Guia hortescolar

  • 371 views
Uploaded on

 

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
371
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
7
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. QUADERNS DE L’ESCOLA SOSTENIBLEGuia pràcticad’horticulturaecològica Agenda 21 Escolar
  • 2. L’ HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològica
  • 3. L’HORT ESCOLARGuia pràctica d’horticultura ecològicaPrimera edició 2006Ajuntament de Barcelona.Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient.Direcció de programes ambientals.Idea i textos: Joan Solé i Hilda WeissmannEquip de treball de l’Agenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann,Joan Solé, Alba Castelltort, Mireia Abril i Rocío Amparo.Disseny i maquetació: Faino Comunicació S.L.Il·lustracions interiors: Jordi Enériz i ParedesFotografies: Parvulari Sant Marc de Sarrià, EB Sol Solet, CEIP AntoniBrusi, CEIP Eulàlia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall d’Hebron,IES Montjuïc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i l’Oriol,CEIP Baldiri Reixach.Impressió: Imatge i Producció EditorialDipòsit Legal: B. 38.066-2006ISBN: 84-7609-497-3Imprès en paper ecològic 
  • 4. IntroduccióPRESENTACIÓ Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un d’emprar un pati encimentat, a conviure amb un lloc central de l’escola. Un espai per a la relació, enjardinament, a tenir cura del jardí, i finalment a l’espontaneïtat, el joc, l’esplai físic, i el contacte amb conrear un hort que ens alimenta. l’aire lliure i amb un entorn més natural. El quadern que us presentem intenta respondre a És un fet conegut que les parts enjardinades dels la demanda creixent i a les consultes de professors centres escolars, en molts casos, s’havien anat enci- i professores que volen iniciar o estan realitzant un mentant i reduint. Els darrers anys, però, s’està veient hort a les seves escoles. la recuperació d’aquests entorns que es van fent més amigables, més suggerents i potents promotors La singularitat d’aquesta guia, però, prové del fet que d’aprenentatges. amplia la perspectiva integrant les feines pròpies d’un hort amb els aprenentatges que se’n poden En el marc de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona, nois derivar a l’aula i als laboratoris. i noies de més de 150 centres educatius, animats i orientats pels seus professors i professores, partici- Ens agradaria que aquesta guia fos una aportació a pen en la diagnosi de la situació dels patis i jardins. un procés que possibiliti que la relació entre els nens Expressen i justifiquen la necessitat d’un nou disseny, i nenes de Barcelona i el seu entorn més immediat el porten a la pràctica, instal·len i gestionen horts s’enriqueixi amb tot allò que la natura els pot aportar. ... i van aprenent a ser més respectuosos, solidaris i De ben segur que l’experiència personal i directa de tolerants. contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada a més de forma compartida, es convertirà en estimació De ben segur que ser co-protagonistes de la trans- pel nostre entorn. formació d’un espai de la seva escola els ajudarà a sentir-lo més seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podria Imma Mayol Montserrat Ballarín dir que hi ha un procés ben significatiu que va des Tercera Tinenta d’Alcalde Regidora d’Educació 
  • 5. PresentacióCONTINGUTS > Introducció 7  Organització de la plantació 1 Introducció a l’horticultura ecològica Calendari de sembra, trasplantament i recol·lecció Què és l’horticultura ecològica Taula de compatibilitat entre espècies P  rincipis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic Sistemes d’associació i rotació de cultius Quadre de requeriment de llum 2  On i com instal·lar l’hort Passos que cal seguir per programar la plantació Què hem de saber i fer per adequar el nostre espai Com plantar Passos que cal seguir per escollir l’espai més adequat Consideracions específiques per cada tipus de cultiu Actuacions de millora: com preparar l’entorn i delimitar l’espai Manteniment: el reg Disseny de l’espai: delimitació de les parcel·les de cultiu i de les zones de pas 8 La salut de l’hort Prevenció i tractament de malalties i plagues: 3  Eines i estris per treballar l’hort. Funcions i consideracions prèvies característiques Accions per prevenir i garantir el bon estat de salut de es nostres plantes 4  La terra Animals col·laboradors La terra a la natura: el funcionament del sòl en un ecosistema P  lantes amb acció protectora La terra al nostre hort Trastorns, plagues i malalties La fertilització orgànica. Productes fertilitzants ecològics Tractaments fitosanitaris biològics L’encoixinament (mulching) L’adob verd 9 Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori  Selecció i reconeixement de l’espai de l’hort a l’aula i al laboratori 5 Fem compost Preparació del sòl P  er a què fer compost? Sembra i plantació El compostatge C  reixement i desenvolupament del cultiu Com preparar i omplir el compostador Collita i elaboració de productes 6 Les plantes 10 Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès Les plantes de l’hort i el seu entorn Principals grups de plantes hortícoles 11 Annexos La reproducció sexual: sembra i germinació La reproducció o multiplicació vegetativa 
  • 6. INTRODUCCIÓ El fet d’instal·lar un hort en l’àmbit d’una escola ur- a tenir-ne cura. És destacable l’interès i curiositat que bana pot tenir diversos propòsits i d’això dependran desperta, en alumnes d’un entorn urbà i d’edats molt les activitats i l’organització que es planifiquin. diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de l’any s’han de realitzar a l’hort esco- D’una banda, l’hort pot ser concebut com una lar. És habitual que es tracti de nois i noies que no extensió de l’aprenentatge del coneixement del mantenen un contacte gaire freqüent amb entorns medi natural. Hem de tenir en compte que un hort naturals i solen connectar-se afectivament amb el fet és un ecosistema en què és possible aprendre gran d’ajudar a néixer i desenvolupar elements vius. part dels continguts de les ciències naturals. És un petit espai on els alumnes poden observar i explo- L’hort escolar és també una estratègia per incorpo- rar les característiques dels diversos elements que rar dins d’una proposta d’educació ambiental. És en formen part d’aquest ecosistema, experimentar, un projecte que permet adonar-se de la necessitat provocar canvis, registrar les seves conseqüències i d’integrar coneixements teòrics i solucions pràctiques inferir les interaccions entre els elements, els fenò- en la intervenció humana sobre els sistemes naturals, mens físics i els éssers vius (plantes i animals), així i reflexionar sobre l’ús i la conservació dels recursos. com els possibles impactes de l’activitat humana. A A més, brinda l’ocasió de revisar els hàbits alimentaris més, l’hort ofereix oportunitats per realitzar activitats i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, al laboratori i comparar els resultats amb l’observació que adquireixen un sabor excepcional quan els ma- del que passa efectivament durant el cicle natural teixos alumnes són els responsables de la seva planta- del sistema. ció, creixement, collita i transformació a la cuina. També és un eix organitzador, ja que permet estu- Tanmateix, com en tot projecte d’educació ambien- diar i integrar sistemàticament cicles, processos, la tal, cal tenir ben present que tant o més important dinàmica dels fenòmens naturals i les relacions que que el producte resultant és el procés d’intercanvi i suposa aquest ecosistema. Dins d’aquest marc, es d’aprenentatge que ens permet enriquir la cultura pot abordar l’aprenentatge d’altres àmbits de conei- de sostenibilitat de l’escola. És cabdal que no se’ns xement com les ciències socials, les matemàtiques, en vagin tots els esforços en la realització concreta els llenguatges verbal o plàstic... de l’hort, sinó que sapiguem aprofitar les oportuni- tats educatives que ens brinda, donant-nos temps L’hort és a més un espai privilegiat per plantejar-se per reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolu- preguntes, formular hipòtesis i experimentar. Possi- par competències per a l’acció. Que no ens passi que bilita el tractament de problemes reals que s’origi- estem tan ocupats a fer l’hort que no tenim temps nen, desenvolupen i reformulen de manera natural, de millorar l’escola. i també la vivència d’experiències que poden ser compartides i analitzades. En aquest quadern, els professors trobaran una guia completa per realitzar un hort escolar i suggeriments Així mateix, és un context en el qual els alumnes per integrar cadascuna de les seves fases a la pro- poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre gramació d’aula.
  • 7. 1. Introducció a l’horticultura ecològica1. Introducció a l’horticultura ecològica 
  • 8. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA1. INTRODUCCIÓ A •  favorir les interrelacions entre els diferents elements a •  o deteriorar l’entorn ni introduir substàncies nL’AGRICULTURA ECOLÒGICA –vius i no vius- que configuren l’ecosistema de l’hort nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones Per aconseguir… • protegir la salut de les personesQuè és l’horticultura ecològica •  antenir una productivitat continuada del sòl (la m •  favorir la diversitat d’espècies (biodiversitat) en els a•  s una pràctica agrícola que no preveu l’ús de pro- É terra no s’esgota) cultius, en les plantes acompanyants (protectores i ductes químics de síntesi, com per exemple els ferti- útils) i en la fauna litzants químics, els pesticides i les fitohormones.1 •  odrir de manera constant i equilibrada les plantes nL’horticultura ecològica es basa a... Principis bàsics per al funcionament correcte d’un hort ecològic•  portar adob orgànic a la terra; és a dir, fer una ferti- a Element Característiques i necessitats Objectiu Mitjans lització orgànica per nodrir el sòl, respectant la seva estructura i fomentant els processos de transforma- ció natural La terra És un medi amb organismes i microor- Respectar la seva estructura en Treballar-la amb eines que ganismes capes (horitzons) l’airegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la•  espectar els cicles naturals i els ritmes de creixe- r ment de les plantes adaptades a les condicions Necessita aigua, aire i aportacions orgà- Mantenir i potenciar la vida a la Fer una fertilització orgànica, climàtiques i microclimàtiques de la zona niques per poder realitzar els processos terra amb els organismes i micro- afavorir-ne l’aireig (terra flonja) i vitals de transformació de la matèria organismes propis del sòl cobrir les necessitats d’aigua amb•  plicar sistemes d’associacions i rotacions de cultius a orgànica reg manual o localitzat per afavorir la diversitat vegetal i un òptim aprofita- ment dels recursos nutritius i de l’espai Necessita protecció a causa dels canvis Mantenir la terra coberta, sobre- Cobrir-la amb restes orgàniques de temperatura, de la radiació solar tot quan no hi ha cultiu seques o fresques segons els• nstal·lar un entorn verd, com tanques i barreres i intensa, de l’acció del vent i de l’aigua casos (per evitar-ne l’erosió) vegetals 1 Cal que aporti els nutrients (sals mine- Mantenir la fertilitat de la terra: Garantir una aportació anual de Anomenem: rals) que necessiten les plantes d’una aportem materials orgànics fertilitzant orgànic: compost o • fertilitzants químics els compostos que serveixen de nutrients  a les plantes manera continuada, equilibrada i en perquè siguin transformats altres adobs orgànics •  esticides els productes que s’utilitzen per combatre les pla- p quantitat suficient pels organismes i esdevinguin gues i malalties de les plantes nutrients per a les plantes •  tohormones les substàncies que acceleren processos com la fi floració, el creixement, l’arrelament o la caiguda de les fulles 10
