Llenguatge musical                                        “El Beethoven més feliç”

                     TREBALL D’AUDICIÓ...
Llenguatge musical                                         “El Beethoven més feliç”

      Primer he de dir que havia anat...
Llenguatge musical                                        “El Beethoven més feliç”




      3.1.   Comentari del programa...
Llenguatge musical                                     “El Beethoven més feliç”

      - La Sinfonietta per a orquestra de...
Llenguatge musical                                     “El Beethoven més feliç”

             Adagio

             Allegro...
Llenguatge musical                                      “El Beethoven més feliç”

            Alemanya, el 24 de desembre ...
Llenguatge musical                                       “El Beethoven més feliç”




                     Ludwig van Beet...
Llenguatge musical                                         “El Beethoven més feliç”




      3.4.   Els intèrprets


    ...
Llenguatge musical                                       “El Beethoven més feliç”

      Batiashvili ha tocat també amb re...
Llenguatge musical                                      “El Beethoven més feliç”

4. PUBLICITAT DEL CONCERT


      Lament...
Llenguatge musical                                       “El Beethoven més feliç”

      altres, interpreta totes les pece...
Llenguatge musical                                       “El Beethoven més feliç”

      L’actitud del públic en general e...
Llenguatge musical                                         “El Beethoven més feliç”

      -   La primera part era ràpida ...
Llenguatge musical                                     “El Beethoven més feliç”




   6.LA SALA DE CONCERTS




      L'A...
Llenguatge musical                                      “El Beethoven més feliç”

7. VALORACIÓ PERSONAL DEL CONCERT




  ...
Llenguatge musical                                      “El Beethoven més feliç”

      qual em resultaria també difícil s...
Llenguatge musical                                      “El Beethoven més feliç”

      simplement d’escoltar i deixar-me ...
Llenguatge musical                                   “El Beethoven més feliç”




      8. BIBLIOGRAFIA


      http://www...
Llenguatge musical   “El Beethoven més feliç”




                                          19
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Treball Audició V2

884 views
816 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
884
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Treball Audició V2

