L’espai que ens envolta per Laura i Mireia

L’espai que ens envolta Laura Amieva Mireia González 1er Batxillerat A Ciències per al Món Contemporani

1.Composició de l’Univers L’Univers es un buit immens on hi han milions de cossos. Alguns els podem veure a simple vista, i d’altres necessitem l’ajuda d’un telescopi per poder observar-los. A més hi ha una matèria que no podem observar: La matèria fosca.

1.1 L’Univers observableEn el buit de l’Univers “suren” milers de milions de galàxies. En cadagalàxia hi ha milers de milions d’estels, planetes i nebuloses.

1.2 La matèria foscaDes de fa algunes dècades elscàlculs dels astrònoms ensmostren un resultat estrany:el gas i la pols de l’Universsembla que estan exposats aatraccions gravitacionals moltmés grans grans que les que lacausa la matèria que podemdetectar.Les galàxies, amb els estels iels planetes que lesformen, constitueixen tan solsel 10% de la matèria total del’Univers. El 90% que resta esde matèria fosca.

1.3 Com ho sabem?Isaac Newton va descobrir que la llum del Sol, al passar per un prisma esdescomposava en un arc iris o espectre deixant unes ratlles negres. Al comparar lesratlles de la llum del Sol amb les d’altres elements davant una llum blanca vancomprovar que el Sol estava fet d’Heli i Hidrogen.

3. L’atracció gravitacionalLa llei de la gravitació diu que els cossoss’atreuen, més com més pròxims i pesatssiguin. Segueixen aquesta formula:G·(m1·m2/d^2)Hi ha 2 teories:-La de Newton: Diu que si un cos tésuficient velocitat per donar la volta a unaltre cos sense caure-hi es posarà enòrbita.- La d’Einstein: Diu que les grans massesdeformen l’espai i les ones que eltravessen.L’ atracció sempre hi és, però endistàncies molt llunyanes és negligible.

3.1 Els Forats negresEls forats negres tenen una gran gravetat, tan gran que fins i tot atrapen la llum. Sesolen formar quan una estrella molt massiva es queda sense energia i escomprimeix. Com que no emeten llum, sabem que existeixen perquè podem veurela radiació dels cossos que hi cauen atrapats.Al centre de la Via Làctia es troba Sagitari A*, amb una massa de 3 milions de sols.No obstant no hi caurà cap estrella perquè es troben a més de 7,7 milions dekilòmetres, el seu punt de no retorn.

4. Confirmació del Big BangPer confirmar el Big Bang, ens vam basar en l’efecte Doppler. L’efecte Doppler és elcanvi de freqüència que emet un objecte en moviment respecte a l’observador.Es va observar que la radiació que ens arribava d’altres galàxies indicava ques’allunyaven, degut a la gran explosió.La confirmació definitiva va arribar al 1964 gràcies a Arno Penzias i Robert Wilson. Ellsvan descobrir la radiació de fons, que és com l’eco del Big Bang.

5. La formació dels elementsEls elements es formen a les estrelles, perquè és necessita una temperatura moltelevada per poder fer una reacció de fusió. L’últim element que fabriquen lesestrelles és el ferro, els elements més pesats es creen a les supernoves.La reacció més simple que poden fer és: 2H + 3H He + neutró

6. L’origen del sistema solarFa 4.570 milions d’anys, un núvol de gas i pols es va contreure. Alguns milionsd’anys més tard aquella nebulosa s’havia transformat en un estel i els seusplanetes.La nebulosa de la qual va sorgir el Sol va ser contaminada per unasupernova, que va formar el sistema solar.

1. Explota una supernova.2. L’explosió de la supernova generauna ona de xoc.3. L’ona de xoc s’apropa a la nebulosa.4. L’ona de xoc comprimeix lanebulosa.5. Al centre de la nebulosa hi ha méscol·lisions entre si.Per causa d’aquestes col·lisions, elcentre s’esclafa.A partir d’uns 10 milions de graus, elsnuclis d’hidrogen es mouen a unavelocitat enorme i es poden fusionar:fabriquen heli i alliberen energia.Ha nascut un estel, el nostre Sol!

6.2 La formació dels planetesEs van formar:- La nebulosa que es va transformar en un disc.- El disc està més calent al centre perquè allí hi ha més partícules. Elements méslleugers emigren cap a la part exterior, més freda.- A cada zona del disc comença a “créixer” un planeta, que atreu la matèria queté a prop.Els planetes exteriors es van formar primer.-A les zones internes del disc es formen cossos petits (planetesimals- 1km dediàmetre), que col·lideixen entre si i donen origen a planetes com a incipient laTerra.Va durar uns 10 milions d’anys.Les col·lisions van fondre l’exterior d’aquests planetes.- Amb el material “que va sobrar” es van formar els 166 satèl·lits coneguts, tretde la Lluna.

7. Els exoplanetesAl 1995 es va descobrir el primer planeta de fora del sistema solar i, des dellavors, els avenços en la detecció d’exoplanetes han estat molt ràpids.La majoria de planetes que es descobreixen són molt més grans que la Terra,però aviat també se’n trobaran de més petits.Tots aquests descobriments ens ensenyen sistemes molt diferents al nostresistema Solar.

7.2 Les condicions de vida•Han de ser planetes amb una gravetat suficient per retenir una atmosfera.•Han d’estar a la distància correcta d’un estel.•Han de tenir un nucli metàl·lic fos.•Han de tenir un satèl·lit gran.•Ha d’estar lluny del centre de la Galàxia.•Ha de tenir planetes gegants a prop.•Els temps de vida de l’estel ha de ser suficientment llarg per deixar temps auna evolució.

L’espai que ens envolta per Laura i Mireia

by Màrius Martínez i Martí on Nov 25, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

2 Embeds 75

Statistics

L’espai que ens envolta per Laura i Mireia — Presentation Transcript

http://blocs.xtec.cat	71
http://homeostasi.wordpress.com	4