Solucionari basic 2

2,875 views
2,702 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
2,875
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1,929
Actions
Shares
0
Downloads
9
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Solucionari basic 2

  1. 1. Aquest llibre es basa en els programes i les programacions de la Secretaria dePolítica Lingüística i del Consorci per a la Normalització Lingüística i té encompte els principis i les propostes metodològiques del document del ConselldEuropa Marc de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar i avaluar.Coordinació editorial: Francesc SolàCoordinació tècnica: Marcel PlanasDisseny: Laia SalcedoMaquetació: Mariona RibóIl·lustracions: Lluïsot© 2006, Xavier Abelló Vilella, Judith Rodríguez Rubio© 2006 d’aquesta edició: Editorial Barcanova, SAMallorca, 45, 4a planta. 08029 BarcelonaTelèfon 93 217 20 54. Fax 93 237 34 69e-mail: barcanova@barcanova.eswww.barcanova.esPrimera edició: març de 2006Dipòsit legal: B-16710-2006ISBN: 84-489-1874-6Printed in SpainGRADISAAv. Apel·les Mestres, 40-4208820 El Prat de LlobregatReservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, queestableix penes de presó i multes, a més de les indemnitzacions corresponentsper danys i perjudicis, per a aquells que reproduïssin, plagiessin o comuniquessinpúblicament, totalment o parcialment, una obra literària, artística o científica, ola seva transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipusde suport o comunicada per qualsevol mitjà sense l’autorització preceptiva.
  2. 2. ÍNDEXINTRODUCCIÓ ..................................................................... 5UNITAT 1 ................................................................................... 8UNITAT 2 ................................................................................ 24UNITAT 3 ................................................................................ 34UNITAT 4 ................................................................................ 51UNITAT 5 ................................................................................ 68UNITAT 6 ................................................................................ 82
  3. 3. INTRODUCCIÓ1. Destinataris/àriesAquest curs de llengua catalana de nivell Bàsic 2 va adreçat a aquelles persones adultes quevolen començar a usar la llengua catalana en contextos comunicatius que demanen undomini bàsic de la llengua.2. MetodologiaAquest llibre de text utilitza una metodologia basada en l’enfocament comunicatiu per tas-ques, d’acord amb el programa de nivell Bàsic de la Secretaria de Política Lingüística de laGeneralitat de Catalunya.Entenem per tasques aquelles activitats que recreen situacions comunicatives reals en què l’a-lumnat ha d’interactuar en llengua catalana amb els companys i companyes de classe peraconseguir un objectiu.Els parlants d’una llengua entenen, parlen, llegeixen i escriuen de forma indistinta durantl’acte comunicatiu, segons quin sigui el seu objectiu. Per tant en aquest llibre de text no tre-ballem les habilitats lingüístiques per separat, sinó de forma integrada a les tasques. El fet quees posi èmfasi en una habilitat o en una altra depèn exclusivament del que hagi de fer l’a-lumnat per aconseguir l’objectiu comunicatiu.Aquest plantejament també ens porta a la conclusió que en un llibre de text basat en un enfo-cament comunicatiu per tasques no són absolutament necessaris materials audiovisuals adap-tats als coneixements de l’alumnat. El nostre objectiu consisteix a aconseguir que la com-prensió, la parla, la lectura i l’escriptura s’adquireixin simultàniament i progressiva a partir dela interacció en contextos comunicatius reals. Es pretén, en definitiva, que l’alumnat cons-trueixi la seva competència comunicativa per mitjà de la reflexió sobre els paral·lelismes i lesdiferències respecte de la seva llengua primera, per mitjà dels coneixements i les habilitats deles persones amb qui interactuï i, evidentment, per mitjà del guiatge i dels referents que puguiaportar el professorat. Els textos orals i escrits que qualsevol parlant d’una llengua utilitza coma font de documentació per comunicar-se (pàgines web, ràdio, televisió, revistes, fullets...)també seran de gran utilitat en determinades tasques per aconseguir aquest objectiu.A més, els exponents lingüístics i els continguts gramaticals i lèxics estan treballats en aquest lli-bre des d’un punt de vista purament funcional, mai com un objectiu en si mateixos. Que estreballi un contingut en una unitat concreta i d’una manera determinada depèn exclusivamentde l’ús comunicatiu que n’ha de fer l’alumnat per aconseguir el seu objectiu en una tasca.3. Les tasquesCada unitat consta sempre d’una diagnosi inicial en què s’anuncia l’objectiu comunicatiu de launitat; de tres tasques intermèdies en què l’alumnat es prepara per aconseguir l’objectiu comu-nicatiu i, finalment, de la tasca final, en què s’assoleix l’objectiu mitjançant els recursos adquirits. 5
  4. 4. L’objectiu comunicatiu de les tasques s’ha d’assolir en la majoria dels casos treballant junta-ment en grup, la qual cosa incentiva l’alumnat a utilitzar la llengua per exposar i fer valer, siés el cas, el seu punt de vista. En altres casos l’alumnat ha d’interactuar individualment ambels altres membres de la classe per resoldre la tasca i fins i tot pot assumir determinats rolsquan el context comunicatiu ho demani.Quan es portin a terme les tasques a classe el professorat ha de deixar interactuar l’alumnatlliurement. Simultàniament, però, ha de guiar-lo individualment i col·lectiva, li ha de facilitarquan sigui necessari els recursos perquè pugui assolir l’objectiu de la tasca i ha de solucionarels conflictes que puguin sorgir pel fet d’interactuar en un context comunicatiu real. Finalmentha d’actuar com el model lingüístic de referència de l’alumnat i ha d’ajudar-lo a adquirir elsconeixements lingüístics necessaris en cada tasca. A la guia de les tasques que segueix aques-ta introducció s’especifica tot el que el professorat ha de tenir en compte perquè aquestes esdesenvolupin adequadament.4. Els exponents lingüísticsPer portar a terme les tasques, l’alumnat ha de conèixer i utilitzar tota una sèrie d’exponentslingüístics concrets, que trobareu especificats en cada tasca.La selecció d’aquests exponents lingüístics s’ha dut a terme a partir de les necessitats expres-sives que té qualsevol persona catalanoparlant en un context comunicatiu semblant al de latasca. Aquesta llista no pretén ser en cap cas exhaustiva i, per tant, cal que el professoratfomenti i incentivi la capacitat comunicativa de l’alumnat i, alhora, l’ajudi a discriminar entreels exponents lingüístics adequats al context i els que no ho siguin.La manera de treballar els exponents lingüístics pot ser molt diversa i variada. Actualment hiha molt de material a l’abast del professorat per practicar-los. Nosaltres recomanem de crearsituacions comunicatives fictícies a l’aula en què calgui usar aquests exponents lingüístics deforma contextualitzada i, alhora, controlada.De totes maneres volem cridar l’atenció al professorat una vegada més en el fet que l’objec-tiu de les tasques no és que l’alumnat reprodueixi aquests exponents, sinó que sàpiga asso-lir l’objectiu comunicatiu plantejat. Els exponents lingüístics, per tant, són una eina més alseu abast que l’ajudaran a assolir-lo de manera més fàcil. D’aquí que ens hàgim limitat a pre-sentar-ne una llista.5. La teoria i els exercicis de gramàtica i lèxicEls exponents lingüístics de cada tasca presenten en la majoria dels casos particularitats gra-maticals i lèxiques. El fet de treballar-les per mitjà d’explicacions teòriques i exercicis de pràc-tica pot ajudar l’alumnat a fer-lo conscient de les regularitats existents i, així, facilitar la uti-lització d’exponents nous adequats al context comunicatiu o bé l’aplicació en contextoscomunicatius diferents dels que ja s’han treballat.Si a les tasques l’alumnat acostuma a treballar en grup, hem dissenyat les explicacions teòri-ques i els exercicis de gramàtica i de lèxic perquè se segueixi el mateix sistema. En aquestscasos la funció del professorat serà guiar l’alumnat a deduir les respostes correctes per mitjà 6