  • 9. 1. Introducció a l’horticultura ecològica Element Característiques i necessitats Objectiu MitjansLa terra És un medi amb organismes i microor- Respectar la seva estructura en Treballar-la amb eines que ganismes capes (horitzons) l’airegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la Necessita aigua, aire i aportacions orgà- Mantenir i potenciar la vida a la Fer una fertilització orgànica, niques per poder realitzar els processos terra amb els organismes i micro- afavorir-ne l’aireig (terra flonja) i vitals de transformació de la matèria organismes propis del sòl cobrir les necessitats d’aigua amb orgànica reg manual o localitzat Necessita protecció a causa dels canvis Mantenir la terra coberta, sobre- Cobrir-la amb restes orgàniques de temperatura, de la radiació solar tot quan no hi ha cultiu seques o fresques segons els intensa, de l’acció del vent i de l’aigua casos (per evitar-ne l’erosió) Cal que aporti els nutrients (sals mine- Mantenir la fertilitat de la terra: Garantir una aportació anual de rals) que necessiten les plantes d’una aportem materials orgànics fertilitzant orgànic: compost o manera continuada, equilibrada i en perquè siguin transformats altres adobs orgànics quantitat suficient pels organismes i esdevinguin nutrients per a les plantesLes Plantes Les plantes han de créixer seguint els Respectar el ritme natural de Seguir un calendari de cultiu ritmes naturals les plantes utilitzant les que adaptat a les condicions climàti- s’adapten al clima de la zona i ques de la zona i microclimàti- microclima de l’espai (atenent la ques de l’espai llum i la temperatura) Les plantes destinades a la pro- Afavorir un funcionament més Practicar l’associació de cultius. ducció es combinen amb d’altres ecològic de l’hort i assegurar una Fer tanques i barreres verdes per d’acompanyants, protectores i útils, per major diversitat vegetal crear un entorn verd i natural al elaborar tractaments fitosanitaris o com nostre hort a adob verd –plantes que serviran per fertilitzar la terra 11
  • 10. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 12
  • 11. 1. Introducció a l’horticultura ecològica2. On i com instal·lar l’hort 13
  • 12. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA2. ON I COM INSTAL·LAR - 250-300 mm a les zones més eixutes - ’orientació sud és la que rep més hores d’insola- l - 700-800 mm a les zones més humides ció i, per tant, la que suporta temperatures mésL’HORT - una mitjana de pluges de 400 - 600 mm altes a l’estiu. En climes més freds, les orientaci- ons ideals seran les que miren al sud, però en elQuè hem de saber i fer per Tenint en compte el nostre clima, caldrà centrar cas de Barcelona ho hauríem de matisaradequar el nostre espai els esforços a superar l’època més desfavorable per a les plantes: l’estiu. Moltes vegades, els Exemple A: orientació sud llibres especialitzats dediquen molta atenció a la És una orientació molt favorable durant l’hivern per- > Hem de conèixer el nostre el clima lluita contra el fred ja que és el principal proble- què dota l’espai d’un ambient primaveral ideal per al ma dels climes més continentals o septentrionals; cultiu. És especialment negativa a l’estiu, en particular Barcelona és a la vora del mar Mediterrani, que en el nostre cas no acostuma a ser així. quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o n’influencia el clima, el qual porta aquest nom; una paviment) ja que, a ple estiu, és freqüent l’assoliment denominació que s’aplica també a d’altres zones de temperatures altíssimes, de fins a 40ºC - 45ºC, del planeta amb les mateixes característiques >  aracterístiques del microclima C desfavorables per a la majoria de plantes si no és que climàtiques. del nostre espai adoptem les mesures pertinents per aconseguir pro- tegir-les. En el cas d’excés d’insolació, hem de crear A més de les característiques climàtiques generals de elements d’ombra: instal·lar-hi una malla ombradora i> C aracterístiques bàsiques del clima  la nostra zona, cal fixar-se en les condicions microcli- protegir les parets que reben més sol. Hem de pensar mediterrani màtiques del nostre espai: aquelles que estan con- que, a més del sol directe, les parets van acumulant dicionades per l’orientació, la situació i la presència calor durant el dia i l’alliberen durant la nit, allargant •  l clima mediterrani impera en el 90% de E d’elements artificials al voltant: murs, paviment, etc. la calidesa de l’espai durant moltes hores. Catalunya a totes les terres situades per sota dels 800 – 1.000 m d’altitud. L’orientació és important però pot estar molt Exemple B: orientació est condicionada pels elements construïts del voltant, En zones litorals, l’orientació est és bona perquè •  s basa en la manca d’un període hivernal inten- E que poden fer ombra sobre l’espai o que, en rebre rep el sol del matí quan encara no escalfa gaire i a sament fred i en l’existència d’un eixut estival insolació, creen un ambient més càlid. De tota partir del migdia arriba la marinada que refresca prolongat: manera, el que ens marcarà l’orientació serà la l’ambient. Aquest refrescament podria no pro- part de l’edifici més elevada i més propera a l’espai duir-se si l’espai és molt tancat. És una orientació -  o hi ha cap mes glacial (amb temperatures n de l’hort. bastant favorable tant a l’estiu com a l’hivern. mitjanes inferiors a 0ºC) -  i pot haver 2-3 mesos hivernals (amb tempe- h Exemple C: orientació oest ratures mitjanes inferiors a 5ºC) > Orientació A l’estiu acostuma a ser més càlida que l’orientació -  i ha 2-4 mesos estivals amb temperatures h est, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no rep mitjanes superiors als 20ºC Per conèixer l’orientació del nostre espai, hem de la influència dels vents de mar. -  l període estival és d’autèntica aridesa e saber que: Exemple D: orientació nord •  es pluges hi tenen un ritme irregular (centrades L -  l sol al migdia (hora solar) indica exactament e L’orientació nord no és completament negativa en a la primavera i a la tardor): on es troba el sud el nostre clima i podríem dir que és molt favorable 14
  • 13. 2. On i com instal·lar l’hort durant els mesos de primavera i estiu. Les plan- >  ctuacions de millora: com preparar l’entorn A •  tanques: una altra manera de delimitar Les tes reben llum i sol més que suficient i no han de i delimitar l’espai l’espai suportar temperatures tan altes. Les tanques són estructures verticals fetes de •  ’entorn verd L fusta o elements vegetals que podem situar en el Cal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i de perímetre del nostre hort. La seva finalitat és: Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plan- vida. Ja hem comentat que la diversitat d’espècies, tes més vigoroses i ufanoses es veuen en els bal- tant hortícoles com d’altres, és un dels fonaments - fer de barrera o separació entre dos espais:  cons orientats al nord, que reben menys insolació dels horts biològics i ha de permetre un funciona- permeten incrementar l’altura d’una barana i que mantenen una temperatura òptima per al ment que s’apropi al dels ecosistemes naturals. metàl·lica o d’un mur o cobrir una xarxa metàl· seu desenvolupament. lica donant-los un aspecte més natural Quan ens situem en una ciutat, on l’espai horit- zontal és escàs, és important aprofitar al màxim -  er de suport a plantes enfiladisses (lianes) f>  assos que cal seguir per escollir l’espai P l’espai vertical; per tant, el nostre hort ha de pre- més adequat veure aquest aspecte mitjançant l’ús de tanques -  rotegir murs orientats al sud i que reben una p per fer-hi créixer plantes enfiladisses per cobrir forta insolació. D’aquesta manera controlem 1.  obre un plànol del pati del centre assenya- S parets, baranes o reixes o bé plantant arbusts l’excés de temperatura, que és força negatiu leu els possibles espais per a la ubicació de amb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aques- per a la majoria de les plantes l’hort. tes actuacions, aconseguirem crear un entorn acollidor per a nosaltres, les plantes i els animals 2.  eu una ampliació a escala de cadascuna de les F que ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostres • Materials adients per fer tanques zones. horts esdevindran autèntiques illes verdes enmig - Gelosies: consisteixen en uns enreixats de  de la ciutat. fusta o de plàstic, són molt tradicionals i 3.  obre cada plànol marqueu els punts cardinals S s’usen molt freqüentment en els jardins. per saber l’orientació. Convé col·locar-les separades del mur • Beneficis que obtenim d’un entorn verd mitjançant uns llistons de fusta, així la paret 4.  eu un seguiment de la insolació que rep F -  illora les condicions microclimàtiques: M queda protegida i permet millor el creixe- l’espai. Marqueu a diferents hores (per exemple protegeix del vent, fa de regulador natural de ment de plantes enfiladisses cada hora) l’espai il·luminat i el que queda a la temperatura a l’estiu (les plantes transpiren l’ombra. Ho podeu fer en diferents èpoques de i augmenten la humitat ambiental refrescant -  ruc: la tanca està formada per moltes bran- B l’any. l’ambient) i modera les diferències de tempe- ques seques de bruc (uns tipus d’arbusts de ratura entre el dia i la nit diferents espècies del gènere Erica molt ramifi- 5.  aloreu els aspectes positius i negatius de cada V cats i amb tiges primes) unides amb filferro. És situació. - Regula l’absorció i retenció d’aigua al sòl de les que s’utilizen més, però té l’inconveni- -  ontribueix a l’equilibri ecològic. Dota l’espai C ent de ser embrutadissa, ja que constantment 6.  studieu la possibilitat d’escollir un o més espais E d’un aspecte més natural i actua de focus se’n van desprenent les branquetes seques per fer l’hort (per exemple, l’un pot ser més ade- d’atracció d’insectes, ocells, petits mamífers i quat durant la tardor i l’hivern i l’altre, durant la altres animals que en alguns casos poden ser -  ímet: feta de branques d’un tipus de salze V primavera i l’estiu). depredadors o perjudicials anomenat saulic (Salix purpurea). És la més 15
  • 14. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA recomanable: és neta i dóna un aspecte molt natural. Està formada pels troncs del vímet, que són llargs i rectes i d’un color marró vermellós. La seva consistència també permet col·locar-les al mur mitjançant uns llistons de fusta. - Tanca de fusta de jardí: és la tanca de jardí  característica feta amb llistons de fusta. •  anques arbustives T (arbusts de diferents espècies que formen una Les tanques arbustives, també anomenades tanca vegetal o plantats de manera més aïllada) tanques vives, són barreres vegetals d’arbusts es poden deixar amb la inclinació pròpia del ter- que delimiten tot o una part del recinte de l’hort. reny per respectar-ne la forma natural i donar-hi Es tracta de plantacions d’arbusts més o menys un aspecte de bosquina. alineats en què es combinen diferents espècies: Les parts inclinades corren el risc d’erosionar-se - de diferent port i alçada i és important actuar-hi abans que sigui massa tard. - de fulla perenne i caduca Quines actuacions podem portar a terme per - amb diferent època de floració organitzar una zona inclinada?: -  er un plànol de l’indret i mesurar-ne el grau F •  om adequar un terreny inclinat C d’inclinació de diferents parts. Hi ha uns Moltes vegades no es disposa d’un espai prou pla aparells especials per fer-ho que s’anomenen per situar-hi les parcel·les de cultiu i hem d’apro- clinòmetres (també existeix la possibilitat de fitar terrenys inclinats que s’hauran d’adequar per construir-ne un de casolà), que ens permeten facilitar-l’hi. També cal considerar que aquelles mesurar els angles dels diferents pendents del parts que destinem a les plantes acompanyants terreny. 16
