Conchi: Projecte Writer COMPETIC3

535 views

Published on

COMPETIC3
Projecte final de trimestre corresponent al treball fet amb el programa Writer.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
535
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
138
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Conchi: Projecte Writer COMPETIC3

  1. 1. final de trimestre Índex de contingutsLa Barcelona romana...............................................................................................................................................................................3Lempremta Àrab .......................................................................................................................................................................................4LEdat Mitjana...................................................................................................................................................................................................5El Compromís De Casp.............................................................................................................................................................................7Els Reis Catòlics .............................................................................................................................................................................................8La Guerra Dels Segadors...................................................................................................................................................................8La Guerra de successió...........................................................................................................................................................................9La Industrialització .................................................................................................................................................................................10El Catalanisme Polític ...........................................................................................................................................................................10Valoració del meu formulari ..............................................................................................................................................................11 2 Conchi
  2. 2. final de trimestre La Barcelona romanaE ls primers romans arriben a Catalunyaal segle III aC. Funden També hi havia el mercat, les termes, el temple...La plaça de Sant Jaume correspon aproximadament al que va ser el fòrum. Elmoltes ciutats,com carrer del BisbeBarcino (Barcelona), i el carrer deTàrraco Ferran (seguint(Tarragona),Bètulo pel carrer de(Badalona) o Ègara Jaume I) eren(Terrassa). Espanya i els dos carrersPortugal formen principals.Hispània. Organitzen unaxarxa viària que enllaça La principalles ciutats de limperi aportacióromà. La Via Augusta romana va ser elera la via més important dret, quei comunicava Roma amb regulava lesla capital dHispània, relacions entreTàrraco1, passant per els ciutadansBarcino2. romans, els pobles conqueritsBarcelona va ser entre tots i Temple romà de Barcelonafundada per lemperador lEstat. El dretAugust. En aquesta encara és vigentèpoca la ciutat tenia en la legislació europea. Els romans també van fer gransforma rectangular i dos aportacions en filosofia, medicina i arquitectura,entrecarrers principals que es daltres.creuaven al fòrum,lloc dereunió i centre polític dela ciutat.1* Tarragona2* Barcelona 3 Conchi
  3. 3. final de trimestreLempremta ÀrabDesprés de lImperi romà, els visigots sinstal·len a la península Ibèrica.Lany 711 els àrabs arriben des del nord dÀfrica i funden el califat Omeia de Còrdova.Comença lexpansió de lAl-Andalus .En només dos anys, elvisir Al Hurr (Al-Hurr ibn Abd al-Rahman al-Thaqafi) arriba aMedina Barshaluna. La ciutatesdevé un lloc estratègic perlexpansió de lislam. El visir Al Hurrpacta la capitulació de la ciutat. Esrespecta lorganització social,econòmica i administrativa, Mapa dempremta Àrabsupeditada, per els musulmans. Hiha llibertat religiosa i hi conviuenpacíficament jueus, cristians i musulmans.Lany 801 Lluís el Pietós, fill de lemperador franc Carlemany, conquereix Barcelona.LImperi franc està envoltat de territoris que el protegeixen, anomenats marques. Elcontrol de Barcelona consolida la Marca Hispànica.El comte Guifré el Pelós és el darrer comte deBarcelona nomenat pels reis francs. A partir de laseva mort lany 897 el títol serà hereditari.Al any 985 Al Mansur fa una incursió aBarcelona, que queda devastada després dun gransetge. El rei franc no ajuda el comte Borrell, peròel comte expulsa lexèrcit musulmà lany 986 amb Llegenda de la Senyeralajuda de cavallers i pagesos. Els territoris sanomenen Catalunya Vella. Els successiuscomtes lexpansionen cap al sud i les noves terres formen la Catalunya Nova. El comteBorrell II manté relacions cordials amb els musulmans i signa un tracta de pau ambel califa Al-Hakam II. 4 Conchi
