SlideShare a Scribd company logo
1 of 12
TREBALL DEL LLIBRE:
  DOCUMENTAR,
UNA MIRADA NOVA
             Seminari: Roser Rahola
           Salazar Alcántara, Miriam
                      18 octubre / 11
                       Curs 1er grup J
ĂŤNDEX
 Portada........................................................................Pàg.1
 Índex............................................................................Pàg.2

 Introducció...................................................................Pàg.3

 Anàlisi del contingut..................................................Pàg.4-9

 Conclusions.................................................................Pàg.10

 Bibliografia.................................................................Pàg.11
INTRODUCCIĂ“
   El treball que he realitzat es tracta primerament de la lectura d’un
    llibre:

    Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya. Documentar, una
    mirada nova. A: Temes d ’in-fàn-ci-a educar de 0 a 6 anys.
    Barcelona: AssociaciĂł de Mestres Rosa Sensat, 2009.
    Posteriorment de la lectura hem de reflexionar sobre la figura del
    mestre, com a professional i com a persona en l’àmbit escolar.
    També hem de posar l’atenció de l’estudiant, com a futur mestre,
    en l’escola als infants.
    I després de les nostres reflexions hem d’analitzar el contingut, per
    això exposem què implica el procés de documentar i justifica
    perquè aquesta activitat ajuda a millorar la tasca educativa. I per
    finalitzar cal que seleccionem cinc fragments del llibre que ens
    hagin interpel·lat i argumentar-los.
ANĂ€LISI DEL CONTINGUT
   1.
    El llibre que hem llibre llegit tracta el tema de la documentació pedagògica.
    Per a fer-ho es basa en explicar la teoria enllaçant-la amb exemples els quals
    deriven d’experiències viscudes i per fer-ho més comprensible i fàcil utilitza
    moltes imatges, i grĂ cies a aquestes ens podem traslladar a la realitat.
    El procés de documentar sobre l’escola bressol i el parvulari, es va acordar de
    treballar al setembre de 2006 a la Xarxa Territorial d’ Educació infantil a
    Catalunya. Aquest treball el realitzaven des de fa molt de temps els mestres
    italians, especialment a Reggio de l’Emília. L’impulsor d’aquesta nova mirada
    sobre la infància, l’educació i l’escola fou Loris Malaguzzi.
    Quan parlem de documentar realment podem dir moltes coses, com per
    exemple que Ă©s una prĂ ctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir
    de la realitat, a aquella que dóna valor i se sorprèn de com aprenen els infants
    i de les descobertes que fan cada dia. En part també es tracta de recollir allò
    que succeeix en un grup d’infants i, per tant, des de sempre hi ha hagut
    mestres que amb una tècnica o altre i amb diferents maneres han estat
    recollint i documentant el que feien els infants.
La proposta de documentar està generant l’entusiasme i el
creixement personal i col·lectiu de molts mestres que
participen en aquest treball de la Xarxa.
Aquesta Ă©s una vella manera de procedir en pedagogia.
Potser documentar Ă©s un pas per ajudar a fer creĂŻble i
generalitzable la pedagogia. Una pedagogia que estigui al
costat de l’ infant per ajudar-lo a conèixer a créixer a
interpretar el mĂłn etc.
Documentar com aprenen els infants Ă©s una de les qĂĽestions
fonamentals de l’escola activa, d’aquella escola que valora,
respecta i confia en l’infant del qual desconeixem els límits
del seu potencial.
El fet de documentar implica observar i fer visibles els
processos, el desenvolupament de cada infant.
   2. Fragments del llibre:
    1.
    “Mara Davoli ens deia: <<Per documentar cal observar i observar vol dir
    abans de tot conèixer.
    >>Però no es tracta d’un coneixement abstracte; es tracta d’una emoció del
    coneixement que conté tota la nostra subjectivitat, expectatives, les nostres
    hipòtesis i les nostres teories de referència, en el qual nosaltres també hi som
    continguts.
    >>Per tant, observar Ă©s un verb actiu, Ă©s un acte creatiu que requereix la
    nostra interpretació. Per això, observar implica pensar de nou, pensar sense
    prejudicis.”
    Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 15
    He escollit aquest fragment perquè em sembla molt interessant la última
    frase que diu: pensar de nou, pensar sense prejudicis. Ja que per desgrĂ cia
    vivim en una societat on s’acostuma a jutjar a la gent sense conèixer-la,
    simplement pel que altres persones ens diuen o per la seva aparença física,
    sense saber res de la seva vida. I per això, crec que tothom hauríem de ser
    capaços de conèixer a una persona sense deixar-nos influenciar per ningú i
    sense tenir cap prejudici.
   2.
    “Malaguzzi ens recorda: <<Les mestres són com exploradores que utilitzen
    brĂşixoles i mapes. I com els exploradors saben on Ă©s la meta.
    >>Saben quines són les metes, però saben que les metes canvien cada any,
    perquè el terreny, el clima, les estaciones i els infants són diferents.
    >>Les destinacions, els objectius sĂłn importants i no els hem de perdre de
    vista, però més important és saber com i perquè volem assolit aquells
    objectius.”
    Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 18
    Aquest segon fragment l’he escollit per dos raons: Una és la importància de
    saber que les persones som diferents, les unes de les altres i que no podem
    pretendre fer el mateix amb un grup que amb un altre, les mestres ens
    haurem de saber adaptar a un grup i a un altre. És a dir que no podem
    pretendre que tots siguin iguals, i aquestes diferències ens enriqueixen. I en
    segon lloc l’he escollit perquè parla de la importància de saber el que volem i
    quins sĂłn els nostres objectius, Ă©s a dir, cal tenir les coses clares a la vida per
    poder-les afrontar.
   3.
    “Qui descobreix qui?
    La Lídia, de 13 mesos, coneix el mirall i s’hi reconeix, estableix una relació entre
    ella i el seu reflex, que prova i comprova: ara cap aquĂ­, ara cap allĂ , ara a sota...
    gaudint i jugant amb la seva imatge.”
    Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 31
    Aquest fragment del llibre l’he triat perquè em sembla interessant el fet de quan
    nosaltres sabem que som nosaltres, ha de ser un moment molt feliç en el que et
    sents gratificant per la descoberta que has realitzar.

