• Like
  • Save
Salut i malaltia per Karim i Núria
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Salut i malaltia per Karim i Núria

  • 308 views
Uploaded on

Presentació de Karim i Núria de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2012-2013

Presentació de Karim i Núria de 1r de BAT A d’introducció a la unitat "Salut i malaltia" de CMC curs 2012-2013

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
308
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. NURIA MARTÍNKARIM TAHIRI1er BATX C/T
  • 2. 1.Salut i malaltia.1.1.Concepte de salut i de malaltia.L’OMS defineix la salut com un estatde complet benestar físic, mental i social, i nounicament com l’absència de malalties.Pel que fa a la malaltia es defineix como unaalteració de l’estat de salut, la pèrdua transitoria o bépermanent del benestar físic, psiquic o social.
  • 3. 1.2.Qualitat de vida i esperança de vida.La qualitat de vida és el grau de benestar,felicitat i satisfacció,d’una persona,que li podrá permetre actuar i viure la seva vida demanera positiva. Depèn de molts factors, com l’entorn, el nivelld’autonomia, les relacions socials, etc.Els indicadors d’aquest ben estarsón;-L’esperança de vida, estimacióde la mitjana d’anys que vuirien ungrup de persones, nascudes almateix any, si les condicionssanitàries i socials, de la zona enquestió no varien-L’esperança de vida lliure dediscapacitats, estimació dels anysde vida en bon estat de salut.
  • 4. 1.3. Els gens, l’estil de vida i la salud.L’estat de salut de les persones, és el resultat de la seva informaciógenetica i del seu entorn, depenent d’aquests factors podem trobar;-Les malalties genètiques,degudes a alguna alteració enel genoma (sindrome deDown).-Trobem casos, en els quals elgenotip no determina d’una formadirecta el fet de patir una malaltia ono, si no que hi ha unapredisposició a patir-la.-Les malalties congènites,degudes a trantorns produitdurant el desenvolupamentde l’embrió o bé durant elpart. La majoria són, a més amés genètiques (síndromede Down), i d’altres perfactors ambientals.Avui en día, moltes de les malalties congènites es poden detectar abans delpart, i tractar
  • 5. 2. Agressions i riscos per a lasalutEn l’ambient que ens envolta,en el mateix organisme, en elshàbits de vida i en el nostreentorn sociocultural podemtrobar certs riscos, agressionsi malalties a les quals estasotmesa la nostra salut.2.1. Les malalties que ens afecten .Les malalties es classifiquen sengons lacausa i la seva localització.• Del sistema circulatori *.• Tumorals.• Del sistema respiratori.• Del sistema digestiu.• Del sistema nerviós.• Transtorns mentals.• Endocrines, nutricionalsi metabòliques.• Símptomes, signes i troballesanormals clínics i de laboratori.• Del sistema genitourinari.• Infeccioses i parasitàries.* primera causa de mortalitat a Espanya(2005)
  • 6. 2.2. Agressions ambientals.Podem classificar aquestesagressions en:• Agressions ambientalsfísiques- Radiacions ionitzants.Forma d’energia capaç demodificar l’estructura de lamatèria, poden provocarcanvis en les cèl·lules.- Sorolls. Sons no desitjats quepoden provocar alteracions en elson i en el comportament, comtambé una pèrdua auditiva.- Variacions de temperatura.Les altes temperatures, el fredextrem, combinat amb un excèsd’humitat, pot ser letal.
  • 7. • Agressions ambientalsquímiques- Contaminació de l’aire. Lesactivitats humanescontaminants modifiquen lacomposició de l’aire, afegint-hicompostos (gasos i partícules)que afecten la salud.- Contaminació de l’aigua.L’ús domèstic i industrialdegrada l’aigüa ambcontaminants orgànics,inorgànics i biològics.- Contaminació delsaliments.• Agressions biològiques- Virus, bacteris, protozous ifongs.
