Your SlideShare is downloading. ×
Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Mercè Rodoreda Mirall Trencat. (Autora: Mònica Herruz)

6,189
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
6,189
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
81
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Mercè Rodoreda: Mirall trencat INTRODUCCIÓ Mercè Rodoreda és la novel·lista més important i més llegida de la literatura catalana contemporània, i, també, la que ha assolit més difusió fora del nostre país, amb traduccions a nombroses llengües. La seva producció novel·lística, presidida per La Plaça del Diamant, la novel·la catalana més difosa de tots els temps, té com a característica principal la seva gran qualitat i rigor, i, també, una constant evolució, lligada a l’experimentació, malgrat, a voltes, una simplicitat que és només aparent. I així, al llarg de la narrativa d’aquesta autora, una producció que abraça un ampli període de temps, i lligada a dos esdeveniments cabdals: la guerra civil espanyola i la guerra mundial, podem assistir al desplegament de les tècniques narratives més característiques de la novel·lística europea del segle XX. Mercè Rodoreda, doncs, autora plenament arrelada a Catalunya, i, concretament a una ciutat, Barcelona, com tants escriptors cabdals del segle (Joyce, Woolf, Proust...), es troba, també, ben inserida en el panorama de la novel·lística contemporània. La novel·la psicològica, que es basa en la descripció de la intimitat d’un o de diversos personatges i de les seves reaccions davant d’uns fets determinats, ha assolit, en el segle XX, una complexitat tècnica considerable. Mentre que en la novel·la del segle XIX d’índole psicològica és fonamental el paper d’un narrador omniscient (narrador en tercera persona que ofega o disminueix l’autonomia dels personatges), la principal innovació de la novel·la contemporània radica en el progressiu desplaçament del narrador, que tendeix a no intervenir en el curs del relat i que, en alguns casos, és suplantat totalment per les reaccions i actituds dels personatges (amb la qual cosa, per tant, canvia el punt de vista narratiu). Enfront de la novel·la del segle passat, que “diu”, la novel·la del segle XX “mostra” uns fets que han de ser jutjats pel lector. En aquestes innovacions, tan esquemàticament explicades, han tingut una decisiva influència les investigacions de Sigmund Freud, que, per mitjà de la psicoanàlisi, demostrà com el subconscient és un element essencial per a entendre el comportament humà. L’obra de Mercè Rodoreda s’emmarca dins el context de la novel·la psicològica. El que l’interessa és l’anàlisi íntima dels seus personatges que, lluitant contra els seus propis enemics (interiors i espirituals), descobreixen el significat de la vida i la seva pròpia identitat. El més important és narrar esdeveniments i escenes que ajudin a definir els personatges i el seu entorn, encara que sigui en detriment de l’acció. Per això, la seva obra es vertebra a partir d’un seguit d’imatges-símbol que evolucionen tot al llarg de la seva trajectòria, fins a constituir-se en vertaders elements mitificadors. Els més significatius són: les flors, la casa, el jardí, els ocells (coloms...), l’aigua. Així, les flors i el jardí –que simbolitzen la infantesa i la felicitat- marquen, al llarg de totes les novel·les, el record i la nostàlgia del món infantil. Els ocells, i concretament els coloms, són uns dels altres símbols reelaborats.