   4.
    “Una ombra,un peu o jo
    El Rafael, de 7 mesos, estĂ  sol, assegut en un espai ampli i confortable. TĂ© una
    panera amb objectes a prop per poder jugar i uns coixins per reposar si ho
    desitja, però l’imprevist pren força, capta el seu interès.
    El sol que entra per la porta projecta una tasca fosca just al seu davant i s’hi
    interessa, la vol tocar o agafar i s’hi acosta. En la seva acció, en doblegar el tors
    es descobreix un peu, l’agafa, se’l posa a la boca, també el vol explorar per
    poder-lo conèixer.
    En aquest recorregut el Rafael ha après molt físicament i mentalment, el seu
    cervell ha rebut molta informaciĂł, una informaciĂł que articularĂ  la xarxa de
    connexions que tota persona necessita per saber que allò és el peu, per
    reconèixer la seva ombra, per construir el seu jo.”
Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 78
    Aquest altre fragment m’ha semblat interessant de comentar pel fet de com
    un nen és tan pur, tan innocent, que ha d’aprendre tantes coses encara que
    des de les coses més insignificants per nosaltres (una ombra,un peu) per a ell
    ja són motiu de investigació i de prestar-hi tot el seu interès.

   5.
    “Mans que pensen
    Un bon dia es proposa a un grup d’infants d’amassar. La sorpresa va ser poder
    observar com la Sabrina feia accions completament diferents a les dels altres.
    Les seves mans sabien el que feien. Quan li vaig preguntar on havia après a
    amassar amb tanta habilitat, ella, satisfeta, explicĂ  que era com ho feia la seva
    Ă via del Marroc. La Sabrina va al Marroc durant algun perĂ­ode de vacances, i
    veu i ajuda a la seva Ă via a fer el pa. Amassar per a ella era una acciĂł molt
    familiar i les seves mans actuaven amb seguretat, amb coneixement, amb
    aquell coneixement que l’ambient impregna en tota ment oberta i disposada a
    aprendre.”
    Xarxa Territorial d’ Educació infantil a Catalunya , 2009, Pàg. 128
    I per últim aquest fragment m’ha cridat l’atenció pel fet de que els infants
    sempre miren i intenten imitar als adults. En aquest cas la Sabrina estava
    recordant el que feia la seva àvia i el que ella l’ajudava a fer. Per tant veiem dos
    coses interessants, la imitació dels petits pels adults i també l’ interès que des
    de petits tenen per fer les coses dels adults, i aixĂ­ sentir-se Ăştils.
CONCLUSIONS
   L’aprenentatge que duen a terme els infants, és el resultat del procés
    d’investigació amb el suport que els ofereixen els adults, quan tenen l’oportunitat
    d’actuar i d’emprar lliurement diferents materials.
    El fet de documentar em sembla una tasca increĂŻble, molt bona i gratificant tan
    per als infants com per als mestres per la feina que realitzen.
    Amb aquesta feina als infants se’ls hi ofereix que demostrin que són competents i
    que poden desplegar les seves competències per tal de convertir-les en destreses i
    habilitats.
    L’adult i molt important el mestre, cal que escoltin els infants i els hi parin tota
    l’atenció que necessiten per tal de que ells siguin capaços d’explicar i de
    desenvolupar les seves demandes.
    Un adult pensa i reflexiona sobre quines metodologies i quins materials prioritzar
    a l’hora d’afavorir el seu desenvolupament individual de cada infant i el del grup
    classe, fent això sense deixar de banda el fet de que cada infant porta amb ell una
    cultura pròpia, uns propis sabers, unes actituds i uns procediments els quals l’adult
    ha de observar i respectar.
    Per això diem que el paper del mestre i de l’adult és molt important a l’hora del
    creixement de l’infant com a persona, a l’infant cal brindar-li confiança, per això
    cal que se’l valori, cal conèixer-lo, respectar-lo, mirar-lo, escoltar-lo, parar-li
    l’atenció que aquest requereixi etc.
    Cal tenir molt present que totes les persones som distintes, i que aquestes
    diferències són les que ens fan únics.
    Per últim cal afegir que els nostres objectius inicials han estat satisfactòriament
    complerts.
BIBLIOGRAFIA

 XarxaTerritorial d’ Educació infantil a
 Catalunya . Documentar, una mirada nova.
 Temes d ’in-fàn-ci-a educar de 0 a 6 anys.
 Barcelona: AssociaciĂł de Mestres Rosa
 Sensat, 2009.
Treball del llibre semi

More Related Content

Viewers also liked

Documentar el trabajo en el aula dolors todolĂ­
Documentar el trabajo en el aula    dolors todolĂ­Documentar el trabajo en el aula    dolors todolĂ­
Documentar el trabajo en el aula dolors todolĂ­Dolors Todoli BofĂ­
 
CĂłmo descargar presentaciones desde SlideShare
CĂłmo descargar presentaciones desde SlideShareCĂłmo descargar presentaciones desde SlideShare
CĂłmo descargar presentaciones desde SlideSharePedro Bermudez Talavera
 
What Makes Great Infographics
What Makes Great InfographicsWhat Makes Great Infographics
What Makes Great InfographicsSlideShare
 
Masters of SlideShare
Masters of SlideShareMasters of SlideShare
Masters of SlideShareKapost
 
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation OptimizationOneupweb
 
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to SlideshareSTOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to SlideshareEmpowered Presentations
 
How To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content Marketing
How To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content MarketingHow To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content Marketing
How To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content MarketingContent Marketing Institute
 
How to Make Awesome SlideShares: Tips & Tricks
How to Make Awesome SlideShares: Tips & TricksHow to Make Awesome SlideShares: Tips & Tricks
How to Make Awesome SlideShares: Tips & TricksSlideShare
 

Viewers also liked (9)

Documentar el trabajo en el aula dolors todolĂ­
Documentar el trabajo en el aula    dolors todolĂ­Documentar el trabajo en el aula    dolors todolĂ­
Documentar el trabajo en el aula dolors todolĂ­
 
CĂłmo descargar presentaciones desde SlideShare
CĂłmo descargar presentaciones desde SlideShareCĂłmo descargar presentaciones desde SlideShare
CĂłmo descargar presentaciones desde SlideShare
 
What Makes Great Infographics
What Makes Great InfographicsWhat Makes Great Infographics
What Makes Great Infographics
 
You Suck At PowerPoint!
You Suck At PowerPoint!You Suck At PowerPoint!
You Suck At PowerPoint!
 
