Your SlideShare is downloading. ×
0
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Pere calders contes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Pere calders contes

445

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
445
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. PERE CALDERSCròniques de la veritat ocultaEl problema de l’ÍndiaEls catalans pel mónL’arbre domèstic
  • 2. El problema de l’Índia
  • 3. El problema de l’ÍndiaEl conte se centra en l’experiència que té el protagonista amb la religió hinduista.Com a introducció, Calders dóna per sabut que tothom sap que els hindús adorenels animals fins al punt que són sagrats, però diu que el que no és obvi és que lamajoria de gent ignori que aquesta adoració envers aquest tipus d’animals sigui tanincondicional i absoluta. El personatge principal se’n va a Venerés, a l’Índia. Al sortir de l’hotel on s’haviaallotjat, veu una vaca que “caminava deixada per la vorera, sense aparença detenir amo ni guardià”. Veient això, creu que el que ha de fer com a europeu queés, és anar a buscar un policia per explicar-li el que acaba de passar. El policia lidiu que la vaca els guarda i que no li faci res, que el que ha de fer és canviar decamí i no causar-li cap molèstia. S’adona que a tot arreu hi ha vaques i la gent lestracta amb cortesia.Argument
  • 4. El problema de l’ÍndiaArgumentD’altra banda, hi ha una noia anglesa que l’havia enamorat i, com a galant que és,va a buscar un ram de flors. Tot i així, una vaca el veu de lluny i es disposa a anarcap a ell per tal de menjar-se el seu ram de flors. Ell no pot dir res perquè si el seuram li venia de gust menjar-lo, estava obligat a donar-l’hi, però això el molesta iplaneja una estratègia per tal que la vaca no es torni a menjar les seves flors. A la floristeria encarrega dos rams; un d’econòmic, de poca categoria, i l’altreopulent. El primer ram el faria servir per satisfer la voracitat de la vaca, mentreque el segon demana que el posin en una capsa, ben tapat. Quan passa pel costatde la vaca, aquesta es menja el ram de poca categoria. El policia, que en aquellmoment estava allà, li agraeix que hagi ofert el seu ram a la vaca, però elprotagonista li explica al policia que el ram era l’”econòmic” i que té l’altre debona qualitat. El policia, quan escolta el que acaba de dir, s’enfada i el deté jaque diu que havia comès un delicte, el delicte de fer trampa a una vaca sagrada, iel condemnen a tres mesos de presó.
  • 5. El problema de l’ÍndiaPersonatges Protagonista (Jo)El protagonista és un home europeu que viatja a l’Índia, però no ens explica perquin motiu ni ens diu el seu nom. Podem considerar-lo molt galant amb les donespel fet de regalar-li un ram de flors a la seva enamorada (“m’havia enamorat i,galant com sóc, i sabedor d’allò que és plaent a les dones, un dia em vaig disposara anar-la a veure portant-li un ram de flors realment opulent), però alhora éstrampós i ignora el seu engany davant el policia. Es mostra escèptic ja que creuque aquesta norma sobre les vaques sagrades no té cap mena d’importància peròque, finalment, aquest fet farà que acabi a la presó.   VacaLa vaca és un personatge important ja que, a partir d’aquesta, apareix el fetabsurd del conte amb què es troba el protagonista, i reacciona de la pitjor manera.“Oblidadís de totes les conveniències, vaig posar-li la mà plana damunt del nas (oallò que les vaques tenen com a nas) i li vaig empènyer cap endarrere.”
  • 6. El problema de l’ÍndiaPersonatges PoliciaDes de la visió del protagonista, el policia es converteix en el personatgeantagonista a aquest ja que li crida l’atenció i li prohibeix fer qualsevol cosa a lavaca, perquè és sagrada. El protagonista, al no entendre aquests valors i costumssagrats, no li fa cas, però està actuant malament.  Noia anglesa Un altre personatge de força importància però que no apareix en tot el conte és lanoia anglesa de la qual s’enamora el protagonista. El ram de flors que es menja lavaca és realment un regal del protagonista per a ella. Tot i així, des del primermoment en què apareix la vaca, el conte se centra en la història de la vaca i elprotagonista.