  • 15. 2. On i com instal·lar l’hortCom construir i utilitzar un clinòmetre>  una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on En es representi un transportador d’angles.>  Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de ma- nera perpendicular, perquè li faci de base.>  Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordill amb un pes a l’altre extrem.Funcionament>  Col·loqueu la fusta damunt la superfície inclinada de manera que quedi disposada en paral·lel a la direcció del pendent.>  cordill es desplaça cap al costat del pendent El • Escolliu aquelles zones amb un grau d’inclinació  parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero de segons la línia de la gravetat. menor per preparar-les com a parcel·les de cultiu Segovia2, que destaca per la seva senzillesa i una i les de major pendent per plantar-hi arbusts execució molt fàcil.>  esureu l’angle format respecte a la perpendi- M (entorn verd). Assenyaleu-les en el plànol. El disseny que proposa es basa a delimitar zones cular del sòl: aquest és el grau d’inclinació del de cultiu molt estretes per tal de poder treballar pendent. •  orregiu el pendent a la zona on es cultivarà C a l’hort sense trepitjar directament la terra on l’hort. creixen les plantes. Així protegim la terra al màxim i n’afavorim la fertilitat. Al mateix temps, queden •  repareu un sistema que us permeti la contenció P perfectament definides les zones de pas i els espais de la terra. Podeu utilitzar troncs d’arbres que en- on es pot trepitjar. fonsareu en part a la terra i que aniran subjectats per una vareta metàl·lica d’acer; o bé travesses de Farem els passos següents: fusta que podreu apilar per fer murs de contenció més elevats. També es poden subjectar amb una -  ividirem la zona en 4 parcel·les (parades) de D vareta d’acer. 150 cm d’amplada i amb la llargada que vulgueu, depenent de l’espai disponible. Les parades po- den anar una al costat de l’altre, si l’indret és més >  isseny de l’espai: delimitació de les parcel·les D rectangular, o en forma de creu si és més quadrat. de cultiu i de les zones de pas -  ntre elles es deixarà un espai de 50 cm de camí E 2 A l’hora de fixar els límits dels espais de planta- de pas que es cobrirà de palla o de restes vegetals En trobareu la referència bibliogràfica a l’apartat de recursos. ció, proposem seguir el mètode anomenat de les seques (fulles, branquillons, restes de poda...). 17
  • 16. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA -  ins de cada parada es marcaran dues feixes de D cultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm i entre elles es deixarà un espai de 30 cm. -  les feixes de cultiu, s’hi posarà una capa de A compost (adob orgànic) d’uns 3-4 cm de gruix que s’anomena crestall. -  ntre les dues feixes de cultiu d’una mateixa E parada, hi col·locarem uns maons arrenglerats a uns 60 cm de distància entre ells, sobre els quals ens podrem situar i que ens permetran treballar a l’interior de les parades. -  Entre maó i maó hi plantarem plantes beneficioses per als cultius (melissa, orenga, clavell de moro, boixac, alfàbrega, espígol i farigola). 18
  • 17. 1. Introducció a l’horticultura ecològica3. Eines i estris per treballar l’hort 19
  • 18. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA3. EINES I ESTRIS PER Pala de trasplantament: és una pala petita que Pala de transplantament Escombreta metàl·lica s’agafa amb una mà i serveix per remoure petitesTREBALLAR L’HORT. FUNCIONS quantitats de terra (per exemple, per omplir unI CARACTERÍSTIQUES test) i, sobretot, per fer petits clots per fer el tras- plantament. També n’hi ha en versió gran i alesho- res s’anomena palafanga. També es fan servir perEines bàsiques remoure la terra quan aquesta està molt dura (acció de fangar).Fanga o cultivador: són eines destinades a l’aireigde la terra sense voltejar-la i consten d’un mànec iuna part amb pues, rectes o corbes. N’hi ha de totes Plantador: és una eina en forma de “L” amb la puntamides: de petites per treballar amb una mà o de més cònica que serveix per fer el forat per posar les lla-grans amb el mànec més llarg per treballar drets. Si vors o plantar una planta petita per fer, per exemple,l’eina és de mànec llarg i amb pues rectes i gruixudes, el primer trasplantament. Plantadoraleshores s’anomena fanga. Escombreta metàl·lica: normalment s’utilitza per recollir fulles, però també ens pot anar bé per apla-Fanga de nar la terra o repartir el compost.doble mànec Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Si només hem de podar arbusts, que tenen branques de diàmetre petit, la triarem de fulla estreta i fina. Tisores de podar Fanga petita Cultivador Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la. 20
  • 19. 3. Eines i estris per treballar l’hortEstris AltresTamís: per garbellar terres i treure’n les parts més Aspres: per aguantar i guiar les plantes quan sóngrolleres, per exemple, si es vol la terra més fina quan joves, adreçar un petit arbre que s’ha torçat, donarsembrem. També es pot fer servir per garbellar el Mesurador de suport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesole-compost. la humitat res...) o lligar les tomaqueres. Les canyes són les més Tamís utilitzades; si són de bambú, duren més. Cal anar amb compte a l’hora de lligar per intentar no estran-Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris o gular la tija.reforçants. Segons les nostres necessitats, n’escolli-rem la grandària i sofisticació: un simple polvoritza-dor o una fumigadora amb sistema de bombeig per Malla ombradora: és un teixit de plàstic negre, verddonar pressió. N’hi ha de totes mides, les més grans o gris clar que deixa passar la llum filtrada i evitaes porten a l’esquena com si fossin una motxilla. l’excés d’insolació. És molt adient per a terrasses o patis pavimentats perquè protegeix les plantes de la forta exposició als raig del sol a les hores del migdia,Mesurador de la humitat de la terra: petit aparell ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llumque es clava a la terra i que disposa d’una agulla més que suficient i no pateixen tant les altes tempe-indicadora del nivell d’humitat. És molt útil per ratures.poder-ne definir les necessitats d’aigua i planificarel reg. Fumigadora AspresTrituradora de branques. N’hi ha de petites, aptesper a horts escolars i que trituren branques de finsa 3-4 cm. Va bé si es tenen molts arbusts i es volenaprofitar els trossos de branques per incorporarcom a material estructural al compost o com amulching (coberta vegetal protectora del sòl). Malla ombrejadora Trituradora de branques 21
  • 20. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 22
  • 21. 1. Introducció a l’horticultura ecològica4. La terra 23
  • 22. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA4. LA TERRA primer que ens cal saber és que al sòl hi ha una part men fins a obtenir en primer lloc un producte de mineral i una part orgànica. color fosc, quasi bé negre, anomenat humus. ÉsLa terra a la natura: el com si la matèria orgànica, després de ser trans- formada pels microorganismes, s’hagués tornatfuncionament del sòl en un > La part mineral  a organitzar i hagués produït aquesta substànciaecosistema Consta de partícules de diferent mida procedents tan valuosa. d’una roca mare que ha patit durant milers d’anys La mateixa acció dels microorganismes ja alliberaLa terra és un element bàsic per al cultiu, però moltes un procés de disgregació a causa de processos de elements i compostos minerals que són directa-vegades no hi donem la importància que té. Si volem meteorització als quals s’ha afegit l’acció constant ment assimilables per les plantes (els anomenempreparar un cultiu ecològic, és a dir, amb mètodes i metòdica dels organismes vius. habitualment nutrients); d’altra banda, l’humusnaturals, ens hem de fixar en la natura, en els seus format iniciarà un lent procés per acabar mine-mecanismes de funcionament, per tal d’apropar-nos- ralitzat i també contribuirà a la nutrició de leshi i aplicar aquest “model” en el nostre hort. > La part orgànica  plantes.Podem fer una volta pel bosc per observar-hi Té el seu origen en l’aportació superficial de totesdiferents ambients, amb diferències quant al grau aquelles restes que hem esmentat abans. A partir > L’humus estructura el sòl d’insolació (assolellat/obaga), el grau d’humitat i del moment que un residu orgànic es diposita so-la temperatura; podem trobar sòls més rocosos, bre el sòl, comença un llarg procés de transforma- Quan diem que la matèria orgànica en formapedregosos i sorrencs o de més profunds amb terra cions: acaba convertit en sals minerals en el procés d’humus dóna estructura al sòl, ens referim al fetfosca i amb una capa superficial considerable plena que s’anomena de mineralització de la matèria que les partícules es mantenen unides, de manerade residus bàsicament vegetals (fulles, branquillons, orgànica. que té una aparença esponjosa, està solt i s’esmi-restes de fruits i llavors), però també restes animals cola fàcilment. Els espais que queden són capaços(plomes, residus d’esquelets, mudes, excrements...). de retenir l’aigua i els nutrients i permeten un bonÉs en aquestes zones on hi ha més fertilitat, és a dir > La descomposició de la matèria orgànica  aireig. Les arrels i els organismes del sòl són capa-on el sòl és més productiu i permet el desenvolupa- ços de moure’s a través d’aquest fàcilment, amb lament de grans vegetals: d’arbres, arbusts o herbes. El procés de descomposició comença quan tota qual cosa en milloren l’aireig i aquelles tenen unLes plantes hi creixen sanes i resistents, broten amb una munió d’organismes macroscòpics (que es millor accés als nutrients.força, floreixen i fructifiquen. Del sòl en treuen tot veuen a ull nu) masteguen i mengen les restesel que necessiten: aigua en abundància i sals mine- orgàniques mortes; fan una feina disgregant: lesrals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix de esmicolen, part d’aquestes són digerides i d’al-manera natural: és un sòl on no s‘ha fet cap tipus tres queden trossejades. Aquests organismes sónd’intervenció, no se n’ha remenat la terra, no s’hi han invertebrats i hi trobem crustacis, miriàpodes, cucsaportat fertilitzants externs i funciona a la perfecció, i petits insectes.és autosuficient i es retroalimenta constantment. Les restes orgàniques es van degradant a mesuraQuè passa dins la terra? Quins són els mecanismes que entren en activitat els microorganismes des-que fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? El componedors (fongs i bacteris), que les transfor- 24
  • 23. 4. La terra La terra al nostre hort > Com podem saber com és? Què li fa falta?  Com l’hem de preparar? Ja hem comentat les característiques de la terra en Fullatge i altres restes un ecosistema natural, com funciona i com aporta vegetals i animals Capa de descomposició fertilitat per permetre un creixement i desenvolu- pament vegetal adequats. Nosaltres, però, tindrem 5 cmCoberta del sòl Matèria orgànica en(encoixinat) un punt de partida molt diferent: una terra amb transformació amb petits organismes unes característiques que poden variar molt se- (crustacis, miriàpodes, gons els casos. insectes..) La matèria orgànica s’ha > Quins passos hem de seguir per saber com és la Capa de formació terra 20-30 cm transformat en humus,d’humus que es gràcies a l’acció debarreja amb partí- bacteris i fongs, que len-cules minerals tament es transforma en •  a terra que tindrem com a punt de partida serà L sals mineral (nutrients) bàsicament mineral amb continguts de matèria . Hi ha un alt nivell de orgànica pràcticament nuls. fertilitat que permet un bon desenvolupament del sistema radicular. •  i la terra on volem fer l’hort es trepitja, normal- S ment estarà molt compactada i dura. Els cucs de terra exca- ven canals i airegen la terra. •  uè passa quan plou? Si, a mesura que va caient Q 250 cm l’aigua, aquesta es va infiltrant i desapareixCapa mineral amb Aporta sals minerals que ràpidament, és indicatiu que la terra té un bonpartícules de dife- serveixen de nutrients drenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivellrent mida (grava,sorra, llim i argila per les plantes. d’aireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi. Però pot ocórrer que ràpidament s’assequi perquè no té gaire capacitat de retenció de l’aigua que ha caigut. Estarem parlant d’una terra molt sorrenca: Ha aportat la part mine- és el cas dels patis coberts amb una capa de saulóRoca mare ral del sòl (un tipus de sorra) que impedeix que es formi fang en ploure. Si observem el contrari, és a dir, que l’aigua no s’in- M. L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994) filtra i roman a la superfície formant bassals, és que 25
