÇAL
• Brida, forma part de Bruixa de dol
(1979)
Ppoint períodes literaris
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Ppoint períodes literaris

709 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
709
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ppoint períodes literaris

  1. 1. CRONOLOGIA
  2. 2. Edat mitjana (s.V- s.XV) De la caiguda de l’Imperi romà (476) fins a l’ocupació de Constantinoble (1453) • Fins al s. XII: ALTA EDAT MITJANA Feudalisme: Sistema d’organització social, política i econòmica. Teocentrisme. Naixement literatures en llengües romàniques. Literatura de tradició oral i lligada a la cort. • Segles XIII-XV: BAIXA EDAT MITJANA Canvis socials i econòmics, aparició dels burgs, crisi espiritual. • Entre finals s. XI i el s.XIII Sorgeix a Occitània (sud de l’actual França)
  3. 3. Textos més antics en català Segona meitat del s. XII. En prosa i no estrictament literaris. Traducció catalana del Forum Iudicum (compendi jurídic visigot) Homilies d’Organyà (sermons religiosos)
  4. 4. Autors més importants del període • Trobadors catalans: • • • • • Guerau de Cabrera Berenguer de Palol Guillem de Cabestany Guillem de Berguedà Cerverí de Girona, l’últim dels trobadors . • Ramon Llull (Mallorca 12321315) Considerat creador de la prosa catalana. Predicà i divulgà la fe cristiana. Alguns dels seus llibres més importants: • Llibre de contemplació, • Llibre d’Evast e Aloma e Blanquerna son fill (inclou el Llibre d’Amic e Amat), • Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties),
  5. 5. La prosa historiogràfica (les quatre grans cròniques) s. XIII • La crònica de Jaume I (1244-1276): El llibre dels feyts • La crònica del rei En Pere, de Bernat Desclot (1283) (Pere II, el Gran) s. XIV • Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328) Lloa la Corona catalanoaragonesa. • Crònica de Pere el Cerimoniós (1385) (Pere III) L’origen de les cròniques es troba en les cançons de gesta. La seva finalitat és informar, però també magnificar les gestes reials i justificar les empreses bèl·liques. Jaume I
  6. 6. S.XIV i XV “Segle d’or de les lletres catalanes”: Crisi del pensament medieval. La revolució de la impremta La prosa moral i religiosa • Anselm Turmeda (Mallorca 1352- Tunis 1450) • La disputa de l’ase L’humanisme • Bernat Metge (Barcelona 1340- 1413) • Lo somni
  7. 7. La poesia •Jordi de Sant Jordi (València,finals s.XIV- 1424) Poeta i cavaller. Retorn a les formes trobadoresques. •Ausiàs March (Gandia, 1400-1459) Pare de la poesia en català, abandona l’herència trobadoresca. •Joan Rois de Corella (Gandia, 1433 -1497) Una concepció plenament renaixentista de la literatura. J.Rois de Corella Ausiàs March
  8. 8. La narrativa Les novel·les cavalleresques: Anònim: • Curial e Güelfa (escrita entre 1435 i 1462) Joanot Martorell (Gandia 1413 - 1468) • Tirant lo blanc (1460 -1468) La narrativa burgesa: Jaume Roig (València, principis segleBenimàmet, 1478) • Spill (1460) Narració en versos de 4 síl·labes, itinerari pel món femení.