  • 7. El problema de l’ÍndiaLlenguatgeCom en tots els contes de Calders, el llenguatge que predomina en aquestconte és el llenguatge estàndard. Calders fa servir un llenguatge i unamanera d’expressar-se molt precisa i clara, és molt fàcil d’entendre i,fins i tot, aconsegueix donar riquesa al llenguatge i apropar-se al lector.“D’una manera més o menys precisa, tothom sap l’adoració que els indús dediquenals animals. Ara bé: el que la majoria de la gent ignora és que aquesta adoraciósigui tan actual i, sobretot, tan absoluta.”
  • 8. El problema de l’ÍndiaTemps ImplícitPel que fa al temps narratiu, l’acció succeeix en aproximadament uneshores o gairebé un dia, el dia següent de l’arribada a la ciutat de l’Índia. “L’endemà darribar-hi vaig sortir de l’hotel disposat a passejar”  Explícit Pel que fa al temps explícit, està en passat, per tant és un fet anterior,però Calders no ens especifica el temps històric en que succeeixen els fets,és a dir, no ho determina.
  • 9. El problema de l’ÍndiaEspaiNarradorEl lloc on succeeix l’acció és a Benarés, una ciutat de l’Índia.“La primera vegada que vaig anar a Benarés, em pensava que segons quinescoses ja no passaven i que, en el fons del fons, no havien passat mai.” El narrador està en primera persona, ja que és el propi personatgeprotagonista qui explica la història i els fets que succeeixen.“Així doncs, l’endemà d’arribar-hi vaig sortir de l’hotel disposat a passejar, ila meva primera troballa en el país estrany, la primera sorpresa, diríem, vaésser una vaca que caminava deixada anar per la vorera [...]”
  • 10. El problema de l’ÍndiaTècniques d’elocucióEn aquest conte apareixen les tres tècniques d’elocució que caracteritzen un textnarratiu; la narració, la descripció i el diàleg. Tot i així, trobem que la narració i eldiàleg són les dues tècniques que hi apareixen més, com veiem:“ – Mireu policia: allí hi ha una vaca perduda – li vaig dir-. Si no la recolliu, faràalguna cosa que alterarà l’ordre públic...-Que ella ens guardi a vós i a mi, foraster – respongué-. Les meves mans no sónprou pures per a forçar la seva voluntat. El que heu de fer és canviar de camí i nocausar-li molèstia.” “Estava al carrer, agafant el ram amb les dues mans, a l’espera que passés un taxi,i heus aquí que una vaca em va veure de lluny i em va mirar amb simpatia. Amb unposat garneu, aquella bèstia es va posar a caminar cap allí on em trobava i, enarribar, va olorar-me una bona estona, sense portar-hi gens de pressa.”
  • 11. El problema de l’ÍndiaTècniques narrativesCivismeTedi vitalIroniaPersonatges caricaturescosAbsurdMoralina
  • 12. El problema de l’ÍndiaAbsurd / ImaginariEnsenyament moralEn aquest conte apareix el recurs de l’absurd que fa referència a la vaca sagrada ials fets que passen amb el protagonista. Aquest absurd o imaginari ens porta areflexionar sobre una conducta millor per tal de tenir més respecte pels costumsde les altres cultures. La conducta moral que Carner vol criticar és l’estranyesa davant dels costums ivalors de les altres cultures i com reaccionem envers aquests. Vol aconseguir unamillor conducta per tal de ser més respectuosos amb els valors, les lleis i costumssagrats de les religions d’altres països.Hem de comprendre com viu la gent encara que tinguin una concepció moltdiferent de veure i viure la vida a nosaltres, i ho hem de saber acceptar, tenintmés consideració i respecte.
