PRÀCTIQUESDE CONVERSAMaterial elaborat pel professoratassistent als cursos de formacióPràctiques de conversa per adquirir ...
Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 EspanyaSou lliure de:         copiar, distribuir i comuni...
Fent una bona pinya hem aixecat aquest castell.         Assistents del curs 07033            Assistents del curs 08071    ...
Pràctiques de conversaDescripcióÉs un un conjunt organitzat d‟activitats orals que té com a objectiu principal la millora ...
Conversesexpressives
1                                 Pràctiques de Conversa ExpressivaQuin és l’objectiu de les pràctiques de conversa expres...
1 Conversa expressiva                                                             Les compres                             ...
1 Conversa expressiva                                                                Els diners                           ...
1 Conversa expressiva                                                             Els espectacles                         ...
1 Conversa expressiva                                                             Els dies de festa                       ...
1 Conversa expressiva                                                          Els infants                                ...
1 Conversa expressiva                                               La ciutat, el poble, el barri                         ...
1 Conversa expressiva                                                    La sort o la desgràcia                           ...
1 Conversa expressiva                                                            Les vacances                             ...
1 Conversa expressiva                                                                  L‟art                              ...
1 Conversa expressiva                                                                    La feina                         ...
1 Conversa expressiva                                                               Els llibres                           ...
1 Conversa expressiva                                                                   El mar                            ...
1 Conversa expressiva                                                            La música                                ...
1 Conversa expressiva                                                          El temps                                   ...
Conversesdescriptives
2                            Pràctiques de conversa descriptivaQuin és l’objectiu de les pràctiques de conversa descriptiv...
2 Conversa descriptiva                                                              Les compres                           ...
2 Conversa descriptiva                                                              Els diners                            ...
2 Conversa descriptiva                                                              Els espectacles                       ...
2 Conversa descriptiva                                                   Els dies de festa                                ...
2 Conversa descriptiva                                        Els infants                      Quin nen més maco! Quina ne...
2 Conversa descriptiva                                   La ciutat, el poble, el barri                       Patim, patam,...
2 Conversa descriptiva                                                        La sort o la desgràcia                      ...
2 Conversa descriptiva                                                              Les vacances                          ...
2 Conversa descriptiva                                                                   L‟art                            ...
2 Conversa descriptiva                                                                La feina                            ...
2 Conversa descriptiva                                                        Els llibres                                 ...
2 Conversa descriptiva                                                          El mar                                    ...
2 Conversa descriptiva                                                          La música                                 ...
2 Conversa descriptiva                                                                          El temps                  ...
ConversesNarratives
3                            Pràctiques de conversa narrativaQuin és l’objectiu de les pràctiques de conversa narrativa?Co...
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Practiques de conversa_editora_64_59
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Practiques de conversa_editora_64_59

1,489

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,489
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
14
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Practiques de conversa_editora_64_59

  1. 1. PRÀCTIQUESDE CONVERSAMaterial elaborat pel professoratassistent als cursos de formacióPràctiques de conversa per adquirir fluïdesai reforçar la confiança en l’èxit comunicatiufora de l’aulaProfessor: Jordi EstebanConsorci per a la Normalització LingüísitcaNovembre de 2007 i juny de 2008
  2. 2. Reconeixement-NoComercial-Compartir amb la mateixa llicència 2.5 EspanyaSou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament lobra fer-ne obres derivadesAmb les condicions següents: Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de lobra de la manera especificada per lautor o el llicenciador (però no duna manera que suggereixi que us donen suport o rebeu suport per lús que feu de lobra). No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials. Compartir amb la mateixa llicència. Si altereu o transformeu aquesta obra, o en genereu obres derivades, només podeu distribuir lobra generada amb una llicència idèntica a aquesta.· Quan realitzeu o distribuïu lobra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de lobra.· Alguna daquestes condicions pot no aplicar-se si obteniu el permís del titular dels drets dautor.· No hi ha res en aquesta llicència que menyscabi o restringeixi els drets morals de lautor.Els drets derivats dusos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectatsper lanterior.Això és un resum del text legal de la llicència completahttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/2.5/es/legalcode.ca© 2008 Consorci per a la Normalització LingüísticaRedacció:Jordi EstebanGràcies a tots els alumnes dels cursos de formació del Consorci per a la Normalització Lingüística curs07033 i curs 0807, que hi han col·laborat, la relació dels quals consta a la pàgina següent.
  3. 3. Fent una bona pinya hem aixecat aquest castell. Assistents del curs 07033 Assistents del curs 08071 Fina Anglada Fontarnau Anna Bertran Duran Montserrat Baqué Capdevila Eva Boix Muntal Lluïsa Boada Llimona Sergi Borges Navarro Marta Calzada Marco Joana Borja Castell Carolina Carrillo Reche Montserrat Campoy Mestres Clara Castelltort Capafons Núria Camps Riera Raquel Cayero Rodríguez Rosabel Ganyet Solé Marta Codern Bové Gemma Garcia Pujades Anna Codina Mellado Rosa Maria Grau Climent Sara Esperalba Roig Laia Llobera Serra M. Alba Farreras Barceló Xavier Marquès Oliva Manel Figuera Abadal Sílvia Martorell González Esther Granero Olmo Marta Mussach Rebullida Montserrat Guevara Batalla Laia Navas Santamaria Maria Lapasset Cutillas Glòria Nogueras Colomina Maria Mercè Martín Pedret Raquel Olivé Olivé Sílvia Martorell Gonzàlez Rosalia Orós Garcia Lídia Montenegro Martínez Francesca Rabassa Torres Montserrat Nayach Mascuñana Anna Roig Orriols Núria Olivella Rigol Mercè Sagrera Vilaseca Mar Pascual Mateu Núria Pera Maltas Montserrat Puig Munt Anna Rafecas Masip Digna Rodríguez Luaces Núria Soriano Badell Ricard Truc GrauGràcies a tots els qui hi heu col·laborat.Barcelona, setembre de 2008Jordi Esteban
  4. 4. Pràctiques de conversaDescripcióÉs un un conjunt organitzat d‟activitats orals que té com a objectiu principal la millora de la fluïdesa i la correcció.S‟ha elaborat per tal de complementar l‟activitat docent i discent dels cursos de català.Consta de setanta activitats classificades en cinc nivells de complexitat, en cadascun dels quals s‟actualitza untipus de text. Els nivells poden coincidir amb els cursos de nivell llindar, tal com s‟indica en el quadre següent: Pràctiques de conversa expressiva descriptiva narrativa directiva argumentativa Bàsic 2 Bàsic 3 Elemental 1 Elemental 2 Elemental 3Cada nivell de pràctica conté una pàgina introductòria explicativa, amb una enumeració d‟aspectes avaluables icatorze pàgines d‟activitats que tracten de temes que es van repetint a cada nivell: 1. Les compres 8. Les vacances 2. Els diners 9. L‟art 3. Els espectacles 10. La feina 4. Els dies de festa 11. Els llibres 5. Els infants 12. El mar 6. La ciutat, el poble, el barri 13. La música 7. La sort o la desgràcia 14. El temps (cronològic)L‟autoria de les pràctiques correspon als professors i professores del Consorci que han assistit a les sessions deformació sobre fluïdesa oral (Cursos 07033 i 08071) durant el mes de novembre de 2007 i el mes de juny de 2008.Aplicació a l’aulaLa posada en pràctica de les converses en cursos generals comporta la utilització d‟un temps relativament breu(de 15 a 20 minuts) en cada sessió. Prèviament s‟ha d‟haver fet una explicació orientadora del tipus de conversesa fer (el tipus discursiu corresponent). Abans de cada sessió els aprenents reben les preguntes ja dissenyades,perquè puguin fer consultes i preparar les respostes. Per fer l‟activitat es reuneixen en grups de tres o quatre i esdistribueixen les qüestions a preguntar. Els alumnes es pregunten i responen alternativament. El professor es mouentre els diferents grups, respon els dubtes que se li plantegen, suggereix formes d‟expressió i, en acabar,comenta al conjunt de l‟aula aspectes que considera rellevants, aporta referents socioculturals relacionats amb eltema i el tipus de text, ofereix activitats de reforç, etc.L‟activitat principal «per parlar» es pot complementar amb un exercici breu d‟escriptura («per escriure»), unesexpressions populars («per conèixer») i uns referents de catalanitat («per comprendre»).Més informacióLa fonamentació teòrica d‟aquesta proposta d‟activitat oral està explanada a bastament als articles apareguts a larevista Llengua i Ús, núms. 38 i 39, sota el títol «Parlar una llengua d‟ús... social», de Jordi Esteban.Les tipologies textuals en què es basen les activitats estan descrites als articles següents de la publicació Llenguai Ús de la Secretaria de Política Lingüística: ARTIGAS, ROSA. «El patró directiu: l‟habilitat de conduir les accions dels altres». Llengua i Ús, núm. 29. BELLÈS, JOAN. «El patró narratiu: l‟habilitat de narrar». Llengua i Ús, núm. 28. «El patró expressiu: l‟habilitat de comunicar les emocions i els estats d‟ànim». Llengua i Ús, núm. 32. GRAU, MARIA. «El patró descriptiu: l‟habilitat de descriure». Llengua i Ús. núm. 27. «El patró argumentatiu: l‟habilitat de defensar opinions». Llengua i Ús, núm. 30.Nota:Les activitats es presenten sense les imatges il·lustratives que s‟havien seleccionat, atesa la dificultat d‟identificar-ne l‟autoria i, consegüentment, de certificar la possibilitat legal de ser usades en aquest material didàctic. Consorci per a la Normalització Lingüística
