Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)

35,240 views
35,946 views

Published on

Published in: Education
2 Comments
25 Likes
Statistics
Notes
No Downloads
Views
Total views
35,240
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
22,594
Actions
Shares
0
Downloads
129
Comments
2
Likes
25
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Literatura medieval: del segle XII al segle XV. (Autora: Mònica Herruz)

  1. 1. Jaume I Ramon Llull Tirant lo Blanch LA LITERATURA Crònica de R. Muntaner Ausiàs MEDIEVAL MÒNICA HERRUZ March DEL SEGLE XII AL SEGLE XV
  2. 2. LA LITERATURA MEDIEVAL segles XII- XV  La poesia trobadoresca  Ramon Llull  Les grans cròniques  La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch  Ausiàs March  L’humanisme. Bernat Metge
  3. 3. LA LITERATURA MEDIEVAL segles XII- XV Jurament de  Relació de vassallatge fidelitat: Els nobles estaven obligats a jurar fidelitat al seu senyor feudal.
  4. 4. La societat medieval La cultura cortesana als La cultura als monestirs La cultura popular castells (segles XII i XIII) (segles XII i XIII) Clergat(oratores) Pagesia(laboratores) Noblesa (bellatores) Literatura religiosa i Literatura oral Literatura cortesana: moral Poesia trobadoresca en llengua vulgar en llatí (català) en llengua vulgar (occità)
  5. 5. La societat medieval: els tres estaments socials Clergat (oratores) Noblesa (bellatores) Pagesia (laboratores)
  6. 6. La poesia trobadoresca  Per què sorgeix a les corts feudals? A partir del segle XI als castells feudals d’Occitània, Catalunya i oest d’Itàlia naixement d’una cultura pròpia Exaltació de la cavalleria Poesia trobadoresca
  7. 7. La poesia trobadoresca
  8. 8. La poesia trobadoresca Temes de la poesia trobadoresca Amorós bèl·lic (de guerra) i/o polític cançó sirventès
  9. 9. La poesia trobadoresca TROBAIRITZ (dones trobadores)
  10. 10. La poesia trobadoresca als territoris de parla catalana Trobadors catalans més famosos Guillem de Cabestany (cançó) Guillem de Berguedà (sirventès) Cerverí de Girona Cançoneta leu e plana http://www.los40.com/musica/artista/maria- mar-bonet/breviari-d- amor/1997008l40l40mus_17.Bes#ancla
  11. 11. Versions actuals de poemes trobadorescos Escoltar la versió musicada completa que en va fer en Francesc Ribera, Titot, cantant del desaparegut grup Brams i actual cantant dels grups Mesclat i Ara mateix. Titot agafa l’obra de Guillem de Berguedà, l’adapta i la tradueix de l’occità i la publica en un doble compacte. Cal recordar que la música dels diferents poemes estan fetes per músics d’arreu dels Països Catalans. Evidentment, hi trobarem La cançoneta lleu i plana i el sirventès Canto plorant ple de tristor, dedicats tots dos a un dels destinataris dels seus poemes: Ponç de Mataplana. http://www.youtube.com/watch?v=N1DM2ZY-nlM
  12. 12. RAMON LLULL (1235-1315)  Qui era Ramon Llull? 1. De jove, trobador Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Mallorca. I es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Però va viure una experiència que li va canviar la vida: se li va aparèixer Jesús crucificat. La conversió de Ramon Llull a la vida religiosa
  13. 13. RAMON LLULL (1235-1315) 2. Més de quaranta anys dedicats a escriure  Llull és considerat el primer escriptor en llengua catalana i una de les figures de la literatura universal.  És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica (català) per tractar temes elevats que llavors només eren reservats al llatí.
  14. 14. RAMON LLULL (1235-1315)  Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics i filosòfics, narracions, poemes, etc. Els va redactar en català, llatí i àrab.  Va escriure més de 250 llibres.  Des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les:  Llibre d’Evast e Blanquerna (inclou el Llibre d’Amic e Amat)  Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties)
  15. 15. RAMON LLULL (1235-1315) 3. El mestre de l’exemple  Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia). Per aconseguir-ho, se serveix de l’exemple  Un exemple és una narració breu que l’autor usa per tal de transmetre al lector (o oïdor) un ensenyament. L’exemple del pastor, l’infant i el llop (p. 186)  Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle d’expressió per poder transmetre millor el seu pensament.
