El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme

4,432 views
4,148 views

Published on

Published in: Education, Technology, Travel
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,432
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
60
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El Segle Xx Noucentisme I Avantguardisme

  1. 1. El segle XX: El noucentisme i l’avantguardisme
  2. 2. <ul><li>Entre el 1907 i el 1923, la cultura catalana va viure una època de gran expansió gràcies a l’obra de govern que es va fer des de les institucions polítiques de l’època: </li></ul><ul><ul><ul><li>Diputació Povincial de Barcelona </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba. </li></ul></ul></ul><ul><li>Aquest procés va gaudir del suport i l’encoratjament de la burgesia, que va viure una gran prosperitat econòmica, en especial gràcies a la neutralitat de l’Estat espanyol durant la Primer Guerra Mundial (1914-1918). </li></ul>
  3. 3. La modernització i l’europeïtzació de la cultura catalana a partir de 1914 <ul><li>NOUCENTISTES: </li></ul><ul><ul><li>PARTIDARIS DE L’ORDRE I LA TRADICIÓ. </li></ul></ul><ul><li>AVANTGUARDISTES </li></ul><ul><ul><li>FORMULAVEN NOUS MODELS CULTURALS BASATS EN LA POTENCIACIÓ DE VALORS COM ARA LA IRRACIONALITAT, L’ABSURD, L’INSTINT I LA DESTRUCCIÓ DE LA TRADICIÓ. </li></ul></ul>
  4. 4. El noucentisme <ul><li>Moviment que va partir del modernisme. </li></ul><ul><li>Se n’allunyà per discrepàncies ideològiques i culturals. </li></ul><ul><li>Periodicitat: </li></ul><ul><ul><li>1906, data d’inici. </li></ul></ul><ul><ul><li>1917, principi de la davallada com a moviment. </li></ul></ul><ul><ul><li>1923, l’any de la seva fi. </li></ul></ul><ul><li>Tot i així, moltes realitzacions i de les idees que impregnaven la seva manera de fer han perdurat gairebé fins als nostres dies. </li></ul>
  5. 5. Van veure que sense poder polític no era possible construir una cultura normal. Per això van participar en la vida política i les institucions.
  6. 6. Eugeni d’Ors : l’ideòleg, Glossari. Pompeu Fabra : des de la Secció Filològica de l’IEC, creada el 1912, va dirigir la reforma lingüística: 1913, Normes ortogràfiques; 1918, Gramàtica de la llengua catalana ; 1932, Diccionari de la llengua catalana.
  7. 7. Programa teòric del noucentisme <ul><li>Imperialisme , crear una estructura institucional per modernitzar Catalunya i organitzar una societat ideal. </li></ul><ul><li>Arbitrarisme , afirmació de la voluntat com a correcció tant dels excessos racionalistes com del determinisme naturalista. </li></ul><ul><li>Civilisme , model de comportament a la ciutat. </li></ul><ul><li>Classicisme , retorn al passat grecoromà, al domini del creador sobre la matèria, a la imposició de l’ordre i la norma sobre la realitat. </li></ul><ul><li>Mediterranisme , el paisatge que remet i associa la nació catalana al passat històric clàssic. </li></ul>
  8. 9. Eugeni d’Ors <ul><li>És el primer intel·lectual que es va professionalitzar, és a dir, que va intentar viure exclusivament de la seva feina com a intel·lectual i publicista, en l’àmbit català. </li></ul><ul><li>Després de la mort d’Enric Prat de la Riba els dirigents de la Lliga Regionalista el van “defenestrar” i se’n va anar a Madrid, on va acabar militant en el feixisme i el falangisme. </li></ul><ul><li>De 1900 a 1920 va exercir una gran influència en el pensament, i la cultura en general, de Catalunya. </li></ul>
  9. 10. Amb el seu article diari en una secció titulada Glossari , publicada entre el 1906 i el 1920 en La Veu de Catalunya, va anar marcant les tendències, les modes sobre el que calia llegir o escoltar, sobre les obres de teatre que calia anar a veure, etc., a una bona part de la intel·lectualitat, la classe culta i la gran majoria de persones amb sensibilitat cultural.
  10. 11. Glossari <ul><li>Articles curts </li></ul><ul><li>Estil suggestiu </li></ul><ul><li>Partien d’un fet actual en el camp artístic, social i polític del moment. </li></ul><ul><li>Hi donava la seva opinió o feia un judici valoratiu </li></ul><ul><li>Proposava al lector una reflexió. </li></ul>
  11. 13. Algunes sèries d’articles van ser posteriorment publicats, de manera independent, en un llibre. Tractaven de temes monogràfics, com ara el model de dona catalana ( La Ben Plantada , 1911), la Primera Guerra Mundial ( Tina i la Guerra Gran , 1914), etc.
  12. 14. Josep Carner <ul><li>És el poeta català modern per excel·lència. </li></ul><ul><li>Conscient de la utilitat social de la poesia en la tasca de consolidació i modernització de la cultura catalana. </li></ul><ul><li>Va col·laborar amb la Mancomunitat, però quan va morir Prat de la Riba va emprendre la carrera diplomàtica que li va permetre viatjar arreu del món. Acabada la Guerra Civil Espanyola es va exiliar, primer a Mèxic i, més tard, a Brusel·les. </li></ul>