  5. 5. Conversesexpressives
  6. 6. 1 Pràctiques de Conversa ExpressivaQuin és l’objectiu de les pràctiques de conversa expressiva?Consolidar els coneixements assolits en una primera etapa d‟aprenentatge (Bàsic 1 o equivalents) i adquirirfluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma expressiva.Què és un text expressiu?És la forma de discurs que fem servir per manifestar el que sentim.De què s’hi parla?A les pràctiques de conversa expressiva els aprenents parlen de si mateixos i manifesten els seus gustos,sensacions, estats anímics, preferències i costums.Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme?«A les converses pots explicar com et sents i com t‟afecten les diverses coses i situacions de la vida, quins són elsteus gustos i què tries quan tens ocasió d‟escollir. També pots explicar què acostumes a fer o a usar en diferentsmoments i circumstàncies.Fes-ho amb frases curtes i de manera senzilla i clara. Si et falta vocabulari, pregunta tranquil·lament com es diuallò que necessites expressar. Pregunta i respon sense pressa. No cal que allarguis les intervencions donant mésinformació o fent raonaments extensos.»Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors i alumnesdurant les pràctiques?Els elements més usuals en una interlocució expressiva són: noms de sensacions diverses verbs en present per manifestar estats d‟ànim verbs d‟ús sovintejat (ser, estar, fet, tenir...) frases amb la primera persona en funció de CI (a mi m’agrada...) frases amb la primera persona en funció de subjecte (jo m’estimo més...) el verb fer per expressar sensacions (em fa pena...) verbs que expressen actuacions relacionades amb els sentiments (avorrir-se, divertir-se...) afirmacions i negacions contundents (I tant! De cap manera!) frases per indicar una afectació positiva (em tranquil·litza...) frases per indicar una afectació negativa (em fastigueja...) frases per indicar una manca d‟afectació (no m’importa...) graus o intensitats d‟afectació (m’agrada moltíssim, força...) formes per indicar la freqüència d‟un fet (sempre, sovint...) formes per indicar el ritme amb què es fa una cosa (cada dia...) verbs que indiquen els hàbits d‟una persona (acostumo, solc...) verbs que indiquen ús o maneig (faig servir, utilitzo...) lèxic bàsic (noms) referit a cada tema de conversa etc.També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: La pronúncia de la C davant de e i de i, de la Ç, la NY i la L·L Les elisions vocàliques de l‟article singular amb noms iniciats en vocal (l’Ernest, l’Olga...) Les elisions vocàliques dels pronoms personals amb verbs iniciats en vocal (m’agrada...) Consorci per a la Normalització Lingüística
  7. 7. 1 Conversa expressiva Les compres Qui va a comprar? Per parlarComenteu els gustos, les preferències i els hàbits que teniu pel que fa a les compres de menjar, roba,regals, productes de neteja i altres coses que compreu sovint.1. Quines coses t‟agrada més anar a comprar?2. Prefereixes anar a comprar a grans superfícies o a botigues petites?3. Per comprar productes frescos, què t‟estimes més: anar al mercat, a la fruiteria o al supermercat?4. A casa, qui s‟encarrega de comprar el menjar? Li agrada? I la roba? Li agrada?5. Hi ha alguna cosa del fet d‟anar a comprar que et desagrada especialment?6. T‟agrada comprar regals per a la família o els amics?7. Et sembla pràctic i segur comprar per Internet?8. Acostumes a comprar productes que s‟anuncien a la televisió?9. Acostumes a fer cas de les ofertes dels supermercats?10. T‟agrada comprar en època de rebaixes?11. Hi ha productes de pastisseria que t‟encanta comprar i menjar?12. ............................................................................................................................................................13. ............................................................................................................................................................ Per escriureAviat celebraràs un aniversari important. Una persona de la família et demana que facis una llista dedotze coses de casa que necessites, t‟agradaria tenir o vols renovar perquè són molt velles. Te‟nregalaran algunes el dia assenyalat. Per exemple: un telèfon mòbil. Per conèixer. Expressions populars Comprar barat és comprar car. Per comprendre. Referents socioculturals «La masovera» (cançó popular). Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig Consorci per a la Normalització Lingüística
  8. 8. 1 Conversa expressiva Els diners La pela és la pela Per parlarParleu sobre els vostres costums pel que fa als diners, les targetes de crèdit, els estalvis, els bancs iles caixes...1. Prefereixes pagar amb diners o amb targeta?2. Fas servir gaire la targeta de crèdit? T‟agrada utilitzar-la quan compres roba, menjar, productes de neteja, aparells per a la llar, llibres, objectes d‟escriptori, joguines...?3. Què t‟estimes més, un banc o una caixa?4. Et fa por entrar en un caixer automàtic de nit?5. Et fa mandra fer tràmits bancaris, com ara posar al dia la llibreta, fer transferències de diners, revisar els pagaments?6. Acostumes a portar diners en efectiu? Molts o pocs? Et fa por portar en alguna ocasió molts diners al damunt?7. Fas servir habitualment el caixer automàtic?8. T‟has acostumat a l‟euro?9. T‟agrada seguir les notícies sobre economia, com ara la borsa, la inflació, les enquestes sobre consum, etc.?10. ............................................................................................................................................................11. ............................................................................................................................................................ Per escriureEscriu deu coses que una família normal acostuma a consumir cada mes i que li suposen unadespesa econòmica. Per exemple: aigua i gas. pa Per conèixer. Expressions populars Pagar bitllo-bitllo = Pagar al comptat. Fer-ne cinc cèntims (d‟una cosa) = Fer el resum d‟una explicació, d‟un fet, etc. Fer guardiola = Estalviar. Per comprendre. Referents socioculturals Els calés. La llengua catalana té paraules provinents de l‟idioma caló, propi del col·lectiu gitano resident a Catalunya des de fa segles. De la paraula caló, que significa „fosc, morè‟, va sorgir la paraula calé que designava les monedes de coure (de color més fosc que les de plata, anomenades parné). Així s‟aconseguia fer un paral·lelisme amable entre la diferència de les monedes (coure i plata) i la del color de la pell de gitanos i paios. Posteriorment el significat es va estendre als diners en general. (Diccionari etimològic complementari de la llengua catalana, II, p. 428). Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera Consorci per a la Normalització Lingüística
  9. 9. 1 Conversa expressiva Els espectacles És espectacular! Per parlarParleu de les vostres preferències sobre la televisió, la ràdio, el cinema, el teatre i altres espectaclescom el circ, el futbol, etc.1. T‟agrada mirar la televisió? En quins moments del dia ho fas més? Quins programes acostumes a veure (les notícies, els concursos, les pel·lícules, les telesèries, la difusió cultural, les tertúlies...)?2. Acostumes a escoltar la ràdio? Què t‟agrada més escoltar, programes musicals, magazines, notícies, tertúlies...?3. Què prefereixes, la televisió o la ràdio? Per què?4. Hi ha algun programa de televisió o de ràdio que no suportis per algun motiu?5. T‟agrada el cinema? Quins tipus de pel·lícules t‟agraden?6. Et fa res anar al cinema sol o sola? Menges crispetes, xocolata o caramels durant la pel·lícula?7. Què t‟estimes més, veure les pel·lícules al cinema o a la televisió?8. T‟agraden més les pel·lícules en versió original o doblades?9. Vas alguna vegada al teatre? Què prefereixes veure, drames, comèdies, varietés, xous d‟humoristes...?10. T‟agrada anar a veure partits de futbol? Et fa res que perdi el teu equip preferit?11. ............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................ Per escriureMira una sèrie de televisió i explica què t‟ha semblat. He vist... Jo trobo que la sèrie... Per conèixer. Expressions populars N‟hi ha per llogar-hi cadires = És una cosa digna de presenciar. Per comprendre. Referents socioculturals Mitjans de comunicació catalans (TV3, Canal 33, Catalunya Ràdio, RAC 1, etc.) i cinema en català. Autoria: Mar Pascual i Anna Rafecas Consorci per a la Normalització Lingüística