  1. 1. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” TREBALL D’AUDICIÓ El divendres 20 de novembre de 2009 uns quants companys de classe vam anar a veure i a escoltar un concert a l’Auditori de Barcelona. L’obra que es tocava aquell vespre es deia “El Beethoven més feliç”. Va ser una obra que en el seu conjunt em va agradar molt. 1.INTRODUCCIÓ 1.1. Motius de l’elecció del concert Uns quants alumnes de la classe vam mirar a través de la pàgina web de l’auditori quins eren els concerts que feien actualment i, concretament, el dia, l’hora, el preu de l’entrada i quin tipus d’obra. Vam veure que al cap d’un o dos mesos aproximadament s’hi realitzava l’obra de “El Beethoven més feliç”. Primer de tot a mi ja em va captar l’atenció el títol, ja que vaig pensar que podria estar bé i no seria avorrit. Seguidament vam mirar el preu i era totalmente raonable i no em va semblar gens malament d’apuntar-me al grup de nois i noies que hi anaven aquest dia. 2. ENTRADA DEL CONCERT 1
  2. 2. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” Primer he de dir que havia anat a l’auditori quan era molt petita i ho recordava tot molt diferent de com ho he vist ara. Les sensacions que vaig tenir a l’entrar van ser, principalment, de sorpresa. Vaig poder observar el magnífic vestíbul que té l’auditori, preciós, el qual em vaig quedar contemplant una bona estona. L’ambient era, també, molt especial. Hi havia gent que anava molt mudada, persones que es veien de classe alta i, per això, em va donar la sensació que estava fora de lloc. També però hi havia persones que anaven informalmente vestides. Al moment d’entrar a la sala on es feia el concert vaig quedar admirada. Em va semblar molt bonica, tot i que una mica més petita de com la recordava de l’últim cop que l’havia visitat. Tot i això, em va agradar molt la decoració i l’ambient, ja que no era massa carregat ni molt sofisticat i molt adient per un lloc com aquest, per al meu gust. Ens va tocar seure entre les primeres files, cosa que em va sobtar ja que em pensava que ja estarien totes ocupades, tot i que reflexionant hores més tard vaig pensar que potser les persones que son assídues al teatre tenen un lloc o sector estratègic des del qual veure l’actuació. 3. PROGRAMA 2
  3. 3. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 3.1. Comentari del programa El programa de mà em va semblar senzill però, a la vegada, elegant. La portada, amb la violinista principal, em va semblar molt bonica però un cop el vaig obrir i vaig anar fullejant vaig poder contemplar molta lletra i publicitat d’altres concerts i cd’s. Pel que fa al contingut el vaig trobar molt complet, cosa que està bé però potser un pèl massa complexe pel meu gust. Al principi em va resultar una mica confús però observant detalladament vaig entendre les seves parts i l’ordenació d’aquestes. Potser aquesta confusió és fruit de la meva ignorància en aquest camp però penso que, precisamente per això, ho haurien de fer més entenedor, ja que si una persona vol anar a veure un concert i, exagerant una mica, no entén res del programa, probablement li costi tornar-hi i, si hi torna, potser ho farà amb recel. Per això, si volen potenciar la cultura de la música en la societat s’hauria de fer aquest petit gest. 3.2. Les obres A la primera part es tocaven la Sinfonietta per a orquestra de corda i timbales i el Concert per a violí i orquestra durant. 3
  4. 4. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” - La Sinfonietta per a orquestra de corda i timbales va ser composada l’any 1955 per Franz Waxman. Té una durada de 13 minuts i la seva musicalitat s’estructura així: Lento. Allegro Dirge: Lento Scherzo- Finale - El Concert per a violí i orquestra va ser composat per Samuel Barber entre l’any 1939 i 1940. Aquest té una durada de 22 minuts i l’interpreta principalment la violinista Lisa Batiashvili. Allegro Andante Presto in moto perpetuo A la segona part es va tocar Simfonia núm. 4 en si bemoll major. Va ser composada per Ludwig van Beethoven l’any 1806 i té una durada de 32 minuts. Adagio. Allegro vivace 4
  5. 5. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” Adagio Allegro molto e vivace Allegro ma non troppo En general totes tres em van agradar molt tot i que la que més em va conmocionar va ser la tocada per Lisa Batiashvili. Per això, potser, m’esperava que toqués en algun altre moment, cosa que no va ser possible. 3.3. Els Autors Els autors de les tres obres que es van interpretar van ser: Franz Waxman, Samuel Barber i Ludwig van Beethoven. Franz Waxman (1906-1967) va portar una varietat de la vida musical com a compositor, director i empresari. Va néixer a Königshütte, Alta Silèsia, 5
