Your SlideShare is downloading. ×
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
La programacio imprimir
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

La programacio imprimir

6,100

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
6,100
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
52
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i Literatura ÍNDEX1.INTRODUCCIÓ 12.LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’ESO 23.OBJECTIUS 53.1OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA................................................................................................................................53.2OBJECTIUS TERMINALS............................................................................................................................................64.IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI65.CONTINGUTS 85.1CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO...............................................................................................85.2PLANIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CURS ESCOLAR..................................................................................................96.TEMPORITZACIÓ 107.ADAPTACIONS DELS CONTINGUTS A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES 108.METODOLOGIA 118.1PRINCIPIS DIDÀCTICS.............................................................................................................................................118.2AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT................................................................................................................................128.3 ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L’ÀREA................................................................................................................129.AVALUACIÓ 149.1EL PROCÉS D’AVALUACIÓ......................................................................................................................................149.2CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ.................................................................................................................159.3CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES PER A L’ALUMNAT AMBNECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES .....................................................................................................................169.4PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE L’ALUMNAT I SEGUIR-NE LA PROGRESSIÓ................................................................................................................................................................................1710. RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS 1711.ELS EIXOS TRANSVERSALS 2112.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT 2113.UNITATS DIDÀCTIQUES 23UNITAT 1 25 i
  • 2. M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i LiteraturaACTIVITATS UNITAT 1................................................................................................................................................27ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................27ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................28ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................28ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................29UNITAT 2 30UNITAT 3 32UNITAT 4 34UNITAT 5 36UNITAT 6 38UNITAT 7 40UNITAT 8 42UNITAT 9 4414.BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES 4715.ANNEXOS 48ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALS..............................................................................................................................1ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO...................................................................................3ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRES...........................................................................................7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE ...................................................................................................................7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE.......................................................................................................................8DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE.......................................................................................................................9ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ .......................................................................................................10AVALUACIÓ DEL PROCÉS..............................................................................................................................................10AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT ..............................................................................................................................11REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ ..................................................................................................12AVALUACIÓ FORMATIVA ..............................................................................................................................................13ANNEX 5 - PROVES DE LECTURA...............................................................................................................................16MODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENAS..........................................................16MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL........................................................................................................................19...............................................................................................................................................................................19ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1........................................................................................................20ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1.......................................................................................................22ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES..................................................................................................................24ACTIVITATS UNITAT 1................................................................................................................................................45ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................45ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................46ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................46ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................47ACTIVITATS UNITAT 2................................................................................................................................................48ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................48ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................50 ii
  • 3. M.J. Vercher - Oposicions 2007 Programació 4t ESO Llengua Catalana i LiteraturaACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................50ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................50ACTIVITATS UNITAT 3................................................................................................................................................51ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................51ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................53ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................54ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................54ACTIVITATS UNITAT 4................................................................................................................................................55ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................55ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................58ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................58ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................58ACTIVITATS UNITAT 5................................................................................................................................................59ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................59ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................61ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................61ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ ............................................................................................................................................61ACTIVITATS UNITAT 6................................................................................................................................................62ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................62ES NECESSITA...................................................................................................................................................63IMPORTANT EMPRESA..................................................................................................................................63ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................65ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................65ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................66ACTIVITATS UNITAT 7...............................................................................................................................................67ACTIVITATS DE LA UNITAT ...........................................................................................................................................67ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................71ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................71ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................72ACTIVITATS UNITAT 8................................................................................................................................................74ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................74ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................79ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................79ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................80ACTIVITATS UNITAT 9................................................................................................................................................82ACTIVITATS DE LA UNITAT............................................................................................................................................82ACTIVITATS D’AVALUACIÓ...........................................................................................................................................85ACTIVITATS DE REFORÇ................................................................................................................................................85ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ.............................................................................................................................................85 iii
  • 4. 1. INTRODUCCIÓ La programació didàctica és un projecte educatiu organitzat i estructurat dirigit a unadeterminada etapa de l’ESO o del Batxillerat. Es refereix a una àrea o una matèria concreta, cobreix unperíode d’un any lectiu o escolar i pretén arribar a cobrir les necessitats d’aprenentatge de l’alumnatd’un determinat nivell educatiu. La programació didàctica ha d’estar formada per les següents parts: - Els objectius, entre els quals cal diferenciar els generals d’etapa i els d’àrea en el cas de l’ESO, o matèria en el cas del Batxillerat. - Els continguts, entre els quals cal distingir els procedimentals, els conceptuals i els actitudinals. - Els criteris i els mètodes d’avaluació. - La metodologia i les orientacions didàctiques que caldrà aplicar en el procés educatiu. - Els recursos i els materials emprats pel professorat i l’alumnat. - La relació amb els eixos transversals. - L’atenció a la diversitat de l’alumnat i a les seves necessitats educatives específiques. - Valoració del procés d’ensenyament utilitzat i/o programat ( partint del tercer nivell de concreció), presa de decisions i posteriors correccions al llarg del mateix curs, o a considerar pels cursos següents. A més, està formada per una sèrie de parts regulades en l’actual marc legal: Llei orgànica10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació. En el nostre cas, el Govern català, que té lacompetència plena en matèria d’educació, va aprovar el Decret 179/2002, de 25 de juny (DOGC4/7/02), pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments d’educació secundària obligatòria. Aquestscurrículums estableixen els principis essencials de la proposta educativa i determinen els objectiusgenerals corresponents a l’ESO i al Batxillerat, com també a les diferents àrees i matèries que s’hand’impartir en aquestes etapes educatives Al mateix temps, no hem d’oblidar que la programació didàctica té la finalitat d’orientar-noscom a professors en la nostra labor docent —què, com i quan ensenyar— i ajudar l’alumnat en el seuestudi —què, com i quan estudiar i aprendre— . Per tant, acompleix la funció de donar sentit a l’esforçdel professorat i de l’alumnat, evita les improvisacions i serveix per a organitzar i distribuir de maneraadequada els materials, els recursos, els espais i el temps disponible. Per aconseguir això, ens hem deservir de l’avaluació—què, com i quan avaluar— i, aquesta ha de ser considerada com un mitjà i maicom una finalitat. I així, després fer les correccions oportunes.
  • 5. Finalment, doncs, amb tots aquests propòsits i objectius, ens disposem al desenvolupament dela nostra programació didàctica destinada a quart de l’ESO i més concretament a l’àrea de Llengua iliteratura catalanes. El nostre punt de partida és un centre on s’imparteix l’ESO amb tres línies i dosde Batxillerat amb tres modalitats (Humanístic i Ciències Socials , Científic i Tecnològic). Per atendrela diversitat, a l’ E.S.O., es disposa de: - una aula d’acollida (AA), on s’apleguen els/ les alumnes nouvinguts/des. - una unitat d’adaptació curricular (A. OBERTA) on s’ imparteix classe a alumnes de segon cicle amb necessitats educatives específiques (ACIS). - una unitat d’ adaptació curricular (A. ORIENTACIÓ) dirigida als alumnes de quart amb un ritme lent d’ aprenentatge. La línia educativa es basa en una participació democràtica de la comunitat escolar: alumnat,pares/mares, professorat, PAS, AMPA i Ajuntament, constituint, segons la normativa, el ConsellEscolar. Pel que fa a l’entorn social i econòmic del centre educatiu, es tracta d’un centre ubicat aBarcelona, en un barri perifèric. A lhora de programar, s’ ha tingut en compte la situació lingüísticade lalumnat pel que fa a la llengua catalana. Podem dir que la majoria dels nostres alumnes sóncastellanoparlants, amb un nivell de català parlat passiu molt considerable, però amb un nivell decatalà escrit força bo. Aquest alumnat, abans darribar a linstitut, ha rebut ensenyament de / i enllengua catalana. Un altre fet a considerar és que la majoria no han sentit mai la necessitat dexpressar-se en català i en els darrers anys, la presència dalumnat procedent dàmbits lingüístics no hispànics ino romànics sha incrementat, cosa que fa que els grups siguin més diversos des del punt de vista delaprenentatge de la llengua. Daltra banda, segons el Decret ja esmentat que regula el currículum de secundària tambéhem tingut en compte els continguts comuns de làrea de llengua castellana per tal de no reiterar-los.2. LA IMPORTÀNCIA DE L’APRENENTATGE DE LA LLENGUA I LA LITERATURA EN L’ESO La finalitat bàsica de l’àrea de llengua catalana (i castellana) i literatura a l’ESO és, en acabarl’etapa, que els nois i les noies siguin capaços de comprendre i produir missatges orals i escrits ambpropietat, autonomia i creativitat en llengua catalana i castellana; fent-los servir per comunicar-se i perorganitzar els propis pensaments i reflexionar sobre els processos implicats en l’ús del llenguatge. Arabé, a partir d’aquesta finalitat inexcusable, cal adequar l’activitat didàctica i, si cal, els continguts i elsobjectius a les situacions concretes en què es trobi l’alumnat, intensificant alhora els mitjans
  • 6. d’aprenentatge de la llengua menys afavorida o menys coneguda. Malgrat que, hem fet una excepcióen una activitat de visualització d’un anunci de la DGT en llengua castellana per exemplificar un textargumentatiu . Pel que a fa a l’aprenentatge de la llengua, es proposa que l’alumnat desenvolupi un seguitd’habilitats lingüístiques relacionades amb la comprensió oral, la comprensió lectora, l’expressió demissatges orals i la redacció de textos escrits. Cal fer notar, però, que tot el professorat ha de contribuira millorar les capacitats esmentades. Des de la matèria de llengua catalana i literatura, ens hem de plantejar l’absoluta necessitatd’una estreta coordinació de tot l’equip docent que intervé en un grup d’alumnes en concret, perquèaixí millorin les seva competència lingüística d’aprenentatge. Aquesta premissa implica tenir una perspectiva pedagògica d’estreta col·laboració entre elprofessorat de llengua catalana (i de llengua castellana) amb la finalitat d’evitar repeticions, de confluiri de posar-se d’acord en una terminologia comuna i/o d’afavorir l’aprenentatge mitjançant unplantejament d’activitats complementàries o paral·leles. Tot plegat, amb l’objectiu d’aconseguir unaeficàcia i una transferència de coneixements d’una matèria a una altra amb un plantejament querendibilitzi els aprenentatges fets en qualsevol de les dues llengües. Si ens fixem en els continguts de l’àrea, veurem que estan organitzats en diverses seccions(conceptuals, procedimentals i actitudinals), la qual cosa no implica treballar-los de forma separada, jaque el com i el perquè l’alumnat aprèn no és indiferent respecte a allò que s’aprèn. Així doncs, lesactivitats d’ensenyament i d’aprenentatge amb els alumnes han de presentar un caràcter integrat, i hande ser desenvolupades a partir d’una sèrie de tasques significatives i útils per a aquells que les duen aterme. Al mateix temps, els continguts esmentats (conceptuals, procedimentals iactitudinals) s’agrupen, explícitament , en quatre apartats: 1 1. L’ús de la llengua: fa especial èmfasi en l’enfocament comunicatiu i s’insisteix en elscontinguts relacionats amb els mitjans de comunicació i en la potenciació de la competènciacomunicativa, que té en la llengua oral el seu àmbit d’actuació. De la llengua escrita, cal destacar elsprocessos cognitius en els quals intervé la planificació, l’organització, la textualització i lamonitorització, segons la situació comunicativa i els coneixements de l’escriptor; tot plegat bencontextualitzat. 2. La literatura: té com a objectiu que l’alumnat aprengui un model de llengua ric enpossibilitats expressives, a més d’educar el gust per la lectura i d’adquirir determinats coneixements iaprenentatges sobre la vida; útil especialment en l’adolescència. Ara bé, el més important és formarlectors amb un bagatge suficient per entendre les obres, assaborir-les, resumir-les i fer-ne un1 Delimitat pel Decret 179/2002, de 25 de juny, publicat al DOGC núm.3670 – 04/07/2002.
  • 7. comentari. També haurem de tenir en compte que l’ensenyament de la literatura adquireix dosenfocaments diferenciats per als dos cicles de l’etapa. En el primer cicle, es pretén habituar l’alumnat a"llegir", analitzar i valorar el text literari per si mateix. Mentre que al segon cicle s’escau l’estudicronològic dels diversos moviments literaris, així com dels autors i les obres més destacades de laliteratura catalana. 3. Llengua i societat: aquest apartat és imprescindible davant les situacions de plurilingüisme idiglòssia, cada dia més marcades, que presenta la nostra llengua en la societat en què vivim. És peraixò que hem d’educar els nostres alumnes en el respecte per la pluralitat de cultures (i de llengües)alhora que els donem un referent perquè es situïn en una societat que té la llengua com una de lesinstitucions socials bàsiques. D’acord amb això es proposa que treballin els aspectes següents: a) Situació de la llengua dintre d’una història i d’uns contactes humans. b) L’aspecte lingüístic de Catalunya. c) Les normes legals que en regulen la convivència. d) Les variants de la llengua Al mateix temps, caldrà que fem una anàlisi dels fenòmens sociolingüístics que revelin un ús del llenguatge tenyit de prejudicis sexistes, socials (o de classe) i territorials. No obstant, aquesta tasca no l’hem de dur a terme només des de l’àrea de llengua i literatura, sinó que ateny tot l’equip docent. Així doncs, hem de fer notar tots aquests aspectes i donar als alumnes els elements necessaris per tal d’analitzar-los i evitar-los. D’aquesta manera potenciarem les actituds de respecte per totes les manifestacions humanes del llenguatge. 4. L’estudi de la llengua: - Reflexió sobre el codi i el seu contingut específic, ja que pot ajudar l’alumnat a formalitzar elpensament. Cal privilegiar l’activitat pràctica. - Respecte al lèxic: posar en relació els continguts de procediments amb els de conceptes. Perexemple, la consulta del diccionari i el comentari lèxic d’un text han d’anar paral·lels al treballconceptual, així aconseguirem una creixent exigència d’un ús lèxic precís i rigorós; un lèxic que, a poca poc, afavoreixi un domini de tots els àmbits del llenguatge. Per tal de sistematitzar tots els continguts que presenta el Decret, tots aquests quatre apartats, lanostra programació els presentarà subdividits en tres sense obviar-ne cap.
  • 8. 3. OBJECTIUS A continuació presentem els objectius i els continguts prescrits pel Departament d’Ensenyamentde la Generalitat de Catalunya. No hem de perdre la referència que en l’Educació SecundàriaObligatòria es consoliden els aprenentatges instrumentals de l’educació primària, s’inicia els alumnesen altres camps del saber moderadament especialitzats i s’aprofundeixen les àrees fonamentals d’acordamb l’edat i capacitat. A més, s’estableixen les bases i es dóna l’orientació per a la incorporació a lavida activa i professional, de manera que tot l’alumnat pugui assumir els seus deures i exercir els seusdrets com a ciutadans.3.1 OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA Lensenyament de la llengua i de la literatura, tant en català com en castellà, en letapa dESOtindrà com a objectiu contribuir a desenvolupar en l’alumnat les capacitats que exposem a continuació:1. Comprendre discursos orals i escrits adequats a les necessitats escolars i socials pròpies de l’edat.2. Servir-se autònomament de la lectura com a font d’informació, de lleure i de projecció personal.3. Servir-se tant de mitjans tradicionals com de noves tecnologies per tal de cercar, elaborar i transmetre informació.4. Identificar i valorar els mitjans de comunicació social com a grans productors de missatges verbals i no verbals, i interpretar-ne críticament el contingut en relació amb els valors de la cultura pròpia.5. Expressar-se oralment i per escrit amb correcció, coherència i adequació a la situació comunicativa i al tipus de discurs.6. Fer ús del llenguatge com a mitjà per fixar i desenvolupar el propi pensament.7. Utilitzar la normativa gramatical i la reflexió lingüística per millorar la pròpia expressió i com a element de referència en l’adquisició de nous coneixements i en l’aprenentatge d’altres llengües.8. Conèixer i valorar els principals gèneres literaris i els autors més representatius a través de les seves obres.9. Distingir els períodes artístics i literaris, amb els corresponents trets característics i els autors més significatius.
  • 9. 10. Adonar-se que les produccions literàries constitueixen diverses interpretacions del món i de l’individu, afavoreixen el desvetllament de la imaginació i del bon gust estètic, i són un mitjà d’arrelament i participació en la cultura pròpia i de relació amb altres pobles.11. Conèixer la realitat plurilingüe i pluricultural de Catalunya, l’Estat espanyol i del món actual i, ser conscient de les diverses situacions que plantegen les llengües en contacte.12. Respectar la pluralitat lingüística i prendre consciència de la riquesa que representa aquesta pluralitat.3.2 OBJECTIUS TERMINALS Són els indicadors del grau d’assoliment de tots els continguts que van apareixent en cadaunitat. Per tal de no copiar-los els presentarem en l’annex 1. Són còpia fidedigna del Decret esmentatanteriorment.4. IDENTIFICACIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES EN L’ENSENYAMENT OBLIGATORI La identificació de les competències de base dóna compte de les demandes actuals de lasocietat que, des dels seus diversos àmbits, requereixen del sistema educatiu nous plantejaments quedonin resposta a les necessitats de la formació dels nois i noies per desenvolupar-se en la vidaquotidiana. L’any 1997, fent-se ressò d’aquesta necessitat, el Departament d’Ensenyament de la Generalitatde Catalunya, impulsa un estudi per a la identificació de les competències bàsiques que l’alumnathauria de tenir en acabar l’escolaritat obligatòria El Consell Superior d’Avaluació del SistemaEducatiu rep l’encàrrec de realitzar aquest estudi i sol·licita el suport de la Fondatión des RégionsEuropéennes pour la Recherche en Éducation et en Formation (FREREF), per tal de fer-lo extensiu aaltres regions europees. D’aquesta manera es forma una comissió responsable, coordinada des deCatalunya, amb participació de dues regions més: les Illes Balears i les Illes Canàries. L’estudi, que es desenvolupa per primera vegada el curs 98-99, recull l’opinió del conjunt de lacomunitat educativa i presenta una relació de competències bàsiques identificades per àmbits: àmbitmatemàtic, àmbit social, àmbit tecnicocientífic, àmbit del llenguatge i àmbit laboral, tot i queactualment tenen una distribució més pormenoritzada. En el cas de l’àmbit del llenguatge –que és elnostre- presenta les dimensions següents: a) EXPRESSIÓ ORAL:
  • 10. - Habilitats: expressar ordenadament i amb fluïdesa les pròpies idees i les dels altres. Comprendre el vocabulari bàsic dels discursos orals simples. Reconèixer les frases fetes i els refranys d’ús freqüent. - Actituds: respectar les formes d’expressió d’altres persones i valorar la pluralitat lingüística.b) EXPRESSIÓ ESCRITA: - Coneixements: tenir assumides les tècniques bàsiques de redacció (conèixer les normes ortogràfiques, narratives, de discurs, etc.) - Habilitats: expressar-se amb correcció i coherència. Saber extreure conclusions. Tenir habilitat per descriure situacions. - Actituds: valorar la presentació i l’ordre en la comunicació escrita.c) COMPRENSIÓ ORAL: - Habilitats: tenir capacitat per a atendre, per a escoltar. Tenir capacitat de concentració i de síntesi. Saber objectivar un missatge.d) COMPRENSIÓ ESCRITA: - Coneixements: conèixer la lectura pel que fa a la recerca d’informació. - Habilitats: utilitzar eines del llenguatge com ara diccionaris, enciclopèdies, etc. Comprendre discursos escrits. Relectura. - Actituds: valorar la importància de l’ús de les biblioteques. Gaudir de la lectura d’un text.e) VALORACIÓ SOCIOCULTURAL DEL LLENGUATGE: - Actituds: valorar l’aprenentatge i l’ús de les llengües estrangeres com a mitjà de desenvolupament personal.f) VALOR ESTÈTIC DEL LLENGUATGE: - Habilitats: ús del llenguatge per transmetre sentiments.g) ÚS MEDIÀTIC DEL LLENGUATGE: - Actituds: respectar els sentiments de les persones respecte del seu territori i la seva pròpia llengua.
  • 11. 5. CONTINGUTS D’acord amb els objectius fixats per a l’ensenyament i l’aprenentatge de la Llengua i la Literaturas’estableixen tres tipus de continguts: a) procediments que es refereixen a destreses per a la producció i la interpretació del discurs, i també per a la reflexió sobre el funcionament de la llengua i per a la sistematització i l’aplicació dels coneixements gramaticals i literaris; b) conceptes o coneixements explícits i organitzats sobre les unitats lingüístiques i llur funcionament en el discurs, sobre la variació de la llengua i en els usos, i sobre les convencions del discurs literari i els seus contextos de producció i recepció; c) actituds afavoridores de la normalització de l’ús del català, d’un comportament lingüístic no discriminador i, en general, de la interacció comunicativa satisfactòria.Aquests tres tipus de continguts s’apliquen als quatre nuclis següents:  Ús de la llengua  Història de la literatura  Llengua i societat  Estudi de la llengua La interrelació dels continguts és un factor que caldrà tenir en compte en llur seqüenciació al llargd’aquesta etapa educativa, en l’elaboració de materials didàctics, en la planificació de les activitats i deles tasques per a l’aula i en l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge.5.1 CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESODECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670. Veure l’Annex 2
  • 12. 5.2 PLANIFICACIÓ DEL CURRÍCULUM DEL CURS ESCOLAR ÚS DE LA LLENGUA. LLENGUA IUNITATS ESTUDI DE LA LLENGUA LITERATURA SOCIETAT - Tipologia textual: la conversa - El segle XX : 1 - Propietats del text I : l’adequació - Abreviacions. caaracterístiques generals. - Vocabulari temàtic: els esports. - Tipologia textual: la narració - Funcions sintàctiques I : subjecte i - El Modernisme I : Joan 2 - Propietats del text II : la cohesió predicat. Maragall. - Vocabulari temàtic: els vehicles. - Tipologia textual: la descripció - Funcions sintàctiques II : CD, CI i - Propietats del text III : la - El Modernisme II : Víctor 3 CRV. coherència. Català i Santiago Rusiñol. - Substitució pronominal. - Vocabulari temàtic: els oficis. - Funcions sintàctiques III : Atribut, - Tipologia textual: l’exposició - El Noucentisme: Eugeni 4 Predicatiu, CC i C Agent. - Vocabulari temàtic: l’empresa. d’Ors i Josep Carner. - Substitució pronominal. - Tipologia textual: l’argumentació - Les Avantguardes: Joan 5 - L’oració composta. - Vocabulari temàtic: el comerç. Salvat- Papasseit. - Textos formals : el currículum, la sol·licitud, la carta i el C. Electrònic. 6 - La subordinada substantiva. - La literatura fins als anys 40. - Vocabulari temàtic: l’administració. - Situació sociolingüística a Catalunya. 7 - La subordinada adjectiva. - La narrativa de postguerra. - Vocabulari temàtic: convivència i valors. - Variació geogràfica i estilística. - La poesia i el teatre de 8 - La subordinada adverbial. - Vocabulari temàtic: els espectacles. postguerra. - Expressió d’actituds morals: 9 disculpar-se, perdonar, lamentar, - Revisió de sintaxi. - Literatura contemporània. agrair i demanar.Per tal de tenir una visió més detallada presentem una planificació per trimestres. Veure annex 3
  • 13. 6. TEMPORITZACIÓ El conjunt d’aquestes nou unitats didàctiques en què hem organitzat aquest 4t d’ ESO quedarienseqüenciades de la següent forma: - Primer trimestre 4t ESO – Unitats 1, 2 i 3 - Segon trimestre 4t ESO – Unitats 4, 5 i 6 - Tercer trimestre 4t ESO – Unitats 7, 8 i 9 Cadascun dels crèdits consta de tres unitats que s’hauran de treballar al llarg de les 33 hores que licorresponen. Tanmateix, però, suggerim dues hores més de treball per a la darrera unitat de cadacrèdit, ja que hem de preveure les hores d’avaluació de cadascun dels crèdits i, si ho consideremnecessari i el repàs dels continguts treballats abans de fer una prova escrita i després les activitats dereforç i ampliació. Aquesta temporització apareix en la programació.7. ADAPTACIONS DELS CONTINGUTS A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES Segons la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, els professors hem d’adequar els continguts a les capacitats de l’alumnat amb necessitats educatives específiques a través d’una adaptació curricular individual (ACI), que podrà ser, si s’escau, significativa (ACIS). També caldrà que fem ús de continguts complementaris, d’ampliació o de reforç, per a l’alumnat que els necessiti. Així mateix, per a completar i ampliar la informació a l’alumnat més avantatjat, els llibres de text solen presentar -normalment al final de cada unitat- una sèrie d’activitats que aprofundeixen en aspectes molt concrets. En canvi, cal aportar material adaptat a les necessitats de l’alumnat amb un ritme d’aprenentatge més lent. D’acord amb aquest fet, el professorat haurem de preparar aquest material al llarg del curs segons quines siguin aquestes necessitats. No obstant això, ja hem esmentat els recursos de centre de què disposem en aquest supòsit teòric. Aquest aspecte no significa que no tinguem en compte l’atenció a la diversitat en el nostre treball, ja que sí que la contemplem en els apartats corresponents d’ Avaluació i Recursos Pedagògics, com podrem comprovar més endavant en les unitats didàctiques.
  • 14. 8. METODOLOGIA 8.1 PRINCIPIS DIDÀCTICS Entenem que el procés d’ensenyament-aprenentatge ha de complir els requisits següents: − Partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus aprenentatges previs. − Assegurar la construcció d’aprenentatges significatius a través de la mobilització dels seus coneixements previs i de la memorització comprensiva. − Possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius per ell mateix. − Afavorir situacions en què l’alumnat hagi d’actualitzar els seus coneixements. − Proporcionar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat, per tal que resulten motivadores. Conseqüentment amb això els principis que orienten la nostra pràctica educativa són els següents:• L’aprenentatge ha de partir del nivell de desenvolupament de l’alumnat i dels seus coneixements previs. Hem d’afavorir situacions en què els alumnes hagin d’actualitzar els seus coneixements.• Treballar amb una metodologia activa i constructivista: l’activitat mental constructiva de lalumnat és el factor fonamental de laprenentatge: és lalumne/a qui, en darrer terme, modifica i reelabora els esquemes mentals dels seus coneixements, construint, daquesta manera, el seu propi aprenentatge. El paper del professorat hi és fonamental: és mediador i guia daquest aprenentatge. Hem d’atendre aspectes referits al clima de participació i d’integració de l’alumnat en el procés d’aprenentatge: - Integració activa de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula i en l’adquisició i configuració dels aprenentatges. - Participació en el disseny i desenvolupament del procés d’ensenyament i aprenentatge. - També és important arbitrar dinàmiques que fomenten el treball en grup.• Afavorir la motivació, per tant, s’ha de partir dels interessos, demandes, necessitats i expectatives de l’alumnat. Hem de programar situacions d’aprenentatge que tinguin sentit per a l’alumnat, a fi que resultin motivadores.• Possibilitar que l’alumnat dugui a terme aprenentatges significatius amb autonomia.• L’aprenentatge ha de ser funcional, és a dir, ha de ser aplicable a la pràctica i, alhora, ha de servir per a poder fer nous aprenentatges (aprendre a aprendre).
  • 15. • Les activitats han d’atendre a la diversitat. La nostra intervenció educativa amb l’alumnat assumeix com un dels seus principis bàsics tenir en compte els diferents ritmes d’aprenentatge, així com els diferents interessos i motivacions.• Cal potenciar lautoconcepte, l’autoestima i l’equilibri personal i afectiu de lalumnat. Així, hem de valorar positivament els seus èxits i hem d’evitar de posar-los en situacions exemplificatives o de ridícul com a conseqüència dun fracàs o duna mala actitud. Així mateix, hem d’exigir que l’alumnat respecti a tot el professorat.El procés educatiu ha de ser avaluat de forma que analitzi tots els aspectes del procés educatiu i quepermeti la retroalimentació, l’aportació d’informacions precises que permetran reestructurar l’activitaten el seu conjunt. 8.2 AGRUPAMENT DE L’ALUMNAT La diversitat d’agrupaments al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge ha d’assolir dosobjectius: a) Proporcionar una millor explotació de les activitats escolars. b) Constituir un instrument d’adequació metodològica a les necessitats de l’alumnat. Per tant, podrem agafar com a criteris d’un possible agrupament els següents:  Ritme d’aprenentatge.  Interessos.  Motivació  Naturalesa de l’àrea o de l’activitat. Així, tal com s’ha dit, la metodologia utilitzada és bàsica per a assolir els objectius educatiusque ens plantegem. La LOGSE insistia en la metodologia constructivista, és a dir, cada alumne/a haviade construir el seu coneixement a partir d’aquells que ja tingués interioritzats i la LOCE, en canvi,posà l’accent en els coneixements teòrics de l’alumnat i, en aquest punt, el paper de les explicacionsdel professorat és clau. Nosaltres utilitzarem una metodologia mixta, ja que combinarem les dues líniesd’ensenyament. 8.3 ENFOCAMENT METODOLÒGIC DE L’ÀREA Estem convençuts que l’educació ha de ser integral i que, a més dels coneixements, calensenyar habilitats i tècniques, actituds, valors, estratègies d’anàlisi i de resolució de problemes; raó
  • 16. per la qual utilitzarem una metodologia activa que faci participar l’alumnat en el seu procésd’aprenentatge. Seguint aquesta línia, el mètode d’ensenyament-aprenentatge que proposem comporta lesimplicacions metodològiques que desenvolupem tot seguit. D’entrada, l’ensenyament de la llengua a l’aula tindrà lloc en el marc del que en didàcticas’anomena “enfocament comunicatiu”. Això significa que l’aula ha de ser el lloc on es produeix unacomunicació real entre el professorat i l’alumnat, i on el professorat possibilitarem que l’ensenyamentes realitzi en un context d’intercanvi d’opinions i d’experiències. Al mateix temps, ajudarem al’alumnat a aconseguir majors nivells d’autonomia en el seu procés d’aprenentatge. A més, l’alumnat intervindrà activament en la programació i l’avaluació del treball a l’aula. Peraixò, i encara que les interaccions que es puguin produir a l’aula siguin diverses segons l’activitat arealitzar, haurà de predominar el treball en grup. A classe el treball girarà al voltant de textos, sempre tenint en compte les quatre habilitatslingüístiques: comprensió oral, comprensió escrita, expressió de missatges orals i escrits. El materiallingüístic utilitzat serà divers, perquè diverses seran també les situacions de comunicació i elsdiscursos que es faran servir. Treballarem amb textos reals (o, almenys, versemblants), complets,suggerents i pròxims a l’alumnat, audicions i visionats d’anuncis publicitaris i pel·lícules. No oblidem,però, que en la construcció dels nous aprenentatges el punt d’arrancada seran els coneixements previsde l’alumnat. Com a conclusió, volem recordar que segons el Decret 179/2002, de 25 de juny, l’alumnat hade saber i ha de conèixer tres llengües: el català, l’estrangera, i el castellà. D’acord amb aquest precepte, caldria que tots els departaments de llengües ens plantejàremuns punts o criteris d’ensenyament i d´aprenentatge comuns a l´hora d´impartir la docència i tenir encompte aspectes com: la importància de la llengua oral i la llengua escrita, la penalització de faltesd’ortografia, la importància de la lectura d’un llibre per trimestre, la nomenclatura o el sistemad’anàlisi sintàctica, evitar repeticions, buscar les mateixes pautes de treball, etc. Així doncs, ésimportant que hi hagi una estreta coordinació no sols entre les departaments de llengües sinó tambéamb l’equip docent en què formem part.