  10. 10. 1 Conversa expressiva Els dies de festa Estem de festa Per parlarParleu de les festes, de les que us agraden i de les que no us agraden, també de les que celebreu ide les que no celebreu.1. Què t‟agrada fer els dies de festa, descansar o aprofitar-los fent alguna activitat?2. Quina festa t‟agrada més, de les que celebres? Celebres el teu sant?3. Quina festa no t‟agrada?4. Celebres les festes de manera tradicional o a la teva manera?5. Si no has nascut a Catalunya, continues celebrant les festes del teu país o regió? Quines? T‟estimes més les festes del teu país o les d‟aquí?6. Hi ha alguna festa «comercial» que eliminaries?7. Hi ha algun àpat de festa que t‟agradi especialment? N‟hi ha algun que no t‟agradi gens?8. Et fa ràbia que la gent no et feliciti quan és el teu aniversari?9. T‟afecta molt fer anys?10. .............................................................................................................................................11. ............................................................................................................................................................ Per escriureQuines festes celebreu al teu país o a la teva regió? Escull-ne quatre i indica‟n la data en què secelebren, el nom popular que tenen i què s‟hi celebra. Data Nom S’hi celebra... Per conèixer. Expressions populars Et penses que cada dia és diumenge? Et penses que cada dia és Festa Major? Per comprendre. Referents socioculturals La cançó de la Trinca «És festa major». Nadales. Al novembre, cançó de «La Castanyera», »En Marrameu». Poemes amb música, etc. Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset, Montserrat Nayach Consorci per a la Normalització Lingüística
  11. 11. 1 Conversa expressiva Els infants Que bufons! Que pesats! Per parlarParleu de tot allò que us agrada o us empipa dels infants, fills vostres o no, i també de les coses queus alegren la vida o us fan patir, relacionades amb ells.1. T‟agraden els nens? Per què?2. Quina és la virtut que més t‟agrada dels nens i les nenes? Quin és el defecte que més et molesta?3. T‟agrada fer-los regals? Quan acostumes a fer-los-els i quin tipus de regals prefereixes fer?4. Ajudes els teus fills o parents en edat escolar a fer els deures? Hi ha assignatures que t‟agradi més que altres de treballar amb ells?5. Et satisfà l‟educació que reben a l‟escola els teus fills o altres familiars teus que són en edat escolar?6. Pateixes si el teu fill o la teva filla arriba tard a la nit? Tens costum d‟acordar amb ell o amb ella l‟hora de tornada, abans que surti?7. Et preocupen les amistats dels fills?8. Et fa por que el teu fill o la teva filla et demani que li compris una moto?9. Quins perills et fan patir més dels infants, que es posin malalts, que prenguin mal quan juguen, que els passi alguna cosa al carrer, que s‟ajuntin amb nens que tenen hàbits diferents?10. Què prefereixes, celebrar a casa l‟aniversari d‟un nen de la família, o fer-ho fora llogant un espai destinat a festes infantils?11. ............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................ Per escriureEscriu una carta breu als Reis Mags.Fes una llista de sis joguines que havies tingut a la infància (per exemple: una nina de porcellana). Per conèixer. Expressions populars A minyons no els prometis si no els dons = Convé complir les promeses fetes als infants. Per comprendre. Referents socioculturals La festa de la cavalcada de Reis (Tísner: Les nostres coses). Autoria: Esther Granero, Montserrat Guevara i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  12. 12. 1 Conversa expressiva La ciutat, el poble, el barri Estimo la meva gent Per parlarParleu del barri, del poble o de la ciutat on viviu: de les coses que us agraden i de les que usdesagraden. Parleu també de les persones amb qui teniu més relació.1. T‟hi trobes bé, al barri o a la població on vius? T‟agrada la zona on estan situats?2. Estàs satisfet o satisfeta amb el serveis que tens a prop? Què hi trobes a faltar?3. T‟agrada trobar gent coneguda al carrer o prefereixes passar desapercebut o desapercebuda?4. Tens bona relació amb els veïns del replà i els de l‟escala?5. Tens ocasió de xerrar amb persones del veïnat?6. Et relaciones sovint amb algú del barri o de la població per algun motiu?7. Hi ha alguna cosa que et molesti del veïnat? Alguns sorolls? Pudors? La brutícia al carrer? Comportaments incívics?8. De quines botigues del barri ets client o clienta habitual? Et relaciones gaire amb els botiguers i les botigueres?9. Compres la roba al barri on vius o en un altre lloc? I els electrodomèstics?10. Quan surts de festa els caps de setmana acostumes a quedar-te al barri o prefereixes anar a altres llocs?11. .............................................................................................................................................12. .............................................................................................................................................. Per escriureDigues cinc coses que t‟agradaria trobar als carrers del teu barri, poble o ciutat. Practica lespreposicions amb i sense en aquest exercici. Per exemple: les parets sense pintades, gent amb unsomriure als llavis, etc.Al barri on visc m‟encantaria trobar...Les parets sense pintades. Per conèixer. Expressions populars Val més un veí a la porta, que un parent a Mallorca = En les necessitats importa més la proximitat que el parentiu. Per comprendre. Referents socioculturals Les associacions de veïns: funció socialitzadora, organització de festes, reivindicacions populars... «Et recorde, Amanda» (Raimon). «Al final del carrer» (Sau). «He deixat ma mare» (Raimon). Autoria: Jordi Esteban Consorci per a la Normalització Lingüística
  13. 13. 1 Conversa expressiva La sort o la desgràcia Quina xamba! Per parlarExpliqueu com us sentiu i què acostumeu a fer en situacions on es pot tenir sort o desventura: jocs,loteries, concursos televisius, relacions personals...1. T‟agrada comprar loteria? Quin tipus de loteria t‟agrada més?2. T‟afecta si a algú del teu voltant li toca la loteria? Et fa enveja o te n‟alegres molt?3. Tens costum de comprar gaire loteria per Nadal?4. T‟agrada jugar a jocs casolans com ara el parxís, l‟oca, el dòmino, les cartes...? Acostumes a tenir sort, en aquests jocs? Et molesta gaire que algú faci trampes jugant-hi? I tu? Ets una persona tramposa?5. Hi ha algun joc que no t‟agradi gens ni mica? N‟hi ha algun al qual no jugaries mai?6. Et fa vergonya participar en un concurs televisiu per guanyar uns diners? T‟agrada mirar-te‟ls? Pateixes si un concursant té molt mala sort o fa el ridícul?7. Per a tu què és més important, tenir sort en el joc o en l‟amor?8. T‟afecten gaire les supersticions? En tens alguna?9. Et fa angúnia estar a la vora d‟una persona malastruga?10. Ets una persona de les que creuen en la sort? Coneixes algú que en tingui molta?11. ..............................................................................................................................................12. .............................................................................................................................................. Per escriureEscriu un correu electrònic en què felicites una amistat que ha guanyat molts diners jugant a la loteria. Per conèixer. Expressions populars No diguis blat fins que no sigui al sac ben lligat, i que no sigui foradat = Assegura‟t bé de tot! Toca ferro! = Evita la mala sort! Néixer amb la flor al cul = Ser una persona amb sort. Per comprendre. Referents socioculturals «Que tinguem sort» (Lluís Llach). Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, que cap ocell trenqui l‟harmonia del seu cant. Que tinguis sort i que trobis el que t‟ha mancat amb mi. Si em dius «et vull», que el sol faci el dia molt més llarg, i, així, robar temps al temps d‟un rellotge aturat. Que tinguem sort, que trobem tot el que ens va mancar ahir. [...] Autoria: Marta Calzada, Manel Figuera i Ricard Truc Consorci per a la Normalització Lingüística
  14. 14. 1 Conversa expressiva Les vacances Per fi de vacances! Per parlarParleu dels vostres gustos i preferències a l’hora de fer vacances.1. Et fa ràbia treballar quan tothom fa vacances? A quina època de l‟any t‟estimes més fer-les?2. Què t‟estimes més, mar o muntanya? T‟agrada prendre el sol? T‟importa gaire que plogui quan vas de vacances?3. Què prefereixes, marxar lluny o quedar-te a prop? T‟agrada viatjar sol o sola? Et fa por? T‟agrada quedar-te a la ciutat quan no hi ha gairebé ningú?4. Et molesta trobar turistes al lloc on vas? T‟agrada conèixer gent autòctona del país on viatges?5. Aprofites les vacances per descansar o ets dels que no paren?6. Quan vas de vacances t‟agrada tirar la casa per la finestra o prefereixes controlar el que gastes?7. Estàs tot l‟any preparant les vacances o t‟estimes més esperar a l‟últim moment i improvisar?8. Aprofites les vacances per fer tot allò que no has tingut temps de fer durant la resta de l‟any (pintar el pis, fer un trasllat, etc.)?9. ............................................................................................................................................................10. ............................................................................................................................................................ Per escriureFes la llista del que t‟has d‟endur a la maleta quan surts de vacances.Fes una llista de quatre instruccions per a algú que es quedi a casa (recull el correu, etc.).Escriu una postal a un familiar o amic des del lloc de vacances on ets (o on series si poguessis!). Per conèixer. Expressions populars A l‟estiu tota cuca viu = A l‟estiu hi ha menys despeses que a l‟hivern. Volta el món i torna al Born = La gent acsotuma a tornar al lloc d‟origen. Per comprendre. Referents socioculturals «Agost», d‟Els Pets «Munta-t‟ho bé», cançó de l‟estiu d‟Els Pets a TV3 «Festa major», La Trinca Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella Consorci per a la Normalització Lingüística