  9. 9. Edat Moderna: s. XVI al XVIII. DAVALLADA Durant aquest llarg període de la nostra història de la literatura, per imperatius socials (trasllat de la noblesa, amb la cort, a castella); culturals (enlluernament per les lletres castellanes) i polítics (s. XVIII, Decret de la Nova Planta ) es donà una sensible pèrdua de consciència lingüística que es traduí en una menor quantitat de producció i un empitjorament de la qualitat literària. Tot i així la literatura popular es produí amb regularitat. En aquests segles es donen els moviments artístics següents: Segle XVI. Renaixement Segle XVII. Barroc. Francesc Vicent Garcia
  10. 10. S. XIX: La Renaixença recuperació de la consciència diferencial catalana Revista literària Restauració Jocs Florals Estrena de Terra baixa Poema èpic de Verdaguer L'Au Fènix és un símbol Certàmens poètics restaurats el 1859 que apareix a la Renaixença. Tertúlies literàries
  11. 11. Al segle XIX se succeeixen els moviments literaris: ROMANTICISME REALISME NATURALISME D. Friedrich, Honoré de Balzac, escriptor francès Caminant sobre el mar de boira. pare del Realisme La literatura catalana participa de tots ells, alhora que protagonitza un impuls de recuperació. Émile Zola, autor francès inspirador del Naturalisme
  12. 12. Autors més significatius de la Renaixença POESIA • Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) El seu poema-oda La pàtria (1833) inicia la identificació entre llengua i nació. • Joaquim Rubió i Ors, Lo gaiter del Llobregat (1818-1899) El pròleg del seu recull de poemes Mos cantars (1841) esdevéJacint Verdaguer manifest programàtic del moviment. Reivindica la conquesta d’una literatura pròpia i no satèl·lit de la castellana i la restauració dels Jocs Florals (1859) • Jacint Verdaguer (1846-1902) Figura cabdal de la Renaixença dins del gènere de la poesia. L’Atlàntida (1877), Canigó ( 1886) TEATRE A. Guimerà • Frederic Soler, Serafí Pitarra. Autor de sainets (gatades) • Àngel Guimerà (1845-1924) Anomenat Mestre en Gay Saber el 1877 Cal destacar la seva trilogia realista que inclou Terra baixa (1896) NOVEL·LA • Narcís Oller ( 1846-1930) N. Oller Creador de la novel·la moderna catalana. La bogeria (1898)
  13. 13. El tombant de segle El Modernisme (1892-1911) afany de modernització
  14. 14. El mateix fenomen de renovació s’observa arreu dels centres urbans de l’Europa industrialitzada: França- Art Nouveau Àustria- Jugend Stil o Sezessionstyl Anglaterra- Modern Style o Art Déco Espanya i SudamèricaModernismo ... El seu desplegament abasta a tots els camps de l’estètica: arquitectura, pintura, arts aplicades... Es tracta d’un art burgès, tanmateix els intel·lectuals que el propiciaren van ser molt crítics amb la seva pròpia classe a la qual consideraven materialista i prosaica. Es produeix sovint una ruptura i rebuig mutu que explica, de fet, el final del moviment. A nivell estètic recull influències de procedència diversa fins i contradictòries (decadentisme, simbolisme, esteticisme...) totes tenen en comú l’idealisme espiritual contra el realisme. Venus de l’anglès Rossetti, un dels fundadors de la Germanor Prerafaelita, juntament amb Millais i Hunt.
  15. 15. A Catalunya, a finals del segle XIX un grup de joves intel·lectuals (pintors, poetes, dramaturgs...) es reunien en un barrestaurant, Els Quatre Gats. Hi feien tertúlies, concerts, espectacles, exposicions. Freqüentaven El Cau Ferrat a Sitges on celebraven unes festes ben peculiars que impressionaren els pacífics pescadors que hi vivien. Donaven a conèixer les seves propostes culturals i estètiques en la premsa diària (La Vanguardia i Diario de Barcelona) i revistes com L’avenç i Catalònia. Eren "moderns”, vivien com a bohemis i els devem un llegat artístic molt valuós.