  • 17. 9. AVALUACIÓ 9.1 EL PROCÉS D’AVALUACIÓ Considerem l’avaluació com el procés formatiu en què l’alumnat constata l’assoliment dels objectius i, per tant, del procés d’aprenentatge. Aquesta avaluació ha de presentar unes característiques bàsiques: - Ha de ser processual, al llarg de tot el procés d’aprenentatge. - Ha de ser integral, és a dir, ha de comprendre tots els elements de l’actuació educativa. - Ha de ser sistemàtica i continuada, s’ha de fer en cada part del procés i ha de tenir en compte les avaluacions anteriors. - Ha de ser estructurant, és a dir, ha de permetre reajustar el procés. - Però especialment ha de ser diferenciada i criterial, és a dir, s’ha de basar en els criteris i els instruments que negocien el professorat i l’alumnat, i ha de tenir un protagonista: l’alumnat, sempre assessorat pel professorat. Seguint la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, l’avaluació haurà de ser de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tant, haurà de tenir les fases següents: a) Fase inicial, en la qual caldrà tenir en compte els coneixements previs de l’alumnat amb l’objectiu de detectar-hi possibles problemes o limitacions que hauran de ser corregits en aquesta primera etapa. b) Fase contínua o formativa, que és la que permet una valoració del procés d’aprenentatge de cada alumne en qualsevol moment. Amb aquesta finalitat, haurem de portar un control de les tasques, les pràctiques i els exercicis fets a classe i a casa. També caldrà valorar l’interès i la participació de l’alumnat. c) Avaluació final-sumativa a partir d’una prova objectiva final que pot constar de preguntes breus o de desenvolupament, com també de qüestions més pràctiques, com per exemple, comentaris de text.
  • 18. 9.2 CRITERIS DE QUALIFICACIÓ I PROMOCIÓ D’acord amb la Llei orgànica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat de l’educació, lesqualificacions s’hauran de formular en xifres d’1 a 10, sense decimals. Les qualificacions iguals osuperiors a 5 punts es consideraran positives, i les restants, negatives. Aquesta Llei també estableix, en el context de l’avaluació contínua, que la valoració positivadel rendiment de l’alumnat en una sessió d’avaluació significarà que aquest haurà assolit els objectiusprogramats i que haurà superat totes les dificultats que havia mostrat anteriorment. Per tant, capalumne/a no podrà obtenir una qualificació positiva en una avaluació si no ha adquirit els contingutsmínims des del començament del curs fins al moment de l’avaluació. Pel que fa al sistema d’avaluació, com a norma general els diferents tipus de continguts elsavaluarem, orientativament, d’acord amb la proporció següent2:1. Els coneixements de continguts (50% de la nota final). Caldrà comprovar els coneixements a travésde: - Proves de coneixement escrites i orals. - El domini de l’expressió oral i escrita per explicar convenientment els coneixements. - L’ús adequat de l’anàlisi crítica. Així mateix, caldrà valorar la coherència a l’hora d’expressar les idees tant en les provesescrites com en les orals.2. Els procediments (30% de la nota final). Caldrà tenir en compte els aspectes següents: - La prova de lectura. Encara que cal fer constar que la lectura del llibre és obligatòria i eliminatòria pel que fa a la nota de l’avaluació, és a dir, qui no hagi llegit el llibre no pot aprovar el crèdit. - La indagació i la investigació per arribar al coneixement. - El treball en grup. - El quadern de classe (la neteja, l’ordre, la conservació, l’organització dels continguts, etc.) - El treball individual (realització d’esquemes, síntesis, dictats, comentaris de text, etc.)3. L’actitud (20% de la nota final). Caldrà tenir en compte els aspectes següents: - L’assistència a classe i la puntualitat. - La participació i el comportament adequat a classe. - La solidaritat i la tolerància. - La participació activa a l’aula. - El manteniment de l’aula i del material d’aquesta, i el lliurament dels treballs en els terminis previstos.2 Aquest sistema és el que aplicarem al grup-clsse, mentre que a l´apartat 9.3 d´aquesta programació explicitem quin sistema establiremper a avaluar els alumnes que tinguin dificultats en l´aprenentatge o treballin amb un currículum adaptat (ACI, ACIS, etc.).
  • 19. No obstant, com que l’avaluació és contínua i integradora, no hi haurà recuperacionsd’avaluacions. Solament en casos molt especials —absència a l’examen per malaltia o per qualsevolaltra causa justificada— es repetiran les proves objectives el dia que considerem oportú. L’alumnat no avaluat positivament al mes de juny podrà presentar-se a unes provesextraordinàries a finals del mes de juny. Respecte a l’alumnat que promocioni de tercer a quart d´ESO amb l’assignatura de catalàpendent, se li atorgarà un dossier a realitzar trimestralment durant el curs de 4t. d’ESO. A més, a finalde curs se li realitzarà una prova escrita sobre els dossiers i aprovarà l’assignatura pendent sempre quesuperi l’examen i hagi entregat els dossiers complets i correctes. 9.3 CRITERIS I PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ DE LA MATÈRIA DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES PER A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECÍFIQUES Lògicament, no podem avaluar tot l’alumnat igual, sinó que com a professors haurem de tenir en compte la diversitat de l’alumnat a l’aula a l’hora de programar i de fer les classes. El perfil d’aquest alumnat respon habitualment a nois i noies amb dificultats físiques, psíquiques o conductuals; a més de l´alumnat nouvingut cada dia més abundant en la realitat de l’aula . Però com bé diu la LOCE el currículum ha de ser obert i flexible perquè s’adapti a les necessitats bàsiques dels nostres alumnes. Així doncs, en l’avaluació dels nois i noies amb necessitats educatives específiques haurem detenir en compte la diversitat dels estudiants, les capacitats particulars de cadascú i la voluntat d’esforç. En el cas de l’alumnat amb necessitats educatives específiques que tingui problemes amb elseguiment del ritme del grup base, caldrà valorar molt més l’interès a classe, el comportamentindividual i els procediments que no els continguts. Així, per a aquest alumnat, els criteris d’avaluacióque tindrem en compte s’estructuren de la manera següent: - 40% (procediments). - 30% (conceptes). - 30% (actitud i valors). Dins d’aquest grup d’alumnat, caldrà tenir una especial atenció amb aquell que tingui necessitats educatives específiques perquè segueixin el perfil d´alumnes nouvinguts i presentin dificultats importants d’accés al currículum a causa de l’idioma i del desconeixement de les llengües vehiculars de l’ensenyament. En l’altre extrem, també caldrà tenir en compte a l’hora d’avaluar la presència d’alumnessuperdotats, el nivell d’aprenentatge i de coneixements dels quals és més elevat que el de la resta decompanys i companyes.
  • 20. 9.4 PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS PREVISTOS PER AVALUAR L’APRENENTATGE DE 3 L’ALUMNAT I SEGUIR-NE LA PROGRESSIÓ Els procediments per a avaluar l´aprenentatge de l´alumnat i seguir-ne la progressió sóndiversos, nosaltres utilitzarem els següents: - Proves escrites ( 2 parcials per crèdit i controls de progrés). - Qüestions i exercicis fets i corregits a classe, o fets a casa i corregits a classe. - El quadern de classe de l’alumnat. - Qüestions i preguntes orals formulades per la professora a l’aula durant el temps de classe. - Treballs fets per l’alumnat individualment o en grup. - Anotacions sobre l’actitud de l’alumnat a classe: interès cap a la matèria, comportament amb els companys i les companyes, respecte cap a la professora, etc. - Controls de lectura. - Altres activitats com ara exposicions orals, sortides...10. RECURSOS DIDÀCTICS I MATERIALS a) La pissarra: com a instrument fonamental en les classes teòriques i pràctiques per escriure-hi el guió dels temes, els esquemes i el vocabulari específic de cada unitat. b) El llibre de text: es marcarà al començament del curs per tenir un guió a seguir. Se seleccionarà aquell manual que s’ajusti als continguts de les unitats didàctiques que hem preparat. c) Les lectures: per cada trimestre s’haurà de llegir una lectura que ens servirà com a base d’un text on poder treure més d’un eix transversal. Així llegirem: • Trimestre 1: Bitllet d’anada i tornada.4 Gemma Lienas. Empúries S.A. Editorial. • Trimestre 2: Mossegar-se la cua . Manuel de Pedrolo. Edicions 62. Col·lecció El Cangur. • Trimestre 3: Tex . Susan E. Hinton. Alfaguara. Grup Promotor. Sèrie Vermella.3 En l’annex 4 adjuntem quatre graelles per a avaluar aquest procés: una per l’avaluació de la unitat didàctica, altra sobre el seguiment diari de laprogramació, una per a l’avaluació de l’alumnat, i per últim altra amb els alumnes de cada grup i els objectius terminals de cada unitat.4 En l’annex 5 adjuntem model de prova escrita d’aquest llibre.
  • 21. d) Diccionaris: és recomanable que l’alumnat tingui un diccionari tant monolingüe com bilingüe. Caldrà ensenyar a l’alumnat com utilitzar-los, així com saber on trobar la informació. A l’aula sempre tindrem un diccionari multilingüe.e) Recursos audiovisuals: com ara l’ordinador i el canó projector, l’equip d’àudio, el vídeo, el televisor, el retroprojector, la càmera de vídeo i/o fotogràfica, revistes, periòdics, conferències, internet, etc.f) Recursos per a l’atenció a la diversitat : - Grup Promotor Santillana : tenim quaderns sobre expressió escrita, comprensió lectora, d’ortografia, etc. - Eumo editorial : sobre lèxic, Llibreta autocorrectiva de vocabulari (1a, 2a i 3a). - Editorial Teide : col·lecció Quòrum amb quaderns d’ortografia, morfologia, sintaxi, lèxic, lectura eficaç, redacció, lectura literària i comunicacions escrites. - Materials de suport per al professorat (II) publicat pel Departament d’Ensenyament. Recursos per a l’aprenentatge de la llengua amb alumnat nouvingut.g) Recursos informàtics: • Per a no-catalanoparlants: 1- A l’abast. Comunicació bàsica en la llengua catalana http://www.caib.es/sac/ 2- Diàleg multimèdia. Curs català bàsic [CD-ROM] 3- Diccionari infantil il·lustrat català-àrab ( a partir de 3 anys) http://www.edu365.com/catala_arab 4- Galí. Guia per l’autoaprenentatge de la llengua interactiu [CD-ROM] 5- Guies de conversa universitària http://www.ub.edu/slc/conversa 6- Intercat http://www.intercat.gencat.es 7- Verbix 4.0d per a Windows http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml , http://www.softcatala.org/prog9.htm 8- Vincles http://www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm 9- Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges http://cultura.gencat.es/llencat/publicacions/viure.htm 10- Xarranca: jocs per a l’aprenentatge del català oral per a nouvinguts http://www.entrecultures.org/04_calidos/04_xerranca. Htm 11- Activitats Clic http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/info/index.htm 12- Interferències català-castellà (ESO) http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act74.htm 13- Activitats d’ortografia catalana (ESO): http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act10.htm 14- Els accents (ESO) http://www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/lleng/act08.htm
  • 22. 15- Catacroc ftp://ftp.uab.es/pub/docs/Catacroc 16- Català multimèdia: nivells B i C [CD-ROM] 17- Clicat. Curs interactiu de llengua catalana[CD-ROM] 18-Diversitat [CD-ROM] 19-edu365.com(llengua catalana) http://www.edu365.com/eso/muds/catala/index.htm 20- GEX http://www.ub.es/slc/ffll/accgex.htm 21- Normativa i estàndard: http://www.geocities.com/Athens/Agora/6491/cc6.html 22- Practicat, pràctiques de llengua catalana: http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu? REG=practcat 23- Programa d’Ensenyament de la Llengua Catalana: http://pelc.uib.es/recursos/index.html 24- Quadern digital: escriure a l’ESO http://www.xtec.es/aulanet/quadern 25- Servei d’Autoformació en Llengua Catalana: http://www.upf.es/gl/salc/index.htm 26- Wintick: http://www.xtec.es/-psanz/index.htm http://www.xtec.es/cgi/programari_educatiu?REG=wintick• Socioligüística 1- Eurollengües [disquet] 2- Grup català de sociolingüistica http//www.sociolinguistica.org/ 3- Joc de les Llengües d’Europa [CD-ROM] 4- Lingua +. Una llengua, una vida més [CD-Rom] 5- Sociolingüística a secundària http://www.xtec.es/sedec/socio.html• Literatura 1- Associació d’escriptors en llengua catalana http://www.escriptors.com/ 2- El gust per la lectura http://www.xtec.es/sedec/dossiersgust.html 3- Escola Oberta. Llengua i Literatura: http://www.xtec.es/recursos/catala/index.htm 4- Hudà! Joc de literatura de les Illes Balears [CD-ROM] 5- Institució de les Lletres Catalanes http://cultura.gencat.es/ilc/ 6- Literària http://www.libreweb.com/literaria/ 7- Magisteri Teatre Mag Poesia http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/index.html 8- Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia: http://www.geocities.com/Area51/Zone/7461• Diccionaris i base de dades terminològiques. 1- Diccionari de la llengua catalana. [CD-ROM] http://pdl.iec.es 2- Gran diccionari de la llengua catalana http://www.grec.net/home/cel/dicc.htm 3- Hiperenciclopèdia http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec 4- Diccionari Català-Castellà/Castellà-Català [CD-ROM]
  • 23. 5- Diccionari de la llengua catalana multilingüe castellà-anglès-francès-alemany http://xtec.es:8800/usuaris/grec 6- Dídac http://www.xtec.es:8800/usuaris/grec 7- Termcat http://www.termcat.es/ • Traductors 1- SALT- 2 http://www.cult.gva.es/dgoiepl/salt/ 2- traductor InterNOSTRUM http://www.internostrum.com/ • Correctors ortogràfics 1- Diccionari català per a Microsoft Word 97 i Microsoft Word 2000 http://www.geocities.com/ofimatika/worcat.htm 2- WordCorrect 4.0 http://www.softcatala.org/prog25.htm • Assessorament lingüístic a la xarxa 1- Consorci per a la Normalització Lingüística http://www.cpnl.org 2- Institut d’Estudis Catalans http://www.iecat.net 3- Llengua catalana http://cultura.gencat.net/llengcat/ 4- Servei d’Assessorament Lingüístic i Traducció http://www.cult.gva.es/dgiepl/salt • Motors de cerca i utilitats en català 1- Catalunya on-line http://www.catalunyaonline.com 2- Cercador http://www.cercador.com/ 3- CerCAT http://www.cercat.com/ 4- Google http://www.google.com/intl/ca/ 5- La Tecla http://www.latecla.com/ 6- La Teranyina http://www.teranyna.net/ 7- Nosaltres http://www.vilaweb.com/nosaltres/ 8- Som-hi http://www.som-hi.com/index.cgi 9- Yahoo http://ct.yahoo.com/ Al costat de tot aquest material, l’alumnat tindrà a la seva disposició tot el material de recercad’informació a la biblioteca del centre i a la biblioteca municipal. Haurem de fomentar en l’alumnataquest tipus d’activitats i d’actuar, en tot moment, com a guia i ajuda en aquest procés de recercad’informació i d’investigació.
  • 24. 11.ELS EIXOS TRANSVERSALS La formació integral de l’alumnat és una de les finalitats de l’educació i, per tant, el treballd’alguns dels continguts del currículum, més enllà del seu vessant purament conceptual, abastenmoltes dimensions de la personalitat humana. Els eixos transversals tenen una incidència multidisciplinar perquè la totalitat de les matèries —en la mesura en què el treball sistemàtic dels continguts ho permeti— han de possibilitar el treballard’una sèrie de continguts que ultrapassen els que es poden assolir només des d’una matèria. Des d’aquest punt de vista, cadascuna de les matèries haurà d’incidir en el treball dels eixostransversals amb la finalitat de participar d’un objectiu més ampli i global. Des de l’àrea de Llengua catalana i literatura, procurarem que tant la tria dels textos a treballarcom de les activitats que se’n derivin permetin: · Que es tinguin en compte els principis, valors i les actituds en què es fonamenta l’educació secundària obligatòria. · El treball dels objectius relacionats amb el respecte, la tolerància, la solidaritat o l’esperit crític, entre d’altres. · Ser especialment sensibles en el plantejament de les tasques de manera tal que no fomentin la desigualtat. · Evitar qualsevol mena de discriminació de manera que a través d’una educació en igualtat es potenciï el respecte envers l’altre sexe. · Que no hi hagi cap tipus de desigualtat per raons de creences religioses o de diferències racials. · Un treball comprensiu i integrador. · Un treball flexible que pugui ser adaptat a la diversitat d’alumnes que tenim a l’aula.12.ATENCIÓ A LA DIVERSITAT Aquest punt ja l’hem esbossat una mica al llarg del nostre treball quan hem parlat de lametodologia, els recursos o l’avaluació. En el cas de la nostra matèria, al sistema educatiu deCatalunya, tenim la sort de disposar de grups de reforç i d’adaptació curricular ja que és instrumental.5Cal deixar clar que les unitats didàctiques d’aquesta programació estan orientades a un perfild’alumnat de grup classe. Però com bé diu la LOCE, el currículum ha de ser obert per poder tenirmodificacions i adaptacions. Unes adaptacions tan diverses com sigui la realitat de la nostra aula, ja5 Són assignatures instrumentals: català, castellà i matemàtiques.
  • 25. que podem tenir nois i noies amb dificultats físiques, psíquiques, conductuals i/o potser nouvinguts.Per a cadascú haurem de fer una programació diferent, i adaptar-la a les seves necessitats bàsiques. Sobre aquesta tipologia d’alumnat prioritzarem l’aprenentatge de la llengua abans que laliteratura, primer cal expressar-se tant oralment com per escrit i deixar per últim terme la literatura. Tanmateix, cada centre preveu diferents maneres d’abordar l’atenció a la diversitat com puguinser: - Crèdits variables: poden funcionar com a reforç o com ampliació del crèdit comú. - Adaptacions curriculars no significatives: aquestes consistirien en agrupaments flexibles iritmes diferents. És a dir, fer agrupaments flexibles en les àrees instrumentals ja que són les que podenplantejar més problemes. - Adaptacions curriculars significatives: consisteixen bàsicament en l’adequació dels objectiuseducatius, l’eliminació o la inclusió de determinats continguts essencials i la modificació consegüentdels criteris d’avaluació. Estaria destinada per a l’alumnat amb necessitats educatives especials tantamb limitacions físiques, psíquiques o sensorials, actitudinals i conductuals. - Programes de diversificació curricular: consistiria en adaptar globalment el currículum del’ESO a les necessitats individuals de determinats alumnes, amb una organització diferent del’establerta amb caràcter general, que ha d’atendre les capacitats generals recollides en els objectiusd’etapa. El perfil de l’alumnat ha de ser de 16 anys o que els compleixin durant l’any que comença elcurs, escolaritzats en el segon cicle de l’ESO i amb dificultats serioses d’aprenentatge i/o motivació.L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT EN L’ÀREA DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA L’objectiu fonamental de l’ESO és atendre les necessitats educatives de tot l’alumnat. Peròaquests alumnes tenen una formació diferent (provenen de centres educatius diversos...), uns interessosdistints, unes necessitats diverses… Per això, l’atenció a la diversitat ha de convertir-se en un aspectecaracterístic de la pràctica docent diària. Aquesta atenció s’inclou en tres nivells o plans: en laprogramació, en la metodologia i en els materials6. • Atenció a la diversitat en la programació: Tenint en compte totes les matisacions respecte a aquest punt que hem fet anteriorment, nopodem oblidar tampoc que, al grup-classe de quart d´ESO, ens trobarem amb continguts en els qualsl’alumnat mostri un nivell menys homogeni. Tal és el cas, per exemple, de l’ortografia. En efecte, el nivell de correcció ortogràfica varia molt d’uns alumnes a altres. El treball enortografia no pot ser uniforme. Aquest fet aconsella organitzar els continguts ortogràfics per a aplicar-los amb tota flexibilitat en el moment i amb la intensitat que cada alumne o alumna requereixi. Hem de6 En l’apartat de recursos i materials, punt núm.10 d’aquesta programació, ja s’esmenta els tipus de materials que podem fer servir.
  • 26. tenir present també que no tots els alumnes adquireixen al mateix temps i amb la mateixa intensitat elscontinguts tractats. Per això, hem de treballar de manera que assegurem un nivell mínim per a totl’alumnat al final de l’etapa. • Atenció a la diversitat en la metodologia: L’atenció a la diversitat està prevista també en la metodologia i en les estratègiesdidàctiques concretes que s’aplicaran a l’aula. Aquestes estratègies afecten fonamentalmentl’ensenyament del lèxic i l’ensenyament de l’expressió oral i de l’expressió escrita. Quant a l’ensenyament del lèxic, el realitzarem a partir dels usos reals que aporta l’alumnat a lesaules. Es tracta, per tant, de respectar els usos i les diferències individuals, i a través d’aquests, buscarestàndards que permeten que es produeixin. Pel que fa a l’ensenyament de l’expressió tant oral com escrita, i tenint en compte els objectius del’àrea, proposem, més que una atenció a les diferències individuals, un ensenyament individualitzat enquè es tinguin en compte els aspectes següents: el punt de partida de cada alumne o alumna, les sevesdificultats específiques i la seva zona de desenvolupament pròxim. Així, per exemple, és difícil plantejar-se l’ensenyament efectiu de la composició escrita d’unamanera que no sigui personalitzada, i el mateix cal dir de l’ensenyament d’estratègies i deprocediments que millorin la comprensió i l’expressió oral. Això no vol dir que l’alumne o alumnatreballi de forma aïllada; ben al contrari, farem tot el possible per crear un ambient de socialització quefaci palesa la funció comunicativa del llenguatge i la introducció de mecanismes de cooperació(correcció col·lectiva, pluja d’idees, treballs en grup, posades en comú, etc.)13.UNITATS DIDÀCTIQUES Presentem totes les unitats didàctiques en un quadre per tal de poder ser pràctics alhora devisualitzar el seu contingut. Aquest quadre és uniforme i conté:  número de la unitat i títol,  un petit anunci de la Competència en Comunicació Lingüística, que preveu la LOE pel curs 2007/2008 relacionada amb la resta de Competències Bàsiques,  una introducció,  els objectius didàctics,  els continguts: conceptuals, procedimentals i actitudinals,  els objectius terminals,  la temporització,  els eixos transversals,
  • 27.  l’avaluació,  els recursos pedagògics,  i les activitats que podem realitzar. La unitat 1 presenta totes les activitats completament desenvolupades, excepte les activitatsd’avaluació que estan en l’annex 7 . Les activitats de totes les unitats apareixen en l’apartat d’annexos.La col·locació idònia hagués estat a continuació de cada unitat . La limitació de fulls ha impeditaquesta acció. S’han seqüenciat els continguts de cada unitat, dels més fàcils als més difícils; per exemple:partim dels components de l’oració simple i arribem a les oracions subordinades adverbials, passantper les coordinades i la resta de subordinades. D’aquesta manera arribem a continguts més complexosquan l’alumnat ha assolit un major grau de maduresa. L’ortografia no apareix en la programació de les unitats perquè és un contingut que apareixexplícitament en el Decret, que ens basem en tot moment, com a correcció gramatical . Degut a laseva importància, serà un paràmetre que es vigilarà al llarg del curs en tot tipus d’activitats com:dictats, redaccions, activitats d’avaluació, avaluacions inicials, i altres. A partir de l’anàlisid’aquestes observacions i valoracions posteriors podrem prendre les decisions conseqüents peractuar. Aquesta actuació serà a nivell individual o general. A nivell individual es pot treballar de forma autocorrectiva : entregant fitxes de l’erradacomesa , com s’escriuria de forma correcta i la norma ortogràfica (o excepció) que s’ha fet,mitjançant programes informàtics d’ortografia, i altres. A nivell general caldria preparar un dossier semblant al dels pronom febles (annex 8) denormes ortogràfiques. Cal recordar que la programació ha de ser flexible en funció de l’avaluació i que l’avaluació ésun mitjà i no una finalitat.
  • 28. UNITAT 1 Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa LA CONVERSA Comunicació oral INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSCom a unitat d’introducció del curs del darrer cicle d’ESO, convéque introduïm un resum panoràmic del que treballarem al llarg del 1. Ordenar cronològicament els moviments literariscurs quant a la literatura del S.XX; que motivem els alumnes amb un i autors més significatius al llarg del S.XX.lèxic que els és proper i útil: l’esport i iniciem la gramàtica per les 2. Contextualitzar històricament la literatura delabreviacions, de contingut fàcil. A més, repassarem les propietats S.XX.textuals d’adequació, que es van treballar a 2n d’ESO i la conversa, 3. Assimilar què signifiquen les abreviatures.tipologia textual que ja va ser treballada a 1r d’ESO. 4. Redactar una conversa.A banda d’això, també explicarem quins són els criteris de 5. Representar una conversa.presentació dels dossiers de llengua i de literatura, el material 6. Reconèixer els registres formals i els informals.necessari (incloent els tres llibres de lectura) i els criteris 7. Adquirir lèxic esportiu.d’avaluació, continguts i objectius perseguits i que treballarem al 8. Responsabilitzar-se en el treball de classe.llarg del curs. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Valors , normes i Procediments conceptuals actitudsÚs de la llengua 1. Elaboració d’una conversa escrita. 1. Rigor en la presentació dels1. Tipologia textual: la conversa. 2. Simulació oral d’una conversa. dossiers de llengua i literatura.2. Propietats del text: adequació (registres 3. Identificació dels registres formals i 2. Responsabilitat en dur elformals i registres informals). informals. material escolar. 3. Puntualitat en l’entrega delsEstudi de la llengua 4. Ampliació del lèxic esportiu. treballs.3. Vocabulari : els esports. 5. Classificació dels diferents tipus 4. Respecte per l’expressió oral4. Abreviacions: concepte i classes d’abreviacions. dels companys.(abreviatures, sigles, acrònims i símbols). 6. Interpretació de les abreviacions. 5. Constància en el treball. 6. Participació en elLiteratura debat/classe.5. S.XX: característiques generals: context 7. Observació del context històric europeueuropeu, història de Catalunya i línia i català del S.XX.cronològica dels moviments literaris a 8. Construcció d’una barra cronològicaCatalunya (modernisme, noucentisme, distingint els moviments literaris.avantguarda, realisme i novel·lapsicològica). OBJECTIUS TERMINALS 28 , 29 , 30 , 36 , 37 , 38 , 39 i 41 TEMPORITZACIÓ 11 h.
  • 29. La diversitat intercultural. Parlar bé facilita la comunicació i millora la EIXOS TRANSVERSALS interacció. humana. Tenir consciència que la història i la literatura estan íntimament unides i tenen moltes característiques educatives. AVALUACIÓ Presentació de textos: diàleg a classe ,bateria de preguntes, qüestionaris per tal INICIAL de saber els coneixements previs de l’ alumnat. Veure model Annex 6. Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica FORMATIVA constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos... 1. Distingeix els moviments literaris i els principals esdeveniments històrics del S.XX. QUÈ S’AVALUA? 2. Amplia el vocabulari esportiu. Continguts: 3. Integra el que signifiquen les abreviatures. Conceptes, procediments i actituds. 4. Es compromet a treballar i s’esforça. 5. Participa oralment. Nivell bàsic. L’alumnat d’aquest nivell pot realitzar activitats de reforç . Són els/les alumnes que reconeixen les abreviatures i símbols, redacten la conversa i la representen, ordenen els moviments literaris i distingeixen els registres formals dels informals. COM S’AVALUA? Nivell mitjà Continuadament i diferenciada: Els/les alumnes situen autors dins dels moviments literaris i en el context − Activitats de la unitat − Activitats d’avaluació històric, llegeixen la conversa amb l’entonació adequada, coneixen les sigles, i − Activitats de reforç amplien lèxic i abreviatures. − Activitats d’ampliació Nivell avançat. Els/les alumnes d’aquest nivell poden realitzar activitats d’ampliació. Els que saben adequar el text al registre, llegeixen fragments complementaris de literatura del S.XX, redacten la conversa sense faltes de sintaxi i ortografia, dominen les sigles i coneixen els acrònims. RECURSOS PEDAGÒGICSDos dossiers: un per literatura i un per llengua; el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC o EC. Anunciar els tres llibresde lectura obligatòria que llegiran al llarg del curs: − Bitllet d’anada i tornada. Gemma Lienas. − Mossegar-se la cua. Manuel de Pedrolo. − Tex. Susan E. Hinton.Ordinador amb equip d’àudio per escoltar la conversa : La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ 10’’].
  • 30. Activitats unitat 1Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i /o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA – AUDICIÓAudició de la conversa:− La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ i 10’’].Del programa El món a RAC 1 del 27/09/2005.Altres “paraules del dia”: mileurista, xenofòbia, tetrabrich, TAE i Axtèrix, Ronaldinho, pandèmia,suburbi.http://www.laradioalacarta.com/informacio_Ramon%20Solsona.htmlÚS DE LA LLENGUA1.- Improvisa dues converses telefòniques: una de formal i una d’informal.2.- Relaciona cada una de les fórmules pròpies d’una de les conversa telefòniques, que has improvisat,amb la funció que li correspon. Per exemple: - Digui’m?  Despenjar.3.- Escriu un diàleg per telèfon entre una persona que truca a una empresa per demanar feina i lapersona encarregada de seleccionar el personal. Assenyala amb una F els mots que formen part d’ unregistre formal i amb una I els que formen part d’ un registre informal.4.- Representa amb els teus companys aquest diàleg.LÈXIC1.- Porta fotos d’esports i escriu el nom dels equipaments i estris necessaris.2.- Recull el nom de tots esports de tota la classe i classifica‘ls en els camps lèxics següents: a l’aire,estadi, camp-muntanya, mar-riu.3.- Escriu el nom de quinze esports col·lectius i cinc d’individuals.4.- Elabora preguntes del tipus: Té nom d’animal i és un estil de natació.5.- Contesta les preguntes elaborades pels companys per parelles.