  15. 15. 1 Conversa expressiva L‟art Som uns artistes! Per parlarParleu d’aquelles coses que us agraden o us desagraden del cinema, del teatre, de la pintura i detotes les altres arts.1. Què t‟agrada més la pintura, l‟escultura o l‟arquitectura? Què t‟estimes més el cinema o el teatre?2. Què prefereixes les pel·lícules de riure o les de por? T‟agraden les pel·lícules d‟acció? T‟impressionen les pel·lícules de sang i fetge?3. Quin tipus de pel·lícula t‟agrada veure quan estàs sol o sola? Et fa gaire por veure una pel·lícula de terror tot sol a casa?4. Plores alguna vegada, al cine o ets una persona que no s‟impressiona gaire? Et fa vergonya plorar? T‟empipa que la gent mengi crispetes al cine i faci soroll?5. Hi ha alguna cosa que t‟empipi molt quan vas al teatre: que mengin, que parlin, que els de la fila de davant et tapin...?6. T‟afecta que una història del cine, del teatre o d‟una novel·la no tingui un final feliç?7. T‟agrada el teatre clàssic? Coneixes alguna òpera? Qui són els teus actors preferits?8. Hi ha alguna novel·la que t‟hagi agradat molt? Quina?9. Coneixes alguna model de passarel·la? Et fa ràbia veure el sou que guanyen algunes? Et sembla just el que guanyen els actors de Hollywood?10. T‟agrada visitar museus? Ho fas sovint? Què trobes més emocionant d‟una visita a un museu?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriureExplica si t‟agrada o no t‟agrada un art, i si t‟agrada molt o poc. Mira l‟exemple. 1. A mi m‟agrada moltíssim el teatre. Hi vaig un cop al mes. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars No hi pinto res, aquí? = Sóc una persona que hi sobra, sense importància? Tocar el bombo = Equivocar-se. Per comprendre. Referents socioculturals Presentar diferents obres pictòriques (Escola d‟Olot, Sorolla, Dalí, Tàpies, Miró...) perquè indiquin els estils que més els agrada. Autoria: Anna Bertran i Sergi Borges Consorci per a la Normalització Lingüística
  16. 16. 1 Conversa expressiva La feina Bona feina! Per parlarParleu de la vostra feina i expliqueu les coses positives i negatives que hi trobeu.1. Treballes a casa fent les feines domèstiques o bé treballes en una empresa, oficina, botiga, restaurant ...?2. A tots ens agrada arribar a la feina i sortir-ne puntualment. Ho tens fàcil? Tens dificultats per arribar a l‟hora? I per sortir quan correspon?3. Què t‟agrada més de la teva feina, l‟horari, el sou, l‟estabilitat laboral, la proximitat amb el lloc on vius, el tracte amb les persones…?4. Prefereixes treballar a l‟aire lliure (de paleta, jardiner, pagès...) o en un lloc tancat (de dependent, administratiu, perruquer...)? Per què?5. T‟importa gaire plegar tard de la feina o treballar més hores del compte i no tenir temps per dedicar-te a les teves aficions, la teva família o amics?6. Què et fa més ràbia, treballar els caps de setmana quan la majoria de la gent fa festa, canviar cada setmana de torn de treball o no tenir mai un horari fix?7. T‟afecten alguns d‟aquest problemes de la feina? Discutir amb algú per no poder acabar la feina. Fer la feina dels altres. No sentir-te valorat. No estar motivat. L‟estrès laboral.8. Et fa for perdre la feina o canviar de feina?9. A la teva feina et fa por no estar preparat per utilitzar les noves tecnologies com ara Internet, el correu electrònic, etc.?10. .............................................................................................................................................................11. ............................................................................................................................................................. Per escriureEscriu algunes característiques personals que consideris importants per aconseguir una feina. Fixa‟ten l‟exemple. 1. Sóc una persona bastant responsable amb les feines que faig. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars Fer l‟agost = Fer un bon negoci. Preu per preu, sabates noves = En igualtat de circumstàncies escollim allò que té més qualitat. Per comprendre. Referents socioculturals «El ball de la civada» (cançó popular) «L‟ofici que més m‟agrada» (de Joan Salvat Papasseit) Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  17. 17. 1 Conversa expressiva Els llibres Llegir, quin bon vici! Per parlarParleu dels vostres gustos i preferències sobre la lectura.1. Quan tens una estona lliure, què prefereixes: llegir alguna cosa, escoltar la ràdio o mirar la televisió?2. Quan agafes, normalment, un llibre per llegir? Abans d‟anar a dormir? Al metro? A estones perdudes? Què tens costum de llegir més sovint, diaris, revistes o llibres?3. Què fas quan necessites trobar informació? Vas a la biblioteca? Uses la teva enciclopèdia? Fas una recerca a Internet? Et compres un llibre?4. Quin és el millor llibre que has llegit mai? Ens el recomanaries?5. Tens nens petits a casa? Si és així, els llegeixes contes alguna vegada? En quins moments? Recordes algun conte que t‟hagi agradat sentir o explicar?6. Vas a la biblioteca? Amb quina freqüència hi vas? Te n‟emportes llibres, alguna vegada?7. T‟agradaria escriure un llibre, una novel·la, un article...? Què necessitaries per fer-ho: més temps, voluntat, més coneixements...?8. Acostumes a regalar llibres? I a tu, t‟agrada que te‟n regalin? I deixar-los? Te‟ls tornen? Et molesta si algú no et torna un llibre i has de ser tu qui l‟hi reclamis?9. Tens costum de mirar llibres el dia de Sant Jordi? I de comprar-ne algun per regalar?10. T‟agrada tenir ordenats i visibles els llibres, a casa? En tens alguns per consultar, com ara diccionaris, enciclopèdies, guies de viatge, etc.?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriureRecorda quatre o cinc títols de llibres, novel·les o contes que valoris molt per algun motiu. Anomena‟lsi digues per què t‟agrada l‟obra, com a l‟exemple. 1. La novel·la Crim i càstig m‟agrada molt perquè és molt emocionant. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars T‟expliques com un llibre obert = T‟expliques molt bé, amb mota claredat. Deixar els llibres = Abandonar els estudis. Per comprendre. Referents socioculturals Maneres de començar un conte: «Hi havia una vegada...» «Temps era temps...» Maneres d‟acabar un conte: «Vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s‟ha acabat.» «I van ser feliços i van menjar anissos.» Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós Consorci per a la Normalització Lingüística
  18. 18. 1 Conversa expressiva El mar El mar o la mar Per parlarParleu del que sentiu quan aneu a la platja, del que us agrada fer-hi, d’allò que més us molesta...1. T‟agrada el mar?2. Què t‟estimes més, platja o muntanya?3. Què et molesta més: la sorra, la sal, el sol, els infants que juguen, el soroll, la música de la ràdio del veí...?4. Què t‟agrada més: prendre el sol, nedar, passejar per la vora, jugar amb la sorra, dormir, llegir, mirar el mar...?5. Què prefereixes, anar a la platja a l‟estiu per banyar-te o a l‟hivern per passejar o mirar el mar?6. Què et fa angúnia quan entres a l‟aigua: la fredor, sentir la sorra o les pedres als peus, notar les algues, els peixos o vés a saber què et toca, que t‟esquitxin...?7. T‟impressionen les onades altes?8. Et fa res si algú et trepitja la tovallola?9. Què prefereixes: banyador, biquini, tanga o res?10. Et fa vergonya que et vegin en banyador, poc moreno o morena, sense depilar, amb cicatrius...?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriureVols anar a passar un dia a la platja amb els parents o amb els amics. Digues si hi anireu a l‟hivern oa l‟estiu i fes una llista del que t‟hi enduràs. Quan hi anirem? Què m‟hi enduré? Per conèixer. Expressions populars Bon vent i barca nova! = Desitjo que te‟n vagis. No cal que tornis! (Vent de popa per córrer força i barca nova per arribar ben lluny) La mar de divertit = Molt divertit. Per comprendre. Referents socioculturals «Mare mar» (poema). «La gavina voladora» (havanera). «Mariner de terra endins» (havanera). «El meu avi» (havanera). (Vegeu annex) Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig Consorci per a la Normalització Lingüística
  19. 19. 1 Conversa expressiva La música Em sona alguna cosa Per parlarComenteu els vostres gustos, preferències i costums a l’hora d’escoltar musica i de triar productesmusicals.1. T‟agrada la música?2. Quin tipus de música t‟agrada més, clàssica o moderna? Quin estil, música de cambra, òpera, pop, rock, folk, blues, cançó d‟autor, rumba, salsa...?3. Quina música t‟estimes més quan estàs trist/ -ta? i quan estàs content/-ta?4. T‟afecten molt les bandes sonores de les pel·lícules de por, d‟amor, d‟acció...?5. T‟empipen gaire les músiques ambientals com per exemple mòbils, sales d‟espera, espera telefònica, músics de vagó de metro, gent que porta la música molt alta...?6. Hi ha alguna música que no aguantis?7. T‟has emocionat mai escoltant música?8. Hi ha alguna cançó especial per a tu?9. Quins són els instruments que t‟agraden més, guitarra, piano, violí, trompeta, clarinet, flauta, tambor...?10. Coneixes algun cantant o grup de música en català com Antònia Font, Cris Juanico, Blues de Picolat, Lluís Llach, Quimi Portet, Sau, Els Pets, Lax „N‟ Busto, Gossos, Obrint Pas, Dept, Verdcel, etc.?11. ............................................................................................................................................................12. .............................................................................................................................................................. Per escriureSegur que coneixes gent que sap tocar algun instrument. Digues qui són i quin instrument els agradatocar. Fes-ho com a l‟exemple. 1. Tinc un veí que toca la trompeta els dissabtes a la tarda. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars Qui canta, els seus mals espanta. Cantar les quaranta = Renyar algú. Per comprendre. Referents socioculturals Postres de músic. Són postres típiques de la cuina catalana que consisteixen en una barreja de fruita seca, nous, panses, ametlles, figues, pinyons i avellanes. Se solen acompanyar amb un gotet de vi moscatell. Les postres de músic es diuen així perquè antigament es donava fruita seca als músics durant l‟entreacte, perquè agafessin forces per arribar al final del concert. També es diuen grana de capellà. Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa. Consorci per a la Normalització Lingüística