  16. 16. PERÍODES: ANYS DE GESTACIÓ 1881 (revista L’Avenç) ANYS DE LLUITA 1892-1900 ANYS DE CONSOLIDACIÓ 1900-1911 1982-1900: Article de Jaume Brossa a l’Avenç: Viure del passat Actitud oberta i progressista en relació a la cultura europea. (es donen a conèixer autors com Goethe, Nietzsche, Baudelire i D’Annunzio que són traduïts al català) Preocupació per la normalització de la llengua (inici campanya per a la reforma lingüística que culminarà el Noucentisme) Dos corrents ideològics: esteticisme i regeneracionisme, molt distanciats a “L’Avenç" (que es va radicalitzant) i equilibrats a "Catalònia" (1906). Celebració de les Festes Modernistes de Sitges. Publicació de revistes de caire artístic “Quatre Gats” i "Pel&Ploma". 1900-1911: mort de Joan Maragall i Isidre Nonell Aparició revista "Joventut” (1900-1906) Producció novel·lística important (aparició del ruralisme) Assimilació d'escriptors de la Renaixença. Revalorització dels Jocs Florals. Primeres mostres del Noucentisme (1906)
  17. 17. Tensions artista-societat: La societat viu un moment de crisi (guerres colonials) i s’acentuen actituds conservadores. La burgesia vol preservar valors culturals ja establerts i considera els joves intel·lectuals destructors i desiquilibrats. Els artistes veuen els burgesos com éssers materialistes i pragmàtics que no donen a l’art i a l’artista la importància que haurien de tenir. El moviment neix marcat per l’enfrontament entre l’artista (que vol elevar la societat culturalment i espiritualment) i el burgès (que només es preocupa dels béns materials) Els intel·lectuals adopten formes de vida bohèmies. Segons el vessant al qual pertanyen podem subdividir aquests artistes en: ESTETICISTES: partidaris de l’art per l’art. Entenen l’art com una religió, un bàlsam i el seu paper és el de sacerdot o messies que conduirà la societat al canvi. Per a ells l’art és un refugi, una evasió. Constitueixen la bohèmia daurada (Per exemple S. Rusiñol) REGENERACIONISTES: creuen que la renovació vindrà a partir del desvetllament ideològic, donen més importància al
  18. 18. Les alternatives al model narratiu realista No es vol retratar objectivament la realitat sinó fer una selecció subjectiva d’aspectes, suggerir no pas analitzar. Ús d’un llenguatge connotatiu i de figures pròpies del vers (metàfora i símbol) -prosa poèticaEstructura fragmentada, capítols autònoms. Temàtiques: la lluita per l’existència (autorealització individu), relacions home i entorn, conflite individu-societat, dualitat camp-ciutat, visió de la multitud hostil. Obres i autors: Novel·la rural: Ús de l’anomenat llenguatge mascle -aspre i cru-Raimon Casellas: Els sots feréstecs (1901) -Víctor Català (Caterina Albert i Paradís) : Solitud (1905) -Josep Pous i Pagès: La vida i la mort d’en Jordi Fraginals (1912)
  19. 19. Novel·la decadentista: Busca ferir la sensibilitat del lector burgès, temes morbosos, relacions incestuoses, sacrílegues... -Prudenci Bertrana: Josafat (1906) -Alfons Maseras L’adolescent ( 1909) -Miquel de Palol: Camí de Llum: narracions d’un crepuscle (1909) Novel·la costumista: Enfrontament artista-societat presentat en termes de conflicte generacional -Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve (1907) Miquel de Palol
  20. 20. El teatre: del naturalisme al simbolisme El teatre és el gènere que s’adiu més amb la voluntat de l’escriptor modernista de crear art-síntesi, art-total. Desenvolupament del gènere dramàtico-musical (òpera) Teatre d’arrel realista-naturalista: Prenen com a model Ibsen. Entorn i personatges reals, filosofia individualista, vitalista i crítica amb el poder i les injustícies. Teatre de denúncia. - Joan Puig i Ferreter: Aigües encantades (1908) - Ignasi Iglésias: El cor del poble (1902) - Juli Vallmitjana: Els zin-calós (1911) Teatre simbolista: El seu model és Maeterlinck. Creació d’atmosferes poètiques, ambientació màgica, fascinant, incorporació de recursos escènics: so, llum, escenografia, vestuari... - Santiago Rusiñol: L’alegria que passa (1898), El jardí abandonat (1900), Cigales i formigues (1901) - Adrià Gual: Crea la companyia Teatre Íntim (1898) Misteri de dolor (1904), Els pobres menestrals (1908) Ignasi Iglésias