  • 13. Els catalans pel món
  • 14. Els catalans pel mónArgumentEl conte comença quan, un home, el mateix narrador de la història, se’n va aYakri, Birmània, per vigilar una expedició del blanc d’Espanya. Quan arriba alpoble, un reietó local li ofereix hospitalitat de bona llei, i ell accepta. Elprotagonista explica que l’estada allà és una festa contínua. Canten, ballen imengen de matí a vespre, però arriba el dia del comiat i el reietó organitza unagran gala.Posen música típica d’aquell indret i surten a ballar dues-centes ballarines moltatractives, que dansen sense parar d’una manera “monorítmica”. Ell, al veure quesempre és el mateix ball i la mateixa música, diu en català que prefereix les dansesde Castellterçol. Seguidament, un lloro del rei li respon, també en català, quemillor que no ho digui en veu alta perquè el rei es pot enfadar. L’home no sap comreaccionar perquè ho ha dit en un català tan correcte, que se li talla l’alè.
  • 15. Els catalans pel mónArgumentTot i així, dissimula davant del rei, però aquella mateixa nit va buscar al lloroperquè li expliqués la seva història. Li va explicar que era un lloro de Cadaqués,català, i que havia arribat fins aquí per atzars de la vida. Aquests dos personatgesvan començar a parlar del Mediterrani i de les seves esperances per tornar-lo aveure.El conte acaba quan explica que, per moltes coses que els separaven, hi havial’idioma que els unia, i tenien records comuns. Al dia següent, en marxar de Yakri,l’home va tornar amb el cor més tendre que el dia de l’arribada.
  • 16. Els catalans pel mónPersonatges ProtagonistaEl protagonista és un home català que ha hagut de marxar de Catalunya per motiuslaborals. Aquest personatge, com el lloro, es caracteritza pel sentiment profundque senten cap a Catalunya. Monarca (reietó local)El monarca és el personatge que ofereix hospitalitat al protagonista, però no és unpersonatge molt important ni rellevant en la història.
  • 17. Els catalans pel mónPersonatges LloroEl lloro és el personatge que forma part de l’element absurd o imaginari delconte, ja que es tracta d’un lloro català. Fa temps que es troba a Tot i així,El sentiment per la seva estimada Catalunya és sempre present. El fet d’estimar Catalunya, tenir una sentiment profund cap a Catalunya, lamateixa cultura i la mateixa llengua és el que uneix al lloro i al protagonista.
  • 18. Els catalans pel mónLlenguatgeCom en tots els contes de Calders, el llenguatge que predomina en aquest conte ésel llenguatge estàndard. Calders fa servir un llenguatge i una manera d’expressar-se molt precisa i clara, és molt fàcil d’entendre i, fins i tot, aconsegueix donarriquesa al llenguatge i apropar-se al lector.“Va dir-ho en un català tan correcte que de moment se’m va tallar l’alè. Home demón com era, vaig dissimular davant del rei, però aquella nit, quan tothomdormia, vaig cercar el lloro, que va explicar-me la seva història. Era un llorocatalà, de Cadaqués, i havia arribat fins allí per atzars de la vida.”
  • 19. Els catalans pel mónTempsImplícitPel que fa al temps implícit, els fets succeeixen en aproximadament un parell de dies; desque arriba, fan la festa de comiat amb ball i cançons, fins que marxa de Yakri.“Parlàrem del Mediterrani i de les nostres esperances de reveure’l, i l’endemà de bon matí,en marxar de Yakri, tenia el cor més tendre que el dia de l’arribada.” ExplícitPel que fa al temps explícit, està en passat, per tant és un fet anterior, però Calders no ensespecifica el temps històric en que succeeixen els fets, és a dir, no queda determinat.