  20. 20. 1 Conversa expressiva El temps Tu tens rellotge, jo tinc temps Per parlarParleu de com distribuïu el vostre temps de diari i què feu durant el temps de lleure.1. T‟agrada matinar els caps de setmana o prefereixes llevar-te tard perquè ja matines cada dia o perquè t‟agrada sortir de marxa i dormir de dia?2. Què fas quan algú et fa esperar al carrer: t‟enfades, passeges, entres en un bar, l‟esbronques quan arriba, et compres el diari, llegeixes...?3. Et va vergonya arribar tard? Avises a qui t‟espera? Fas com si res o et disculpes? Què dius, quan et disculpes?4. Acostumes a fer migdiada cada dia o només la fas els caps de setmana i quan ets de vacances? O potser no la fas perquè t‟agafa mal de cap?5. Quin és el moment del dia que més t‟agrada? I el que menys? Què t‟agrada més, el dia o la nit? Ets una persona «diürna» o «nocturna»?.6. T‟agrada fer esport? Quants cops per setmana en fas? A quina hora el practiques, al matí o al vespre? Per què en aquesta hora?7. T‟afecta gaire el canvi d‟horari? Vas més cansat o cansada, dorms menys?8. Durant els caps de setmana i les vacances, el temps et passa més ràpid? Fas coses de profit o només et grates la panxa?9. A què dediques el temps lliure? Quedes amb els amics? Vas de compres? Tens alguna afició? Quant temps hi dediques?10. Saps distribuir bé el temps de cada dia o et sembla que sempre vas a contrarellotge? Sempre et falta temps per a tot o et queda temps per a tu i per poder descansar?11. .............................................................................................................................................................12. .............................................................................................................................................................. Per escriureImagina‟t que disposes de tot el temps del món. Què t‟agradaria fer? Fes una llista de coses quefaries, per ordre de preferència. Per exemple: Aniria cada dia al cine. 1. 2. 3. 4. 5. Per conèixer. Expressions populars Fer campana = Deixar d‟assistir a una classe, a l‟escola... Qui dia passa, any empeny = Convé conformar-se amb el pas del temps. Per comprendre. Referents socioculturals «Trempera matinera», de la Trinca «Temps era temps» de Joan Manuel Serrat Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera Consorci per a la Normalització Lingüística
  21. 21. Conversesdescriptives
  22. 22. 2 Pràctiques de conversa descriptivaQuin és l’objectiu de les pràctiques de conversa descriptiva?Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 2 o equivalents) iadquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de manera descriptiva.Què és un text descriptiu?És la forma de discurs que fem servir per representar amb paraules una realitat o un producte de laimaginació.De què s’hi parla?A les pràctiques de conversa descriptiva els aprenents fan referència a persones, objectes, llocs isituacions actuals o del passat; ho fan definint, caracteritzant, situant i mesurant la realitat estàtica dequè tenen coneixement.Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme?«Quan parlis pots explicar com són o com eren —i també on són, o on eren— les coses, lespersones, els ambients, els llocs que has anat coneixent al llarg de la vida. Pots afegir apreciacionspersonals a tot el que expliques. Respon sense pressa. Hi ha descripcions que no necessiten gairesparaules, però n‟hi ha que poden ser més llargues. Dóna‟t el temps que calgui.»Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors ialumnes durant les pràctiques?Els més usuals en una interlocució descriptiva (a més dels ja enumerats en les pràctiquesexpressives) són: adjectius usuals referits al color, la forma, la matèria... expressions que indiquen grandària (minúscul, molt petit...) expressions que indiquen volum (gros, enorme...) verbs per descriure (ser, veure’s, semblar...) la definició d‟objectes amb una idea més general i unes característiques la caracterització de la realitat mitjançant adjectius (una dona rica) la caracterització de la realitat mitjançant preposicions i noms (una dona amb diners) la caracterització de la realitat mitjançant frases adjectives (una dona que té molts diners) indicacions de lloc per situar un objecte (a dalt, davant, enmig, enlloc, arreu...) indicacions de moviment (amunt, endavant, enllà...) comparació de qualitats i defectes (força més gran que...) comparacions consolidades per l‟ús (ple com un ou) expressions superlatives (blanquíssima, blanca d’allò més...) expressions metafòriques usuals (és un sol de noi...) quantitatius diversos (la meitat, una quarantena, la majoria...) expressions per situar-se en el passat (abans, temps enrere...) evocació de records clars, confusos o nuls (recordo perfectament...) expressions per fer suposicions (potser feia dos metres de llarg) els pronoms en i hi per referir-se a un lloc (en tornava, hi anava...) lèxic de substantius per referir-se amb propietat a la realitat lèxic d‟adjectius per caracteritzar amb detall la realitat etc.També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com aquests: El so de la J, i la G davant de e i de i; el so de la TX i la IG a final de paraula. Forma dels pronoms en contacte amb vocals del verb (espera’ls, espera’ns...).Elisió vocàlica de mots amb vocals en contacte (una hora [unora], mitja hora [mitjora]). Consorci per a la Normalització Lingüística
  23. 23. 2 Conversa descriptiva Les compres Anem a comprar Per parlarExpliqueu a quines botigues o mercats aneu normalment a comprar i quins productes són els quemés consumiu.1. Hi ha un mercat municipal a prop de casa teva, només hi ha botigues petites o ambdues coses? Quins productes hi compres habitualment?2. Quins mercats coneixes? On es troben? Hi ha moltes parades? Digues el nom de les més habituals.3. Què acostumes a comprar a la fruiteria? Hi pots trobar també fruites tropicals? Ens en podries dir algun nom? Quan eres petit o petita hi havia els mateixos productes que ara?4. Prefereixes el peix fresc o congelat? Ens podries dir quins productes compres a la peixateria?5. I a la carnisseria, què hi podem trobar?6. Què valores més del lloc on vas a comprar (preus, presentació dels productes, tracte del dependent, neteja del local)?7. Com penses que ha de ser un bon dependent o botiguer? En coneixes algun que sigui així?8. Ets molt exigent a l‟hora de comprar certs productes? Quins? Quins criteris fas servir?9. Al teu poble o ciutat es fan mercats setmanals? Si és així, quin dia? Quins productes s‟hi venen? Digues algun avantatge o inconvenient d‟aquest tipus de mercat.10. On acostumes a comprar el pa? Amb quina freqüència en vas a comprar? Quins tipus de pa coneixes i t‟agraden més?11. ............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................ Per escriureVols celebrar a casa l‟aniversari d‟un familiar amb un berenar per a xics i grans. Vols guarnir també elmenjador amb un to festiu. Fes una llista de dotze coses que compraràs i indica‟n algunacaracterística de cadascuna d‟elles. Per exemple: un pastís de nata i xocolata. Per conèixer. Expressions populars Vine al mercat, reina! Per comprendre. Referents socioculturals Els mercats municipals de les ciutats i els mercats ambulants dels pobles: una tradició que relaciona el camp i l‟artesania amb la gent de les poblacions properes. Autoria: Lluïsa Boada, M. Alba Farreras i Montserrat Puig Consorci per a la Normalització Lingüística
  24. 24. 2 Conversa descriptiva Els diners Diners a cabassos! Per parlarParleu de com són els diners, les targetes de crèdit, els bancs i les caixes. Podeu afegir apreciacionspersonals a tot el que expliqueu.1. Hi ha entitats bancàries on vius? Són a prop o lluny de casa teva? N‟hi ha moltes o poques? Recordes quines són?2. Com són les entitats bancàries que tens més a prop (grans, petites, modernes...)?3. Com és la persona que t‟atén normalment quan vas al banc o a la caixa? T‟hi sents bé? Quants treballadors hi ha, com estan distribuïts i què et sembla que fa cadascú?4. T‟has aturat alguna vegada a observar com són els bitllets i les monedes d‟euro? Quins colors tenen? Quines imatges hi ha? Són diferents els cantells de les monedes?5. Saps què representen els ponts que hi ha en alguns bitllets d‟euro? Quina imatge hi afegiries?6. Has vist algun cop detectors de bitllets falsos? En què consisteixen?7. Guardes monedes antigues d‟aquí o d‟altres països? N‟hi ha alguna que et cridi l‟atenció per la mida, pel material de què està feta o pels gravats que hi ha?8. Recordes algun bitllet que ja no sigui de curs legal? Com era? Què s‟hi veia?9. Reps a casa molta informació dels bancs i les caixes? La trobes útil?10. ............................................................................................................................................................11. ............................................................................................................................................................ Per escriureEts a la comissaria perquè has estat ostatge d‟un atracament quan eres en una entitat bancària. Etdemanen que diguis cinc o sis característiques de l‟atracador. Portava uns pantalons negres amb un camal estripat. Per conèixer. Expressions populars Fer el negoci d‟en Robert amb les cabres = Fer un mal negoci. Perdre bous i esquelles = Perdre-ho tot. Per comprendre. Referents socioculturals A Catalunya, pocs bancs i moltes caixes: Banc Sabadell, Caixa Catalunya. “la Caixa”, Caixa Manresa, Caixa Manlleu, Caixa Penedès, Caixa Girona, Caixa d‟Estalvis Laietana, Caixa Terrassa, Caixa Tarragona, Caixa Sabadell, etc. Autoria: Clara Castelltort, Sara Esperalba i Núria Pera Consorci per a la Normalització Lingüística
