Contes catalans
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Contes catalans

on

  • 2,593 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,593
Views on SlideShare
2,570
Embed Views
23

Actions

Likes
0
Downloads
5
Comments
0

1 Embed 23

http://blocs.xtec.cat 23

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Contes catalans Contes catalans Document Transcript

  • Hi havia una vegada una Rateta que cada dia escombrava l’escaleta iun dia es va trobar un dinaret.-Oh, quina sort que he tingut!! I què en podria fer? Si em comproatmetlletes em cauran les dentetes. I si em compro un llacet per lacueta. Sí, sí, em compraré un llacet ben bonic per posar-me’l a lacueta!!I així ho va fer.Va anar a casa la senyora conilla i es estar mirant molts llacets. Alfinal es va decidir per un llaç de satí de color rosa.-Sí aquest si que m’agrada! Seré lenveja del barri, segur que tothomem mirarà - pensava la rateta -Ui, no me l’emboliqui que melemporto posat!Es va posar a davant de casa seva per lluir el llacet. I així estavaquan va passar el Senyor Ànec, que veient-la tanbonica li va dir:-Ai rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta no etvoldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?-Ai, no ho sé pas. A veure quina veu fas?-Quac, quac, quac!!-Ui, que meixordes. No et vull per marit.
  • També va passar un gall amb les amb les plomes estarrufades que liva dir:-Rateta, Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no etvoldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?-Kikirikí, kikirikí !!!-Ui, no, quin xivarri no et vull per marit.I el gall se’n va anar amb el cap cot. Després va passar un gosset i liva passar el mateix.Al cap d’una estona va passar un burret que al veure la rateta tanbonica no es va poder estar de dir-li:-Rateta, rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no etvoldries casar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí.I la rateta, fent-se pregar li va dir:-Ai no ho sé pas,a veure quina veu fas?-Iiiiaaaa, iiiiiaaaaaa!!!-Fuig, fuig, que m’eixordes!!Quan la Rateta ja començava a pensar que mai no trobaria ningú queli fes el pes va passar un gatet que li va dir:-Miau Rateta, tu que n’ets tan boniqueta, no et voldriescasar amb mi, jo que sóc tan bon fadrí?I la Rateta, fent-se l’estreta:-Ai no ho sé pas. A veure quina veu fas?-Miauu, miauuu!-Sí, amb tu sí que em vull casar!
  • -Miauu, miauuu !!!I així ho van fer. Ven aviat es van casar i tothom hi va ser convidat.Aquell dia tothom li deia a la rateta:-Ves amb compte amb aquest gat!-Vigila que quan estiguis despistada no et clavi queixalada!!I la Rateta reia per sota el nas perquè només ella i el seu maridetsabien el secret: que aquest gat era vegetarià i no menjava rates !!!I vet aquí un gos i vet aquí un gat que aquest conte ja s’ha acabat.
  • Ve’t aquí que una vegada era un pare i una mare,que tenien unfillet tan petit, tan petitet,que li deien en Patufet. Un dia la sevamare,mentre feia coure l’olla,va dir:”Ai,filla,quina guitza em fa sortir a comprar;el dinar ja bull al foc i notrobo el safrà enlloc.En Patufet que tot ho remenava i que pertot arreu es ficava,deseguida va contestar:“Mare,si no hi ha safrà,jo us en puc anar a buscar.”“On vols anar, on vols anar! No veus que ets massa petitò i la gent etpot trepitjar pel carrer com un cigró?”“Ja hi aniré cantant, i així,si no hem veuen,bé prou que em sentiran”“No i no. Els menuts creuen. Hi aniràs quan siguis gran.”“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a buscar safrà!”I com que es va posar a plorar i picar de peus, per fer-lo callar, laseva mare li va dir:“Bé ja n’hi ha prou, Patufet; aquí tens un dineret i vés de seguida a labotiga d’en Josepet.”I carrer amunt s’encamina aquell marrec tan tossut, amb esclops ibarretina i unes calces de vellut.“Patim, patam, patum, homes i dones del cap dret, patim, patam,patum, no trepitgeu en Patufet.Content i cantant, en Patufet va arribar a la botiga d’en Josepet, lamés bonica d’aquell indret.“!Ep, ep!” “Qui hi ha ?” “Un dineret de safrà.I el botiguer tot era mirar per ací i per allà.“!Ep, ep!” “Qui hi ha? Què voleu?”“Que no em veieu? Ja estic tip de cridar. Vejam si em despatxeu undineret de safrà”
  • I el botiguer torna a mirar i busca que busca a terra dintre de labotiga, fins que tot d’un cop veu un dineret que es belluga. Aleshoress’ajup i l’arreplega,posant en el mateix lloc una paperineta de safrà.Tan aviat com en Patufet té el safrà damunt seu,l’agafa ben fort, se’nsurt al carrer i deixa badoc el pobre adroguer.“Patim,patam,patum,homes i dones del capdret,patim,patam,patum,no trepitgeu en Patufet”I de por la gent s’amagava en no veure qui cantava,mentre carreravall passava una paperina sola,sola,sola,com si anés sobre una bola.I quan en Patufet va arribar amb una paperina de safrà,la seva mareno se’n sabia avenir. Aleshores tot cofoi va demanar:“Mare,em voleu deixar anar ara a portar el dinar al pare?”“Això si que no, fill meu: el cistell pesa massa i pels camins encara hiha neu.”“Eh! Eh! Eh! Jo vull anar a portar el dinar!”Tant i tant ho va demanar, que, perquè callés,la seva mare li digué:“Per no sentir-te brama, te el cistell i ja hi pots anar”I en Patufet,que tenia molta força,va agafar el cistell del dinar i, comsi res, se’l va carregar a coll.Pel camí, cantava així: “Patim, patam, patum, homes i dones del capdret, patim, patam, patum, no trepitgeu en Patufet.”En sortir del poble, la gent, esglaiada, tancava portes i finestres,i,pels camins,els pagesos fugien esverats en veure un cistell tot solcaminant com un cargol.A mig camí, en Patufet es va aturar i es va seure a la vora d’un hortper reposar una estona, però heus aquí que tot d’un cop , comença aploure molt fort. Per no mullar-se va anar tot sol a amagar-se sotauna col. Aleshores va venir un bou mig perdut i d’un mos es menjà lacol, molt golut, i en Patufet, de propina, amb esclops i barretina i lescalces de vellut.Cap el tard, el pare i la mare buscaven el fill per tot arreu,fins quetrobaren el cistell tot sol a la vora d’un hort. Aleshores van començara cridar:“Patufet, on ets? Patufet, on ets?”I en Patufet, de lluny, els contestava:“Sóc a la panxa del bou, que no hi neva ni plou”Com que no el sentien, els seus pares anaven cridant:“Patufet, on ets? Patufet, on ets?
  • I en Patufet contestava:“Soc a la panxa del bou, que ni hi neva ni plou.”Ai, menuts, que va passar quan van saber on era el Patufet!Sabeu què van fer els seus pares? Doncs van començar a donar forçamenjar,força menjar al bou, i el bou es va anar inflant, inflant,inflant... Tant i tant es va atipar,que, al capdavall, el bou va i fa: Pam!I com un llampec va sortir en Patufet, molt content i espavilat, com sires no hagués passat.I aquest conte s’ha acabat.