  5. 5. del contacte personal que aquest darrer hagi pogut tenir amb la llengua catalana, per mitjàde la comparació amb la seva llengua materna sigui o no propera al català o per mitjà dededuccions lògiques a partir de la competència lingüística en llengua catalana que adquirei-xi a mesura que avanci el curs. En aquest sentit és interessant de fomentar que l’alumnatpugui també prendre el rol del professorat per ajudar la resta de companys en algun con-tingut determinat. Tanmateix, cal que el professorat faci sempre les explicacions i els aclari-ments que siguin necessaris per ajudar a comprendre i aplicar els continguts.6. El material d’aulaEl material d’aula consisteix en un conjunt de làmines en què es reprodueixen de forma aug-mentada algunes de les imatges que s’utilitzen al llibre de text per treballar el lèxic méssignificatiu del curs. El professorat pot utilitzar-les per treballar a l’aula aquest vocabulari ambl’alumnat d’una forma més gràfica. Nosaltres, a més, recomanem de penjar-les a l’aula durantla unitat o durant tot el curs, si hi ha la possibilitat, perquè l’alumnat pugui consultar-les pelseu compte sempre que necessiti recordar una paraula. Aquestes làmines també poden serd’utilitat al professorat i a l’alumnat per repassar vocabulari en cursos més avançats.7. L’avaluacióEn aquest llibre de text també hem incorporat elements avaluatius que permeten a l’alum-nat d’organitzar-se l’aprenentatge i fer-ne un seguiment.Cada unitat comença amb la diagnosi, que serveix perquè l’alumnat conegui els contingutsde la unitat i valori quins coneixements previs en té per així poder-se organitzar de formamés adequada i profitosa.Al final de les tasques 1, 2 i 3 hem inclòs sempre un altre punt d’avaluació perquè l’alumnatreflexioni sobre si el seu aprenentatge durant la tasca ha estat adequat i sigui conscient dequines mancances té abans de continuar.Cada unitat es clou amb un punt d’avaluació final, en què es motiva l’alumnat a autoavaluar-se sobre el seu progrés i sobre les dificultats i mancances que té. L’objectiu d’aquest darrerpunt és, evidentment, que l’alumnat sigui conscient dels seus progressos i resolgui les man-cances detectades abans de passar a la unitat següent.Per la seva part, el professorat ha d’explicar per a què serveixen aquests punts d’avaluació,ha de motivar l’alumnat a utilitzar-los, ha de fer-lo conscient dels avantatges de convertir-seen aprenent autònom que sap regular el seu procés d’aprenentatge i, finalment, ha de com-provar que aquestes autoavaluacions es corresponen amb les seves apreciacions sobre el pro-grés d’aprenentatge de cadascun dels alumnes de classe.En definitiva, aquest llibre de text pretén que l’alumnat adult de nivell B2 comenci a usar din-tre de les seves possibilitats la llengua catalana en contextos comunicatius bàsics i, alhora, volfer-lo conscient de la necessitat de perfeccionar aquest aprenentatge fins a esdevenir un cata-lanoparlant o una catalanoparlant capaç de comunicar-se de forma autònoma i conviure encatalà amb els ciutadans i les ciutadanes que l’envolten. 7
  6. 6. UNITAT 1LA NOSTRA EMPRESADiagnosi (pàgina 7)En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per constituir una empresa, peròtambé haurà d’actuar individualment per fer reivindicacions laborals que l’afectin directa-ment dintre de l’empresa. Ara bé, el professorat ha d’evitar que les discussions s’allarguin in-necessàriament.Per tal que les decisions de cada grup siguin interessants per a la resta de la classe, l’alumnatha de tenir clar des del començament de la unitat que l’objectiu final és establir un acord decol·laboració amb alguna altra empresa.Tasca 1: Muntem l’empresa (pàgina 8)Objectiu: constituir una empresa i decidir-ne el nom.Desenvolupament de la tasca:És molt important que el professorat participi en les presentacions del primer dia de classe peraixí poder formar grups en què els membres tinguin unes mateixes afinitats laborals.L’alumnat, per exemple, pot muntar empreses com una botiga, una empresa de neteja, unaempresa de publicitat, un restaurant, una oficina d’assegurances, etc. Qualsevol negoci en quècalguin 5 o 6 persones per fer-lo funcionar serà adequat.Si no hi hagués afinitats laborals entre els membres de la classe, es pot demanar a alguns alumnesque assumeixin un rol determinat. En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees, el professorathaurà de facilitar-los-en.Cloeu la tasca fent que diversos alumnes expliquin a la resta de la classe a què es dedica la se-va empresa i que presentin els membres que la formen.El document que trobareu a continuació és per donar importància a la constitució de l’empresa,donar realisme a l’activitat i familiaritzar l’alumnat amb el llenguatge administratiu i laboral.Feu-ne una fotocòpia per a cada grup i ajudeu els alumnes a completar-lo. 8
  7. 7. DOCUMENT DE CONSTITUCIÓ D’EMPRESADades de l’empresaNom:Activitat econòmica de l’empresa:Adreça:Municipi:Codi postal:Telèfon:NIF:Plantilla de l’empresa:Membres constitutius Nom Cognoms DNI NacionalitatLes persones sotasignants certifiquen la certesa de les dades referents a l’empresa que con-stitueixen i es comprometen a treballar plegats durant la unitat 1 del nivell Bàsic 2 per por-tar a terme aquest projecte. , d deSignatures 9
  8. 8. Tasca 2: Les condicions laborals (pàgines 9-10)Objectiu: arribar a acords sobre l’organigrama de l’empresa, el sou, l’horari i les vacances.Desenvolupament de la tasca:L’alumnat ha de treballar en grup. Cal que el professorat faciliti idees a l’alumnat sobre les pos-sibilitats d’organització laboral (jerarquitzada o no jerarquitzada). En aquest sentit, caldriaproposar un model poc o gens jerarquitzat per tal de fomentar que l’alumnat treballi en igual-tat de condicions i amb el mateix poder decisori, faci la tasca que faci dintre de l’empresa. Perfomentar aquesta idea cal recordar als membres de cada grup que tots i totes són membresfundadors i que, per tant, tenen llibertat d’opinió i de decisió encara que no ocupin un llocde comandament.Pel que fa al sou, els horaris i les vacances, cal seguir el mateix criteri que acabem d’exposar,sempre que els serveis que ha d’oferir l’empresa no quedin desatesos.Cal cloure la tasca amb la posada en comú que es proposa a la tasca. També cal ressaltar lessemblances entre empreses perquè l’alumnat vagi pensant possibles acords de col·laboració.Tasca 3: Què hauré de fer a la feina? (pàgina 11)Objectiu: arribar a acords en la distribució de les feines que haurà de fer cada membre de l’em-presa durant la jornada laboral.Desenvolupament de la tasca:Cada membre del grup ha d’exposar les activitats que voldrà dur a terme a l’empresa i arri-bar a acords amb la resta de membres del grup quan hi hagi alguna activitat coincident.Aquestes activitats han d’estar relacionades amb el lloc de treball assignat a la tasca 2.El professorat només ha d’intervenir quan hi hagi discrepàncies que podrien allargar la tascainnecessàriament.També cal dir a l’alumnat que la descripció d’aquestes tasques no ha de ser excessivamentminuciosa, sinó que es tracta d’expressar les preferències de cadascú en aquest sentit i fer-lescompatibles amb les de la resta.Cal cloure la tasca amb la posada en comú. El professorat pot intervenir-hi per ressaltar les sem-blances i la compatibilitat entre les empreses de classe. 10
  9. 9. Tasca final: Voldreu treballar amb nosaltres? (pàgina 12)Desenvolupament de la tasca:Tal com s’especifica a la tasca, primer s’han de reunir els membres de cada empresa per de-cidir quin projecte de col·laboració volen dur a terme.En cas que l’alumnat estigui mancat d’idees proposeu-los projectes del tipus següent:• Subministrament de béns i productes• Anàlisi de la producció• Reformes al local de l’empresa• Disseny de la imatge corporativaPer dur a terme la tasca cal que el grup es divideixi en dos. Uns hauran d’atendre les propostesque les altres empreses volen fer-los i els altres faran la proposta a una altra empresa.Abans d’iniciar les reunions, expliqueu als alumnes el protocol que cal seguir:• Exposició del projecte• Plantejament de dubtes i preguntes• Aclariment de dubtes i preguntesEstigueu atents al funcionament de les reunions per tal que hi intervinguin tots els alumnes.Cal evitar que les persones amb més recursos lingüístics monopolitzin els torns de paraula.Cal cloure la tasca fent la posada en comú i signant l’acord de col·laboració que trobareu acontinuació. Ajudeu els grups a emplenar-lo. 11
  10. 10. ACORD DE COL·LABORACIÓ ENTREi , d de 200REUNITS:Per part de l’empresa :1.2.3.4.5.I per part de l’empresa :1.2.3.4.5.ACORDEN:1.2.3.I, en prova de conformitat, signen aquest document per duplicat. (Signatures) 12
  11. 11. GRAMÀTICA1. Els numerals (pàgina 13)Completa i recorda-te’n 100 200 300 cent dos-cents tres-cents 400 500 600 quatre-cents cinc-cents sis-cents 700 800 900 set-cents vuit-cents nou-cents 1.000 2.000 3.000 mil dos mil tres mil 1.000.000 2.000.000 3.000.000 un milió dos milions tres milionsAra practica-hoL’any 2004, a Catalunya es van signar (751) set-cents cinquanta-un convenis col·lectius que pre-veien un augment salarial mitjà del 3,06%. Aquests convenis van afectar (1.766.670) un mi-lió set-cents seixanta-sis mil sis-cents setanta treballadors dels sectors de l’agricultura, la indús-tria, la construcció i les empreses de serveis. El col·lectiu més nombrós és el dels treballadorsdel sector serveis, en el qual l’any 2004 treballaven (1.073.426) un milió setanta-tres mil qua-tre-centes vint-i-sis persones. A l’Estat espanyol, el total de convenis col·lectius pactats va serde (4.182) quatre mil cent vuitanta-dos i van afectar la xifra de (7.800.582) set milions vuit-centsmil cinc-cents vuitanta-dos empleats, dels quals (3.774.005) tres milions set-cents setanta-qua-tre mil cinc treballaven al sector serveis i (2.351.405) dos milions tres-cents cinquanta-un mil qua-tre-cents cinc, a la indústria. En aquest cas, l’augment salarial mitjà va ser del 2,96%.2. El pronom hi (pàgina 14)Completa i recorda-te’n–I tu encara treballes en aquella fàbrica de Martorell?–Ui, no! Ja no hi treballo! 13