  21. 21. La poesia El gènere es diversifica en tot un ventall de línies: naturalisme, parnassianisme, simbolisme, prerafaelitisme. Inclou els poetes de l’Escola Mallorquina: -Miquel Costa i Llobera, Lo pi de Formentor -Joan Alcover, Cap al tard. Poemes bíblics (La balanguera) Manuscrit de Lo pi de Formentor Autors representatius: -Apelles Mestres, polifaceta (dramaturg, músic, il·lustrador...): Lil·liana (1907) -elements fantasiosos: follets, fades, dones d’aigua-. -Jeroni Zanné, difusor de Wagner: Assaigs estètics, Oda a Salomé, Sonets... -Alexandre de Riquer, pintor i dibuixant: Enyorances, Aplec de sonets.... Il·lustració per a Lil·liana
  22. 22. El poeta més important és Joan Maragall, també prosista (escriví a Diario de Barcelona i textos de teoria literària com Elogi de la paraula on formula la teoria de la paraula viva que surt del cor contra la paraula apresa) Fou traductor de l’alemany, francès i anglès. Tot i que se li han retret falles en la seva llengua literària (sobretots els poetes noucentistes) va crear escola. Pel seu compromís amb la societat del seu temps, va esdevenir la veu de la consciència de la seva classe social. Reculls de poemes: Visions i cants (1900) amb Els cants de la guerra (Oda a Espanya...) Les disperses (1904) Enllà (1906) Seqüències (1911)
  23. 23. POESIA • Joan Maragall (1860-1911) Més enllà de la seva poesia, als seus escrits periodístics es fa ressò dels problemes del seu moment. • Els poetes mallorquins: Joan Maragall • Miquel Costa i Llobera (1854-1922) • Joan Alcover (1854-1926) Recreació del pi de Formentor NARRATIVA • Víctor Català, Caterina Albert i Paradís (1869-1966) • Solitud (1905) novel·la simbolista TEATRE Santiago Rusiñol (1861-1931) • • L’alegria que passa (1898) vessat esteticista Santiago Rusiñol Víctor Català
  24. 24. Associació d’escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.cat/?q=autors Lletra (UOC): http://www.uoc.edu/lletra/noms.html Obres en català: http://www.xtec.es/~jducros /clobrescat1.html
  25. 25. El Noucentisme 1906-1923 Un programa de govern al servei de la cultura. Eugeni D’Ors, Xènius (1881-1954) l’ideòleg del moviment. El glossari Josep Carner (1884-1970) el príncep dels poetes • Els fruits saborosos (1906) 1906 - Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Creció de l’Institut d’Estudis Catalans
  26. 26. Amb el Noucentisme va ser possible la normativització del català gràcies a la tasca de POMPEU FABRA (Barcelona, 1868- Prada de Conflent, 1948)
  27. 27. Les avantguardes Els moviments plàstics i literaris que se succeiren a Europa des dels anys previs a la Primera Guerra Mundial fins al final de la Segona. Cubisme Futurisme Dadaisme Surrealisme
  28. 28. Joan Salvat-Papasseit (1894- 1924) Contra els poetes en minúscula. - Primer manifest català futurista (1921)L’irradiador del port i les gavines (1921) La gesta dels estels (1922) El poema de la rosa als llavis (1923)
  29. 29. Josep Vicenç Foix (1893-1987) Poema visual El recull de sonets Sol, i de dol de 1947 expressa la seva síntesi de tradició i modernitat
  30. 30. Al marge del Noucentisme Josep Maria de Sagarra (1894-1961) Poeta, dramaturg i prosista. Cançoner popular: Cançons de rem i de vela... Poema narratiu: El comte Arnau ... Teatre: L’hostal de la Glòria, El cafè de la Marina... Josep M. de Sagarra Narrativa: Vida privada ... Josep Pla (1897-1981) Professional de l’escriptura, la seva obra en prosa és de difíciñ classificació temàtica. Abasta el dietari, la crònica periodística, les memòries, la narració ... El Quadern gris, Contraban... Josep Pla
  31. 31. La poesia de tradició simbolista CARLES RIBA (1893-1959) • Primer llibre d’estances (1919) • Les elegies de Bierville (1943) Fou també traductor de litertura clàssica (Odissea...) CLEMENTINA ARDERIU (1893-1976) • • Sempre i ara (1946) L’esperança, encara (1968)