  • 2. MIRALL TRENCAT ESTRUCTURA DE L’OBRA L’estructura de Mirall trencat és una línia en el temps. La distància que hi ha entre un passat i un present. L’obra s’estructura en tres parts, d’extensió desigual i sentit diferent, que narren el principi i el final d’una família, els Valldaura-Farriols, la qual cosa comporta un retrat implacable de l’alta burgesia barcelonina. Té una estructura clàssica (introducció, nus i desenllaç) i que a mesura que avança es troba sotmesa a creixents flash-back dels personatges que, amb el seu record, van oferint les claus d’interpretació i lligam entre les diverses relacions que s’han teixit al llarg de la història. 1a part: presentació d’una realitat, amb personatges, escenari i relacions diverses establertes entre aquests elements. La frase de Sterne que presideix els divuit capítols de la primera part, I honour you, Eliza, for keeping secret some things (“Et respecto, Eliza, perquè saps guardar els secrets”), situa el secret com a centre de la presentació de la ficció literària de Mirall trencat. El secret és el mòbil de l’acció novel·lística: l’origen de tot és un fet que, per força, Teresa ha de tenir amagat (el fill il·legítim). 2a part: aparició del conflicte que fa que aquest món de relacions entri en crisi i es modifiqui. El record presideix els vint-i-un capítols d’aquesta segona part. Com, significativament, diuen el mots de Blake que els encapçalen, Leave, O leave me to my sorrows! (“Deixeu-me, oh deixeu-me amb les meves tristeses”), els personatges recorden més que no viuen i, de fet, acaben identificant vida amb record. 3a part: resolució del conflicte en termes d’establiment de noves relacions entre aquells elements que configuraven la realitat primera. Aquesta tercera part consta de tretze capítols que van introduïts amb uns versos d’Eliot que prefiguren una solució al conflicte: But time past is a time forgotten / We expect the rise of a new constellation (“Però el temps passat és un temps oblidat. Creiem en el naixement d’una nova constel·lació”). El món que, en definitiva, havia creat Teresa Valldaura, un món de bellesa i felicitat, només és vàlid per a ella i amb ella mor. La Barcelona que Rodoreda retrata abraça tres generacions d’una família que posseeix una torre bellíssima a Sant Gervasi. Els fets narrats van des de finals del segle XIX i arriben fins a l’any 1957. Es parla de l’esclat del Paral·lel com a lloc d’oci, i es fan referències a la història: la Dictadura del General Primo de Rivera (1923-1929), la República (1931-1939), la Guerra Civil (1936-1939) i la Dictadura del General Franco (1939-1975). 2
  • 3. PERSONATGES En la novel·la hi apareixen una gran quantitat de personatges principals que aniran canviant en cada una de les parts del llibre. Rodoreda ens parla de la vida d’uns “senyors de Barcelona”, però també de les seves minyones, dels seus xofers i així, amb aquesta doble mirada, la nostra gran autora dóna dues perspectives molt diferents –i sovint contradictòries- sobre els temes que va explicant. Sobretot, el que ens mostra és la capacitat destructora del temps i com es va anihilant tot un món: el de l’alta burgesia catalana, que va viure moments d’especial brillantor i poder social i que tenia un nivell cultural molt alt i molt refinat. Tot aquest període veiem com es va esvaint, com es va perdent, per acabar-se diluint en el temps. Tenim, doncs, el mite de la Barcelona catalana destruïda per la Guerra Civil, però a la vegada Rodoreda crea també un gran personatge arquetípic, el de Teresa Goday de Rovira i Valldaura. La venedora de peix de la Boqueria que, gràcies a la seva bellesa i a haver trobat dos marits rics, salta la línia social i es converteix en un dels fars de l’esplendor de la burgesia catalana d’abans de la Guerra Civil. Mercè Rodoreda narra la història d’una família a través de tres generacions representades per tres personatges femenins: Teresa Goday (representa el món dels adults), Sofia Valldaura (és l’única supervivent de la famíia, gràcies a la seva enteresa que li permet suportar morts i adversitats de tota mena) i Maria Farriols (representa el món dels infants). Els personatges troben la felicitat en el record, quan es dediquen a l’autocontemplació i examen de les seves pròpies vivències. TERESA: Teresa Goday, filla d’una peixatera, jove i bella, té una aventura amorosa amb una fanaler casat (Miquel Masdéu), de la qual en neix un fill (Jesús Masdéu). Amagarà aquesta relliscada per casar-se amb Nicolau Rovira, un vell adinerat i delicat de salut que li proporciona el seu ascens social. Quan aquest