Clima i vegetació d'Espanya 3

7,273 views

Published on

Tema 3 Clima i Vegetació d'Espanya de Cicle Superior adaptat al llibre de sisè de l'Editorial Vicens-Vives

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
7,273
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
4,604
Actions
Shares
0
Downloads
30
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Clima i vegetació d'Espanya 3

  1. 1. CLIMA I VEGETACIÓ D’ESPANYA Cicle Superior. Mare de Déu del Carme. Mònica Abella Pugès
  2. 2. EL CLIMA Conjunt de condicions atmosfèriques que predominen en una zona concreta de la Terra. La latitud • La distància en que la zona esta situada de l'Equador. La proximitat o llunyania del mar • Zones properes al mar : temperatures més suaus i més pluja que a l’interior. • Zones allunyades del mar: estius calorosos, hiverns freds i poca pluja. Zona freda Zona temperada L’altitud i el relleu • Amb altitud la temperatura disminueix • La disposició del relleu: modifica la temperatura i la pluja. Les serralades perifèriques aïllen les terres interiors de la influència del mar. Bona part del territori espanyol es troba a la zona temperada. Hi ha 5 zones climàtiques: Zona càlida Zona temperada Zona freda atlàntic de muntanya mediterrani subtropical d’interior
  3. 3. LA VEGETACIÓ Depèn dels factors clim{tics i de l’orientació. L’obac: orientat al nord, té menys sol, és més humit i amb més vegetació. Al solell: orientat al sud, té més sol, és més sec i amb vegetació menys densa. Els paisatges naturals: Són aquells paisatges que no han estat modificats per l’home. Els boscos: Mediterrani De tipus oceànic De coníferes De la riba dels rius.
  4. 4. El clima i la vegetació atlàntica. Propi de Galicia, façana cantàbrica i algunes zones del Pirineu occidental. Clima Hiverns suaus i estius frescos La diferència de temperatura entre estiu i hivern és reduïda. Les precipitacions són abundants Vegetació Boscos frondosos: De fulla caduca: roures, castanyers i faigs A les parts altes hi abunden les coníferes (avets, cedre...) A Galicia han repoblat amb eucaliptus. El sotabosc: Compost per falgueres i molses (creixent a l’obac) Espècies com el bruc, la gatosa i la ginesta Els prats naturals: Es mantenen verds durant tot l’any
  5. 5. Roure Faigs Gatosa Falguera Castanyer Ginesta Bruc
  6. 6. El clima i la vegetació mediterranis. Predomina a tot el llevant, les illes Balears, bona part d’Andalusia i Ceuta i Melilla. Clima Hiverns suaus i estius força calorosos. Les precipitacions són escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L’estiu és l’estació més seca. Vegetació Adaptada al calor i a la sequera Predominen arbres de fulla perenne i mida petita amb arrels extenses i profundes. De pins a les zones més altes i de roures i Boscos: de castanyers a les més baixes L’arbre més comú és el pi blanc. També hi podem trobar alzines . Sotabosc: Garric, bruc i arbustos d’espècies arom{tiques (farigola, romaní...) Quan el bosc desapareix hi queda la garriga o màquia. A les zones més àrides: Espart, margalló i pita.
  7. 7. Bruc Pi blanc Roure Garric Alzina Castanyer Farigola Espart Pita Romaní Margalló
  8. 8. El clima i la vegetació de l’interior. Predomina a la Meseta, a la Depressió de l’Ebre i a l’interior d’Andalusia i Catalunya. Clima Forta oscil·lació. Estius molt calorosos i hiverns més freds que al litoral. Les precipitacions són molt irregulars i escasses. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. Vegetació Adaptada a les temperatures extremes. A les zones de més altutud: Vegetació de muntanya amb coníferes (pins o avets), matolls i pastures (als cims) Zones boscoses (roures faigs) Terres de menys altitud: L’arbre més característic és l’alzina (deveses) També es troben pins ( a les terres més càlides i, pollancres, oms a les ribes dels rius. A les sense arbres: Arbustos, matolls i herbes (farigola, romaní, espigol ...).
  9. 9. Avets Roure Faigs Pins Alzina Om Espigol Pastures Pollancre Farigola Romaní