  13. 15. La seva poesia es caracteritza per: a) Una perfecció lingüística; b) Una exigència formal plena de referències cultes. Entre els reculls de poemes destaquen: Els fruits saborosos (1906), Auques i ventalls (1914), El cor quiet (1925) i Nabí (1941).
  14. 16. Els fruits saborosos <ul><li>Amb aquest llibre la poesia catalana va encetar una nova etapa caracteritzada per la seva vinculació als postulats del noucentisme: </li></ul><ul><li>rigor en la forma, </li></ul><ul><li>referències al món clàssic i mediterrani, </li></ul><ul><li>visió idealitzada de la realitat… </li></ul>
  15. 17. Auques i ventalls Presenta de forma irònica i humorística la Barcelona del començament del segle XX. El cor quiet Suposa un distanciament de Carner respecte de l’ortodòxia noucentista. La poesia es torna més humana amb la presència de temes vinculats a l’enyor de la terra i al destí del gènere humà.
  16. 18. El segle XX: L’avantguardisme <ul><li>L’avantguardisme va incloure un conjunt de moviments literaris i artístics ( futurisme , cubisme , dadaisme , surrealisme …) que volien trencar amb el passat. </li></ul><ul><li>Va sorgir al començament del segle XX, i defensava el progrés tècnic i el canvi de valors morals. </li></ul><ul><li>Un dels detonants més directes dels moviments d’avantguarda va ser la Primera Guerra Mundial (1914-1918). </li></ul>
  17. 19. El futurisme <ul><li>Nascut a Itàlia de la mà de Filippo Tommaso Marinetti, el principal teòric. </li></ul><ul><li>S’interessava pel maquinisme i els conceptes que li són associats (modernitat, velocitat, joventut, etc.) i per l’oposició a l’academicisme i al classicisme, que es reflecteix en l’ús de la tipografia en la poesia, les paraules en llibertat, els cal·ligrames, la destrucció de la sintaxi, etc. </li></ul>
  18. 20. El dadaisme <ul><li>Va néixer l’any 1916 com a protesta contra la civilització que havia provocat la guerra a Europa. </li></ul><ul><li>Defensava una expressió totalment espontània i la destrucció dels mitjans d’expressió tradicionals. </li></ul><ul><li>Tristan Tzara va ser un dels principals teòrics del moviment. </li></ul>
  19. 21. El surrealisme <ul><li>Pretenia copsar el món dels somnis i de l’inconscient, considerat molt més autèntic que la realitat exterior. </li></ul><ul><li>Influït pels estudis de Sigmund Freud sobre aquests temes. </li></ul><ul><li>Tingué com a principal teòric André Breton. </li></ul>
  20. 22. Trets de la poesia avantguardista <ul><li>El collage lingüístic i icònic. </li></ul><ul><li>L’ús de diversos tipus de lletra d’impremta, de cossos diferents i de signes tipogràfics especials, com ara el subratllat, etc. </li></ul><ul><li>L’eleminicació dels signes de puntuació i de majúscules, o el seu ús amb una significació especial, al marge de les convencions. </li></ul><ul><li>Els espais en blanc o els silencis, amb una intenció de suggerir paraules o canvis de ritme. </li></ul><ul><li>L’ús del cal·ligrama. </li></ul>
  21. 23. Joan Salvat-Papasseit <ul><li>Fill de família obrera, va passar la infantesa en un orfenat. De molt jove va col·laborar en la premsa anarquista. </li></ul><ul><li>Amb els anys l’entusiasme revolucionari de la primera època es va anar apaivagant i va derivar cap a la literatura des de posicions més o menys avantguardistes. </li></ul>
  22. 24. Poemes en ondes hertzianes (1919) i L’irradiador del port i les gavines (1921) són fruit d’aquesta actitud. La poesia d’aquests llibres està influïda pel futurisme .
  23. 25. La seva poesia posterior se situa força al marge de les intencions i de la tècnica avantguardistes i, malgrat que mai no va deixar d’escriure cal·ligrames, incorpora temes relacionats amb la vida quotidiana de la classe treballadora, amb un visió alegre i optimista. Cal destacar El poema de la rosa als llavis (1923), considerat un dels millors llibres eròtics i amorosos de la literatura catalana i europea. Va morir a 30 anys en plena maduresa poètica.
  24. 26. J. V. Foix <ul><li>Josep Vicenç Foix, poeta, periodista i assagista, va iniciar els estudis de Dret, que no va acabar, i va continuar el negoci patern a Sarrià. </li></ul><ul><li>Va col·laborar de ben jove a diverses revistes: Monitor , La Revista , Trossos , L’Amic de les Arts , en les quals publicà poemes i els seus principals manifestos teòrics sobre l’avantguarda. </li></ul>
  25. 27. Característiques de la seva poesia <ul><li>Cerca d’una síntesi entre el classicisme i un avantguardisme molt personal. </li></ul><ul><li>Fa servir una barreja d’elements futuristes i surrealistes. </li></ul>
  26. 28. Reculls poètics <ul><li>Sol, i de dol l’obra més important en la qual expressa la preocupació per integrar la realitat i el somni </li></ul><ul><li>Les irreals omegues </li></ul><ul><li>Onze Nadals i un Cap d’Any </li></ul><ul><li>Cròniques de l’ultrason </li></ul><ul><li>Poemes en prosa: </li></ul><ul><li>Gertrudis </li></ul><ul><li>KRTU </li></ul>

×