  • 24. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA la terra és argilosa, amb tendència a compactar-se •  a capa de sauló és més gruixuda i la terra més L La fertilització orgànica. i amb molt poca capacitat d’aireig. Això dificultarà argilosa es troba a més profunditat. Aleshores, d’entrada el creixement de les plantes. per anar bé, hauríeu de profunditzar més a l’hora Productes fertilitzants Pot succeir que la capa superficial de sauló sigui de remenar la terra i aconseguir barrejar la més argilosa amb el sauló. ecològics molt prima o s’hagi perdut per l’escorrentia i que a sota hi hagi una capa argilosa. •  l sauló és molt escàs i la terra és bàsicament E El concepte de fertilització en l’agricultura biològica argilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hi és considerablement diferent del que es té en l’agri- sorra; la podríeu comprar en gran quantitat en cultura o jardineria convencional. Podem saber si una terra és argilosa o sorrenca. una casa especialitzada en la preparació de terres Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc a (vegeu la llista d’adreces) o també en comerços No consisteix només en el subministrament de nu- poc fins que us quedi una massa espessa. Inten- on venen material de construcció. La dosi podria trients, sinó també a crear unes condicions a la terra teu modelar la massa i amb les mans aneu fent ser d’uns 50 litres per metre quadrat. que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels un cilindre: com més prim pugui ser aquest, més creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els argilosa és la terra. nutrients. > L’esmena orgànica Com ja hem apuntat, quan fem una aportació or- Un cop preparada la part mineral de la terra (la que gànica a la terra no estem nodrint directament les Un cop realitzades aquestes observacions, caldrà tenim de punt de partida), cal dotar-la de la fracció plantes, sinó que estem mantenint i potenciant els fer un sondeig. Ajudats d’una eina tipus aixada, orgànica. Normalment es parla de fer una esmena sistemes de transformació de la matèria orgànica. pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm i orgànica en el sentit de proporcionar a la terra allò analitzarem la terra. que li falta. No hem d’oblidar, però, que nosaltres volem un sistema productiu i que hem de tenir en compte Aquesta matèria s’aplica en forma de compost que les plantes hortícoles han de fer el seu cicle de> Què ens hi podem trobar:  (adob orgànic) a raó de 10 litres per metre quadrat, vida total o parcial en pocs mesos al cap dels quals que es barreja amb els primers 20 cm de terra, i hauran hagut de donar un producte per al nostre •  ue hi hagi una capa de sauló superficial (5 Q una aplicació superficial en forma de capa de 2 cm consum. Amb això, volem dir que la fertilització -10 cm) i a sota una terra més argilosa. És una (20 l més per metre quadrat). de la terra ha de poder satisfer la demanda de les situació idònia com a punt de partida. Haureu de plantes hortícoles. En un hort aportem adob orgànic remenar intensament aquestes dues capes fins La terra ja es troba preparada per poder-hi plantar perquè així ja tenim feta tota la primera etapa de la obtenir una barreja de l’argila i la sorra i aconse- i començar a estructurar-se com si fos un sòl na- transformació: l’humus ja ha començat a mineralit- guir un bon comportament respecte a la capaci- tural. Per afavorir i garantir aquest procés, cal que zar i ho seguirà fent. Una fertilització orgànica ben tat d’aireig i a la de retenir aigua. És molt im- ningú la pugui trepitjar i mantenir-la amb un grau feta suposa una continuïtat en el subministrament portant que, un cop remenada la terra, aquesta d’humitat constant. de nutrients per a les plantes; aleshores aques- no es trepitgi: caldrà definir ja les zones de pas i tes presenten uns ritmes regulars de creixement aquelles que es destinaran al cultiu o a la plan- i esdevenen més resistents i sanes. Per contra, un tació. D’aquesta manera, la terra es començarà a adobament amb nutrients químics pot suposar convertir en sòl. desequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que 26
  • 25. 4. La terrales plantes tinguin períodes de creixement extraor- > Productes fertilitzants •  vita la pèrdua d’aigua en superfície per evapo- Edinari i d’altres de molt minvat. Això es tradueix en ració, es conserva millor la humitat i es redueix launa major debilitat i una més gran sensibilitat a ser Compost: producte resultant d’un procés de com- despesa d’aigua de reg.atacades per les plagues. postatge casolà, col·lectiu o municipal fet a partir de residus domèstics i de jardineria. S’hi aplica •  uavitza la temperatura del sòl: a l’hivern l’aug- S directament o en forma d’infusió. menta i a l’estiu la disminueix. Com que s’hi> La fertilització en un hort biològic. Cada quan  conserva millor la temperatura, s’hi afavoreix una cal adobar la terra? En quines quantitats? Humus de cuc: així s’anomena el compost fet activitat més constant i homogènia. mitjançant el procés de vermicompostatge, una Les plantes tenen diferents necessitats nutritives modalitat de transformació feta pel cuc roig de •  vita la incidència directa de la radiació ultra- E i aquestes s’han de satisfer; per tant, cal fer una Califòrnia. violada del sol, que podria destruir compostos previsió per tal que la terra no presenti un dèficit orgànics i afectar els processos de transformació de nutrients. Adob orgànic: amb aquest nom es comercialit- d’aquests. za un producte que sol contenir matèria vegetal La manera d’aportar l’adob a la terra pot variar descomposta a la qual s’hi ha afegit fems animals • Evita la compactació del sòl. segons el sistema d’organització dels cultius, de (normalment de cavall) també descompostos. com distribuïm les plantes, si apliquem un sistema •  isminueix l’acció del vent, que podria assecar la D de rotació i associació, etc. Adob orgànic concentrat: es comercialitzen dife- terra en poc temps. rents productes fets amb restes d’animals (farines És important realitzar, amb les eines descrites ante- de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems •  imita el creixement d’herbes no desitjades. L riorment, un bon aireig de la terra abans d’adobar i de gallina, etc). Sempre cal comprovar que són Les llavors queden a una certa profunditat i en mantenir la premissa que cal airejar sense voltejar. productes autoritzats per la normativa europea germinar no arriben a veure la llum; aleshores el A continuació exposem uns exemples que acaba- d’agricultura ecològica. creixement no prospera i l’herba mor. rem de concretar quan parlem de l’organització de les plantacions: •  a seva descomposició va enriquint el sòl d’hu- L > L’encoixinament (mulching) mus i nutrients. •  i seguim el mètode proposat de les parades en S crestall, partirem d’una fertilització anual que Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobri- anirem repetint per refer la capa de compost quan ment de la terra amb una capa de material orgànic fem la rotació de parcel·les. Com que aquest mè- o inorgànic amb una finalitat protectora. De fet tode agrupa i combina plantes de diferent reque- mulching ve de mulch que vol dir ‘jaç protector’. riment nutritiu, els nutrients s’aniran consumint També podem anomenar aquesta tècnica ‘encoixi- segons les necessitats de les plantes. nament’. •  i basem l’organització dels cultius agrupant les S Quan aquesta capa està feta amb materials orgà- plantes segons la seva exigència nutritiva, farem nics, l’efecte és similar al mantell natural que hi una fertilització específica segons la parcel·la de ha en els boscos, que millora el sòl de la manera cultiu. següent: 27
  • 26. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA> C aracterístiques i aplicació dels diferents  materials destinats a l’encoixinament CAPACITAT DE MATERIALS GRUIX DE LA CAPA APLICACIÓ REPOSICIÓ OBSERVACIONS DESCOMPOSICIÓ Restes de poda triturada, A zones amb plantes encenalls de fusta, taps Baixa 3-5 cm arbustives i escocells Anual de suro d’arbres A zones amb plantes Fulles i herba seques i Es pot barrejar amb les Mitjana 3-5 cm arbustives i escocells Cada 6 mesos esmicolades restes de poda d’arbres Apliqueu-les superficial- Herba tendra, gespa Parcel·les de cultiu hortí- A cada renovació ment i barregeu-les amb tallada, restes verdes de Alta 1 cm cola de plantes exigents i de cultiu els primers 5 cm de terra al l’hort arbres fruiters cap de 5-10 dies. Espereu 15 dies més per plantar És ideal per evitar els efec- Zones de pas, zones de tes de l’excés d’humitat Palla Molt baixa 2-3 cm cultiu hortícola sobretot a Quan sigui necessari a la base de la tija, molt l’estiu perjudicial per aquestes plantes Grava o boletes d’argila Parterres de cactus i cras- Nul·la 2-3 cm No és necessària (Arlita) ses, zones de pas 28
  • 27. 4. La terraL’adob verd 4.  eixeu-les reposar. Deixeu les plantes triturades D sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinament) entre 3 i 5 dies perquè s’assequinEs tracta de portar a terme un cultiu que no té una una mica.finalitat productiva sinó una funció fertilitzant. Pera aquest tipus de cultiu s’utilitzen plantes de crei- 5.  ncorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes ta- Ixement ràpid (normalment lleguminoses) i, just llades amb la capa més superficial de la terra (5-10en el moment que inicien la floració, es tallen. Cal cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire.destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, ésun moment d’elevada activitat metabòlica i riquesa Els avantatges que presenten les lleguminoses per ade compostos i nutrients màximes; per tant, serà el aquesta tècnica de fertilització són diversos:període idoni perquè aquest serveixi de fertilitzant.El procés que cal realitzar és el següent: •  ecessiten pocs nutrients i creixen bé en sòls que N ja estan bastant esgotats.1.  embreu les lleguminoses. Aquesta sembra es S realitza a finals de primavera o principis d’es- •  enen un creixement ràpid. T tiu, per afavorir un creixement més ràpid de les plantes, en una parcel·la que volem preparar per •  esenvolupen un tipus d’arrel, anomenada fas- D cultivar a l’inici de curs. Les espècies més fàcils de ciculada, poc profunda però molt ramificada en conrear són faves i pèsols (en sembrarem uns 25 petites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta, g de llavor per m2) o trèvol de prat (2 g de llavor es descomponen ràpidament a l’interior de la per m2). terra, airejant-la i aportant elements nutritius. •  es lleguminoses afavoreixen la presència i la pro- L El trèvol de prat (Trifolium sp.) és una llegumi- liferació de la flora microbiana del sòl encarrega- nosa de mida petita que es ven com a llavor de da de degradar i mineralitzar la matèria orgànica. gespa; és fàcil de trobar i s’obté un bon resultat Per tant, les plantes milloren l’assimilació dels si es rega periòdicament. elements nutritius del sòl. •  es arrels estableixen una simbiosi amb uns bac- L2.  favoriu el creixement de les plantes. És neces- A teris especials anomenats fixadors de nitrogen sari regar amb certa freqüència per afavorir el o nitrificants. S’agrupen i s’enganxen a les arrels creixement ràpid de les plantes. amb la particularitat que transformen el nitro- gen atmosfèric en compostos nitrogenats que la3.  egueu i talleu les plantes a l’inici de la floració. S planta assimila ràpidament. No hem d’oblidar que És el moment idoni per tallar-les des de la base de els compostos de nitrogen, juntament amb els de la tija, arran de terra i sense treure les arrels. També fòsfor i potassi, són els principals nutrients per als s’aconsella esmicolar les plantes. vegetals. 29
  • 28. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 30
  • 29. 1. Introducció a l’horticultura ecològica5. Fem compost 31