Masters of SlideShare
Masters of SlideShareMasters of SlideShare
Masters of SlideShare
 
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
10 Ways to Win at SlideShare SEO & Presentation Optimization
 
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to SlideshareSTOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
STOP! VIEW THIS! 10-Step Checklist When Uploading to Slideshare
 
How To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content Marketing
How To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content MarketingHow To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content Marketing
How To Get More From SlideShare - Super-Simple Tips For Content Marketing
 
How to Make Awesome SlideShares: Tips & Tricks
How to Make Awesome SlideShares: Tips & TricksHow to Make Awesome SlideShares: Tips & Tricks
How to Make Awesome SlideShares: Tips & Tricks
 

Similar to Treball del llibre semi

Les matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdf
Les matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdfLes matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdf
Les matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdfLAURARODRIGUEZCATALA1
 
Va de mestres
Va de mestresVa de mestres
Va de mestresAna PĂ©rez
 
00034311
0003431100034311
00034311Jose Ortiz
 
Treball Per Projectes
Treball Per ProjectesTreball Per Projectes
Treball Per Projectesceipsolilluna
 
Dossier 2a setmana
Dossier 2a setmanaDossier 2a setmana
Dossier 2a setmanaMaialen_07
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixementmontse
 
Mi escuela sabe a naranja
Mi escuela sabe a naranjaMi escuela sabe a naranja
Mi escuela sabe a naranjaLauraMO1
 
Bones pra ctiques
Bones pra ctiquesBones pra ctiques
Bones pra ctiquesMaialen_07
 
PresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveria
PresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveriaPresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveria
PresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveriaNieves Tobaruela Mendoza
 
Experiències 0 3 anys
Experiències 0 3 anysExperiències 0 3 anys
Experiències 0 3 anyscolorines1
 
Unitat didĂ ctica "El Teatre"
Unitat didĂ ctica "El Teatre"Unitat didĂ ctica "El Teatre"
Unitat didĂ ctica "El Teatre"Ruben Cano
 
ReuniĂł pares novembre'12
ReuniĂł pares novembre'12ReuniĂł pares novembre'12
ReuniĂł pares novembre'12mediasinguerlin
 
L'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessiten
L'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessitenL'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessiten
L'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessitenadministracion
 
Diada del Pensament 2011 -carta-
Diada del Pensament 2011 -carta-Diada del Pensament 2011 -carta-
Diada del Pensament 2011 -carta-AEG Montsant-Cim
 

Similar to Treball del llibre semi (20)

Projecte passejades
Projecte passejadesProjecte passejades
Projecte passejades
 
Les matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdf
Les matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdfLes matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdf
Les matemĂ tiques a l'escola Bressol 0-3.pdf
 
Va de mestres
Va de mestresVa de mestres
Va de mestres
 
00034311
0003431100034311
00034311
 
Treball Per Projectes
Treball Per ProjectesTreball Per Projectes
Treball Per Projectes
 
Dossier 2a setmana
Dossier 2a setmanaDossier 2a setmana
Dossier 2a setmana
 
M'endevines?
M'endevines?M'endevines?
M'endevines?
 
Vida d'aula març 3r A
Vida d'aula març 3r AVida d'aula març 3r A
Vida d'aula març 3r A
 
Infant coneixement
Infant coneixementInfant coneixement
Infant coneixement
 
Mi escuela sabe a naranja
Mi escuela sabe a naranjaMi escuela sabe a naranja
Mi escuela sabe a naranja
 
Bones pra ctiques
Bones pra ctiquesBones pra ctiques
Bones pra ctiques
 
PresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveria
PresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveriaPresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveria
PresentaciĂł juny'17 espais i ambients ceip sa joveria
 
Proposta didĂ ctica
Proposta didĂ cticaProposta didĂ ctica
Proposta didĂ ctica
 
Experiències 0 3 anys
Experiències 0 3 anysExperiències 0 3 anys
Experiències 0 3 anys
 
