Un planeta viu per Meritxell

L’origen de la vida i l’origen de l’ésser humà. Un planeta viu. Daniel Ortuño Meritxell Sánchez

1. La recepta de la vida.Tots els essers vius tenen una mateixa organització interna, i necessiten energiaper fer les funcions vitals.1.1 -Composició de la matèria viva.A la natura hi ha 90 elements químics però els essersvius només estan formats de 20.La Terra i els essers vius estan formats de diferentselements: Silici i Alumini (elements que formen laEscorça Terrestre).Els essers vius, estan compostos majoritàriamentd’Hidrogen, Oxigen i Carboni. L’Hidrogen i l’Oxigen elstrobem majoritàriament a l’aigua.

1.2 L’energia per la vida.La vida necessita energia, i l’obté a partir dereaccions químiques en les que intervé la matèriaorgànica, la qual s’ha fabricat en un procésanomenat fotosíntesi que la duen a terme elsvegetals, algues i alguns bacteris.A fi que la matèria orgànica sintetitzada en lafotosíntesi produeixi l’energia necessària per a lavida, es realitza un procés anomenat respiraciócel·lular.Els organismes es poden classificar en dos tipus: Autòtrofs HeteròtrofsFabriquen matèria Utilitzen matèriaorganica a partir de orgànica produïdamatèria inorgànica. pels autòtrofs.

2. Què es la vida?No s’ha arribat a cap conclusió sobre unadefinició de vida.Per poder sobreviure al pas del temps,necessitem matèria i energia mitjançant unprocés d’evolució.

3.Origen de la vida.3.1-D’on prové el carboni?El carboni es l’element bàsic per a la vida. Lanebulosa a partir de la qual es va formar la Terra i elsastres del Sistema Solar no era especial ment rica encarboni. El Sol conté trenta vegades menys carbonique la biosfera, que es la zona superficial del nostreplaneta.-D’on ha sortit el carboni de la Terra?Ha sortit del diòxid de carboni que els volcans hananat deixant anar al llarg del temps, els autòtrofs vananar assimilant el carboni expulsat del interior de laTerra.

3.2- D’on prové l’aigua?L’aigua es l’altre element bàsic per la vida. Escuriós que els científics encara discuteixin d’on havingut l’aigua dels mars. Durant l’inici del SistemaSolar l’aigua no es va poder condensar en òrbitesproperes al Sol ja que les temperatures eren moltelevades, per tant la hipòtesi mes acceptada és laque afirma que la van dur els asteroidesprocedents d’una orbita més extensa.

3.3- Un escenari per a la vida.-Un interior molt calent.Això vol dir, un vulcanisme molt intens. La majoria delscontinents encara no s’havien format, tot el vulcanismeera submarí. Molts organismes primitius viuen enaigües molt càlides i riques en minerals dissolts, sensenecessitat de l’energia solar.-Una atmosfera densa sense oxigen en un planetaoceànic.En la protoatmosfera no hi havia oxigen, tampoc hihavia ozó que protegís la superfície del planeta delsmortífers raigs ultraviolats. Si no hagués sigut per elgran gruix d’aigua, la vida ho hauria tingut molt difícilper prosperar, perquè els raigs ultraviolats, ho hauriendestruït tot.

3.4-Un experiment històric: Com es va transformar la matèria inert en matèria viva?El 1953 l’estudiant de bioquímica Stanley Miller (1930-2007) va sintetitzar aminoàcids apartir damoníac metà, que, segons se suposava aban eren els gasos de l’atmosferaprimitiva. Ell va suposar que havia estat el primer pas per a l’aparició de la vida.L’experiment de Miller té un valor històric, però no explica l’origen de la vida. El que sí vademostrar va ser que es possible sintetitzar matèria orgànica a partir de la inorgànica.3.5- El que pensem actualment sobre l’origen de lavida.Hipòtesi metabòlica: Petites molècules senzilles es vanaïllar del medi amb una membrana, amb la qual cosas’iniciava una sèrie de processos químics decomplexitat creixent, fins que la unitat es va reproduir.Món ARN: Actualment alguns bioquímics proposenque molècules, sorgides a l’atzar d’ARN, capaces dereplicar-se mitjançant mutacions van iniciar la cadenade l’evolució.

4. l’evolució i les seves provesLevolució és el procés de canvi en els trets heretats duna població dorganismesentre una generació i la següent.Els tipus de proves que donden suport a l’evolució son:

4.1 Proves biològiques 4.3 Proves moleculars4.2 Proves paleontologiques

5. Com expliquem l’evolució.Hi ha dos teories sobre l’evolució la teoría de la deriva genètica i la de la selecciónatural.

Selecció natural: Basada en la supervivencia dels més aptes. És el procés que dirigeixl’evolució de les espècies, dacord amb el darwinisme, que és la teoria evolucionistaacceptada actualment.Segons Charles Darwin en qualsevol població els individus són diferents entre ells. Elsindividus duna població tenen caràcters que són heretables a la descendència. Aixídoncs, és sobre aquest conjunt de caràcters sobre els que opera la selecció natural. Elsindividus més ben adaptats al seu ambient tindran major descendència ja que shiadaptaran millor i per tant amb aquell caràcter tendirà a fer-se més freqüent a cadageneració.La selecció natural és la innovació central de les idees de Darwin, ja que levolució jahavia estat prèviament per daltres, com Lamarck, però amb mecanismes diferents.Lamarck va proposar que les especies adquirien nous organs per resoldre necesitats oper adaptar-se a altres entorns. Les òrgans inútils desapareixen i els que méss’utilitzen milloren.