  • 30. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA5. FEM COMPOST matèria orgànica al final del procés de descomposi- exemple, restes de fruita i verdura, herba...) com en ció mineralitza) i fa que aquests s’assimilin millor. els secs (restes de poda, branquillons...). A més aPer a què fer compost? Se soluciona, d’aquesta manera, el problema de més, els microorganismes necessiten restes vege- l’excessiva producció de residus i al mateix temps es tals també fresques o residus animals que els apor-Les restes orgàniques produïdes en un ecosistema recuperen sòls pobres en nutrients i es redueix l’ús ten compostos rics en nitrogen i amb presèncianatural són reciclades in situ mitjançant els proces- de fertilitzants químics. La selecció i separació de la d’altres elements com el fòsfor i el potassi. Per talsos de descomposició i es transformen en humus i matèria orgànica en origen és fonamental per a la que el procés funcioni correctament es necessita:sals minerals; d’aquesta manera aporten nutrients als seva recuperació i transformació en compost.vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient. - AireD’altra banda, en els ecosistemes urbans, és a dir - Aigua (humitat)als pobles i ciutats, els residus orgànics produïts per El compostatge - Temperatura adequadal’activitat diària s’acumulen en grans quantitats i calgestionar-los correctament de manera que es puguin Seguint l’exemple de la natura, nosaltres també po-aprofitar per obtenir-ne compost (aproximadament dem fer d’una manera controlada, concentrada i ac- > Aireel 35% en pes de les nostres deixalles domèstiques celerada aquest procés. Mentre que en un sòl naturalestà format per residus orgànics). Moltes vegades, es realitza de manera lenta però continuada, en els L’aire permet la respiració dels organismes descom-però, encara van a parar a abocadors controlats o agrícoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquesta ponedors i, per tant, l’obtenció d’energia per fer elssón cremats en incineradores; aquests tractaments capa orgànica rica en humus per assegurar així la nu- seus processos. Si no n’hi ha, i per tant manca l’oxi-impliquen una pèrdua d’aquests valuosos recursos i trició correcta de les plantes. Cal tenir en compte que gen (O2), es produirà la fermentació de les restesn’impedeixen la valorització en forma de compost. nosaltres exigim a la nostra terra un major rendiment orgàniques, amb la qual cosa es generarà amoníac,El procés que segueix la matèria orgànica per a la del que pot donar un bosc, per exemple. àcid sulfhídric i metà, fet que no interessa gens. Laseva recuperació s’anomena compostatge. Es tracta fermentació no és el procés que estàvem perse-de la descomposició aeròbica (amb presència d’aire) guint en fer compostatge, i a més produeix pudors.mitjançant microorganismes i organismes inverte- > Com funciona el procés? Per això és molt important una barreja i disposicióbrats que fan els mateixos processos que es produ- correctes dels materials que cal compostar que,eixen a la capa superficial del sòl d’un bosc, però Per portar a terme el compostatge, haureu de juntament amb el recipient adequat, permetrà lad’una manera controlada, accelerada i concentrada. buscar les condicions més òptimes per afavorir circulació d’aire en el procés.D’aquesta manera, imitem la natura i retornem al sòl l’activitat dels organismes i, sobretot, l’activitatels materials orgànics. microbiana. Els microorganismes (fongs i bacteris) tenen un paper clau en la formació de l’humus i > AiguaAquest procés, que es pot fer a gran escala en instal· la capacitat d’actuar sobre dos components delslacions municipals específiques (plantes de com- vegetals: la lignina i la cel·lulosa, compostos pre- Els microorganismes necessiten humitat per fer lapostatge) o a escala particular o col·lectiva (escola, sents a les parets de les cèl·lules vegetals. Com més seva activitat, així que procurarem que la matèriacomunitat de veïns, entitats...), dóna com a producte lignina i cel·lulosa hi ha, més humificació i, per tant, que s’ha de compostar sempre estigui humi-el compost, que servirà com a adob i que permet més formació d’humus. da però no xopa. La regarem lleugerament permillorar l’estructura de sòls per al cultiu hortícola o mantenir els nivells òptims d’humitat, sobretotla jardineria: manté el sòl esponjós i airejat, millora la Aquests compostos dels vegetals són rics en car- amb vista a l’estiu, que hi haurà més pèrdues perretenció d’aigua, aporta nutrients (recordem que la boni i estan presents tant en els frescos (com per evaporació. 32
  • 31. 5. Fem compost> Temperatura adequada És molt millor trossejar o triturar el material abans Hem de destacar la importància del menú. Aquest d’incorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot les ha de ser equilibrat i variat: els microorganismes La mateixa activitat microbiana genera calor a restes de poda (d’aquesta manera el procés serà més necessiten una dieta completa per poder fer bé la causa dels processos d’obtenció d’energia dels ràpid i els microorganismes tindran més superfície seva activitat i això es traduirà en un compost més ric microorganismes. És important que aquesta calor de material per actuar), així com tenir una zona on i amb més capacitat fertilitzant. es conservi dins el compostador per accelerar poder acumular el material que s’ha de compostar. la descomposició. L’energia que necessiten els microorganismes, l’aporta el carboni (C), que està present sobretot a la cel·lulosa i a la lignina. Ús recomanat Materials compostables Al contenidor de Observacions Al compostador recollida selectiva escolar> Fases del compostatge orgànica De seguida que s’apila el material que cal compos- Restes de fruita i X X Millor trossejat. Modereu l’aportació de verdura crues restes de cítrics al compostador escolar tar, si les condicions són les òptimes i iniciem el procés amb una certa quantitat de matèria orgà- Restes d’amanides X Si conté vinagre, cal moderar-ne l’ús nica, comença a pujar la temperatura de la pila, Frescos i rics amb oli gràcies a l’activitat accelerada dels microorganis- en nitrogen Herba fresca (gespa) X mes, i pot arribar a uns 50ºC. Aquesta fase de més activitat es va repetint a mesura que omplim el Restes de carn i peix X compostador. Fems d’animals de X granja En una segona fase, disminueix l’activitat microbia- na, perquè tot allò fàcilment degradable ja ha estat Restes de poda i Cal esmicolar-les o tallar-les en trossos de X consumit. La temperatura es manté al voltant dels branquillons 2-3 cm 30ºC, i durarà fins que el compost estigui madur. Hi Closques de fruita X Esclafeu-les apareixen cucs de terra. La duració total del procés seca és d’entre 7 i 9 mesos. Pinyes X Esclafeu-les Secs i rics en Taps de suro X Talleu-los en 2 o 3 trossos> Menú del compostatge carboni Pinyols X El menú del compostatge ha de ser com més variat millor, sempre tenint en compte l’equilibri entre Encenalls de fusta material fresc, més ric en nitrogen, i material sec, (per exemple, els Cal que no hagi estat tractada, envernissa- X podem demanar en da o pintada més estructurant i ric en carboni. A continuació una fusteria) teniu una taula amb els materials compostables i l’ús que us recomanem que en feu. Serradures X 33
  • 32. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Ús recomanat > Ús del compost Materials compostables Al contenidor de Observacions Al compostador Quan el compost ja és del tot madur i està llest per recollida selectiva escolar ser utilitzat, es caracteritza per l’olor de terra de orgànica bosc i de fongs. Cal evitar, per al compostatge escolar, la Herba seca i palla X X que tingui llavors ja que afavoriríem la Abans d’arribar a madurar, podem parlar de proliferació d’herbes enmig del conreu compost fresc i posteriorment a la seva madura- Fulles seques X ció parlem de compost vell. Així doncs, en podem Secs i rics en esmentar tres tipus: carboni Marro de cafè X • Compost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja s’hi ha  Bosses d’infusions (és herba seca) X realitzat la fase més activa de la descomposició, però encara no s’ha estabilitzat en forma d’hu- Paper i cartró (paper de cuina brut, X En petites quantitats i si no conté tinta mus. Aquest compost, aplicat en determinats ca- d’impressions sos (plantes d’hort més exigents o arbres fruiters), oueres...) suposa una aportació ràpida de nutrients, però no Cal esmicolar-les o tallar-les en trossos de és aconsellable utilitzar-lo de manera generalitza- Menjar cuit 2-3 cm da ja que pot afectar les plantes quan són joves o Closques d’ou X Esclafeu-les en pot fer avortar la germinació. Pa i restes de pro- Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sinó ductes de pastis- que l’utilitzarem de cobertura. Aquest material seria Secs i rics en semimadur, però, necessita oxigen, i, per tant, si carboni Ossos l’enterréssim es podriria i faria malbé les arrels. La millor època per aplicar-lo és a la tardor, i també Cabells no tenyits X a l’estiu abans de plantar. Només és aplicable a arbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantes Pels d’animals d’hort altament exigents (cols, patates, porros...). Cendres X En poca quantitat Dosificació: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lo lleugerament amb la terra. Materials no compostables Compost madur: 7 - 9 mesos. És un material molt Fusta tractada Vidre Paper i cartró impresos Llaunes i paper d’alumini esponjós i lleuger, amb una densitat aproximada Piles Restes d’escombrar Plàstics i safates de porexpan Burilles de cigarretes de 250 g/l; té un color marró fosc (quasi negre) i fa Brics Medicaments Roba olor de terra de bosc. El podeu aplicar a la super- fície o barrejar-lo amb la terra. Quan s’extreu del 34
  • 33. 5. Fem compost compostador, cal passar-lo per un tamís de forat Per iniciar-se en el procés, us recomanem que com- petits, caldrà un accés elevat per accedir a la tapa gros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyoses preu un compostador qualsevol de la variada oferta superior. que, com que són més dures i seques, no s’hauran que hi ha al mercat. Es venen en funció del seu volum i descompost del tot. Aquestes restes que separem n’hi ha a partir de 200 o 300 litres. Podríem recomanar •  reparació del material i emmagatzematge: és P hauran de tornar al compostador com a material adquirir-ne un de mida petita o mitjana i després un al- molt important proveir-se i emmagatzemar certa sec groller. tre de més gran quan ja tingueu el procés més contro- quantitat de material sec. Amb aquesta finalitat, lat. D’aquesta manera, podrem compostar de manera situarem al costat del compostador unes caixes Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remoguda contínua, tal com s’explicarà més endavant. ben airejades que es puguin apilar, com per a raó de 10 l/m2. En superfície: capa de 2-3 cm exemple les caixes de fruita de plàstic que utilit- (20-30 l/m2). Els compostadors que hi ha al mercat són recipients zen als mercats. de plàstic amb unes obertures en forma de forats si- Manteniment: en superfície, capa d’1 – 2 cm (10- tuats lateralment. Normalment no tenen base, estan S’aconsella separar el material sec més groller 20 l/m2). pensats per ser col·locats directament sobre la terra, i (branquillons, pinyes, taps de suro...) del més fi disposen d’una tapa. El fet que siguin de plàstic faci- (herba seca, fulles...). Posarem un rètol a cada Infusió de compost: compost + aigua a parts lita la conservació de la temperatura, al mateix temps caixa que identifiqui el tipus de material. El marro iguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-ho que permeten l’aireig de l’interior. Hi ha alguns mo- del cafè també el podem guardar si l’hem assecat i deixeu-ho en infusió 24 h, filtreu-lo i regueu. Pot dels amb base, i que hi tenen els forats, que serien prèviament. La matèria orgànica fresca no es pot servir per regar les plantes més exigents o per a més idonis per ser col·locats sobre paviment. emmagatzemar i caldrà aportar-la regularment. les d’interior. •  nici del procés: tal i com s’observa en els I •  ompost vell: 1 any. El compost extret del com- C > Organització de la zona de compostatge esquemes que teniu a continuació, s’ha de postador i emmagatzemat continua una lenta diferenciar entre el compostador sobre ter- transformació que es tradueix en una disminució •  bicació del compostador: cal dedicar una zona U ra del de sobre paviment. En el primer cas, de la quantitat d’humus i un augment de les sals de l’hort al compostatge, preferiblement a sobre prepararem una capa de material sec groller, minerals. Això vol dir que aportarà més quantitat de la terra. Millor que sigui en un racó, i en una mentre que si tenim un compostador sobre de nutrients i que caldrà disminuir la dosi per zona amb sol i ombra. Cal decidir bé l’indret, ja paviment la capa serà de material inorgànic de evitar-ne l’excés que podria perjudicar les plantes; que no s’aconsella anar canviant el compostador drenatge. Seguint la disposició del material tal podríem dir que és un adob més concentrat. de lloc. i com està representat a la figura, es fa el que s’anomena la inoculació, és a dir, introduir els També hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre del organismes i microorganismes que comen- paviment, però evitant-hi el contacte directe: el çaran a fer el procés. De fet, tot i que aquestsCom preparar i omplir el podeu elevar amb uns suports, com per exemple organismes ja es troben a la terra, i si aquestacompostador un palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus de compostador, és més senzill canviar-lo d’ubicació. no està molt malmesa, i com que segurament ja es dirigiran cap al compostador, es recoma-Per fer el compostatge a l’escola, sempre es recomana na que se n’afegeixin, sobretot en el cas quedisposar d’un recipient adequat i descartar el compos- És important garantir l’estabilitat del recipient tingueu el recipient a sobre de paviment. Unatatge en pila, que és el que es fa amuntegant els mate- amb alguna mena d’ancoratge o subjecció i manera senzilla de fer la inoculació és posarrials orgànics sense estar continguts en cap recipient. preveure que, si ha de ser utilitzar per infants compost ja fet o, encara millor, uns grapats de 35