  • 20. Els catalans pel mónEspaiNarradorEls fets succeeixen Yakri, un poble de Birmània.“Una vegada vaig anar a Birmània vigilant una expedició de blanc d’Espanya. Elviatge va anar força bé, i en arribar a Yakri, un reietó local m’oferí hospitalitat debona llei.” Es tracta d’un narrador en primera persona, un narrador protagonista, ja que és elpersonatge central que explica la història i els fets que succeeixen.“Les residències reials d’aquells països són com una mena de parc, on bèsties ipersones viuen en comú, guardant determinades diferències. Hi ha una granquantitat d’ocells, elefants de jardí, felins, tortugues sagrades i profanes, insectesde la temporada i altres animals, tan rars que arriben a fer respecte.”
  • 21. Els catalans pel mónTècniques d’elocucióEn aquest conte apareixen les tres tècniques d’elocució que caracteritzen un textnarratiu; la narració, la descripció i el diàleg. Tot i així, trobem que la narració i eldiàleg són les dues tècniques que hi apareixen més, mentre que la descripció no éstan usada en aquest conte, com veiem:“Després de sentir cantar gent de totes les contrades del país, sortiren dues-centesballarines, que es posaren a dansar d’una manera monorítmica. El ball va allargar-se hores i hores, sempre igual, sempre amb la mateixa cadència.” “Quan el tedi s’apoderà de mi, vaig dir a manera d’expansió, en català i alçant laveu:-Mal per mal, m’agraden més les danses de Castellterçol...”El lloro va fer un crit gutural i dirigint-se a mi digué:-No us emboliqueu. Si us sent el Gran Intèrpret esteu perdut.”
  • 22. El problema de l’ÍndiaTècniques narrativesCivismeTedi vitalIroniaPersonatges caricaturescosAbsurdMoralinaAtzar i destí (determinisme)
  • 23. Els catalans pel mónAbsurd / ImaginariEnsenyament moralEn aquest conte apareix el recurs de l’absurd que fa referència al fet que un lloro sigui català, deCadaqués, i que exageri la capacitat dels lloros de reproduir paraules fins a arribar al llenguatgehumà.El que més impacta en el protagonista és que el lloro parli en un català molt correcte, i és la llenguacomuna el que els uneix.  L’ensenyament moral que pretén transmetre Calders és el fet que tots els catalans, fins i tot elsanimals (per tant, exagera), siguin on siguin o facin el que facin, sempre podran pensar i recordaramb Catalunya i tot el que representa per ells. Podran trobar aquest sentiment en el lloc que menyss’espera. El lloro es converteix simbòlicament en el record o l’esperança de la seva terra, la seva Catalunya.L’atzar i el destí són dues característiques que són presents en el conte ja que és de moltacasualitat que un lloro de Cadaqués i el protagonista s’hagin trobat a Birmània, a l’altra banda delmón. Aquest conte també té un significat especial, relacionat amb l’exili i la posterior postguerra deCalders. El que ens vol mostrar amb aquest conte és que tot els catalans, fins i tot els animals, vanhaver de marxar del seu territori, però tenen l’esperança de tornar algun dia.
  • 24. L’arbre domèstic
  • 25. L’arbre domèsticArgumentLa història comença quan un home s’adona que al menjador de casa seva haaparegut un arbre que és totalment real i que creix i va arrencant les rajoles delterra, arribant fins al sostre. Davant d’aquest fet, va a la policia per tal d’explicar-li el que li acaba de passar, però el capità li diu que aquest fet és impossible, jaque si fos veritat, tot podria ser possible. El policia no se l’acaba de creure i finalment li diu que li farà un xec ja que aquestsecret és d’interès nacional. El protagonista es nega a rebre diners ja que defensala pàtria i no vol ni un cèntim. Al cap de quatre dies, el protagonista rep una carta del rei agraint-li i donant-li lesgràcies, i amb aquest gest per part del rei, l’home se sent realment ben pagat.