  10. 10. El clima i la vegetació de muntanya. Predomina a les zones més elevades dels diferents sistemes muntanyosos d’Espanya. Clima Hiverns freds i llargs (temperatures sota zero) i estius frescos i curts Pluges abundants i a l’hivern en forma de neu. Vegetació Zones baixes: Muntanya mitjana: Zones més altes: Per sobre dels 2000 m: Vegetació mixta: arbres de clima sec (pins, alzines) i arbres de zones humides (roures, faigs, oms) Vegetació del bosc atlàntic ( roures i arbres de fulla caduca). Boscos de coníferes resistents al fred ( avets, pins) Matolls i pastures de muntanya.
  11. 11. El clima i la vegetació de les illes Canàries. Situades a la zona càlida tenen un clima subtropical àrid Clima Vegetació Vegetació de Hiverns molt suaus i matolls xeròfils estius moderadament Regions baixes: adaptada a la càlids (a causa del sequedat (atzavara corrent atlàntic) i cardón). Poca oscil·lació Boscos amb tèrmica. Regions espècies com el d’altitud Pluges escasses. llaurer, el boix mitjana: grèvol i el til·ler. Zones altes: Boscos de pi canari- Per sobre dels 2000m: Matolls de retama i codeso.
  12. 12. EL CLIMA Depèn de: A Espanya hi ha cinc zones climàtiques Factors climàtics Latitud Altitud i relleu De l’interior Subtropical Proximitat o Atlàntica De muntanya Mediterrània llunyania del mar ELS PAISATGES a Espanya n’hi ha de cinc tipus Atlàntic Roure, pi i prats Mediterrani Pi alzina i màquia De l’interior Alzina, pi i matoll De muntanya Avet, roure i prats Canari Pi canari, laurisilva i matoll
  13. 13. PRECIPITACIONS ATLÀNTIC MEDITERRA NI D’INTERIOR DE MUNTANYA SUBTROPICAL Hiverns suaus i estius frescos La diferència de temperatura entre estiu i hivern és reduïda. Hiverns suaus i estius força calorosos. Forta oscil·lació. Estius molt calorosos i hiverns més freds que al litoral. Hiverns freds i llargs (temperatures sota zero) i estius frescos i curts. Hiverns molt suaus i estius moderadament càlids (a causa del corrent atlàntic) Poca oscil·lació tèrmica. Les precipitacions són abundants TEMPERATURA EL CLIMA Les precipitacions són escasses i irregulars. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. L’estiu és l’estació més seca. Les precipitacions són molt irregulars i escasses. La primavera i la tardor són les estacions més plujoses. Pluges abundants i a l’hivern en forma de neu. Pluges escasses.
  14. 14. PART MITJA BAIXA ZONA AMB SOTA BOSC POCA VEGETACIÓ BOSCOS PART ALTA ATLÀNTICA MEDITERRÀNIA D’INTERIOR DE MUNTANYA CANARI A les parts altes hi abunden les coníferes (avets, cedre...) Adaptada al calor i a la sequera Predominen arbres de fulla perenne i mida petita amb arrels extenses i profundes. Trobem pins i roures Adaptada a les temperatures extremes. Vegetació de muntanya amb coníferes (pins o avets), matolls i pastures (als cims) Trobem roures i faigs. Boscos de coníferes resistents al fred ( avets, pins) Boscos de pi canari- De fulla caduca: roures, castanyers i faigs A Galicia han repoblat amb eucaliptus. Trobem castanyers. L’arbre més comú és el pi blanc. També hi podem trobar alzines L’arbre més característic és l’alzina (deveses) També es troben pins ( a les terres més càlides i, pollancres, oms a les ribes dels rius. Vegetació del bosc atlàntic ( roures i arbres de fulla caduca). Vegetació mixta: arbres de clima sec (pins, alzines) i arbres de zones humides (roures, faigs, oms) Boscos amb espècies com el llaurer, el boix grèvol i el til·ler. Vegetació de matolls xeròfils adaptada a la sequedat (atzavara i cardón). Compost per falgueres i molses (creixent a l’obac) Espècies com el bruc, la gatosa i la ginesta. Garric, bruc i arbustos d’espècies aromàtiques (farigola, romaní...) Prats: Es mantenen verds durant tot l’any. Quan el bosc desapareix hi queda la garriga o màquia. Espart, margalló i pita. Arbustos, matolls i herbes (farigola, romaní, espigol ...). Per sobre dels 2000 m trobem matolls i pastures de muntanya. Per sobre dels 2000m matolls de retama i codeso.

×