  16. 16. RAMON LLULL (1235-1315) 4. Llull, defensor de l’ordre establert Llibre de les bèsties:  Apòleg protagonitzat per animals que ens parla de la política.  Els animals reprodueixen el comportament humà amb les seves virtuts i els seus defectes. Exemple: La rata que l’ermità féu convertir en donzella
  17. 17. RAMON LLULL (1235-1315) 5. Llull, poeta religiós  A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut, va escriure també poemes religiosos i biogràfics:  Cançó del “Blanquerna” (dedicat a la Verge Maria).  Cant de Ramon (biogràfic). 6. Missioner i màrtir  Activitat missionera i aventurera al llarg de la seva vida. Va viatjar per Europa (França, Itàlia…), nord d’ Àfrica (Tunis…) amb al finalitat de fer arribar el seu Art (teoria lul·liana de pensament) per a la conversió dels infidels a la fe cristiana.
  18. 18. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES medievals catalanes Jaume I Crònica de Ramon Muntaner Imatge de Jaume I Crònica de Bernat Desclot
  19. 19. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu  Els segles XIII i XIV l'Europa del nord i de l'oest comença a configurar-se com la coneixem actualment: al nord s'agrupen els estats escandinaus i, a l'oest, les fronteres d' Anglaterra i de França se situen ja, aproximadament, en el mateix lloc que ara. Al centre, Alemanya està dividida en petits estats independents per damunt dels quals es troba la figura de l'emperador.  Els canvis més significatius es produeixen al sud: al sud-oest, els regnes de la Península Ibèrica guanyen, progressivament, terreny a l'Islam; al centre, Itàlia es troba fragmentada entre els Estats Pontificis, el regne de Sicília i les ciutats- estat mercantils (Gènova, Pisa i Venècia); i, a l'est, l'Imperi Bizantí, constantment amenaçat durant aquests segles pels pobles asiàtics, caurà definitivament en mans dels turcs a mitjan del segle XV.
  20. 20. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu  Els regnes cristians La Península Ibèrica Els primers regnes -Astúries (més tard Lleó), Navarra, Castella i Aragó- i comtats -Catalunya- peninsulars cristians sorgits al nord de la Península Ibèrica per fer front als musulmans, amb el temps havien donat lloc a quatre estats: el regne de Portugal (independitzat del regne de Castella i Lleó l'any 1139), el regne de Castella (resultant de la unió, el 1230, dels regnes de Castella i Lleó), el regne D'aquests, els tres amb terres fronteres amb l'Islam, de Navarra, i el regne Aragó (resultant Portugal, Castella i Aragó, són els que estendran de la unió, l'any 1137, del comtat de els seus dominis a expenses dels territoris Catalunya amb el regne d'aquest almohades. mateix nom). A finals d'aquest segle els musulmans ocupaven únicament el regne de Granada, que comprenia les províncies de Màlaga, Granada i Almeria.
  21. 21. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu La Mediterrània La Mediterrània dels segles XIII-XIV es troba repartida entre tres grans civilitzacions: la cristiana, al nord i a occident; la musulmana, al sud; i la bizantina a l'orient. El desig d'expansió de les principals potències europees per aquest mar crea constants i importants conflictes pel domini de la zona -i de les seves rutes comercials- al llarg d'aquests segles. La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental, s’expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansió del comerç català, sobretot, durant el segle XIII.
  22. 22. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Crònica de Jaume I o Crònica de Bernat Desclot o Llibre dels Feits Llibre del rei en Pere  Es tracta d’unes  Aquesta crònica tracta memòries del mateix sobretot dos grans rei Jaume I. Hi temes: apareixen aspectes  la conquesta de Sicília. íntims i humans del  La invasió de rei al costat dels fets Catalunya pels de la conquesta de francesos i el seu Mallorca i València. alliberament pel rei Pere II el Gran.
  23. 23. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Crònica de Pere III el Crònica de Ramon Muntaner Cerimoniós  És la més ambiciosa:  Pretén justificar les comprèn cinc regnats. accions dutes a terme Els protagonistes en són durant el seu regnat. els reis i el mateix autor,  Expliquen l’època de que explica les empreses plenitud de la Catalunya diplomàtiques i militars. medieval i la seva expansió fins a convertir- se en un dels grans països de l’Europa medieval.
  24. 24. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES La intenció  Divulgar uns fets que servissin dels d’exemple als futurs governants cronistes catalans.  Exaltar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa.  Justificar les accions polítiques i militars que els monarques van dur a terme.