  • 34. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA terra de bosc que podem aconseguir nosaltres •  eguiment i control: és important mantenir el S -  ontrolar el nivell d’humitat: la matèria que C mateixos. Només serà necessari fer aquest pas ritme d’ompliment del compostador per afavorir s’està compostant sempre ha d’estar humida: a l’inici del procés. tots els processos de transformació i evitar que l’aigua és indispensable per als organismes s’alenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo i compostadors i no hi pot faltar. Les restes •  mpliment: Cal una organització acurada i metò- O els processos estiguin activats, observarem que el vegetals fresques ja proporcionen força quan- dica: volum va disminuint i la temperatura augmentant. titat d’aigua i l’aportació externa haurà de ser L’escalfor generada a l’interior fa que l’aire circuli en poca. Normalment només caldrà humitejar -  isposar d’un cubell d’uns 20 l de capacitat D sentit ascendent i vagi sortint al mateix temps que una mica la matèria seca abans de posar-la a per preparar la barreja adient, seguint les en va entrant de nou pels forats de ventilació. dins; ho podeu fer amb una regadora petita proporcions que s’indiquen en els esquemes, que tiri l’aigua en forma de pluja. Per fer el abans d’abocar-la dins el compostador. control podem fer servir el mesurador d’hu- > Tasques a fer: mitat que clavarem a dins el compostador, si -  rganitzar el proveïment de les restes O veiem que marca molta sequedat hi tirarem fresques en coordinació amb els equips de - Controlar la proliferació de mosques: sovint  aigua directament a dins; això sol passar a cuina, menjador i jardineria. També podem podrem observar l’anomenada mosca de la l’estiu, sobretot si el recipient està a ple sol. Si organitzar una recollida de materials fres- fruita, que és molt més petita que la comuna marca humitat excessiva, segurament també cos o secs de casa. Tindrem en compte que i viu dins del compostador perquè s’alimenta tindrem pudor i haurem d’actuar segons hem aquests no es poden guardar més de 2 o 3 de la matèria orgànica fresca; no és perjudicial explicat anteriorment. És important saber que dies ja que aleshores tindríem problemes però sí que molesta, sobretot quan s’obre el re- un excés d’humitat implica menys aireig i, per de pudors i mosques. Caldrà buidar aques- cipient i comencen a volar. Per controlar-les, és tant, disminució dels processos aeròbics i aug- tes restes al compostador 2 o 3 cops per important sempre deixar com a última capa la ment dels anaeròbics amb les conseqüències setmana. de restes seques grolleres cobrint les fresques corresponents de males olors. o bé cobrir-les amb una tela de sac. - nirem fent les barreges i disposició del mate- A •  om comptar el temps per saber que el compost C rial seguint l’esquema. - Controlar les pudors: si el procés es porta a  ja està madur terme correctament i seguim les instruccions No es pot precisar amb exactitud la durada del -  ortar un registre amb el volum dels residus P referents a la disposició dels materials, el com- procés. Hem de tenir en compte que: aportats al compostador. És molt senzill, no- postador no ha de fer mai pudor ja que queda més sabent el volum del recipient que usem garantida la circulació d’aire gràcies a la pre- -  ls processos naturals no entenen de terminis, E i portant el compte sabrem exactament els sència de les capes de material groller sec que són processos continus que presenten dife- residus aportats. D’aquesta manera, podrem anem aportant periòdicament. Caldrà, però, rents fases i diferents ritmes de transformació. comparar aquest amb el del compost resul- controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada tant: ens sorprendrem de la reducció aconse- 15 dies): grateu cap al fons del compostador -  n el nostre cas, l’ompliment és gradual: no E guida! i oloreu, si sentiu pudor de putrefacció serà omplim de cop el compostador ni tampoc cal convenient remenar tota la matèria i afegir-hi que el buidem de cop. -  al tenir el compostador sempre tapat, així C més material groller sec. Un cop tot barrejat a evitarem que es mulli quan plou o s’assequi dins mateix del compostador, continueu amb -  em de donar uns terminis poc exactes però H massa quan fa temps sec i calorós. el procés normal de disposició en capes. aproximats per poder-nos organitzar: 36
  • 35. 5. Fem compost •  gafarem de referència el curs escolar: co- A mençarem el procés a l’inici i seguirem un ritme d’ompliment de 2-3 cops per setmana. Procurarem omplir al màxim el compostador COMPOSTADOR SOBRE TERRA fins al mes de desembre i aleshores el clausu- rarem. N’haurem de fer sempre el control i el seguiment. D’aquesta manera, podrem buidar Material sec groller (3cm de gruix) el compostador al final de curs; seran 6 mesos des del desembre, però tenint en compte que Inoculació de compost o terra de bosc bona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos, Barreja de material fi (10 cm de gruix) també hem de saber que, com que s’apropa TAPA Material fresc esmicolat (3/4 parts) l’estiu el procés s’accelera considerablement. • Restes crues de verdura •  odem disposar d’un segon compostador, P Aigua • Restes de fruita • Gespa o herba fresca que serà de més grandària, per poder-lo om- • Flors plir fins al mes de juny. Aleshores es clausura i, això sí, caldria situar-lo a l’ombra perquè no Material sec fi i altres (1/4 part) pateixi tanta calor durant l’estiu. Aquest po- • Herba seca dria estar a punt cap al mes de gener o febrer. • Palla • Restes d’infusions•  raiem el compost. Com l’apliquem? T • Flors seques Ho fem ja sobre la terra. S’aconsella fer-ho en • Marró del cafè parcel·les sense cultivar amb la finalitat de prepa- • Closques d’ou esclafades rar-les pensant en el principi del nou curs. Abans • Cendres de fusta no tractada d’aplicar el compost, eliminarem les plantes exis- • Serradures tents: no cal arrencar-les del tot, sinó només tallar- • Paper i cartró (sense tintes) les per sota de la tija, airejar bé la terra i aplicar el compost superficialment. Posteriorment, caldrà Material sec groller (8cm de gruix) tapar-lo amb un mulching de palla. • Branquillons • Restes de poda triturada - Guardarem el compost en recipients airejats,  Terra del jardí o hort • Encenalls tipus caixes de fruita de plàstic com les que • Trossets de fusta no tractada havíem comentat abans. També és important • Closques de fruita seca fer-ne un seguiment, sobretot els primers mesos • Taps de suro a trossos després d’haver-se tret del compostador, per tal d’assegurar-nos que està ben airejat: l’hem de remenar periòdicament. Passats 3 o 4 mesos el podríem ensacar. 37
  • 36. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA COMPOSTADOR SOBRE PAVIMENT Material sec groller (3cm de gruix) Inoculació de compost o terra de bosc TAPA Barreja de material fi (10 cm de gruix) Material fresc esmicolat (3/4 parts) Aigua • Restes crues de verdura • Restes de fruita • Gespa o herba fresca • Flors Material sec fi i altres (1/4 part) • Herba seca • Palla • Restes d’infusions • Flors seques • Marró del cafè • Closques d’ou esclafades • Cendres de fusta no tractada • Serradures • Paper i cartró (sense tintes) Material sec groller (8cm de gruix) • Branquillons • Restes de poda triturada Paviment terrassa o pati • Encenalls • Trossets de fusta no tractada • Closques de fruita seca • Taps de suro a trossos Material de drenatge (grava o boletes d’argila cuita) 38
  • 37. 1. Introducció a l’horticultura ecològica6. Les plantes 39
  • 38. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA6. LES PLANTES > Els arbres fruiters xen llocs assolellats i càlids: farigola, romaní, espígol... També n’hi ha que viuen millor en •  egons les dimensions i característiques climàti- S llocs ombrívols: melissa, menta...Les plantes de l’hort ques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbrei el seu entorn fruiter. A diferència de les plantes hortícoles, aquests són vegetals llenyosos i viuen molt i cada -  questes plantes acostumen a estar en els A horts ja que presenten molts avantatges: sónTal com hem anat dient, en un hort biològic no any donaran fruit. decoratives i fàcils de cultivar, tenen aplica-només hi fem créixer les hortalisses destinades a la cions medicinals i culinàries, poden afavorirproducció, sinó que ha de ser un espai de diversitat •  al tenir en compte que, perquè un arbre fruiter C els cultius hortícoles i ens poden servir per feramb plantes de diferents tipus. Podríem classificar- doni fruit, ha de ser adult, d’una edat que varia- preparats fitosanitaris o reforçants.les en els grups següents: rà segons les espècies, i a més és necessari que estigui empeltat per assegurar una fructificació -  e plantes aromàtiques n’hi ha de molts tipus: D adequada i de qualitat. de temporada, vivaces i també de llenyoses en> Les plantes hortícoles forma d’arbust o fins i tot d’arbre. •  ón normalment de cicle anual; és a dir, que el seu S Un empelt3 és una tècnica especial que con- •  ls arbusts i les lianes E temps de vida es redueix a uns quants mesos du- sisteix a unir dues plantes normalment de la Tal i com ja vàrem comentar a l’apartat de prepa- rant els quals les plantes germinen a partir d’una mateixa espècie però varietats diferents. Una fa ració i adequació de l’hort, l’existència d’un en- llavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor o la funció de patró receptor i l’altra de donador. torn verd és una de les característiques bàsiques el fruit per després morir. També les anomenem La planta resultant tindrà les característiques per a un veritable hort ecològic. “de temporada” fent referència a aquest cicle de aportades per la donadora mentre que el patró vida de pocs mesos. només aportarà les arrels i part del tronc. La -  a presència d’arbustos i lianes dotaran l’hort L finalitat d’aquesta tècnica és aconseguir exem- d’una gran diversitat vegetal que hi afavorirà •  egons quines siguin les plantes i l’ús que en S plars amb un bon sistema radicular i una part la vida animal i en millorarà les condicions volem fer, aquest cicle vital es pot interrompre. aèria que garanteixi una adequada fructificació. microclimàtiques. Per exemple, en les que en volem aprofitar la fulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seu cicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari, > Les plantes acompanyants i útils ens n’interessa que fructifiqui, haurem d’esperar Principals grups de plantes que la planta floreixi, pol·linitzi i faci el fruit, que collirem. • Les plantes aromàtiques -  ón aquells vegetals que tenen essències en S hortícoles tot l’organisme. És a dir que tant les arrels, •  al tenir en compte que aquestes plantes s’hau- C com la tija, les fulles i les flors desprenen olor, > Les hortalisses de bulb, rel i tubercles ran de renovar cada any ja que no poden viure normalment agradable per a nosaltres. dues temporades seguides. •  ón aquelles plantes que es cultiven per aprofitar S -  l clima de Barcelona permet cultivar una gran E uns òrgans subterranis comestibles de naturalesa 3 A l’apartat de recursos trobareu una referència bibliogràfica sobre varietat de plantes aromàtiques; de fet moltes diversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, rels aquesta tècnica. en són autòctones. Majoritàriament preferei- engruixides o tubercles. 40