Unitat didĂ ctica "El Teatre"
Unitat didĂ ctica "El Teatre"Unitat didĂ ctica "El Teatre"
Unitat didĂ ctica "El Teatre"
 
ReuniĂł pares novembre'12
ReuniĂł pares novembre'12ReuniĂł pares novembre'12
ReuniĂł pares novembre'12
 
L'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessiten
L'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessitenL'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessiten
L'escola que volem. L'escola que necessitem. L'escola que els infants necessiten
 
Projecte AustrĂ lia
Projecte AustrĂ liaProjecte AustrĂ lia
Projecte AustrĂ lia
 
Diada del Pensament 2011 -carta-
Diada del Pensament 2011 -carta-Diada del Pensament 2011 -carta-
Diada del Pensament 2011 -carta-
 
Ser y tener
Ser y tenerSer y tener
Ser y tener
 

More from miriamsalazar

Comissió Espais i Materials, Escola Esperança
Comissió Espais i Materials, Escola EsperançaComissió Espais i Materials, Escola Esperança
Comissió Espais i Materials, Escola Esperançamiriamsalazar
 
Presentacion sin titulo
Presentacion sin tituloPresentacion sin titulo
Presentacion sin titulomiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semimiriamsalazar
 

More from miriamsalazar (13)

Comissió Espais i Materials, Escola Esperança
Comissió Espais i Materials, Escola EsperançaComissió Espais i Materials, Escola Esperança
Comissió Espais i Materials, Escola Esperança
 
Tibidabo
TibidaboTibidabo
Tibidabo
 
Twitter
TwitterTwitter
Twitter
 
Presentacion sin titulo
Presentacion sin tituloPresentacion sin titulo
Presentacion sin titulo
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 
Treball del llibre semi
Treball del llibre semiTreball del llibre semi
Treball del llibre semi
 