  25. 25. 2 Conversa descriptiva Els espectacles No t‟ho perdis! Per parlarExpliqueu tot allò que conegueu d’alguns espectacles com ara els programes de televisió, l’esport, elscastells... També podeu parlar dels espectacles naturals.1. T‟agrada algun programa de televisió? Com és? A quina hora el fan? A quin canal?2. Quin és el teu canal preferit? Com és aquest canal? Hi ha molta publicitat? Hi fan pel·lícules? Hi fan concursos?3. Coneixes televisions d‟altres llocs o d‟altres països? Són molt diferents de les d‟aquí?4. Com eren els programes que veies quan eres petit? En què han canviat respecte als que veus avui en dia?5. Recordes haver vist algun fet històric important (com ara l‟11-S) a la televisió? On va passar?6. Quins equips de futbol coneixes? Quins colors porten?7. Coneixes els castellers? Hi ha algun moviment cultural similar, a la teva cultura? Com és?8. Has presenciat castells de focs artificials alguna vegada? On? En quina festivitat? Pots fer-nos una descripció de l‟ambient i de l‟espectacle?9. Recordes alguna tempesta que t‟hagi impressionat per la seva grandiositat, pels llamps o pels trons? Com era?10. Has tingut ocasió de contemplar paisatges naturals espectaculars com ara cascades, panoràmiques des de llocs alts, coves...? Ens pots explicar i valorar què vas veure?11. ............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................ Per escriureTens algun ídol de l‟espectacle? Explica qui és i quines qualitats li trobes, que et portin a valorar-lod‟aquesta manera. Per conèixer. Expressions populars Fer comèdia = Simular un estat anímic. Per comprendre. Referents socioculturals Personatges importants de l‟espectacle a Catalunya: Charlie Rivel (Josep Andreu), Margarida Xirgu, Tortell Poltrona (Jaume Mateu), Josep Maria Flotats, etc. Autoria: Mar Pascual, Anna Rafecas i Núria Soriano Consorci per a la Normalització Lingüística
  26. 26. 2 Conversa descriptiva Els dies de festa Festes, àpats i vestits tradicionals Per parlarParleu de tot allò que coneixeu de les festivitats importants, dels menjars que s’hi fan, dels vestitstradicionals que s’hi porten, de l’ambient que s’hi crea....1. Com és un diumenge per a tu? És avorrit, divertit, de descans, en família...?2. Anomena una festa important del teu país o regió i explica com la celebres.3. Celebres alguna festa a l‟aire lliure? On vas? Com és el lloc?4. Has estat en alguna festa major d‟un barri o d‟un poble de Catalunya? Ens expliques com estava guarnit? Hi havia gegants i capgrossos? Quines activitats populars s‟hi feien (havaneres, castells, balls de bastons, sardanes, cercaviles...)?5. Guarneixes alguna vegada el menjador de casa teva per alguna festa, com ara Nadal, l‟aniversari d‟un familiar, etc.? Què hi poses perquè quedi vistós i alegre?6. Els carrers on vius canvien d‟aspecte els dies de Nadal? I el dia de Sant Jordi? Explica‟ns quines coses s‟hi posen per mostrar que és festa.7. Com són els vestits típics de festa del teu país o regió?8. Has presenciat o col·laborat en alguna dansa o ball de Catalunya (sardanes, ball de gitanes, ball de bastons...)? Descriu-nos com eren i què experimentaves veient-los o ballant-los.9. Pots anomenar plats típics de festa de Catalunya? Saps de què estan fets? En coneixes d‟altres països o regions? Explica‟ns-en un que t‟agradi.10. Coneixes alguna festa religiosa? Com la celebres?11. ............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................ Per escriureTroba deu o dotze adjectius per dir com pot ser una bona festa familiar. Per exemple: divertida.divertida Per conèixer. Expressions populars Vas de vint-i-un botons! = Vas molt mudat. T‟has vestit de festa major! = Vas molt mudat. T‟has vestit per anar a menjar arròs! (Lleida) = Vas molt mudat. Per comprendre. Referents socioculturals Ambients festius als carrers de Catalunya: sardanes, balls de bastons, cercaviles, diables, trabucaires, caramelles, etc. Autoria: Anna Codina, Maria Lapasset i Montserrat Nayach Consorci per a la Normalització Lingüística
  27. 27. 2 Conversa descriptiva Els infants Quin nen més maco! Quina nena més entremaliada! Per parlarParleu dels trets físics i de personalitat dels infants, fills vostres o no, de l’escola on van, del parc onjuguen i del temps de la vostra infància.1. Tens fills, nebots o cosins en edat infantil? Com són de caràcter? S‟assemblen a tu quan eres petit o petita? Us aveniu en el caràcter (sou oberts, tossuts, nerviosos...)?2. Coneixes nens o nenes, fills de veïns o d‟amistats? Pots explicar-nos la manera de ser d‟algun d‟ells?3. És gaire gran el parc infantil més pròxim de casa teva? Hi toca el sol? Té gronxadors, tobogans, llunes, cavallets de fusta, sorrals...? A quines hores és més ple de gent?4. Explica a quins jocs jugaves a la teva infància. Quines joguines tenies? Amb qui jugaves? Jugaves al carrer o a casa?5. Quin és l‟últim regal que has fet a un nen o a una nena? Explica com és. Què celebrava?6. On està situada l‟escola del teu barri? Hi pots arribar a peu o has d‟agafar algun mitjà de transport?7. Quins records positius tens de la teva escola de primària? Quines matèries t‟agradaven més? Éreu molts alumnes a la classe? Com la teníeu decorada?8. Recordes algun professor o alguna professora especial d‟aquell temps? Com era?9. Segurament els nens i nenes actuals vesteixen de manera diferent que tu quan eres infant. Quines són les diferències més importants?10. ............................................................................................................................................................11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Avui és el primer dia de classe del teu fill o nebot. Escriu un correu electrònic als seus avis per explicar com ha reaccionat i com és la nova escola. Per conèixer. Expressions populars El testos s‟assemblen a les olles = Els fills són semblants als pares. Per comprendre. Referents socioculturals Catalunya, pionera en pedagogia activa durant el segle XX: Institut Escola, Escola Moderna, escoles Montessori, Associació Rosa Sensat, colònies escolars, etc. Autoria: Ester Granero i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  28. 28. 2 Conversa descriptiva La ciutat, el poble, el barri Patim, patam, patum! Homes i dones del cap dret... Per parlarParleu sobre com és el poble, la ciutat o el barri on viviu i de la relació que establiu amb el vostreentorn.1. Com és la teva ciutat o poble? És gaire gran? On és?2. Quin tipus d‟edificis hi ha? Quin és el tipus més comú? N‟hi ha algun d‟emblemàtic? Explica‟ns com és.3. On està situat el teu barri dins la ciutat? Què podem visitar-hi? Explica‟ns com anar-hi des del centre de la ciutat.4. Tens a prop serveis com ara el mercat, les escoles, l‟atenció sanitària, etc.? Fas vida de barri? A l‟hora d‟anar a comprar, ets fidel a les botigues de sempre? T‟agrada fer petar la xerrada mentre fas la compra?5. Coneixes l‟associació de veïns? Hi participes alguna vegada? Hi ha altres associacions, entitats socials o ONG que tinguin anomenada? Ens expliques a què es dediquen? Si hi participes, què hi fas? Si no, t‟agradaria fer-te‟n soci o sòcia?6. Saps quines són les festes del teu barri, poble o ciutat? Quan se celebren? Explica‟ns com és la que t‟agrada més.7. És gaire sorollós el lloc on vius? Tens algun veí que et faci la murga? Canviaries de barri? I si no, quines millores hi faries?8. Al teu barri hi ha personatges coneguts per tothom, que s‟hagin fet famosos per alguna cosa? Ens els descrius?9. ............................................................................................................................................................10. ............................................................................................................................................................ Per escriureDescriu tres coses que han canviat al teu barri, d‟un temps ençà. Abans… Ara… Per conèixer. Expressions populars De Joans, Joseps, Maries i ases n‟hi ha a totes les cases. A cada porta, la seva clau. Per comprendre. Referents socioculturals «El meu país», de Lluís Llach. «El meu carrer», de Joan Manuel Serrat. «El gegant del pi», cançó tradicional. «La font del gat», cançó tradicional. «Bon dia», d‟Els Pets. Autoria: Marta Calzada, Raquel Cayero, Maria-Mercè Martín i Digna Rodríguez Consorci per a la Normalització Lingüística
  29. 29. 2 Conversa descriptiva La sort o la desgràcia Sort que tenim sort! Per parlarComenteu els jocs d’atzar, les loteries, els concursos i les supersticions que coneixeu. Recordeupersones que han tingut sort o que en reparteixen.1. Quins tipus de jocs d‟atzar coneixes: quinto, loteria, travesses, bingo, jocs de taula...? En pots descriure alguns?2. A prop de casa teva o de la feina hi ha punts de venda de loteria? Coneixes venedors de cupons de l‟ONCE, la rifa dels cecs? Ens en descrius algun?3. Explica‟ns com són els jocs d‟atzar més coneguts del lloc on vius. Si has viscut en altres llocs, comenta‟ns quins jocs d‟atzar s‟hi feien. Quants diners es pot guanyar en cada joc?4. Has presenciat curses de cavalls o de gossos on s‟aposta per un guanyador? I altres concursos on la gent que pot fer apostes? On els has vist?5. Coneixes jocs d‟aposta que estiguin prohibits per la llei, com ara les lluites de galls? En què consisteixen?6. Coneixes alguna persona que tingui molta sort? I gent amb molta mala sort? Com són?7. El dia de la loteria de Nadal, la televisió mostra escenes de gent amb molta sort. En recordes alguna? Recordes noms de poblacions on hagi «caigut» la grossa?8. Pots descriure alguna superstició pròpia del lloc on has viscut o vius? Per exemple: tocar fusta, no passar per sota d‟una escala, evitar que ens passi pel davant un gat negre, tocar la gepa d‟un geperut, creuar els dits, comptar fins a tres, tirar sal cap enrere, tirar arròs als nuvis...9. Segons tu, què influeix més en la sort, l‟atzar o les capacitats pròpies? Coneixes exemples que ho corroborin?10. Què entens tu per sort? Com creus que es pot tenir sort a la vida?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Quins detalls s‟acostumen a veure en una escena de carrer filmada per televisió, amb gent molt afortunada el dia de la rifa de Nadal? En pots enumerar alguns? Unes senyores plorant d‟alegria. Per conèixer. Expressions populars Qui té padrins el bategen dues vegades = Si tens avaladors ets doblement afortunat o beneït. Per comprendre. Referents socioculturals Jocs de cartes que es fan als bars de Catalunya (la botifarra, el mus, el tresillo...). Jocs d‟atzar típics de les festes majors de molts pobles: quintos, rifes, etc. Autoria: Manel Figuera i Ricard Truc Consorci per a la Normalització Lingüística