  • 8. 3.Les malaltiesinfeccioses.3.1. Microorganismes patògens.Les malalties infeccioses són aquelles causades permicroorganismes patògens:Els bacteris, organismesunicèl·lulars, eucariotes,que almutiplicar-se dins el cos,destrueixen les cèl·lules i elsteixits proxims. Fàbriquentoxines, substàncies que esreparteixen per la sang icausant simptomes greus.
  • 9. Els virus, és reprodueixen uncop es troben dins unacèl·lula, de manera moltràpida. Un cop surten de lacèl·lula la destrueixen o ladebiliten, el que causa lamalaltia.Els protozous,organismes eucariotes,nomès causen malaltiesunes 20 espèciesd’aquests.Els fongs, organismeseucariotes, podenserunicèl·lurs opluricèl·lulars. Nocausen malalties enindividus sans, sinò enaquells afectats peralguna altra malaltia.
  • 10. 3.2. La transmissió de les malalties infeccioses.Per tal de que aparegui una malaltia, ha d’entrar un microorganismepatògen al cos, pot passar;-Per contacte directe: el microorganisme pasa d’una personamalalta a una sana. Pot donar-se de diverses maneres:·Quan es una malatia de la pell, per tant alentrar en contacte es transmet.·Quan es una malaltia de l’aparellrespiratori, a travès dels estornuts.·Quan es una malaltia detransmissió sexual, estransmeten quan hi ha méscontacte, aquests organismesmoren si estan fora del cos.
  • 11. -Per mitjà de l’aigua: si l’aigua esta contaminada, per femta.-Per mitjà dels aliments: si són manipulats de manerainadequada, i en quant a les fruites i verdures, si es reguenamb aigua contaminada-Per mitjà d’animals;aquells animals quetransmeten malalties sónels anomenats vectors,com per exemple elsmosquits.
  • 12. 3.3. El desenvolupaments de les malaltiesinfeccioses.Tota malaltia infecciossa, consta de les seguents fases:1-Infecció; el microorganisme arriba alcosa, i es reprodueix.2-Període d’incubació; el periode quepasa desde que el cos s’infecta fins quees começen a veure elssimptomes.3-Període agut; la malaltia s’hamanifestat del tot.4-Període de declivi; els simptomes vandisminuint, degut al sistema inminitari obé a l’acció d’algun medicament.5-Convalescència; periode en el qual esrefan les forçes, i es torna a estar sa.
  • 13. 3.4. La prevenció de les malalties infeccioses.La millor manera ésseguint una sèried’habits, com perexemple; no beureaigua de lloc comrieres o fonts, fer unus correcte delsaliments (segons lesnormes delsenvasos), rentar béles verdures, fruites ihortalisses,etc
  • 14. 4. La defensa contra lesinfeccions4.2. Els mecanismesinespecífics: Ens defensende qualsevol infecció.- La pell. És una barrera per ala majoria demicroorganismes, llevat que hihagi alguna ferida.- Les mucoses. Epitelis querecobreixen les cavitats corporalsen contacte amb l’exterior.4.1. Els mecanismes de defensaEl nostre organisme evita la infecció per mitjà de dos tipus de defensa:mecanismes inespecífics de defensa i mecanismes específics de defensa.- La inflamació. És una resposta del’organisme davant dels microorganismes odavant de tota partícula aliena que arribi al’interior.
  • 15. 4.3. Els mecanismes específics (el sistema immunitari):Van dirigits contra cada microorganisme concret que entri encontacte amb nosaltres.El component més important del sistema immunitarisistema immunitari són elsglobuls blancs anomenats limfòcitslimfòcits, capaços de reconèixermicroorganismes o tot element aliè al nostre cos.Els antígensantígens, que són molècules de microorganismes diferents deles que hi ha al nostre cos, poden desencadenar la respostaimmunitària.• Limfòcits B i els anticossos: produeixenanticossosanticossos que cobreixenmicroorganismes no desitjats a fi demarcar-los per a que altres globulsblancs els destrueixin.• Limfòcits T: funcionen de forma similarals limfòcits B, cada limfòcit reconeix unantigen determinat i s’activa quan elreconeix.
