Your SlideShare is downloading. ×
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Adn i biotecnologia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Adn i biotecnologia

9,416

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
9,416
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
21
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ADN i biotecnologia L’ésser humà té aproximadament uns 100 bilions de cèl·lules Algunes curiositats:
  • 2. ADN i biotecnologia Cadascuna d’aquestes cèl·lules conté, al seu nucli, l’ADN. Aquest ADN estirat fa uns 2 metres de longitud. Les cèl·lules:
  • 3. ADN i biotecnologia L’ADN: És una macromolècula constituïda per dues llargues cadenes de nucleòtids complementàries i antiparal·leles formant una doble hèlix.
    • Els nucleòtids , alhora, estan formats per tres molècules:
    • Un àcid fosfòric
    • Un glúcid ( desoxiribosa )
    • Una base nitrogenada:
    • Timina (T), Adenina (A), Citosina (C), Guanina (G).
  • 4. ADN i biotecnologia Els nucleòtids:
    • Tenim aproximadament uns 3.000 milions de nucleòtids o bases nitrogenades.
    • L’ordre en què es disposen aquests determinen el codi genètic.
    • Les bases nitrogenades sempre s’aparellen de la mateixa forma:
    • Adenina- Timina i Guanina- Citosina
  • 5. ADN i biotecnologia Els gens:
    • Els éssers humans tenim menys de 30.000 gens , distribuïts al llarg de la cadena d’ADN.
    • Definim gen com:
      • Segment d’ADN que conté la informació genètica per produir una proteïna.
    • Els gens, per tant, estan determinats per la seqüència de nucleòtids dins la cadena d’ADN.
    • Un exemple : el gen que permet fabricar la INSULINA està determinat per una seqüència de 1431 nucleòtids .
  • 6. ADN i biotecnologia Exons i introns:
    • Els gens estan constituïts per fragments d’ADN separats per seqüències de nucleòtids que no codifiquen cap proteïna. Són els INTRONS.
    • Es creu que només un 10 % de l’ADN realment codifiquen proteïnes.
    • Les regions de nucleòtids que serveixen per fabricar proteïnes s’anomenen EXONS:
  • 7. ADN i biotecnologia L’ARN:
    • Àcid ribonuleic està format per una cadena senzilla de nucleòtids.
    • A diferència de l’ADN, l’ARN conté Uracil ( U ) en lloc de Timina ( T )
    • L’ARN participa en les etapes intermèdies de la síntesi de proteïnes.
    Hi ha 3 tipus d’ARN:
    • ARNm: es crea a partir de l’ADN nuclear. Porta una còpia del codi genètic obtinguda de la seqüència de bases del gen que codifica una proteïna.
    • ARNr: el trobem formant part dels ribosomes
    • ARNt: transporta els AA als ribosomes en l’ordre correcte per formar les proteïnes.
  • 8. ADN i biotecnologia La biotecnologia és el conjunt de processos i tècniques que mitjançant organismes vius o parts d’ells ens permeten:
    • Obtenir medicaments (Ex.Insulina).
    • Aliments amb unes determinades característiques.
    • Carburants ( Ex. Biodiesel)
    • Millora del medi ambient
    • Producció animal.
    La biotecnologia clàssica: :es pot dir que des de l’antiguitat l’home ha fet biotecnologia ( utilitzant llevats en la fabricació del pa i la cervesa. Bacteris en l’obtenció del vi, els iogurts o el vinagre. La biotecnologia moderna: sorgeix a la decada dels 70 del segle XX amb utilitzant tècniques d’enginyeria genètica per tal d’introduir gens d’un organisme en un altre.
  • 9. ADN i biotecnologia
    • Producció de medicaments : vitamines, hormones, vacunes...
    • Detecció precoç de malalties i anàlisi genètica
    • Millora de conreus i obtenció de plantes productores de compostos d’interès.
    • Millora de la producció d’aliments
    • Producció d’enzims d’interès industrial.
    • Eliminació de contaminants i tractament de residus
    • Producció de biocombustibles.
    • Millora de processos de fermentació tradicional.
    Aplicacions:
  • 10. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica L’any 1973  Stanley Cohen i Herbert Boyer van realitzar les primeres experiències que permetien la recombinació de l’ADN , també conegudes com enginyeria genètica. El conjunt de tècniques que permeten introduir gens d’un individu en un altre, tot i pertànyer a espècies diferents. Però què és? Modificar les característiques hereditàries d’un organisme en un sentit, prèviament, predeterminat. Amb quin objectiu? Utilització:
    • Síntesi de compostos Ex. Insulina, hormona creixement...
    • Teràpia gènica: Ex. curar malalties com sida...
    • PCR: amplificació de l’ADN
  • 11. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica
    • En inserir fragments d’ADN, corresponent a un gen determinat que ens interessi clonar , en un microorganisme ( normalment  solen ser bacteris o virus, encara que es poden fer servir cèl·lules animals i vegetals ).  Per aconseguir aquest fet, es necessari un seguit de processos bioquímics que ens permetran:
    • reconèixer.
    • tallar.
    • aïllar.
    • inserir
    • el gen d’interès en la cèl·lula hoste corresponent.
    En què consisteix aquest tipus de tecnologia? L’ADN resultant rep el nom d’ADN recombinant i l’organisme que conté aquest tipus d’ADN organisme transgènic .
  • 12. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica Mecanisme d’actuació: 1r pas: el gen o fragment d’ADN que interessa ha de ser identificat, aquesta acció la porten a terme els anomenats enzims de restricció. Aquests són capaços de reconèixer seqüències concretes d’ADN ( no més de 8 nucleòtids) i tallar la cadena de forma precisa. Actuen, per dir-ho d’alguna forma,  com “tisores moleculars”. ADN que interessa clonar ADN vector de clonació
  • 13. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica 2n pas: unió de les seqüències d’ADN mitjançant els enzims ligases Extrems cohesius
  • 14. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica Els vectors de clonació: són parts de ADN que es poden autoreplicar (generar còpies d’ells mateixos) amb independència del ADN de la cèl·lula hoste on creixen i que poden “transportar” fragments d’ADN que ens interessa copiar. Aquests vectors permeten obtenir múltiples còpies d’un fragment específic d’ ADN, el que fa d’ells un recurs útil per a produir quantitats suficients de material amb el qual treballar. El procés de transformació d’un fragment d’ADN en un vector es denomina clonació , ja que es produeixen còpies múltiples d’un fragment específic de ADN. Són vectors de clonació els plasmidis i els virus.
  • 15. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica
    • Els Plasmidis: Els plasmidis són molècules d’ADN circular amb capacitat de duplicar-se independentment del material genètic bacterià.
    • Els bacteris o bacteriòfags: Són virus que infecten bacteris. El procés de clonat és molt semblant ja que es tracta d’inserir el gen que es vol clonar en un fragment d’ADN víric. Més tard s’acoblaran les diferents parts del virus i completant-se el virus. Després serà introduït el virus en un bacteri el qual en les condicions apropiades de nutrients, llum, temperatura...es dividirà i en poca estona tindrem milions de bacteris amb el gen clonat i per tant produint la proteïna desitjada.
  • 16. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica Exemple en la producció d’insulina:
  • 17. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica
    • El primer pas és identificar el gen de la insulina mitjançant els enzims de restricció que, a més, tallaran les seqüències concretes de nucleòtids.
    • El fragment d’ADN corresponen al gen de la insulina s’introdueix en un bacteri, però es fa gràcies als vectors de clonació com ara un plasmidi que s’extreu sense complicacions de l’interior del bacteri i que acturà com un transportador del gen de la insulina.
    • Els enzims de restricció tallen el plasmidi i deixen lliures els extrems cohesius, punts per on s’inserirà el gen d’insulina i on trobem nucleòtids complementaris entre sí.
    • Les ADN-ligases acabaran unint els extrems cohesius dels dos tipus d’ADN ( gen de la insulina i plasmidi ).
    • Després el plasmidi s’introdueix en l’interior del bacteri, el qual en condicions òptimes es dividirà. Tots els nous bacteris crearan insulina, ja que tots en tindran el gen.
    • Llavors només caldrà purificar-la. Cada bacteri s’haurà comportat com una fàbrica d’insulina.
    • Aquest procés permet obtenir tantes còpies com calgui del gen en qüestió, parlem de clonació.
  • 18. Tecnologia de l’ADN recombinant o enginyeria genètica

×