Un planeta viu per Daniel Ortuño

Daniel OrtuñoMeritxell Sànchez

Tots els essers vius tenen una mateixa organització interna, i necessitenenergia per fer les funcions vitals.1.1 -Composició de la matèria viva.A la natura hi ha 90 elements químics però elsessers vius només estan formats de 20.La Terra i els essers vius estan formats dediferents elements: Silici i Alumini (elements queformen la Escorça Terrestre).Els essers vius, estan compostos majoritàriamentd’Hidrogen, Oxigen i Carboni. L’Hidrogen il’Oxigen els trobem majoritàriament a l’aigua.

La vida necessita energia, i l’obté a partir dereaccions químiques en les que intervé la matèriaorgànica, la qual s’ha fabricat en un procésanomenat fotosíntesi que la duen a terme elsvegetals, algues i alguns bacteris.A fi que la matèria orgànica sintetitzada en lafotosíntesi produeixi l’energia necessària per a lavida, es realitza un procés anomenat respiraciócel·lular.Els organismes es poden classificar en dos tipus: Autòtrofs HeteròtrofsFabriquen matèria Utilitzen matèriaorganica a partir de orgànica produïdamatèria inorgànica. pels autòtrofs.

No s’ha arribat a cap conclusió sobre unadefinició de vida.Per poder sobreviure al pas del temps,necessitem matèria i energia mitjançantun procés d’evolució.

3.1-D’on prové el carboni?El carboni es l’element bàsic per a la vida. Lanebulosa a partir de la qual es va formar la Terra i elsastres del Sistema Solar no era especial ment rica encarboni. El Sol conté trenta vegades menys carbonique la biosfera, que es la zona superficial del nostreplaneta.-D’on ha sortit el carboni de la Terra?Ha sortit del diòxid de carboni que els volcans hananat deixant anar al llarg del temps, els autòtrofs vananar assimilant el carboni expulsat del interior de laTerra.

L’aigua es l’altre element bàsic per la vida. Escuriós que els científics encara discuteixin d’on havingut l’aigua dels mars. Durant l’inici del SistemaSolar l’aigua no es va poder condensar en òrbitesproperes al Sol ja que les temperatures eren moltelevades, per tant la hipòtesi mes acceptada és laque afirma que la van dur els asteroidesprocedents d’una orbita més extensa.

-Un interior molt calent.Això vol dir, un vulcanisme molt intens. La majoria delscontinents encara no s’havien format, tot el vulcanismeera submarí. Molts organismes primitius viuen enaigües molt càlides i riques en minerals dissolts, sensenecessitat de l’energia solar.-Una atmosfera densa sense oxigen en un planetaoceànic.En la protoatmosfera no hi havia oxigen, tampoc hihavia ozó que protegís la superfície del planeta delsmortífers raigs ultraviolats. Si no hagués sigut per elgran gruix d’aigua, la vida ho hauria tingut molt difícilper prosperar, perquè els raigs ultraviolats, ho hauriendestruït tot.

Com es va transformar la matèria inert en matèria viva?El 1953 l’estudiant de bioquímica Stanley Miller (1930-2007) va sintetitzar aminoàcids a partir damoníacmetà, que, segons se suposava abans eren els gasos del’atmosfera primitiva. Ell va suposar que havia estat elprimer pas per a l’aparició de la vida. L’experiment deMiller té un valor històric, però no explica l’origen de lavida. El que sí va demostrar va ser que es possiblesintetitzar matèria orgànica a partir de la inorgànica.

Hipòtesi metabòlica: Petites molèculessenzilles es van aïllar del medi amb unamembrana, amb la qual cosa s’iniciavauna sèrie de processos químics decomplexitat creixent, fins que la unitat esva reproduir.Món ARN: Actualment alguns bioquímicsproposen que molècules, sorgides al’atzar d’ARN, capaces de replicar-semitjançant mutacions van iniciar lacadena de l’evolució.

Levolució és el procés de canvi en els trets heretats duna població dorganismes entre una generació i la següent.Els tipus de proves que donden suport a l’evolució son:

Hi ha dos teories sobre l’evolució; la teoría de la deriva genètica i la de laselecció natural.

Basada en la supervivencia dels més aptes. És el procés que dirigeix l’evolució deles espècies, dacord amb el darwinisme, que és la teoria evolucionista acceptadaactualment.Segons Charles Darwin en qualsevol població els individus són diferents entre ells. Elsindividus duna població tenen caràcters que són heretables a la descendència. Aixídoncs, és sobre aquest conjunt de caràcters sobre els que opera la selecció natural. Elsindividus més ben adaptats al seu ambient tindran major descendència ja que shiadaptaran millor i per tant amb aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cadageneració.La selecció natural és la innovació central de les idees de Darwin, ja que levolució jahavia estat prèviament per daltres, com Lamarck, però amb mecanismes diferents. Lamarck va proposar que les especies adquirien nous organs per resoldre necesitats o per adaptar-se a altres entorns. Les òrgans inútils desapareixen i els que més s’utilitzen milloren.