  6. 6. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” Alemanya, el 24 de desembre de 1906, i va ser el menor de sis fills. Ningú a la família era musical, excepte Franz, que va començar classes de piano a l'edat de set anys. El seu pare va ser un industrial, i no creure que el seu fill podia guanyar-se la vida a la música, el va animar a una cursa a la banca. Va treballar durant dos anys i mig com a caixera i s'utilitza el seu sou per pagar les lliçons de piano, harmonia i composició. Després va abandonar el banc i es va traslladar a Dresden i després a Berlín per estudiar música. Samuel Barber (1910-1981) va néixer a West Chester, Pennsilvània, el 1910. Considerat com un nen prodigi, va començar a tocar el piano als sis anys i compondre als set. Va cursar estudis al Curtis Institute of Music de Filadèlfia. Alguns companys destacats a Curtis van ser Leonard Bernstein i Gian Carlo Menotti, el qual va esdevenir el seu company sentimental permanent, sent Menotti qui va realitzar el llibret de l'òpera més famosa de Barber, Vanessa, la qual va ser estrenada el 1958 a la Metropolitan Opera House de Nova York. Va morir a la ciutat de Nova York l’any 1981. 6
  7. 7. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” Ludwig van Beethoven (1770-1827). Va ser batejat el 17 de Desembre de 1770, a Bonn, actualmente Alemanya. Compositor alemany. La seva família era originària de Brabant, a Bèlgica. El seu avi era el director de capella de la cort i el seu pare era cantaire i músic a la cort de Bonn, amb una persistent inclinació cap a la beguda. La família Beethoven va tenir set fills, però només tres homes van sobreviure, dels quals Ludwig va ser el major. Nascut en el si d'una família d'origen flamenc, el seu pare, davant les evidents qualitats per a la música que demostrava el petit Ludwig, va intentar fer-ne un segon Mozart, encara que amb escàs èxit. La veritable vocació musical de Beethoven no va començar en realitat fins a 1779, quan va entrar en contacte amb l'organista Christian Gottlob Neefe, que es va convertir en seu mestre. Ell va ser, per exemple, que el va introduir en l'estudi de Bach, músic que Beethoven sempre profesaría una profunda devoció. Va morir a Viena l’any 1827. 7
  8. 8. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 3.4. Els intèrprets Com és d’esperar hi havia molts intèrprets i en el programa de mà tenim tota la llista de primers violins, segons violins, violes... però jo voldria fer una especial menció al director John Nelson i al violí Lisa Batiashvili. John Nelson va néixer a costa Rica. Va estudiar a la Juliard School on va guanyar el premi de direcció Irving Berlin. Ha estat director musical de varis concerts rellevants com ara del Festival de Música de Caramoor. Acutalment és director musical honorari de l’Ensemble Orchestral de parís i dirigeix les millor orquestres. Ha actuat en varies filharmòniques i simfòniqkues com la de Boston o la de Chicago i té uns futurs compromisos molt comprometedors. Lisa Batiashvili va començar els seus estudis a Hamburg amb Mark Lubotski. Amb només 16 anys va guanyar el segon premi del concurs Sibelius a Hèlsinki. Aquest va ser el fet que va marcar la seva carrera musical. Aquesta violinista resideix a la ciutat de Munic on ha estudiat amb varis violinistes importants com ara Ralph Gothoni. L’any 2008 va rebre el premi Choc de la musique i fa poc ha estat escollida artista de l’any pel ECHO Clàssic. 8
  9. 9. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” Batiashvili ha tocat també amb rellevants orquestres, filharmòniques i simfòniques. Ara, però, té previst tornar amb la Filharmònica de Londres i oferir concerts amb l’Orquestra Gustav Mahler. Lisa toca un violí Stradivarius de 1709, el qual va ser donació de la Nippon Music Fundation. 3.5. Informació general que dóna el fulletó A la primera plana ens mostra que el concert consta de dues parts: - La primera que consta de la Sinfonietta per a orquestra de corda i timbales del compositor Franz Waxman. I també del Concert per a violí i orquestra, op.14 del compositor Sambuel Barber. - I la segona part consta de la Simfonia núm. 4 en si bemoll major, op. 60 de Ludwig van Beethoven. Seguidament ens fa una breu descripció de la bibliografia dels citats autors, com també suggeriments discogràfic d’aquests. Llavors cita el director John Nelson i la violinista Lisa Batiashvilli dels quals n’explica una petita biografia. Finalment nombra els noms de tots els violins, violes, violoncels, contrabaixos, clarinets, fagots... que han tocat en el concert i anuncia els propers concerts que es faran a l’Auditori. 9