  12. 12. Ara practica-hoJo ø he treballat molts anys en una bugaderia industrial, però ara ja no hi treballo. En canvi, laSimona fa més de cinc anys que hi treballa. Diu que fa moltes hores però que el sou està bé.Ara treballo en una empresa de neteja. Cada dimarts i cada dijous ø vaig a unes oficines a nete-jar. És pesat perquè hi he de ser a les sis del matí. Ah! I algun dissabte també hi vaig. I em paguenhores extra, eh? Els altres dies de la setmana netejo les aules d’un col·legi. Al matí no hi tre-ballo perquè fan classes i, per tant, hi he d’anar a les cinc de la tarda.3. El pronom atributiu ho (pàgina 15)Completa i recorda-te’n–Un bon dependent ha de ser amable i aquest noi ho sembla!Ara practica-hoPer al nou restaurant necessito dos cambrers, però han de ser persones amables i també es-pavilades. L’Eric ho sembla, però a vegades ø és massa seriós. En canvi, la Paula no ø és genstímida, però sempre ø està distreta. Ah! I han de ser puntuals. L’Eric ho és. També he de con-tractar un maître responsable. El Santi ho és. Sí, crec que ø serà un bon maître. A la cuina ne-cessito gent creativa. El Marc no ho és gens, però ø és molt treballador. L’Eduard sí que ho és.L’altre dia va fer un plat espectacular. Segur que formen un bon equip. És clar que no sé si elMarc està gaire interessat a canviar de feina. Almenys no ho sembla. Li hauré d’oferir un bonsou. Si aconsegueixo un bon equip, serem un gran restaurant. I tant que ho serem!4. El present dels verbs irregulars en -ndre (pàgina 16)Completa i recorda-te’n–Jo treballo en una sabateria i (atendre) atenc la clientela. atendre jo atenc tu atens ell, ella, vostè atén nosaltres atenem vosaltres ateneu ells, elles, vostès atenen 14
  13. 13. Ara practica-hoJo sóc encarregada en una botiga on (vendre) venem roba per a dona i també per a home. Es-tà sonant el telèfon! Que no el sentiu? Rosa, (respondre) respons el telèfon, si us plau? Comque arribo molt puntual, primer de tot (encendre) encenc els llums de l’aparador. Una micamés tard arriben els dependents i les dependentes, que (atendre) atenen la clientela. Ei! Mar-ta i Lola, (prendre) preneu nota dels models que ja no tenim en estoc per fer la comanda, oi?A la botiga hi treballen, a més, la Marta, la Rosa, el Bernat i la Lola. Ah! I la Ingrid, que és no-va però (aprendre) aprèn molt de pressa.5. El present dels verbs d’opinió (pàgina 17)Completa i recorda-te’n–Jo (pensar) penso que el Manel serà un bon dependent! A mi (semblar) em sembla que és elcandidat ideal!–Sí, però jo (creure) crec que és una mica tímid. No (trobar) trobes? semblar pensar a mi em sembla jo penso a tu et sembla tu penses a ell, ella, vostè li sembla ell, ella, vostè pensa a nosaltres ens sembla nosaltres pensem a vosaltres us sembla vosaltres penseu a ells, elles, vostès els sembla ells, elles, vostès pensen trobar creure jo trobo jo crec tu trobes tu creus ell, ella, vostè troba ell, ella, vostè creu nosaltres trobem nosaltres creiem vosaltres trobeu vosaltres creieu ells, elles, vostès troben ells, elles, vostès creuenAra practica-ho–Jo (creure) crec que el Miquel serà un bon dependent! No (trobar) trobes, Marisa?–A mi (semblar) em sembla que és un xicot molt amable, però el cap de vendes (pensar) pen-sa que li falta empenta. I vosaltres què (creure) creieu? 15
  14. 14. –Nosaltres ho hem estat comentant i (semblar) ens sembla que no és el millor candidat. Vos-altres que coneixeu el Paco no (trobar) trobeu que és molt més dinàmic?–Sí, és veritat! Però tant la Rosa com jo (pensar) pensem que el Miquel té una gran formacióen màrqueting. A més, a tots els venedors (semblar) els sembla que és un bon company de feina.–Enric, tu tens l’última paraula. Qui (creure) creus que és el millor candidat?6. El futur dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 18)Completa i recorda-te’n–Avui comencem a treballar al supermercat. Jo (cobrar) cobraré a la caixa!–I jo (repartir) repartiré les comandes a domicili! cobrar repartir jo cobraré jo repartiré tu cobraràs tu repartiràs ell, ella, vostè cobrarà ell, ella, vostè repartirà nosaltres cobrarem nosaltres repartirem vosaltres cobrareu vosaltres repartireu ells, elles, vostès cobraran ells, elles, vostès repartiranAra practica-hoDemà obrim el supermercat i tothom ha de saber quina és la seva feina. L’Helena (despatxar)despatxarà a la peixateria i el Paco i la Maria (encarregar-se) s’encarregaran de la carnisseria ila xarcuteria. Raquel i Mihaela, vosaltres (cobrar) cobrareu els clients a la caixa i els (oferir) oferireuel servei de repartiment a domicili. Tu, Miquel, (fer) faràs les comandes i (reposar) reposaràsels productes. Ah! I si cal (substituir) substituiràs la Mihaela i la Raquel. El Ramon i el Paco (repar-tir) repartiran els encàrrecs a domicili, però només el Paco (conduir) conduirà la furgoneta, perquèfa més anys que té carnet de conduir. Estic segur que tots junts (treballar) treballarem com unequip i que (complir) complirem amb la nostra feina. Recordeu que us (exigir) exigiré puntu-alitat. Ah! Jo, com que sóc l’encarregat, (manar) manaré.7. El futur dels verbs en -er i en -re (pàgines 19)Completa i recorda-te’n–Jo de gran (ser) seré pintor!–D’acord, però (aprendre) aprendràs a no embrutar les parets, oi? 16
  15. 15. ser aprendre jo seré jo aprendré tu seràs tu aprendràs ell, ella, vostè serà ell, ella, vostè aprendrà nosaltres serem nosaltres aprendrem vosaltres sereu vosaltres aprendreu ells, elles, vostès seran ells, elles, vostès aprendranAra practica-hoDesprés d’un mes de vacances, demà tots nosaltres (reprendre) reprendrem la feina a la pastis-seria. Tu, Remei, (respondre) respondràs el telèfon. Ja saps que per al cap de setmana tenimmolts encàrrecs. Enric i Pep, (ser) sereu puntuals, no? A primera hora han d’estar enllestits elscroissants i les ensaïmades. Jo (atendre) atendré els clients i l’Anna (ser) serà l’encarregada d’em-bolicar els pastissos. Ja sabeu que hi ha dos xavals nous a l’obrador, però segur que de segui-da (aprendre) aprendran com funcionen els forns.8. El futur dels verbs irregulars voler i poder (pàgina 20)Completa i recorda-te’n–Isabel, (voler) voldràs escombrar la botiga abans de plegar?–D’acord, però demà (poder) podré plegar una mica abans? voler poder jo voldré jo podré tu voldràs tu podràs ell, ella, vostè voldrà ell, ella, vostè podrà nosaltres voldrem nosaltres podrem vosaltres voldreu vosaltres podreu ells, elles, vostès voldran ells, elles, vostès podranAra practica-ho–Maria, quan (voler) voldràs fer vacances aquest any?–M’agradaria fer-les el mes de juliol. Quan les (voler) voldran fer les altres companyes?–Ui, a l’agost, segur!–Però, si m’he de quedar sola a la botiga, no sé si tota sola (poder) podré ocupar-me de tot.–No pateixis! Segur que l’Anna també (voler) voldrà fer vacances al juliol i entre totes dues(poder) podreu atendre els clients i portar els comptes. A l’agost no arriba gènere nou!–Perfecte! I a la tarda (poder) podrem obrir a les sis en lloc d’obrir a les cinc? És que, amb lacalor que fa, no ve ningú tan aviat.–Ja en parlarem. 17
  16. 16. 9. El present i el futur de la perífrasi d’obligació (pàgines 21-22)Completa i recorda-te’n–Vinga, que tenim molta feina! Avui hem de netejar els vidres.–Doncs si no tenim temps de netejar les aules haurem de fer-ho demà. present del verb haver futur del verb haver jo he de netejar jo hauré de netejar tu has de netejar tu hauràs de netejar ell, ella, vostè ha de netejar ell, ella, vostè haurà de netejar nosaltres hem de netejar nosaltres haurem de netejar vosaltres heu de netejar vosaltres haureu de netejar ells, elles, vostès han de netejar ells, elles, vostès hauran de netejarAra practica-hoPep, avui has d’escombrar i fregar el terra del restaurant. Si no tens temps de netejar lescopes, ho hauràs de fer demà. Vosaltres, Luisa i Marc, heu de netejar els vidres i demà haureude treure la pols de les ampolles. La Maria no us podrà ajudar perquè avui ha de netejar lesneveres i demà haurà d’encarregar-se de fer el menú. On són el Santi i el Rashid? No es recor-den que han d’anar a la bugaderia a buscar les estovalles i els tovallons nets? I demà a primerahora hauran de parar les taules, perquè tenim una reserva al migdia. Jo no tinc temps d’aju-dar-vos perquè he de repassar la comptabilitat i demà hauré d’atendre els proveïdors. Vinga,tots a la feina! Avui hem d’enllestir-ho tot.Completa i recorda-te’n–Just el dia que inaugurem la botiga arribeu tard. Que no sabeu que cal arribar puntual? A par-tir d’ara, caldrà treballar fort si volem que el negoci funcioni! present del verb caldre futur del verb caldre cal arribar puntual caldrà arribar puntualAra practica-hoA veure, nois! Tenim molta feina! Per començar, cal descarregar les totxanes del camió. Tambécal tallar rajoles per començar a enrajolar els lavabos. Ah! I cal fer les regates, que demà vénenels electricistes. La setmana vinent, caldrà enguixar les parets. I també caldrà posar el sòcol. 18
  17. 17. 10. El present de la perífrasi de probabilitat (pàgina 23)Completa i recorda-te’n–Tu fas de forner? Ui, suposo que deu ser molt pesat treballar de nit, oi? deure jo dec ser tu deus ser ell, ella, vostè deu ser nosaltres devem ser vosaltres deveu ser ells, elles, vostès deuen serAra practica-hoHola! Jo sóc nou i començo avui a treballar. Tu deus ser l’encarregada, no? Molt de gust! Ui,vosaltres deveu ser els peixaters, vestits amb davantals i botes d’aigua. Ah! Aquelles noiesdeuen ser les caixeres i aquell xaval vestit de blanc deu ser el carnisser. Però suposo que devemser més gent treballant aquí, no? Bé, ja ens anirem coneixent! Per on començo? Jo dec ser elreposador, oi? Doncs au, a la feina! 19
