Unitat 12. LA NARRATIVA (I):De Ramon Llull al Tirant lo Blanch   El context històric: l’edat mitjana   La narrativa medi...
El context històric: l’edat mitjanaL’edat mitjana és l’ampli període històric queva de la caiguda de l’imperi romà d’Occid...
EL CONTEXT HISTÒRIC:          EL MÓN DE LA RELIGIÓ   El teocentrisme medieval considera Déu com a    centre del món. Per ...
El context                          literari                            Les                        literatures            ...
Context històric                                         segles XII i XIII               La coexistència                  ...
Desenvolupament                                        d’aquesta temàtica                                          doctrin...
RAMON LLULL (1232-1315)   Qui era Ramon Llull?1. De jove, trobador    Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Ma...
RAMON LLULL (1235-1315)2. Més de quaranta anys dedicats a escriure Llull és considerat el primer escriptor en llengua   c...
RAMON LLULL (1235-1315)   Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics    i filosòfics, narracions...
RAMON LLULL (1235-1315)3. El mestre de l’exemple Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon   comportament (mo...
RAMON LLULL (1235-1315)4. Llull, defensor de l’ordre establert              Llibre de les bèsties: Apòleg o faula protago...
RAMON LLULL (1235-1315)5. Llull, poeta religiós   A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut,    va escr...
TEXTOS de Ramon Llull
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES         medievals catalanesJaume I Crònica de Ramon Muntaner     Imatge de Jaume I             ...
L’expansió territorial              de la Corona catalanoaragonesa• Nous territoris de                                    ...
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES            Context històric europeu                                            La Mediterrània ...
El context literari: historiografia i narració literàriaLa historiografia o relació estricta dels fetshistòrics• Són annal...
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES                                          Crònica de Bernat Desclot o     Crònica de Jaume I o  ...
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES                                                           Crònica de Pere III el    Crònica de ...
LES QUATRE GRANS CRÒNIQUESLa             Divulgar uns fets que servissinintenció        d’exemple als futurs governantsde...
Fragments de la Crònica de Ramon Muntaner
La novel·lacavalleresca:Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch                    INICI
El context històric:                    El context literari: els gèneres     l’activitat militar medieval                 ...
Comparativa entre els llibres de cavalleries i                la novel·la cavalleresca      Llibres de cavalleries        ...
CURIAL E GÜELFAÉs una novel·la cavalleresca anònimaescrita probablement a la 1a meitat del segleXV i que no fou descobert...
Joanot Martorell.La novel·la cavalleresca •L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va morir el 1465. Er...
TIRANT LO BLANCHEls dos grans temes de l’obra sónl’amor i la guerrra.•Tirant, enamoratL’amor és un dels temes mésimportant...
TIRANT LO BLANCHArgument   L’obra de Martorell és més llarga i    més complexa que el Curial e    Güelfa.   1a part. La ...
LA NARRATIVA (I):  De Ramon Llull al Tirant lo Blanch. (Autora: Mònica Herruz)
LA NARRATIVA (I):  De Ramon Llull al Tirant lo Blanch. (Autora: Mònica Herruz)
LA NARRATIVA (I):  De Ramon Llull al Tirant lo Blanch. (Autora: Mònica Herruz)
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

LA NARRATIVA (I): De Ramon Llull al Tirant lo Blanch. (Autora: Mònica Herruz)

4,441 views
4,228 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
6 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,441
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
976
Actions
Shares
0
Downloads
73
Comments
0
Likes
6
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

LA NARRATIVA (I): De Ramon Llull al Tirant lo Blanch. (Autora: Mònica Herruz)

  1. 1. Unitat 12. LA NARRATIVA (I):De Ramon Llull al Tirant lo Blanch El context històric: l’edat mitjana La narrativa medieval Context històric. Ramon Llull La narrativa històrica: les quatre grans cròniques La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa Joanot Martorell. Tirant lo Blanch LA NARRATIVA MEDIEVAL: baixa edat mitjana. Segles XII- XV
  2. 2. El context històric: l’edat mitjanaL’edat mitjana és l’ampli període històric queva de la caiguda de l’imperi romà d’Occident (476)a la caiguda de Constantinoble (actual Istanbul)en poder dels turcs (1453). L’edat mitjana esdivideix en dos períodes: Alta edat mitjana (s. V al XII): -Sistema feudal: relació de vassallatge -La visió teocèntrica del món: Déu és el centre del món. La cultura està en mans del clergat. Baixa edat mitjana (s. XIII-XV): -Sistema feudal: relació de vassallatge -La visió teocèntrica del món: Déu és el centre del món. La cultura està en mans del clergat. -El desenvolupament de les ciutats i la creació d’universitats. La cultura també està en mans de laics. INICI
  3. 3. EL CONTEXT HISTÒRIC: EL MÓN DE LA RELIGIÓ El teocentrisme medieval considera Déu com a centre del món. Per tant, la religió és l’eix vertebrador d’aquesta societat.