  30. 30. 2 Conversa descriptiva Les vacances Bones vacances! Per parlarDescriviu el que acostumeu a fer durant les vacances i els llocs on soleu anar.1. Com és la regió on acostumes a anar de vacances? Té algun atractiu especial? Quan hi vas hi fa molt fred o molta calor? Hi plou gaire?2. Acostumes a anar de vacances a la platja? Explica‟ns com és: de sorra o de pedra? És una caleta o és una platja gran? Normalment l‟aigua és neta? Coneixes els diferents tipus de banderes que hi poden onejar? Saps què volen dir?3. Acostumes a anar de vacances a la muntanya? Descriu-nos el paisatge més espectacular que has vist mai.4. Quins mitjans de transport utilitzes habitualment quan viatges? N‟hi ha algun que t‟agradi especialment? Com és?5. Pensa en el millor lloc on t‟has allotjat mai durant unes vacances. Com era l‟habitació? I el lavabo? Tenia bones vistes?6. Pensa en alguna ciutat que hagis visitat durant les vacances i que t‟hagi agradat especialment. Com és? Hi ha edificis emblemàtics? És famosa per alguna raó?7. Coneixes maneres de viatjar sense gastar gaires diners? Recordes el nom d‟algunes de les monedes dels països que has visitat?8. Descriu el plat típic d‟alguna regió que has visitat i que t‟agradi molt.9. Quin tipus de maleta prefereixes emportar-te? Com és (dura, tova, amb rodes o sense, grossa, petita, amb cadenat…)? Quines coses hi poses? En tens prou només amb una? Què no hi pot faltar mai?10. ............................................................................................................................................................11. ............................................................................................................................................................ Per escriure Descriu breument un lloc, un paisatge o una ciutat que t‟agradi especialment. Per conèixer. Expressions populars Tinc ales i no sóc avió, / navego per l‟aigua i no sóc vaixell, / faig bombolles i no de sabó, / encara no saps qui sóc? (El peix) La nit de Sant Joan és la més curta de l‟any. Per comprendre. Referents socioculturals Fragment de Jardí vora el mar, de Mercè Rodoreda: «La festa va començar amb un castell de focs. […] Tothom sap què és un castell de focs, és clar… però com aquell a mi em va semblar que no n‟hi podia haver cap més al món. Va durar mitja hora, rellotge en mà. De margarides i d‟estrelles i de rams de tots colors… Una figura eren estrelles, i van estar potser un minut encantades a dalt del cel sense fondre‟s, que jo de poc que m‟hi quedo perquè m‟aguantava la respiració sense adonar-me‟n». Autoria: Fina Anglada, Marta Codern i Núria Olivella Consorci per a la Normalització Lingüística
  31. 31. 2 Conversa descriptiva L‟art Quin joc de mans! Per parlarParleu de les obres d’art i dels artistes que coneixeu, i de les diferents manifestacions de l’art1. Hi ha museus al teu país o regió? Quin mena de museus són? N‟has visitat cap a Catalunya? Quins?2. De totes les pintures que has pogut contemplar, quina és la que més t‟ha agradat? Qui és l‟autor o l‟autora? Com és el quadre?3. Has vist mai les estàtues vivents de la Rambla de Barcelona? Si les has vist, quina t‟ha impactat més? Com era? N‟havies vist abans en algun lloc?4. Hi ha estàtues prop del lloc on vius? Recordes què o qui representen?5. Has estat al Parc Güell? Coneixes el drac de l‟entrada principal? De què està fet? De quins colors és?6. Et resulta fàcil definir què és l‟art? I què és un o una artista?7. Has anat al circ alguna vegada? Ens expliques com és per fora i per dins? Quins són els artistes més típics que hi actuen?8. Has vist mai cap espectacle de màgia? Coneixes algun mag? Els mags acostumen a fer jocs de màgia amb barrets, mocadors i altres coses. Ens en dius algunes?9. Coneixes persones dedicades a alguna de les arts (pintura, escultura, màgia, teatre, cinema, circ, música, ceràmica, dibuix, dansa, literatura, etc.)? Ens expliques què fan i com són?10. .............................................................................................................................................................11. .............................................................................................................................................................12. .................................................................................................................................. Per escriureTria una disfressa que hagis portat o que portaries i escriu una llista amb el que necessites perdisfressar-te. Per conèixer. Expressions populars Estar fet un artista (Es diu quan algú ha fet una cosa molt ben feta). Per comprendre. Referents socioculturals Les rues de carnestoltes a Catalunya. El Circ Cric. Pallassos sense fronteres. Autoria: Anna Bertran, Eva Boix, Sergi Borges i Raquel Olivé Consorci per a la Normalització Lingüística
  32. 32. 2 Conversa descriptiva La feina El món de la feina Per parlarExpliqueu amb tants detalls com pugueu com són els llocs de feina, els materials i les eines ques’utilitzen, com es fa una feina concreta...1. Quines qualitats penses que ha de tenir una persona que es dediqui a vendre? I un metge o una metgessa? I quines virtuts s‟han de tenir per ser periodista?2. Explica com és el lloc on treballes. És interior o exterior? És assolellat o fosc? Tranquil o sorollós?3. On és la teva feina? A prop o lluny de casa? Com hi vas?4. En què consisteix la teva feina? Què és el primer que fas quan comences a treballar? I després?5. És gaire exigent, monòtona, engrescadora... la teva feina? Per què? Fas cada dia el mateix? Tens molta capacitat de decisió?6. Quin caràcter tenen les persones amb les quals et relaciones per feina? Són serioses, simpàtiques, xerraires, atabaladores...?7. Quins objectes utilitzes per fer la teva feina? Fas servir coses com ara agulles, ordinadors, martells, maletes, calculadores, brotxes, mòbils, olles, termòmetres...? Descriu-ne algun. Quines característiques ha de tenir?8. Quines característiques hauria de tenir la teva feina ideal? Bon sou, tranquil·litat, treballar sol o sola, ser creativa...? Has pensat en alguna feina en concret? Quina? Com seria un dia d‟aquesta feina? Què hauries de fer?9. A casa, quines feines consideres que són més pesades i quines més fàcils: fer els llits, cuinar, rentar roba, rentar plats, planxar, cosir, fregar el terra, escombrar, treure la pols, treure la brossa, ordenar armaris, regar les plantes, comprar aliments, organitzar documents, comprar roba, fer bricolatge, parar taula...?10. Quines qualitats i quins requisits es necessiten per ser domador o domadora de tigres? I per ser astronauta? I per ser detectiu?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriureDescriu el lloc on treballes: Entrant a mà dreta hi ha... (Màxim 60 paraules) Per conèixer. Expressions populars Fent i desfent es va fent l‟aprenent. Qui paga mana. No diguis blat que no sigui al sac i ben lligat. Per comprendre. Referents socioculturals La festa de l‟1 de maig, dia del treballador Els gremis (traginers, adobers, modistes, pagesos, músics...) Les fires medievals que recuperen antics oficis (Fira de l‟Aixada, a Manresa...) Autoria: Rosabel Ganyet, Gemma Garcia i Sílvia Martorell Consorci per a la Normalització Lingüística
  33. 33. 2 Conversa descriptiva Els llibres T‟expliques com un llibre obert? Per parlarExpliqueu tot allò que es relaciona amb la lectura: els llibres, les llibreries, les biblioteques, els autors,etc.1. Què és el primer que et crida l‟atenció d‟un llibre? La coberta, la portada, la mida, el gruix, l‟autor o el títol?2. A l‟hora de comprar un llibre, t‟influeix el seu format? Mires quin nombre de pàgines té? I la mida de la lletra?3. Com t‟agrada que sigui una portada? Te la mires? És important per a tu?4. Com són les llibreries del teu barri? Com t‟agradaria que fossin? Et mires l‟aparador?5. Com ha de ser un bon venedor de llibres? T‟ha d‟anar al darrera? Prefereixes que et deixi sol?6. Hi ha alguna biblioteca a prop de casa teva? Saps quants llibres té? I quantes seccions hi ha?7. Com és la biblioteca on vas? És gran o és petita? Quants pisos hi ha? Què hi canviaries? Què hi falta? Què hi sobra? Hi va molta gent a llegir o a estudiar?8. On tens els llibres a casa teva? T‟agrada tenir-los ordenats i visibles?9. Has visitat alguna vegada una fira de llibres? Quina? Havia moltes parades? Quina mena de llibres es venien?10. Coneixes alguna persona aficionada a escriure? Ens expliques com és?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriureSegurament recordes algun personatge protagonista d‟alguna novel·la o conte que has llegit(Robinson Crusoe, el geperut de Nôtre Dame, la Colometa de la Plaça del diamant, etc.). Explica comés o com te l‟imagines. (Màxim 60 paraules). Per conèixer. Expressions populars Explicar-se com un llibre obert Per comprendre. Referents socioculturals Setmana del llibre en català (Seu central: Barcelona. Hi ha llibreries adherides arreu de Catalunya). Fira del llibre d‟ocasió (Barcelona). Fira del llibre de muntanya (L‟Esquirol, Osona). Autoria: Glòria Nogueras, Laia Llobera i Rosalia Orós Consorci per a la Normalització Lingüística