  18. 18. LÈXIC1. Els oficis (pàgina 24)Completa i recorda-te’n policia periodista bomber recepcionista grum taxista 20
  19. 19. jutge advocada professor / mestre conserge netejadora administrativaCompleta i repassa -er/-era -ista -or/-ora altres bomber/bombera periodista netejador/netejadora policia taxista professor/professora grum recepcionista jutge/jutgessa advocat/advocada conserge administratiu/ administrativa mestre/mestra 21
  20. 20. 2. La descripció dels oficis (pàgina 26)Respon i recorda-te’n Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomen- tar el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles o per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.3. L’organigrama de l’empresa (pàgina 27)Completa i recorda-te’n president/a gerent/a director/a subdirector/a cap cap cap dInformàtica de Relacions Laborals de Manteniment secretari/ària tècnic/a operari/ària 22
  21. 21. 4. Les qualitats a la feina (pàgina 28)Respon i recorda-te’n Comentari per al professorat: És recomanable que el professorat formuli a un/a alumne/a cada pregunta del qüestionari per anar comentant el significat d’aquests adjectius. Per fomentar el debat, es recomana també que l’alumnat faci primer una posada en comú per parelles o per petits grups i que després n’exposi els resultats a la resta de companys i companyes.5. El món laboral (pàgina 29)Completa i recorda-te’nEs necessita comercial per a empresa d’assegurancesAlta a la seguretat socialHorari flexibleLes persones interessades han d’enviar el currículum a l’apartat 2.671Necessitem dependent/a per a botiga de moblesAmb o sense experiènciaIncorporació immediataEs busca cuiner/aS’ofereix jornada laboral de 8 h i vacances a l’agostEs necessita electricistaContracte fixSou a convenir 23
  22. 22. UNITAT 2L’HABITATGE QUE TANT HE SOMIATDiagnosi (pàgina 31)En aquesta unitat, l’alumnat ha d’interactuar individualment per vendre i comprar un habitatge.Per tal que la unitat funcioni correctament, és convenient que l’alumnat comenci a pensar ambantelació l’habitatge en què els agradaria viure, quin preu estarien disposats a pagar, quina dis-tribució els agradaria que tingués, etc.També s’han de pensar un preu de venda versemblant de l’habitatge en què viuen actualmenti quins elements de l’habitatge actual poden fer-lo atractiu a possibles compradors o com-pradores.Si hi hagués alumnes que manifesten que no tenen habitatge propi o que el que tenen ac-tualment ja els satisfà, cal animar-los a assumir un rol inventat per tal que puguin participarplenament en la tasca.Tasca 1: Com hauria de ser l’habitatge dels meus somnis? (pàgines 32-33)Objectiu: assabentar-se de les ofertes d’habitatges que s’adapten més als desigs i preferènciespersonals i informar de les característiques de l’habitatge propi a les altres persones.Desenvolupament de la tasca:Per tal que la tasca no s’allargui excessivament, cal proposar a l’alumnat que limiti les llistesde característiques de l’habitatge a aquelles que en facilitin la compra o la venda de forma mésràpida. També cal que aquestes característiques siguin versemblants, especialment el preu.Com que és molt difícil que cada alumne/a de classe conegui totes les ofertes de la resta decompanys i companyes, és convenient que entre tots s’ajudin a trobar un habitatge que s’a-dapti a les preferències de cadascú.Per cloure la tasca, uns quants alumnes voluntaris poden explicar quins habitatges han selec-cionat.Tasca 2: Quines reformes hi hauria de fer? (pàgina 34)Objectiu: assabentar-se de les prestacions dels habitatges que s’adapten més als desigs i pre-ferències personals i decidir les reformes que s’hi haurien de fer. A continuació facilitar aques-ta mateixa informació sobre l’habitatge propi a altres persones. 24
  23. 23. Desenvolupament de la tasca:En aquesta tasca, l’alumnat només ha d’interactuar amb aquelles persones que ofereixen unhabitatge que els interessa i, alhora, amb les persones que s’interessin seriosament per l’ha-bitatge propi.És possible que, durant aquesta tasca i la següent, l’alumnat s’assabenti de noves ofertes. Enaquests casos caldria recomanar de cenyir-se a les ofertes conegudes per tal de no dispersar-se i allargar la tasca excessivament.Feu la posada en comú. Mentrestant, l’alumnat ha d’anar decidint l’habitatge que li agrada-ria comprar.Tasca 3: Com hauria de ser el barri? (pàgina 35)Objectiu: assabentar-se de les característiques generals de la zona o el barri on estan situatsels habitatges que s’adapten més als desigs i preferències personals i facilitar aquesta mateixainformació sobre l’habitatge propi a altres persones.Desenvolupament de la tasca:Cal seguir el mateix procediment que en la tasca anterior.Al final, cada alumne hauria de tenir bastant clar quin habitatge vol comprar i, a més, hauriad’haver trobat algun comprador o compradora per al seu.Tasca final: Avui em compraré l’habitatge que tant he somiat! (pàgina 36)Desenvolupament de la tasca:L’alumnat ha de treballar per parelles per tal d’arribar a un acord final de venda de l’habitat-ge antic i, a continuació, per arribar a un acord de compra de l’habitatge nou.Durant la tasca, l’alumnat ha d’utilitzar totes les estructures lingüístiques treballades a la uni-tat per comprovar que l’habitatge que vol comprar compleix veritablement totes les seves ex-pectatives. També ha de facilitar aquesta mateixa informació a les persones interessades en elseu habitatge actual.Digueu-los que no siguin massa exigents ja que la tasca es pot allargar excessivament.Cloeu la tasca fent que els alumnes descriguin l’habitatge que s’han comprat.Si hi hagués algú que no ha pogut vendre el seu habitatge o no se n’ha comprat cap, pot ex-plicar-ne també les raons.El professorat ha de fer veure la utilitat pràctica de tots els continguts apresos i animar les per-sones de classe a posar-los en pràctica en situacions reals. 25
  24. 24. GRAMÀTICA1. Els interrogatius (pàgines 37-39)Completa i recorda-te’n–Què portes a la mà?–Les claus de la meva nova casa!–Que t’has comprat un pis?–Sí, per fi m’he decidit!–Quin banc t’ha concedit la hipoteca? Quina agència immobiliària t’ha venut el pis? Quins mo-bles t’hi enduràs? Suposo que no em deixaràs sense sofà!–Tranquil! El pis ja està moblat!–Quines són les teves tovalloles? Jo ja no me’n recordo!–I qui serà el primer a venir a sopar a la teva nova casa?–Tu, pesat!–On és el pis?–És molt a prop! Podràs venir sempre que vulguis!–Va, explica’m més coses! Com és?–És molt gran!–I quan vas decidir comprar-te un pis?–Ja fa temps que em rondava pel cap!–Quant temps fa que busques pis? És assolellat? Quanta llum hi ha? Quants banys hi ha?I d’habitacions, quantes n’hi ha?–Anem-hi i així pararàs de fer preguntes!Ara practica-ho–Així què us heu comprat? Un pis, una casa…?–No, un àtic.–Ah, caram! I com és?–Home, és petit però és molt acollidor.–Quantes habitacions hi ha?–Hi ha dues habitacions i un menjador molt gran.–I que hi ha terrassa?–Sí, i tant!–Quants metres quadrats té?–Em sembla que uns 25. 26
  25. 25. –I on és?–A l’avinguda dels Països Catalans, a prop del Centre Cívic.–Ja deveu tenir ganes d’anar-hi a viure! Quan us hi traslladeu?–Mira, demà mateix ve el camió de les mudances.Completa i repassa adverbis interrogatius de lloc de manera de temps on com quan pronoms interrogatius per referir-se a coses per referir-se a persones què qui adjectius interrogatius per referir-se tant a coses com a persones masculí singular masculí plural femení singular femení plural quin quins quina quines adjectius interrogatius de quantitat masculí singular masculí plural femení singular femení plural quant quants quanta quantes2. Els quantitatius (pàgines 40-41)Completa i recorda-te’n–El meu barri m’encanta. No hi trobo a faltar res però la veritat és que hi ha massa trànsit.–Ah! I ara hi fan obres. Així que hi ha molt soroll.–També és veritat que hi ha poques botigues: només un forn de pa i una fruiteria.–Tampoc no hi ha gaires papereres. Això sí! No hi ha gens de delinqüència.–I ara me’n vaig al centre de la ciutat, perquè al meu barri no hi ha cap farmàcia.Ara practica-hoEl meu barri és molt tranquil perquè hi ha pocs veïns i no hi ha gens de trànsit. No hi ha resque m’agradi tant com la tranquil·litat! A més, és un barri molt net. Jo diria que hi ha massapapereres: n’hi ha una a cada tres passes! Però no hi ha gaires contenidors per al vidre: nomésn’hi ha dos en tot el barri i sempre estan plens. Ah! No hi ha cap supermercat, però hi ha unforn de pa i una carnisseria. 27
  26. 26. Completa i repassa invariable massa masculí singular masculí plural femení singular femení plural molt molts molta moltes masculí singular masculí plural femení singular femení plural poc pocs poca poques singular plural gaire gaires invariables gens cap res3. Les preposicions de lloc (pàgina 42)Completa i recorda-te’n–El pis és en un carrer molt cèntric. Concretament a l’avinguda de Lluís Companys.–Hi ha un altre pis en venda al carrer Robert Graves.–Ah, sí! He vist l’anunci. És un edifici amb moltes torretes de flors als balcons, oi?Ara practica-hoAra visc en un pis als afores i m’agradaria viure en una zona més cèntrica. M’han dit que hi haun pis en venda al passeig Marítim, però un pis en aquest barri deu ser molt car. També m’a-gradaria viure al nucli antic, però segur que hauria de fer reformes al pis. Ah! Estan construintun edifici a la rambla de Sant Joan i un altre al carrer de Sant Jordi. Així que potser sí que tro-baré la casa dels meus somnis.4. El pronom en i el verb haver-hi (pàgina 43)Completa i recorda-te’n–Que hi ha pàrquing?–No, no n’hi ha.Ara practica-ho–Au, va, explica’m com és el pis! Que hi ha terrassa?–Sí, hi ha una terrassa enorme. Però l’edifici té una pega!–Una pega? Que no hi ha ascensor?–Sí que n’hi ha. Uf, només faltaria, vivint al cinquè pis... El que passa és que no hi ha pàrquing.–Com que no hi ha pàrquing? Quants anys té l’edifici? 28