  • 31. ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Què volen dir les sigles més habituals a les dades del destinatari en una carta: ptge., H. Sr , av., c/,esq., ctra., apt., trav.?2.- A quines abreviatures corresponen aquestes paraules: després de Crist, Excel·lentíssim senyor,hora, dimecres, tercer, habitants, introducció i, sense número?3.- Què signifiquen: PIB, PIME, FM, NIF, RACC, IRPF, DOGC, VIH, IPC i MAC?LITERATURA1.- Relaciona els escriptors amb les obres i l’any de publicació.2.- Enumera les característiques d’un moviment literari determinat.3.- Explica resumidament els principals fets històrics que va viure Catalunya al S.XX.4.- Esquematitza els principals fets històrics europeus.5.- Situa els moviments literaris en un eix cronològic.Activitats d’avaluacióAquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7 : és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1.Activitats de reforçÚS DE LA LLENGUA1.- Per parelles, improvisa una conversa a classe d’una de les situacions comunicatives següents:denuncia la pèrdua del DNI a la policia, al tren amb un cap rapat o sol·licita jugar a futbol al pati.2.- Per parelles, llegiu de forma expressiva una conversa, tot interpretant els rols. Adapteu el to ientonació que marquen els signes de puntuació.3.- En quin registre pertany aquesta entrevista? Per què?LÈXIC1.- Escriu el màxim nombre d’ anglicismes del món de l’ esport que sàpigues.2.- Relaciona tos els anglicismes que has recollit amb la paraula catalana que li correspon. P. e.: “match”  partit.
  • 32. 3.- Escriu el nom de sis esports, com a mínim, aquàtics, gimnàstics o bé de motor.FONÈTICA I ORTOGRAFIA1.- Escriu tres faltes d’ ortografia que repeteixes i escriu al costat la paraula correcta . Explica la normaortogràfica que infringeixes.LITERATURA1.- Busca informació sobre un moviment literari en concret i copia el més important.2.- Porta fotos o llibres sobre un determinat moviment, autor o llibre.Activitats d’ampliacióÚS DE LA LLENGUA1.- Elabora una llista de les normes d’obertura, manteniment i tancament d’una conversa telefònica ipractiqueu-les.2.- Transforma el text en registre informal.3.- Indica les característiques pròpies de dels registres formals i informals que presenten els textos.LÈXIC1.- A veure si saps la diferència entre les paraules: circuit/estadi, velòdrom/hipòdrom...2.- Escriu la paraula més correcta en cada cas. P. e., cavalcar/cavalgar, cursa/carrera.ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Què volen dir les sigles que podem trobar en un article, manual o assaig? Op. cit, n.b n. del t., v. t.,etc., ed., p. ex , cap.LITERATURA1.- Documentat sobre el S.XX i redacta un text expositiu.2.- Quins invents es van fer al llarg del S.XX?3.- Relaciona uns textos determinats amb el moviment al qual pertany.
  • 33. UNITAT 2 LA NARRACIÓ Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS Comunicació escritaLa unitat 2 de la programació de 4t d’ESO té les següents 1. Treballar els textos narratius i fer-ne pràctiques.finalitats: estudiar la narració i la cohesió textual; 2. Usar el vocabulari específic de la unitat.reconèixer el subjecte i el predicat d’una oració, i situar 3. Estudiar les principals formes de cohesió d’un text.l’alumne/a en el context del modernisme per ensenyar-li les 4. Reconèixer els constituents bàsics de l’oració.característiques bàsiques d’aquest moviment i, a la vegada, 5. Conèixer les característiques més generals delmostrar-li els trets fonamentals de l’obra de Joan Maragall. modernisme i fer una aproximació a l’obra de Joan Maragall. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsÚs de la llengua 1. Lectura expressiva d’un text narratiu. 1. Participació i iniciativa en activitats1. Tipologia textual: la narració. 2 .Comprensió i producció de missatges orals.2. Propietats del text: la cohesió. orals i de textos escrits del tipus: 2. Interès per l’expressió escrita narració. personal.Estudi de la llengua 3. Pràctica del vocabulari temàtic: els 3. Interès per la lectura i sensibilització3. Vocabulari temàtic: els vehicles. vehicles. per la literatura.4. Funcions sintàctiques: el subjecte 4. Reconèixer la cohesió com una de 4. Valoració de la llengua com ai el predicat. les propietats que ha de tenir qualsevol instrument del propi creixement text. intel·lectual.Literatura 5. Reconèixer els constituents bàsics de 5. Interès per conèixer la llengua com a5. El modernisme: Joan Maragall. l’oració: subjecte i predicat. sistema. 6. Lectura i comentari de textos 6.Adequació a les normes convencionals corresponents al modernisme. de l’expressió escrita. OBJECTIUS TERMINALS 33 , 34 , 35 , 40 i 44 TEMPORITZACIÓ 11 h. Educació moral i cívica. Escriure bé facilita la comunicació i millora la interacció EIXOS TRANSVERSALS humana. AVALUACIÓ INICIAL Presentació de textos: diàleg a classe ,bateria de preguntes, qüestionaris per tal de
  • 34. saber els coneixements previs de l’ alumnat. Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, FORMATIVA ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos. 1. Identifica un text narratiu. 2. Crea un text narratiu. QUÈ S’AVALUA? 3. Identifica les principals formes de cohesió d’un text. Continguts: 4. Aplica correctament el vocabulari temàtic. Conceptes, procediments i actituds 5. Identifica els constituents bàsics de l’oració. 6. Identifica els trets fonamentals del modernisme i de l’obra de Joan Maragall. 7.Participa activament a la classe i presenta els deures puntualment. Nivell bàsic Està marcat pels objectius didàctics de la unitat. L’alumne/a ha de saber com és un text narratiu; ha de reconèixer les principals formes de cohesió d’un text; ha d’identificar els constituents bàsics de l’oració; ha de conèixer els trets bàsics del COM S’AVALUA? modernisme, i usar correctament el vocabulari temàtic. Continuadament i diferenciada: Nivell mitjà − Activitats de la unitat A més a més de les competències que consten en l’apartat anterior, l’alumne/a − Activitats d’avaluació comentarà textos modernistes, crearà textos narratius sense massa error ortogràfics − Activitats de reforç i analitzarà els constituents bàsics de l’oració. − Activitats d’ampliació Nivell avançat A més de tot el que he esmentat en els anteriors apartats, l’alumne/a reconeixerà i analitzarà amb facilitat textos modernistes, els constituents bàsics de l’oració i estarà molt familiaritzat amb els textos narratius. RECURSOS PEDAGÒGICSFragments de textos narratius de Joan Maragall: La vaca cega.http://cultura.gencat.es/llengua/socio/ensenya.htm. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 2 en l’apartat d’annexos.
  • 35. UNITAT 3 LA DESCRIPCIÓ Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS Competència cultural i artística Aquesta és la darrera unitat del 1r trimestre de 4t 1. Conèixer el text descriptiu.d’ESO fa de colofó. Està dividida en tres parts ben 2. Identificar la descripció objectiva i subjectiva.diferenciades. En la primera, treballarem el text 3. Identificar els principals errors de coherència textual.descriptiu i dins les propietats textuals III: la 4. Elaborar coherentment textos de caràcter argumentatiu.coherència textual que és ja l’última de les 5. Emprar el vocabulari dels oficis.propietats vistes en el curs. A més, el vocabulari 6. Reconèixer i classificar els complements directe, indirecte i dedels oficis que pot ser útil per a la vida laboral. En règim verbal.la segona part, ens centrem en les funcions 7. Substituir pels pronoms febles adequats els complements directe,sintàctiques del CD, CI i CRV. I en l’última part, indirecte i de règim verbal d’una oració.acabem el Modernisme II on treballarem la novel·la 8. Distingir els complements directes dels indirectes.amb l’obra de Víctor Català i el teatre amb la de 9. Usar adequadament les combinacions de més d’un pronom feble.Santiago Rusiñol. 10. Conèixer el context literari i polític del segle XIX. En aquesta unitat es tanquen les propietats textuals 11. Llegir comprensivament fragments de l’obra de Víctor Català i(adequació, cohesió, i coherència) de manera que de Santiago Rusiñol.tenen la resta del curs per poder-les posar en 12. Descobrir la importància suggestiva de la literatura.pràctica. CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsÚs de la llengua 1. Anàlisi del text descriptiu. 1. Adequació a les normes1. Tipologia textual: descripció. 2. Identificació de les descripcions objectives convencionals de l’expressió2. Propietats del text: coherència. i subjectives. escrita. 3. Elaboració de textos informatius i 2. Interès per a conèixer la llenguaEstudi de la llengua argumentatius de manera coherent. com a sistema.3. Lèxic: oficis. 4. Identificació dels principals errors de 3. Interès per l’expressió escrita4. Funcions sintàctiques: CD, CI, coherència textual. personal.CRV, pronominalització i 5. Pràctica de vocabulari temàtic dels oficis. 4. Sensibilització per la literatura.combinacions pronominals. 6. Localització i pronominalització dels complements directe, indirecte i de règimLiteratura verbal.5. El modernisme. Víctor Català: 7. Anàlisi i comprensió de fragments deSolitud. Santiago Rusiñol: L’auca l’obra de Víctor Català i de Santiago Rusiñol.del senyor Esteve. 8. Situació de les obres i els textos llegits en
  • 36. el seu context històric i literari. 34 , 35 , 36 , 37 , 38 , 39 , 40 , 41 , OBJECTIUS TERMINALS TEMPORITZACIÓ 11 h. 42 , 43 i 53 La convivència. El consum . El moviment modernista posa en relleu l’exclusivitat dels seus productes arquitectònics i culturals. Aquest fet és un acte de consumisme al EIXOS TRANSVERSALS igual que les festes modernistes que es feien a Sitges. És una època de contrast entre l’abundància i els moviments socials, on hi ha una convivència molt íntima. AVALUACIÓ Presentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes, qüestionaris per tal de INICIAL saber els coneixements previs de l’ alumnat. Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, FORMATIVA ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos. 1. Identifica un text descriptiu. 2. Identifica les principals formes de coherència d’un text. 3. Crea un text descriptiu amb coherència, cohesió i adequació textual. QUÈ S’AVALUA? 4. Aplica correctament el vocabulari temàtic. Continguts: 5. Identifica els constituents de l’oració: CD, CI, CRV, pronominalització i Conceptes, procediments i actituds combinacions pronominals. 6. Identifica els trets fonamentals del modernisme i de l’obra Víctor Català i Santiago Rusiñol. 7. S’ interessa per l’expressió escrita, per la lectura i per conèixer la llengua com a sistema. COM S’AVALUA? Continuadament i Nivell bàsic diferenciada: Pot fer activitats de reforç individualitzades. − Act. de la unitat Nivell mitjà Seguirà la teoria Constructiva, significativa. Aprendre a aprendre. − Act.d’avaluació Nivell avançat − Act. de reforç Pot realitzar activitats d’ampliació: treball periodístic i d’investigació. − Act. d’ampliació RECURSOS PEDAGÒGICSMaterial de l’alumne/a: llibre de text i quadern.Internet: www. Edu.365 CAT. ESO.Material elaborat pel professorat: dictat preparat, apunts.Realitzar la ruta del modernisme per Barcelona. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 3 en l’apartat d’annexos.
  • 37. UNITAT 4 L’ EXPOSICIÓ Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS Competència social i ciutadanaAquesta unitat de programació i Literatura se centra, 1. Identificar els elements textuals orals i escrits.principalment, en el treball sistemàtic de la sintaxi 2. Saber elaborar correctament textos expositius orals i escrits.de l’oració simple, els textos expositius i el 3. Distingir els complements verbals de la unitat i saber-ne lanoucentisme. Aquest treball ajudarà a proporcionar pronominalització.a l’alumnat les eines necessàries per la seva 4. Reconèixer els trets principals de la literatura catalanaexpressió oral i escrita, alhora que impulsarà contemporània en alguns autors.definitivament la comprensió lectora i la capacitat 5. Comentar textos noucentistes atenent els aspectes formals i dede dominar la sintaxi. contingut, l’autor i l’època. 6. Representar esquemàticament l’anàlisi d’una oració simple. CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsUs de la llengua 1. Comprensió i producció d’un text 1. Participació i iniciativa en activitats1. L’exposició . expositiu. orals col·lectives. 2. Lectura expressiva. 2. Interès per la lectura.Estudi de la llengua 3. Anàlisi gramatical de l’oració 3. Atenció a les regles gramaticals.2. Lèxic: l’empresa. simple. 4. Adequació a les normes convencionals3. Les funcions sintàctiques (II): 4. Substitució pronominal. de l’expressió oral i escrita.atribut, predicatiu, complement 5. Descoberta dels trets principals del 5. Sensibilització per la literaturacircumstancial, i complement noucentisme en un text determinat. noucentista.agent . 6. Comprensió lectora i comentari de 6. Valoració de la llengua com a textos noucentistes. instrument del propi creixementLiteratura intel·lectual.4. El noucentisme. Eugeni d’Ors i 7. Interès per l’expressió escrita personal.Josep Carner . OBJECTIUS TERMINALS 36 , 37 , 38 , 39 , 40 , 42 i 44 TEMPORITZACIÓ 11 h. EIXOS TRANSVERSALS La no discriminació per raons de sexe. Fent referència a la lectura escollida. AVALUACIÓ Presentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes, qüestionari per saber els INICIAL coneixements previs de l’ alumnat. Del professorat: (materials, metodologia,...) De l’alumnat: comprovació dels exercicis FORMATIVA de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, ordre,...),
  • 38. elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos... 1. Identifica un text expositiu. 2. Identifica les principals formes de coherència d’un text. 3. Crea un text descriptiu amb coherència,cohesió i adequació textual. 4. Aplica correctament el vocabulari temàtic. QUÈ S’AVALUA? Continguts: 5. Identifica els constituents de l’oració: atribut, predicatiu, complement Conceptes, procediments i circumstancial l i complement agent, pronominalització i combinacions pronominals. actituds 6. Identifica els trets fonamentals del noucentisme i de l’obra d’Eugeni d’ Ors i Josep Carner. 7. S’ interessa per la presentació i realització dels exercicis de llengua com de literatura. COM S’AVALUA? Continuadament i Nivell bàsic diferenciada: Fa activitats de reforç individualitzades. − Act. de la unitat Nivell mitjà − Act. d’avaluació Segueix la teoria Constructiva, significativa. Aprendre a aprendre. Nivell avançat − Act. de reforç Realitza activitats d’ampliació. − Act. d’ampliació RECURSOS PEDAGÒGICSMaterial de l’alumne/a: llibre de text i quadern.Internet: www. Edu.365 CAT. ESO.Material elaborat pel professor: dictat preparat, apunts, activitats.Dossier d’ exercicis de pronoms ANNEX 8. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 4 en l’apartat d’annexos.
  • 39. UNITAT 5 L’ ARGUMENTACIÓ Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS Competència social i ciutadanaAquesta unitat de programació i Literatura se centra, 1. Identificar el elements textuals d’un text argumentatiu.principalment, en el treball sistemàtic de la sintaxi 2. Valorar d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de lade l’oració composta: la juxtaposició i la lectura literària.coordinació, els textos argumentatius i les 3. Distingir els principals períodes de la literatura atenent a laavantguardes. Estudiarem, també, el lèxic del relació amb el context històric i social.comerç .Tot plegat aquest treball ajudarà a anar 4. Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició icompletant a l’alumnat les eines necessàries per la coordinació.seva expressió oral i escrita. 5. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase. subordinada per expressar millor el pensament. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsÚs de la llengua 1. Lectura expressiva d’un text en prosa. 1. Participació i iniciativa en activitats1. Tipologia textual: argumentació 2. Comprensió i producció de missatges orals. orals i de textos escrits de tipus 2. Respecte per les opinions d’altri.Estudi de la llengua argumentatiu. 3. Hàbit de lectura de la premsa2. Lèxic: el comerç. 3. Lectura i comentari de textos escrita.3. L’oració composta: la corresponents a les avantguardes. 4. Valoració de l’esforç que suposa lajuxtaposició i la coordinació. 4. Memorització i recitació de poemes de recitació d’un poema. J. V. Foix i de Joan Salvat- Papasseit. 5. Actitud crítica raonada.Literatura 5. Situació de les obres i textos llegits en el 6. Interès per conèixer la llengua com4. Les avantguardes: Joan Salvat seu context històric i literari. a sistema.Papasseit i J.V. Foix. 6. Anàlisi de l’oració composta: subordinació. 7. Pràctica de vocabulari temàtic: empresa. OBJECTIUS TERMINALS 36 , 37 , 38 , 42 i 48 TEMPORITZACIÓ 11 h. EIXOS TRANSVERSALS Educació viària. Fent referència a l’activitat escollida sobre l’ús de la llengua. AVALUACIÓ Presentació de textos: diàleg a classe o qualsevol exercici per esbrinar el INICIAL coneixements previs de l’ alumnat. Del professorat: (materials, metodologia,...). De l’alumne/a: comprovació dels FORMATIVA exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva,
  • 40. ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos. 1. Identifica un text argumentatiu. 2. Identifica els principals trets d’ un text argumentatiu. 3. Crea un text argumentatiu amb coherència, cohesió i adequació textual. QUÈ S’AVALUA? Continguts: 4. Aplica correctament el vocabulari temàtic. Conceptes, procediments i 5. Distingeix i utilitza oracions simples i compostes. actituds 6. Identifica els trets fonamentals de les avantguardes: Salvat- Papasseit, J.V. Foix. 7. Participa activament a classe amb argumentacions correctes i respectant l’opinió personal dels seus companys i de les seves companyes. COM S’AVALUA? Continuadament i Nivell bàsic diferenciada: Fa activitats de reforç individualitzades. Nivell mitjà − Act. de la unitat Segueix la teoria Constructiva, significativa. Aprendre a aprendre. − Act. d’avaluació Nivell avançat − Act. de reforç Realitza activitats d’ampliació. − Act. d’ampliació RECURSOS PEDAGÒGICSMaterial de l’alumne/a: llibre de text i quadern.Internet: www. Edu.365 CAT. ESO.Material elaborat pel professor.Ordinador amb canó projector i connexió a internet per visualitzar alguns del anuncis publicitaris de la campanya de laDGT de 2007 : No podemos conduir por ti [20’’-30’’ cada anunci, ] – són anuncis en castellà -http://www.clicknaranja.com/nopodemosconducirporti/ ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 5 en l’apartat d’annexos.
  • 41. UNITAT 6 capacitat efectiva de EL CURRÍCULUM, LA CARTA LA SOL·LICITUD I EL conviure i CORREU ELECTRÒNIC resoldreconfilictes Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSAquesta unitat tracta aspectes molt propers a l’alumne/a, 1. Presentar textos d’acostament a i la vida adulta: el Competència social ciutadanaja que es treballen diferents textos que, tant si inicia currículum, la sol·licitud, la carta i el correu electrònic, segonsestudis superiors com si entra en el món laboral, les normes convencionals.necessitarà: el currículum, la sol·licitud, la carta... 2. Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una fraseD’altra banda, també ens centrarem en l’oració subordinada per expressar millor el pensament.subordinada substantiva, després que en la unitat 3. Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers ambanterior ja han estat presentades d’una manera general. veu i entonació adequades.Finalment, veurem alguns autors de la literatura dels 4. Demostrar interès per la lectura pròpia, tot comparant-laanys 40 lligant-ho amb la literatura europea i presentant- amb la europea.ho com l’inici de la postguerra. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptuals Ús de la llengua 1. Lectura expressiva. 1. Interès per la lectura i per1. Textos formals: el currículum, la 2.Comprensió i producció dels diferents l’expressió escrita personal.sol·licitud, la carta i el correu textos formals: el currículum, la sol·licitud, 2. Valoració de la llengua com aelectrònic. la carta i el correu electrònic. instrument del propi coneixement Estudi de llengua 3.Identificació d’oracions subordinades intel·lectual.2. L’oració subordinada substantiva. substantives i de la seva funció. 3. Adequació del registre al3. Vocabulari: l’administració. 4.Substitució pronominal. context. 5.Lectura i comentari de textos literaris fins 4. Adequació a les normes. Literatura als anys 40. convencionals de l’expressió4. La literatura fins als 40. 6.Creació de textos breus amb intenció escrita. literària, si cal, a partir de models. OBJECTIUS TERMINALS 33 , 34 , 35 , 36 , 38 , 39 , 40 i 49. TEMPORITZACIÓ 11 h. La no discriminació por raons de sexe. Valoració de la igualtat entre els sexes EIXOS TRANSVERSALS com a base per al desenvolupament social. La tecnologia de la informació. Així potenciaran més el nou canvi tecnològic, que ells ja han començat. AVALUACIÓ INICIAL Presentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes, qüestionari per saber d’ on hem de partir i així esbrinarem els coneixements previs de l’ alumnat. FORMATIVA Del professorat: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica
  • 42. constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos. 1. Aplica correctament l’estructura del currículum, de la sol·licitud, de la carta i QUÈ S’AVALUA? del correu electrònic. Continguts: 2. Coneix el vocabulari temàtic de l’administració. Conceptes, procediments i 3. Distingeix la tipologia i la funció de les oracions subordinades substantives. actituds 4. Coneix els trets principals de la poesia i del teatre dels anys 40. 5. Presenta interès per tot el que es treballa a la unitat. En general a l’aula partirem dels preconceptes dels/ de les alumnes com a base per anar-hi introduint conceptes nous i practicar procediments ja coneguts. L’exposició per part del professor serà mínima i comptarà amb material de suport escrit perquè l’alumne completi la seva formació. Nivell bàsic El nivell bàsic està relacionat amb els objectius didàctics de la unitat. Els i les COM S’AVALUA? alumnes han de treballar textos com el currículum, la sol·licitud, la carta o el Continuadament i correu electrònic; han de saber identificar oracions subordinades; també han de conèixer el vocabulari relacionat amb l’administració; i, finalment, reconèixer els diferenciada: trets principals de la literatura fins als anys 40. − Act. de la unitat Nivell mitjà − Act. d’avaluació A més de les competències senyalades en l’apartat anterior els/les nostres alumnes − Act. de reforç analitzen les oracions subordinades substantives, redacten textos com el currículum, la sol·licitud, la carta o el textos literaris i els redacten textos sense − Act. d’ampliació gaires errors gramaticals, ni ortogràfics i amb precisió lèxica, coneixen el vocabulari de l’ administració i les principals característiques de la literatura fins als ans 40. Nivell avançat A més d’adquirir tots els continguts de la unitat, els nois i noies identifiquen oracions subordinades substantives d’una certa complexitat, comenten textos literaris i llegeixen i estudien d’altres autors i autores complementaris de la literatura catalana fins als 40 . RECURSOS PEDAGÒGICSDossier de textos de Carles Riba i fragments de Josep M. de Sagarra.Llibres: - Diccionari de la llengua catalana. - Riba, Carles. Antologia poètica.DVD de TV3: “El meu avi” amb la figura de Carles Riba. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 6 en l’apartat d’annexos.
  • 43. UNITAT 7 LA REALITAT PLURILINGÜE A CATALUNYA Competència per a Competència INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICS apendre a apendre comunicativaLa setena unitat de la nostra programació té una triplefinalitat: per una banda que els/les nostres alumnes estudien 1. Seleccionar els aspectes més elementals de la situacióla situació actual de la sociolingüística a Catalunya, per altra sociolingüística del català actual.que sàpiguen reconèixer i analitzar les oracions subordinades 2. Usar vocabulari específic correctament.adjectives, i per últim que facin seva la narrativa de 3. Identificar i reconèixer el significat i la funciópostguerra. Caldria fer referència com a eix transversal l’etapa gramatical d’una frase. subordinada adjectiva perhistòrica del franquisme a Catalunya amb les seves expressar millor el pensament.repercussions en la llengua, literatura i cultura catalana. 4. Reconèixer els trets generals dels autors de postguerra. CONTINGUTSFets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsLlengua i societat 1. Reflexió sobre aspectes socials de la llengua. 1.Valoració de la riquesa que1. La situació sociolingüística a 2. Utilització dels mitjans de comunicació aporta la diversitat lingüística.Catalunya: el català al segle XX; social per rebre informació. 2. Respecte per als usuaris dela situació actual del català. 3. Estudi dels aspectes socials de la llengua. diversos parlars.Estudi de la llengua. 4. Anàlisi esquemàtica de les oracions 3. Valoració de la llengua com a2. Les oracions subordinades subordinades adjectives. instrument del propi coneixementadjectives vocabulari temàtic. 5. Maneig de diccionaris, enciclopèdies intel·lectual.3. Vocabulari temàtic: Valors de tradicionals o electrònics. 4. Sensibilització cap a la situacióconvivència. 6. Lectura expressiva i comprensiva de textos personal-hitòrica dels autorsHistòria de la literatura d’aquest període i d’una obra sencera. estudiats.4. La narrativa de postguerra: 7. Realització d’un comentari de text literari 5. Interès per la lectura i perJosep Pla, Mercè Rodoreda, Pere d’un autor de la postguerra. l’expressió escrita.Calders, Llorenç de Villalonga i 8. Reflexió sobre el context històric a partir deManuel de Pedrolo. la pel·lícula d’una novel·la d’aquesta època. OBJECTIUS TERMINALS 28 , 29 , 38 , 40, 41, 45, 46 i 49. TEMPORITZACIÓ 11 h. Educació en el respecte. Respecte per les creences que no coincideixen amb les d’un mateix. Educació en la igualtat de sexes. Valoració de la igualtat entre els sexes com EIXOS TRANSVERSALS a base per al desenvolupament social. AVALUACIÓ INICIAL Treball dels coneixements previs : treball de textos, diàlegs, bateria de preguntes.... Del professorat: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels FORMATIVA exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites,
  • 44. demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita: vocabulari, comprensió de textos. 1.Mostra interès per conèixer la situació sociolingüística de Catalunya. 2.Aplica correctament el vocabulari temàtic QUÈ S’AVALUA? Continguts: 3.Identifica i analitza les oracions subordinades adjectives. Conceptes, procediments i 4.Llegeix i entén una obra completa dels autors estudiats. actituds 5.Coneix les característiques principals dels autors i de la narrativa de postguerra. 6.S’ interessa per tot el treballat a classe. Nivell bàsic El nivell bàsic queda marcat pels objectius didàctics de la unitat. L’alumnat ha de saber què és la sociolingüística, estudiar trets d’aquesta disciplina en l’ús del català; identificar les oracions subordinades adjectives; usar correctament el vocabulari COM S’AVALUA? temàtic i conèixer els autors de la narrativa de postguerra. Continuadament i diferenciada: Nivell mitjà − Act. de la unitat A més de les competències senyalades en l’apartat anterior els/les nostres alumnes − Act. d’avaluació analitzen les oracions subordinades adjectives, comenten textos literaris i redacten − Act. de reforç textos sense gaires errors gramaticals, ni ortogràfics i amb precisió lèxica. − Act. d’ampliació Nivell avançat A més d’adquirir tots els continguts de la unitat, els nois i noies reconeixen i analitzen amb facilitat l’estructura d’oracions subordinades adjectives, redacten comentaris de text d’una certa complexitat i llegeixen i estudien d’altres autors contemporanis als estudiats. RECURSOS PEDAGÒGICSFragments de textos literaris.DDAA: Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, diverses editorials.http://cultura.gencat.es/llengat/socio/ensenya.htm.http://campus.uoc.es/lletra/cat/index.html.http://www.uvic.es/biblioteca/recursos/referencia.html.Pel·lícules: La plaça del diamant o Bearn. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 7 en l’apartat d’annexos.
  • 45. UNITAT 8 LA VARIACIÓ ESTILÍSTICA I GEOGRÀFICA Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSTenint en compte que ja estem a la recta final del cicle,i que els alumnes han anat assolint un cert grau de 1. Identificar el registre de llengua d’un text a partir delsmaduresa, hem inclòs en aquesta unitat la subordinació recursos emprats.adverbial, tema que mereix un cert raonament i que 2. Usar el vocabulari específic.alhora culmina el procés d’aprenentatge sintàctic. Pel 3. Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text.que fa a la literatura, i seguint un ordre cronològic, 4. Comentar textos poètics i en prosa mitjançant una opiniótreballarem la poesia i el teatre de postguerra. També raonada.introduirem la variació estilística i aprofundirem en el 5. Reconèixer i classificar les diferents subordinades adverbialsvocabulari referent al món dels espectacles. segons el tipus. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Procediments Valors , normes i actituds conceptualsLlengua i societat 1. Treball de camp sobre aspectes 1. Adequació del registre al context.1. Variació geogràfica i estilística. estilístics de la llengua. 2. Interès i sensibilització per la literatura 2. Pràctica del vocabulari temàtic 3. Actitud crítica raonada.Estudi de la llengua del món dels espectacles. 4. Valoració de la llengua com a2. La subordinació adverbial. 3. Lectura expressiva de textos en instrument del propi creixement3. Vocabulari temàtic: el món del vers. intel·lectual.teatre. 4. Dramatització de textos teatrals 5. Adequació a les normes convencionals breus. de l’expressió escrita.Literatura 5. Anàlisi de l’oració subordinada4. La poesia i el teatre de postguerra. adverbial. OBJECTIUS TERMINALS 32, 38 , 39, 40, 45, 46 i 49 TEMPORITZACIÓ 11 h. EIXOS TRANSVERSALS Educació en la convivència. Respecte envers la pròpia tradició. AVALUACIÓ Presentació de textos: diàleg a classe, bateria de preguntes...per saber els INICIAL coneixements previs de l’ alumnat. Del professor: (materials, metodologia,...) De l’alumne: comprovació dels exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica FORMATIVA constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. SUMATIVA Prova escrita, vocabulari, comprensió de textos. QUÈ S’AVALUA? 1. Coneix els diferents registres de la llengua. Continguts: 2. Identifica i classifica les oracions subordinades adverbials. Conceptes, procediments i
  • 46. 3. Usa correctament el vocabulari específic. 4. Coneix el context social i cultural de la postguerra. actituds 5. Identifica els principals escriptors de teatre i poesia de postguerra. 6. Mostra interès per tot el treball que realitza i participa positivament. Nivell bàsic El nivell bàsic està relacionat amb els objectius didàctics de la unitat. L’alumne ha de saber distingir les diferents varietats estilístiques geogràfiques de la llengua catalana, reconèixer les oracions subordinades adverbials, identificar els principals escriptors de la literatura de postguerra i el vocabulari temàtic de la COM S’AVALUA? unitat.Continuadament i diferenciada: Nivell mitjà − Act. de la unitat Cal afegir a les competències anteriors la capacitat de poder canviar el registre − Act. d’avaluació d’un text, classificar les oracions subordinades adverbials i saber comentar − Act. de reforç − Act. d’ampliació raonadament textos literaris d’una certa dificultat. Nivell avançat A més d’adquirir tots els continguts anteriors, l’alumne/a ha de ser capaç d’analitzar subordinades adverbials amb un cert grau de dificultat, redactar un comentari de text amb una certa profunditat i exercitar la lectura d’autors i autores complementaris als treballats a classe. RECURSOS PEDAGÒGICS- Fragments de textos narratius.- DDAA: Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, diverses editorials, 1995. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 8 en l’apartat d’annexos.
