Your SlideShare is downloading. ×
0
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Diaris de pràctiques
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Diaris de pràctiques

1,831

Published on

Diaris de pràctiques

Diaris de pràctiques

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,831
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Aprenentatge reflexiu i dialògic en els diaris dels/de les estudiants de formació inicial del professorat M. Montserrat Rifà Valls Universitat Autònoma de Barcelona CIDUI. Barcelona, 6 de juliol de 2006
  • 2. Objectius: A. Teoritzar i analitzar el paper del diari de l’estudiantat en els contextos de formació inicial del professorat com a potenciador d’aprenentatges reflexius i dialògics; B. Establir connexions entre els aprenentatges que s’assoleixen a les classes a la universitat i les pràctiques a les escoles per a cercar formes de representació dels sabers i les subjectivitats professionals; C. Mostrar diferents fragments de diaris d’estudiants de diversos cursos de formació inicial del professorat per a evidenciar la construcció d’aprenentatges reflexius i dialògics relacionats amb les formes d’escriptura del diari; D. Interpretar i valorar la idoneïtat del treball de l’estudiantat centrat en l’elaboració de diaris de classe i de pràctiques en el marc de l’experimentació de les titulacions de formació de mestres en el context de l’EEES (Espai Europeu d’Ensenyament Superior).
  • 3.
    • Zabalza (1991) assenyala quatre característiques d'escriure “com una forma de comprendre la realitat”, que justifiquen la importància del diari en els processos de formació inicial:
        • (1) El procés d'escriure és multirrepresentacional i integrador, ja que l'alumne/a i el/la professor/a representa mitjançant imatges o símbols la realitat, la qual cosa suposa un procés de codificació de la mateixa i un acte de producció de coneixement;
        • (2) En el procés d'escriptura es produeix un feedback autoproporcionat, ja que l'elaboració d'una narrativa implica una confrontació entre present i passat i un procés de creació i revisió simultània de les nostres comprensions;
        • (3) Escriure requereix una estructuració deliberada de significat, és a dir, implica establir relacions entre el que es coneix i el què s'aprèn a partir d'inscriure's en la xarxa de significacions;
        • (4) L'escriptura és activa i personal, està travessada per la subjectivitat de qui narra les situacions, esdeveniments i relacions, i la reconstrucció d'una experiència a través de la narració sempre permet aprendre d'ella.
  • 4. A. El paper de la reflexió en la tasca educadora i l’aprenentatge com a una experiència compartida a través els diaris d’un curs de formació inicial del professorat d’ensenyament secundari
  • 5.
        • La reflexió en els diaris del professorat orienta la presa de decisions
    • Resum del meu diari com a formadora del primer trimestre del CAP (1999-2000)
    • (…) el resum dels temes que han sorgit en aquestes primera sessions, no pretén ser una crònica exhaustiva sobre el que ha passat sinó un apunt reflexiu que permeti consolidar un fil conductor per a aquest curs, més enllà de les percepcions que els/les alumnes es formen inicialment del que el curs és o hauria de ser, en la seva opinió. En aquest sentit, com formadora, a partir de la segona sessió, vaig començar a aglutinar el que es treballaria a classe a partir d'aquest fil conductor:
    • Aprendre a interpretar com educadors…
        • El que passa en un grup.
        • El món que ens envolta.
        • Els temes de la cultura visual.
    • Els interrogants que em queden com formadora a partir d'aquestes sessions són: -Com es pot enfrontar el grup a les pràctiques a partir d'incorporar noves experiències sense que això suposi sumar-les a les anteriors, sinó la possibilitat d'establir vincles i relacions reflexives entre elles?
    • -Per quines raons el grup necessita que algú estableixi les regles (els professors) i és difícil que s’autoreguli? -Com es poden continuar treballant alguns dels problemes que han sorgit, com la dificultat per a interpretar... a partir de la mesura que ens donarà la presentació dels treballs?