  4. 4. final de trimestreLEdat MitjanaEls comtes catalans consoliden el comtat de Al segle XII el comte Ramon Berenguer III,Barcelona iniciat per Guifré el Pelós. Al segle XI, descendent del comte Borrell, inicia lexpansióRamon Berenguer I promulga els Usatges de territorial pel llevant peninsular, les illesBarcelona, primer text legislatiu català i un mediterrànies i el nord occità (el sud de França).dels primers dEuropa. Els altres comtes És el primer comte nomenat rei dels catalans. Lacatalans (dUrgell, del Rosselló, de Girona...) es ciutat de Barcelona creix i fora de les murallesdeclaren vassalls del comte de Barcelona, de es constitueixen nuclis de població al voltantmanera que esdevé el cap del sistema feudal duna església o dun monestir que esdevé elcatalà. El feudalisme és un procés a través del centre del nou raval. És el cas de la vila nova dequal els nobles sapropien de castells i terres per la Mar, al voltant del temple de Sta. Maria deltal de protegir el territori. Els governadors Mar, del monestir de St. Pere de les Puel·les oconverteixen el càrrec en hereditari, de lesglésia del Pi.sautoproclamen barons i els propietaris deles terres es converteixen en serfs.Lany 1137 neix la Corona dAragó, fruit del El rei Jaume I és proclamat per les Corts lanymatrimoni del comte Ramon Berenguer IV 1214 i sinstal·la a Barcelona amb tota la cort.amb la reina dAragó. Els dos territoris queden Lexpansió comercial i militar cap a laconfederats i la capital és Barcelona. El poder Mediterrània fa augmentar el comerç i lareial queda limitat per les Corts, representades riquesa de Barcelona, i la converteix en una deper la noblesa, el clergat i la burgesia. Aquest les primeres potències marítimes europees.sistema constitucional dóna lloc, al segle XIII, a Jaume I conquereix Mallorca, el País Valencià ila Diputació del General, anomenada, més Eivissa. Pertànyer a la Corona dAragó era molttard,Generalitat. La Corona dAragó possibilita la avantatjós pels terri-toris per la possibilitat decontinuació de lexpansió feudal pel sud i per negoci i desenvolupament comercial, de maneraponent. Tortosa és conquerida lany 1148 i Lleida que no soposaven a ser conquerits. Els territorisel 1149. conquerits no estaven sota el domini colonial, sinó que sauto-governaven.De la Corona dAragó destaca, a més de la gran Durant el s.XIV, Pere III, fill de Jaume I,activitat comercial, lamplitud de mires dels seus continua lexpansió comercial i militar per lasobirans i la llibertat dels seus ciutadans. En Mediterrània i conquereix Sicília. La població deaquesta època, Catalunya disposa del Síndic de Barcelona creix i saixeca la tercera muralla queGreuges per a la defensa dels habitants, i Jaume configura el territori del Raval, amb tres portesI concedeix a Barcelona un règim municipal de sortida:anomenat Consell de Cent, format per quatre 1. El carrer de Tallers (per on entraven elsconsellers i una assemblea consultiva de cent pagesos),membres escollits entre totes les classes socials. 2. El carrer de Sant Antoni ( laccés mésEs tracta del primer Parlament democràtic. important) 3. I el carrer de Santa Madrona. 5 Conchi
  5. 5. final de trimestre El Rei Noble Senyor Bisbe Feudal Monjo CavallerSoldat Camperol 6 Conchi
  6. 6. final de trimestreLa DecadènciaA partir del 1330 vénen un seguit danys de moltmales collites . La fam, que sestendrà entre tota lapoblació, i la famosa Pesta Negra contribueixen a ferque en cent anys la població del Principat (que així éscom sanomena tot el territori de la Coronacatalanoaragonesa) es redueixi a la meitat. Catalunyatambé pateix una sèrie de terratrèmols quedestrueixen ciutats senceres. En començar el segle XV, Mort del Rey Martí lHumàmor el rei Martí lHumà, sense deixar hereu legítim. Alhora de succeir-lo, els dos principals pretendents són Jaume dUrgell i FerrandAntequera, germà del rei de Castellà, que es convertirà en Ferran I.El Compromís De CaspLany 1412 es reuneixen a la ciutat de Casp els representants de la Corona dAragóper elegir el successor del reiMartí lHumà: tresrepresentants de Catalunya iMallorca, tres de València itres dAragó. És elegit FerranI dAragó, germà del rei deCastellà; la Corona català no-aragonesa deixa de tenir reiscatalans. Com que ésuna monarquia pactadasobliga al nou monarca aacceptar la redacció en català Compromís de Caspdels usatges, constitucions icapítols de cort de Catalunya (conjunt de normes jurídiques catalanes), a aprovarnormes repressives contra la pagesia, i a la conversió de la Diputació del General (laGeneralitat) en institució política. El succeeix Alfons el Magnànim, qui viu a Nàpols ies desentén dels problemes peninsulars i de les illes. 7 Conchi