  27. 27. –Home, deu tenir quinze anys!–I no n’hi ha cap a prop?–M’han dit que n’hi ha un dues cantonades més avall, però no sé quant en demanen de lloguer!–A prop de casa meva n’hi ha un i el lloguer de la plaça costa 90 euros.–Però casa teva és lluny! No m’interessa. Prefereixo llogar una plaça al pàrquing que hi ha alcarrer Antoni Gaudí!5. L’ús dels verbs ser i haver-hi (pàgina 44)Completa i recorda-te’n–Agafa les claus de casa! Em sembla que són damunt de la taula.–No, aquí hi ha les claus del cotxe.Ara practica-hoA prop de casa meva hi ha una fruiteria i un forn de pa, però no hi ha cap carnisseria. Fixa’tque la carnisseria més propera és al carrer Marià Fortuny. I, és clar, és molt lluny. A la canto-nada hi ha un quiosc, però al barri només hi ha una farmàcia i és a la plaça de la Font. La me-va oficina també és lluny. Així que hi vaig en autobús. La parada és al capdavall del carrer. Ah!I el videoclub és just al carrer del darrere.6. El condicional dels verbs en -ar i en -ir (pàgina 45)Completa i recorda-te’n–L’àtic és preciós! Però segur que a l’estiu hi deu fer molta calor! Jo hi (instal·lar) instal·laria ai-re condicionat.–Doncs jo (construir) construiria una barbacoa a la terrassa. instal·lar construir jo instal·laria jo construiria tu instal·laries tu construiries ell, ella, vostè instal·laria ell, ella, vostè construiria nosaltres instal·laríem nosaltres construiríem vosaltres instal·laríeu vosaltres construiríeu ells, elles, vostès instal·larien ells, elles, vostès construirienAra practica-hoPer fi ens hem comprat la casa dels nostres somnis. Hi hauríem de fer algunes reformes, peròno ens posem d’acord. Jo (fer) faria obres al bany, però tu (preferir) preferiries reformar la cui-na. La Júlia i la Mireia, les petites de la casa, (pintar) pintarien la seva habitació de color blau.A més, tu i el Manel (construir) construiríeu una piscina al jardí. En canvi, l’avi Alfons hi (plan-tar) plantaria rosers, que són la seva passió. Només estem d’acord en una cosa: tots ens hi (tras-lladar) traslladaríem avui mateix. 29
  28. 28. 7. El condicional dels verbs voler i poder (pàgina 46)Completa i recorda-te’n–Jo (voler) voldria una casa gran, assolellada i amb jardí!–Però ni tu ni jo (poder) podríem pagar una casa així! voler poder jo voldria jo podria tu voldries tu podries ell, ella, vostè voldria ell, ella, vostè podria nosaltres voldríem nosaltres podríem vosaltres voldríeu vosaltres podríeu ells, elles, vostès voldrien ells, elles, vostès podrienAra practica-hoEl petit de la casa (voler) voldria viure en una casa amb gronxadors al jardí. Així (poder) po-dria jugar amb els seus amics. Però la Maria i jo (voler) voldríem viure en un àtic. Oi, Maria? Tu(voler) voldries un àtic amb una terrassa ben gran i així (poder) podries prendre el sol a l’estiu.Però suposo que amb els nostres sous no (poder) podríem pagar la hipoteca d’un àtic. I tu i elPep no (voler) voldríeu comprar un àtic al centre de la ciutat? No sé per què us entesteu a viu-re als afores quan (poder) podríeu vendre la casa i comprar un pis cèntric. Els vostres fills sóngrans i segur que (voler) voldrien viure a la ciutat perquè així (poder) podrien sortir amb els amicssense preocupar-se de l’hora de tornada. Sí, és clar, jo també (poder) podria vendre el pis, pe-rò no (voler) voldria perdre els diners que hi hem invertit en reformes.8. El condicional de la perífrasi d’obligació (pàgina 47)Completa i recorda-te’n haver jo hauria de reformar–Aquesta és la casa dels meus tu hauries de reformarsomnis, però hauríem de refor- ell, ella, vostè hauria de reformarmar el bany.–Aquesta és la casa dels teus som- nosaltres hauríem de reformarnis? Doncs a la casa que jo vull hi vosaltres hauríeu de reformarhauria d’haver una gran terrassa. ells, elles, vostès haurien de reformarAra practica-hoLa casa dels meus somnis hauria de ser gran i assolellada. A més, hi hauria d’haver almenys treshabitacions. Si fos una casa de segona mà, hauria d’estar ben conservada. L’edifici no hauriade tenir gaires veïns, perquè a mi m’agrada la tranquil·litat. Si no hi hagués jardí, hi hauriad’haver terrassa. Ah! I a la cuina hi hauria d’haver rentaplats. 30
  29. 29. LÈXIC1. La descripció de l’habitatge i de l’entorn (pàgina 48)Completa i recorda-te’n– Comprar mobles seria una despesa massa important. Per això busco un pis moblat.– I la cuina hauria d’estar completament equipada.– El menjador de casa és petit. Per això voldria un pis amb un menjador ben gran.– I si no és nou, almenys hauria d’estar reformat.– Jo visc en un pis vell però m’agradaria comprar-me’n un de nova construcció.– Vull un pis assolellat perquè en un pis fosc com el meu hi fa més fred.– A més, hauria de ser un pis cèntric perquè ja estic cansat de viure als afores.– I si al final m’he de comprar un pis als afores, almenys el barri hauria d’estar ben comunicat amb el centre de la ciutat.– Ah! I les voreres haurien de ser ben amples, perquè al meu carrer les voreres són estretes i no puc passar amb el carro de la compra.– El meu barri és molt sorollós. Així que vull comprar-me un pis en un barri ben tranquil.– Però els mobles no haurien de ser antics sinó ben moderns.2. Les prestacions de l’habitatge (pàgina 49)Completa i recorda-te’nÀtic en vendaDues habitacions, terres de gres, menjador, cuina de gas ciutat reformada, bany, gran terras-sa de 60 metres quadratsCasa d’una plantaNomés 5 anys d’antiguitat, tota reformada, quatre habitacions, menjador amb llar de foc, jar-dí i garatgeEstudi d’obra novaUna habitació, cuina-menjador independent i terrassa, climatitzat amb calefacció i aire condi-cionat, acabats de primera qualitat. Preu mensual del lloguer: 450 €Pis de segona màQuart pis amb ascensor, tres habitacions amb parquet al terra i armaris encastats, dos banys,menjador, cuina equipada, possibilitat de plaça de pàrquing 31
  30. 30. 3. L’entorn i el mobiliari urbà (pàgina 50-51)Completa i recorda-te’n el parc l’arbre el banc la font la parada d’autobús la paperera la boca de metro la cabina de telèfons 32
  31. 31. l’escola la farmàcia el fanal els gronxadorsla vorera el senyal de trànsit la bústia el pas de vianants el contenidor el semàfor 33
  32. 32. UNITAT 3EM POTS AJUDAR?Diagnosi (pàgina 53)És convenient que el professorat prepari amb antelació algun material per donar idees a l’a-lumnat per solucionar els problemes dels altres grups. Poden ser útils els llibres, les revistes oles pàgines web sobre bricolatge, mecànica o medicina familiar. És recomanable que siguin encatalà, però també pot ser útil material en altres llengües.En cas que no hi hagi mitjans tècnics ni possibilitats de tenir-hi accés, el professorat pot adop-tar el rol de persona experta en el tema i fer recomanacions que siguin versemblants.També cal tenir en compte que en aquesta unitat és més important la versemblança en lessolucions proposades que l’exactitud i el detall. També cal tenir present que en la majoria decasos l’alumnat pot triar entre solucionar o prevenir un problema. En aquest darrer cas, lescauses del problema donen les pautes per prevenir-lo.Tasca 1: Se m’ha espatllat la rentadora (pàgina 54)Objectiu: demanar ajuda per resoldre un problema domèstic recent i trobar conjuntament unasolució als problemes domèstics que plantegen els altres grups.Desenvolupament de la tasca:Cal donar idees a les persones que no hagin tingut cap problema domèstic recent o a qui nose li n’acudeixi cap. No cal que sigui un problema que hagin tingut necessàriament tots elsmembres del grup, sinó que més aviat es tracta de trobar-ne un d’hipotètic que pugui passara la llar i que sigui més o menys difícil de solucionar.Durant el desenvolupament de la tasca cal recordar a l’alumnat que utilitzi el perfet.Finalment cal ajudar l’alumnat a trobar solucions als problemes domèstics dels altres grups. Re-cordeu que és més important recórrer al sentit comú i a la prevenció que no pas trobar solu-cions que requereixin una gran habilitat manual o tècnica.Cloeu la tasca amb la posada en comú i feu que l’alumnat utilitzi les diferents persones del perfet. 34