Exemple del coll de les jirafes

Darwinisme i genéticaDarwin no entenia perquè dintre d’una mateixa especie hi havia individus mes fortsque d’altres. Que més tard va descriure el mecanisme de l’herencia dels caràcterspaterns i materns i com aquests es barrejen en la reproducció sexual. Aquests factorsson els anomentas avui dia; gens.Per tant la antiga teoría de Darwin juntament amb la de la genética s’anomenaneodarwinisme o teoría sintetica de l’evolució.

El ritme de l’evolució (deriva genètica).A fi de que una especia s’origini a partir d’una altra fa fatla aproximadament un miliód’anys. La manera més fácil de que això passi és que una petita población d’individusd’una especie es quedi aillada de la resta. Aixi les mutacions produides es propagaranamb eficacia.Al darwinisme es pensaba en petits canvis com eres les micromutacions, però l’estudide fòssils ha permés veure que les mutacions que fan posible l’aparició d’una novaespècie són macromutacions.5.2 Selecció artificialCreada per l’esser humà, que ha seleccionat animals i plantes de caracteristiquesfavorables tancats a llocs on nomes es puguin reproduir entre ells i aixi cada generaciótingui les mateixes caracteristiques.

5.2 Radiacions evolutivesHi ha periodes en l’evolució del planeta en què el ritme de renovació d’especiesincrementa. Són periodes d’intensa aparició o extinció.A la unitat anterior hem vist el continent Pangea, el qual no ha sigut l’unica vegadaque tots els diferents continents han estat units. Al llarga de la historia de la terra hiha agut diverses pangees que han tingut influencia en l’evolució.Quan hi ha una pangea el nombre despecies es menor, la vida es menys diversa, iquan els continents están separats, hi ha mes diversitat d’especies.

6. ExtincionsConstantment s’estan extingint especies, pero durant la historia de la vida hi ha agutmoments de extincions massives.6.1 La gran extincióLa major extinció d’especies va tenir lloc fa 252 milions d’anys. Es calcula que vadesapareixer la meitat de totes les especies de la terra.Hi ha moltes teories sobre les causes d’aquesta extinció.però la més recent hoatribueix a una catástrofe per anòxia (falta d’oxigen a l’aigua marina), provocadaper l’escalfament de l’atmosfera degut a una llarga etapa de vulcanisme intens.Aixó s’anomena efecte domino, una alteració que en causa d’altres en cadena.Vulcanisme –> escalfament –> anòxia –> extinció massiva

6.2 L’extinció dels dinosaures. La més famosa de les extincions massives va ser la dels dinosaures fa 65 milions d’anys. Un asteoride de la mida d’una muntanya va caure al sud de Mèxic i va provocar una catástrofe ambiental: tsunamis gegantins, incendis arreu de la terra, gran canvis de temepratura que van exterminar les especies que necesitaben més aliments i una temperatura més estable.

6.3 L’enigma de la supervivènciaEntre els científics que estudien les extincions massives hi ha un gran dubte: Perquèalgunes especies com els escarabats que van apareixer fa més de 300 milions d’anyshan suportat 4 extincions massives? Perque els insectes, ocells, petits mamífers i demés no es van extingir com els dinosaures? 6.4-Supervivencia dels avantpassats Quan els dinosaures herbivors mengen la vegetació exuberant i els carnívors als herbivors, els petits mamífers i ocells ocupen una pocició molt marginal de lluita per soberviure. Quan va caure l’asteroide i van desapareixer els dinosaures, va desapareixer la fotosintesi i amb ella la vegetació, per tant es trenca la cadena tròfica i nomes sobreviuen animals que mengin llavor o insectes menjadors de carronya i detritus. Reapareix la llum. Les llavors germinen, neixen les plantes i la cadena tròfica s’estructura amb les espècies supervivents, entre les quals no hi ha ni els grans herbívors ni els carnivors.

7. L’origen de l’esser humà.Durant segles es va intentar explicar l’origen del món i de lésser humà mitjançantmites i llegendes. En el segle XIX, les idees i les investigacions dalguns científics vanpermetre diniciar el canvi cap a una explicació científica que ha desvetllat moltes deles incògnites sobre aquestes dues grans qüestions. Charles Darwin va formularla teoria de levolució en lobra “Lorigen de les espècies”. Darwin va demostrar que elmón dels éssers vius no és estàtic, sinó que canvia constantment. Darwin explicava elcanvi de la manera següent:- Els individus duna mateixa espècie no són tots exactament iguals, dins de lesespècies hi ha una gran variabilitat.- Els individus que sadapten més bé al medi ambient (per exemple, els que pelseu color es camuflen millor de cara ais depredadors) són els que sobreviuen i esreprodueixen més. La natura fa, doncs, una selecció natural, és a dir, elegeix lescaracterístiques que permeten als individus de sobreviure i reproduir-se.

7.1- L’evolució dels homínids.

Un planeta viu per Meritxell

by Màrius Martínez i Martí on Nov 28, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 77

Statistics

Un planeta viu per Meritxell — Presentation Transcript