  7. 7. final de trimestreEls Reis CatòlicsEls Reis Catòlics van regnar sobre mig món.Malgrat la unió, el regne de Castellà i eldAragó i Catalunya mantindran lesinstitucions pròpies i una autonomia total.Però a poc a poc saniran substituint elscostums i la llengua de Catalunya pels deCastellà. També van prendre el poder alsnobles i burgesos que manaven a laGeneralitat, van reinstaurar el tribunal de laInquisició, que era un tribunal pseudoreligiósper tenir controlat el poble, van expulsar els Els Reis Catòlicsjueus, fet que va comportar molts problemes econòmics, i van fer convertir elsmusulmans al cristianisme sota pena dexpulsió.La Guerra Dels Segadors El Corpus de Sang Lany 1618 comença una guerra entre els regnes catòlics i els regnes protestants per aconseguir el domini dEuropa. El rei de Castellà i el rei de França entren en guerra. Les tropes castellanes sinstal·len a Catalunya i els La Guerra dels Segadors catalans, que ja patien un seguit demales collites, les han de mantenir. Les tropes cometen molts abusos sobre la població.El 7 de juny del 1640, festa de Corpus, entren pagesos a Barcelona per llogar-se pera la sega, es revolten i maten el virrei. La revolta sescampa ràpidament per tot elterritori: comença la Guerra dels Segadors que durarà 12 anys. En aquesttemps es va popularitzar la cançó que avui és lhimne nacional de Catalunya, ElsSegadors. Aquest dia es coneix com el Corpus de Sang. 8 Conchi
  8. 8. final de trimestreLa Guerra de successióLany 1714L any 1700 mor Carles II i comença un conflicte dinàstic per la coronahispànica. El rei havia designat FelipdAnjou com a successor , i aquest vajurar les constitucions catalanes. Peròentre la burgesia i la baixa noblesa deCatalunya preferien larxiduc CarlesdÀustria, de manera que van signar unpacte dajut militar amb Anglaterra i vanproclamar rei larxiduc Carles. La guerrainternacional per lhegemonia dEuropa esva convertir a la península Ibèrica en La Guerra de successióuna guerra civil . La superioritat militardels partidaris de Felip, i el fet que Carles dÀustria heretés la corona de limperi austríac, vaproclamar rei a Felip amb el nom de Felip V.A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir latac de lestropes de Felip V fins que, l11 de setembre de 1714, es va produir lassalt final a la ciutat desprésdun terrible setge de tretze mesos. La guerra de Successió va significar locupació de Catalunya, ladesaparició de totes les institucions catalanes que shavien anat configurant des de lalta edatmitjana, la prohibició de lús de la llengua catalana i la castellanització de tots els noms i cognoms, lapèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i ladependència als aparells polítics castellans. Simposa lautoritat reial per damunt de lautoritat legal.La RenaixençaAl llarg del segle XVlll la vida econòmicaprogressa malgrat la repressió. El camp catalàaugmenta la producció i a les viles i ciutatsshi emprenen tot tipus de negocis . NeixenlAcadèmia de Bones Lletres, lEscola dArts iOficis, a la Llotja, i un llarg etcèteradinstitucions culturals. Al segle XlX elscorrents ideològics i culturals que sorgeixen aEuropa també arriben a Catalunya. Elromanticisme, un moviment que exalta elpassat esplendorós, arrela als Països Origen de lescut del comtat de BarcelonaCatalans, i semparenta amb la base del granmoviment anomenat Renaixença, que serà linici de la represa cultural i del sentiment nacional. 9 Conchi
  9. 9. final de trimestreLa IndustrialitzacióA Anglaterra sinicia laindustrialització . Catalunya tambéfa la seva revolució industrial,malgrat no tenir ni carbó, ni cotó,ni a penes aigua. És un cas insòlit iúnic al món. A linterior i al voltantde la ciutat de Barcelona esmunten les primeres fàbriquestèxtils: al Raval, a Sants, a SantMartí de Provençals... Així, neix laindustrialització a la penínsulaIbèrica, que sescampa al llarg delsrius irieres de Catalunya per aprofitar-nelenergia . Neixen les colònies fabrils, Barcelona, capdavantera en la industrialització d’Espanyaque seran autèntics pobles alvoltant de la fàbrica, on hi haurà els habitatges, lescola, el centre cultural, botigues, lesglésia... i tambéla casa de lamo.El Catalanisme PolíticAmb el desenvolupamenteconòmic i el cultural hiha una represa delsentiment nacional. Lany1901 es funda La lligaRegionalista, un partitpolític que tenia com aobjectiu aconseguirlautonomia de la naciócatalana. Els seus màximseren dirigents Prat dela Riba i FrancescCambó. El primer founomenat president de la Les tesis de la Lliga Regionalista apareixien a la portada del ¡Cu-Cut!Diputació de Barcelona el1907. Lany 1914 neix la Mancomunitat de Catalunya, que va ser el primer intent dautogoverndençà de la Guerra de Successió. Estava presidida per Prat de la Riba i actuava a tot làmbit delterritori català. Tenia competències provincials i, malgrat disposa+r de pocs recursos econòmics, vacrear molts serveis i va millorar moltes infraestructures . Enllaç de la meva Història 10 Conchi
  10. 10. final de trimestreValoració del meu formulari ENLLAÇ DEL MEU FORMULARI En aquesta gràfica es veu clarament que les dones són les que més respòs En respecte amb ledat ha estat una mica més variada Aquesta gràfica ens indica que a la majoria de gent lagrada la Història 11 Conchi
  11. 11. final de trimestreUn 73% de la gent que ha contestat sabia la resposta correctaTambé en aquesta gràfica es pot apreciar que la gent sap qui és en Guifré 12 Conchi

×