  33. 33. Tasca 2: Se’m va rebentar la roda del cotxe (pàgina 55)Objectiu: demanar ajuda per resoldre o prevenir una avaria del cotxe succeïda en el passat itrobar conjuntament una solució als problemes que plantegen la resta de grups.Desenvolupament de la tasca:El desenvolupament és idèntic al de la tasca 1. En aquesta ocasió, però, cal recordar que calbuscar una avaria que hagi succeït fa força temps per tal de fomentar l’ús del passat en els ex-ponents lingüístics.Tasca 3: No em trobava gens bé (pàgina 56)Objectiu: demanar ajuda per prevenir una malaltia lleu succeïda en el passat i buscar con-juntament la manera de prevenir les que plantegin els altres grups.Desenvolupament de la tasca:Com a les altres tasques, cal ajudar els grups a trobar una malaltia en cas que no tinguin ide-es. Recordeu-los també que ha de ser una malaltia o una molèstia lleu. És convenient d’evitarmalalties greus o llargues que puguin incomodar algú de classe.A l’hora de descriure’n els símptomes recordeu-los d’utilitzar l’imperfet.Doneu-los idees també per trobar la manera de prevenir o alleujar les malalties dels altres grups.Tasca final: Què m’aconselles? (pàgina 57)Desenvolupament de la tasca:Els alumnes han d’interactuar a l’aula fins que s’hagin entrevistat amb algú de cada grup.En cas que no hi hagi acord als grups a l’hora de decidir quina és la millor solució, podeu in-tervenir-hi per donar la vostra opinió i facilitar així un acord.Ajudeu l’alumnat a redactar el text de les solucions escollides i reviseu-ne l’ortografia abans depenjar-los a l’aula. Utilitzeu la plantilla que teniu a continuació per facilitar-los la feina. 35
  34. 34. SOLUCIONS, PREVENCIONS I REMEISMembres del grup:Avaria domèstica:Solució:Avaria del cotxe:Solució:Malaltia lleu:Prevenció: 36
  35. 35. GRAMÀTICA1. Els adverbis de temps (pàgines 58-59)Completa i recorda-te’nSón les onze de la nit i l’Elisabet està molt cansada, perquè avui, com cada dimecres, ha anata classe de català. El curs és cada dilluns i cada dimecres de les vuit del vespre a tres quarts dedeu de la nit. Així que abans-d’ahir també hi va anar. Sort que el dimarts no té classe perquèahir a dos quarts de vuit va haver de portar el cotxe al taller. Ah! I demà s’ha d’aixecar aviatperquè a les vuit en punt té visita al CAP amb la metgessa de família. Sort que demà passat jaés divendres i anirà a sopar amb la colla.Completa i recorda-te’nEl Daniel està molt content perquè aquesta setmana es posa a treballar a la botiga. A més, lasetmana vinent comença el curs de català. Ja s’hi va apuntar la setmana passada. Sort que elmes passat va anar a Bolívia a veure la família, perquè aquest mes està molt atrafegat. Ah! I elmes vinent haurà de portar el cotxe al taller i després a la ITV.2. L’ús de bé/malament, ben/mal, bo/dolent i bon/mal (pàgines 60-61)Completa i recorda-te’n–Ei, Ramon! Quant temps sense veure’t! Estàs bé?–Doncs fa dies que em trobo malament.–Ja et vaig dir que un constipat mal curat porta complicacions!–Sí, noi! Estic ben fotut!–A mi em van receptar unes pastilles per a la tos molt bones! De seguida em vaig trobar bé!–Doncs a mi m’han receptat un xarop que té un gust molt dolent. És fastigós!–Però has anat al metge, no? Perquè la veritat és que fas mala cara!–Sí, el Dr. Martínez és un bon metge! Però no hi ha res que curi un constipat!Ara practica-ho–Ei, xaval! Tens mal color! Que no et trobes bé?–No gaire. Fa dies que dormo malament.–Jo conec un remei molt bo per a l’insomni. T’has de beure un got de llet calenta amb un ra-jolí de conyac. Segur que t’aixeques ben descansat!–Ah!, no està mal pensat! És una bona idea!–Però vigila! Només un rajolí i que el conyac no sigui d’aquell tan dolent de garrafa, que si noaniràs a dormir gat. 37
  36. 36. Completa i repassa adverbis de manera darrere del verb bé malament adverbis de manera davant d’un participi ben mal adjectius darrere del nom masculí singular masculí plural femení singular femení plural bo dolent bons dolents bona dolenta bones dolentes adjectius davant del nom masculí singular masculí plural femení singular femení plural bon mal bons mals bona mala bones males3. Els pronoms de complement indirecte (pàgines 62-63)Completa i recorda-te’n–Bon dia, doctora! He vingut perquè a mi em fan molt de mal tots els ossos!–Digues a la doctora què et passa a tu!–Ara li fa vergonya parlar, però té vòmits.–Ja ho veu! A tots ens fa mal alguna cosa!–Nenes, a vosaltres us fa mal la panxa, no?–Ah! I al meu marit i al meu sogre també els fa mal la panxa! Vol dir que tots els de casa te-nim un virus?Ara practica-hoA la feina aquests dies estem tots malalts. A la Maria i a mi ens fa mal l’estómac i tenim nàu-sees. L’Enric també tenia mal d’estómac i li van dir que era un virus. Ha estat un munt de diesde baixa. A vosaltres no us fa mal l’estómac, no? Espero que aquest virus no s’encomani! A tuet fa mal el queixal del seny, oi? Prepara’t, perquè a mi em van arrencar un queixal no fa gai-re i m’ho vaig passar molt malament. Ah! I per postres tinc els bessons a casa, perquè a totsdos els fa mal l’orella! 38
  37. 37. 4. La combinació de pronoms (pàgines 64-65)Completa i recorda-te’n–Aquesta casa és un desastre! Ahir se’m va espatllar el rentaplats i avui se m’ha espatllat la ren-tadora!–A la cuina sembla que hi hagi fantasmes. A tu ahir se’t va trencar un got i avui se t’ha tren-cat un plat!–La setmana passada a la Mireia se li va espatllar l’ordinador!–Ah! I avui ens haurem de dutxar amb aigua freda perquè se’ns ha espatllat l’escalfador!–No se us deu haver trencat cap mirall a vosaltres, no? Mira que és mala sort!–I per postres, als veïns de dalt se’ls ha inundat la casa i ara tenim goteres!Ara practica-hoEstic amoïnat perquè als veïns de dalt se’ls va rebentar una canonada de l’aigua i ara a nosal-tres se’ns ha escrostonat la pintura del sostre per culpa de la humitat. Per acabar-ho d’adobar,avui mentre anava a treballar se m’ha punxat una roda del cotxe. I només fa un mes que elvaig portar al taller perquè se’m van espatllar els amortidors. A més a la Raquel se li ha trencatla clau dins del pany i ara l’haurem de canviar. Un dineral, vaja! A vosaltres se us ha acabat ai-xò d’estar tot el dia connectats a Internet perquè no sé d’on sortiran els calés per pagar-ho tot.No sé com tens la barra de queixar-te perquè ahir la grua se’t va emportar el cotxe i perquèavui se t’ha espatllat el vídeo!5. El perfet (pàgines 66-67)Completa i recorda-te’n–Hola, Pep! Com ha anat el cap de setmana?–Malament, perquè he estat malalt i m’he quedat al llit! estar quedar-se jo he estat jo m’he quedat tu has estat tu t’has quedat ell, ella, vostè ha estat ell, ella, vostè s’ha quedat nosaltres hem estat nosaltres ens hem quedat vosaltres heu estat vosaltres us heu quedat ells, elles, vostès han estat ells, elles, vostès s’han quedat 39
  38. 38. Ara practica-hoAvui tota la família hem anat d’excursió, però hauria valgut més que ens haguéssim quedat acasa. Per començar s’ha rebentat una roda del cotxe. A més, jo he caigut. Mira! Tinc el peutot inflat! Vosaltres no rigueu, que ja heu rigut prou abans! I tu, en lloc de venir a ajudar-me,has seguit jugant amb la canalla. Ah! I amb el fred que feia els nens s’han constipat.Completa i recorda-te’n–Com és que (arribar) has arribat tard aquest matí?–Resulta que (perdre) he perdut les claus del cotxe. Així que m’havia d’aixecar aviat per aga-far l’autobús, però com que aquesta nit (dormir) he dormit malament (fer) he fet tard. Ni tansols (prendre’s) m’he pres un cafè! No tenia temps! En definitiva, aquest matí (ser) ha sigutdesastrós!Ara practica-hoCom que tant la Maria com jo (adormir-se) ens hem adormit, no (poder) hem pogut esmorzar.A més jo (perdre) he perdut l’autobús i (haver) he hagut d’escoltar l’esbroncada del director.Després per fi (prendre’s) m’he pres un cafè però (tacar-se) m’he tacat els pantalons i vosaltres(riure’s) us heu rigut de mi. Un cop a casa, els nens (barallar-se) s’han barallat. Sort que des-prés tots dos (fer) han fet les paus. Ah! I a l’hora de sopar (fondre’s) s’ha fos la bombeta. Avui(aprendre) he après que quan un s’aixeca amb el peu esquerre val més tornar al llit.Completa i repassa -at -it -ut -gut -es/-ès altres tacat adormit perdut pogut pres fet barallat hagut après fos rigut6. El passat (pàgina 68)Completa i recorda-te’n–Ei, Laura! Ahir no (venir) vas venir a esmorzar!–És que (adormir-se) em vaig adormir! 40
  39. 39. venir quedar-se jo vaig venir jo em vaig adormir tu vas venir tu et vas adormir ell, ella, vostè va venir ell, ella, vostè es va adormir nosaltres vam venir nosaltres ens vam adormir vosaltres vau venir vosaltres us vau adormir ells, elles, vostès van venir ells, elles, vostès es van adormirAra practica-hoLa setmana passada el Marc i jo (tenir) vam tenir un petit accident de cotxe. Jo conduïa i no(veure) vaig veure un senyal d’stop. Quan el Marc (adonar-se) es va adonar que venia un altrecotxe, ja era massa tard i el nostre flamant Citroën (topar) va topar amb el cotxe que venia perl’esquerra. Per sort només (trencar-se) es va trencar un far i (abonyegar-se) es va abonyegar elpara-xocs. Reconeix, Marc, que tu (enfadar-se) et vas enfadar molt amb mi. Just quan vosal-tres ens (trucar) vau trucar al mòbil estàvem fent els papers per a l’assegurança. Sort queaquelles noies no (fer-se) es van fer mal i tot (quedar) va quedar en un petit ensurt.7. L’imperfet (pàgina 69)Completa i recorda-te’n–La setmana passada vas estar malalt, no? Com et trobes?–Més bé. Però la setmana passada (esternudar) esternudava contínuament i (tenir) tenia mol-ta febre. Dissabte encara no (saber) sabia si podria venir a treballar. esternudar saber jo esternudava jo sabia tu esternudaves tu sabies ell, ella, vostè esternudava ell, ella, vostè sabia nosaltres esternudàvem nosaltres sabíem vosaltres esternudàveu vosaltres sabíeu ells, elles, vostès esternudaven ells, elles, vostès sabien tenir jo tenia tu tenies ell, ella, vostè tenia nosaltres teníem vosaltres teníeu ells, elles, vostès tenien 41