  4. 4. El context literari Les literatures romàniques No és fins al s. XIII Els diferents gèneres que trobem els es relacionen amb els primers textos amb grups socials a qui intenció literària en s’adrecen català Aparició de literatura burgesa lligada a les ciutats als s.XV i XVIEls cavallers o Els oratores o Els laboratores o bellatores clergues treballadors Literatura Literatura moralcavalleresca o Literatura oral o doctrinal cortesana INICI En llengua vulgar En llengua vulgar En llatí (occità) (català)
  5. 5. Context històric segles XII i XIII La coexistència La reforma L’accés dels de tres laics a la cultura de l’Església dels clergues religions monoteistes Desenvolupament de La consolidació de l’Església les ciutats, de la es va percebre del segle XII burgesia i de les A la al XIII com una degeneració universitats va Mediterrània del missatge cristià dels suposar a partir del orígens: reacció contra la s. XIII una ampliació degradació de del públic lector l’espiritualitat del clergat El Els laics es van L’islam El judaismecristianisme interessar per Creació de nous temes reservats ordes: els fins aleshores al franciscans i els clergat dominics
  6. 6. Desenvolupament d’aquesta temàtica doctrinal va ser degut al context històric: la Ramon necessitat d’elaborar Llull Les obres que establissin, Prosa en divulguessin iContext català de temàtica Homilies difonguessin la Francesc d’Organy{ doctrina cristiana i la Eiximenisliterari religiosa o (finals XII- pràctica moral moral princ. XIII) Vicent Ferrer instruir el poble
  7. 7. RAMON LLULL (1232-1315) Qui era Ramon Llull?1. De jove, trobador Era un noble que vivia a la cort de Jaume II, de Mallorca. I es dedicava al conreu de la poesia trobadoresca. Però va viure una experiència que li va canviar la vida: segons diu, se li va aparèixer Jesús crucificat. La conversió de Ramon Llull a la vida religiosa el 1263 INICI Intentar que els infidels adoptessin la fe cristiana La fundació d’escoles on Els viatges apostòlics a La redacció de llibres que s’ensenyés el seu sistema terres europees com a la difonguessin la fe cristiana filosòfic, l’{rab i altres dels sarraïns llengües orientals
  8. 8. RAMON LLULL (1235-1315)2. Més de quaranta anys dedicats a escriure Llull és considerat el primer escriptor en llengua catalana i una de les figures de la literatura universal. És el primer escriptor europeu que utilitza una llengua romànica (català) per tractar temes elevats que llavors només eren reservats al llatí.
  9. 9. RAMON LLULL (1235-1315) Va escriure sermons, crítica social i política, tractats científics i filosòfics, narracions, poemes, etc. Els va redactar en català, llatí i àrab segons la intenció i el destinatari de cada un. Va escriure uns 265 llibres. Des del punt de vista literari, destaquem dues novel·les: Llibre d’Evast e Blanquerna (inclou el Llibre d’Amic e Amat) Fèlix o Llibre de meravelles (inclou el Llibre de les bèsties)
  10. 10. RAMON LLULL (1235-1315)3. El mestre de l’exemple Ramon Llull és un mestre que vol donar lliçons de bon comportament (moral) i de doctrina cristiana (teologia). Per aconseguir-ho, se serveix de l’exemple Un exemple és una narració breu que l’autor usa per tal de transmetre al lector (o oïdor) un ensenyament. L’exemple del pastor, l’infant i el llop Per tant, la literatura era per a Llull un vehicle d’expressió per poder transmetre millor el seu pensament.
  11. 11. RAMON LLULL (1235-1315)4. Llull, defensor de l’ordre establert Llibre de les bèsties: Apòleg o faula protagonitzat per animals que ens parla de la societat i la política medieval. Els animals reprodueixen el comportament humà amb les seves virtuts i els seus defectes. Exemple: La rata que l’ermit{ féu convertir en donzella
  12. 12. RAMON LLULL (1235-1315)5. Llull, poeta religiós A banda de compondre poesia trobadoresca a la seva joventut, va escriure també poemes religiosos i biogràfics: Cançó del “Blanquerna” (dedicat a la Verge Maria). Cant de Ramon (biogràfic).6. Missioner i màrtir Activitat missionera i aventurera al llarg de la seva vida.Va viatjar per Europa (França, Itàlia…), nord d’ Àfrica (Tunis…) amb la finalitat de fer arribar el seu Art (teoria lul·liana de pensament) per a la conversió dels infidels a la fe cristiana.