  32. 32. LA REPRESA DE LA NOVEL·LA ( ANYS 30) Després de la proliferació de la novel·la amb el Modernisme, el Noucentisme va marginar el gènere novel·lístic. A finals dels anys 20 s’inicià un debat sobre la conveniència del conreu d’una novel·la en català per tal d’aconseguir la plena normalització literària. Amb el Pemi Crexells el panorama narratiu català es vigoritzà. J. Puig i Ferreter: El cercle màgic, 1929 Miquel Llor: Laura a la ciutat dels sants, 1930 Prudenci Bertrana: L’hereu, 1931 Josep M. De Sagarra: Vida privada, 1932 Cales Soldevila: Valentina, 1933 Terea Vernet: Les algues roges, 1934 Francesc Trabal: Vals, 1936 Mercè Rodoreda: Aloma, 1937 Mercè Rodoreda
  33. 33. L’any 1939 s’inicia una etapa fosca. La dictadura franquista abolí la Generalitat i l’Estatut d’Autonomia i prohibí l’ús públic i oficial de la llengua catalana i el seu ensenyament. Molts escriptors van haver d’exiliar-se. La represa de la cultura catalana no fou possible fins ben entrada la dècada dels 50: 1959- aparició revista “Serra d’Or” 1961- creació d’Òmnium cultural 1962- nasqué Edicions 62 1964- retorn de l’exili de l’editorial Proa 1965- s’instituí la càtedra de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona Inici del moviment de la “Nova Cançó” Ús del català a la litúrgia Campanyes a favor de l’ensenyament de la llengua .... La normalització de la llengua i la literatura no fou plena, però,
  34. 34. La literatura catalana a l’exili
  35. 35. Els diferents grups d’intel·lectuals exiliats mantingueren viva la literatura catalana: • Publicació de revistes • Contactes culturals (conferències, tertúlies...) • Edicions que es feien arribar als grups clandestins dels seixanta va obrir-se un A la dècada període per a la poesia en què s’acaba amb la tradició simbolista i s’inicia un acostament dels poetes a la realitat social de l’època (oposició al franquisme) POESIA CIVIL
  36. 36. SALVADOR ESPRIU (1913-1985) L’exili interior Obra influïda per l’existencialisme. Prosa narrativa Va conrear el gènere abans de la Guerra Civil i el va abandonar durant la postguerra. Laia (1932), Ariadna al laberint grotesc (1935) Poesia Cementiri de Sinera (1946), Les hores i Mrs Death (1952) El caminant i el mur (1954), El final del laberint (1955) La pell de brau (1958), Setmana Santa (1971) Reflexions sobre la vida i l’home i també relacionades amb la guerra civil Teatre Antígona (1939) Primera història d’Esther (1947) Una altra Fedra, si us plau (1978)
  37. 37. JOAN OLIVER , PERE QUART (1899-1986) TEATRE POESIA 1ª etapa: ironia mordaç, crítica sarcàtica. Allò que tal vegada s’edevingué (1933). Paròdia • Les decapitacions La fam (1938) Relacionada • Bestiari amb la revolució. 2ª etapa: visió racionalista i escèptica. Ball robat (1958) Comèdia psicològica • Saló de tardor (1947) • Terra de naufragis (1955) Temes com la mort, l’exili i el dolor relacionats amb la posguerra 3ª etapa: ironia, sarcasme, crítica de la’actuació de la burgesia. Vacances pagades (1960)
  38. 38. Poetes fins a la dècada dels 70 BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL (1913-1938) • Imitació al foc (obra pòstuma) MÀRIUS TORRES (1910-1942) • Poesies (inèdita fins 1947) M. Torres AGUSTÍ BARTRA (1908-1982) • A. Bartra Màrsias i Adila (1948) JOAN VINYOLI (1914-1984) • Poesia completa (1975-79) J. Vinyoli JOSEP PALAU I FABRE (1917-2008) Obra poètica avantguardista, propera al surrealisme. J. Palau i Fabre
  39. 39. La poesia dels anys setanta El corrent poètic predominant trenca amb el realisme històric i revisa la poesia més formal d’autors com Carner i Riba. GABRIEL FERRATER (1922-1972) • Da nuces pueris (1960) • Menja’t una cama (1962) • Teoria dels cossos (1966) Actitud de distanciament i escepticisme. Preocupació lingüística. VICENT ANDRÉS ESTELLÉS (1924-1993) • Mural del país valencià (1975) • La clau que obri tots els panys (1954-1957)
  40. 40. MIQUEL MARTÍ I POL (1929-2003) Els primers llibres denoten una crisi existencial, poesia reflexiva i d’home solitari. Posteriorment fa una poesia més compromesa amb la realitat. • • • • • Paraules al vent (1954) El poble (1966) La fàbrica (1972) Estimada Marta ( 1978) Suite de Parlavà (1991) .... També conreà la narració.