  40. 40. Ara practica-hoLa setmana passada, tant jo com la Mireia (estar) estàvem malaltes i (dormir) dormíem molt.Per tant, els de casa (espavilar-se) s’espavilaven com (poder) podien. La Mireia (tenir) tenia lavaricel·la, però (millorar) millorava molt de pressa. Quan vosaltres, de petits, vau passar la va-ricel·la (tenir) teníeu molta més febre i no (menjar) menjàveu gens. Jo (estar) estava constipa-da però (prendre’s) em prenia un antigripal molt bo i de seguida em vaig trobar bé. Tu (es-ternudar) esternudaves i (tenir) tenies mocs, però no vas agafar el constipat tan fort com jo.8. L’imperfet del verb ser (pàgina 70) serCompleta i recorda-te’n jo era tu eres–Ei, xavals! Ahir us vaig telefonar i no éreu a casa!–No, és que érem a casa d’uns amics, que ens van ell, ella, vostè eraconvidar a sopar! nosaltres érem vosaltres éreu ells, elles, vostès erenAra practica-hoAhir, mentre el Nelson i jo érem a casa sols vam sentir l’alarma del cotxe. La veritat és que lava sentir el Nelson perquè jo era a la dutxa. El Marc i la Josune no hi eren. Així que vam bus-car pertot arreu, però la clau no era enlloc. Com que tu i el Paco éreu al cine teníeu el mòbildesconnectat. Al cap d’una estona vam sentir que arribava algú. Sort que eres tu i que teniesles claus del cotxe!9. L’imperfet dels verbs dir i fer (pàgina 71)Completa i recorda-te’n–Ahir, mentre (fer) feia el dinar, em vaig tacar el jersei nou!–Jo ja t’ho (dir) deia, que a la cuina s’ha de portar sempre davantal! dir fer jo deia jo feia tu deies tu feies ell, ella, vostè deia ell, ella, vostè feia nosaltres dèiem nosaltres fèiem vosaltres dèieu vosaltres fèieu ells, elles, vostès deien ells, elles, vostès feien 42
  41. 41. Ara practica-hoAhir a la nit, mentre jo (fer) feia una truita per sopar, els nens (dir) deien que volien veure elsdibuixos animats del Shin-Chan i el Miquel (dir) deia que necessitava calés per anar-se’n de capde setmana. Ja (fer) feia estona que m’estaven atabalant i tu no (dir) deies res. Vaja, que et (fer)feies el sord! I just en aquell moment ens vam quedar a les fosques. Vosaltres (dir) dèieu quehi havia fantasmes i l’avi i jo (dir) dèiem que devia ser per culpa dels veïns, que (fer) feien obresa casa. Tots plegats (fer) fèiem tant d’escàndol que al final els veïns van sortir al replà. Just quanjo (dir) deia que calléssiu vam sentir que picaven a la porta. Quan vaig obrir, els veïns, ambuna llanterna a la mà, ens van dir que no havíem de patir, que la tempesta ja s’allunyava i queaviat tornaria l’electricitat. Sort que quan vaig tancar la porta i us vaig mirar tots (fer) fèieu lamateixa cara d’avergonyits que jo.10. L’ús del perfet, el passat i l’imperfet (pàgina 72)Completa i recorda-te’n–Mira! Ahir quan (tornar) tornava cap a casa en moto (tenir) vaig tenir un accident!–Doncs aquest matí jo (caure) he caigut d’una escala mentre (netejar) netejava els vidres.Ara practica-hoQuina ratxa que porto! La setmana passada (espatllar-se) es va espatllar la rentadora i finsaquest matí no (venir) han vingut els del servei tècnic a arreglar-la. A més, dissabte, quan la Ma-ria i jo (anar) anàvem a fer la compra setmanal (punxar-se) es va punxar una roda del cotxe i no(trobar) trobàvem el gat. Així que (conduir) vaig conduir fins al pàrquing de casa amb la rodapunxada i després (anar) vam anar al supermercat a peu. No saps com (pesar) pesava la com-pra! Fins dilluns no (poder) vaig poder portar el cotxe al taller. Ah! I avui, just mentre (obrir) obriala porta de casa, (trucar) han trucat del col·legi de la petita per dir-me que (fer-se) s’ha fet maljugant. Així que (haver) he hagut de portar-la a Urgències. Sort que no (ser) ha sigut res important. 43
  42. 42. LÈXIC1. Les avaries (pàgines 73-74)Completa i recorda-te’nAvui el Josep ha tingut un mal dia. Quan s’ha aixecat ha vist que se li ha escrostonat la pintu-ra del sostre i se li ha esquerdat una paret. Segur que deu ser per la humitat! Volia escoltar laràdio, com cada matí, però no se li ha engegat. Potser se li han acabat les piles! Mentre esmorzavase li ha trencat un got. A més, se li ha espatllat la rentadora i se li ha embussat l’aigüera. Men-tre era a la feina, se li ha rebentat una canonada i se li ha inundat la casa. A la nit, mentre esfeia uns ous ferrats, se li ha incendiat la paella i mentre sopava se li ha fos la bombeta del llumdel menjador. Un mal dia! 44
  43. 43. 2. Les eines (pàgina 75)Completa i recorda-te’n la barrina la cola el martell la cinta adhesiva el tornavís els claus de ganxo els tacs els cargols les alicates la brotxa el paper de vidre el pinzell els claus el trepant la clau anglesa 45
  44. 44. 3. El cotxe (pàgines 76-77)Completa i recorda-te’n el parabrisa el retrovisor el maleter el capó el tub d’es- capament la porta el dipòsit de la roda la gasolina el para-xocs l’intermitent el far la llanta la finestreta el volant el clàxon el pedal de l’accelerador la direcció el canvi de marxes el pedal de l’embragatge el pedal del fre el fre de mà el gat 46
  45. 45. el carburador la bateriala corretja de distribució la bugia els amortidors 47
  46. 46. 4. Els senyals de trànsit (pàgina 78)Completa i recorda-te’n calçada circulació aparcament circulació en sense sortida prohibida prohibit tots dos sentits cediu avançament paviment gir el pas prohibit relliscós prohibit pas de intersecció amb entrada visibilitat prioritat de pas prohibida vianants reduïda de la dreta detenció revolt intersecció de sentit velocitat obligatòria perillós giratori obligatori màxima sentit intersecció amb obligatori prioritat de pas 48
  47. 47. 5. La farmaciola (pàgina 79)Completa i recorda-te’n l’alcohol l’aigua oxigenada les càpsules el cotó fluix les benes l’esparadrap les gases el iode les tiretes la pomada les pastilles les estisores les pinces el xarop 49
  48. 48. 6. Les malalties i els petits accidents (pàgines 80-81)Completa i recorda-te’n– Doncs jo tinc un bon constipat. Tinc molta tos i com que no he deixat de fumar tinc el pit carregat.– Em sembla que tinc la grip. Atxim! Ai, quin esternut! A més, tinc febre i mal de gola.– El petit ha caigut de la bicicleta. Ja ho veu! S’ha pelat els colzes i els genolls i com que s’ha donat un bon cop al cap li ha sortit un nyanyo.– A veure si em toca ja, que tinc un mareig i unes nàusees!– Uf! Espero que el lavabo no estigui ocupat! Ja torno a tenir vòmits.– Uf! A veure si el metge em recepta alguna cosa per tallar la diarrea.– Que sóc badoca! He relliscat i m’he torçat el turmell. Em sembla que m’he fet un esquinç.– Jo he tingut un accident de moto. Ja ho veus! A banda d’aquest blau a l’ull i del trenc que m’he fet a la cella, m’he trencat el canell.– Doncs jo avui cuinant m’he fet un tall al dit i una bona cremada a la mà!– Ui! Quin mal de queixal! Quin flegmó m’ha sortit! 50
  49. 49. UNITAT 4VIATGEM PER CATALUNYADiagnosi (pàgina 83)En aquesta unitat, l’alumnat haurà de treballar en grup per organitzar un viatge a una comar-ca catalana i haurà d’obtenir informació a partir de textos orals i escrits reals. El professorat,per tant, haurà de treballar conjuntament amb els grups per facilitar-los la manera d’obtenirla informació que necessitin.El millor sistema per aconseguir-la és a través d’Internet. Seria molt interessant, doncs, quedurant els dies que duri aquesta unitat hi pogués haver un o dos ordinadors a l’aula que hiestiguessin connectats. Si no és possible per raons tècniques, el professor o la professora elsl’haurà de facilitar impresa. També es poden consultar prospectes turístics o informatius.Caldrà ajudar l’alumnat a resoldre els problemes de comprensió dels textos que consultin.Cal també estar alerta i guiar-los directament cap a la informació que necessiten perquè laconsulta no s’allargui innecessàriament. En cada tasca se citaran algunes fonts per obtenirla informació de forma directa i fàcil.Tasca 1: Quina comarca visitarem? (pàgines 84-85)Objectiu: arribar a un acord pel que fa a la comarca que els membres del grup voldrienvisitar i determinar la manera d’arribar-hi.Desenvolupament de la tasca:Abans de començar, el professorat o bé els mateixos alumnes poden explicar algun viatgeque hagin fet a alguna comarca catalana. També és interessant de presentar el mapa de lescomarques de Catalunya i les capitals, així com donar informació de la comarca en què elsalumnes viuen en aquest moment.Si teniu la possibilitat, pengeu a l’aula un mapa comarcal de Catalunya o dels Països Catalans.Per decidir els itineraris es pot utilitzar un mapa de carreteres. Tota aquesta informació estroba també a l’Atles de l’Enciclopèdia Catalana, que podeu portar a l’aula perquè l’alumnatel consulti.Durant la discussió per grups, cal motivar-los a utilitzar el passat o el perfet. Les persones queno hagin viatjat mai per Catalunya hauran d’utilitzar el condicional.Si en algun grup no hi ha acord, poden decidir la comarca per votació.Cloeu la tasca fent la posada en comú. 51