  • 16. 4.4. Transtorns del sistema immunitari• Malalties autoimmunes: es reconeix com a estranya una molècula delnostre propi cos.• Al·lèrgies: es respon a antígens als quals no s’hauria de respondre encondicions normals.
  • 17. 5. El tractament de lesmalalties infeccioses.5.1.Tractament contra malalties causades perbacteris.És tracten amb antibiotics, que resulten toxics peraquests, pero inofensius per a les persones.·La penicil·lina, per Alexandre Fleming·Bacteris resistents, que són bacteris resistentsdavant algun medicament, és a dir que ja no resultaráefectiu.
  • 18. 5.2.Tractament contra malalties causades per protozous ifongs.S’utilitzen, antiprotozoaris i fungicides, que són unsfármacs no tant efectius com els antibiòtics, i podenresultar una mica tòxics per les persones.Com perexemple pertractar lamalària, que ésla causant d’unstres milions demorts cada any,que equival auna mort cada30 segons.Afecta sobretot a paisos del Tercer Món.
  • 19. 5.3.Tractament contra malalties causades per virus.Són aquelles més dificils de tractar, ja que es dificil atacar-los.Els medicaments el que fan es alleugen els simptomes, però ha deser el nostre propi cos el que elimini el virus.Però en el ultims anys s’han desenvolupat farmacs, que actuencontra alguns virus en concret, com per exemple contra VIH, o contrael virus de l’herpes. Aquests farmacs són els anomenats antivirials.
  • 20. 5.4.Les vacunes.Immunitzen les persones, contra un sèrie de microorganismespatògens. Això es fa injectant el microorganisme en questió, per tantel que fan es estimular el sistema immunologic, i aquest desenvolupaanticossos que puguin destruir un virus o un bacteri. El cos produeixcèl·lules de memòria, i així quan el bacteri o el virus, del qual enshem vacunat, entra en el nostre cos, el sistema responimmediatament anul·lant-lo i evita l’infecció.-La vacuna d’ADN, s’introdueix en un plàsmiduna part de l’ADN del microorganisme, is’injecta a l’individu que es vol protegir.El plasmid té un gen codificador de proteina, elcondueix fins les cel·lules del vacunat, i aixís’expressa un antigen, causant una respostaimmune, que dona lloc a la producciód’anticossos i cèl·lules de momòria.
  • 21. 6. Les malaltiestumorals i el càncer6.1. Què és un tumor?Es defineix com una una massa deteixit desorganitzat. La major part sóntumors benignesbenignes, que són aquellsque creixen localment i no esdesplacen.6.2. Tumors malignes: el càncerÉs aquell les cèl·lules del qual espoden desplaçar des del lloc inicial deltumor per fer nous tumors en altresparts del cos.
  • 22. Tenen dues característiques:• Invasitat. Capacitat per penetrar i estendre’s pels teixits contigus.• Metàstasi. Capacitat de penetrar dins dels vasos sanguinis ilimfàtics, i dipositar-se en qualsevol part del cos per formar unsegon tumor (tumor metastàsic).
  • 23. 6.3. Genètica i càncerEn les duplicacions d’ADN, poden aparèixer mutacions, que podendonar origen a un tumor. En general, aquestes mutacions esprodueixen a l’atzar, però el risc que apareguin pot augmentar perdiferents factor, com ara substàncies químiques del tabac.6.4. El tractament del càncer1. Cirurgia. Consisteix en l’extirpació de la massa tumoral.2. Radioteràpia. Utilització de radiacions per destruir les cèl·lulescanceroses.3. Quimioteràpia. Administració de fàrmacs que maten les cèl·lulescanceroses.4. Tractaments hormonals. Utilització de fàrmacs que contrarresten elsefectes de les hormones (càncer de mama, d’ovari, de pròstata).5. Immunoteràpia. Reforçar el sistema immunitari, que s’encarregad’eliminar el tumor.