  13. 13. TEXTOS de Ramon Llull
  14. 14. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES medievals catalanesJaume I Crònica de Ramon Muntaner Imatge de Jaume I Crònica de Bernat Desclot INICI
  15. 15. L’expansió territorial de la Corona catalanoaragonesa• Nous territoris de • Jaume I va aplicar Tortosa, Lleida i una política de Fraga es van integrar repoblació cristiana, als comtats que explica la catalans. implantació del català i de la seva vinculació S. XII: 1a meitat cultural amb Conquesta als s.XIII: Catalunya. sarraïns de les Conquesta als terres del sud i sarraïns de les a l’oest del Illes Balears i Llobregat de València Final s.XIII al s.XV: S. XIV: Conquestes dels Conquestes regnes cristians a Grècia de Sicília, Sardenya i• Es traca d’accions Nàpols • Territoris bèl·liques controlats protagonitzades pels militarment pels almogàvers, tropes reis d’Aragó. mercenàries d’infanteria.
  16. 16. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Context històric europeu La Mediterrània La Mediterrània dels segles XIII-XIV es troba repartida entre tres grans civilitzacions: la cristiana, al nord i a occident; la musulmana, al sud; i la bizantina a lorient. El desig dexpansió de les principals potències europees per aquest mar crea constants i importants conflictes pel domini de la zona -i de les seves rutes comercials- al llarg daquests segles.La Corona dAragó, que naconseguirà el domini de la part occidental,s’expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansiódel comerç català, sobretot, durant el segle XIII.
  17. 17. El context literari: historiografia i narració literàriaLa historiografia o relació estricta dels fetshistòrics• Són annals o cronicons que recullen fets històrics a manera cronològica sense intenció literària. Solen ser escrites en llatí. Per exemple: Crònica dels reis d’Aragó i comtes de Barcelona.La narració literària d’una història viscuda oconeguda de prop.• Són les Cròniques de Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III. Són llibres que es limiten a fets més o menys contemporanis dels seus autors i s’hi aprecia una proximitat vivencial. Les accions dels reis catalans són interpretades com si fossin inspirades per la divina providència. En realitat es tractava de justificar la política reial i que servissin de mirall per als futurs governants.
  18. 18. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Crònica de Bernat Desclot o Crònica de Jaume I o Llibre del rei en Pere d’Aragó i Llibre dels fets dels seus antecessors passats Es tracta d’unes memòries del  El període històric tractat és ampli: mateix rei Jaume I. (Obra primer terç tracta els regnats dels autobiogràfica). Hi apareixen tres reis anteriors a Pere II (1162- aspectes íntims i humans del rei al 1276) mentre que les dues terceres costat dels fets de la conquesta de parts restants de l’obra es Mallorca i València. concentren en el regnat del rei Pere L’interès de l’obra rau en: II fins a la seva mort el 1285. En tant que rei, assegura la pau i  Aquesta crònica tracta sobretot dos administra justícia. grans temes: Com a cavaller, és l’heroi  la conquesta de Sicília. conqueridor de terres.  La invasió de Catalunya pels La narració és en 1a persona francesos i el seu alliberament pel (plural majestètic Nós) rei Pere II el Gran. El llenguatge és viu, impregnat  L’estil de Desclot és sobri, equilibrat d’oralitat, fragments en altres i servirà com a model del Curial e llengües… Güelfa.
  19. 19. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES Crònica de Pere III el Crònica de Ramon Muntaner Cerimoniós Fou escrita entre el 1325 i el 1328.  Escrita entre 1375 i 1383. És la més extensa: des del naixement de  Contingut de la crònica: Jaume I (1208) fins a la coronació del rei Alfons III (1327). Comprèn cinc regnats.  Breu presentació dels antecedents familiars. Els protagonistes de la narració de Muntaner són els reis i el mateix autor,  En sis capítols va repassant els que explica les empreses diplomàtiques i afers més importants del seu militars. regnat (els primers moments, la La seva narració se centra en fets reals i té reintegració de Mallorca, la crisi de la intenció de mostrar com les gestes dels les Unions, la guerra amb Gènova, reis d’Aragó són providencials, fruit del la revolta de Sardenya i la guerra favor de Déu a la família comtal. amb Castella) amb la intenció de D’això se’n deriva: justificar políticament les El monarquisme. accions dutes a terme. L’exaltació de la unitat política de la nació. L’elogi de la llengua catalana i de la seva unitat lingüística.
  20. 20. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUESLa  Divulgar uns fets que servissinintenció d’exemple als futurs governantsdels catalans.cronistes  Exaltar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa.  Justificar les accions polítiques i militars que els monarques van dur a terme.