  50. 50. Tasca 2: Què hi farem si fa bon temps? (pàgines 86-87)Objectiu: decidir les activitats del viatge segons les condicions meteorològiques de la comar-ca triada.Desenvolupament de la tasca:Abans de començar la tasca és convenient de fer una breu introducció sobre el paper delsconsells comarcals en la gestió comarcal. També cal apuntar breument les principals carac-terístiques climàtiques de les principals zones geogràfiques de Catalunya. Trobareu informa-ció al lloc web del Servei Meteorològic de Catalunya (http://www.meteocat.com).Per trobar el lloc web de qualsevol consell comarcal només cal apuntar el nom de la comar-ca en un cercador. El web de la comarca acostuma a ser el primer o el segon lloc web tro-bat. En tots els casos hi trobareu informació sobre les activitats turístiques i culturals de cadacomarca. En alguns casos, el web del consell comarcal permet accedir als webs dels diferentspobles que componen la comarca.Remarqueu als alumnes que no es tracta de buscar informació molt detallada. Si observeualgun grup que cau en aquest error, ajudeu-los a generalitzar. També heu d’intervenir sialgun grup no arriba a cap acord per excés d’informació. Podeu fer-ho expressant les vostrespredileccions o bé la vostra experiència personal.Acabeu la tasca fent que els grups expliquin a la resta de la classe les activitats que han selec-cionat.Tasca 3: Què hi menjarem? (pàgina 88)Objectiu: elaborar un menú amb els plats característics de la comarca triada.Desenvolupament de la tasca:En gairebé tots els webs dels consells comarcals hi ha informació sobre restauració i gastrono-mia típica de la zona. En algunes ocasions és possible visitar la pàgina web d’alguns restaurantsde la zona. El professorat també pot ajudar l’alumnat a partir de l’experiència personal.Per saber els ingredients d’un plat determinat només cal apuntar-ne el nom al cercador i enla majoria dels casos obtindreu la recepta ràpidament. El mateix nom del plat en moltes oca-sions és prou transparent. No oblideu que l’objectiu és elaborar un menú i saber els ingredi-ents principals del plat, no pas aprendre a cuinar-los.Si no hi ha possibilitat de trobar informació autèntica sobre la gastronomia de la zona, l’alum-nat es pot inventar un menú genèric que vagi en consonància amb la situació geogràfica dela comarca. 52
  51. 51. Ajudeu l’alumnat amb el vocabulari que no conegui. Ensenyeu-los també a deduir significatsa partir de la seva llengua materna (si és possible) o del context. Procureu tenir diccionarisbilingües a l’aula perquè l’alumnat s’acostumi a utilitzar-los.Cloeu la tasca fent la posada en comú.Tasca final: Organitzem el viatge (pàgina 89)Desenvolupament de la tasca:Deixeu que l’alumnat elabori el cartell al seu gust. Digueu-los també quina informació és ne-cessari que contingui.En aquesta guia trobareu una plantilla per a l’alumnat que estigui poc inspirat.Cada grup ha d’arribar a un acord sobre quin és el viatge més interessant de dur a terme.Recordeu que cada grup és un vot. 53
  52. 52. VIATGE AOrganitzat per .Dies: .Mitjà de transport i desplaçament: Activitats programades:1.2.3.4. Consideracions climatològiques: Menú de degustació:Primer plat:Segon plat:Postres:Preu aproximat, tot inclòs: Apunteu-vos al nostre viatge! No us en penedireu! 54
  53. 53. GRAMÀTICA1. Les preposicions de direcció (pàgines 90-91)Completa i recorda-te’nPer anar de / des de Montblanc a / fins a Tarragona hem de passar per Valls. Tardarem unamitja hora perquè de / des de la capital de la Conca a / fins a Tarragona hi ha una mica mésde trenta quilòmetres. Un cop a Tarragona podem anar cap al sud de la Costa Daurada amenjar-nos una bona graellada de peix.Ara practica-hoPodríem anar de / des de Girona a / fins a Figueres per l’autopista. Però si agafem la carreteraque va a / cap a la Bisbal d’Empordà podríem parar a Púbol, per visitar el castell que Dalí varegalar a Gala. Un cop allà podem tirar per la carretera que va a / fins a Castelló d’Empúriespassant per Sant Pere Pescador i, de / des de Castelló d’Empúries, podem anar a / fins aFigueres, per visitar el Museu Dalí, o a / fins a Cadaqués, a la casa que tenia Dalí a Portlligat,i després continuar cap al cap de Creus.2. Els adverbis de lloc (pàgines 92-93)Completa i recorda-te’n–damunt/sota Després de passar per damunt del pont hi ha un desviament.–a la dreta/a l’esquerra Ara hem de tirar a la dreta i de seguida arribarem al poble.–a prop/lluny Vinga, ànim! Ja som a prop del poble!–endavant/endarrere Que s’acaba la gasolina? Doncs amb la gana que tenim ara no podemtirar endarrere. Segur que sortint del poble trobarem una altra gasolinera!–dalt/baix Mireu el far que hi ha dalt del penya-segat!–al capdamunt/al capdavall A la tarda podríem anar a visitar el castell que hi ha al capdamuntde la muntanya.–al centre/als afores Ah! I segons la guia als afores del poble hi ha una ermita.–davant/darrere M’han dit que a la fonda que hi ha davant de l’església s’hi menja molt bé.–amunt/avall Després de dinar, anirem carrer Major avall fins al port. 55
  54. 54. 3. Les comparacions (pàgina 94)Completa i recorda-te’n–Quina nevada! Aquí hi neva més que al sud.–Sí, aquí hi fa menys fred que als Pirineus.–Això sí! Hi fa tant vent com a tot Catalunya!Ara practica-hoMira la previsió del temps! Demà a Osona farà sol. En canvi, als Pirineus hi nevarà. Ja se sapque sempre hi neva més que a Vic. Demà a Osona es preveu una temperatura màxima de 6º.Déu n’hi do! En canvi, a la costa de Barcelona i Tarragona les temperatures màximes serande 14º. És clar, sempre hi fa menys fred que aquí. Ui! Mira, a la Costa Daurada es preveu ventde força 7. Gairebé tant com a l’Empordà.4. El present dels verbs conèixer i saber (pàgina 95)Completa i recorda-te’n–Ei, Mihail! Tu (conèixer) coneixes el Priorat?–No, no el (conèixer) conec. Només (saber) sé que hi fan bon vi! conèixer saber jo conec jo sé tu coneixes tu saps ell, ella, vostè coneix ell, ella, vostè sap nosaltres coneixem nosaltres sabem vosaltres coneixeu vosaltres sabeu ells, elles, vostès coneixen ells, elles, vostès saben 56
  55. 55. Ara practica-ho–Per què no anem a la muntanya? Vosaltres (conèixer) coneixeu la Cerdanya? Jo (conèixer)conec un hostal a Puigcerdà que és molt acollidor.–També podríem anar a la Vall d’Aran! Nosaltres no (conèixer) coneixem la comarca i diuenque el paisatge és preciós! No recordo a quin poble, però hi ha un refugi on ens podríemallotjar. Em sembla que el Pep i la Laura (saber) saben on és.–I si anem al Pallars? A vosaltres us agraden els esports d’aventura, no? I no (saber) sabeu queés un lloc ideal per practicar-ne?–Res d’esports d’aventura, que el Ronald i jo no (saber) sabem nedar. Jo proposo que anema la Garrotxa! Ei, Maria, (saber) saps que en aquesta comarca hi ha volcans com el deMontsacopa o el de Santa Margarida?–Fantàstic! A més, em sembla que l’Íngrid i el Hans (conèixer) coneixen una casa rural a propd’Olot.–Ei, jo vull anar a la platja! I si anem al Baix Ebre? M’han dit que hi ha unes cales fantàstiques.Segur que el Jaume (saber) sap com arribar-hi i (conèixer) coneix algun restaurant on podemmenjar un bon arròs.–Em sembla una bona idea. També podríem anar al delta de l’Ebre. Tu (conèixer) coneixes lazona?–Mireu, nois! Jo només (saber) sé que tenim moltes idees però ens hauríem d’anar decidint! 57
  56. 56. LÈXIC 1. El paisatge (pàgines 96-97) Completa i recorda-te’nel turó la serra el prat el bosc la vall 58
  57. 57. el cap el mar el penya-segat el golf la platja la cala el riula muntanya el llac la cova el camp l’estany l’hort 59
  58. 58. 2. Els llocs d’interès turístic (pàgines 98-99)Completa i recorda-te’n el castell l’ermita l’aqüeducte el mirador el monestir 60
  59. 59. el far el portel campanar l’església el museu la catedral l’estàtua el palau el celler el pont les ruïnes el mas 61
  60. 60. 3. Les vies de circulació (pàgines 100)Completa i recorda-te’n el coll el camí el túnel el peatge la pista forestal el revolt el sender la carretera el desviament l’autopista l’autovia l’àrea de servei 62
  61. 61. 4. El clima (pàgina 101)Completa i recorda-te’nA la Vall d’Aran es preveu neu en cotes altes. La temperatura mínima baixarà i a la nit faràforça fred. Al Pallars i a l’Alt Urgell es preveu pluja i fins i tot alguna calamarsada. Al Segriàcaldrà anar amb compte a la carretera perquè hi haurà boira i perill de gelada. A les comar-ques del Vallès, al Barcelonès, al Maresme i al Garraf hi haurà núvols a primera hora del matíi es preveu algun ruixat, però a poc a poc s’obriran clarianes. El sol serà el protagonista alMontsià i al Baix Ebre, on farà molta calor. Al Baix Camp, al Tarragonès i al Baix Penedès faràmolta xafogor a causa de la humitat i no es descarta algun xàfec a última hora de la tarda. Al’Empordà farà vent durant tot el dia i al Berguedà, Osona i el Bages es preveu una forta tem-pesta amb llamps i trons. 63
  62. 62. 5. La gastronomia catalana (pàgines 102-105)Completa i recorda-te’n Ingredients principals: farina, sucre, oli, confitura de cabell d’àngel i ous. pastissets 64
  63. 63. Ingredients principals: col, Ingredients principals:patates, cansalada i alls. farina, sucre, ous, oli, llet, llevat, matafaluga i canyella. trinxat de la Cerdanya bunyols de l’Empordà Ingredients principals: cargols, pebre, sal i oli. cargols a la llauna Ingredients principals: escarola, ceba, tonyina, bacallà, anxoves i olives. La salsa es fa amb nyores, alls, ametlles, oli, vinagre i sal. Ingredients: xató calçots. La salsa es fa amb ametlles i avellanes, toma- ques, alls, nyores, bitxo, oli, vinagre i sal. calçotsIngredients principals:ametlles, sucre, canyellai aigua. menjarblanc 65

×