  • 24. 7.Malalties endocrines,nutricionals imetabòliques.En aquest grup estan incluides un ampli grup detranstorns, Les malalties més freqüènts dinsaquest grup són;-La diabetis mellitus.-L’obesitat.
  • 25. -La diabetis mellitus;malaltia crónica, defiencia, parcial o total d’insulina (hormonaque controla la concentració de glucosa).L’insulina fa que la glucosa pugui ser absorvida per les cèl·lules.Al no haver-hi prou insulina, la glucosa s’acumula a la sang, aixòs’anomena hiperglucémia.·Tractament: ingerir una dieta sana, fer exercici i prendre insulina·Origen: pot ser d’orgen genetic, i apareixer en els infants, peròtambé pot ser per un excès desmesurat de calories.
  • 26. -L’obesitat; és un excès de greix corporal, que pot ser d’origenhereditari, endocri,metabolic o ambiental.·Prevenció: ajustarla dieta a l’activitatque fem i practicarexercici físicregularment.·Conseqüències:hhipertensióarterial, augmentdel colesterol ensang, diabetis,infarts...En casos molt extrems, que posen en risc imminent la vida del pacient, esrealitza una intervenció quirúrgica.
  • 27. 8. Malaltiescardiovasculars8.1. Què són les malaltiescardiovascularsSón les malalties del cor i delsvasos sanguinis. Les mésfreqüents són:• L’infart de miocardi.Es produeix perquè unapart del múscul cardíac esqueda sense aportamentde sang.• L’accident cerebrovascular.És quan s’interromp el regsanguini d’una part delcervell, normalementperquè un coàgul obstrueixuna artèria cerebral.
  • 28. 8.2. Factors de risc de les malalties cardiovasculars• Factors de risc no modificables: edat avançada, sexe masculí oantecedents de malaltia cardiovascular en familiars propers.• Factors de risc modificables: consum de tabac, hipertensió arterial,diabetes, valors alts de colesterol a la sang, dieta inadequada,sedentarisme, obesitat, estrès…
  • 29. 9.Malalties de l’aparellrespiratori.Les malalties de l’aparell respiratori són aquells transtornsque intervenen o dificulten l’intercanvi de gasos. Trobemdos tipus:-Les malalties pulmonars obstructives.-Les malalties pulmonars restrictives.
  • 30. -Malaltia pulmonarobstructiva; causal’obstrucció de lesvies respiratòries,per tant el volumd’aire que s’exhalaés menor. Les mésfreqüents sónl’asma, la bronquitiscronica il’emfisema.-Malaltia pulmonarrestrictiva; es perdl’elasticitat delspulmons, i fa quediminueixi el volumtotal de l’aire quepoden contenir. La malaltia pulmorar més greu, és el càncer de pulmó,causat en el 90% del casos per el tabac.
  • 31. 10. Malalties mentalsQuan es donen canvis greus de pensament, enl’estat d’ànim o el comportament,parlem de malalties mentals:• Esquizofrènia. S’inicia entre els 15 i els 25 anys.El pacient veu distorsionada la seva facultat deraonar i les seves percepcions.• Transtorns d’ansietat. Grup de transtorns quetenen en comú una por o un temor.• Depressió. Malaltia mental més comuna. Tristesaexcessiva en la persona.• Transtorns de la conducta alimentària. Enl’anorèxia nerviosal’anorèxia nerviosa la persona està massaprima, però pensa que està molt grassa. Lapersona amb bulímiabulímia és la que esta una mica“grassoneta” i que presenta episodis de menjardesmesuradament que van seguits desentiments de culpa.
