1. L'avaluació per a la millora de
l'aprenentatge
3. L’avaluació qualificadora
Sobre document de M. Reyes Carretero
Maria Ojuel
Montserrat Sala
Francesc Segura
Santa Coloma de Gramanet, gener de 2012
3. Funció qualificadora-acreditativa de
l’avaluació
Per a l’aprenent serveix per:
Comprovar què ha après
Què li falta per aprendre
Acreditar els resultats de l’aprenentatge
Per al docent serveix per:
Avaluar la qualitat del procés d’ensenyament aplicat
Recollir evidències per comprovar, en funció d’uns criteris
d’avaluació, el grau d’assoliment dels objectius i fer-ne la
valoració acreditativa
4. Quines activitats d’avaluació ajuden a
comprovar els resultats d’aprenentatge?
1. Dibuixa les parts d’una flor i escriu el nom.
2. Descriu les funcions d’inspiració i expiració.
3. Tens una llista de rius catalans amb el nom i la seva
longitud: classifica’ls segons la seva longitud.
4. Per quins motius convé menjar verdura i fruita?
5. El pare d’en Joan es fumador i està enfadat per què
ara s’ha prohibit fumar en els llocs públics. Com
l’explicaries al pare d’en Joan que és important no
fumar i especialment no fer-ho on hi ha altres
persones.
5. Quines activitats d’avaluació ajuden a
comprovar els resultats d’aprenentatge?
Seria com plantejar-se quines activitats mesuren
millor els aprenentatges rellevants, aquells que
serveixen per seguir aprenent?
En definitiva, seria com plantejar-se quines
activitats mesuren millor el grau d’assoliment de
les competències?
6. Avaluació de:
continguts competències
Comprova fins a quin punt Comprova fins a quin punt els
els alumnes disposen de alumnes integren i transfereixen
coneixements, habilitats i els coneixements, habilitats,
actituds i els utilitzen en la actituds... a la resolució de
realització d’activitats situacions i problemes
diverses semblants als que es podran
La finalitat és avaluar els trobar a la seva vida
continguts acadèmics La finalitat és avaluar els
coneixements en acció
7. Condicions per a l’avaluació de competències
(avaluació autèntica)
Plantejar activitats d’avaluació basades en la
resolució de problemes “autèntics”.
Augmentar la complexitat cognitiva de les
activitats d’avaluació.
Augmentar el grau d’autonomia de l’alumne.
Tenir en compte que no tot es pot avaluar
amb llapis i paper.
8. Són problemes autèntics quan…
L’activitat d’avaluació parteix d’una situació o
problemàtica (cas, experiència, notícia...).
La situació es relaciona amb problemes que
l’alumnat es podria trobar en la seva vida
quotidiana.
Les tasques o activitats són coherents amb el
procés d’ensenyament que han seguit els
alumnes.
Les tasques impliquen aprenentatges funcionals i
faciliten la interrelació de coneixements.
9. Són problemes “autèntics”?
La teva amiga t’ha deixat al teu càrrec un ocell
durant uns dies que ha marxat amb els seus
pares de vacances, però l’ocell s’ha escapat de
la gàbia i ha marxat.
Escriu un correu electrònic a la teva amiga i
explica-li què ha passat.
En les frases següents apareix el subjecte.
Inventa’t el predicat sense repetir les paraules de
l’exemple.
Exemple: L’Alícia escriu un correu electrònic.
a. Les noies i els nois ....................................
b. En Joan.......................................................
12. Com són les tasques complexes?
Tasques d’avaluació que requereixen
prendre decisions, triar entre diversos
procediments, generar una idea nova,
analitzar-la, avaluar-la...
Tasques que tenen més d’una forma de
resoldre-les.
La informació es representa en diferents
formes.
Es plantegen destinataris diferents.
13. Exemple de prova competencial
Per resoldre un problema s’ha fet
aquesta operació:
6 x 10 = 60
Inventa un problema que es resolgui
fent l’operació anterior. No t’oblidis de
fer una pregunta.
(Proves de competències 2010)
14. Exemple de prova competencial
Aquesta fotografia és de la
sortida que vam fer fa uns
dies. Observa la fotografia i
fes un petit text explicant què
recordes d’aquella sortida.