  • 39. 6. Les plantes•  ecessiten sòls tous per poder desenvolupar els N •  lantes d’arrels comestibles P seus òrgans subterranis; per tant, és indispensable Ceba (Allium cepa) Ens referim a aquelles que desenvolupen òrgans una terra ben airejada i flonja. Planta biennal de la família de les liliàcies de fins subterranis en forma d’arrels que han acumulat a 1 m. Fulles semicilíndriques que neixen del substàncies de reserva. També n’hi algunes que•  na bona fertilització de base és fonamental per U bulb subterrani, proveït d’arrels superficials. Tija s’utilitzen en jardineria: dàlia, ciclamen, tulipes, a un desenvolupament correcte dels òrgans sub- dreta que habitualment s’origina en el segon algunes begònies... terranis. Si la terra és pobra i es fa una fertilització any (o temporada) de maduració de la planta, més ràpida quan la planta creix, desenvoluparem portadora al seu extrem d’una umbel·la de flors Les que habitualment plantem a l’hort són: molt la part aèria i poc la subterrània. blanques o rosades. En aquest cas, i a diferència de l’all, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant, Rave (Raphanus sativus)•  i el reg es pot regular, és millor regar més sovint al S no pot esdevenir perenne. S’anomena biennal Planta herbàcia que forma part de la família de principi i menys quan el creixement de la planta està perquè fa el seu cicle en dues fases: una primera les crucíferes, igual que les cols, que fa flors amb més avançat. D’aquesta manera també afavorirem per formar el bulb i una altra per fer la floració a quatre pètals en forma de creu. És anual, de un desenvolupament correcte de la part subterrània. partir de les reserves acumulades. Malgrat aques- cicle molt ràpid: en 1-2 mesos pot arribar a florir. ta característica, el cicle complet no acostuma a Forma una arrel gruixuda de color vermellós que•  Plantes que fan bulbs durar dos anys, sinó uns pocs mesos depenent n’és la part comestible. Un bulb és un òrgan ordinàriament subterrani del clima. constituït per una tija curta i engruixida, amb P  astanaga (Daucus carota) una gemma destinada a originar la tija aèria Planta herbàcia de la família de les umbel·líferes envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. •  Plantes que fan tubercles (fa les flors agrupades en una inflorescència que Moltes plantes bulboses s’utilitzen en jardineria: Un tubercle és una tija subterrània engruixida pren forma d’umbel·la). És bianual; n’aprofitem tulipa, jacint, narcís, assutzena, clívia, etc. i rica en substàncies de reserva. La patata és el l’arrel abans que la planta floreixi. tubercle comestible més conegut, però n’hi ha d’altres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantes All (Allium sativum) que tenen altres tipus de tiges subterrànies en- > Lleguminoses i hortalisses de fruit És una planta perenne de la família de les lilià- gruixides, com per exemple les canyes (de forma cies de fins a 1,5 m d’altura (si la deixem florir). més allargada i que tenen com a nom ‘rizoma’) o •  ón aquelles plantes que cultivem pel seu fruit S Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb els gladiols (de forma arrodonida, que s’anome- comestible. Algunes el fan en forma de llegum i -anomenat popularment cabeça- té un embolcall nen ‘corm’). d’altres en formes diverses de fruits carnosos. blanc dins del qual es troben diversos bulbets (els grans d’all). Les flors són verdoses o blan- Patatera (Solanum tuberosum) •  i trobem plantes de naturalesa diversa: algunes H quinoses, a vegades rosades, i sobresurten amb La patatera és una planta de la família de les so- en forma de lianes (enfiladisses) i de consistència el seu llarg peduncle per sobre del bulb. És un lanàcies que té les fulles compostes, amb folíols més herbàcia (totes les lleguminoses); d’altres, de planta perenne perquè sola pot anar subsistint grans que s’intercalen amb petits. Les flors són port més arbustiu i de consistència semillenyosa, a partir dels bulbets que va formant, encara que blanques o violàcies. Els tubercles comestibles és a dir, que sense ser arbusts pròpiament dits, des del punt de vista productiu hortícola no inte- són la seva part més característica. n’agafen la forma i presenten una tija quasi bé ressa, ja que anirà fent alls cada cop més petits. tan dura com si fos llenyosa (l’alberginiera o la pebrotera, per exemple). També n’hi una d’espe- 41
  • 40. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA cial: la maduixera, planta perenne que es repro- aspres amb un element ramificant perquè s’hi en- planta enfiladissa, com que té molta capacitat de dueix per estolons (brot lateral prim que neix a ganxin els circells i la planta quedi subjecta. creixement, la tija esdevé rèptil. Per facilitar-ne el la base de la planta i que creix horitzontalment cultiu, normalment es lliga en un aspre vertical: damunt el sòl). Favera (Vicia fava) per si mateixa no té capacitat d’enganxar-se al Planta herbàcia anual, de tiges erectes i poc suport. •  ot i que es cultiven anualment, algunes podrien T ramificades, fulles alternes, compostes de dos a viure més temps i fins i tot rebrotar (és el cas de la quatre parells de folíols ovats i enters, i fruits (les Cogombre (Cucumis sativus) tomaquera, de l’alberginiera i de la pebrotera). faves) en llegum. Liana herbàcia anual amb circells que creix rep- tant o sobre aspres. És de la família de les cucur- •  equereixen un sòl ben drenat, ja que, si queda R Mongetera (Phaseolus vulgaris) bitàcies (la mateixa que la dels melons, síndries, aigua entollada vora la planta, les pot perjudicar Liana herbàcia anual, de tiges volubles i fulles carbassons...). Les flors són de color groc i poden greument. compostes dividides en tres folíols, de flors blan- ser hermafrodites o unisexuals. Presenta unes ques o purpúries en raïms i de fruits en llegum. fulles grans en forma de cor en què es distingei- •  l reg serà abundant al principi; el reduirem, però, E xen tres lòbuls, de color verd fosc i plenes d’una quan apareguin les primeres flors en les espècies fina vellositat. El fruit és molt carnós i ple d’aigua. de fruit i l’incrementarem en el cas de llegums. •  lantes que fan fruits carnosos P Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat, De les que fan fruit i tenen un port erecte i ramifi- afecta el desenvolupament de la planta. •  lantes de fruit: necessiten calor per poder des- P cat (semblant a un arbust) hi tenim: envolupar les seves llavors i fruits. Alberginiera (Solanum melongena) •  ortalisses de fulla i flor H •  lantes que fan el fruit en forma de llegums P Planta anual semillenyosa de la família de les S’inclouen dins aquest grup les que es cultiven Cal destacar que totes aquestes plantes perta- solanàcies; la tija i les fulles són piloses i les flors per consumir-ne la part aèria, normalment les nyen a la mateixa família, la de les lleguminoses o blanques o blaves. L’albergínia és un fruit gruixut fulles, però també les tiges i a vegades les flors. papilionàcies, i es caracteritzen per un flor peculi- i allargat de color quasi negre amb tons violacis. ar, que té forma de papallona. Totes fan el fruit en Floreix a l’estiu. D’aquestes plantes ens interessa un ràpid desen- forma de llegum. A part de les que típicament es volupament, ja que així es mantenen tendres i no conreen pels seus fruits comestibles, també n’hi Pebrotera (Capsicum annuum) es tornen fibroses. ha moltes d’ornamentals que s’utilitzen en jardi- Planta anual semillenyosa de la família de les so- neria, com el pèsol d’olor (molt semblant al pèsol lanàcies, de fulles ovades i enteres, flors blanques comestible) o arbres com la robínia, la tipuana o i solitàries i fruits en baia buida, grossos, anome- Api (Apium graveolens) l’arbre de l’amor. nats pebrots. L’api pertany a la família de les umbel·líferes i és una planta bianual. Té una arrel pivotant, potent i Pesolera (Pisum sativum) Tomaquera (Solanum lycopersicum) profunda, amb d’altres de secundàries superfici- Liana herbàcia anual, amb circells, fulles amb Planta semillenyosa de la família de les solanà- als. Del coll de la principal brollen tiges herbàcies folíols el·líptics, flors blanques o purpúries en cies, amb fulles compostes molt dividides, flors que assoleixen de 30 a 80 cm d’altura. Les fulles raïms, fruits en llegum i llavors rodones i verdes: grogues i fruits molt sucosos, de figura globosa, són grans i broten en forma de corona; el pecíol els pèsols. Per facilitar el creixement, cal posar-hi els tomàquets. Malgrat no ser estrictament una és una penca molt gruixuda i carnosa que es 42
  • 41. 6. Les plantesprolonga en gran part del limbe. En el segon any, segons les varietats poden formar pinya al centre. de la coliflor, en la qual els rudiments de les florsemet la tija floral, amb flors blanques o morades. La forma del limbe i el marge d’aquest és molt estan representats per petites aspreses en la partLa floració en l’api està motivada principalment variable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixem superior donant la imatge tan característica queper l’acció de temperatures baixes durant un florir, veurem els capítols florals de color groc tots coneixem. Hi ha força diferències segons lesquant temps i quan la planta ja té una certa mida. agrupats en raïms. Les llavors estan proveïdes varietats: en trobem de gra molt atapeït, que són d’un plomall per ser transportades pel vent. més resistents a la pujada de la flor, mentre queBleda (Beta vulgaris) d’altres són de tipus mitjà amb relació a aquestPlanta herbàcia de grans fulles, lluents i ondu- Escarola (Cichorium endivia) caràcter o bé de gra gairebé solt que formen unalades, fent roseta basal i amb un pecíol ample i Planta anual o bianual de la família de les com- superfície menys granulosa, com apelfada.pla. En el moment de la floració, la planta s’estira postes amb les fulles que surten en roseta i moltformant una gran inflorescència en què les flors arran de terra; algunes varietats tenen moltes fu- Porro (Allium porrum) poden agrupar-se en glomèruls de 2 a 8 flors. lles que, com que queden atapeïdes, esdevenen Planta bianual de la família de les liliàcies (comGeneralment tenen l’arrel carnosa. És una planta blanques; en altres casos, normalment es lliga la l’all o la ceba). Encara que forma bulb, com queque freqüentment podrem trobar subespontània planta quan té una certa mida durant 15 dies per és molt allargassat, s’acostuma a incloure dinsa la vora dels camins i als marges dels conreus. tal de blanquejar la part interior. Si no la collim, la el grup de les plantes de fulla. El porro consta planta emetrà una tija floral ramificada formant de tres parts ben diferenciades: fulles llarguesEspinac (Spinacia oleracea) uns capítols florals de color blau. (lanceolades de color verd blavós i planes quePlanta herbàcia anual de la família de les queno- es van inserint al bulb subterrani), bulb allargatpodiàcies que en una primera fase forma una ro- Col (Brassica oleracea) blanc i brillant i nombroses arrels petites que vanseta basal de fulles de durada variable segons les Planta herbàcia perenne o bianual de la famí- unides a la base del bulb. En conjunt, fa aproxi-condicions climàtiques i que, passat un temps, lia de les crucíferes que pot arribar als 300 cm madament uns 50 cm d’altura i de 3 a 5 cm deemet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se. d’altura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A la gruix. La inflorescència de forma esfèrica es pro-Hi ha plantes masculines, femenines i també amb primera fase, presenta una tija molt curta i les dueix en umbel·les i totes formen una superfícieels dos tipus de flors. Les femenines donen millor fulles imbricades que van formant pinya. Hi ha plana de flors blanques o rosades que produiranresultat pel fet que tarden més a espigar-se i fan varietats de fulla més llisa i d’altres amb les fulles nombroses llavors de color negre. El bulb i partmés fulles basals. Les fulles de color verd fosc bollades. Més endavant, la planta estira la seva de les fulles constitueixen la part comestible detenen el pecíol còncau que presenta color ver- tija fins que floreix. Forma flors amb 4 pètals de la planta.mellós a la base. Si la deixem florir, observarem color groc agrupades en raïms poc compactes.les diferències entre les flors masculines (amb N’hi ha moltes varietats, que poden ser plantades Carxofera (Cynara scolymus)4-5 pètals i 4 estams formant inflorescències en en diferents èpoques de l’any. Planta vivaç de la família de les compostes, moltforma d’espigues) i les femenines reunides en vigorosa, que pot considerar-se com a bianu-glomèruls a les axil·les de les fulles (amb la corol· Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) al o triennal, fins i tot vivaç (en cultius moltla dentada i un pistil). La coliflor és una varietat de la col amb la carac- abandonats i amb notable decreixement de la terística principal de formar una inflorescència producció). Presenta forma de mata amb tigesEnciam (Lactuca sativa) prematura hipertrofiada. Les ramificacions florals, dretes, gruixudes, acanalades longitudinalmentL’enciam és una planta anual de la família de les gruixudes, blanques, més o menys atapeïdes i i ramificades, amb més d’un metre d’altura, quecompostes amb les fulles formant una roseta que molt tendres, formen una massa que és el cap acaben en un gros capítol floral, format per 43