  • 32. • Síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat. Nens ambproblemes en el control de l’energia i d’atenció.• Transtorns de la personalitat. Es caracterítzen per patronsrígids i no apropiats de comportament.• Demència. Consisteix en la pèrdua progressiva de lescapacitats mentals (memòria). És més freqüent en la gent gran ila més comuna és la malaltia d’Alzheimer.malaltia d’Alzheimer.10.1. El tractament de les malaltiesmentalsHi ha nombrosos tractamentsfarmacològics i psicològics quepermeten que els malalts mentals escurin del tot.
  • 33. 10.3. Les droguesUna droga és tota substància que,introduïda en l’organisme, éscapaç de produir canvis en elcervell que comporten alteracionsdel comportament, condueixen aprocessos d’abús i dependència iprovoquen un impuls irreprimible aprendre la substància, sigui perobtenir-ne els efectes o per evitarel malestar de l’abtinència.Es classifiquen en tres grupssegons els seus efectes:depresores del sistema nerviós,depresores del sistema nerviós,estimulants del sistema nerviósestimulants del sistema nerviósi pertorbadores del sistemai pertorbadores del sistemanerviós.nerviós.10.2. Conductes addictivesQualsevol conducta normal agradable és susceptible de convertir-seen comportament addictiu si és molt freqüent, suposa una inversió dediners excessiva o s’interfereix en les relacions familiars, socials olaborals.Es pateix un transtorn per abús, dependència i símptomesd’abstinència.
  • 34. 11.El diagnostic de lesmalalties.11.1. Les fases del diagnosticEl diagnòstic és el procediment pel qual s’identifica la malaltiaque té un pacient. Consta de diversos pasos:1-Entrevista clinica o anamnesi2-Exploració física,3-Exploracions complementaries
  • 35. 11.2.La història clínicaÉs un document quees va elaborant al llargdel temps, en el qualss’inclouen dadescliniques, com lasituació del pacient , laseva evolució, elstractaments, lesrecuperacions,etc.-Es l’únic documentválid desde el punt devista clinic.-Es totalmentconfidencial, elaboratper el metge d cadapacient.
  • 36. 11.3. Exploracions complementàries més utilitzades.-Anàlisi de sang:extracció de sang delpacient per tald’analitzar-la. Es faservir per diagnosticarmoltes malalties, perfer controls rutinaris, isobretoto abans idesprès d’unaoperació.-Tècniques dediagnòstic per imatge,conjunt de tècniquesque permeten obtenirimatges dels òrgansinterns del cos. Com perexemple unaradiografia, ecografia,ETC.-Catetrisme cardíac,s’introdueix uncateter,a través d’unaartèria, fins arribar alcor,amb l’ajut d’altresmáquines. Un cop haarribat al cor, s’injectaun material decontrast, que doneninformació sobrel’estat del cor i delsvasossanguinis.Aquestesimatges són lesanomenadesangiografies.
  • 37. -Tècniques de registre de l’activitat elèctrica, capten ienregistren les petites diferencies de potencial elèctric, queprodueixen les neurones, les cèl·lules musculars,etc. Hi han trestipus:·Electrocardiograma (EEC), registragraficament l’activitat de la musculaturadel cor.·Electroencefalograma (EEG),registral’activitat de les neurones del cervell.·Electromiograma (EMG), registral’activitat dels musculs i les fibresnervioses.
  • 38. -Test d’esforç, una serie de proves que es realitzen a pacientsque pateixen malalties cardíacas o amb factors de risc(hipertensió, fumadors,etc)-Tècniques endoscòpiques, s’introdueix un endoscopi, quemitjançant una petitta incissió, s’aconsegueix veure l’interior delcos, gràcies a les imatges captades per l’endoscopi.-Biòpsia, s’extrau una petita porció de teixit per examinar-la allavoratori.
