• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Pràctiques en conservació preventiva
 

Pràctiques en conservació preventiva

on

  • 336 views

 

Statistics

Views

Total Views
336
Views on SlideShare
219
Embed Views
117

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

4 Embeds 117

http://www.museunacional.cat 60
http://museunacional.cat 37
http://213.134.41.182 18
http://emb.grupodelaware.com 2

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Pràctiques en conservació preventiva Pràctiques en conservació preventiva Presentation Transcript

    • ESTUDI COMPARATIU DE DIFERENTS PRODUCTES PER A LA NETEJA D’OBJETES DE PLATA O PLATEJATS (Novembre 2009 – Abril 2010) Proyecto propuesto y realizado por: Consultaría en Historia del Arte: Consultaría en Restauración: Consultaría científica: Benoit de Tapol y Eduard Galindo Cunillera Mercè Doñate y Mª Àngels Fondevila Alex Masalles y Joan Pey María José Alcayde
    • Introducció • Les joies de plata de la col·lecció del MNAC, exposades en vitrina, pateixen un ennegriment i una pèrdua de brillantor accelerada. • Al fenomen natural d’oxidació s’afegeix un augment de la cinètica de corrosió produïda per les emanacions d’alguns materials museogràfics. • Aquest fenomen es també accelerat pels productes neteja/recobriment utilitzats sobre la plata?
    • Qualitat de l’aire dins de les vitrines del MNAC • Durant l’estudi ambiental realitzat el 2006 per Bioconservació, es va detectar a les vitrines de numismàtica una alta concentració de formaldehid. • Això no resulta extrapolable perquè la construcció de les vitrines de joies no és igual. • Tot i així, pensem que la presència de DM a les vitrines de joies, pot donar una concentració relativament alta de formaldehid.
    • Objectiu d’aquest estudi • Comprovar que el sistema de neteja emprat sobre la plata no participa a la seva futura degradació. Mètode operatiu • Seleccionar, aplicar i realitzar un seguiment dels productes per a la neteja de plata utilitzats actualment en museus i alguns altres recomanats pels centres de conservació europeus.
    • Tests seleccionats • Avaluació de la cinètica de reaparició de l’ennegriment després d’una neteja mecànica amb envelliment accelerat • Prova de PH • Prova de ratllat dels productes seleccionats
    • Informació cabdal extreta de la literatura especialitzada • Diferència entre termes especialitzats • Selecció de mètodes (electroquímic, químic i mecànic) • Abrasius per a la neteja • Líquids que acompanyen l’abrasiu • Productes de mercat
    • Primers resultats: PH • • • • • • • • • • • • • • • • Rinci 10,0 Sidol 9,4 Alúmina i alcohol Alúmina i agua Carbonat càlcic micronitzat i solució lleugerament alcalina Carbonato cálcico micronizado y alcohol Bicarbonato y agua Avel Plata Carbonato cálcico micronizado y agua Bicarbonato y Alcohol Carbonato cálcico micronizado y solución ligeramente ácida Óxido de cromo y agua Tensoactivo aniónico Tarnishield Óxido de cromo y alcohol Cloruro sódico y ácido acético 9,2 9,0 8,9 8,8 8,7 8,5 8,5 8,5 8,4 8,0 7,4 7,3 7,3 3,1
    • Primers resultats: comoditat i eficàcia en l’ús • Procés de neteja • Productes de mercat Més còmodes d’usar. Netegen eficaçment els sulfurs. Productes líquids menys Rinci. pH alcalins. Alguns requereixen aclarat després de la neteja i altres no. Sidol deixa residus blanquinosos. • Productes de la literatura especialitzada No són tan còmodes perquè les fases es separen. El carbonat càlcic i l’òxid de crom netegen eficaçment els sulfurs. pH alcalins. L’òxid de crom deixa residus verds.
    • Primers resultats: després de l’envelliment • Prova sobre la velocitat de reaparició de l’ennegriment després d’una neteja mecànica. El fet de no disposar d’una guia de referència ISO i el fet que els productes per alliberar les emanacions nocives no eren agressius ha resultat que el temps de les mostres a la càmera d’envelliment no ha estat suficient amb 28 dies. Per aquest motiu, s’ha decidit posar productes de corrosió més forts, com formaldehid i sulfur potàssic.
    • Conclusions: després de l’envelliment • Prova sobre la velocitat de reaparició de l’ennegriment després d’una neteja mecànica. • Tot i que sembla que els productes de mercat han resistit millor l’envelliment i conserven més lleugerament la brillantor, els resultats d’aquesta prova no es poden considerar congruents per contraposició dels resultats.
    • Conclusions: posteriors propostes • Aspectes a tenir en compte per a realitzar les següents proves. • Creiem que la posició de les mostres ha afectat el seu resultat final. Caldria tenir una superfície prou gran per col·locar les mostres totalment separades i una càmera d’envelliment suficientment gran per permetre aquesta col·locació.
    • Primers resultats: després de l’envelliment • Prova de ratllat El metacrilat escollit va resultar tenir un grau de duresa massa elevat, fet que no va permetre als productes de neteja deixa ratlladures, ni tan sols visibles al microscopi òptic. Ara s’estudia utilitzar un policarbonat o una planza d’alumini.
    • Bibliografia • • • • • • • • • • • • • • • BIOCONSERVACIÓN. Informe de la calidad e higiene del aire en el Museo Nacional de Arte de Catalunya. 2006. DANIELS, V., WARD, S. A rapid test for the detection of substances which tarnish silver. Studies in conservation. Volumen 27, 1982. DEGRIGNY, C., WÉRY, M., VESCOLI, V., BLENGINO, J.M., Alteration et nottoyage de pieces en argent doré. Studies in Conservation. Volumen 41, 1996. DUBUS, MICHEL. Surveillance de la corrosion de l’argent Dans les musées. TECHNÉ, nº 17, 2003. GIBSON, LT., BROKERHOF, A.W. A passive tube-type sampler for the determination of formaldehyde vapours in museum enclosures. Studies in conservation, nº 46, 2001. HEDGES, R.E.M. On the occurrence of bromine in corroded silver. Studies in conservation. Volumen 28, 1976. MACLEOD, I.D., NORTH, N.A. Conservation of corroded silver. Studies in conservation. Volumen 24, 1979. MIRAMBET F, RAPIN C, ROCCA E, STEINMETZ J. Traitments temporaires pour la protection d’éléments métalliques du patrimoine. TECHNÉ, nº 17, 2003. SELWYN, L. Le nettoyage des objets en argent. Bulletin de l’ICC, 1989. SRAMEK, J., JAKOBSEN, T.B., PELIKÁN, J.B. Corrosion and conservation of a silver visceral vessel from the beginning of the seventeenth century. Studies in conservation. Volumen 23, 1978. TÉTREAULT, JEAN. La mesure de l’acidité des produits votails. Institut canadien de conservation, 1992. TORRAMILANS, JORDI. Guía para una adecuada conservación en museos, archivos y bibliotecas: control de la polución ambiental. VARIOS. Problems with coated silver: whisker formation and possible filform corrosion. Studies in conservation. Volumen 42, 1997. VITIELLO, LUIGI. Orfebrería moderna. Técnica-Práctica. OMEGA, Edición española revisada por Antoni Nadal, 1989, Barcelona. WHARTON, G., LANSING MAISH, S., GINELL, W.S. A comparative study of silver cleaning abrasives. Journal of the American Institute for Conservation. Volumen 29, número 1, artículo 2, 1990.