  • 47. UNITAT 9 Competència per a Competència apendre a apendre comunicativa LA CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA Competència en el tractament de la informació i competència digital INTRODUCCIÓ OBJECTIUS DIDÀCTICSCom a unitat final de curs i alhora de cicle i d’etapa, convé que se 1. Saber expressar correctament actituds i valorscentri en qüestions molt generals i alhora properes a l’alumne/a, morals oralment i per escrit.que el curs següent iniciarà estudis superiors o bé entrarà en el 2. Distingir oracions subordinades substantivesmercat laboral. Així doncs, l’hem focalitzat en dos temes. D’una adjectives i adverbials i dir-ne la funció i la modalitat.banda la unitat se centra en un repàs de qüestions de sintaxi de 3. Aplicar en els escrits les normes d’ús de la sintaxil’oració composta per ajudar l’alumne/a a millorar la redacció de i la puntuació.textos de la vida acadèmica i també professionals. De l’altra, 4. Reconèixer els trets principals de la literaturatracta d’alguns autors i autores representatius de les darreres catalana contemporània en alguns autors i autores.tendències de la literatura contemporània, entre els quals figurennoms molt propers al nostre alumnat. CONTINGUTS Fets, conceptes i sistemes Valors , normes i Procediments conceptuals actitudsÚs de la llengua 1. Dramatització de textos dialogats. 1. Interès per la lectura i per1. L’expressió de sentiments i valors morals. 2. Comprensió lectora. l’expressió escrita personal.Estudi de la llengua 3. Lectura expressiva. 2. Sensibilització per la 4. Identificació d’oracions subordina- literatura.2. Repàs de sintaxi de l’oració composta. des, de la seva funció i tipologia. 3. Valoració de la llengua3. Tipologia de les oracions subordinades. 5. Aplicació en els propis escrits de la com a instrument del propi4. Qüestions d’ortografia en relació amb el normativa sobre sintaxi i puntuació. creixement intel·lectual.pronom relatiu. 6. Identificació dels trets principals de 4. Atenció a les regles de la5. Puntuació i connectors. la prosa, poesia i teatre contemporanis. gramàtica.6. Punt i seguit, punt i a part, coma. 7. Producció de textos relacionats amb7. Els connectors més freqüents en relació a la la vida laboral.causa, la conseqüència, l’ordre, etc. 8. Producció de textos narratius.Literatura8. Trets generals de la literatura contemporàniaen relació amb el context sociohistòric.9. Narrativa: El cas de Quim Monzó; els méspropers: Maite Carranza i Jordi Sierra i Fabra.10. Dos poetes i dos estils: Miquel Martí i Pol iJosep-Vicent Estellés.11. El teatre: Els Joglars i Dagoll Dagom.
  • 48. OBJECTIUS TERMINALS 42 , 47 , 48 i 49 TEMPORITZACIÓ 11 h Educació en les tecnologies de la informació. Ús de la comunicació EIXOS TRANSVERSALS telemàtica per a la recerca d’informació. AVALUACIÓ Cal una avaluació diagnòstica inicial per detectar el grau de preconeixement dels INICIAL continguts de la unitat per part dels alumnes. Tot seguit, les activitats de la unitat constitueixen l’avaluació formativa, complementada a fi d’unitat.: Del/la professor/a: (materials, metodologia,...) De l’alumne/a: comprovació dels FORMATIVA exercicis de classe, participació en activitats orals (originalitat, crítica constructiva, ordre,...), elaboració de treballs propis, compromís amb els grups, activitats escrites, demostracions a la pissarra. Prova escrita: vocabulari, comprensió de textos. Tot seguit, les activitats de la unitat constitueixen l’avaluació formativa, complementada a fi d’unitat amb una avaluació SUMATIVA sumativa en forma d’examen escrit, que segueix les pautes que indiquem a l’ apartat: Què s’ avalua? L’alumne/a... 1.Distingeix la funció i la modalitat de qualsevol oració subordinada. 2.Usa correctament el punt i la coma. QUÈ S’AVALUA? Continguts: 3.No fa errors de sintaxi.Conceptes, procediments i 4.Coneix els trets principals de la narrativa, la prosa i el teatre contemporanis. actituds 5.Mostra interès a aprendre a redactar millor i a redactar textos informatius sobre literatura contemporània. En general a l’aula partirem dels preconceptes dels/de les alumnes com a base per anar- hi introduint els conceptes nous i practicar procediments ja coneguts. L’exposició per part del/de la professor/a serà mínima i comptarà amb material de suport escrit perquè l’alumne/a completi la seva formació. És important que el material a aprendre s’assimili a través del descobriment i la COM S’AVALUA? connexió amb materials anteriors més que no pas s’estudiï de manera mecànica i Continuadament i deslligada. diferenciada: − Act. de la unitat La major part del temps els nois i noies faran activitats de seguiment dels objectius − Act. d’avaluació didàctics plantejats en la unitat, que es completaran, si s’escau, amb d’altres exercicis − Act. de reforç de reforç o d’ampliació en atenció a la diversitat dins el grup-classe. − Act. d’ampliació Nivell bàsic El nivell bàsic està en relació amb els objectius didàctics de la unitat. Els/les alumnes han de saber identificar oracions subordinades i subtituir-les per substantius, adjectius i adverbis; també expressar oralment i per escrit les actituds morals de què s’ha tractat en la unitat; reconèixer els trets principals d’un text poètic o en prosa contemporani; i, finalment, redactar textos informatius amb un nivell de competència lingüïstica acceptable.
  • 49. Els/les alumnes que no obtinguin el nivell bàsic poden realitzar les activitats de reforç d’aquesta proposta didàctica. Nivell mitjà A més de les competències senyalades en l’apartat anterior, identifiquen la tipologia de les oracions subordinades, comenten textos literaris d’una certa complexitat i redacten textos informatius d’una certa llargada i sense gaires errors gramaticals ni ortogràfics. Per a obtenir aquest nivell hauran de respondre a les activitats senyalades. Nivell avançat A més d’adquirir tots els continguts de la unitat, els nois i noies reconeixen i analitzen amb facilitat l’estructura d’oracions compostes, redacten comentaris de text d’una certa profunditat i llegeixen i estudien d’altres autors i autores complementaris de literatura contemporània catalana. Els alumnes que per la seva condició puguin aprofundir en els continguts proposats disposen d’activitats d’ampliació de la unitat. RECURSOS PEDAGÒGICSFragments de textos teatrals (monòlegs i diàlegs).Dossier de textos de literatura catalana contemporània.Llibres :-DDAA: Diccionari de la llengua catalana. Institut d’Estudis Catalans, diverses editorials, 1995.-DDAA: Monòlegs, Ed. De la Magrana, 1997.-Estellés, V.A.: L’Hotel París, Els llibres de l’Escorpí, ed. 62, 1981.-Martí i Pol, Miquel: Llibre de les solituds, Els llibres de l’Escorpí, ed.62, 1989.-Monzó, Quim: Uf, va dir ell, Edicions dels Quaderns Crema, 1988.-Sánchez, Jordi, Mareig, Edicions de la Diputació de Barcelona, 1994. ACTIVITATSVeure Activitats Unitat 9 en l’apartat d’annexos.
  • 50. 14.BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB CONSULTADES  ANTÚNEZ, Serafí i altres. Del projecte educatiu a la programació d’aula. Barcelona: Graó, 1991.  CASSANY, Daniel; LUNA, Marta; SANZ, Glòria : Ensenyar llengua. Barcelona: Graó, 1999.  DEL CARMEN, Lluís M. Elaboració del currículum escolar. Del disseny curricular a la programació. Barcelona: Graó, 1993.  VENY, Joan. Els parlars catalans. Palma de Mallorca: Editorial Moll, 1987.  SERRA, Constantí. Llengua catalana i literatura. ESO: 4t curs. Barcelona: Baula, 2003.  HOMS, Lluís i altres. Estímul. Llengua catalana 4. Barcelona: Editorial Barcanova, 2003.  TORRAS, Meri. Amors a la carta. Barcelona: Cercle de lectors, 2003.  PAYRATÓ, Lluís i CASALS, Maria. Llibre de Estil. Barcelona: Grup Promotor – Santillana, 2003.  Decret 179/2002, de 25 de juny, publicat al DOGC núm.3670 – 04/07/2002.  http://www.cibernetia.com/tesis_es/PEDAGOGIA/TEORIA_Y_METODOS_EDUCATIVO S/EVALUACION_DE_ALUMNOS/1  http://www.mallorcaweb.com/magteatre/foix/sol.html#sol%20i%20de%20dol Per fer-hi consultes sobre J. V. Foix  http://www.trovadores.net/nc.php?NM=1804 Poesia de Josep Maria de Sagarra, Vinyes verdes vora al mar  http://www.blocat.com/post/943/16765 Cal·ligrama Les formigues, de Joan Salvat-Papasseit  http://www.clicknaranja.com/nopodemosconducirporti/  http://www.laradioalacarta.com/informacio_Ramon%20Solsona.html
  • 51. 15.ANNEXOSLa lectura de la programació queda tancada amb els següents annexos:ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALS 1ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESO 3ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRES 7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE 7DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE 8DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE 9ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ 10AVALUACIÓ DEL PROCÉS 10AVALUACIÓ DE L’ALUMNAT 11REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓ 12AVALUACIÓ FORMATIVA 13ANNEX 5 - PROVES DE LECTURA 14MODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENAS 14MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL 17ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1 18ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1 20ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES 22ANNEX 9 - ACTIVITATS UNITAT 1 43ACTIVITATS DE LA UNITAT 43ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 44ACTIVITATS DE REFORÇ 44ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 45ANNEX 10 - ACTIVITATS UNITAT 2 46ACTIVITATS DE LA UNITAT 46ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 48ACTIVITATS DE REFORÇ 48ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 48ANNEX 11 - ACTIVITATS UNITAT 3 49ACTIVITATS DE LA UNITAT 49ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 51ACTIVITATS DE REFORÇ 52ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 52ANNEX 12 - ACTIVITATS UNITAT 4 53ACTIVITATS DE LA UNITAT 53
  • 52. ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 56ACTIVITATS DE REFORÇ 56ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 56ANNEX 13 - ACTIVITATS UNITAT 5 57ACTIVITATS DE LA UNITAT 57ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 59ACTIVITATS DE REFORÇ 59ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 59ANNEX 14 - ACTIVITATS UNITAT 6 60ACTIVITATS DE LA UNITAT 60ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 63ACTIVITATS DE REFORÇ 63ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 64ANNEX 15 - ACTIVITATS UNITAT 7 65ACTIVITATS DE LA UNITAT 65ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 69ACTIVITATS DE REFORÇ 69ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 70ANNEX 16 - ACTIVITATS UNITAT 8 72ACTIVITATS DE LA UNITAT 72ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 77ACTIVITATS DE REFORÇ 77ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 78ANNEX 17 - ACTIVITATS UNITAT 9 80ACTIVITATS DE LA UNITAT 80ACTIVITATS D’AVALUACIÓ 83ACTIVITATS DE REFORÇ 83ACTIVITATS D’AMPLIACIÓ 83
  • 53. ANNEX 1 - OBJECTIUS TERMINALSDECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670Els objectius terminals que marca el departament són:28 Expressar opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què l’alumnat pugui tenir un paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social.29 Demostrar interès per les manifestacions orals d’altri que no estiguin estrictament vinculades a la vida escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta.30 Produir missatges orals, especialment col·loquials, que expressin actituds emocionals (satisfacció- insatisfacció, interès, intenció) i morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).31 Interpretar i produir missatges dels diferents gèneres periodístics de contingut històricoinformatiu (notícia, crònica, reportatge), argumental (carta al director, editorial, article d’opinió) i dialogat (entrevista), de temes d’interès per als adolescents i d’altres d’abast més general.32 Reconèixer els aspectes bàsics de la varietat estàndard utilitzada pels mitjans de comunicació i de les varietats dialectals, per tal d’assegurar la comprensió de missatges entre parlants de la mateixa llengua.33 Redactar textos necessaris per a la vida d’un adolescent i d’acostament a la vida adulta: carta, sol·licitud, currículum, anuncis, correu electrònic, segons les normes convencionals (dades d’identificació, marges, espais, cal·ligrafia i ortografia).34 Manejar amb soltesa instruments informàtics d’ajut a la redacció i a la impressió de treballs escrits, com ara processadors de textos, i correctors informàtics, diccionaris de sinònims i programes d’autoedició.35 Utilitzar els recursos que proporciona la tecnologia de la informació per reestructurar els treballs escrits i facilitar-ne la precisió, la presentació i la comunicació de les idees.36 Llegir expressivament textos literaris en prosa o en vers, o de les altres àrees del currículum, amb veu i entonació adequades i d’acord amb les regles ortològiques.37 Fer una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text en prosa o en vers, apropiat a l’edat, tant si és literari com de les altres àrees del currículum, reconeixent-ne fets, opinions i interpretacions quan escaigui.38 Manifestar interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat.39 Demostrar interès per la literatura pròpia, tot contrastant-la amb les manifestacions literàries en d’altres llengües, especialment les que són a la base de la nostra tradició cultural.40 Valorar, d’acord amb la sensibilitat pròpia, les aportacions de la lectura literària, tot demostrant criteri personal i un cert grau d’autonomia. 1 Annexos
  • 54. 41 Distingir els principals períodes de la literatura catalana i castellana, atenent la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referència adequat.42 Comentar textos poètics i en prosa, atenent els aspectes formals i de contingut, l’autor/a i l’època, i d’acord amb la sensibilitat personal, expressada mitjançant una opinió raonada.43 Llegir, durant el cicle, obres programades de les literatures catalana i castellana, tenint en compte els factors externs sota els quals han estat produïdes.44 Sintetitzar, seguint un guió previ, oralment o per escrit (recensió) informacions pertinents sobre una obra llegida, pel que fa a l’autor/a i a l’època de producció, als elements literaris i humans, procedents de fonts diverses –explicacions del professorat i consulta bibliogràfica– de manera que es contextualitzi i s’expressi l’opinió pròpia raonada.45 Descriure els aspectes més elementals de la situació sociolingüística i legal de les llengües de l’Estat espanyol.46 Apreciar les normes que regulen la relació democràtica entre parlants de les diverses llengües de l’Estat, tot manifestant actituds de respecte cap a les llengües i els seus parlants i fent ús dels drets lingüístics.47 Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat, tot relacionant l’entonació amb la puntuació i els canvis que aquestes poden produir.48 Utilitzar les possibilitats de formar oracions per juxtaposició i coordinació.49 Reconèixer el significat i la funció gramatical d’una frase subordinada per expressar millor el pensament50 Descriure les principals formes que regulen la creació de paraules: derivació i composició.51 Identificar els sufixos, prefixos i infixos que apareixen en mots de la vida quotidiana i en mots propis d’altres àrees del currículum.52 Usar el vocabulari específic del cicle i relacionar els mots pel seu significat: mots sinònims, antònims, polisèmics i homonímics.53 Identificar els elements textuals: parts del text, elements introductoris, de relació entre les parts, de coherència textual i d’adequació al registre.54 Segmentar conjunts en unitats aïllant les parts d’un text, d’un paràgraf, d’una oració o d’una paraula.55 Reconèixer el registre de llengua d’un text a partir dels recursos (lèxics o d’altra índole) emprats.56 Elaborar treballs interdisciplinaris, bàsicament informatius, en els quals s’apliqui les habilitats lingüístiques practicades durant el curs. 2 Annexos
  • 55. ANNEX 2 - CONTINGUTS DEL CURRÍCULUM DE QUART CURS D’ESODECRET 179/2002, de 25 de juny . DOGC núm. 3670Procediments1. Ús de la llengua: rebre missatges i produir-ne. 1.1 Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits dels tipus següents: conversa, descripció i narració. 1.2 Comprensió i producció de missatges orals i de textos escrits dels tipus següents: exposició, argumentació, instrucció, predicció. 1.3 Pràctica de convencions de relació social: presentacions i comiats; agraïments i disculpes; felicitacions, salutacions i condols. 1.4 Pràctica de recursos comunicatius estereotipats. 1.5 Pràctica de funcions comunicatives d’expressió d’actituds emocionals. 1.6 Elaboració de complexos comunicatius: auca, mural, anunci, revista. 1.7 Pràctica de funcions comunicatives verbals i no verbals.2. Recollida d’informació i consulta. 2.1 Recerca d’informació en suports tradicionals (biblioteques, fitxes) i d’altra índole (CD-ROM, Internet, televisió i vídeo). 2.2. Ús de diferents tipus de diccionaris, enciclopèdies i altres obres de consulta en suports tradicionals i electrònics. 2.3 Ús de diccionaris de traducció o vocabularis (bilingües o plurilingües) que comparin les diverses llengües d’aprenentatge. 2.4 Ús dels diccionaris de sinònims, de locucions i frases fetes i similars. 2.5 Ús de les imatges i dels sons com a font d’informació.3. Manipulació de la informació. 3.1 Tècniques d’ampliació (anàlisi) i de reducció (síntesi) de textos. 3.2 Tractament informàtic i audiovisual de textos. 3.3 Resum de missatges orals i de textos escrits. 3.4 Elaboració d’esquemes. 3.5 Ús del corrector ortogràfic de textos. 3.6 Repàs i correcció de textos escrits. 3.7 Tècniques de reescriptura i transformació de textos escrits. 3.8 Anàlisi i comentari de textos no literaris. 3 Annexos
  • 56. 3.9 Planificació i realització de treballs interdisciplinaris amb aplicació de les tècniques i els continguts apresos.4. Literatura. 4.1 Lectura expressiva de textos en prosa i en vers. 4.2 Memorització de textos breus i recitació de poemes. 4.3 Dramatització de textos teatrals breus singulars, duals o plurals. 4.4 Lectura i comentari de textos literaris i de relats cinematogràfics. 4.5 Lectura comprensiva d’obres literàries. 4.6 Recensió de lectures. 4.7 Situació de les obres i els textos llegits en el seu context històric i literari. 4.8 Producció de textos breus amb intenció literària, si cal, a partir de models.5. Llengua i societat. 5.1 Treball amb mapes de dominis lingüístics i amb gràfics i taules estadístiques sobre fets relacionats amb la llengua. 5.2 Treball de camp sobre aspectes socials de la llengua. 5.3 Ús dels mitjans de comunicació social per rebre informació sociolingüística i, si s’escau, per oferir-ne.6. Estudi de la llengua. 6.1 Inducció de regles ortogràfiques, morfològiques i sintàctiques. 6.2 Anàlisi gramatical. 6.3 Anàlisi esquemàtica de l’oració simple i composta. 6.4 Relació entre puntuació i sintaxi en un text. 6.5 Reconeixement de l’estructura d’un mot (lexema, morfema) i ús de la derivació, composició i habilitació. 6.6 Reconeixement i ús dels diversos significats d’un mot (polisèmia i homonímia). 6.7 Reconeixement i ús de mots i construccions que poden tenir significats semblants en un context determinat (sinonímia). 6.8 Reconeixement i ús de les relacions d’antonímia entre mots d’ús corrent. 6.9 Pràctica de vocabulari temàtic.Fets, conceptes i sistemes conceptualsI. Ús de la llengua1. Llengua oral i codi escrit. 1.2 Tipologia textual: conversa, narració, descripció (II). 4 Annexos
  • 57. 1.3 Tipologia textual: exposició, argumentació (II). 1.4 Textos formals: currículum, sol·licitud, carta, correu electrònic. 1.5 Propietats del text: coherència i cohesió textuals; adequació al registre; correcció gramatical4. Funcions comunicatives bàsicament orals. 4.2 Expressió d’actituds morals (disculpar-se, perdonar, lamentar, agrair, demanar).II. Història de la literatura4. El segle XX: característiques generals.5. El modernisme. Joan Maragall i l’escola mallorquina. Víctor Català. Santiago Rusiñol.6. El noucentisme. Eugeni d’Ors. Josep Carner.7. Les avantguardes. Joan Salvat-Papasseit. J. V. Foix.8. La literatura fins als anys quaranta. Poesia: Carles Riba. Teatre: J. M. de Sagarra.9. La literatura de postguerra. Narrativa: Josep Pla, Llorenç Villalonga, Mercè Rodoreda, Manuel de Pedrolo i Pere Calders Poesia: Pere Quart, Salvador Espriu Teatre: Joan Oliver, Joan Brossa.10. La literatura contemporània: la narrativa, la poesia, el teatre.III. Llengua i societat5. La situació sociolingüística a Catalunya.6. Llengües de l’Estat espanyol i normativa legal. ( Llengua catalana, ítem 5. Llengua castellana, ítem 6)IV. Estudi de la llengua1. Fonètica i ortografia. 1.7 Abreviacions.2. Gramàtica. 2.3 Funcions sintàctiques. 2.5 L’oració composta: subordinació.3. Lèxic. 5 Annexos
  • 58. 3.3 Relacions pel significat: sinonímia, antonímia, polisèmia, i homonímia. 3.4 Formació de paraules: mots populars, cultismes, préstecs o manlleus, neologismes. 3.5 Vocabulari temàtic: esports; vehicles; oficis; empresa, comerç i administració. ( Llengua catalana, ítems 1,2, 3,5, Llengua castellana ítem 1,3).Valors, normes i actituds1. Relacionats amb la comunicació. 1.1 Valoració positiva de la comunicació verbal, no verbal i audiovisual. 1.2 Participació i iniciativa en activitats orals. 1.3 Respecte per les opinions d’altri. 1.4 Atenció a la genuïnitat de l’expressió oral. 1.5 Interès per l’expressió escrita personal. 1.6 Hàbit de lectura de la premsa escrita.2. Relacionats amb la literatura. 2.1 Interès per la lectura. 2.2 Sensibilització per la literatura. 2.3 Hàbit de lectura de textos adequats a l’edat. 2.4 Actitud crítica raonada.3. Relacionats amb la societat. 3.1 Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística. 3.2 Respecte per als usuaris de diversos parlars. 3.3 Atenció a la situació sociolingüística de Catalunya. 3.4 Sensibilització crítica envers els prejudicis lingüístics.4. Relacionats amb l’aprenentatge de la llengua. 4.1 Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual. 4.2 Interès per conèixer la llengua com a sistema. 4.3 Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita. 4.4 Adequació del registre al context. 6 Annexos
  • 59. ANNEX 3 - DISTRIBUCIÓ DELS CONTINGUTS PER TRIMESTRESDISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 1R TRIMESTRE UNITATS 1 2 i 3 4t ESOPROCEDIMENTS FETS, CONCEPTES I SIST. CONCEPT.• Elaboració d’una conversa escrita.• Simulació oral d’una conversa.• Identificació dels registres formals i informals.• Ampliació i pràctica del lèxic. Ús de la llengua i Llengua i Societat• Lectura expressiva d’un text narratiu. • Tipologia textual: la conversa.• Comprensió i producció de missatges orals i de textos • Propietats del text: adequació (registres formals i escrits del tipus: narració. registres informals).• Reconèixer la cohesió com una de les propietats que ha de • Tipologia textual: la narració. tenir qualsevol text. • Propietats del text: la cohesió.• Anàlisi del text descriptiu. • Vocabulari temàtic: els esports, els vehicles, els• Identificació de les descripcions objectives i subjectives. oficis.• Elaboració de textos informatius i argumentatius de • Tipologia textual: descripció. manera coherent. • Propietats del text: coherència.• Identificació dels principals errors de coherència textual.• Classificació dels diferents tipus d’abreviacions. Estudi de la llengua• Interpretació de les abreviacions. • Abreviacions: concepte i classes (abreviatures,• Reconèixer els constituents bàsics de l’oració: subjecte i predicat. sigles, acrònims i símbols). • Funcions sintàctiques: el subjecte i el predicat• Localització i pronominalització dels complements • Funcions sintàctiques: CD, CI, CRV, directe, indirecte i de règim verbal. pronominalització i combinacions pronominals.• Observació del context històric europeu i català del S.XX.• Construcció d’una barra cronològica distingint els moviments literaris.• Lectura i comentari de textos corresponents al Literatura modernisme. • S.XX: característiques generals: context europeu,• Anàlisi i comprensió de fragments de l’obra de Víctor història de Catalunya i línia cronològica dels Català i de Santiago Rusiñol. moviments literaris a Catalunya (modernisme,• Situació de les obres i els textos llegits en el seu context noucentisme, avantguarda, realisme i novel·la històric i literari. psicològica). • El modernisme: Joan Maragall • Víctor Català: Solitud . Santiago Rusiñol: L’auca del senyor Esteve.VALORS, NORMES I ACTITUDS• Rigor en la presentació de les llibretes de llengua i literatura.• Responsabilitat en dur el material escolar.• Puntualitat en el lliurament dels treballs.• Respecte per l’expressió oral dels companys.• Constància en el treball.• Participació en el debat/classe.• Participació i iniciativa en activitats orals.• Interès per l’expressió escrita personal.• Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual.• Interès per conèixer la llengua com a sistema.• Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.• Interès per la lectura i sensibilització per la literatura. 7 Annexos
  • 60. DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 2N TRIMESTRE UNITATS 4 , 5 i 6 4t ESOPROCEDIMENTS FETS, CONCEPTES I SIST. CONCEPT.• Comprensió i producció d’un text expositiu, argumentatiu, el currículum, la sol·licitud, la carta i el correu electrònic. Ús de la llengua i llengua i societat• Pràctica de vocabulari temàtic • L’exposició.• Anàlisi gramatical de l’oració simple. • Tipologia textual: argumentació.• Substitució pronominal. • Lèxic: empresa i l’administració.• Anàlisi de l’oració composta: subordinació. • Textos formals: el currículum, la sol·licitud, la carta i el• Identificació d’oracions subordinades correu electrònic. substantives i de la seva funció.• Lectura expressiva.• Descoberta dels trets principals del noucentisme en un text determinat. Estudi de la llengua• Comprensió lectora i comentari de textos • Les funcions sintàctiques (II): atribut, predicatiu, noucentistes.• Lectura i comentari de textos corresponents a complement circumstancial i complement agent. • L’oració composta: subordinació. les avantguardes.• Lectura i comentari de textos literaris fins als • L’oració subordinada substantiva. anys 40.• Memorització i recitació de poemes de J. V. Foix i de Joan Salvat Papasseit. Literatura• Situació de les obres i textos llegits en el seu • El noucentisme: Carner. context històric i literari. • Les avantguardes: Joan Salvat Papasseit i J.V. Foix.• Creació de textos breus amb intenció literària, si • La literatura fins als 40. cal, a partir de models.VALORS, NORMES I ACTITUDS• Participació i iniciativa en activitats orals col·lectives.• Respecte per les opinions d’altri.• Interès per la lectura i per l’expressió escrita personal.• Hàbit de lectura de la premsa escrita.• Atenció a les regles gramaticals.• Interès per conèixer la llengua com a sistema.• Adequació del registre al context.• Adequació a les normes convencionals de l’expressió oral i escrita.• Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual• Sensibilització per la literatura noucentista.• Valoració de l’esforç que suposa la recitació d’un poema.• Actitud crítica raonada. 8 Annexos
  • 61. DISTRIBUCIÓ CONTINGUTS 3R TRIMESTRE UNITATS 7 , 8 i 9 4t ESOPROCEDIMENTS FETS, CONCEPTES I SIST. CONCEPT.• Reflexió sobre aspectes socials de la llengua.• Utilització dels mitjans de comunicació social per rebre informació. Ús de la llengua i llengua i societat• Estudi dels aspectes socials de la llengua. • La situació sociolingüística a Catalunya: el català al segle• Treball de camp sobre aspectes estilístics de la XX; la situació actual del català. llengua. • Vocabulari temàtic: Valors de convivència, els• Pràctica del vocabulari temàtic del món dels espectacles. espectacles i dels valors de convivència. • La variació estilística.• Producció de textos relacionats amb la vida • L’expressió de sentiments i valors morals. laboral.• Producció de textos narratius. Estudi de la llengua• Anàlisi esquemàtica de les oracions • Les oracions subordinades adjectives vocabulari temàtic. subordinades adjectives i adverbials.• Identificació d’oracions subordinades, de la • La subordinació adverbial. • Repàs de sintaxi de l’oració composta. seva funció i tipologia.• Maneig de diccionaris, enciclopèdies • Tipologia de les oracions subordinades. • Qüestions d’ortografia en relació amb el pronom relatiu tradicionals o electrònics.• Aplicació en els propis escrits de la normativa • Puntuació i connectors. • Punt i seguit, punt i a part, coma. sobre sintaxi i puntuació.• Lectura expressiva i comprensiva de textos en • Els connectors més freqüents en relació a la causa, la vers i en prosa d’aquest període i d’una obra conseqüència, l’ordre, etc. sencera.• Realització d’un comentari de text literari d’un Literatura autor de la postguerra • .La narrativa de postguerra: Josep Pla, Mercè Rodoreda,• Reflexió sobre el context històric a partir de la Pere Calders, Llorenç de Villalonga i Manuel de Pedrolo. pel·lícula d’una novel·la d’aquesta època. • La poesia i el teatre de postguerra.• Dramatització de textos teatrals breus i textos • Trets generals de la literatura contemporània en relació dialogats. amb el context sociohistòric• Comprensió lectora. • Narrativa: El cas de Quim Monzó; els més propers: Maite• Identificació dels trets principals de la prosa, Carranza i Jordi Sierra i Fabra. poesia i teatre contemporanis. • Dos poetes i dos estils: Miquel Martí i Pol i Josep-Vicent Estellés. • El teatre: Els Joglars i Dagoll Dagom.VALORS, NORMES I ACTITUDS• Valoració de la riquesa que aporta la diversitat lingüística.• Respecte per als usuaris de diversos parlars.• Adequació del registre al context.• Atenció a les regles de la gramàtica.• Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.• Valoració de la llengua com a instrument del propi creixement intel·lectual.• Sensibilització cap a la situació personal-hitòrica dels autors estudiats.• Interès per la lectura i per l’expressió escrita.• Interès i sensibilització per la literatura.• Actitud crítica raonada. 9 Annexos