Treball del llibre semi

  • 1. TREBALL DEL LLIBRE: DOCUMENTAR, UNA MIRADA NOVA Seminari: Roser Rahola Salazar Alcántara, Miriam 18 octubre / 11 Curs 1er grup J
  • 2. ĂŤNDEX  Portada........................................................................PĂ g.1  ĂŤndex............................................................................PĂ g.2  IntroducciĂł...................................................................PĂ g.3  AnĂ lisi del contingut..................................................PĂ g.4-9  Conclusions.................................................................PĂ g.10  Bibliografia.................................................................PĂ g.11
  • 3. INTRODUCCIĂ“  El treball que he realitzat es tracta primerament de la lectura d’un llibre: Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya. Documentar, una mirada nova. A: Temes d ’in-fĂ n-ci-a educar de 0 a 6 anys. Barcelona: AssociaciĂł de Mestres Rosa Sensat, 2009. Posteriorment de la lectura hem de reflexionar sobre la figura del mestre, com a professional i com a persona en l’àmbit escolar. TambĂ© hem de posar l’atenciĂł de l’estudiant, com a futur mestre, en l’escola als infants. I desprĂ©s de les nostres reflexions hem d’analitzar el contingut, per això exposem què implica el procĂ©s de documentar i justifica perquè aquesta activitat ajuda a millorar la tasca educativa. I per finalitzar cal que seleccionem cinc fragments del llibre que ens hagin interpel·lat i argumentar-los.
  • 4. ANĂ€LISI DEL CONTINGUT  1. El llibre que hem llibre llegit tracta el tema de la documentaciĂł pedagògica. Per a fer-ho es basa en explicar la teoria enllaçant-la amb exemples els quals deriven d’experiències viscudes i per fer-ho mĂ©s comprensible i fĂ cil utilitza moltes imatges, i grĂ cies a aquestes ens podem traslladar a la realitat. El procĂ©s de documentar sobre l’escola bressol i el parvulari, es va acordar de treballar al setembre de 2006 a la Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya. Aquest treball el realitzaven des de fa molt de temps els mestres italians, especialment a Reggio de l’EmĂ­lia. L’impulsor d’aquesta nova mirada sobre la infĂ ncia, l’educaciĂł i l’escola fou Loris Malaguzzi. Quan parlem de documentar realment podem dir moltes coses, com per exemple que Ă©s una prĂ ctica inherent a la pedagogia que es construeix a partir de la realitat, a aquella que dĂłna valor i se sorprèn de com aprenen els infants i de les descobertes que fan cada dia. En part tambĂ© es tracta de recollir allò que succeeix en un grup d’infants i, per tant, des de sempre hi ha hagut mestres que amb una tècnica o altre i amb diferents maneres han estat recollint i documentant el que feien els infants.
  • 5. La proposta de documentar estĂ  generant l’entusiasme i el creixement personal i col·lectiu de molts mestres que participen en aquest treball de la Xarxa. Aquesta Ă©s una vella manera de procedir en pedagogia. Potser documentar Ă©s un pas per ajudar a fer creĂŻble i generalitzable la pedagogia. Una pedagogia que estigui al costat de l’ infant per ajudar-lo a conèixer a crĂ©ixer a interpretar el mĂłn etc. Documentar com aprenen els infants Ă©s una de les qĂĽestions fonamentals de l’escola activa, d’aquella escola que valora, respecta i confia en l’infant del qual desconeixem els lĂ­mits del seu potencial. El fet de documentar implica observar i fer visibles els processos, el desenvolupament de cada infant.
