O u 1_eso

2,605 views
2,388 views

Published on

Published in: Travel, Technology
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,605
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
809
Actions
Shares
0
Downloads
19
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

O u 1_eso

  1. 1. LA O/U ÀTONES Montse Ciberta
  2. 2. PRONÚNCIA • Les vocals o i u en síl·laba àtona es pronuncien [u] en català oriental: carro, mural, pomera, torradora…
  3. 3. NOMS: A FINAL DE MOT • La majoria de substantius i adjectius masculins acaben en –o: lavabo, suro… i fan el plural afegint-hi una –s: lavabos, suros… • La forma del plural d'alguns mots, pronunciats [us] en català oriental, és escrit -os: boscos, passos, complexos, textos, lluços. PERÒ els noms acabats en -u al singular, fan el plural en -us: liceus, europeus, daus. Alguns noms són invariables: cactus, porus, globus, sinus, cosinus, tipus. • S’escriu –u la lletra final dels mots acabats en els diftongs decreixents au, eu, iu, ou: babau, ateu, actriu, brou…
  4. 4. NOMS: ENMIG DE MOT •En els mots derivats escrivim o/u segons el primitiu: foc/foguera, culpa/culpable. •S'escriuen amb o: assortir, brúixola, Empordà, Joan, nodrir, sofrir, tonyina, avorrir-se, cobrir, govern. I els següents acaben en -ol: capítol, cérvol, pèndol, cònsol, plànol, escrúpol, rètol, esdrúixol, rínxol, títol. •S'escriuen amb u: bufetada, mussol, suportar, butxaca, subornar, turment, muntanya, sufocar, tramuntana. I en - ul: estímul, vestíbul, mòdul, múscul, pòmul, patíbul.
  5. 5. VERBS: FINAL DE MOT • La 1ª persona del singular del present d'indicatiu de molts verbs, pronunciats [u] en català oriental, s'escriu -o: canto, temo, serveixo, dormo.
  6. 6. VERBS: ENMIG DE MOT • La pronunciació de la 1ª persona del present d'indicatiu indica com cal escriure o/u, les formes en què vocal sigui àtona: obro/obria, jugo/jugaré. • EXCEPCIONS. En els verbs següents escrivim la vocal de l'arrel o sempre que sigui àtona: cosir, collir, escopir, tossir i sortir (i derivats): cosiré (cuso). I en els verbs poder i voler seguim la mateixa norma que en el cas anterior, llevat del present de subjuntiu: pugui, puguis, vulgui, vulguis…

×