    • -Es pot formar als docents per a ser treballadors socials i culturals, sense formar-se un marc de crítica per a analitzar els components emocionals i polítics de l'aprenentatge?
  • 6.
        • Alguns fragments dels diaris dels/de les alumnes del CAP (1997-98)
      • Mireia. Sobre la construcció d'una identitat professional com docent
      • Si intento posicionar-me en el paper del docent en potència començo a diferenciar entre una posició identificativa i una altra interpretativa. La interpretació és una part molt important en l'aprenentatge, sempre que existeixi una base on fonamentar-la. Algunes vegades en el grup s'ha demanat una interpretació de X però amb aquesta falta de base i això ha creat obtacles per a portar a terme el treball. Penso que és important deixar les bases clares en un primer moment. Identificar no ens suposa tant esforç i penso que a causa de la nostra formació encara menys, però la interpretació és una reacció de fonts en cadena que necessita reforç.
    Aprenentatge reflexiu: interpretar implica anar més enllà de la identificació
  • 7.
      • Toni. Sobre la relació amb els continguts del curs i els sabers docents
      • Avui en el CAP he sentit la presència de la alteridad més prop que qualsevol “indi” reciclat d'antigues sèries “B”. Ens han parlat una mica del poble gitano. Si bé els estereotips del gitano són de sobres coneguts, no sé com actuarien en mi i com em farien distorsionar l'empresa de fer de mestre amb nois gitanos. A aquest grup social, habitualment se l’associa amb dos grans temes: l'espectacle i la delinqüència. No sé fins que punt això prendria forma en mi i em faria desposseir-los de la confiança dipositada, retornar de la concepció d'una “persona”a la “de gitano” –en el to més despectiu possible. Aquesta és sens dubte una tasca difícil per al professor. Presentar la seva cultura com una cultura com les altres seria un error, per la seva particularitat i la llegenda del “firaire”, el seu difícil accés als productes i les tecnologies i els discursos socials, científics, etc. Apareix així, com en el llibre de Giroux, un dilema: l'alumne/a com a adaptat al sistema o com a futur reformador crític del mateix. No ensenyar-li les distàncies entre la seva cultura –tancada en sí mateixa– i la cultura dominant, no faria més que reforçar-li la idea de “poble”. No ensenyar-li la clara inferioritat pel que fa als discursos “seriosos” i “científics” el convertiria en un somniador. No ensenyar-li com s'aprecia la veu d'un gitano distorsionada, seria un acte de crueltat. Per tant, com fer-ho sense ferir les sensibilitats i que sigui útil. Potser a través d'altres discursos llunyans i alhora comprensibles, com la història dels afroamericans als Estats Units, o més propers, com la història de les dones.
    Reflexionar sobre les dificultats, sabers i subjectes que intervenen en la nostra tasca com a educadors/ers. Tematitzar
  • 8.
        • Silvia. Sobre l'anàlisi dels processos d'ensenyament-aprenentatge en el CAP
        • -Com estem aprenent? D'aquestes primeres línies es pot desprendre ja com estem aprenent. Podríem relacionar l'última sessió de tutoria amb les primeres classes com si tanquéssim un cercle. Com si fos el final de la pel·lícula on el director ens explica tot allò que no hem acabat d'entendre durant el film, allò que realment ens mantenia intrigats, en alerta, com en un bon “thriller” en tensió. Aquesta ha estat la paraula clau de l'última sessió que dediquem en part a la tutoria. La sensació durant moltes classes ha estat d'incertesa: no enteníem l'objectiu o de vegades el que havíem d'aprendre. Aquesta tensió era la que ens mantenia actius, la classe no pretenia convertir-nos, o millor dit, no pretenia que seguíssim essent receptors passius que van registrant allò que el docent ens transmet, com ho havíem fet fins a ara. En les classes del CAP no se'ns donen veritats absolutes, sinó pistes a partir de les quals nosaltres escollim els coneixements que ens interessa desenvolupar. He pogut veure com aquesta tensió ha influït en alt grau en el que és el motor del curs, el diàleg, que de vegades no ha estat del tot fructífer per falta de coneixements interessants a aportar en la classe, o per falta de seguretat a l'exposar una idea que potser sorgeix de manera espontània. Així, al no ser reflexiva, vam pensar que no era interessant o adequada en aquell moment… Aquí el diari juga una paper molt important ja que aquesta idea serà anotada en ell i valorada la seva importància o no.