Darwin no entenia perquè dintre d’una mateixaespecie hi havia individus mes forts que d’altres.Que més tard va descriure el mecanisme del’herencia dels caràcters paterns i materns i comaquests es barrejen en la reproducció sexual.Aquests factors son els anomentas avui dia; gens.Per tant la antiga teoría de Darwin juntamentamb la de la genética s’anomena neodarwinismeo teoría sintetica de l’evolució.

A fi de que una especia s’origini a partir d’una altra fa fatla aproximadamentun milió d’anys. La manera més fácil de que això passi és que una petitapoblación d’individus d’una especie es quedi aillada de la resta. Aixi lesmutacions produides es propagaran amb eficacia.Al darwinisme es pensaba en petits canvis com eres les micromutacions,però l’estudi de fòssils ha permés veure que les mutacions que fan posiblel’aparició d’una nova espècie són macromutacions.

Creada per l’esser humà, que ha seleccionat animals i plantes decaracteristiques favorables tancats a llocs on nomes es puguinreproduir entre ells i aixi cada generació tingui les mateixescaracteristiques.

Hi ha periodes en l’evolució del planeta en què el ritme de renovació d’especiesincrementa. Són periodes d’intensa aparició o extinció.A la unitat anterior hem vist el continent Pangea, el qual no ha sigut l’unica vegadaque tots els diferents continents han estat units. Al llarga de la historia de la terra hiha agut diverses pangees que han tingut influencia en l’evolució.Quan hi ha una pangea el nombre despecies es menor, la vida es menys diversa, iquan els continents están separats, hi ha mes diversitat d’especies.

Constantment s’estan extingint especies, pero durant la historia de lavida hi ha agut moments de extincions massives.6.1 La gran extincióLa major extinció d’especies va tenir lloc fa 252 milions d’anys. Es calcula que vadesapareixer la meitat de totes les especies de la terra.Hi ha moltes teories sobre les causes d’aquesta extinció.però la més recent hoatribueix a una catástrofe per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua marina), provocadaper l’escalfament de l’atmosfera degut a una llarga etapa de vulcanisme intens.Aixó s’anomena efecte domino, una alteració que en causa d’altres en cadena.Vulcanisme –> escalfament –> anòxia –> extinció massiva

La més famosa de les extincions massives va ser la dels dinosaures fa 65milions d’anys. Un asteoride de la mida d’una muntanya va caure al sud deMèxic i va provocar una catástrofe ambiental: tsunamis gegantins, incendisarreu de la terra, gran canvis de temepratura que van exterminar lesespecies que necesitaben més aliments i una temperatura més estable.

Entre els científics que estudien les extincions massives hi ha un gran dubte:Perquè algunes especies com els escarabats que van apareixer fa més de300 milions d’anys han suportat 4 extincions massives? Perque els insectes,ocells, petits mamífers i de més no es van extingir com els dinosaures?

1. Quan els dinosaures herbivors mengen la vegetació exuberant i els carnívors als herbivors, els petits mamífers i ocells ocupen una pocició molt marginal de lluita per soberviure.2. Quan va caure l’asteroide i van desapareixer els dinosaures, va desapareixer la fotosintesi i amb ella la vegetació, per tant es trenca la cadena tròfica i nomes sobreviuen animals que mengin llavor o insectes menjadors de carronya i detritus.3. Reapareix la llum. Les llavors germinen, neixen les plantes i la cadena tròfica s’estructura amb les espècies supervivents, entre les quals no hi ha ni els grans herbívors ni els carnivors.

Durant segles es va intentar explicar l’origen del món i de lésser humà mitjançantmites i llegendes. En el segle XIX, les idees i les investigacions dalguns científics vanpermetre diniciar el canvi cap a una explicació científica que ha desvetllat moltes deles incògnites sobre aquestes dues grans qüestions. Charles Darwin va formularla teoria de levolució en lobra “Lorigen de les espècies”. Darwin va demostrar que elmón dels éssers vius no és estàtic, sinó que canvia constantment. Darwin explicava elcanvi de la manera següent:• Els individus duna mateixa espècie no són tots exactament iguals, dins de les espècies hi ha una gran variabilitat.• Els individus que sadapten més bé al medi ambient (per exemple, els que pel seu color es camuflen millor de cara ais depredadors) són els que sobreviuen i es reprodueixen més. La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix les característiques que permeten als individus de sobreviure i reproduir-se.

Un planeta viu per Daniel Ortuño

by Màrius Martínez i Martí on Dec 20, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 77

Statistics

Un planeta viu per Daniel Ortuño — Presentation Transcript