Esther Vega

  • 188 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
188
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. JOC BRUT
  • 2. Biografia
    • Manuel de Pedrolo (l'Aranyó 1918 - Barcelona, 1990). Comença estudis de batxillerat a Tàrrega, i els acaba a Barcelona on s'havia traslladat el 1935. Inicià estudis de Medicina, que no prosseguí. Militant de la CNT, participà en la Guerra Civil, que acabà en un camp de concentració. Després de fer diversos oficis es trasllada a viure a Barcelona l'any 1946, on comença a escriure amb regularitat. Es guanya la vida treballant en una oficina d'informació i amb feines editorials: assessor literari, corrector i traductor. Conreà l'assaig, la poesia, el teatre i la novel·la, destacà en aquesta última, essent potser la seva obra una de les més prolífiques de la literatura catalana. Com a dramaturg destaquem Homes i no (1959), Tècnica de cambra (1961) i Darrera versió per ara (1963). Com a novel·lista ressaltem, en una primera etapa (1952-1956) Avui es parla de mi (1953, publicada el 1966) , Domicili provisional (1953, publicada el 1956) i Cendra per Martina (1952, publicada el 1966); en una segona etapa (1957-1971) Totes les bèsties de càrrega (1965, publicada el 1967), la tetralogia La terra prohibida , el cicle del Temps obert que comença amb un Un camí amb Eva (1963, publicada el 1968); cal destacar, també les novel·les policíaques Joc brut (1965) i Mossegar- se la cua (1968); conreà també la ciència-ficció, d'on sorgirà la seva novel·la més coneguda, El mecanoscrit del segon origen (1974), reeditada múltiples vegades i Trajecte final (1975); i ja en els seus últims anys, Sòlids en suspensió (1985). L'any 1979 li fou concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Podem considerar l'obra de Pedrolo com una de les més importants de la literatura catalana contemporània, tant per la seva prolixitat, diversitat temàtica i tècnica com per la seva popularitat.
  • 3. Caracteristiques de la novela policiaca
    • La novel·la policial que va començar sent un enigma que es proposava al lector, un desafiament a la seva imaginació i la seva capacitat deductiva, amb el pas dels anys el gènere va ser evolucionant cap a formes molt més complexes que pertoquen a la descripció de la societat en general, les seves parts més fosques, i els tipus de persones que prosperen en aquests ambients
    • Durant el segle XIX, el detectiu d'aquestes novel·les va fer triomfar la raó per sobretot, a més de demostrar la seguretat i tranquil·litat de posseir el món. La figura del detectiu privat neix com una crítica a la policia institucional de l'estat, ja que es considerava que havia fracassat amb les seves responsabilitats. La novel·la policial s'acosta a la naturalesa humana d'una manera molt més crua que altres gèneres, mostrant la part amarga tant de les persones com de les societats. El detectiu, que va començar sent un personatge burgès, elegant i ociós (policial anglès), va anar evolucionant cap al tipus dur que bussejava en la inmundicia del seu temps (policial nord-americà o negre). Mentre al principi només es mostraven els fets i les investigacions del detectiu, després es va anar posant major èmfasi en la vida i motivacions del delinqüent i les arrels socioculturals de la delinqüència. La novel·la negra va evolucionar i es vulgarizó gràcies al seu èxit en col·leccions populars cap al subgénero del thriller, on es barreja de novel·la policíacas i la novel·la d'aventures. Hi ha tires còmiques com aquesta en tot el màniga de Detectiu Conan dissenyat pel renombrado de mangaka Gosho Aoyama (1829), amb la Policia Metropolitana en Scotland Yard. En aquests anys també es va prohibir la tortura per a la confessió dels criminals i va començar a buscar-se indicis perquè un sospitós confessés la seva culpabilitat