    Reflexionar sobre com estem aprenent al llarg del curs
  • 9.
        • ASPECTES A AVALUAR DELS DIARIS
        • Els diaris mostren el procés d'aprenentatge i la forma com ens representem en aquest procés. Les fonts per a la construcció del diari són diverses.
        • La escritura del diari permet analitzar els esdeveniments de la vida quotidiana, transformar les fonts i definir els eixos de la nostra reflexió-acció com a alumnes i com a docents.
        • L'aprenentatge en la construcció d'un rol docent localitza els moments de canvi: els diaris testimonien el començament de curs, els reptes, els dubtes, les crítiques, el que ens guia i ens motiva, els desacords, les interaccions...
        • Les estratègies narratives i descriptives per a relatar les sessions serveixen a la reflexió ètica i política -en els termes de la construcció d'un jo-docent.
        • Els contextos, situacions i persones que intervenen en el nostre aprenentatge són múltiples: el grup-classe, les pràctiques, les visites, el bar, els no-llocs... L'articulació de les veus del curs s'ha convertit en una part important d'aquest aprenentatge.
        • Les pràctiques es converteixen en el focus de la reflexió en el curs, tot pren sentit en elles a través del diari: es passa de la reflexió sobre qui sóc jo a l'anàlisi de com sóc com docent davant l'altre.
        • S'aborden diferents temes i problematizaciones implicats en la construcció d'un jo-docent.
        • La finalització o interrupció del diari es dóna en diferents moments: quan s'inicien les pràctiques, quan s'intervé en elles, quan s'entra en la recta final... quan acaba el procés de reflexió…
  • 10. B. Reflexivitat i dialogisme en els processos d’escriptura i representació a través dels diaris en un curs de formació inicial de mestres d’educació infantil
  • 11.
    • Text introductori de la memòria de pràctiques de la Míriam i la Isa (curs 2004-05)
    • Hi ha un fragment del dia 1 d’octubre a l’aula de les Cabretes (Miriam) que ens permet veure que realment el fet d’escriure el diari ens ajuda a reflexionar sobre el què ha passat i ens ajuda a veure les coses de manera diferent:
        • Ara m’ho miro més de lluny i potser tampoc ha estat tot culpa meva. Sí que és veritat que hauria d’haver mantingut l’interès dels nens amb cançons noves i no ho he fet i que això ha influït en que els nens comencessin a aixecar-se per anar a jugar. Però d’altra banda, els nens des que havien arribat del pati estaven asseguts escoltant cançons i penso que és normal que s’hagin cansat al cap d’una estona, portaven massa temps asseguts i volien fer joc lliure. Al final els he deixat que anessin a jugar.
        • La escritura de la narración parece darme la oportunidad de considerar en profundidad un breve momento de lo que estoy viendo en la clase y de sacar conclusiones (Robin, 2000).
      • D’altra banda, el fet de compartir aquestes escriptures amb altres companys també ens proporciona molts aspectes positius ja que ens permet donar i rebre idees, recolzament i crítica, ens permet participar en una comunitat d’aprenentatge. Amb tot això, s’aprèn a escoltar crítiques com a una ocasió per a la reflexió i el creixement ja que permet revisar el treball fet i rectificar les pròximes pràctiques docents per tal de millorar-les.