COM GESTIONAR LA CORRECCIÓ
D’AQUESTA PROVA?
PODEM MILLORAR-NE EL
PLANTEJAMENT?
15. Gestió del procés d’avaluació i autonomia
Comunicar als alumnes què es pretén avaluar, com
s'avaluarà i quins seran els criteris d’èxit.
Involucrar els alumnes en l’avaluació del propi
treball i del treball dels companys.
Informar els alumnes dels seus èxits i les seves
dificultats.
Determinar espais per a la reflexió sobre què sap,
que no ha fet bé i com ho podria millorar.
Evitar notes globals que no informen dels
progressos i donar puntuacions per criteris.
16. Instruments d’avaluació
Observació directa/indirecta
Avaluació autèntica, diaris
de classe, portafolis,
Competències projectes, simulacions, jocs
de rol
Observació
Procediments
Proves orals o escrites
Proves orals o escrites
Conceptes
Preguntes reproductives
Basat en Miller, 1999
17. Context de l’estudi PISA com a excusa
(Monereo, 2009)
Demanda del professorat: “volem canviar la
manera com avaluem perquè els nostres
alumnes tinguin millors resultats a PISA”.
En tocar l’avaluació, de retruc, va ser
necessari tocar les estratègies
d’aprenentatge.
Elaboració de la guia GAPPISA
18. Pràctica reflexiva: autentificació de les
pròpies proves
VALORACIÓ (a partir de la guia GAPISSA)
del grau d’autenticitat d’una prova o
activitat d’avaluació habitual.
INCORPORACIÓ, en la prova o activitat
d’avaluació, de canvis amb la finalitat de
fer-la més autèntica...més competencial.
19. És una prova “autèntica” ?
Parteix d’un context, d’un problema o situació
que cal resoldre?
Va més enllà de la simple aplicació d’un
procediment o algoritme?
Es resol de manera semblant a com
habitualment es resolen aquests tipus de
problemes en la vida real?
Les preguntes són de baix o d’alt nivell cognitiu?
Permet la transferència de coneixements?
[Guia basada en GAPPISA]
20. Autentificació de proves
Consisteix en introduir canvis en una activitat habitual, amb la finalitat de
convertir-la en més autèntica (p.e. a partir de criteris PISA).
CANVIS EN LA SITUACIÓ - PROBLEMA
CANVIS EN EL TIPUS I COMPLEXITAT DE LES PREGUNTES
CANVIS EN LA GESTIÓ I VALORACIÓ DE LES PROVES
21. Canvis en la situació-problema
Partir d’una situació problemàtica (cas, experiència, noticia, etc.)
amb condiciones fidels a les habituals en aquest tipus de problemes
i proper als problemes que es podria trobar en la seva vida
quotidiana.
Plantejar la situació de forma oberta, de manera que faciliti la relació
entre diferents sistemes i la transferència del coneixement.
La situació o problema és nova per l’alumne però manté relació i és
coherent amb el treball realitzat a classe.
Les dades es presenten de forma variada (gràfiques, taules,...) i amb
criteris diferents (manquen o sobren dades).
22. Canvis en les preguntes
Formular preguntes generatives que suposin diferents nivells de
complexitat cognitiva.
Les preguntes inclouen diferents formes de representar la
informació.
Les preguntes demanen una diversitat de respostes i plantegen
diferents destinataris.
Es demana que s’expliciti el procés de resolució d’una tasca i els
procediments i estratègies emprats per resoldre-la.
23. Canvis en la gestió i valoració de la prova
Fer públics, des d’un inici, els criteris d’èxit per cada ítem.
Valorar les respostes i també el procés de resolució.
Donar feed-back ràpid i deixar participar als alumnes en la correcció.
Facilitar la presa de consciència sobre els propis encerts i errors i
respecte a l’adopció de futurs canvis.
Contemplar la inclusió, en la puntuació global, d’autoavaluacions i
coavaluacions.
Plantejar la devolució dels resultats com una activitat més
d’ensenyament i aprenentatge.
24. Conclusions
La distinció entre activitats d’aprenentatge i d’avaluació es difumina.
Promou la interdisciplinarietat i la coordinació entre docents.
Orienta cap a una avaluació més formativa i formadora.
Augmenta la motivació i implicació dels estudiants (i professors).