  • 62. ANNEX 4 - TAULES DE SEGUIMENT I AVALUACIÓ TAULA 1 AVALUACIÓ DEL PROCÉSUNITAT DIDÀCTICA CURS i GRUPSITUACIÓ A AVALUAR AVALUACIÓ PROPOSTA DE MILLORACONEIXEMENTS PREVISOBJECTIUS DIDÀCTICSCONTINGUTS Conceptes Procediments Actituds de la UNITAT ACTIVITATS d’AVALUACIÓ d’AMPLIACIÓ de REFORÇTEMPORITZACIÓMETODOLOGIAMATERIALSRECURSOSRESULTATSAtenció DiversitatActivitats extraescolarsRelació altres àreesOBSERVACIONS 10 Annexos
  • 63. TAULA 2 AVALUACIÓ DE L’ALUMNATCURS I GRUP NOM i EDAT FotografiaOBSERVACIONS PRÈVIES: Mitajana Nota 1r TRIMESTRE COMENTARIS Control 1 CONCEPTES Control 2 Control 3 Treballs i activitats diàries Dictats PROCEDIMENTS Resums / Esquemes Activitats orals Lectura Quadern de classe ACTITUD ComportamentOBSERVACIONS: 50% Conceptes 30% Procediments 20% Actitud FINAL 11 Annexos
  • 64. TAULA 3 REGISTRE DIARI DE SEGUIMENT DE LA PROGRAMACIÓCURS: GRUP: UNITAT DIDÀTICA:DIA: SETMANA: MES:Activitats programades:Activitats pendents de realitzar:Deures proper dia: 12 Annexos
  • 65. TAULA 4 AVALUACIÓ FORMATIVAUnitat 1 / 4t. d´ESO 13 Annexos
  • 66. ALUMNES 28. Expressa opinions raonades a propòsit de les comunicacions orals en què té un paper receptor: tant si són procedents dels mitjans de comunicació social (televisió, ràdio, cinema, anuncis) com de la vida escolar, cultural i social 29. Demostra interès per les manifestacions orals no estrictament vinculades a la vida escolar i que siguin d’iniciació a la vida adulta. 30. Produeix missatges orals, especialment col·loquials14 36. Llegeix expressivament textos amb veu i entonació adequades 37. Fa una lectura silenciosa comprensiva de qualsevol text apropiat a l’edat 38. Manifesta interès per la literatura com a mitjà per interpretar la realitat 39. Demostra interès per la literatura pròpia adequat41. Distingeix els principals períodes de la literatura catalana , atenent la relació amb el context historicosocial, els gèneres literaris i alguns autors significatius per tal de situar les lectures dins el marc de referènciaAnnexos
  • 67. 15 Annexos
  • 68. ANNEX 5 - PROVES DE LECTURAMODEL DE PROVA DE LECTURA DE BITLLET D´ANADA I TORNADA, DE GEMMA LIENASNOM: ____________________________________ CURS: _____ DATA: _________1.- Quins són els components de la família de la Marta?2.- Què va regalar en Ricky a la Marta? - barrufet blau - teletubi d’escuma - pingu de plàstic3.- Per què la porta del lavabo on està ingressada la Marta està tancada?4.- A causa de la malaltia, què sol tenir la Marta? - calor - fred - gana - diarrea5.- Com es diu el terapeuta de la Marta?6.- Quin sobrenom usen els germans de la Marta per cridar-la? - peus de vaca - ulls de poll - peus de vent7- Com anomenen els bessons a Marc Coromina?8.- A què es deu el canvi d’actitud positiva del pare de la Marta? - fa cursos de pintura i informàtica - s’ha comprat un cotxe nou9.-Com va anar a parar la Bes a ca la Marta?10.- A què es dedicava en Ricky? - a la música - al bàsquet - als balls de saló11.- Per a la Marta quina és la talla de roba ideal? - 38 - 34 - 36 16 Annexos
  • 69. 12.- Creus necessari l’ingrés de la Marta a l’hospital? Raona la teva resposta.13.- Quina situació va fer sentir grassa la Marta per 1a.vegada? - quan li van criticar el vestit negre - quan va anar a comprar roba amb la Bes - quan en Ricky li diu que no sembla la Winona Ryder14.- Com s’inicia el règim d’aprimament de la Marta?15.- Quines conseqüències ha tingut el fet que la Susanna vomités fins a 5 vegades al dia? - pell clivellada - cremades a l’esòfag i dents grises que cauen16.- En què consisteix la nina “anti-model” que ha llançat una marca de cosmètics per lluitar contra l´anorèxia?17.- Digues alguns símptomes de l‘anorèxia:18.- Què van fer els bessons per venjar-se de la Marta? - dir-li que la Bes s’entenia amb el Ricky - dir-li que la Bes havia dit a la seva mare que vomitava - que la seva amiga la considerava una foca paparra19.- En què consisteix la bulímia? 17 Annexos
  • 70. 20.- La Marta rep suport de la seva amiga Clàudia? I del Ricky?21.- Fes una valoració personal de l’anorèxia. Què en penses? Creus que és una malaltia? Creus queuna persona que medeix 1´60 pot/deu pesar 45 quilos o menys per tenir una talla de roba 32 o 34? Quèopines sobre els valors que imperen a la nostra societat? T’ha agradat llegir aquest llibre? 18 Annexos
  • 71. MODEL DE PROVA DE LECTURA GENERAL ALUMNE/A: _____________________________CURS:__________DATA:__________ TÍTOL: AUTOR/A: EDITORIAL I COL·LECCIÓ: GÈNERE LITERARI: RESUM DE L’ARGUMENT: DESCRIPCIÓ DELS PERSONATGES PRINCIPALS: HAS LLEGIT ALGUNA ALTRA OBRA SEMBLANT O ALTRES OBRES DEL MATEIX AUTOR/A? 19 Annexos
  • 72. ANNEX 6 - AVALUACIÓ INICIAL DE LA UNITAT 1NOM: _______________________________ CURS: ____ DATA: _________1. TEXT A CORREGIR: Dumenge va ser un día que va fer mol de sol, vach anar a pasetjar en el papa y la mama. Lamama duïa un traje beix amb una rebeca de color blanc ós, y el papa un pul·lover blau i uns pantalonsgrissos y una camisa blanca, auberta. Jo duía un gersei de coll tancadi una txaqueta marron i unspantalons tambe marrons, una mica mes clars que la gaqueta. I unes wambes vermelles. La mama duíaunes sapates clares y el papa unes denegres. Vam passejar per el jardi y vam anar a asmorzar prop deuna marquesina. Vam esmorzar un suís i una ensaimada farcida, a mig mati, y yo vach demanarcroassants. Despues vam veure les flors, i n’hi havia de rojes i grogues i blanques i rosses i inclusblaves que el papa va dir que eren teñides y erbes verdes i violetes y ocells grossos i xicotets i el papava comprar el diari en una kiosc. Tambe vam mirar aparadors, y el papa li va dir a la mama que seafanyara, una vegá que mos estaben molt de rato davan un escaparate amb gerseis. I despres vamsentarse en un barc vert y el papa llegia el diari tot el rato y yo li vaig dir que em deixes mirar elsdibuxos y em va dexar mich diari y em va dir que no el fes malbe. Despues sen van anar a casa y allivan dinar en la cuina arros amb suc i carn amb pebrots fregits. Magrada mes la carn que em donén al colegi ben cremaeta. De el colegi no magradén elsprimers plats, en cambi a casa em donen vi en gaseosa. Despues a la vesprada van vindre els tiets ambel cosinet i vaig jugar ji y el meu cosí a guerres de astronautes y el cosí es va possar mol tonto per queperdía y yo li viag tondre que pegar una bufa i es va posar a plorar mol mol for i van vindre tots i lamama em va pegar una bofetá i yo tambe em vaig posar a plorar i tots vam tornar a la sala. Quim Monzó : Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury. 2. Quin registre utilitza el text: formal o informal? 3. Busca al text dos exemples de: - verb en forma no personal: - verb en forma personal indicant quin temps verbal són: - substantiu: 20 Annexos
  • 73. - adjectiu: - preposició: - adverbi: - conjunció:4. Busca al text un exemple de: - subjecte: - predicat: - objecte directe: - objecte indirecte: - complement circustancial: - complement de règim verbal:5. És Quim Monzó un autor modernista ?6. Quin dia , a quina hora i on es va casar aquest autor ? 21 Annexos
  • 74. ANNEX 7 - ACTIVITATS D’AVALUACIÓ UNITAT 1NOM: _______________________________ CURS: ____ DATA: _________ 1. Redacta una conversa entre dos companys o dues companyes explicant un fet del cap de setmana. Assenyla amb una F els elements formals i amb una I els elements informals [2 punts] 2. Converteix els noms següents en sigles: [0,5 punts] United Nations Educational Scientific and Cultural Organization UNESCO a. Estats Units d’Amèrica  b. Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord  c. Central Intelligence Agency  d. Union of European Football Associations  e. Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya  3. Converteix les sigles següents en noms: [0,5 punts] DVD digital versatil disc a. BOE  b. IPC  c. UCI  d. IVA  e. ONCE  4. Subratlla l’opció correcta del següent text: [1 punt] El Modernisme català va ser un moviment cultural conservador / renovador que responia a la voluntat, ja iniciada a la Renaixença / Decadència , de canviar / transformar la cultura catalana en una cultura moderna / tradicional , nacional / local i espanyola / europea. 22 Annexos
  • 75. 5. Situa en un eix cronològic els moviments literaris del s. XX i esmenta dues característiques. [2 punts]6. Quins són els principals fets històrics del s XX a Europa? I a Catalunya? [1 punt]7. Explica quin era l’objectiu del sector regenaracionista del Modernisme i quina actitud va adoptar el sector esteticista. [1 punt]8. Activitats de lèxic d’aquesta unitat, ja corregides, enviades per correu electrònic al professor/a, abans de la realització d’aquesta prova. [2 punts] Per acord del Departament de Català quedarà penalitzada amb -0,2 punts cada falta d’ortografia !!! 23 Annexos
  • 76. ANNEX 8 - DOSSIER DE PRONOMS FEBLES1.- Subratlla el pronom personal feble de les frases següents:• Torna’m el canvi.• Porteu-me una tassa de cafè!• Van trobar-se al lloc convingut.• Vol quedar-se sol.• Està ensenyant-te anglès?• Encanta’t i deixaràs perdre una nova oportunitat.• Presenti’s demà a les deu.• Tot preguntant-me per Joana, ella entrava per la porta.• Sentir-te bé serà difícil.• Envieu-me una postal des de la platja.• Ja em diràs alguna cosa!• M’ha costat vint duros.• Saps que el Pere no em dirigeix la paraula?• Et van escriure per Nadal.• Ha perdut el rellotge que es va comprar ahir.• T’agrada aquell vestit?• Et quedes al poble?• S’ha quedat tot sol.• M’ha posat el pa?• Ahir no es trobava massa bé.2.- Observa els exemples anteriors i completa: Els pronoms personals febles van tots junts davant o tots junts darrere del verb. Van darrere delverb quan és ___________, _________ o ____________ . Les _________________ poden portar elspronoms febles davant o darrere del verb, indistintament.3.- Torna a observar les frases de l’exercici 1 i completa: a) Quan el pronom feble va darrere del verb acabat en consonant o diftong(u), empra la forma plena (____________________________________) i s’ajunta al verb amb un ________. Si 24 Annexos
  • 77. el verb acaba en vocal(menys u), el pronom presenta la forma ___________ (______________________________________________) b) Els pronoms ME, TE, SE , quan van davant d’un verb que comença per _____ o hac muda, s’apostrofen i s’escriuen ______________________________ . Aquesta és la ___________. Però si el verb comença per consonant és la forma ____________(_______________________________________).4.- Completa el següent quadre amb els pronoms personals febles de 1a, 2a i 3a persona: Davant del verb començat en... Darrere del verb acabat en... ... consonant ...vocal ...cons./diftong ...vocal Forma reforçada Forma elidida Forma plena Forma reduïda 1a p. sing. 2a p. sing. 3a p. sing.5.- Ompli l’espai buit de les frases que hi ha a continuació amb el pronom feble de 1a persona: _____ sento molt bé en aquest grup. _______ dugueren al llit. _____ diuen Pere. _____ digueren que vindria. ____ ensenyaràs a llegir bé?. ______ escriuràs prompte? Ensenya____ a escriure bé. Espera _______ fora. Vull comprar_____ llibres o _____ vull comprar llibres.6.- Contesta oralment les preguntes següents, tot utilitzant un pronom personal de 1a persona:• Com et dius?• Et sembla una resposta correcta?• T’agrada llegir molt?• Voldries escoltar-te en una gravació?• T’ha agradat la pel·lícula de la televisió? D’ahir?• On te’n vas de vacances a l’estiu?7.- Contesta les següents preguntes i utilitza, sempre que pugues un pronom de 2a persona.(oralment):• Vols deixar-me el teu llibre?• Em contaràs una història? 25 Annexos
  • 78. • M’explicaràs el que has fet aquest matí?• Vols contar-me un acudit?• Em diràs un refrany que t’agradi?8.- Completa les frases amb el pronom de 2a persona singular( ET, T’, -TE, ‘T): _______ agraden les pel·lícules de por? Quan ______ quedaràs al poble? Què ______ estimesmés, eixir o quedar___ a casa? Amb quins diners ______ vas comprar el cotxe? No has de mirar_____tant. Posa’t l’abric que fa fred. ______ hauran de donar carabassa si no _____ espaviles.9) Contesta oralment les preguntes següents i utilitza el pronom reflexiu de 3a persona.• Saps si Pere vol canviar-se d’Institut?• El teu germà vol casar-se prompte?• Lluís s’ha deixat el llibre?• Carme se sap ja la lliçó?• Sílvia es presenta sempre tard a les reunions?10) Completa les frases següents amb el pronom de 3a persona reflexiu (ES, S’, -SE, ‘S): No volia pentinar_____ mai. Ella ___ enfada per no res. Sempre ______ feia mal. _____ pensa que fa tard. No _____ arriscava a l’aventura. ____ acosten els exàmens. Presenti_____ demà a les onze. No _____ volia trobar amb ella.11) Escriu les frases següents col·locant el pronom subratllat darrere del verb:• Es va perdre pel carrer o Va perdre____ pel carrer.• Et vas beure tota la cervesa o ______________________ .• Es va encendre ràpidament o ________________________ .• Em va escriure una carta o __________________________ .• Et va vendre el vi a bon preu o _______________________ .• Et vol fer les trenes o _________________________ .• Es va deixar un llibre o _______________________ . 26 Annexos
  • 79. • Em va portar a casa o _________________________ .12) Ompli els espais buits del següent diàleg amb les formes dels pronoms corresponents a 1a, 2a i 3apersona.PERE: Encara________ fa mal la cama dreta …JOAN : Posa_____ una bena estreta.PERE: Ja la portava, però sempre _______esgarra. També ____he posat una pomada que vandonar____ a la farmàcia i que ______ diu d’una manera molt estranya.JOAN: I no ____ va bé? És estrany. Vols dir que no ___has equivocat de pomada? Ensenya____ eltub! És igual, ja el vaig a buscar jo; no cal que ______ moguis.PERE: Ai, Joan que no vol fiar____ mai de mi!JOAN: A veure, … Animal! Però si això és la pomada que posem al gos!PERE: Doncs, miri, és la mateixa que vaig donar___ la setmana passada per a les picades de mosquits!PRONOMS FEBLES DE 3a PERSONA. FUNCIÓ C.D.13) Subratlla el pronom feble de les frases següents: Miquel porta el barret o no el porta? El governador rep les visites o no les rep? Vols la carn o no la vols? Pere llegeix els poemes i tu els escoltes. Saps les causes de les queixes? No, només les sap en Joan. Les teves amigues, les has vistes? El diari, l’has comprat? Els exercicis de matemàtiques, ja els ho fets. Has comprat la roba? Sí, l’he comprada aquest matí. Agafeu-lo, aquest llibre. Compreu-los, els cavalls als venedors. Les joguines, agafa-les. La televisió, va voler comprar-la. Mata’l (el conill). Observa’ls (els nens). Compra-la (la revista). Com acabares l’exercici? El vaig acabar bé, sí vaig acabar-lo molt bé. Quan comprares la jaqueta? La vaig comprar ahir. Sempre mira les pel·lícules de por amb emoció i continuarà veient-les mentre pugui.14) Completa el següent quadre amb els pronoms personals febles de 3a persona amb funció de C.D: Davant del verb començat en... Darrere del verb acabat en... 3a persona ... consonant reforçada ...vocal elidida ...consonant plena ...vocal reduïda masculí singular femení masculí plural femení15) Escriu les frases següents col·locant el pronom subratllant davant del verb: 27 Annexos
  • 80. • Van tancar-lo a la presó o el van tancar a la presó.• Vaig comprar-les a la botiga o __________________________ .• No volia trobar-lo o ___________________________.• Com vas acabar-la? o _________________________.• Va estrenar-la ahir. o _________________________ .• Vaig trobar-los mentre jugaven o ___________________________ .16) Ompli els espais buits de les següents frases amb un dels pronoms del quadre anterior:• Encara no ______han portat per a mi (el moble).• El carter _____ ha portades(les cartes).• Els pares _____ compraran ( els llibres).• Aquesta setmana ____ portaré ( la cistella de raïm).• Ara ___ porten ( el cafè).• Jordi ____ explicava a la seva germana ( els exercicis).• El jardiner ___ donava a les plantes ( l’aigua).• Compra___ (les mongetes).• Encomana___ (els llibre).17) Observa les frases dels exercicis 13 i 16 i, completa: Quan el complement directe és un pronom feble, el participi concorda amb el pronom de complement directe en ______ i ________. Exemple: Les portes, les he tancades bé.18) Contesta les següents preguntes afirmativament i tracta de substituir el C.D pel pronom feblecorresponent:• Saps si Pere té la grip?• Joana ha comprat el llibre de matemàtiques?• Pere ha comprat els llibres?• Enric escolta la ràdio?• Lluís ha estrenat la camisa blava?• Joaquim ha cantat aquella cançó de bressol?• Instal·laràs l’antena de televisió?19) Completa el següent text amb les formes adequades de pronoms: Avui en Joan, quan arriba a l’escola, troba que li han buidat el calaix de la seva taula. 28 Annexos
  • 81. JOAN: Qui té el meu llapis?PERE: ______ tinc jo.JOAN: Per què no me____ has demanat?PERE: Com que no hi eres i ____ necessitava, ____he agafat.JOAN: I també m’heu agafat les llibretes?PERE: Sí, una _____ té Ramon i l’altra ___ ha agafada l’Anna, segurament per copiar els exercicis dematemàtiques.JOAN : Però si no ____ he fet!PERE: Doncs deu voler mirar com has fet la redacció.ANNA: No, no _____ vull mirar. El que vull saber és quantes faltes ha fet al dictat.JOAN: No en faig mai, de faltes.ANNA: Sempre dius això, i després resulta que en fas més que ningú.JOAN: Vinga, vinga! Torneu-me les llibretes que ____ necessito.PERE: Espera’t una mica, home, ara te ___ tornem.JOAN: És que sempre m’arranqueu fulls i no vull que ho feu.ANNA: No t’arrancarem, no et preocupes.JOAN: Ho heu fet tantes vegades, això, que no m’ho crec.ANNA: Doncs avui no ho farem. Pren, guarda-te-les bé i moltes gràcies.20) A l’exercici anterior ha aparegut el pronom neutre HO, torna a rescriure les frases i indica el queestà substituint. Exemple: Vols tot això? – Ja no ho vull. C.D. substitueix “tot això”21) Completa els buits del quadre següent: RECORDA: Apliquem el pronom neutre HO a C.D neutre, tot substitueix un concepte quepugui ser expressat pels demostratius açò, això, allò. Ex: Jo ho porto ( tot això) El pronom HO s’usa: 29 Annexos
  • 82. 1. Per a representar un C.D. no expressat explícitament. Ex: Maria ho veu. 2. Per a reemplaçar tota una oració en acusatiu. Ex: Maria pensa que vindràs. 3. Per a representar un terme predicatiu de verbs com ser, estar, semblar i altres de significació pareguda. Expressa per un adjectiu o substantiu indeterminat .Ex: Pensàvem que era molt bo, però no ho és. Joan ja és enginyer? –Sí, fa més d’un any que ho és.22) Marca la solució correcta a cada frase. Fixa’t en la presència de l’article o del demostratiu en laformulació de la pregunta:• Qui va trencar el plat? (el/la/ho) ______ va trencar Joan.• Quan compraràs la roba?(el/la/ho)_______ compraré demà.• Per què trenques aquests papers? (ho/el/els) _____ trenco perquè no serveixen.• On fregeixes les patates(els/la/les) __________ fregeixo a la paella.• Qui té les claus del pis? (les/el/ho) _____ té Anna.• Com vas guanyar el concurs de pintura? (el/ho/els) _____ vaig guanyar fent trampa.• Has entès bé tot això? (Ho/el/la) Sí, ____ he entès correctament.• Porta allò en Miquel? (li/ho/el) Sí que ____ porta.• Rep tot el que esperava, el governador? (les/els/ho) Sí, que ____ rep.• De quin color pintaràs aquesta porta? (ho/la/el) _____ pintaré de blau.23) Contesta oralment:• Ven la carn la carnissera?• La carnissera ven tot això?• Sempre diu que vindrà prompte?• Diu sempre la veritat?• Creus que Pere llegeix tot el que vol?• Necessiteu que tornem?• Saps què vol la veïna?• Em cosiràs la roba ara?• Pots cosir tot això?24) Subratlla els pronoms febles de les següents frases: Pere ens va contar una història molt interessant. El jutge ens va admetre el recurs. Conta’ns un conte! Arnau ens ha demanat de lliurar diumenge. Ella sempre us ha enganyat. Ahir us vaig 30 Annexos
  • 83. comprar un regal. Vaig encomanar-vos taronges i em porteu pomes. Vaig escriure-us una carta urgent. Li vaig dir que no tornés més. Li he donat un llibre. Vull contar-li tot el que passà. Conta- li això! Vaig dir-los que tornaria prompte. Conta’ls tot el que saps! Els he comprat pomes. Els regalaré un disc.25) Després d’haver-te mirat novament els exercicis 4 i 13, completa el següent quadre de pronoms:VARIANTS DELS PRONOMS FEBLES Davant del verb començat en ... Darrere del verb acabat en ... ... reforçada ... elidida ... plena ... reduïda singular 1a plural C.D/C.I. singular 2a plural 3a reflexiu C.D. / Atribut sing M pl 3a sing F pl Neutre Sing C.I. 3a pl C.R.V. (-de) sing Verbs de percepció Comp. circums. (-de) pl Pred. (- intensitat) C. D (indefinit) sing C.R.V.(de) Comp. circums.(de) Pred.(fer-se) pl Subjecte (ant. nom)26) Contesta les següents preguntes oralment tot substituint el C.I. pel pronom feble corresponent:• Has portat el desdejuni als teus germans? Sí, els he portat el desdejuni.• Has portat els regals als teus germans?• Has donat els llibres al xiquet?• Saps si Jordi va demanar el llibre als teus amics?• Creus que el carter porta alguna carta per a tu?• Sabeu si el professor ha lliurat el premi a Joan? 31 Annexos
  • 84. • Cregueu que Joan porta alguna cosa per a vosaltres?• Han portat aquests caramels per a mi?27) Substitueix el C.I. de les formes següents per un pronom personal:• Jordi va demanar el llibre als seus pares. Jordi els va demanar el llibre.• El carter va portar aquestes cartes per a tu. __________________________________________________ .• Joana ha comprat un regal per a mi. _______________________________.• La meva germana portà caramels per a vosaltres. _________________________________________________________.• El teu germà va corregir els exercicis (a tu) . __________________________________________________________ .• Tots els nens han arreplegat menjar per als pobres. ____________________________________________________________ .• Enric va demanar diners als seus pares. _________________________________.• Joan regala un llibre a Maria. ________________________________________.• Pere compra flors a sa mare. ________________________________________.• Dóna el llibre a Lluís._______________________________________________ .• Vaig demanar un favor a les seves germanes. ____________________________________________________ .• Vaig demanar una llibreta a la mestra . __________________________________________________ .• El pare ha explicat uns contes molt llargs als nens. _______________________________________________________ .28) Ompli els espais buits amb un pronom feble, segons convingui:• El cotxe; _____arreglaràs tu o ___ portaràs al mecànic?• Com vols la llet? ______ vull molt calenta.• Van trencar el gerro i no van saber_____ encolar.• Si ve Pere anima___ a pujar.• De quin color van pintar l’habitació? ____havien de pintar verda però van acabar pintant____ blava.• _____ comprarem a terminis, el sofà.• Li vaig dir: “Avisa___ avui, a Lluís, però no va voler avisar____. 32 Annexos
  • 85. • Quan es desperti el xiquet, ____ rentes, ____ajudes a vestir___ si vols pentinar___, pentina___ i després ____ portes a l’escola.29) Ompli els espais buits amb la forma del pronom feble escaient: (el, la, ‘l, l’, lo, li)• Sempre que ____envio a comprar ____indico exactament què vull.• Regaleu ___ un llibre que estarà content!• Quan ____ vaig veure ____ vaig dir tot el que sabia.• Aquest paper, guarda___ a la cartera i no ____ensenyes a ningú.• A Carlota, ___ van regalar una nina i va trencar___ de seguida.• Va veure a Lluís però no va cridar___ perquè no ____ demanés tot el que ___ devia.• A Albert, ___ has explicat el problema? –No, només ___ he donat la solució.• El fuster, convida___ a venir que ____ agradarà molt.• Com que ____ vam veure tan trist ____ vam fer un regal.• Van donar ____ una bona explicació però no ___ van convèncer.30) Completa les parelles següents com en el model:• Pere compra una joguina a Joan. Pere li compra una joguina.• El carter porta el correu al dentista. ______________________________• _______________________________ . El dentista li arranca el queixal.• ___________________________ . Tothom li desitja sort.• El pare ha enviat un telegrama al director. _________________________________.• Compres roses a Maria? _____________________________ .• _____________________________ . Li volen editar una novel·la.• Ja has escrit la carta per al teu cosí? ___________________________________.• _________________________________ . El porter li indica l’eixida.• Anna dóna diners al seu fill .__________________________________.• _____________________________. Li heu portat el dinar?PRONOM ADVERBIAL EN:31) Subratlla el pronom i completa el quadre:• Tinc xampany, però no en puc beure.• Mengeu taronges sanguines ara que n’hi ha.• D’alt de la muntanya n’hi havia una ( de casa). 33 Annexos
  • 86. • Lluïsa té tres roses. Lluïsa en té tres.• En Francesc té moltes assignatures. En Francesc en té moltes.• Jo tinc algunes pessetes. Jo en tinc algunes.• Ha baixat al pou fa una hora i encara no n’ix.• Fa deu dies que ha anat a Madrid i encara no en torna.• Has anat avui a l’institut? –Sí, ara en vinc.• Vols que parlem ara de la compra del cotxe? –Ara no; demà en parlarem.1. El pronom EN reemplaça una ___________ o un ______________________ presos en sentit partitiu(indeterminat) que figuren en un __________________.2. El pronom EN reemplaça un substantiu o un grup nominal precedit d’un adjectiu __________________, un adjectiu ______________ o certs adjectius ______________________.3. El pronom EN reemplaça complements circumstancials, nominals o verbals, precedits de la preposició _____________ .32) Respon oralment:• Saps si menja molta carn? No en menja gens.• Quants dies fa que no ve?• Quants bots ha pegat?• Quantes caixes carreguen els mossos?• Bevia molta aigua?• Que van trencar molts plats?• Quants fills té el teu germà?• Ja ha entrat un senyor vestit de roig?• Heu comprat molt de peix?33) Substitueix el substantiu per un pronom feble:• Hi ha una casa ______________________________________.• Hi ha dos xics a la porta. ______________________________________.• Hi havia prou pa per a tots. _____________________________________.• Hi hagué molta festa. _________________________________.• Sempre hi ha solucions .________________________________.• Mai no hi havia diners. _________________________________. 34 Annexos
  • 87. • Cal que hi hagi més sinceritat. ________________________________.• Si hi hagués quatre homes millor. _____________________________________.34) Evita la repetició dels substantiu subratllats tot substituint-ne un d’ells per un pronom feble:• Ell necessitava molts diners i no guanyava diners. __________________________________________________.• No em porteu cervesa fresca, que no puc beure cervesa. _______________________________________________.• Estigueren tot el dia caçant porcs senglars i no vàrem veure més de dos porc senglars. ______________________________________________.• Voleu més pa? –Sí, però no ens porteu massa pa. ______________________________________________________________-.• Ja no vindran altres trens? –Encara arribaran alguns trens.________________________________________________________• Quantes bones pel·lícules han projectat enguany? –No han projectat més de sis bones pel·lícules. _____________________________________________________• S’ha trencat l’èmbol de la bomba d’oli? I ja no entra oli en el motor._____________________________________________________________.• Ja han tornat tots els veremadors; no baixen del tren més veremadors. ________________________________________________________________.• M’has dit que vindrien sis fadrines vestides de tiroleses, però jo veig que només venen quatre fadrines vestides de tiroleses.____________________________________________________-.• Vas demà a Alacant? –Com, si ara vinc d’Alacant. ______________________________________________.• Entràvem al cine a les nou i eixíem del cine a les dotze. ____________________________________________________________.• Vam travessar molt difícils circumstàncies, però sortirem amb bé de molt difícils circumstàncies. ______________________________________________________• L’assumpte és complicat però jo ja sé la solució de l’assumpte. _______________________________________________________________ .• Estic interessat en la compra del cotxe: demà parlarem de la compra del cotxe. _________________________________________________________________ .• No els agradava manifestar-se i es va abstenir de manifestar-se. _______________________________________________________________ . 35 Annexos
  • 88. PRONOM ADVERBIAL HI:35) Subratlla el pronom adverbial i completa els quadres:• Ahir no hi va haver sol.• No hi havia solució.• Hi havia dos focs.• Hi ha dos cotxes al carrer.El pronom adverbial HI acompanya fixament el verb impersonal ____________.• No cal anar-hi.• Vas ara al mercat? –No, ara no hi puc anar.El pronom adverbial HI reemplaça un complement circumstancial de _______ introduït perpreposició que no sigui___________.• Presentaren la demanda d’exempció, però no hi van accedir.• No oblida la Maria; sempre hi pensa.• Aquesta feina li vindrà de nou, però ja s’hi acostumarà.El pronom adverbial HI reemplaça un complement que perfecciona el sentit d’un verb i ésintroduït per preposició que tampoc no sigui __________ .• Ell es tornà groc, i jo també m’hi vaig tornar.• Fent-ho així resulta bo, però de l’altra manera no hi resultarà.El pronom adverbial HI reemplaça un ____________ o terme predicatiu amb verbs pronominalsi amb alguns altres no pronominals com “romandre”, “resultar”, “tornar-se”, “trobar-se”,”presentar-se”, “aparèixer”.• És molt vell i no s’hi veu.• Ja no hi sent de l’orella esquerra.• No s’hi sentia gens.El pronom adverbial HI acompanya fixament els verbs de _______________ intransitiva.36) Posa al parèntesi el complement circumstancial de lloc substituït per HI:• M’ha dit que trobaria el llibre al calaix, però no l’hi trobo (________)• Mon pare viu a Castelló, però jo no hi visc.(__________)• Pere va prou a la muntanya, en canvi la seva dona no hi va mai (_________)• El meu professor treballava també a la universitat, però crec que ara ja no hi treballa. (____________)• Ma mare sempre que entra en aquella botiga hi compra alguna cosa. (________________)• Vam anar al pantà a pescar i no hi vam agafar res. (_______________) 36 Annexos