  34. 34. 2 Conversa descriptiva El mar El mar és calma i és temporal Per parlarExpliqueu a quina platja acostumeu a anar, com és, com són altres platges conegudes, quinesembarcacions coneixeu...1. Com és la platja on vas habitualment? És turística, massificada, solitària, verge…? És ampla o estreta? Disposa de dutxes? Té zona de roques? Hi ha servei de vigilància?2. On està situada (a prop d‟un port turístic, d‟un port comercial, d‟un port de pescadors…)?3. És plana o més aviat s‟enfonsa de seguida quan entres a l‟aigua? Quin tipus de sorra hi ha (gruixuda, fina, blanca, marró…)? Amb què hi vas? Si hi vas en cotxe, s‟hi aparca fàcilment?4. Què t‟enduus de casa el dia que vas a la platja? Ets de les persones que hi porten moltes coses o de les que només porten l‟indispensable?5. Quins esports o activitats es fan a la platja on vas habitualment (bàdminton, enlairament d‟estels, castells de sorra, passejades amunt i avall, planxes de surf...?6. Hi ha platges nudistes prop de les platges on vas habitualment? Hi va gaire gent?7. Has estat en altres platges d‟altres mars o d‟altres països? En quines? Són molt diferents de les d‟aquí?8. Saps què són els musclos? I les cloïsses? I les garotes? I les meduses? Ens expliques com són?9. Coneixes noms d‟embarcacions diferents, com ara la llanxa, la canoa, la barca, la golondrina...? Ens expliques com són?10. Has visitat algun museu marítim? Com era?11. .............................................................................................................................................................12. ............................................................................................................................................................. Per escriureExplica com era el primer vaixell on vas pujar. I si no ho has fet, com t‟agradaria que fos. Per conèixer. Expressions populars A mar boja, pit i fora. Abans el mar per veí que senyor mesquí. Boira per terra, pescador a la mar. En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs. Per comprendre. Referents socioculturals Museu Marítim. Drassanes Reials de Barcelona L‟Aquàrium de Barcelona Autoria: Núria Camps, Marta Mussach i Anna Roig Consorci per a la Normalització Lingüística
  35. 35. 2 Conversa descriptiva La música Em sona alguna cosa Per parlarComenta quins són i com són els grups musicals, cantautors i estils musicals que més has escoltat ique més t’agraden. 1. Com és la teva música preferida? 2. Explica‟ns qui és i com és el teu cantant o grup musical preferit. 3. Has anat a algun concert?, com va anar?, com era el lloc? 4. Descriu com era el teu primer equip de música. 5. Compara el teu primer equip de música amb l‟actual. 6. Conserves discos antics?, se senten bé?, tenen un interès especial per a tu? (records, amistats, amors, vivències...). 7. Coneixes sales de música?, com són? (discoteques, bars, auditoris...), en tens alguna a prop de casa? 8. Has vist alguna vegada un musical?, com era? (la decoració, els vestits, el ball, les veus...). 9. ......................................................................................................................................................... 10. ......................................................................................................................................................... Per escriure Hi ha algun/a artista o músic/a que t‟agradi molt. Explica com és físicament. I de caràcter? Com va vestit normalment? Per conèixer. Expressions populars De músic, de boig i de poeta tots en tenim una miqueta. Amb el cordill em fas ballar. M‟arribaré a marejar (la baldufa) Per comprendre. Referents socioculturals o La companyia de teatre Dagoll Dagom ha adaptat textos d‟escriptors com Pere Calders (Antaviana i La nit de sant Joan) i Àngel Gimerà (Mar i cel) i els ha portat al teatre en forma de musical. o Antaviana, el muntatge a partir de les narracions de Pere Calders que la companyia Dagoll Dagom va estrenar el 1978, és l‟únic títol d‟obra de teatre que ha batejat una escola i un passatge de Barcelona (Mites i gent de Barcelona. Josep Maria Huertas). o Menta, farigola, ruda i romaní, poema de Josep Carner musicat per Eduard Toldrà. Autoria: Xavier Marquès, Laia Navas i Francesca Rabassa. Consorci per a la Normalització Lingüística
  36. 36. 2 Conversa descriptiva El temps Any nou, vida nova Per parlar Quan encetem un any ens fem un munt de promeses: fer més exercici, deixar de fumar, menjar més sa, etc. Aquest any t’has proposat comprar-te un rellotge per no fer tard i t’estàs pensant comprar- te’n un de nou i un altre per a la casa. Expliqueu com voleu que siguin aquests rellotges. 1. Com són els rellotges que t‟agraden més? Com funcionen? A piles, a corda, automàtics, amb el sol... 2. Has pensat com vols que sigui el nou rellotge de polsera que et compraràs? Digital, analògic, automàtic? I el de casa teva? 3. Quin tipus de rellotges hi ha al teu poble? Com són? I les agulles horàries, com són? 4. Es a prop de casa teva el campanar del poble? Com és? Com toquen les campanes? Ho pots descriure? 5. Ens pots explicar com funciona el calendari de la teva cultura? Quines diferències hi ha amb el d‟aquí? 6. Parla‟ns dels costums horaris del teu país: repassa les hores del dia i digues què s‟hi fa, normalment. 7. En quin moment de l‟any canvia l‟hora? Què passa? S‟avança? Es retarda? Saps per què es fa? 8. Saps endevinalles sobre el temps? 9. Com es mesura el temps amb les marees? La lluna hi té alguna cosa a veure? 10. Saps dites catalanes sobre les estacions de l‟any? I sobre els dies de la setmana? 11. ............................................................................................................................................................. 12. ............................................................................................................................................................. Per escriure Abans la gent no tenia rellotges, saps com s‟ho feien per organitzar-se el temps? Recorda el cant del gall, les campanes, la sortida i posta del sol, la natura... .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. ............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. ................................................................................................................................................................. .................................................................................................................................................................. Per conèixer. Expressions populars Per Nadal cada ovella al seu corral = Per Nadal s‟ha d‟estar amb la família. A l‟estiu tota cuca viu = Fa referència a què amb el bon temps la vegetació floreix, el camp dona els seus fruits, els animals crien... Per comprendre. Referents socioculturals Costumari d‟en Joan Amades. Calendari del pagès. Autoria: Montse Campoy i Mercè Sagrera Consorci per a la Normalització Lingüística
  37. 37. ConversesNarratives
  38. 38. 3 Pràctiques de conversa narrativaQuin és l’objectiu de les pràctiques de conversa narrativa?Consolidar els coneixements assolits en etapes bàsiques d‟aprenentatge (Bàsic 3 o equivalents) iadquirir fluïdesa i correcció suficients per comunicar-se oralment de forma narrativa.Què és un text narratiu?És la forma de discurs que fem servir per explicar fets i accions reals o de ficció i reproduir-los en unordre cronològic i causal determinat.De què s’hi parla?En aquestes pràctiques els aprenents expliquen i comenten històries, successos o anècdotes; ho fanaportant la seva experiència sobre personatges, fets, accions i escenes de la realitat dinàmica quehan experimentat o que coneixen.Quina instrucció bàsica situa els aprenents perquè les duguin a terme?«En aquestes pràctiques pots narrar-nos anècdotes, fets, històries, aventures, successos, etc., demanera força entenedora i interessant. Pots afegir-hi descripcions detallades i incloure-hi comentarispersonals. Comença situant l‟escena i vés progressant en la història, sense perdre‟t en detallsirrellevants; comenta coses sobre els personatges, les escenes, les accions i el temps en quèsucceeixen.»Quins elements lingüisticotextuals poden ser objecte d’atenció i d’avaluació de professors ialumnes durant les pràctiques?Els més usuals en una interlocució narrativa (a més dels ja enumerats en les pràctiques expressives idescriptives) són: els moments del dia, precisos o aproximats (dos quarts de nou, a mitja tarda...) els temps relacionats amb el present (demà, abans-d’ahir...) formes de verbs d‟acció usuals, en tots els passats, en futur i en condicional ús de verbs amb precisió semàntica (p. e.: explicar, indicar, puntualitzar en comptes de dir) ús de verbs amb matisos semàntics (mirar, observar, contemplar, examinar, espiar...) lèxic nominal, adjectival i verbal de temes diversos formes de situar una història en el temps (cap a l’any...) ús dels temps adequats per narrar fets passats (vaig marxar de la casa on havia viscut) ús dels temps adequats per citar algú (Va dir que al dia següent ens vindria a veure) ús dels temps adequats per indicar accions entre persones (va suggerir que portéssim beguda) formes d‟iniciar narracions de fets anteriors (l’any anterior, poc temps abans...) formes d‟iniciar narracions de fets simultanis (aleshores, mentrestant) formes d‟iniciar narracions de fets posteriors (l’endemà, al dia següent...) formes d‟iniciar narracions de fets freqüents (gairebé sempre, sovint...) formes d‟introduir un fet inesperat (de sobte, tot d’una...) indicacions de moments molt pròxims (tot seguit, en un instant...) combinació de pronoms: coses per a una persona (l’hi va comprar, la hi va comprar...) combinació de pronoms: coses per a més d‟una persona (els el va comprar, els la va comprar...) ús del pronom en per designar quantitats de coses (n’hi vam trobar dos) etc.També poden ser objecte d‟atenció i seguiment aspectes bàsics de pronúncia com ara aquests: Pronúncia de la S d‟aquest (Aquest paquet [aquet paquet]. Aquest home [aquestome]) Pronúncia de paraules com ara atleta, setmana, ratlla. El so o l‟emmudiment de la R (roca, carro, cara, cantar, tractor, motor, mar, honor... ) Consorci per a la Normalització Lingüística

×