  25. 25. La novel·la cavalleresca. Tirant lo Blanch  1. Les primeres novel·les de cavallers  2. L’amor en les novel·les de cavalleria  3. La novel·la cavalleresca del segle XV  4. La novel·la Tirant lo Blanch  5. Joanot Martorell Il·lustració que representa els cavallers de la Taula Rodona
  26. 26. La novel·la de cavalleria 1. Les primeres novel·les de cavallers On i quan van aparèixer? A França a la 2a meitat del segle XII. On se situa l’acció? Gran Bretanya, la Bretanya francesa i Irlanda (“matèria de Bretanya”). Qui són els protagonistes? Cavallers virtuosos (forts, intel·ligents, galants, generosos, fidels…) Què han de fer els protagonistes? La recerca d’aventures per aconseguir l’amor d’una dama. En quins espais es produeixen les En terres hostils. Sovint hi apareixen aventures? fenòmens màgics. Quin és l’autor més important? Chrétien de Troyes Obres més importants -“El lleó agraït “(dins d’ El cavaller del lleó). -Lancelot o el cavaller de la Carreta. -Perceval. -Anònim, El romanç de Tristany i Isolda.
  27. 27. Mapa de Gran Bretanya, Cornualla, País de Gal·les, Irlanda i Escòcia En aquests territoris se situen les novel·les de cavalleria; per això s’anomenen “matèria de Bretanya”
  28. 28. La novel·la de cavalleria 2. L’amor en les novel·les de cavalleria  La passió amorosa entre cavaller i dama sol ser habitual en aquest tipus de novel·les.  Normalment la passió és gràcies al resultat d’un producte màgic i no d’un enamorament normal.  Per exemple, al capítol titulat“El filtre d’amor” a l’obra Tristany i Isolda. Miniatura que representa el viatge de Tristany i Isolda a Cornualla
  29. 29. 3. La novel·la cavalleresca del segle XV La novel·la cavalleresca del segle XV On i quan va aparèixer? A Europa al segle XV. Quina és la seva finalitat? Reflectir el món real dels cavallers de l’època. Qui són els protagonistes? Cavallers amb trets més humanitzats i creïbles. Com són les situacions? Molt més reals. En quins espais es produeixen les Llocs coneguts de la nostra geografia. aventures? Exemples de novel·les Anònim, Curial e Güelfa cavalleresques Joanot Martorell, Tirant lo Blanch
  30. 30. Comparativa entre la novel·la de cavalleria i la novel·la cavalleresca Novel·les de cavalleria Novel·les cavalleresques  Obres de tradició francesa  Obres més modernes  Plenes d’elements  Personatges humanitzats meravellosos i  Accions realistes personatges sobrehumans  Ambients històrics i  Ambients irreals i plens geogràficament propers de fantasia
  31. 31. La novel·la cavalleresca 4. La novel·la Tirant lo Blanch  Tirant lo Blanch és la novel·la que dóna dimensió humana al cavaller literari. 4.1 Tirant, enamorat  L’amor és un dels temes més importants a la novel·la. Tirant s’enamora de la princesa Carmesina. La declaració de Tirant (p. 195) Roman de la Rose Roman de la Rose
  32. 32. La novel·la cavalleresca 4.2 Tirant, capità general  La guerra és un dels altres temes importants de la novel·la. Aquí és on Tirant demostra que és un general hàbil i astut, i que domina l’estratègia i la tàctica militars.
  33. 33. La novel·la cavalleresca 5. Joanot Martorell  L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va morir el 1465. Era noble i fou armat cavaller. De tarannà lluitador, va disposar sempre de missatgers que feien arribar les seves lletres de batalla a cavallers amb qui estava enemistat.  La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre d’entrar en relació amb cavallers europeus.  Martorell era un gran lector i estava molt ben informat de tot el que passava al món de la seva època.
  34. 34. 1. El cavaller, AUSIÀS MARCH Retrat  Ausiàs March va néixer a Gandia (País d’Ausiàs Valencià) el 1397. Als 16 anys es convertí en March com a propietari de la finca familiar. Sis anys més tard, falconer reial March és armat cavaller i intervingué en una del rei Alfons el Magnànim expedició militar a Sardenya i a Còrcega.  A partir de 1425, March es dedicà a la seva propietat: •Millora dels conreus •L’exercici de la caça •La creació literària
  35. 35. AUSIÀS MARCH  El 1437 es va casar amb Isabel Martorell (la germana de Joanot Martorell). I al cap de dos anys va morir. March es tornà a casar el 1443 amb Joana Escorna. No va tenir descendència dins dels matrimonis, però se sap pel seu testament que va tenir 5 fills extramatrimonials.  Ausiàs March va morir el 1459. La seva vida fou la pròpia d’un cavaller del segle XV: de jove, militar, de gran, administrador de la seva finca feudal.