  • 89. • Vas o no al supermercat? Sí, ara hi vaig. (_________________)• Ixes ja cap al carrer? Doncs mira, hi eixirem junts. (_________________)• Miquel ha viscut sempre a casa dels seus pares? –No, hi va viure fins als disset anys. (_____________________________)COMBINACIONS DE PRONOMS.37) Substituïu la part en negreta per un pronom. La combinació de dos pronoms donarà aquestesformes: me’l, me’ls, me la , me les, te’l, te’ls, te la , te les, se’l, se’ls, se la, se les.• Em va agafar un llibre.______________________________.• Em va tornar la bufanda. ______________________________• Es volia quedar els patins. _____________________________.• Et feia fer els encàrrecs. _________________________________ .• Em posava els pantalons. ____________________________________.• Es feia el dinar. _________________________________.• Et farà el dibuix. ______________________________________.• Em donava les maletes. ___________________________________ .• Et compraré la llibreta. _________________________________________.• Es pensava la cançó. _____________________________________ .38) Escriu la forma que vagi bé en cada cas.Me’l/me l’ __________ obro.Te’l/ te l’ __________ envio.Me’l/ me l’ __________ menjoSe’l / se l’ _________ emportaSe’n/ se n’ _________ empassaTe’n/te n’ ________ compraMe’n/ me n’ _________ explicaTe’l/te l’ _________ construeix39) Substituïu la paraula subratllada pel pronom corresponent.Me’l 1. Em menjo la cosa. Me la menjo.Me la 2. M’ensenya el llibre. _______________ 37 Annexos
  • 90. Me l’ 3. Em miro el paper. _______________Te’l 4. Et dic la lliçó. ________________Te la 5. T’explico el conte ________________Te l’ 6. Et diré el número. ________________Se’l 7: S’ompli la boca. ________________Se la 8. Es mira el dibuix. ________________Se l’ 9: Es pensa la feina. ________________Ens el 10. Ens mirem el carrer ________________Ens l’ 11. Ens ensenya l’exercici ________________Us el 12. Us ensenya la porta. ________________Us l’ 13. Us diu el problema ________________Em menjo el pastís. Me’l menjo.M’ofereixen pipes. Me n’ofereixen.• Et llegiré el poema. ________________________• Ens ensenya la lliçó. ________________________• Em fan dictats. ________________________• Us faré el problema. ________________________• Ens vam mirar el drac. ________________________• Ens envia el correu. ________________________• M’empasso el pinyol. ________________________• Es mira el llibre. ________________________• Et compra llibretes. ________________________• M’arregla joguines. ________________________• Et compro el collaret. ________________________40) Observa aquestes formes i després completa:anar-se’n me’n recordo anem-nos-endeixa-m’ho me n’ha pres ens en recordemposeu-me-les cull-me’l s’hi passeja 38 Annexos
  • 91. m’ho pren me’ls dóna posar-te’lme les posa cus-me-la se te l’ha menjatt’ho pren s’ho pensa doneu-me’nse n’anirà me’l donaràs m’hi acostome n’ha comprat menja-te’ls li ho va dirm’ho pensaré li’n va donar li l’ha donatse l’emporta va donar-li’l li ho hem ditus ho he dit ens hi hem trobat1. L’apostrofació.En els aplecs de pronoms febles l’apòstrof deu anar tant a la ___________ com siga possible.Ex: me n’ha comprat : me l’empasso: ens l’enviaHI, HO, LI no ________________ mai, per tant, s’apostrofaran els pronoms que els acompanyen.Ex: M’hi acosto: Li ho va dir: Li’n va donar, …Si el verb comença per vocal, l’apostrofació es farà entre el _______________ pronom i el verb,sempre que es pugui.Ex: Se l’emporta: Li ho havia dit.2. Col·locacióL’ordre dels pronoms febles deu ser el següent:• El pronom reflexiu SE, si apareix, anirà en ___________ lloc. Ex: Se l’emportava.• El complement indirecte precedirà _________________ sempre. Ex: Te’l donaré.41) Canvia el C.D. i el C.I. de la frase, sempre que sigui possible, per un pronom feble.- Donava uns quants consells al seu amic.- Ven el llibre al llibreter.- S’organitzava una cursa de sacs.- Sentien des de lluny els miols dels gats. 39 Annexos
  • 92. - La vella ensenyava els gossos- Hauràs de vigilar aquests xicots.- Va confiar el seu hàmster al veí.- Regala els patins a l’Anna.- Posa el banyador a la menuda.- Acosta l’esborrador a la mestra.- Tenia un regal per al seu amic.- Ho donava al barri.- Vendré la nevera vella als meus amics.- Marta regalarà els llibres a aquells bibliotecaris.- El gos donava la poteta al seu amo.- Dóna aigua a aquell xiquet. 40 Annexos
  • 93. - Escriu la redacció per al mestre.- Explicava contes a les nenes.- Llegia rondalles als menuts.- Renta la cara a Anna.- Hem fet música per als grans.- Portarem llibres per als alumnes.- Vaig donar la pilota a Enric.- Portarem un rellotge per a l’oncle.- Posava el collar al gos.- La cuinera feia pollastre rostit.- Dono aquest llibre a ell.- Dono la llibreta a ell 41 Annexos
  • 94. - Dono aquest llibre a ells.- Dono les llibretes a ella.- Dono això a ell.- Dono aquests llibres a ells.- Dono la llibreta a elles.- Dono els llibres a ells.42) Substitueix els complements subratllats pels pronoms febles corresponents:- Dus els llibres a la biblioteca.- Va menjar al restaurant una sopa.- Mostra el dibuix a mi.- Ell ha comprat els pastissos per a les amigues.- Va trencar la joguina al xiquet.- Dóna allò a Antoni! 42 Annexos
  • 95. - Ell compta els diners a nosaltres.- Trieu taronges per a mi.- Vinc de classe a dir la veritat a tu.- Ensenya a mi el que t’has amagat.- Posa això a l’armari.- Ha portat per a mi peres de l’hort.- Aniré amb el tren a València.- Ell posa a vosaltres en eixa classe.- Ell parlava de política als amics.- Torna el llibre a Vicent.- Joan va fer un obsequi als seus pares.- Es rentava amb sabó.- Portarem aigua als treballadors.- Deixa a nosaltres allò.- No t’oblides que has d’assistir.- Ell renta la roba per als amics a la rentadora.- Envia una carta per a les amigues a l’oficina. 43 Annexos
  • 96. - La teva germana podria cosir-te el botó a la camisa.- Posa a mi diners a la guardiola.- Porta’m el pa del forn.- Et trobaré el llibre a la biblioteca.- Et fan dictats a l’escola.- Porta’m l’encàrrec a l’estació.- Et posa la llibreta damunt la taula.- Us emportareu apunts a l’examen.- Es trau el clauer de la butxaca.- M’has d’enviar això a casa.- Ell mostra el dibuix a mi en la Biblioteca Pública.- Estic fent ingressos per a tu en el Banc. 44 Annexos
  • 97. Activitats unitat 1Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i /o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA – AUDICIÓAudició de la conversa:− La paraula del dia amb R. Solsona:”Llegiguera” [6’ i 10’’].Del programa El món a RAC 1 del 27/09/2005.Altres “paraules del dia”: mileurista, xenofòbia, tetrabrich, TAE i Axtèrix, Ronaldinho, pandèmia,suburbi .http://www.laradioalacarta.com/informacio_Ramon%20Solsona.htmlÚS DE LA LLENGUA1.- Improvisa dues converses telefòniques: una de formal i una d’informal.2.- Relaciona cada una de les fórmules pròpies d’una de les conversa telefòniques, que has improvisat,amb la funció que li correspon. Per exemple: - Digui’m?  Despenjar.3.- Escriu un diàleg per telèfon entre una persona que truca a una empresa per demanar feina i lapersona encarregada de seleccionar el personal. Assenyala amb una F els mots que formen part d’ unregistre formal i amb una I els que formen part d’ un registre informal.4.- Representa amb els teus companys aquest diàleg..LÈXIC1.- Porta fotos d’esports i escriu el nom dels equipaments i estris necessaris.2.- Recull el nom de tots esports de tota la classe i classifica‘ls en els camps lèxics següents: a l’aire,estadi, camp-muntanya, mar-riu.3.- Escriu el nom de quinze esports col·lectius i cinc d’individuals.4.- Elabora preguntes del tipus: Té nom d’animal i és un estil de natació.5.- Contesta les preguntes elaborades pels companys per parelles. 45 Annexos
  • 98. FONÈTICA I ORTOGRAFIA1.- Què volen dir les sigles més habituals a les dades del destinatari en una carta: ptge., H. Sr , av., c/,esq., ctra., apt., trav.?2.- A quines abreviatures corresponen aquestes paraules: després de Crist, Excel·lentíssim senyor,hora, dimecres, tercer, habitants, introducció i, sense número?3.- Què signifiquen: PIB, PIME, FM, NIF, RACC, IRPF, DOGC, VIH, IPC i MAC?LITERATURA1.- Relaciona els escriptors amb les obres i l’any de publicació.2.- Enumera les característiques d’un moviment literari determinat.3.- Explica resumidament els principals fets històrics que va viure Catalunya al S.XX.4.- Esquematitza els principals fets històrics europeus.5.- Situa els moviments literaris en un eix cronològic.Activitats d’avaluacióAquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1.Activitats de reforçÚS DE LA LLENGUA1.- Per parelles, improvisa una conversa a classe d’una de les situacions comunicatives següents:denuncia la pèrdua del DNI a la policia, al tren amb un cap rapat o sol·licita jugar a futbol al pati.2.- Per parelles, llegiu de forma expressiva una conversa, tot interpretant els rols. Adapteu el to ientonació que marquen els signes de puntuació.3.- En quin registre pertany aquesta entrevista? Per què?LÈXIC1.- Escriu el màxim nombre d’ anglicismes del món de l’ esport que sàpigues.2.- Relaciona tos els anglicismes que has recollit amb la paraula catalana que li correspon. P. e.: “match”  partit. 46 Annexos
  • 99. 3.- Escriu el nom de sis esports, com a mínim, aquàtics, gimnàstics o bé de motor.FONÈTICA I ORTOGRAFIA1.- Escriu tres faltes d’ ortografia que repeteixes i escriu al costat la paraula correcta . Explica la normaortogràfica que infringeixes.LITERATURA1.- Busca informació sobre un moviment literari en concret i copia el més important.2.- Porta fotos o llibres sobre un determinat moviment, autor o llibre.Activitats d’ampliacióÚS DE LA LLENGUA1.- Elabora una llista de les normes d’obertura, manteniment i tancament d’una conversa telefònica ipractiqueu-les.2.- Transforma el text en registre informal.3.- Indica les característiques pròpies de dels registres formals i informals que presenten els textos.LÈXIC1.- A veure si saps la diferència entre les paraules: circuit/estadi, velòdrom/hipòdrom...2.- Escriu la paraula més correcta en cada cas. P. e., cavalcar/cavalgar, cursa/ carrera .ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Què volen dir les sigles que podem trobar en un article, manual o assaig? Op. cit, n.b n. del t., v. t.,etc., ed., p. ex , cap.LITERATURA1.- Documentat sobre el S.XX i redacta un text expositiu.2.- Quins invents es van fer al llarg del S.XX?3.- Relaciona uns textos determinats amb el moviment al qual pertany. 47 Annexos
  • 100. ACTIVITATS UNITAT 2Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i /o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA:Història d’ un lloro innocent de Josep Maria Espinàs. El periòdico, 28-12-2002 En aquesta lectura estreballarà la cohesió mitjançant els connectors que s’hauran d’afegir en els espais en blanc. . Aquesttext el podeu trobar a la pàgina 39 del llibre de text de 4t D’ ESO de l’ editorial Baula.1.- Cohesioneu el text amb el connector textual més adient: encara, si, de tant en tant, efectivament,sinó, a vegades, perquè, només. HISTÒRIA DUN LLORO INNOCENT “El fet que explicaré no és cap innocentada. Està documentat per la policia alemanya. Uns veïns entren en una comissaria per avisar que en un pis duna casa propera se sent un nen que crida duna manera angoixosa i insistent. Els policies hi van ràpidament per comprovar què passa i, _________________, senten la veu duna criatura que es queixa i plora. Truquen, no contesta ningú i esbotzen la porta. Es troben amb un lloro que imita perfectament els crits dun nen Problema teòric: ¿aquest lloro ha après a fer aquests sons _________________ha sentit realment alguna criatura maltractada o simplement abandonada? ¿O potser algú lhi ha ensenyat? Tothom sap que un lloro és capaç daprendre a repetir allò que sent o allò que se li ensenya. Problema pràctic: ¿com es fa per desensenyar un lloro i aconseguir que no continuï repetint allò que ha après? No _________ perquè els veïns puguin viure tranquils, ________ per evitar que, un dia, un nen plori i cridi de debò i tothom --policies inclosos-- digui tranquil: "No passa res, és el lloro". Això mha fet pensar en la dificultat de desaprendre, que, _______________, sembla més dura que la daprendre. Hi ha tics i costums que no hi ha manera desborrar. Ladquisició dun hàbit es pot acabar imposant com una pràctica incorregible. Hi ha moltes qualitats que, convertides en rutina, arriben a ser negatives i provoquen recel o irritació. Una persona simpàtica no és bo que sigui sempre tan visiblement simpàtica, li convé amagar-ho______________ , si no vol semblar un professional de la simpatia. Una persona culta ha de saber callar, en certs moments, les coses que sap, perquè el lluïment continu és un sistema segur de molestar el personal i, a la llarga, de no ser escoltat. El lloro alemany convertia la seva capacitat imitativa dun nen en un defecte, perquè lexplotava massa. ___________ hagués intercalat aquells crits amb un lied de Schubert, amb vociferants "¡gol!", amb frases habituals de la informació del temps... _____________ que no ho hagués fet tan bé. El crèdit no sempre neix de la perfecció.” Josep Maria Espinàs, El Periódico, 28 de desembre de 2002 48 Annexos
  • 101. ÚS DE LA LLENGUA1.- Redacta algun esdeveniment importat de la teva vida personal.2.- Subratlla tots els connectors textuals que cohesionen el teu text.LÈXIC1.- Agafa dues imatges d’ un cotxe, una exterior i una interior, i digues on és: el volant, maneta de laporta, capot, indicador dels intermitents i indicadors de llums, mirall retrovisor exterior i interior,eixuga parabrises, pedal d’embragatge, recolzacaps, taulell de control , guantera, commutador delseixugavidres i del clàxon, palanca del canvi de marxes i palanca del fre de mà.2.- Escriu sis mots relacionats amb vehicles ferroviaris, vehicles per cable i vehicles de transport percarretera..ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Escriu tres oracions amb predicat nominal i tres amb predicat verbal.2.- Separa el SN, el SV O el PN de les oracions escrites en l’exercici 1.3.- Construeix una oració que no contingui cap forma dels verbs ésser, estar ni semblar amb cada undels subjectes següents: a) La física b) Els teus ulls c) En Pere d) Una samarreta neta e) Els dos cosins f) L’àvia de la seva cunyadaLITERATURA1.- Enumera les característiques del modernisme.2.- Explica resumidament com es viu el modernisme en tots els àmbits culturals a Catalunya.3.- Busca informació sobre Joan Maragall i estudia-la.4.- Davant del poema Excelsior de J. Maragall, contesta les següents preguntes: Excelsior Vigila, esperit, vigila, no perdis mai el teu nord, no et deixis dur a la tranquil·la aigua mansa de cap port. Gira, gira els ulls enlaire, no miris les platges roïns, dóna el front en el gran aire, sempre, sempre mar endins. Sempre amb les veles suspeses, del cel al mar transparent, sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament. 49 Annexos
  • 102. Fuig-ne de la terra immoble, fuig dels horitzons mesquins: sempre al mar, al gran mar noble; sempre, sempre mar endins. Fora terres, fora platja, oblidat de ton regrés: no sacaba el teu viatge, no sacabarà mai més. Joan Maragall a) A qui s’adreça Joan Maragall en aquest poema? b) Quines recomanacions fa a “l’esperit”? Per què penses que ho fa? c) Què pretén transmetre’ns el poeta en els versos següents? “sempre entorn aigües esteses que es moguin eternament.” d) Explica el significat dels dos darrers versos.Activitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls/les alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:1. Busca el verb principal de les oracions següents:- El Joan és molt alt.- L’Anna està enfadada amb tu....2. Defineix el modernisme.Activitats d’ampliació1 .Identifica les formes de cohesió d’un text.2 .Fes l’anàlisi sintàctica de les oracions simples següents com per exemple:- La teva amiga és molt maca. 50 Annexos
  • 103. ACTIVITATS UNITAT 3Activitats de la unitat • Presentació dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i /o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA:El secret de la persiana (fragment de la Llàgrima) dHermínia Mas. Lectura relacionada amb ladescripció i amb la coherència . Aquest text el podeu trobar a la pàgina 8 del llibre de text de 4t d’ESOde l’ editorial Baula. La llàgrima De petita ja era diferent de les altres nenes: tenia uns cabells brillants de color de fusta bona que tothom volia acariciar. Una vegada els hi va poder tocar amb les puntes dels dits: els va trobar suaus com laire de la primavera i amb olor de regalèssia. No els duia, com les altres nenes, recollits en trenes o en una cua de cavall, sinó deixats anar i voleiadissos. Quan feia la vertical, semblava que milers de fils de seda li acaronessin les galtes. De vegades ell la seguia de lluny i, quan ella entrava a casa, passava hores embadalit, espiant rere la foscor dels grans finestrals. Ella tocava el piano amb uns dits prims i gràcils, i duia un vestit de seda rosa que li cenyia lesveltesa del cos. Ell era un nen, com tants nhi havia, que cobejava7 el tacte suau daquells cabells i encara no havia entès que aquella nena no li estava destinada perquè pertanyia a un altre món, i que podia triar moltes noies del poble però no aquella, ni els seus cabells fins, ni el seu vestit de seda, ni aquella casa on vivia, diferent de totes les altres, amb una sala per al piano i una minyona que obria la porta. Als catorze anys, com a la majoria de nois pobres, li va tocar de triar ofici. Hi havia un fuster al carrer que necessitava un ajudant i així va tenir una feina sense buscar-la. Els diumenges anava al cine, i quan els altres nois jugaven a tocar els cabells de les noies, ell pensava en aquella noia de cabells dun color que no tenia cap fusta: eren caoba, però no eren caoba, tenien una mica el color de leben, i una mica el color del roure. I se la imaginava en aquell internat de monges on la tenien des de feia tres anys i don tomava un cop cada tres mesos, i explicava que tocava el piano i feia ballet, i aprenia a parlar anglès. Se la imaginava amb luniforme de quadrets petits, la brusa blanca de mànigues estarrufades i les sabates de pell negra sempre lluents. Se la imaginava jugant als seus jocs perquè encara no havia descobert que les noies a catorze anys són més grans que els nois i que cada dia sortia de linternat amb una moto i un noi ros de vint anys que lesperava. Es va haver de fer més gran per adonar-se que aquella noia, que pertanyia als seus somnis, era dun món diferent al seu. 1 llavors va decidir que es resignaria a perdre el tacte dels seus cabells, de la seva pell, a no veure-la, a no sentir que el cor li bategava perquè ella passava; però va pensar que mai no es resignaria a perdre totes les il·lusions que shavia fet.7 desitjava 51 Annexos
  • 104. Va saber que shavia casat amb un noi de bona família i que de viatge de nuvis se nhavien anat a fer un creuer pel Nil. I es va imaginar que ella es perdia i només ell la sabia trobar i labraçava perquè estava esporuguida. I quan va saber que ella tenia una casa en un poblet de la costa, se nhi anava els diumenges i en la seva imaginació es trobaven en un bar on ella esperava algú que no arribava i aleshores li explicava que tota la seva vida només lhavia estimat a ell. Quan es va divorciar del noi de bona família, sempre tenia el mateix somni: ella tomava al poble i es confessaven el seu amor en una plaça amb arcades on de petits havien jugat a ser prínceps. Però quan va tomar al poble, anava amb un altre home i només va passar per presentar el seu acompanyant a la família. Ell lespiava des don podia i provava dendevinar-li les felicitats i les angoixes darrere del somriure que sempre feia. Com si hi trobés un aliment per als seus somnis, un fil primíssim que els lligués amb la realitat. Un dia, ella va tomar al poble per quedar-shi. Shavia divorciat del seu segon marit i darrere dels solcs finíssims que li havia deixat la vida i que ni les cremes ni els massatges no havien pogut esborrar, hi havia un traç damargor. Ell la va anar a trobar al bar més bonic del poble, allà on el jovent anava a escoltar música i a estimar-se. Prenia un te en una taula de vora la finestra i un raig de sol li il·luminava la mirada. Se li va asseure al costat i li va explicar aquesta història. A ella li va caure una llàgrima galta avall. La hi va eixugar amb el mocador quan passava per larc del coll i li va preguntar per què plorava. Ella li va dir que plorava per ell, que devia haver estat molt infeliç. Ell li va acariciar els cabells de color de fusta bona i de tacte de seda, i li va dir que havia estat lhome més feliç del món perquè en els seus somnis ella mai no plorava. Hermínia Mas, El secret de la persiana, Edicions Baula, 1997Comprensió lectora1.- Quin tipus de narrador explica la història? Justifiqueu la vostra resposta amb exemples extrets deltext.2.- Hi ha correspondència entre el temps real de la història i el temps de la narració? Quants anys dura–aproximadament- la història que se’ns explica?3.- Identifiqueu en el text alguna metàfora.4.- Quantes vegades el protagonista del conte arriba a tocar els cabells de la noia?5.- El text que heu llegit és un conte literari. Cerqueu-hi elements externs i d’altres d’estructura quejustifiquin aquesta classificació.ÚS DE LA LLENGUA1.- Redacta dues descripcions. Una objectiva i l’altra subjectiva i compara-les.2.- Escriu una postal a un amic on es descrigui detalladament algun lloc que s’hagi visitat durant lesvacances.3.- Pren apunts sobre la coherència textual. 52 Annexos
  • 105. LÈXIC1.- Busca imatges d’oficis i classifica’ls en:− tradicionals− professions liberals− tècnics− noves tecnologies− serveis− comercials2.- Fes un quadre amb els oficis anteriors indicant:professió tasques que realitza lloc on treballaESTUDI DE LA LLENGUA1.- Escriu tres oracions amb CD, tres amb CI i tres amb CRV (pots utilitzar la mateixa frase si té dos omés dels complements requerits).2.- Separa el SN del SV de les oracions escrites a l’exercici 1.3.- Construeix oracions on aquests sintagmes nominals puguin fer de CD. Poden fer de CI i CRV?− La física− Els teus ulls− En Pere− Una samarreta neta− Els dos cosins− Aquella situació4.- Per parelles i amb el material proporcionat a l’annex 8 feu exercicis de pronoms: localització, tipusde pronoms, substitució pronominal, enclítics i proclítics, distinció pronominal, combinació depronoms...LITERATURA1.- Fes una esquema del modernisme i dels seus autors.2.- Contesta les corresponents preguntes d’un text de Solitud de Víctor Català i un altre de L’auca delSr. Esteve de Santiago Rusiñol.Activitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviran 53 Annexos
  • 106. per augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no superin les activitats d’avaluació hauran de realitzar activitats del tipus:1. Distingeix els complements del SV d’un llistat d’oracions.2. Escriu dues característiques dels autors: Víctor Català i Santiago Rusiñol.Activitats d’ampliació1.- Busca dos textos breus amb un error de coherència textual que s’hauria de corregir.2.- Redactar un text informatiu sobre l’última pel·lícula que hagués vist al cinema, posant moltaatenció en la coherència textual.3.- Buscar un article d’opinió d’un diari o d’una revista i analitzar-lo per escrit seguint unes pautesdonades. 54 Annexos
  • 107. ACTIVITATS UNITAT 4Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i/o ampliació a partir de l’ anàlisi dels resultats de valoració.LECTURALa ventafocs (fragment de Contes per a nens i nenes políticament correctes) de James Finn Garner.Quaderns Crema. Aquesta lectura serà la base per treballar les activitats de l’apartat: Ús de la llengua.Aquest text el podeu trobar a la pàgina 119 del llibre de text de 4t D’ ESO de l’ editorial Baula. La Ventafocs Això era una vegada una persona femenina que es deia Ventafocs. La seva mare biològica havia mort quan ella era molt petita. Al cap duns anys son pare es va casar amb una vídua que tenia dues filles de mes edat que no pas ella. La madrastra tractava la Ventafocs molt cruelment, i les germanastres la feien treballar de sol a sol, com si fos la seva pròpia treballadora no remunerada. Un dia els va arribar una invitació a casa. Per celebrar laniversari de l’inici de lexplotació de la pagesia, desposseïda i marginada, el príncep organitzava un ball de disfresses. A les germanastres de la Ventafocs els feia molta il·lusió que les convidessin a palau. Van començar a planejar quins modelets cars es posarien per alterar i esclavitzar el seu físic natural a fi d’imitar un estàndard poc realista de bellesa femenina. (Cosa especialment complicada en el seu cas, perquè eren facialment més poc afavorides que un pecat.) La madrastra també volia anar al ball, de manera que la Ventafocs treballava com una persona femenina d’ètnia africana (una metàfora apropiada i tanmateix desafortunadament racista). Quan va arribar el dia del ball, la Ventafocs va ajudar la seva madrastra i les seves germanastres a ficar-se dins dels vestits. Era una feina titànica: era com provar dembotir, dins dun budell de cinc quilos, deu quilos de carn animal no humana picada. En acabat va venir laugmentació cosmètica, que val més no explicar. Cap al tard, la madrastra i les germanastres van deixar la Ventafocs a casa perquè acabes la feina. La Ventafocs estava trista, però es consolava escoltant els seus discos de Sopa de Cabra. De cop i volta va haver-hi un pet de llum i davant de la Ventafocs va aparèixer una persona masculina amb roba ampla, de cotó cent per cent, i un barret de palla, tot amb letiqueta Coronel Tapioca. Al principi la Ventafocs es va pensar que era un excursionista o un publicitari, però ell va deixar les coses clares de seguida: —Hola, Ventafocs, sóc el teu fad, entenent fad com a masculí de fada, en tant que dir-me fada seria tan sexista com dir doctor a una doctora. Així que vols anar al ball, eh? I cedir al concepte masculí de bellesa: encabir-te dins dun vestit ben cenyit que et talli la circulació, trinxar-te els peus amb unes sabates de taló tan alt que et destrossin lestructura òssia, i pintar-te la cara amb productes químics i maquillatge, per aconseguir els quals han experimentat amb animals no humans... —Oh, i tant! —va dir la Ventafocs sense pensar-shi gaire. El fad va sospirar i va decidir deixar leducació política de la noia per a un altre dia. Amb la seva màgia, va embolcallar-la amb una llum preciosa i lluent, i la va enviar a palau. 55 Annexos
  • 108. Aquell vespre, davant de palau hi havia una filera molt i molt Marga de carruatges. Era evident que ningúno havia pensat en el transport públic ni en la possibilitat de compartir cotxe per contribuir així a lafluïdesa del trànsit, lestalvi de recursos energètics i la minva de la contaminació ambiental. Aviat va arribarla Ventafocs en un carruatge daurat, extremament feixuc, arrossegat penosament per un grup de cavallsesclaus. Lluïa un vestit arrapadíssim, de seda, robada sens dubte a cucs desprevinguts. Els cabells, els duiaadornats amb perles saquejades a ostres obreres i indefenses. I als peus, per perillós que pugui semblar, hiportava unes sabates de cristall finament tallat.Tots els caps es van girar quan la Ventafocs va entrar a la sala. Les persones masculines miraven amb desigaquella persona femenina, que representava a la perfecció els ideals de feminitat sintetitzats en la ninaBarbie. Les persones femenines, ensinistrades des de petites en el tema del menyspreu al propi cos,miraven la Ventafocs amb enveja i rancúnia. La madrastra i les germanastres, rosegades per la gelosia, nila van reconèixer.Al príncep, que estava enfeinat parlant de la caça del senglar amb els col·legues, de seguida se lin van anarels ulls darrere la Ventafocs. Bon punt la va veure va emmudir, com la majoria dels presents. «Vet aquí»,va pensar, «una persona femenina a qui faria la meva princesa amb molt de gust, i a qui fecundaria amb elsgens perfectes de la nostra estirp, de tal manera que tots els prínceps de la rodalia em tindrien enveja. I amés és rossa!»El príncep va començar a travessar la sala de ball en direcció a la seva presa. Els seus col·legues també vancomençar a caminar cap a la Ventafocs. Igual que absolutament tots els altres mascles presents a la sala,menors de setanta anys i que no estaven ocupats en servir begudes.La Ventafocs estava cofoia de la commoció que provocava. Caminava amb el cap dret i tenia laire dunapersona femenina destatus social eminent. Aviat, però, es va veure que la commoció acabaria malamento, com a mínim, de manera socialment poc correcta.El príncep havia deixat clar als seus amics que tenia la intenció de «posseir» la jove persona femenina.Però la seva resolució els va indignar, perquè ells també la desitjaven i també la volien fer seva. Lespersones masculines van començar a cridar i a empenyés. El millor amic del príncep, un duc gros encaraque cerebralment limitat, el va aturar a mig saló i va insistir que la Ventafocs seria per a ell. El príncep vareaccionar amb una ràpida puntada de peu a lengonal que va deixar el duc temporalment inactiu. Peròuns altres, embogits de desig sexual, van abatres ràpidament damunt del príncep, que va desaparèixersota una pila danimals humans.Les persones femenines trobaven francament desagradable tot aquell desplegament de testosterona, però,tot i que ho van intentar, no hi va haver manera de separar els combatents. A les altres persones femeninesels semblava que la Ventafocs era la culpable de tot lembolic, de manera que la van rodejar, mostrant unahostilitat molt poc solidària. Va intentar escapar, però aquelles sabates de cristall, gens pràctiques, lhifeien gairebé impossible. Afortunadament per a ella, cap de les altres persones femenines anava gaire mésben calçada.La fressa va pujar tant de to que ningú va sentir com el rellotge de la torre tocava la mitjanit. A ladotzena campanada, el llampant vestit i les sabates de la Ventafocs van desaparèixer i tornava a portar elsparracs de minyona. La madrastra i les germanastres, van adonar-se que era ella, però no van dir res perallò del què diran.Les persones femenines van callar davant daquella transformació màgica. Un cop alliberada de lopressiódel vestit de nit i de les sabatetes, la Ventafocs va sospirar, es va estirar i es va gratar les costelles. Vasomriure, va tancar els ulls i va dir:—Germanes, si voleu matar-me, mateu-me, però com a mínim ara moriré còmoda.Les altres persones femenines van tornar a sentir enveja, però aquesta vegada ho van enfocar de maneradiferent: per comptes de venjar-se della, es van anar traient els cossets, les cotilles, les sabates, totes les 56 Annexos