  10. 10. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 4. PUBLICITAT DEL CONCERT Lamentablement ni prèvia ni posteriorment al concert vam trobar publicitat en anuncis o en premsa. Tampoc em sabut trobar cap article o crítica en la premsa, cosa que trobo molt trista: ens podem trobar amb mil xafarderies o amb mil desgràcies però malauradament no ens trobem amb moltes crítiques culturals ni informació de concerts,etc. Penso que a la premsa i televisió s’hauria de potenciar aquest aspecte. 5. EL CONCERT 5.1. Actitud dels Músics i del Director Els primers d’aparèixer a l’escenari són tots els Músics de l’orquestra: primers violins, segons, violes, violoncels... més tard, i mentres els Músics s’asseuen i afinen els seus instruments apareix el Director. Aquest saluda a la concertino i abans de donar l’esquena al púlbic, el saluda. En el moment que entra la violinista Lisa Batiashvili els músics de corda aplaudeixen movent verticalment la baqueta o donant copets a la partitura. Alhora aquesta rep una salutació afectuosa per part del Director el qual li dóna un petó a la mà. La violinista, al contrari que els 10
  11. 11. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” altres, interpreta totes les peces de peu, donant l’esquena a la resta de l’orquestra i de cara al públic. Al finalitzar la seva actuació fa un comentari en anglès : “ M’agradaria tocar una cançó del meu país, Georgia, amb aquesta fantàstica orquestra”. Em va agradar ja que la vaig poder veure amable i propera al públic. L’actitud d’aquests, per tant, és, segons com d’expectativa, ja que esperen a la violinista, segueixen al director... però a la vegada porten una energia a sobre increïble i es veuen amb ganes i molt motivats. L’actitud del Director també està plena d’energia en tot moment. Es mou molt i fa petits salts. Es comunica amb els Música d’una manera gestual: els indica coses amb la mirada i fa moltes ganyotes (obre la boca, es posa el dit als llavis per a que facin silenci...). Tal i com ja haviem dit a classe, expressa molt i molt clarament els aguts, greus, forts, pianos... La seva actitud també em va agradar molt, ja que se’l veia com cautivat, molt posat a dins de l’obra i màxim concentrat en els seus propis moviments. 5.2. Actitud del públic durant el concert 11
  12. 12. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” L’actitud del públic en general era totalment propensa i receptiva. Vam restar durant gairebé tota l’obra en silenci i expectants. També felicitava, però, quan era convenient, la interpretació del músics i director amb forts aplaudiments. Al finalitzar el concert es va posar tot el públic de peu i aplaudint. Si per mi aquest moment ja va ser emocionant no em vull imaginar com ho devia ser pels que estaven dalt l’escenari. 5.3. La mitja part Desprès de la primera part en la qual es tocava Sinfonietta per a orquestra de corda i timbales i el Concert per a violí i orquestra, op.14, hi ha un espai de 20 minuts que correspon a la mitja part de l’espectacle. Durant aquests 20 minuts el públic es va aixecar, va estirar les cames, i va comentar la interpretació dels diferents músics i sobretot de la violinista Lisa. 5.4. Aspectes musicals La primera obra, ja nombrada anteriorment la podriem separar en tres parts: 12
  13. 13. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” - La primera part era ràpida i alegre - la segona part era més aviat lenta - la tercera tornava a ser ràpida En totes tres parts tocaven només els instruments de corda. Al començar la segona obra van tocar els instruments de corda i vent i més tard s’hi va afegir el piano. En aquesta obra hi ha la presència d’un violí solista interpretat per Lisa Batiashvili, el qual dóna un toc especial a l’obra ja que ella li posa una gran expressivitat. Em va semblar curiós d’aqusta obra la seva alternança en la velocitat. L’última obra del concert destaca molt per la seva tranquil·litat. Ha canviat molt respecte l’anterior, ja que no hi ha ni violí solista ni piano. Al llarg de totes les obres es veu molta coordinació entre els mateixos músics i també entre ells i el director. 13