  36. 36. Ausiàs March Primera pàgina del manuscrit de les Obres d’Ausiàs March
  37. 37. AUSIÀS MARCH 2. Ausiàs March, “mestre d’amor”  March és un poeta que parla contínuament de l’amor. Però, per al poeta, l’amor és sempre un problema que el té profundament preocupat. Ja que diferencia entre un amor honest (espiritual) i un amor sensual (carnal). Ell diu que desitja el primer, malgrat reconeix que es veu dominat pel segon. Poema IV: “Així com cell qui desitja vianda” (p. 200)
  38. 38. AUSIÀS MARCH 3. Ausiàs March, especialista en imatges i comparacions  Té una gran facilitat per crear imatges i comparacions per tal d’expressar el seu pensament. Per exemple: el poema XLVI (46), p. 202, en què compara la seva situació amorosa, plena de preocupacions, amb un viatge per mar carregat de perills.
  39. 39. AUSIÀS MARCH 4. Ausiàs March, sempre diferent  March se sol presentar sempre com un personatge diferent:  ell viu l’amor més profundament que ningú  ell pateix turments que ningú pot resistir  ell ha assolit una saviesa amorosa única…  Per exemple: el poema LXVIII (48), p. 203
  40. 40. AUSIÀS MARCH 5. Ausiàs March, creador de la lírica en català  És el primer escriptor que fa que tota la seva poesia sigui totalment en llengua catalana. Poesia d’Ausiàs March Poesia trobadoresca Poesia en català Poesia en occità Expressa el seu pensament Els trobadors expressen de manera original i sincera l’amor amb els mateixos tòpics de sempre La relació amorosa es tracta Els trobadors són vassalls de entre iguals, tant ell com la la seva estimada, a qui dona són persones reals, anomenen la meva senyora amb virtuts i defectes (midons)
  41. 41. AUSIÀS MARCH  Pel que fa al contingut de la seva obra, els seus poemes parlen d’ell, de la seva vida, dels seus problemes amorosos, dels seus problemes morals, i ho fa de manera viscuda i sincera.  Pel que a la mètrica, utilitza el decasíl·lab amb cesura després de la quarta. 4 síl·labes + 6 síl·labes = 10 síl·labes (primer hemistiqui) +(segon hemistiqui)  Els poemes presenten cobles o estrofes de vuit versos que solen rimar ABBACDDC; l’última, la tornada, de quatre versos.  Utiltiza els senyals: Llir entre cards i Plena de seny.
  42. 42. L’HUMANISME. BERNAT METGE  L’humanisme és un moviment filosòfic i cultural que sorgeix a Itàlia durant el segle XIV, i constitueix la base del Renaixement, que s’imposarà arreu d’Europa en el segle XVI.  Els humanistes són una minoria d’intel·lectuals i literats atrets pel món de les humanitats; és a dir, de les lletres i la cultura del món clàssic grecollatí.  Els humanistes són defensors de la condició humana antropocentrisme
  43. 43. 1. L’humanisme a Catalunya  Els introductors de l’humanisme italià en terres catalanes foren els funcionaris de la Cancelleria reial *(l’oficina del rei), ja que eren grans coneixedors del llatí. I de seguida es van familiaritzar amb autors com Dante, Petrarca i Boccaccio. *La Cancelleria reial era l'organisme administratiu de la Corona d'Aragó creada al segle XIII, i s'ocupava de la redacció de tot tipus de documents administratius: lletres reials, llicències, certificacions, etc. Els textos es redactaven en català o aragonès i en llatí, però a partir de la segona meitat del segle XIV, majoritàriament en català.
  44. 44. 2. BERNAT METGE  Bernat Metge (1340/45-1413), un dels funcionaris de la Cancelleria reial, és l’escriptor que millor va assimilar la influència de l’humanisme italià.  L’obra més important de Metge fou Lo somni (1399). El va escriure amb l’objectiu de convèncer el rei Martí l’Humà de la seva innocència.  El tema que Lo somni planteja és Mostra de la primera pàgina l’enfrontament o el debat entre: del manuscrit de Lo somni  El pensament humanista (defensor de la raó, la filosofia i la ciència). Va imitar l’estil i el contingut d’obres de grans autors llatins  El pensament medieval (dominat pel (Ciceró i Ovidi) i d’humanistes dogma de la fe cega). italians (Petrarca i Boccaccio).

×