  • 109. peces empresonadores. Es van posar a ballar, a saltar i a xisclar de joia, finalment còmodes, en viso i descalces. Si els individus masculins haguessin aixecat per un moment el cap de la ferotge lluita masclista a què es lliuraven, haurien vist moltes persones femenines desvestides com si fossin al tocador. Però no van parar de ventar-se empentes, cops de puny, puntades de peu i esgarrapades, els uns als altres, fins que tots, absolutament tots, van ser morts. Les persones femenines van tocar lase però sense cap pena. Ara el palau i el reialme eren seus. Com a primer acte oficial van vestir les persones masculines amb els vestits de gala que elles shavien tret, i van declarar als mitjans de comunicació que la baralla havia començat quan algú havia amenaçat el príncep i els seus col·legues de fer pública la seva afició al transvestisme. El segon acte oficial va ser organitzar una cooperativa tèxtil que manufacturaria només roba còmoda i pràctica per a persones femenines. A palau van col·locar un rètol que anunciava Ventafocs® Prèt-à-Porter, la seva marca. A base de voluntat solidària i dun màrqueting intel·ligent, totes —fins i tot la madrastra i les germanastres— van viure felices per sempre més. James FINN GARNER Contes per a nens i nenes políticament correctes Quaderns CremaÚS DE LA LLENGUA1.- Escriu les principals diferències entre aquesta adaptació de la Ventafocs i la versió que coneixes.2.- Prepara una exposició oral sobre un tema escollit per tu. Presenta-la durant un màxim de tresminuts davant de tota la classe.LÈXIC1.- Busca l’organigrama d’una empresa, fes una relació de cada departament i càrrec i exposa la tascaque realitzen.2.- Escriu quinze objectes que normalment trobem en una oficina.ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Escriu tres oracions amb Atribut, tres amb C Predicatiu , tres amb CC i tres amb C Agent (potsutilitzar la mateixa frase si té dos o més dels complements requerits).2.- Separa el SN, el SV i el Predicat Nominal de les oracions escrites en l’exercici 1.3.- Construeix oracions on aquests sintagmes puguin fer de Atribut, CPredicatiu, CC i CAgent.: − molt ràpid − aquest matí − per la clau − cansats 57 Annexos
  • 110. 4.- Per parelles i amb el material proporcionat a l’annex 8 feu exercicis de pronoms: localització, tipusde pronoms, substitució pronominal, enclítics i proclítics, distinció pronominal, combinació depronoms...LITERATURA1.- Fes un mapa conceptual del noucentisme i dels seus autors.2.- Contesta les corresponents preguntes d’un fragment de l’obra La Ben Plantada d’Eugeni d’Ors .3.- Contesta les corresponents preguntes d’un fragment de l’obra Els fruits saborosos de Josep Carner. (En les activitats 2 i 3 els fragments i les preguntes seran escollides pel professorat)Activitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:1. Distingeix els complements del SV o PN d’un llistat d’oracions.2. Escriu dues característiques dels autors: Eugeni d’Ors i Josep Carner.Activitats d’ampliació1.- Prepara un breu qüestionari, referit a l’exposició oral feta en l’apartat de l’Ús de la Llengua de lesactivitats de la unitat , que haurà de respondre algun/a company/a o corregir el professor o laprofessora. 58 Annexos
  • 111. ACTIVITATS UNITAT 5Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i/o ampliació a partir de l’ anàlisi dels resultats de valoració.(LECTURA) – VISIONAT ANUNCI PUBLICITARIVisionat de la campanya publicitària de la DGT de 2007 : No podemos conducir por tí [20’’- 30’’cada anunci, ] – són anuncis en castellà - http://www.clicknaranja.com/nopodemosconducirporti/En aquesta activitat es treballarà el text argumentatiu.ÚS DE LA LLENGUA1.- Enumera els arguments que dóna l’anunci per no córrer a la carretera.2- .Escriu un text argumentatiu per convèncer als teus pares perquè et deixin sortir a un concert ambels teus amics.LÈXIC1.- Cerca imatges que facin referència a cadascun d’aquests establiments: − Àrea comercial − Autoservei − Basar − Botiga − Grans magatzems − Centre comercial − Mercat − Magatzem − Galeria2.- Elabora un text argumentatiu indicant les teves preferències per escollir un establiments delsanteriors. Utilitza el lèxic més adequat i més idoni.ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Crea oracions juxtaposades i coordinades. Encercla el nexe de les oracions coordinades.2.- Fes un quadre on quedin reflectides els diferents tipus d’ oracions coordinades, amb una petitaexplicació, els nexes i exemples. Tipus d´oració Explicació Nexes Exemples. 59 Annexos
  • 112. LITERATURA1.- Expliqueu quins elements avantguardista trobeu en aquest poema de Joan Salvat – Papasseit.2.- Feu un cal·ligrama.3.- Què penses que ens vol transmetre J.V. Foix en aquest poema ? Jo sóc aquell que en mar advers veleja Per a mi el mar. Tem, i en fuig, les muntanyes, Escapadís de lamorós parany; El bosc ombrós sense aiguamoix ni rec En tronc antic faig figura de tany, I els seus verals, lembruix, la claror incerta. Mexalta el Bell i no em corca lenveja. Pèlags de cel, oh Sol!, oh Mar oberta!: Per què tantost el teu voler flaqueja Só lliure amb tu; muntanyès, era pec. I en oda i cant deleges dolor i plany, I amb braç segur tescandall les entranyes. O de lobscur em vols fer torsimany En els severs nocturns dels prats dOsseja? J.V. Foix Sol i de dol (1947[1936]) 60 Annexos
  • 113. Activitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:1.- Distingeix oracions juxtaposades i coordinades d’un llistat d’oracions que l’ alumnat crearà oescollirà d’un petit text relacionant amb els conceptes de literatura.2.- Escriu dues característiques dels autors: J.V. Foix i Joan Salvat-Papasseit.Activitats d’ampliacióEls alumnes que hagin superat les activitats d’avaluació poden crear un text seguint la línia tipogràficai estilística de Joan Salvat- Papasseit i analitzar les oracions que el formen. 61 Annexos
  • 114. ACTIVITATS UNITAT 6Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i/o ampliació a partir dels resultats d’anàlisi de valoració.LECTURA:ROIG, Montserrat. L’hora violeta. Edicions 62, 1980. Aquesta lectura és una carta d’amor situada enl’any 1938. (Pàg. 114 del llibre Amors a la carta). 27 doctubre de 1938 Patrick, tescric amb llum de benzol, ens han tret el llum elèctric. Hi torna a haver bombardeig. És mitjanit. Els nens dormen, costa molt de fer-los oblidar tot lhorror que han vist. El duen als ulls, són uns nens que a penes riuen. Avui ha vingut un altre grup del Nord, tenen la mirada vella. Nhi havia un que no deia res i sestava arraulidet en un cantó. Lhem cridat diverses vegades perquè havíem organitzat una petita festa amb xocolata desfeta però samagava cada vegada més. Per fi, una nena més gran mha dit, no li dirà res, els altres sen riuen, perquè aquest nen no és ni nen ni nena, aquest nen no té titola... Sí, Patrick, el nen no tenia sexe. Era fill de la misèria de les conques mineres i ningú, abans, se nhavia preocupat. Ja ho veus: entre els nens de la guerra encara nhi ha que són més desgraciats... La Judit no ho ha pogut suportar, a mi mha costat dentendre-ho. És que amb la guerra no nhi ha prou? De vegades sento vergonya de mi mateixa, i penso que mha calgut tanta guerra i tanta mort per a conèixer tota la tristesa del món... És que no existia abans? Per què me nhe adonat tan tard, de tot això? No, hem de guanyar, Patrick, hem de guanyar perquè les coses no vagin com han anat fins ara. Quan tot sacabarà, tindrem molta feina, però serà diferent, perquè reconstruirem la vida tal com la volem. I madono que abans no vivia, que només ara co- menço a viure. Per estimar la vida cal conèixer la mort. Com vols reconciliar-te amb la vida si abans no thas reconciliat amb la mort? Ara em veig forta, Patrick. I a més, et tinc a tu. Sé que ets a la vora, sé que tu i jo volem el mateix món. On els nens recuperaran la innocència... Patrick, com tenyoro... Recordo la darrera vegada que ens vam estimar. Era una nit de bombardeig i a cada bes destruíem tota la por del món. Em feia riure la teva pressa a descordar-te els cordons de les sabates, tardaves una eternitat. Com més volies córrer, més malament ho feies. Les botes de soldat no estan pensades per a aquestes coses, Patrick. Després, quan la calma seguia a la violència, em deies, semblem dos amants del segle XIX. El nostre és un amor passat de moda, que només té lògica dins de la poesia. I ara has tornat al front, diuen que les batalles són cada vegada més dures, que a lEbre sestà decidint la fi de tot això... Tant de bo, Patrick. Però torna, torna... quan els nostres cossos sajunten, veig el cel. El sexe se mhumiteja quan tu lacaricies. No sé qui ha dit que és a través de Tacte físic que coneixes la veritable personalitat de laltre. Conèixer en sentit bíblic... I no és fàcil. Pots travessar molts cossos sense recalar mai en cap, com un vaixell que té por de llançar làncora... Quan em beses, el buit del ventre saccentua i sembla que es remunti fins a la gola per convertir-se en una flama... Recordes? Tu em deies el mateix en una carta: foc
  • 115. que no destrueix sinó que crea... Som dos exploradors dels nostres cossos, del propi i de laltre, ens busquem com si fóssim en una selva que a la llarga haurà de tornar-se hospitalària. Després, jo recorro el teu cos, que és per a mi un riu cabalós on hi ha gorgues i raconades, i busco el contacte, cada racó, totes les zones verges que resten per explorar. Les meves mans busquen amb desesperació aquestes zones, per posseir-te i jo destruir-me tota... Montserrat Roig1.- Llegiu atentament la carta anterior per després comentar a classe les emocions, el que veu i el quesent la protagonista.ÚS DE LA LLENGUA I LÈXIC 1. Redacta una sol·licitud a l’alcalde de la teva població per demanar que t’inscriguin al concurs públic per cobrir una plaça d’auxiliar administratiu de l’Ajuntament. 2. Escriu una carta de presentació per relacionar-te amb l’empresa que ha publicat l’anunci següent . Recorda que les parts principals són:  encapçalament − lloc i data des d’on s’escriu la carta − salutació  cos − introducció − exposició ES NECESSITA − conclusió noi per fer d’aprenent de ferreteria de 16 a 30  peu anys, a jornada complerta. Català parlat. − comiat Envieu CV amb foto recent a: − signatura Apartat de correus 666, Barcelona. − postdata (opcional) 3. Escriu el teu currículum per l’empresa que ha publicat l’anunci següent . IMPORTANT EMPRESA necessita personal per al seu dept. d’enquestes, de 16 a 40 anys, per a entrega i recollida de qüestionaris a domicili. Es requreix: · Dedicació completa i serietat. S’ofereix: · Ingressos mitjans de 660euros (prima de 450 + comissions) · Feina estable. Envieu CV amb foto recent a: Apartat de correus 777, Barcelona. 4. Escriu un correu electrònic sol·licitant informació sobre estades per aprendre idiomes a l’estranger. Imprimeix-lo i porta’l a classe.
  • 116. ESTUDI DE LA LLENGUA 1. Identifica oracions subordinades substantives de les frases següents i digues la funció que fan. Després, substitueix-les pel pronom corresponent. − Recorda que hem de recollir totes les deixalles. − Tenir una ciutat neta és un esforç col·lectiu. − La proposta de la cimera del clima és reduir un 8% l’emissió de CO2. − Tots hem de contribuir a respectar el medi ambient. − L’IPCC confirma que l’any 2100 la temperatura del planeta haurà pujat d’1 a 3,5 graus. − El cert és que la majoria de bosses de plàstic no són biodegradables. − El govern confia a substituir ben aviat els abocadors de deixalles. − El canvi climàtic pot provocar que els problemes de salut augmentin. LITERATURA 1. Explica què és una tanka. Escriu el nom d’alguns autors que les hagin utilitzat. Porta’n una de Carles Riba. 2. Llegeix el següent poema de Josep Maria de Sagarra (“Vinyes verdes vora el mar”) i contesta les següents preguntes. Vinyes verdes vora el mar Vinyes verdes vora el mar, Vinyes que dieu adéu ara que el vent no remuga, al llagut i a la gavina, us feu més verdes i encar i al fi serrellet de neu teniu la fulla poruga, que ara neix i que ara fina... vinyes verdes vora el mar. Vinyes que dieu adéu! Vinyes verdes del coster, Vinyes verdes del meu cor... sou més fines que la userda. Dins del cep sadorm la tarda, Verd vora el blau mariner, raïm negre, pàmpol dor, vinyes amb la fruita verda, aigua, penyal i basarda. vinyes verdes del coster. Vinyes verdes del meu cor... Vinyes verdes, dolç repòs, Vinyes verdes vora el mar, vora la vela que passa; verdes a punta de dia, cap al mar vincleu el cos verd suau cap al tard... sense decantar-vos massa, Feu-nos sempre companyia, vinyes verdes, dolç repòs. vinyes verdes vora el mar! Vinyes verdes, soledat Josep Maria de Segarra del verd en lhora calenta. Raïm i cep retallat damunt la terra lluenta; vinyes verdes, soledat.
  • 117. a) De què ens parla el poema? b) Explica amb les teves paraules allò que Josep Maria de Segarra expressa en aquest poemaActivitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus: 1.- Substitueix les oracions substantives per sintagmes nominals que tinguin el mateix significat. − Espero que em contestis. − Està prohibit caçar els esquirols. − Això que vosaltres proposeu no m’agrada gaire. − Hem descobert qui ha robat el rellotge. 2.- Substitueix els SN destacats per una proposició substantiva. − A la Cecília li agradava la navegació nocturna. − En Francesc encara no s’ha adonat de la perillositat dels esports d’aventura.
  • 118. − Has de desar les coses de damunt la taula. − Desconec el lloc de la reunió. 3.- Tria entre les dues opcions possibles quina és la funció de les oracions subordinades substantives següents. − Ens ha promès que l’empresa es farà càrrec de l’esponsorització del nostre equip. [CD/CEV] − Ara ja no ens dediquem a confeccionar roba. [CRV/CI] − Oblida’t que m’has vist. [CC/CRV] − Pregunta a la Marta quin dia és el seu aniversari. [CN/CD] − M’agrada prendre el sol. [Subj/CD] − Retiraran el carnet de conduir als qui facin infraccions de trànsit greus.[CC/CI]Activitats d’ampliació 1. Identifica i analitza les oracions subordinades següents. (Annex) − Encara no saben on desava les joies. − Pregunta-li si ens donarà el seu suport. − S’han descuidat de pagar el deute. − No s’adonen que l’escalada és un esport d’alt risc. − El que vam veure era impressionant. 2. Comenta amb profunditat el poema de Sagarra “Vinyes verdes vora el mar”.
  • 119. ACTIVITATS UNITAT 7Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i/o mpliació a partir dels resltats de valoració.LECTURA:1.- Llegiu el fragment de Pere Calders “Invasió Subtil”. Invasió subtil i altres contes, Barcelona,Edicions 62, 1981, pàgs. 7 i 8. Estructureu-lo en parts i justifiqueu-les.INVASIÓ SUBTILA 1hostal Punta Marina, de Tossa, vaig conèixer un japonès desconcertant, que no sassemblava encap aspecte a la idea que jo tenia formada daquesta mena dorientals.A 1hora de sopar, va asseures a la meva taula, després de demanar-me permís sense gairecerimònia. Em va cridar l atenció el fet que no tenia els ulls oblics ni la pell groguenca. Al contrari:en qüestió de color tirava a galtes rosades i a cabell rossenc.Jo estava encuriosit per veure quins plats demanaria. Confesso que era una actitud pueril, esperantque encarregués plats poc corents o combinacions exòtiques. El cas és que em va sorprendre fent-seservir amanida -«amb força ceba», digué-, cap i pota, molls a la brasa i ametlles torrades. Al final,cafè, una copa de conyac i una breva.Mhavia imaginat que el japonès menjaria amb una pulcritud exagerada, irritant i tot, pinçant elsaliments com si fossin peces de rellotgeria. Però no fou pas així: 1home se servia del ganivet i laforquilla amb una gran desimboltura i mastegava a boca plena sense complicacions estètiques. A mi,la veritat, em feia trontollar els partits presos.Daltra banda, parlava el català com qualsevol de nosaltres, sense ni lombra de cap accent foraster.Això no era tan estrany, si es considera que aquesta gent és molt estudiosa i llesta en gran manera.Però a mi em feia sentir inferior, perquè no sé ni un borrall de japonès. És curiós de constatar que, eltoc estranger a l entrevista, 1hi posava jo, condicionant tota la meva actuació - gestos, paraules,entrades de conversa -, al fet concret que el meu interlocutor era japonès. Ell, en canvi, estava fresccom una rosa.Jo creia que aquell home devia ésser representant o venedor daparells fotogràfics, o de transistors.Qui sap si de perles cultivades... Vaig provar tots aquells temes i ell els apartà amb un amplemoviment de braç. «Venc sants dOlot, jo», digué. «Encara hi ha mercat?», vaig preguntar-li, i em vadir que sí, que anava a la baixa però que ell es defensava. Feia la zona sud de la Península, i vaafirmar que, així que tenia un descans o venien dues festes seguides, cap a casa falta gent...- No hi ha res coro a casa! - reblà amb un aire de satisfacció.- Viviu al vostre país?- I doncs? On voleu que visqui? Sí, és dar: són rodamons i es fiquen pertot arreu. Mel vaig tornar a mirar i asseguro que capdetall, ni en la roba ni en la figura, no delatava la seva procedència japonesa. Fins i tot duia un escutdel Club de Futbol Barcelona a la solapa.
  • 120. Tot plegar era molt sospitós, i em va capficar. La meva dona shavia fet servir el sopar a lhabitació,perquè estava una mica empiocada; vaig contar-li laventura, adornant el relat amb les mevesaprensions: si molt convé, es tractava dun espía.- I don ho has tret que és japonès? - em preguntà ella.Vaig riure, potser no de bona gana, compadit de la seva innocència.- Els conec duna hora lluny ...,vaig contestar-li.- Que vols dir que nhas vistos gaires?- No, però els clisso de seguida!- Tho ha dit, ell, que era japonès?- Ningú no mha dit res, ni falta que em fa. Tinc linstint esmoladíssim! Ens vam barallar. Sempre em burxa dient-me que sóc malpensat i que qualsevol dia tindré undisgust dels grossos. Com si no em conegués prou! Sembla que es complagui a no raonar i és dunacandidesa increïble.Aquella nit vaig dormir poc i malament. No em podia treure el japonès del cap. Perquè mentre espresentin tal com són, amb la rialleta, les reverències i aquella mirada de través, hi haurà manera dedefensar-sen. Així ho espero! Però si comencen a venir amb tanta de simulació i d aparat ful,donaran molta feina.ÚS DE LA LLENGUA1.- Després d’haver estudiat els conceptes de la situació sociolingüística a Catalunya, llegiu elsenunciats proposats i digues si són certs o falsos.La Sociolingüística és la disciplina que estudia les interaccions que es produeixen entre la llengua i elmedi ambient .Una llengua és un vehicle de comunicació de una comunitat humana i com a tal és també un fet social icultural .Una llengua no es pot extingir, sempre quedarà l’ús oral .La diversitat lingüística i l’homogeneització lingüística són conceptes oposats.. .EUA és un dels països que té llengües amb molts pocs parlantsLes zones que presenten més homogeneïtat lingüística són Àfrica i Europa .La substitució lingüística és un procés al qual estan sotmeses moltes llengües no oficialsEls límits que marquen un estat solen coincidir amb les fronteres lingüístiques .La majoria de països que formen la Comunitat Europea són monolingües .El federalisme lingüístic reconeix totes les llengües com a pròpies de lEstat .Hi pot haver polítiques lingüístiques monolingües tot í que els estats on sapliquin sigui n multilingüesLa Constitució espanyola afirma que el català és una llengua espanyola i que és també oficial a laComunitat Autònoma de Catalunya dacord amb el seu Estatut .Els Estatuts d’Autonomia formulen el concepte jurídic de llengua pròpia i de cooficialitatEls Estatuts respectius de Catalunya, les Illes Balears i la Comunitat Valenciana parlen de la llenguacatalana .Les persones de lAlguer, la Catalunya Nord, Andorra, País Valencià, Catalunya i les Illes Balears quecomparteixen, una llengua i que es relacionen mitjançant un mateix codi lingüístic formen unacomunitat lingüística .El cinema que es veu a les sales de Catalunya és majoritàriament en català .Les instruccions dels electrodomèstics i els prospectes dels medicaments són sempre en catalàA Catalunya es dóna una situació de bilingüisme territorial .
  • 121. LÈXIC1.- Identifiqueu a quin mot pertany cadascuna de les definicions següents. Tolerància Procés que segueix una societat per a la incorporació delements humans, culturals, etc., que li són aliens o que ha volgut ignorar: immigrats, marginats, etc. Segregació Lluitar a favor (d’alguna cosa) Racisme Infravaloració dun grup social que en fa un altre amb el corresponent comportament de discriminació. Prejudici Encreuament de dues ètnies o varietats distintes. Mestissatge Doctrina que propugna la inferioritat dunes ètnies humanes respecte a les altres, en virtut de la qual sen justifica la discriminació, la segregació social, lexplotació econòmica, etc./ Actitud o comportament inspirats en aquesta doctrina. Integració Disposició a admetre en els altres una manera de pensar, dobrar; désser, diferent de la nostra. Propugnar Indici o opinió preconcebuts; opinió negativa no raonada per alguna cosa Explotació Allò que és objecte densenyament; allò que és tingut com a ver per un mestre, per una escola o per una secta; cos de principis en alguna branca de coneixements. Ètnia Agrupació natural d’individus que presenten unes característiques comunes (de llengua, de cultura, etc.). Doctrina Acció de separar de la massa del país (grups ètnics, religiosos o lingüístics diferenciats) aplicant-los una legislació especial, sovint desfavorable respecte ala que és aplicada als altres ciutadans.2.- Identifiqueu en aquesta sopa de lletres les definicions de l’exercici anterior.
  • 122. ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Subordineu la primera oració a la segona mitjançant un pronom relatiu. Digueu quina funciósintàctica fa el pronom en aquestes frases:Deso la roba a l’armari. L’armari és massa petit.L’Artur va pintar un quadre. Vaig penjar el quadre.Em parles d’un assumpte. No veig clar aquest assumpte.Em va recitar un poema. He après el poema de memòria.L’avi escrivia en aquella ploma. No trobo la ploma.2.- Indiqueu en quins titulars el mot que és un pronom relatiu i en quins és una conjunció:Pretenem que els lectors acabin inquiets.Confirmen el setè cas de pesta porcina que s’ha detectat a Osona des de setembre.Ronaldhino, que s’entrena a part al matí, estrella del partidet a la tardaL’equip de la Plana ratifica que es troba en plena crisi.Aconsegueixen controlar els focs que han arrasat Nova Gal·les del Sud.3.- Digueu si el mot que de les oracions subratllades és una conjunció o un pronom relatiu.Es cultiva més o menys com en altres llocs, però les condicions climàtiques de Benicarló i les terresque lenvolten fan que la carxofa que shi conrea tingui una duresa i una fermesa que daltres notenen. Aquest és, sens dubte, un dels aliments més estimats i utilitzats a la cuina benicarlina, un fetque es demostra any rere any amb la Pesca de la Carxofa.Un dels actes més concorreguts i celebrats és la torrà de carxofes, que es fa el divendres al ves_.Durant la torrà, es couen a la brasa centenars de carxofes que es reparteixen entre el públic assistent.L’altra cita destacada de la festa és la mostra gastronòmica del diumenge al migdia. Restaurants,associacions i algun veí preparen tot de plats amb carxofes que es poden tastar amb la compra dunstiquets de degustació. En aquest moment es por comprovar que lunivers carxofaire no té límits, iaquesta sana verdura es por utilitzar, fins i tot, per fer gelats.Descobrir cuina, núm. 10, gener del 2002.4.- Completeu les frases següents en totes les formes de relatiu possible i indiqueu la funció sintàctica.- És la companya ens refiem.- La colònia mhas regalat em provoca al·lèrgia.- La torre - va néixer ja té la placa es mereix.- El marrec vas clavar una plantofada és el meu fillol.- Els pares col. laboren amb els mestres són dun gran ajut. - El drap us heu netejat les ulleres era ben brut.- Lamiga et vaig presentar acostuma a ser capriciosa.- No em mereixo el premi mhan concedit.- Els alumnes arribin tard no entraran a laula.- Visitarem la biblioteca va redactar les últimes voluntats.
  • 123. LITERATURA CONTEMPORÀNIA1.- Fes una esquema de la literatura de postguerra i dels seus autors.Activitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:1.- Substituïu els adjectius subratllats per oracions subordinades adjectives:L’entendreixen els dies rúfols.És una feina esgotadora.M’han deixat una novel·la fascinant.No suporto els amos autoritaris.Sempre vesteix d’una manera extravagant.Les sabates noves en fan mal.El nen savi porta ulleres.2.- Substituïu l’oració subordinada per un adjectiu.La cadira que havíem comprat no agradava a ningú. La cadira groga no agradava a ningú.La cadira que havíem comprat no agradava a ningú. La cadira groga no agradava a ningú.El noi, que havia fugit, va ser trobat tres-cents metres més enllà.El manyà va llençar els claus que estaven rovellats.Els prestatges que són de metall semblen més resistents.Rentaré la brusa que vaig tacar de tinta.Els exàmens dels quals s’han queixat eren molt fàcils.Aquell camí pel qual vam passar era força estret.Endreça les joguines que no facis servir.L’ Ôscar, que és un bon nedador, va guanyar un trofeu.
  • 124. 3.- Llegiu el fragment de Manuel de Pedrolo, Cendra per Martina, que teniu a continuació i contesteules següents preguntes:"Un daquests estúpids que van fer la guerra..." La frase, se macudí de sobte, manava destinada.Perquè lEsteve parlava de mi. L’Albert devia voler saber com anaven les coses amb la Martina, si lanoia ja mhavia dut a casa seva. Aquest era el petit informe a què havia al·ludit lEsteve, i ara, de filen agulla, devien haver-se estès en consideracions sobre la meva persona. Segurament per evitarindiscrecions havia baixat a telefonar a la porteria. Però, a què treia cap això de la guerra? 1 nolhavíem pas feta per gust. "Un daquests estúpids. .." Potser sí, potser sí que aleshores era veritat. Und aquests estúpids adolescents que anaven a fer-se matar. Però quina culpa hi teníem? De totesmaneres, alguns nhavien tornar. Qui sap si no era això el que els pesava en el meu cas! Però prouque mhavia costar. ..D antuvi tot havia estar molt senzill, com fet a posta per donar-nos una falsa imatge d aquesta lluita.Recordava ara el poble fosc i menut aparentment abandonat, on havíem deixat el tren. A la banda desota ens esperaven els camions, una llarga filera que, amb els fars apagats, es prolongava en la nit.Havíem davallat pel corriol estret i silenciós, omplint-lo amb la remor de les nostres petjades. I decop ens arribà a les orelles una sorda i llunyana trepidació de la terra, i cap al sud, una vegada pas-sades les primeres cases, veiérem com el cel s enrogia en una mena de posta estranyament difusa. Ésdifícil, però, de romandre fidel a les impressions daquell instant. Les explosions ens arribaven apa-gades per la distància, i des d allí, de la carretera estant, tot plegar semblava un castell de focs artifi-cials. Però allò era el front, allí es feia la guerra que ens esperava amb les mans obertes, impacients...- Sembla que raja calent - comentà un company, fent-se ressò dun pensament comú.Un oficial que avançava gairebé al nostre costar es girà.- I espera’t! – digué -. Això només és un petit esplai per conservar-se en forma.No tan petit, després de tot, car més tard ens havíem dassabentar pels periòdics, i també pernarracions més directes, que aquella nit, en aquell sector, shavia lliurat una violenta batalla.Manuel de PedroJo, Cendra per Martina. Edicions Proa.4.- Quina és la visió de la guerra civil que proporciona el narrador.5.- Dividiu el text en parts i justifica-les.Activitats d’ampliació1.- Assenyaleu les proposicions de relatiu que hi ha en el següent text. Si són adjectives indiqueu el seuantecedent i analitza-les.Jo he estat durant molts anys el president daquesta associació internacional que es diu Associació enDefensa de les Cultures i Llengües Amenaçades. Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi. [...]Per tant, la meva reacció no va ser sentimental, sinó intel·lectual i ètica, i aleshores jo vaig fer tot elque vaig poder per contribuir a salvar la llengua, de la qual cosa no em penedeixo. [...] S’ha cregut, iho agraeixo, que no era un polític, sinó un literat que ha estat al servei del país. [...]Hem de buscar molt el que ens uneix, i no el que ens separa. Tot el que sigui conciliació, no sortir delto, parlar civilitzadament, és el que magrada. Sóc liberal, demòcrata en lampli sentit de la paraula.