mor, coneixerà Salvador Valldaura, amb qui es casa i es traslladen a la torre de Sant Gervasi. Des de llavors rebrà el seu fill (Jesús Masdéu), com si fos el seu fillol, però no deixarà de ser una nosa per a ella. El seu matrimoni amb Valldaura fracassa, perquè aquest viu en un món propi. L’amor que li falta el trobarà en la seva relació amb el notari Riera. Del seu matrimoni amb Valldaura, en naixerà una filla (Sofia). Amb el naixement dels seus néts (Ramon i Jaume) comença la seva decadència. En els últims anys recordarà la seva vida i farà Armanda la seva confident. Morirà reconciliada amb ella mateixa. SOFIA: De caràcter fred i distant , és completament diferent a la seva mare (Teresa). Físicament no destaca, no duu joies, no vesteix de forma cridanera, etc. La relació amb la seva mare serà d’enveja i odi des d’un principi. Quan aquesta mor, i Sofia esdevé la propietària de tot, descobreix per Teresa uns sentiments que mai no havia tingut. Pel seu pare sent un amor profund fins que descobreix que aquest no l’ha fet hereva, com l’hi havia promès. El seu matrimoni amb l’Eladi serà una indiferència des d’un principi, quan la nit de noces aquest li diu que té una filla (Maria). Sofia decideix afillar-se Maria per poder dominar, així, el seu marit. Sofia simbolitza l’ascens social de la família i sent menyspreu pels d’origen humil (considera el seu marit un botiguer; la seva mare una peixatera vinguda a més; en Jesús Masdéu un pobre home; etc.). La seva rivalitat amb l’Armanda per la possessió de l’espai serà un altre fet destacat. Amb la guerra ha de marxar a l’estranger. Després es casa amb un industrial francès i queda vídua. Quan torna a Barcelona acabada la guerra és per enderrocar la torre i construir-hi pisos de luxe. 3
  • 4. SALVADOR VALLDAURA: Alt, amb una barba rossa i aspecte de bondat, Salvador Valldaura viurà tota la vida sota el record de Bàrbara. Es casarà amb Teresa i abandonarà la carrera diplomàtica, però el record d’amor el farà tancar-se en ell mateix. Intentarà repetir la història de Viena amb Teresa (les violetes...) però fracassarà. Posarà tot el seu amor en la seva filla, Sofia, a qui li promet que serà l’hereva de tot. ARMANDA: Armanda Valls entra de cuinera a casa dels Valldaura de molt jove. Amb els anys esdevindrà el membre més fidel del servei, i confident de Teresa a les seves velleses. La seva gran intuïció li permetrà descobrir diversos secrets familiars, que no revelarà mai. Idealitzarà la seva relació temporal amb Eladi Farriols, i guardarà un regal que aquest li va fer (unes arracades) com a símbol d’amor. ELADI: Eladi Farriols és botiguer. Incapaç de fer res a la vida (ni exercir d’advocat, ni fer de diplomàtic...), es casa per interès amb Sofia. De la seva relació amb Pilar Segura en naixerà una filla (Maria) que ell, casat amb Sofia, s’afillarà. Personatge elegant però mediocre es caracteritzarà pel seu mal de faldilles (tindrà unes relacions grotesques i ridícules amb les minyones). Els últims anys de la seva vida, sota el record de Pilar Segura i la desesperació per la mort de Maria, els passarà tancat a la biblioteca envoltat de llibres sobre Proust. La seva mort sobtada deixa entreveure un possible suïcidi. AMADEU RIERA: El notari Riera és un home prim, distingit, amb una rosa vermella damunt la taula del despatx. Casat amb Constància, una dona poc afavorida, serà l’amant de Teresa. Aquesta relació la recordarà des de la vellesa. JESÚS MASDÉU: Fill de Teresa i el fanaler Miquel Masdéu. Sempre serà vist com una nosa per Teresa. El seu pare, casat, se l’afillarà finalment. El nen, però, anirà de visita a la torre com si fos fillol de Teresa. Començarà a treballar com a pintor i durà una vida mediocre i resignada. Durant la guerra entrarà com a milicià a la torre dels Valldaura. Li proporcionarà un pis a l’Armanda i morirà heroicament al front. RAMON: Ramon Farriols i Valldaura és el fill gran de Sofia i l’Eladi. De petit serà fort i vital, el líder dels nens. Serà cruel amb en Jaume, el record del qual el perseguirà tota la vida. L’estiu que passa a casa dels Balsareny amb la Maria serà el seu despertar a la sexualitat. El seu amor per la Maria anirà més enllà dels jocs infantils. Després de la revelació del seu pare, que li diu que ell i la Maria són germans, marxarà de casa i s’instal·larà un temps a casa la Marina Riera. De gran tindrà una malaltia estranya (l’aigua li produirà vertigen) i esdevindrà un home resignat, amb la càrrega dels records, que intentarà oblidar. L’última visita a la torre representarà l’acceptació del seu deute amb el passat. El taló que li proporciona Sofia li permetrà sortir de la misèria en què viuen ell, la dona i els seus dos fills. JAUME: És el segon fill de Sofia i Eladi i va néixer abans d’hora. Malaltís però sensible, serà la víctima de la crueltat de la Maria i en Ramon. Només trobarà protecció en la seva àvia (Teresa) i serà l’únic que tindrà accés al “santuari” d’aquesta: la sala plena de records (l’armari japonès; l’última copa d’un joc que el seu avi, Salvador Valldaura, portà de Viena; etc.). En Ramon i la Maria transgrediran el límit dels jocs i en Jaume morirà ofegat a l’estany. 4