  41. 41. POESIA DELS ANYS 80 JOAN MARGARIT (1938) NARCÍS COMADIRA (1942) FRANCESC PARCERISAS (1944) PERE GIMFERRER (1945) ENRIC CASASSES (1951) MARIA-MERCÈ MARÇAL (1952-1988)
  42. 42. La narrativa de postguerra Els narradors, per motius diversos, són figures aïllades, desvinculats dels moviments literaris. LLORENÇ VILLALONGA (1897-1980) 1931 1956 La seva obra refllecteix la fi d’una classe soial: l’aristocràcia rural mallorquina
  43. 43. MERCÈ RODOREDA (1909-1983) 1938 1967 1962 Dins l’univers literari de l’autora cal destacar la galeria de personatges femenins, la troballa de l’escriptura parlada i el reflex del món oníric. Mercè Rodoreda basteix una de les obres més sòlides i universals de la nostra literatura. 1974
  44. 44. PERE CALDERS (1912-1994) La seva narrativa és fortament marcada per l’exili .
  45. 45. La narrativa dels anys seixanta EL REALISME HISTÒRIC MANUEL DE PEDROLO (1918-1990) • • Totes les bèsties de càrrega (1967) El mecanoscrit del segon origen (1974) (la novel·la en català més publicada) Experimentació de tècniques i gèneres narratius. JOSEP M. ESPINÀS (1927) Destaca com a novel·lista i periodista. Un dels fundadors de la Nova Cançó. MARIA AURÈLIA CAPMANY (1918-1991) Va conrear la novel·la, l’assaig i el teatre. • Un lloc entre els morts (1967)
  46. 46. BLAI BONET (1926-1997) AVEL·LÍ ARTÍS-GENER (1912-2000) La literatura fantàstica Joan Perucho (1920-2003) Jordi Sarsanedas (1924-2006) Llibre de cavalleries Les històries naturals Mites
  47. 47. La narrativa a partir dels anys setanta Baltasar Porcel (1937) Cavalls cap a la fosca Jaume Fuster (1945-1998) L’illa de les tres taronges Jesús Moncada (1931-2005) Camí de sirga Terenci Moix, (1942-2003) El dia que va morir Marilyn
  48. 48. MONTSERRAT ROIG (1946-1991) Una obra truncada per la seva mort prematura
  49. 49. Sergi Pàmies (1960) T’hauria de caure la cara de vergonya Carme Riera (1948) Te deix, amor la mar com a penyora Quim Monzó (1952) Uf , va dir ell A part de la novel·la, en els darrers anys s’ha conreat la narrativa breu
  50. 50. La renovació teatral dels anys setanta i vuitanta Autors més representatius: • Josep M. Benet i Jornet (Revolta de bruixes) • Sergi Bellbel
  51. 51. Poemes inclosos a l’antologia TROBADORS • Cerverí de Girona (1258-1285) • No·l prenatz lo fals marit. • Guillem de Berguedà (1138-1192) • Cançoneta leu e plana. RAMON LLULL • • A vós dona verge santa Maria. ANSELM TURMEDA Elogi dels diners.