  14. 14. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 6.LA SALA DE CONCERTS L'Auditori de Barcelona, obra de Rafael Moneo, va ser una de les grans apostes per la reorganització urbanística de la ciutat en la segona meitat de la dècada dels vuitanta. Està situat estratègicament, davant del Teatre Nacional i a la zona de confluència entre la Gran Via, la Diagonal i la Meridiana. L'edifici, de més de 42.500 metres quadrats, està configurat com un únic volum compacte articulat al voltant d'un pati central. L’auditori està format per tres sales: la 1 anomenada Pau Casals, la 2 anomenada Oriol Martdorell i la tres es diu Tete Montoliu. La sala 1 té una capacitat de 2.200 persones, la 2 per 600 i la 3 per 400. Nosaltres vam anar a la sala 1 Pau Casals. És la que tenia més capacitat i estava tot plena. Com ja he dit la vaig trobar espectacular i molt cuidada. 14
  15. 15. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 7. VALORACIÓ PERSONAL DEL CONCERT 7.1. La teva relació amb la Música, abans i ara Jo, des de ben petita, estava una mica introduïda en el món de la música ja que des de que tenia uns 6 o 7 anys que em van apuntar a solfeig i més tard vaig voler apuntar-me a classes de piano. Aquest el vaig continuar tocant fins ben bé el 16 anys quan vaig començar el batxillerat i no em veia amb ànims de compaginar les dues coses amb dignitat. Llavors vaig abandonar la música. Fins ara. A les classes de música que fem ara recordo moltes de les coses que jo havia fet fa temps i que ara ja no recordava i realment em sap greu. A més, veure en Toni tocar peces o acompanyar cançons amb el piano fa que m’entrin ganes de tornar-lo a tocar. A més, ens va mostrar la partitura de piano de la preciosa cançó de “Ara és Nadal” de Lexus. És per això que, últimament, els caps de setmana quan sóc a casa, em baixo de internet partitures de cançons conegudes per a piano i em poso a practicar. És llavors quan m’adono de lo gratificant que resulta. Crec que la música ha estat i ara continua sent una part molt important de la meva vida. I naturalment no em refereixo a la música pop ni comercial, la qual ha estat sempre present a la meva vida, i sense la 15
  16. 16. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” qual em resultaria també difícil sobreviure un dia. Sinó que em refereixo a la música ja no tant clàssica sinó a la música com a concepte. 7.2. Quantes vegades havies anat a un concert A un concert de tipologia clàssica hi havia anat potser unes dues vegades però quan era més petita i anava a l’Escola de música. El contingut d’aquest el recordo vagament però si que recordo les sensacions que vaig tenir al veure aquella entrada i aquelles sales tant elegants i majestuoses. Pel que fa a concerts de Rock he anat també a dos concerts. Són dos extrems i dos estils molt diferents de música, però al cap i a la fi tot és música i el que és important és que quan vagis a escoltar un concert el disfrutis i sigui agradable. Al concert de rock que vaig anar, per exemple, tocava el grup de El Canto del Loco i les sensacions que vaig tenir al aparèixer el grup sobre l’escenari van ser d’eufòria, ganes de saltar per poder veurel’s amb claredat i sobretot ganes de moltes ganes de cantar. Per contra, al visualitzar el concert de l’auditori vaig tenir sensació de relax, tenia ganes de tancar els ulls i només escoltar aquella melodia (que és el que realment vaig fer), no tenia ganes ni de saltar ni de cantar, sinó 16
  17. 17. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” simplement d’escoltar i deixar-me portar pels pensaments que aquella música em transmetia. 7.3. Relació amb el treball a classe A classe hem treballat la intensitat, durada, timbre del so, els diferents tipus d’instruments, els instruments que les formen i la col·locació d’una orquestra simfònica entre moltes altres coses. També a classe haviem traballat els moviments del director, com marcava els fortes i els pianos, els aguts i greus, els ràpids i lents... Quan vaig assistir al concert, doncs, em vaig poder fixar en totes aquestes coses i això va fer que pogués apreciar el concert d’una manera molt diferent a la que ho havia fet fins ara. Quant treballavem totes aquestes coses a la classe les veia com molt teòriques i molt lluny però una vegada al concert vaig poder contemplar que no estan tant lluny de mi, sinó que són allà, les entenc i puc fixar- m’hi. Va ser una sensació molt agradable. 17
  18. 18. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 8. BIBLIOGRAFIA http://www.auditori.com/ http://es.wikipedia.org/wiki/Franz_Waxman http://es.viajes.yahoo.com/p-guia_viaje-1199306- auditori_de_barcelona_barcelona-i http://www.franzwaxman.com/ http://es.wikipedia.org/wiki/Samuel_Barber http://www.biografiasyvidas.com/biografia/b/beethoven.htm http://www.lvbeethoven.com/Bio/LvBeethoven-Biografia.html 18
  19. 19. Llenguatge musical “El Beethoven més feliç” 19

×