  • 5. TÈCNICA NARRATIVA Mirall trencat pertany al gènere de la narrativa, és una novel·la que reflecteix la vida d’uns personatges, d’una família rica. Es tracta d’una novel·la del s.XX que intenta entretenir el lector, no té cap tipus de missatge ni ens vol adoctrinar, simplement és d’entreteniment. El lèxic utilitzat és senzill, clar i precís. El narrador omniscient (3a persona, narrador extern) va adoptant l’òptica de diversos personatges. L’existència d’aquest narrador que fa premonicions de la importància que tindrà un fet en el futur permet reforçar la perspectiva de passat de la novel·la, perquè es recorda al lector que tots els esdeveniments ja han passat i que el narrador posseeix la veritat, ho sap tot. Hi trobem també monòlegs. L’autora utilitza altres recursos expressius i tècnics per poder abastar tot el complex món que es projecta en la novel·la. Rodoreda utilitza simbolismes, personificacions, antítesis, metàfores i comparacions. Mirall trencat és un univers eminentment mític, un mite que és el de la infantesa i que té com a centre un jardí que és somni, poblat d’arbres i d’animals que són connotatius d’immortalitat (llorer, cedre, tórtores...), i amb un símbol de provada universalitat, l’aigua, molt emprat per Poe, Baudelaire i, darrera d’ells, els simbolistes. Els simbolismes són molt importants en aquesta obra; el llorer és el més important ja que aquest representa que ha vist néixer la família Valldaura, i com s’ha anat degradant a poc a poc. Un altre simbolisme molt important és el mirall, ja que la novel·la i la literatura són com un mirall que reflecteix la vida. Finalment la rata és la imatge del tot provocadora, aquesta és l’únic senyal de vida, al final de la novel·la, és el signe més clar de la destrucció i descomposició de la família. 5
  • 6. La relació temporal entre les dues primeres parts es dilueixen, si en la primera part predomina el temps cronològic i d’acció, en la segona guanya el temps psicològic, i comença a fer-se imminent el temps del record. S’encapçala pels mots de Blake: “Leave, O leave me to my sorrows!” (Deixeu-me, oh deixeu-me amb les meves tristeses), que prediu el fet que tots els personatges es tanquen dins dels seus records més estimats, recorden i no viuen. Troben refugi en el passat, les seves frustracions s’endolceixen amb la visió dels antics temps, el passat mitificat. El record és més intens en els homes que en les dones, i la memòria en tots dos és subjectiva, personal i intransferible. Amb el record es mitiga el dolor de la destrucció. CONCLUSIÓ Mercè Rodoreda aconsegueix amb Mirall trencat la culminació de tot un procés narratiu cap a la mitificació d’una edat (la infantesa) a partir d’elements diversos, com són els propis records de la Barcelona d’abans de la guerra, la seva infantesa, etc., però també a partir de tot un bagatge cultural i literari, amb influències diverses. En definitiva, Mirall trencat és una novel·la sobre l’amor i la mort, plena d’esdeveniments (amors frustrats, fills il·legítims, suïcidis, etc.), que queden diluïts en la narració, perquè allò que preval és la sensació de la vida sotmesa al temps (que envelleix les persones i deteriora les coses) i a la mort. I com a centre de tot aquest univers, uns personatges amb uns vincles fugaços que compensen les seves relacions passatgeres amb l’evocació de records i l’adoració dels objectes. Uns personatges que, tancats en la seva “torre d’ivori”, idealitzen un instant feliç de la seva vida, es configuren un món propi aferrat al passat, al marge dels esdeveniments històrics (allò que té importància és el temps personal). Així doncs, Mercè Rodoreda, per a la construcció de la novel·la, recull elements decadentistes (l’aïllament d’una família), romàntics (la concepció romàntica de l’existència: viure del record) i simbolistes (tota la imatgeria de l’autora), però en última instància aconsegueix crear un univers ric, personal, mític. I una de les obres més importants de la nostra literatura contemporània. 6