  • 125. Més igual parlar amb reis que escombriaires. Els tractaré igual. La diferència entre els homes és laseva conducta. És essencial per a mi, per a mantenir una relació, que lhome sigui honest i correcte, imínimament intel·ligent. De vegades, però, hi ha intel·ligents perversos, amb qui no et pots entendre.[...] No tinc enemics; tinc adversaris, però no enemics. Aquesta és una paraula que mespanta.Antoni Batista, Salvador Espriu: itinerari personal Editorial Empúries.2.- Documenteu-vos sobre el període de 1939-1975, conegut com la postguerra i el franquisme.Després redacteu un text expositiu comentant els fets més rellevant d’aquests anys i, d’una maneraespecial, els problemes que tenien els escriptors per veure editades les seves obres.
  • 126. ACTIVITATS UNITAT 8Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per Internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i/o ampliació a partir de l’ anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA:La Paràbola del Fill Pròdig (ref. Pàg 177 del llibre Els parlars catalans de Joan Veny).PARÀBOLA DEL FILL PRÒDIGTEXTUn home només tenia dos fills. El més jove va dir al seu pare: - “Ja és hora que sigui el meu propi amoi que tingui diners; cal que pugui anar-me’n i veure món. Partiu el vostres béns i doneu-me el que emtoqui». -«Ai, fill meu», va dir el pare, «com vulguis; ets un dolent i seràs castigat». I després va obrirun calaix, va partir els seus béns i va fer-ne dues parts. Uns dies després, el dolent sen va anar del poble molt ufà i sense dir adéu a ningú. Va travessarmoltes terres ermes, molts boscos i molts rius, i va arribar a una gran ciutat on es va gastar tots elsdiners. Al cap duns mesos, va haver de vendre els seus vestits a una dona vella i es va llogar com amosso: el van enviar als camps per a guardar-hi els ases i els bous. Aleshores va ésser molt desgraciat.Ja no va tenir llit per a dormir a la nit ni foc per a escalfar-se quan tenia fred. De vegades tenia tantagana que fins shauria menjat aquelles fulles de col i aquella fruita que mengen els porcs; però ningú noli donava res. Un vespre, amb el ventre buit, va deixar-se caure al damunt dun tronc, i mirava per la finestra elsocells que volaven lleugerament. I després va veure aparèixer la lluna i els estels, i va dir-se totplorant: -«Allà, la casa del meu pare és plena de mossos que tenen pa i vi, ous i formatge, tant com envolen. Mentrestant jo aquí em moro de gana».CATALÀ SEPTENTRIONAL DE TRANSICIÓ: Pau (Alt Empordà)Un home numés tenia dos fills. El mé(s) jobe ba dí (a)n el seu pare: «J(a) és hora que sigui jol meuamu i que tingui dinés; me nhaig danà i bçure món. Partiu el(s) bostres béns i duneu-me lu quèmtoqui». «Ai, fill meu, ba díl pare, cum bulguis; ets un duien i seràs castigat». I después ba ubrí uncala(i)x, ba partíl(s) seu(s) béns i ba fen dugués pars.
  • 127. Uns dies después, el duien sen ba na del pobble mol cuntén i sense dí (a)déu a dingú. Ba trabessà mol-tes terres ermes, mols boscus i mol rius, i ba riba (a) una gran ciutat a-n un es ba gastà tots el(s) dinés.Al cap duns mesus, ba (ha)bé de benrel(s) seus bestits a una dona bella is ba llugà per mossu: el banem-biàls carns per gurdar-hil burrus il bous. Allabçs ba se mol desgraciat. Ja no ba tení llit per durmía la nit ni foc per escalfàs cçn tenia fred. A begades tenia tanta gana que fins shuria menjat aquellesfulles de col i quella fruita pudrida que mengen el(s) porcs; pro dingú li dunaba rç.Un bespre, am(b) la panxa buida, ba de(i)xàs caure (a) sobre (al cim) dun trori i miraba pe lafinestrals ucells que bulaben llugés. I después ba beure surti la lluna i les estrçlles, i ba pensà totpluràn: «Allà, la casa del meu pare és plena de mossus que tenen pa i bi, ous i furmatge, tan cum enbolen. Mentrestan, jo quim morut de gana. (Versió de Josep Comas i Caussa)CATALÀ NORD-OCCIDENTAL: Lleida (Segrià) Un home només tenie dos fills. Lo més jobe ba dí al seu pare: «la és hora que sigal meu propi amo i quetinga cèntims; cal que men puga (a)nà i beure món. Partiu los bostres béns i doneu-mel quèm toqui». «Ai,fill meu», ba dil pare, «cçm bulguis; ets un dolen i seràs castigat». I ancabat, ba auri un calaix, ba partílsbéns in ba fe dos parts. Después duns dies, lo dolen sen ba anà del pobble mol pintxo i sense dí adéu a ningú. Ba trabessà moltesterres ermes, mols boscos i mols rius i ba arribà am una gran ciutat a on se ba gastà to-los cèntims. Al capduns mesos, se ba habé de bendre tots los seus bestits a una donç bçllç is ba llogà de mosso; lo ban ambiàals carns per guardà-hi los rucs ils bous. Allabòrens ba sé mol desgraciat. la no ba tindré llit per dormí a lanit ni foc per ascalfàs quan tenie fred. De begades, tenie tante gane que shaurie menjat aquelles fulles de coli aquelle fruite pudridç que mengen los tocinos, però ningú li donaberes. Un dic, cap al tar(d), am lo bentre buit, se ba dixà caure al damun dun trort, i mirabe per la finestrç losmixons que bolaben lleugeramén. I después ba bçure aparéixe la llunç i les astre lles i, ploran, pensabe:«Allà, la casc de mon pare està plena de mossos que tenen pa i bi, ous i formatge, tan com ni bolen. Men-trestan, ió aquím moro de ganç». (Versió de Miquel Pueyo París)VALENCIÀ MERIDIONAL: Tavernes de Valldigna (Valldigna) Un home només tenia dos ílllx. El més tjove li va dir a sun pare: «la és hora que siga el meu propi amo ique tinga dinés: fa falta que puga anar-men a vore món. Partixca els seus béns i donem lo quèm toque».«Ai, fill meu», va dir el pare, «com vullgues, eres un roín i seràs castigat». I después va ubrir un ca(i)xó, vapartir els seus béns i va fer dos parts.
  • 128. Uns dies después, el roín sen va anar del poble mol(t) campante i sense dir adiós a ningú. Va travessarmoltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i va arribar a una gran ciutat a on es va gastar tot(s) los dinés.Al cap duns mesos va haver de vendre la roba a una dona vella i es va posar en amo: el van enviar als carnspa guardar els burros i els bous. Entonces va ser molt desgraciat. la no va tindré ni llit pa dormir per la nit nifoc pa calfar-se quan tinguera fred. A vegaes tenia tanta gana que hasta shavera mintjat aquelles fulles de coli aquella fruta podrida que es mintgen els porcs; però ningú li donava res. Un dia, a poqueta nit, en lo ventre buit, es va dixar caure damun dun tronc i mirava per la finestra elspardalets que volaven llautgerament. I después va vore aparé(i)xer la lluna i les estrçles, i es va dir plo-rant:. «Allà, la casa de mun pare asta plena de criats que tenen pa i vi, ous i formatge, tant com ne volen.Mentrimentres, ió ací em muic de fam». (Versió de Lluís Bueso i Galera)ÚS DE LA LLENGUA1.- Dibuixa un mapa on apareguin tots els diferents parlars del català.2.- A partir del text de la Paràbola del Fill Pròdig (ref. Pàg 177 del llibre Els parlars catalans de JoanVeny), en tres dialectes diferents, identifica aquests parlars catalans.3.- Elabora un quadre amb les varietats estilístiques estudiades i busca’n un exemple en la vida real.LÈXIC1.- Busca imatges del món del teatre i situa els mots següents:bambolina llotja varal de llumsteló de boca escenari tramoiagalliner platea decorat2.- Defineix les paraules de l’exercici anterior3.- Fes un quadre amb els diferents professionals que treballen en el món del teatre indicant:nom tasques que realitza lloc on treballadirector/a de direcció de l’orquestra fosa de l’orquestral’orquestraESTUDI DE LA LLENGUA1.- Subratlla i identifica les oracions subordinades adverbials que trobis en aquest text. Per molt que vulguem fugir sempre que el calendari s’acosta a finals d’any, acabem caient en la temptació i comprant, d’una tacada, el dècim de loteria, l’arbre de Nadal, la figureta del
  • 129. pessebre que se’ns va trencar l’any passat i les mil joguines que portaran els Reis. I com que sempre acabem topant-nos amb la tradició, més val que ens preparem amb temps per no anar amb nervis i presses. Avui diumenge, 18-12-942.- Llegeix els dos poemes Assaig de... i assenyala les semblances i diferències que hi vegis. Assaig de plagi a la taverna Assaig de càntic en el temple Al sempre admirat Salvador Espriu, si cal, amb disculpes. Oh, que cansat estic de la meva Oh, que avingut estic amb la meva covarda, vella, tan salvatge terra, petita, esclava, poc sortosa terra, i com m’agradaria d’allunyar-me’n, i com em recaria d’allunyar-me’n, nord enllà, sud avall, on diuen que la gent és neta on sembla que la gent és bruta i noble, culta, rica, lliure, i pobra, accidiosa, inculta, desvetllada i feliç! resignada, insolvent! Aleshores, la congregació, els germans dirien Aleshores, a la taverna nova, els companys dirien desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu, fotent-se’n: “Com qui s’agrada de la lletja, així l’home que se’n va del seu indret”, així el lluç que pica un ham sense esquer”, mentre jo, ja ben lluny, em riuria mentre jo, encara prop, pensaria de la llei i de l’antiga saviesa en les velles fretures i confiances d’aquest meu àrid poble. d’aquest meu tossut poble. Però no he de seguir mai el meu somni I, ja tot sospesat, recularia i em quedaré aquí fins a la mort. per restar aquí fins a la mort. Car sóc també molt covard i salvatge Car, fet i fet, tampoc no sóc tan ase i estimo a més amb un i estimo a més amb un desesperat dolor irrevocable amor aquesta meva pobra, aquesta meva –i nostra- bruta, trista, dissortada pàtria. bastant neta, envejada, bonica pàtria. Salvador Espriu, Obra Completa I. Edicions 62 Pere Quart, Circumstàncies. Edicions Proa3.- El text Conversa al parc de Joan Oliver presenta el contrast de dues mentalitats. Sabries explicar-ne les idees principals i les causes tenint en compte el context de l’època? Conversa al parc NENA.- Doncs el papà no vol que li diguem papà, ni mamà a la mamà. Els diem pare i mare. NEN.- Són coses dels papàs. Tots els papàs tenen coses estranyes. NENA.- El nen de l’adroguer els diu papa i mama. Trobo que també és bonic. NEN.- No m’agrada gens. Fa pobre. NENA.- Doncs l’adroguer té un cotxe d’un color com de vi amb aigua i tot lluent i bastant llarg, i amb un escut petit de molts colors al davant. NEN.- Quina marca? NENA.- És un cotxe.
  • 130. NEN.- Les nenes no sabeu res; ni les marques, ni res. El papà té un 1400 i la mamà un 600. Un dia, asseguta la falda del papà, vaig portar el volant un tros, potser com d’aquí allà al gronxador, veus?NENA.- Que poc! Jo quasi sempre sé la lliçó. El pare me la pregunta, quan ja l’he estudiada.NEN.- Quan ja la saps! Mira quin mèrit! El papà no em pregunta mai res.NENA.- De què fa, el teu pare?NEN.- T’he dit que no li diguis pare, al papà. Fa pagès.NENA.- Jo en conec un, de pagès. Un que ens porta el vi. Sap unes paraules més boniques!NEN.- Nosaltres bevem tri-taronjus.NENA.- Però de que fa el teu papi? (se li escapa el riure)NEN.- Guanya. Sempre enraona amb senyors castellans. Una vegada em van dir mozalbete. Saps què voldir?NENA.- Jo no voldria pas que m’ho diguessin.NEN.- Quina gràcia! Perquè no ho ets! Les nenes no són res.NENA.- Les nenes són nenes, ves aquest! Jo vull llegir llibres, com la mare. El pare sempre està escrivint.NEN.- La mamà compra tres revistes cada setmana. Tres o quatre. Revistes de senyores, en castellà.NENA.- Com te dius, tu?NEN.- José Mari.NENA.- Ai, ecs!NEN.- Té! (li dóna un cop).NENA.- Això no es fa! Ets dolent! Demà no jugaré amb tu!NEN.- Tant me fa! Tinc la bici. (Fa com qui va amb bicicleta). Zzzzz!NENA.- A mi m’agrada cantar.NEN.- A casa tenim els discos de la Sarita Montiel.NENA.- Qui és?NEN.- No saps res, noia!NENA.- (cantant) “Com que ell és tan bon home en Pere Gallerí”NEN.- Cantes coses lletges!NENA.- Tu sí que ets lleig!NEN.- Jo sóc un home, no com tu!NENA.- Jo faig excursions; sóc daina.NEN.- Excursions a peu? Burra, més que burra!NENA.- Calla, Josep Marieta! (Fa una rialla)NEN.- Si m’ho tornes a dir, et trepitjaré molt fort! Torna-m’ho a dir i ho veuràs!NENA.- Salvatget!NEN.- Juguem a empaitar-nos?NENA.- Ca, barret!NEN.- Vaig veure una pel·lícula de pistoles. (Fa com qui dispara.) Pa-pa-pam! T’he tocat! Cau a terramorta!NENA.- Els nens no maten les nenes.NEN.- Doncs què?NENA.- Segons com, els fan... un petó.NEN.- Això els grans.NENA.- Els nens i les nenes han d’estudiar, I jugar sense prendre mal.NEN.- Les nenes de seguida ploren.NENA.- Tu també plores quan et peguen.NEN.- A mi no em pega ningú.NENA.- Què faries si et peguessin?NEN.- Me n’aniria de casa, ves!NENA.- Tens diners?NEN.- Cent trenta-quatre pessetes.NENA.- Mosca! Déu n’hi do!NEN.- I tu quant tens?NENA.- Res. Això els pares. Vaig veure una nina amb un paperet penjat a la faldilla que deia: sis-centespessetes. Sembla que no pugui ser, oi?NEN.- I te la van comprar?NENA.- I ara! Però tinc un gosset de debò. És gris. És diu Drap.NEN.- Els papàs diuen que els gossos mosseguen i ho embruten tot.
  • 131. NENA.- El Drap només mossega el menjar que li donem i fa les seves feines quan el traiem a passeig. El Drap i jo juguem. Jo jugo amb ell i ell amb mi. Les nines no juguen. NEN.- Estàs ben carregada de romanços, tu! Jo vaig a futbol amb el papà i la mamà, a tribuna. La mamà crida molt. Crida quan perden i crida quan guanyen. NENA.- La mare no crida mai. NEN.- La mamà es baralla amb el papà. Una vegada el papà va trencar un gerro expressament. I la mamà xisclava i feia veure que s’esgarrapava la cara. NENA.- (Afectada) Quina llàstima! És molt trist... No ho vulguis... NEN.- Què et passa ara, ximpleta! Què se te’n dóna a tu, que els meus papàs es barallin? Tots els papàs ho fan. Que no ho fan, els teus? NENA.- No. Enraonen i a vegades riuen. I quan riuen, jo també ric. I la meva germaneta també; i el meu germanet també riu... una mica. NEN.- Quants anys té el teu germà? NENA.- No en té cap, d’any. Joan Oliver, El llibre de tothom (1965)LITERATURA1.- Escriu les principals característiques de la poesia i el teatre de postguerra. Enumera els seusprincipals autorsActivitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no assoleixin el nivell bàsic poden realitzar activitats del tipus:1.- Identifica i classifica les oracions subordinades adverbials següents:− Vine quan vulguis.− Ho faré el millor que pugui.
  • 132. − Quedem sortint del Teatre Malic a la dreta.− Si vols vine demà a l’esplai.− Treballa tant com puguis.− Buscaré on no he buscat mai abans.− Deixa les claus allà on les vas trobar ahir.2.- Identifica en quin registre està escrit el text següent. Justifica la resposta. neurona BIOL Cèl·lula del teixit nerviós, d’origen ectodèrmic i originada per diferenciació de neuroblast. És formada per un cos cel·lular en el qual hi ha els grànuls de Nissl, les neurofibril·les del nucli (...) Gran Enciclopèdia CatalanaActivitats d’ampliació1.- Transforma el text següent, escrit en registre literari, en un text més col·loquial. Estàvem a darreries de setembre, i no calia pas esperar les bonances delicioses que la caiguda del garbí dóna a les vesprades del juliol i de l’agost. El mar sentia ja les males humors de la tardor; en el moment més impensat podia pegar-li una rauxa de mal geni. No, jo no les tenia pas totes, però em tranquil·litzava al notar la placidesa de l’oncle Ventura i la calma i el compàs amb què vogava. El bo de l’home no deia res, ni cuidava d’adreçar-me cap mirada. Estava, segurament absort: movia els braços d’esma. El caient del seu cap indicava prou que la seva pensa se n’anava pel corrent d’un somni. Però ¿què seria lo que li robava tan sovint el cor? M’hauria agradat esbrinar-ho. Vàrem fondejar davant per davant de la punta de Santa Anna, no gaire lluny de sos penyals. El roc que havia portat l’oncle, lligat amb un caramell, ens va servir d’àncora. Suràvem a catorze braces de fons. Joaquim Ruyra, Pinya de rosa. Editorial Selecta.2.- Llegeix El ponent excessiu, G. Ferrater i justifica l’ús que fa de la metàfora i l’encavalcament. El ponent excessiu Aquest sol que menstrua no es vol pondre, Mira la folla roja com rebutja el llençol de la muntanya que l’acotxa. Un altre dia exagerat. Un altre
  • 133. dia se’t mor cregut que el seu color no tornarà mai més, no tornarà com la sang que es podreix. Eixuga llum llença cotons de núvols, renta’t, gira’t, beu el més límpid gin de lluna i mar. Gabriel Ferrater, Les dones i els dies. Edicions 62.3. Assenyala les oracions subordinades causals, consecutives i finals. Encercla el nexe conjuntiu idigues en quin mode està el verb en cada cas. - Ens banyàvem tot el dia perquè feia molta calor. - Veniu aviat a fi que ho puguem acabar a migdia. - Em trobo tan malament que hauré de plegar. - No va voler participar en el projecte per tal com estava en desacord amb els plantejaments inicials - Com que ja eren més de les dues, ens en vam anar cap a casa. - Instal·larem altaveus per tal que tothom ho pugui sentir. - Encarrega-ho amb antelació perquè no ens quedem sense res. - Va amagar el regal de tal manera que no el vam saber trobar.
  • 134. ACTIVITATS UNITAT 9Activitats de la unitat • Presentació dels apartats dels apartats de la unitat didàctica. • Activitats d’inici i motivació: diàlegs, opinions, resposta de preguntes o proves objectives. • A partir d’informacions orals del professor/a i escrites del llibre de text, manuals especialitzats o informació per internet elaborar esquemes, mapes conceptuals i/o resums. • Activitats d’ avaluació. • Activitats de reforç i/o ampliació a partir de l’anàlisi dels resultats de valoració.LECTURA:Entrevista a Miquel Martí i Pol: El silenci fecund ( pàgina 57 del llibre de text de 4t D’ ESO de l’editorial Baula).Entrevista a Miquel Martí i Pol: El silenci fecund.Eulàlia Canal, Rosa M. Carbonell, Felicitat Masip, Rosa Mestresfont: http://www.abaforum.es/users/1094/poesia6.htmTé una retirada al Jacques Brel, a qui ell anomena afectuosament el seu oncle. Aquest home, desomriure càlid i generós, de mirada juganera i riure contagiós, que basteix sovint la conversa amb tocsdhumor, et sedueix ràpidament amb el tracte humà i entranyable.Els inicis de la seva carrera artística no semblaven gaire esperançadors. La seva època de cantautor alRomea va passar sense pena ni glòria i el primer llibre publicat no el va llegir ningú.Lanonimat, però, no va durar gaire estona; actualment és el poeta català viu més llegit i bona part delsseus llibres ha conegut nombroses edicions; alguns com Estimada Marta amb més de 50.000exemplars: un fet poc habitual al món de la poesia.Probablement hagi estat la veu de sinceritat i autenticitat que respira la seva obra la que l’ha ajudat aconnectar amb un públic fidel, especialment amb els més joves. Una fórmula que ha mantingut al llargdels anys i que li ha permès evolucionar i adaptar-se a les circumstàncies físiques. Alguns hàbits, però,shan mantingut inalterables; treballa amb les mateixes eines: bolígraf, perquè necessita sentir elcontacte d’aquest objecte amb la mà i el paper i les llibretes danelles on escriu primeres versions depoemes que quasi sempre surten en estat pulcríssim.La seva poesia prové dun fons inesgotable i és el resultat duna llarga experiència amb el silenci i demoltes hores de reflexió que lhan convertit en un expert profund dels codis de la solitud. No és estranyque la seva darrera publicació Llibre de les solituds versi sobre un dels temes més coneguts pel poeta.Miquel Martí i Pol mostra les diverses solituds que viu lhome: solitud política, social, personal... iremarca que estar sol no implica sentir-se sol: “En solitud, però no solitaris”, diuen els seus versos. “Avegades sortir i estar amb gent comporta cansar-se en converses superficials i és quan em sento méssol”.El poeta ha fet de la seva solitud un recer fecund i ric, un lloc on deixa reposar els poemes i don surtenamb vida pròpia després duna llarga estada dins seu; versos que quan comencen a sortir mai no sapcom acabaran: “Poemes que segueixen sent un misteri per a mi; de vegades em sorprenc a mi mateixdel que escric”.El seu és un treball desforç, la malaltia hi ha incidit molt perquè hi és tota lestona: “fa més de 27 anysque estic malalt i això mha limitat molt”, però ha après a conviure amb ella. Escriu lentament iadaptant-se als seus cicles variats. “Ho faig tot a poc a poc” i no sobsessiona per la periodicitat nitampoc pel ritme creatiu. “Quan era jove escrivia diàriament i un dia que no em va sortir res em vaig
  • 135. pensar que ja shavia acabat tot, que no tornaria a escriure mai més”, però la distància dels anys li haanat donant una perspectiva tranquil·la. El poeta no ha deixat mai descriure i les temporadesprolífiques shan anat alternant: “Normalment els llibres no tenen una unitat temàtica; són apunts,poemes solts, a excepció de lúltim llibre que consta de 67 poemes, que es va concebre com una unitaton el tema central és les solituds”.Els poemes els treballa molt mentalment, i curiosament la majoria li surten en forma de decasíl·labs.Es considera poeta i assegura que no pot fer altra cosa, no sap tampoc d’on li ve aquesta vocaciópoètica que li ha donat un gran equilibri a la seva vida: “A casa no hi havien llibres de poesia, nomésalguna novel·la de la meva mare. La poesia ha estat una afecció, la vocació no sé d’on sorgeix”.Està convençut que el poeta neix i també es fa, però no creu que la poesia es pugui ensenyar: “Si lapersona no hi té una inclinació i un cert substrat difícilment podrà créixer en un món que li demanaconstància i esforç”. Aconsella els poetes novells que no es desanimin; que treballin molt i no forcinels poemes, s’ha de deixar que madurin i que surtin. Perfeccionista amb la seva feina, la dóna aconèixer als amics perquè li llegeixin i li comentin: “La poesia és per ser sentida més que per serllegida”. I en la veu dels amics que li reciten els poemes s’hi retroba i els treballa i corregeix una altravegada. Una actitud humil que també coincideix amb el parer del poeta Pere Quart, quan li donava elsseus poemes perquè també els critiqués. “Li vaig preguntar que per què em demanava el parer delsseus poemes i em va respondre: ‘malament quan estàs segur que el que escrius està bé’”.Exigent amb si mateix, reconeix que és una persona complicada: “M’agrada molt reflexionar,analitzar... De fet, la poesia és com un autoconeixement i el pensar és la base, l’únic temps meu és elpensar”.Aquesta autoanàlisi l’ha portat a reafirmar-se en la seva teoria de l’existència. Agnòstic convençut,considera que la vida s’acaba amb la mort. De missa diària quan era jove, va deixar de creure en Déudesprés d’una forta crisi religiosa de cinc anys. Creu que la vida només és biologia i que tot hocontrola el cervell: “els sentiments estan al cap”. Potser per això mateix se li ha arrelat fort elsentiment de solidaritat envers els altres. De fet, la seva poesia reflecteix un clam solidarid’universalitat que sovint s’afirma en versos bells i esperançadors com aquests:SOLSTICIReconduïm-la a poc a poc, la vida,a poc a poc i amb molta confiança,no pas pels vells topants ni per dreceresgrandiloqüents, sinó pel discretíssimcamí del fer i desfer de cada dia.Reconduïm-la amb dubtes i projectes,i amb turpituds, anhels i defallences;humanament, entre brogit i angoixes,pel gorg dels anys que ens correspon de viure.En solitud, però no solitaris,reconduïm la vida, amb la certesaque cap esforç no cau en terra eixorca.Dia vindrà que algú beurà a mans plenesl’aigua de llum que brolli de les pedresd’aquest temps nou que ara esculpim nosaltres.Miquel Martí i Pol, Làmbit de tots els àmbits. Sant Boi del Llobregat. Llibres del Mall,1981;Barcelona,1982.
  • 136. Comprensió lectora1.- Per què la majoria de lectors de Miquel Martí i Pol són joves, segons el text?2.- Com escriu els seus poemes?3.- Quin és el gran tema poètic sobre el qual, segons el text, Miquel Martí i Pol ha reflexionat més?4.- Aquest tema apareix en el poema Solstici. Però, sota quin punt de vista ens en parla el poeta, comens el presenta?5.- Quin consell dóna als poetes que tot just comencen a escriure?6.- Què és i quines conseqüències té per al poeta, ésser agnòstic?7.- Llegiu el poema Solstici a poc a poc, i cerqueu-hi algun vers que sigui decasíl·lab.8.- Quina diferència creieu que hi ha entre solitud i ésser solitari?9.- Quin creus que és el missatge del poema? T’ha agradat? Per què? Raoneu la vostra resposta.10.- En el text es parla d’una malaltia que afecta el poeta des de fa molts i molts anys. Cerqueu, en elswebs següents, informació sobre aquesta malaltia i quines repercussions té sobre la seva autonomiapersonal.• Associació d’amics de Miquel Martí i Pol: http://www.martiipol.com• Escriptors en llengua catalana: http://www.escriptors.com/autors/martipolm/• Lletra. Espai virtual de literatura catalana: http://www.uoc.edu/lletra/noms/mmartiipol/ÚS DE LA LLENGUA I LÈXIC1.- Transcriu un fragment breu d’una conversa entre dos o més personatges d’un serial televisiu actuali assenyala-hi els moments en què mostren algun sentiment (amor, odi, tendresa, etc.). Quan hagisacabat, justifica els signes de puntuació que hagis fet servir.ESTUDI DE LA LLENGUA1.- Tria un parell de paràgrafs del teu llibre de text de ciències o de tecnologia i assenyala’n una oraciósubordinada de cadascuna de les tipologies que hagis estudiat en la unitat.LITERATURA CONTEMPORÀNIA1.- Llegeix un conte breu complet de Quim Monzó i identifica-hi els elements que tu creguis que fasque sigui un autor modern.2.- Llegeix dos poemes senzills de Martí i Pol i d’Estellés i comenta’n les diferències que hi veus.Quin dels dos creus que és més directe i agosarat? Per què?
  • 137. Activitats d’avaluació Aquestes activitats es realitzaran després de realitzar les activitats de la unitat. Això servirà perdelimitar dos tipus d’activitats: les Activitats de reforç i les Activitats d’ampliació. Totes dues serviranper augmentar la nota. Les primeres per tal de recuperar allò que no s’ha superat i les segones perarribar a un notable o excel·lent. Veure annex 7: és un model d’activitats d’avaluació de la Unitat 1. No preparem més models d’activitats d’avaluació perquè aquestes estan subjectes a un constant icontinu canvi i revisió atenen a la pròpia avaluació del procés (veure annex 4, taula 1)Activitats de reforçEls alumnes que no superi les Activitats d’Avaluació poden realitzar activitats del tipus:1.- Escriu punt, i també coma, quan convingui:− Diumenge en efecte va arribar la Rebeca la nena només tenia onze anys.− La casa es va omplir de fum no podíem respirar.− T’asseguro Rosa que no tens raó pensa-t’ho bé.− He vist tantes coses que no sé per on començar a explicar-vos-ho potser el parc d’atraccions és el que més m’ha divertit.− El cavall es va ficar al riu el corrent era fort i se’l va emportar.Activitats d’ampliació1.- Escriu totes les possibilitats de puntuació d’aquest conjunt de paraules: Senyor morirà avui cap altard arribarem. Explica la interpretació o context de cada possibilitat.2.- Prepara una breu fitxa informativa sobre quatre autors o autores catalans vius, amb un fragmentd’algun text d’un d’ells.

×