  21. 21. Fragments de la Crònica de Ramon Muntaner
  22. 22. La novel·lacavalleresca:Curial e Güelfa i Tirant lo Blanch INICI
  23. 23. El context històric: El context literari: els gèneres l’activitat militar medieval relacionats amb la cavalleria L’orde de cavalleria. L’activitat  Els tractats de cavalleria. Són obres bèl·lica va tenir un paper destacat al amb finalitat didàctica, escrites per llarg de l’edat mitjana. Els cavallers, contribuir a la formació del cavaller cristià s’anomenaven així perquè eren en l’esperit propi de l’orde de cavalleria. propietaris d’ un cavall, ingressaven a Llibre de l’orde de cavalleria de Ramon l’orde de cavalleria en la cerimònia Llull. d’armar cavaller: dotar de significat  La narrativa de ficció. Narracions en simbòlic i religiós a les armes. vers que reben el nom de roman courtois (‘narració cortesa’). Els temes són episodis Els exèrcits i les croades. de l’Antiguitat cl{ssica o la matèria de L’organització d’exèrcits és una Bretanya (cort del rei Artur, el mag Merlí, la constant a l’edat mitjana. Una de la fada Morgana, el cavaller Tristany...). seva màxima expressió foren les Aquesta narrativa en vers evoluciona cap a la croades a Terra Santa (expedicions prosa: llibres de cavalleries. entre diferents senyors cristians entre  La novel·la cavalleresca: Curial e Güelfa els segles XI i XIII). i Tirant lo Blanch.
  24. 24. Comparativa entre els llibres de cavalleries i la novel·la cavalleresca Llibres de cavalleries Novel·les cavalleresques Obres de tradició francesa  Obres més modernes Plenes d’elements  Personatges humanitzats meravellosos i  Accions realistes personatges sobrehumans  Ambients històrics i Ambients irreals i plens geogràficament propers de fantasia
  25. 25. CURIAL E GÜELFAÉs una novel·la cavalleresca anònimaescrita probablement a la 1a meitat del segleXV i que no fou descoberta fins al segle XIX.L’acció se situa durant el regnat de Pere II inarra l’ascensió social de Curial, un jove debaixa condició, a través de la cavalleria il’amor. Al final de la novel·la esdevé capitàde l’exèrcit cristi{ i es casa amb Güelfa, unadama noble de la cort de Montferrat (Itàlia).Com a novel·la cavalleresca, presenta unahistòria sentimental en un ambient realistades del punt de vista històric.
  26. 26. Joanot Martorell.La novel·la cavalleresca •L’autor de Tirant lo Blanch va néixer a València el 1410 i va morir el 1465. Era noble i fou armat cavaller. De tarannà lluitador, va disposar sempre de missatgers que feien arribar les seves lletres de batalla a cavallers amb qui estava enemistat. •La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre d’entrar en relació amb cavallers europeus. Martorell era un gran lector i estava molt ben informat de tot el que passava al món de la seva època. • La novel·la Tirant lo Blanch Tirant lo Blanch és la novel·la que dóna dimensió humana al cavaller literari. És la màxima expressió dels ideals cavallerescos que s’impregnen de valors innovadors, com ara la raó , l’astúcia, el plaer i l’humor. Els fets són explicats de manera versemblant i amb naturalitat, tant els militars com els dels sentiments. INICI
  27. 27. TIRANT LO BLANCHEls dos grans temes de l’obra sónl’amor i la guerrra.•Tirant, enamoratL’amor és un dels temes mésimportants a la novel·la. Tirants’enamora de la princesa Carmesina(La declaració de Tirant).•Tirant, capità generalLa guerra és un dels altres temesimportants de la novel·la. Aquí és onTirant demostra que és un generalhàbil i astut, i que dominal’estratègia i la t{ctica militars.
  28. 28. TIRANT LO BLANCHArgument L’obra de Martorell és més llarga i més complexa que el Curial e Güelfa. 1a part. La trama s’inicia amb les aventures del comte Guillem de Varoïc, que s’ha retirat a fer vida ermitana i rep la visita de Tirant, de camí cap a un torneig amb motiu de les noces del rei d’Anglaterra. 2a part.Un cop armat cavaller, Tirant viatja per França, Sicília, Rodes i Constantinoble, on fa de capità dels exèrcits bizantins i és on transcorre la part central de la novel·la. Allà coneix la princesa Carmesina, s’enamoren i es casen. El matrimoni mor poc després: Tirant, d’una malaltia, i Carmesina, a causa del dolor que li produeix la mort del seu espòs. Inici

×