    El sentit d’escriure per a comprendre en els processos de formació inicial
  • 12.
    • La Isabel i jo, mirant els nostres diaris de la primera quinzena de pràctiques hem vist que són totalment descriptius. Per exemple:
        • Les instal·lacions són noves i està tot molt comunicat. Dins la mateixa aula tenen una habitació per dormir que es comunica amb l’aula del costat i, a una altra habitació (sense parets, tot són cristalleres per poder veure als nens) tenen el canviador amb les prestatgeries pels bolquers, una pica gran per si han de banyar algun nen i una pica a l’alçada dels nens, que és on es renten les mans i beuen aigua…
    • Aquest fragment forma part del dia 20 de setembre de l’aula de les Cabretes (Miriam) i podem veure com es fa una descripció de l’espai sense tenir en compte cap reflexió sobre la seva adequació. Durant els primers dies els nostres diaris també es basaven en una descripció seqüencial de l’ordre del dia. Era una escriptura molt objectiva.
        • Fins les 10 del matí els nens juguen lliurement, ja que és l’hora límit d’entrada de nens a l’escola. Normalment de 10 a 10:30 fan alguna activitat i després surten al pati, però durant el període d’adaptació no es realitzen activitats programades, només es llegeix algun conte i es canta alguna cançó; així que surten al pati una mica més aviat.
    • Aquí comencem a introduir alguna reflexió o aportació personal més subjectiva, però aquestes sempre són sobre la nostra por o inseguretat davant la tasca educativa.
        • Hi ha dues interpretacions quan algú et diu que no necessita el teu ajut, la primera, et diuen que no necessiten el teu ajut però en el fons t’estan demanant col·laboració. La segona, et diuen que no et necessiten i realment no et necessiten. És fàcil saber de quina es tracta pels gestos i la veu. Amb la Coral es tracta clarament del segon cas. No se fins a quin punt li agrada que li ajudi, però ha estat el meu primer dia i espero anar-ho descobrint a la llarga, fins aconseguir que la feina de les dues sigui totalment complementària.
    El pas de la descripció a la reflexió en els diaris
  • 13.
        • En una de les tutories que vam tenir vam posar en comú els diaris que vam escriure i per tal d’enriquir els nostres texts se’ns van donar unes estratègies per tenir en compte a l’hora d’escriure:
        • - Com volem aparèixer en el diari?
        • - Donar context a allò que està passant.
        • - Generar coneixement sobre la vida quotidiana: rutines, bolquers, berenars...
        • - Sabers de l’educadora en la vida quotidiana.
        • - Escriure en tercera persona.
        • - Escriure en primera persona del plural: nosaltres.
        • - Respectar els diàlegs.
        • - Escriure en diàleg.
        • - Recerca narrativa que dóna molta importància al procés.
        • - Reflexivitat.
        • - Sobre un mateix fet que apareguin diferents punts de vista.
    Diferents maneres d’escriure per aprendre a representar el món i posicionar-nos
  • 14.
    • Quan vam deixar de fer el diari conjunt, vam tornar a la primera persona, però vam introduir altres canvis. Com vam començar a introduir teoria, vam utilitzar diferents recursos per ressaltar-la:
        • He observat que l’Amàlia els dóna molt més marge d’autonomia per fer les coses ells sols, tot i que no sempre ho aconsegueixen, però penso que és important aquest pas, de deixar-los fer, que provin, intentin superar nous reptes... Avui per exemple, els ha fet mocar-se i cordar-se la bata a ells sols.
            • 24 de novembre, aula de les Cabretes (Miriam)
        • Hay que fijarse como objetivo prioritario que el niño tenga actitud autónoma en sus actividades diarias. Se conseguirá con el transcurso del tiempo, respetando el transcurso de cada niño o niña.