  • 6.  2. Fragments del llibre: 1. “Mara Davoli ens deia: <<Per documentar cal observar i observar vol dir abans de tot conèixer. >>Però no es tracta d’un coneixement abstracte; es tracta d’una emociĂł del coneixement que contĂ© tota la nostra subjectivitat, expectatives, les nostres hipòtesis i les nostres teories de referència, en el qual nosaltres tambĂ© hi som continguts. >>Per tant, observar Ă©s un verb actiu, Ă©s un acte creatiu que requereix la nostra interpretaciĂł. Per això, observar implica pensar de nou, pensar sense prejudicis.” Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya , 2009, PĂ g. 15 He escollit aquest fragment perquè em sembla molt interessant la Ăşltima frase que diu: pensar de nou, pensar sense prejudicis. Ja que per desgrĂ cia vivim en una societat on s’acostuma a jutjar a la gent sense conèixer-la, simplement pel que altres persones ens diuen o per la seva aparença fĂ­sica, sense saber res de la seva vida. I per això, crec que tothom haurĂ­em de ser capaços de conèixer a una persona sense deixar-nos influenciar per ningĂş i sense tenir cap prejudici.
  • 7.  2. “Malaguzzi ens recorda: <<Les mestres sĂłn com exploradores que utilitzen brĂşixoles i mapes. I com els exploradors saben on Ă©s la meta. >>Saben quines sĂłn les metes, però saben que les metes canvien cada any, perquè el terreny, el clima, les estaciones i els infants sĂłn diferents. >>Les destinacions, els objectius sĂłn importants i no els hem de perdre de vista, però mĂ©s important Ă©s saber com i perquè volem assolit aquells objectius.” Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya , 2009, PĂ g. 18 Aquest segon fragment l’he escollit per dos raons: Una Ă©s la importĂ ncia de saber que les persones som diferents, les unes de les altres i que no podem pretendre fer el mateix amb un grup que amb un altre, les mestres ens haurem de saber adaptar a un grup i a un altre. És a dir que no podem pretendre que tots siguin iguals, i aquestes diferències ens enriqueixen. I en segon lloc l’he escollit perquè parla de la importĂ ncia de saber el que volem i quins sĂłn els nostres objectius, Ă©s a dir, cal tenir les coses clares a la vida per poder-les afrontar.
  • 8.  3. “Qui descobreix qui? La LĂ­dia, de 13 mesos, coneix el mirall i s’hi reconeix, estableix una relaciĂł entre ella i el seu reflex, que prova i comprova: ara cap aquĂ­, ara cap allĂ , ara a sota... gaudint i jugant amb la seva imatge.” Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya , 2009, PĂ g. 31 Aquest fragment del llibre l’he triat perquè em sembla interessant el fet de quan nosaltres sabem que som nosaltres, ha de ser un moment molt feliç en el que et sents gratificant per la descoberta que has realitzar.  4. “Una ombra,un peu o jo El Rafael, de 7 mesos, estĂ  sol, assegut en un espai ampli i confortable. TĂ© una panera amb objectes a prop per poder jugar i uns coixins per reposar si ho desitja, però l’imprevist pren força, capta el seu interès. El sol que entra per la porta projecta una tasca fosca just al seu davant i s’hi interessa, la vol tocar o agafar i s’hi acosta. En la seva acciĂł, en doblegar el tors es descobreix un peu, l’agafa, se’l posa a la boca, tambĂ© el vol explorar per poder-lo conèixer. En aquest recorregut el Rafael ha après molt fĂ­sicament i mentalment, el seu cervell ha rebut molta informaciĂł, una informaciĂł que articularĂ  la xarxa de connexions que tota persona necessita per saber que allò Ă©s el peu, per reconèixer la seva ombra, per construir el seu jo.”