  • 39. 12. Tractament de malalties:fàrmacs i medicamentsEls medicamentsmedicaments són aquellsproductes que fem servir perguarir, alleujar, prevenir odiagnosticar una malaltia.Els medicaments contenen un omés fàrmacsfàrmacs, que sónsubstancies que fan que elsmedicaments tinguin les sevespropietats.Tots els medicaments podendonar lloc a reaccionsreaccionsadversesadverses, i s’han de prendre enla dosidosi adequada. Quan algunsfàrmacs interfereixen entre si, esparla d’interaccionsfarmacològuiques.12.1. Com actuen els fàrmacs?Els fàrmacs són capaços d’unir-se aalgunes molècules, anomenades receptors,i modificar-ne les seves funcions. Hi hadiferents vies d’administració de fàrmacs;per exemple:-Oral: pastilles, càpsules, comprimits.-Sublingual. - Rectal.-Injecció. - Intranasal.- Tòpica o cutània.
  • 40. 12.2. La recerca i el desenvolupament de fàrmacs nousAvui dia se cerquen fàrmacs molt específics, és a dir, que s’uneixensols a un tipus de receptor, a fi de minimitzar els efectes adversos iaconseguir el màxim benefici.12.3. La indústria farmacèutica: patents i genèricsPerquè es pugui comercialitzar un medicament:1. Ha de passar un seguit de provesproves en animals d’experimentació ipersones sanes.2. Si els resultats són satisfactoris, es passa a la fase d’assaig clínicd’assaig clínic,en la qual es realitzen proves amb malalts.3. Si aquestes proves demostren que el medicament és efectiu isegur, en comença la comercialització.comercialització.Quan es descobreix un principi actiu útil (fàrmac), es sol·licita unapatentpatent.. Més tard, la patent expira i altres laboratoris poden fabricarel fàrmac, que rep el nom de genèricgenèric.
  • 41. 13.Tractament demalalties;cirurgia.13.1. Què és un tractament quirúrgic?Es una intervenció, que pot classificar-se en;-Cirurgia major, es la més complexa i important, pot donarlloc a una serie de complicacions desprès de l’intervenció..-Cirurgia menor, son les més senzilles, de duració minima,que es realitzen al teixits accessibles i superficials.-Cirurgia major ambulatoria, operacions, el pacient esintervingut i poques hores desprès torna a casa.A la majoria de les intervencions s’utilitza un farmac, que elimina la sensibilitat aldolor, anomenat anestèsia.
  • 42. 13.2.Els riscos de la cirurgia.Podem produir-se ricos degut a l’estat del pacient, a lacirurgia o bé a l’anestesia. Avui en dia son minims, ja quehi ha una gran quantitat de màquines de controlen l’estatde pacient, el cirurgans tenen una gran formació, i enquant a l’anastesia, hi han especialistes en toto el que fareferencia a l’anestesia, anomenat anestesista.13.3. Quan cal efectuar la cirurgia?Quan es pateixen certes malalties que s’han d’operarper garantir la seguretat del pacient, aquest tipus decirurgia s’anomena cirurgia d’urgències.Desprès trobem la cirurgia programada, en la qual esprograma abans, i això permet valorar la situació delpacient, i millorar-la per a l’intervenció.
  • 43. 13.4.Procediment quirúrgics nous.La majoria dels procediments nous pretenen reduir l’agressivitat dela cirurgia, reduir els riscos i que la recuperació sigui més ràpida,com es en el cas de la cirurgia endoscòpica.La cirurgia de transplantaments, es un gran avenç i permet tractarcasos que no es consideraven tractables.Altres tecniques es basen en les últimes tecnologies de la societat dela informació, com la cirurgia robòtica.
  • 44. 14. La medicina als països envies de desenvolupamentEl dret a la salut no és universal a la pràctica. El baix nivell dedesenvolupament d’alguns països té com a consequència un mal estatsanitari del seus habitants.