        • El educador ha de tener cuidado de no sobreproteger al pequeño para no limitar sus posibilidades y el desarrollo de su autonomía, potenciando la idea de “auto eficacia”, tanto individualmente como en grupo. Por tanto, en el ambiente que le proporcionemos, el niño ha de poder escoger y decidir.
          • Bartolomé, R.; Gutiérrez, D. y otros. Educación
          • Infantil I y II. Mc Graw Hill, Madrid, 1997.
    Reflexionar a partir d’establir un diàleg amb la teoria
  • 15. Les nostres companyes també van introduir canvis com ja hem comentat i potser més evidents que els nostres. L’Actinea, per exemple, va passar a ser molt concreta, donava breus explicacions encapçalades per un títol també breu que ja et deixava veure de què es parlaria a continuació. Els títols tenien un caire un tant irònic i divertit i també els va ressaltar en colors.
          • Conflictes, la "sal" de la vida
    •   Com cada dia avui hi ha hagut un conflicte per una joguina entre els dos infants amb més caràcter, jo he intentat mantenir-me al marge i simplement observar, ja que l'educadora ja havia intervingut. Tots dos nens gairebé mai tenen contacte, però quan el tenen és per barallar-se, em recorden a mi i un nens que hi havia a la meva classe, no podíem estar junts, però penso que era el que feia que les coses t'importessin. Cada dia sorgeixen conflictes, però, què seria de la vida si tot fos tranquil·litat i no es lluités per res???
    •   Un dels motius pels quals avui ha sigut un dia bonic, ha sigut per la manera com dos nens han resolt un conflicte: l'Arià i la Núria estaven jugant i ell l'ha fet un cop, la Núria s'ha posat a plorar: -Arià fes-li un petó pobre, no veus que plora...- i tot seguit tots dos s'han fet un petonàs a la boca i han començat a riure dolçament, ara que ho recordo no paro de riure, m'ha agradat molt.
            • Diari de l’Actinea, 27 d’octubre
    Aprenentatge dialògic: llegir i compartir els diaris per aprendre a incloure l’altre/a en l’escriptura i l’educació
  • 16.
        • Una pauta per avaluar els diaris
        • Una forma d’avaluar els diaris és localitzar a l'alumnat en diferents estadis en funció de la complexitat de la narrativa des de la posició de l'educador com a professional reflexiu que és capaç de (seguint a Liston i Zeichner (1993):
        • E. Situar l'aprenentatge en el curs en relació a un mateix, per tant, la reflexió entesa com introspecció.
        • D. Descriure-explicar els temes, els problemes i les activitats del dia a dia a la classe, dotant-los d'una lògica;
        • C. Posar nom als esdeveniments des de la construcció del coneixement acadèmic (històric, pedagògic, didàctic….);
        • B. Teoritzar sobre la pràctica, establint alguns principis i considerant factors contextuals;
        • A. Relacionar i ordenar les dimensions de la pràctica docent connectades amb les implicacions ètiques, morals i polítiques;
  • 17. Conclusions En la primera part d’aquesta comunicació s’han introduït fragments de diaris dels/de les estudiants de CAP, que ens han permès analizar la importància i el sentit del diari en la formació inicial del professorat. Tant en la primera com en la segona part, s’ha pogut veure el canvi en el model d’ensenyament i aprenentatge a la universitat i com aquesta transformació està implicada en la formació de professionals reflexius i crítics. En ambdós contextos, l’aprenentatge no es planteja de forma instruccional, sinó que la pròpia tasca d’escriptura del diari permet abordar la construcció d’aprenentatges reflexius i diàlògics a través de les classes a la universitat. Superada l’elaboració de narratives experiencials i descriptives del naturalisme, en la segona part s’ha presentat una proposta alternativa en l’escriptura de diaris que consisteix en la realització d’exercicis d'autoreflexió, autocrítica, interpretació i contextualització de cites directes i indirectes per a construir narratives docents des d'una forma d'autoritat dialògica. Fi. [email_address]

×