  • 9. Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya , 2009, PĂ g. 78 Aquest altre fragment m’ha semblat interessant de comentar pel fet de com un nen Ă©s tan pur, tan innocent, que ha d’aprendre tantes coses encara que des de les coses mĂ©s insignificants per nosaltres (una ombra,un peu) per a ell ja sĂłn motiu de investigaciĂł i de prestar-hi tot el seu interès.  5. “Mans que pensen Un bon dia es proposa a un grup d’infants d’amassar. La sorpresa va ser poder observar com la Sabrina feia accions completament diferents a les dels altres. Les seves mans sabien el que feien. Quan li vaig preguntar on havia après a amassar amb tanta habilitat, ella, satisfeta, explicĂ  que era com ho feia la seva Ă via del Marroc. La Sabrina va al Marroc durant algun perĂ­ode de vacances, i veu i ajuda a la seva Ă via a fer el pa. Amassar per a ella era una acciĂł molt familiar i les seves mans actuaven amb seguretat, amb coneixement, amb aquell coneixement que l’ambient impregna en tota ment oberta i disposada a aprendre.” Xarxa Territorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya , 2009, PĂ g. 128 I per Ăşltim aquest fragment m’ha cridat l’atenciĂł pel fet de que els infants sempre miren i intenten imitar als adults. En aquest cas la Sabrina estava recordant el que feia la seva Ă via i el que ella l’ajudava a fer. Per tant veiem dos coses interessants, la imitaciĂł dels petits pels adults i tambĂ© l’ interès que des de petits tenen per fer les coses dels adults, i aixĂ­ sentir-se Ăştils.
  • 10. CONCLUSIONS  L’aprenentatge que duen a terme els infants, Ă©s el resultat del procĂ©s d’investigaciĂł amb el suport que els ofereixen els adults, quan tenen l’oportunitat d’actuar i d’emprar lliurement diferents materials. El fet de documentar em sembla una tasca increĂŻble, molt bona i gratificant tan per als infants com per als mestres per la feina que realitzen. Amb aquesta feina als infants se’ls hi ofereix que demostrin que sĂłn competents i que poden desplegar les seves competències per tal de convertir-les en destreses i habilitats. L’adult i molt important el mestre, cal que escoltin els infants i els hi parin tota l’atenciĂł que necessiten per tal de que ells siguin capaços d’explicar i de desenvolupar les seves demandes. Un adult pensa i reflexiona sobre quines metodologies i quins materials prioritzar a l’hora d’afavorir el seu desenvolupament individual de cada infant i el del grup classe, fent això sense deixar de banda el fet de que cada infant porta amb ell una cultura pròpia, uns propis sabers, unes actituds i uns procediments els quals l’adult ha de observar i respectar. Per això diem que el paper del mestre i de l’adult Ă©s molt important a l’hora del creixement de l’infant com a persona, a l’infant cal brindar-li confiança, per això cal que se’l valori, cal conèixer-lo, respectar-lo, mirar-lo, escoltar-lo, parar-li l’atenciĂł que aquest requereixi etc. Cal tenir molt present que totes les persones som distintes, i que aquestes diferències sĂłn les que ens fan Ăşnics. Per Ăşltim cal afegir que els nostres objectius inicials han estat satisfactòriament complerts.
  • 11. BIBLIOGRAFIA  XarxaTerritorial d’ EducaciĂł infantil a Catalunya . Documentar, una mirada nova. Temes d ’in-fĂ n-ci-a educar de 0 a 6 anys. Barcelona: AssociaciĂł de Mestres Rosa Sensat, 2009.