  52. 52. JORDI DE SANT JORDI • Presoner. AUSIÀS MARCH • Així com cell que es veu prop de la mort. • Colguen les gents ab alegria festes. Imprès de J. Roís de Corella JOAN ROIS DE CORELLA • La balada de la garsa i l’esmerla. Tomba d’A. March a la catedral de València
  53. 53. Del segle XVI al XIX • • FRANCESC VICENT GARCIA, el Rector de Vallfogona (15791623) A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil. CANÇÓ POPULAR Lo mariner. (A la vora de la mar) RENAIXENÇA • BONAVENTURA CARLES ARIBAU La pàtria (1833) • JACINT VERDAGUER Canigó. (Epíleg. Los dos campanars) (1886) Poesia èpica • • Vora la mar (datat el 1883) (inclòs a Flors del calvari, 1895) Poesia lírica. Mossèn Cinto Verdaguer
  54. 54. L’escola mallorquina MIQUEL COSTA I LLOBERA Lo pi de Formentor. JOAN ALCOVER La balanguera, des de 1996 himne oficial de Mallorca. Mossèn Costa i Llobera Joan Alcover El Modernisme JOAN MARAGALL La vaca cega (escrit l’estiu de 1893) Oda a Espanya, forma part de la trilogia Els tres cants de la guerra inclosa a Visions i Cants (1900) Joan Maragall
  55. 55. El Noucentisme JOSEP CARNER • Cançoneta incerta (inclosa a Sons de lira i flabiol de 1927) • Bèlgica (el poema de l’exili) Josep Carner Relacionada amb l’Escola Mallorquina i el Noucentisme M. ANTÒNIA SALVÀ • L’encís que fuig (inclòs a Espigues i flors de 1926) M. Antònia Salvà
  56. 56. L’avanguardis me JOSEP M. JUNOY • Oda a Guynemer, inclòs a Poemes i cal·ligrames (1920) JOAN SALVAT-PAPASSEIT • El cal·ligrama 2, dins El poema de la rosa als llavis (1923) • Tot l’enyor de demà , dins L’irradiador del port i les gavines (1921)
  57. 57. Al marge del noucentisme JOSEP MARIA DE SAGARRA • Vinyes verdes vora el mar, inclòs a Cançons de rem i de vela (1923) • Aigua-marina , dins Àncores i estrelles (1936) La poesia de tradició simbolista CARLES RIBA • Poema n.8 del segon llibre d’estances (1930) • Súnion, dins Les elegies de Bierville (escrit a l’exili i publicat el 1943)
  58. 58. CLEMENTINA ARDERIU • El pendís (1920) Clementina Arderiu i Carles Riba, el seu marit. BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL • A Mallorca, durant la guerra civil dins Imitació al foc (1938) ROSA LEVERONI • Elegies de la represa, VI (1952) Bartomeu Rosselló-Pòrcel Rosa Leveroni
  59. 59. MÀRIUS TORRES • La ciutat llunyana (1939) Màrius Torres AGUSTÍ BARTRA • Oda a Catalunya des dels tròpics (1942) Agustí Bartra JOAN VINYOLI • Les boies, inclòs a Cercles (1979) Poesia de tradició vanguardista JOSEP VICENÇ FOIX • Sol, i de dol (1947) • És quan dormo que hi veig clar (1939) J.V. Foix
  60. 60. Dos trajectòries singulars SALVADOR ESPRIU • Cançó del mati encalmat • Assaig de càntic en el temple dins El caminant i el mur (1954) PERE QUART (Joan Oliver) • Corrandes d’exili dins Saló de tardor (1847) • Vacances pagades (1960)
  61. 61. La poesia dels anys setanta GABRIEL FERRATER • Floral • Cambra de la tardor formen part de Da nuces pueris (1960) JOAN BROSSA • Poema visual • Eco inclòs a Rua de llibres (1980) VICENT ANDRÉS ESTELLÉS • Els amants MIQUEL MARTÍ I POL • L’Elionor, dins La fàbrica (1972)
  62. 62. Els anys 80 MARIA-MERCÈ MARÇAL • Brida, forma part de Bruixa de dol (1979)

×