  • 26. L’arbre domèsticPersonatgesEls personatges d’aquest conte no apareixen molt caracteritzats, la sevacaracterització tan física com psicològica no és rellevant. Tot i així, els personatgesque predominen en el conte són el protagonista, el policia i l’arbre. Protagonista El protagonista és el personatge principal, un noi que es caracteritza perquè noevoluciona en tot el conte, és a dir, és un personatge pla. L’única informació querebem d’ell és que no té parella, viu sol a casa seva. “...i, no tenint persona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar lapolicia.”
  • 27. L’arbre domèsticPersonatgesPolicia Es tracta del personatge secundari, el policia, dotat d’uns grans bigotis ivestit d’una forma molt elegant. Arbre L’arbre fa referència al personatge natura, i alhora al fet absurdd’aquest conte, ja que apareix al menjador de casa del protagonista.
  • 28. L’arbre domèsticLlenguatgeCom en tots els contes de Calders, el llenguatge que predomina en aquest conte ésel llenguatge estàndard. Calders fa servir un llenguatge i una manera d’expressar-se molt precisa i clara, és molt fàcil d’entendre i, fins i tot, aconsegueix donarriquesa al llenguatge i apropar-se al lector.“Un matí, en llevar-me, vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascutun arbre. Però no us penseu: es tractava d’un arbre de debò, amb arrels que esclavaven a les rajoles i unes branques que es premien contra el sostre.”
  • 29. L’arbre domèsticTemps Implícit Pel que fa al temps narratiu, la història succeeix en aproximadament cinc dies, jaque el conte comença quan apareix l’arbre al menjador de casa del protagonista iacaba quan rep la carta del rei al cap de quatre dies:”Al cap de quatre dies vaig rebre una carta del rei donant-me les gràcies. I qui,amb això, no es sentiria ben pagat?”  Explícit Pel que fa al temps explícit, es tracta d’un fet anterior ja que està escrit en passatperò Calders no ens especifica el temps històric en què succeeixen els fets, és adir, que no queda determinat.
  • 30. L’arbre domèsticEspaiNarradorEls llocs on succeeixen els fets son a casa del protagonista (quan veu l’arbre) i lacomissaria on va a explicar al policia el que ha vist. “...vaig veure que en el menjador de casa meva havia nascut un arbre.” “Vaig veure de seguida que allò no podia ésser la broma de ningú, i, no tenintpersona estimada a qui confiar certes coses, vaig anar a trobar la policia.”  El narrador està en primera persona, ja que és el propi personatge protagonista quiexplica la història i els fets que succeeixen.“En aquesta vida he tingut molts secrets. Però un dels més grossos, potser el queestava més en pugna amb la veritat oficial, és el que ara trobo oportú d’explicar.”
  • 31. L’arbre domèsticTècniques d’elocucióEn aquest conte apareixen les tres tècniques d’elocució que caracteritzen un textnarratiu; la narració, la descripció i el diàleg. Tot i així, trobem que la narració i eldiàleg són les dues tècniques que hi apareixen més, com veiem: “Aquestes paraules meves van irritar el capità. Va donar un cop damunt la taulaamb la mà plana, va alçar-se i m’agafà una solapa.”“-No pot ésser, dic – repetí-. Si fos possible això, seria possible qualsevol cosa.Enteneu?”
  • 32. El problema de l’ÍndiaTècniques narrativesCivismeTedi vitalIroniaPersonatges caricaturescosAbsurdMoralina
  • 33. L’arbre domèsticAbsurd / ImaginariEnsenyament moralEn aquest conte apareix el recurs de l’absurd que fa referència a l’aparició d’unarbre de debò, amb arrels i branques, al menjador de la casa d’un home. Fins i tot,hi ha un moment en què l’arbre li arriba a fer nosa: “Però l’arbre és allí, prenentllum i fent-me nosa”. La conducta moral que Calders ens vol criticar en aquest conte la transmetirònicament. Tracta la veritat que està oculta, tot allò que creiem que és realperquè ens ho han fet veure d’una manera determinada però que a la mateixtemps ens enganyen.És la veritat que desconeixem, una mentida que, al final, nosaltres mateixoscreiem que és la veritat.

×