  • 42. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA d’altres de més petits amb un receptacle gruixut i •  loreix en branques noves, el maig-juliol, i es F brots: llenyosos (només amb borrons que carnós que, juntament amb les bràctees (fulletes recol·lecta a finals d’estiu. donen fulla), els fructífers falsos (només tenen externes en forma d’esquames), formen la part •  s autofèrtil. É botons florals) i els fructífers veritables (amb comestible de la planta. Presenta un rizoma molt fulles i botons florals). desenvolupat, en què s’acumulen les reserves Codonyer (Cydonia oblonga) •  al potenciar els brots amb fulla i fruit deixant C alimentàries que elabora la planta. Les fulles són •  ruiter caducifoli i port petit, força apte per ser F 6-8 borrons (poda llarga). llargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg) cultivat en recipient •  scurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 bor- E de color verd clar per sobre i d’aspecte cotonós •  oda de formació durant 2 o 3 anys; després, de P rons els que porten només flor, també podem per sota. Els nervis centrals estan molt marcats i manteniment molt lleugera. És un arbret de poc eliminar totalment aquests brots florals. el limbe està dividit en lòbuls laterals. S’acostu- vigor. •  s autofèrtil. É men a reproduir per divisió de mata utilitzant els •  loreix a principis de la primavera sobre fusta de F rebrots joves de la base. 2-3 anys; per tant, tardarà uns anys a produir. Nesprer (Eriobotrya japonica) • És autofèrtil. •  rbre fruiter de port petit, de fulla perenne, A força adequat per a cultiu en recipient. •  ls arbres fruiters E Albercoquer (Prunus armenaica) •  o necessita poda de formació ni de manteni- N Algunes consideracions sobre la poda i la fructi- •  ruiter caducifoli de port mitjà. F ment. ficació: •  al fer una poda de formació i una de regular C • És autofèrtil. de rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brots Cirerer (Prunus avium) bastant curts. Pruner (Prunus domestica) •  ruiter de fulla caduca. Poda de formació durant F •  loreix i fructifica al final de l’hivern; és sensible F •  ruiter de fulla caduca de port mitjà-gran. F 3 anys. a les gelades, tant sobre els brots nous com en • Feu poda de formació. •S ­  e’n pot fer una d’aclariment i manteniment els de 2-3 anys. Cal regar abundantment. •  eu-ne una de regular per limitar-ne el creixe- F per regular l’excés de branques després de la •  s autofèrtil. É ment, que es pot fer tant a l’hivern com a l’estiu fructificació. (poda en verd). •  scorça molt sensible: si es malmet pot produir E Cítrics (Citrus sp.) •  costumen a ser autofèrtils. A la mort de la branca. •  ruiters de fulla perenne de port petit-mitjà. F •  loreix i fructifica al final de l’hivern sobre fusta F •  al fer una adequada poda de formació i una de C de 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida. molt lleugera de manteniment a finals d’hivern. •  s bàsicament autoestèril i, per tant, necessitarà É •  l cap d’uns anys, se’n pot fer una de rejoveni- A •  es plantes acompanyants i útils: les aromàti- L company de pol·linització. ment més severa. ques Magraner (Punica granatum) Presseguer (Prunus persica) Sàlvia (Salvia officinalis) •  ruiter de fulla caduca i port petit, força apte F •  ruiter caducifoli que requereix una adequada F És una mata de tiges llenyoses a la base i herbàci- per ser cultivat en recipient. poda de formació. es a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses i •  oda de formació durant 2 o 3 anys; després, P •  n requereix una altra de més complexa anome- E grises, sobretot les més velles. Flors bilabiades de cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo de nada de fructificació que cal realitzar cada any. color blau violaci disposades en raïm. Vol indrets branques. •  ’ha de diferenciar entre diferents tipus de S assolellats i terres poc fertilitzades. 44
  • 43. 6. Les plantesRomaní (Rosmarinus officinalis) dues bràctees liles al capdamunt, i L. dentata que humitat. És originària de Xile, però el seu cultiuArbust llenyós molt dens, de fins a 1,5 m d’al- es distingeix pel marge dentat de les fulles. Volen s’ha estès per tot Europa. Les fulles es cullen açada, de fulles perennes, dures, linears i marge indrets secs i assolellats. Floreixen a finals de pri- l’estiu i a la tardor.revolut; són de color verd fosc per l’anvers i mavera i durant gairebé tot l’estiu estan en flor.blanquinoses pel revers. Les flors van del color Ruda (Ruta graveolens)rosat al blau pàl·lid. Vol indrets assolellats i terres Melissa o tarongina (Melissa officinalis) És una mateta de la família de les rutàcies, desorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasi Planta herbàcia perenne, que assoleix els 30- base semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80tot l’any. N’hi ha una varietat reptant útil pel seu 70 cm d’altura. Les fulles són dentades i molt cm. Les fulles perennes i compostes, d’un colorefecte entapissant. rugoses amb una olor molt forta de llimona, i verd grisenc, són de mida petita i abundants. Fa d’un color verd molt viu. La tija està recoberta les flors grogues amb els quatre pètals en formaSajolida (Satureja montana) de vellositats i les petites flors són blanques o de caputxa i amb pèls al marge. Tota la planta,Petita mata semillenyosa que a l’hivern pràctica- rosades. Creix bé en llocs humits i ombrívols. i especialment les fulles, desprèn una intensament s’asseca, però rebrota a la primavera. Fulles Floreix des del mes de maig i durant tot l’estiu. A olor penetrant i inconfusible. Creix bé en llocspetites i estretament lanceolades, amb glàndules l’hivern s’asseca la part aèria i torna a rebrotar a secs i assolellats, però també en tolera de méstranslúcides plenes d’essència. Flors blanques o la primavera. Es reprodueix per divisió de mata i ombrívols i humits. Floreix a finals de primavera illeument rosades. Prefereix indrets secs i assole- s’estén ràpidament a través de rizoma. durant l’estiu.llats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a latardor. Orenga (Origanum vulgare) Espernallac (Santolina chamaecyparissus) Planta semillenyosa molt aromàtica, que fa un Petita mata molt aromàtica de la família de lesFarigola (Thymus vulgaris) rizoma subterrani perenne del qual surten les compostes, molt ramificada des de la base, deMata aromàtica espessa, de talla petita i tiges lle- tiges dretes i ramificades de 40-60 cm d’altura; fulles perennes, retallades, petites i estretes denyoses, d’entre 10 i 30 cm d’altura. Les fulles són a l’hivern la part aèria s’asseca. La tija i les fulles color verd grisenc. Flors tubulars agrupadesperennes, molt petites i nombroses i es troben són lleugerament pubescents. Les fulles són poc en capítols solitaris de color groc intens (senseal llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, o molt ovades amb el marge llis o lleument den- pètals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix persón petites i blanquinoses. Prefereix sòls molt tat. Les flors, blanques o vermelloses, s’agrupen Sant Joan i se’n recol·lecten els capítols florals asorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocs juntament amb unes bràctees florals liloses, en l’estiu per assecar-los i guardar-los.molt assolellats; tolera bé el fred. Cal compra-la inflorescències terminals. Creix bé en llocs frescosde viver i no arrencar-la mai de la muntanya. i una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix a finals d’estiu i principis de tardor.Espígol (Lavandula latifolia)Petit arbust de base llenyosa que presenta les Marialluïsa (Lippia triphylla) fulles perennes, de color verd grisenc, estretes Arbust llenyós de fulla caduca, de la família dei allargades. Les flors liles s’agrupen en inflores- les verbenàcies. Pot arribar a fer 2 m d’alçada,cències formant una espiga terminal. N’hi ha de fulles lanceolades verticil·lades amb olor deunes altres tres espècies: L. angustifolia o espígol llimona, d’un color verd molt viu. Les flors dever [???] de fulles més estretes; L. stoechas o cap color lila pàl·lid o blanc es reuneixen en espigues.d’ase, amb una inflorescència compacta amb Es planta als jardins, horts, torretes, i necessita 45
  • 44. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICALa reproducció sexual: Algunes espècies presenten flors unisexuals que La reproducció sexual implica intercanvi genètic i poden ser presents a la mateixa planta (carbassó, variabilitat, de manera que els descendents no seransembra i germinació avellaner, alzina, pins...), aleshores s’anomenen mai idèntics a cap dels progenitors. Aquest fet ha monoiques, o en plantes diferents, aleshores tin- permès l’evolució de les espècies i que funcionin elsEls vegetals tenen la particularitat de poder-se divi- dríem exemplars masculins i exemplars femenins mecanismes de selecció natural al llarg de la històriadir tant de manera sexual com asexual. d’una mateixa espècie (llorer, palmera, boix grèvol, de la vida a la Terra. Per contra, en un sistema com morera, llentiscle, teix, kiwi...) i s’anomenen espècies el d’un hort ens convé controlar la naturalesa de laEl primer tipus de reproducció es porta a terme a dioiques. reproducció sexual per tal de garantir l’obtenció departir dels òrgans sexuals de la planta, situats a la plantes de qualitat i productives.flor. Els estams són els masculins que produeixen N’hi ha d’altres que poden presentar flors unisexualspol·len i el pistil és el femení, on està situat l’ovari. i hermafrodites a la mateixa planta (cogombre, gar- Aconsellem l’adquisició de llavors ecològiquesLa majoria d’espècies vegetals presenten les flors rofer): parlem de polígames, o espècies amb plantes (procedents de cultius ecològics i que no han estathermafrodites, és a dir, que tenen a la mateixa flor la masculines, plantes femenines i plantes amb flors tractades).part masculina i la femenina. dels dos sexes (espinac). La sembraFlors unisexuals Flor hermafrodita •  ipus de sembra: T Pistil Estams - Sembra directa: és aquella que realitzem  Pètal directament sobre la terra on les plantes faran Estam tot el seu procés vital fins a la recol·lecció. Es fa amb aquelles espècies les llavors de les quals Pistil germinen amb molta facilitat i no presenta problemes. També amb les que són difícils de trasplantar encara que posteriorment s’hagi de fer una selecció de les plàntules. Bràctea - Sembra en sementer: ens referim a la que es  fa primer en un recipient i, quan la llavor ha germinat i les plàntules tenen ja una mida mínima, es planten en el lloc definitiu. Sèpal •  reparació d’un recipient de sembra (sementer): P Tàlem •  embra en safata: S Peduncle -  scolliu un recipient de poca fondària (n’hi ha E prou amb uns 10-12 cm) en forma de safata. 46
  • 45. 6. Les plantes Pot servir qualsevol recipient reutilitzat: una -  scampeu-hi la llavor. Es pot fer de diverses E - Ompliu els recipients. garrafa de plàstic tallada, una safata de por- maneres: podeu marcar unes línies fent uns expan, brics, recipients d’hortalisses o fruites petits solcs, separats uns 5 cm; si aquella és -  embreu i cobriu la llavor lleugerament amb S (maduixes o cabdells de Tudela). molt petita la barrejarem amb sorra i l’escam- sorra. parem sobre la terra.-  eu-hi forats per al drenatge correcte de F •  reparació de la terra de sembra P l’aigua. Les llavors estan en estat de letargia i presen- •  embra en multipot o recipients S ten un metabolisme molt baix. Quan s’enterren-  mpliu la safata d’un substrat adient per O independents: és important garantir l’aireig del substrat per- sembrar. què també necessiten respirar; per tant, aquest -  n els comerços especialitzats venen unes E haurà de ser lleuger i esponjós al mateix temps-  omprimiu lleugerament la terra de manera C safates amb petits recipients incorporats que que permeti el drenatge correcte de l’aigua que s’assenti bé i agafi consistència. s’anomenen multipots. També podem utilitzar sobrant. El procés és delicat i la plàntula no ha altres objectes com pots de iogurt o oueres de trobar resistència per sortir i començar a- Regueu-la bé i deixeu drenar l’aigua. de plàstic. créixer. 47
  • 46. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Podem preparar nosaltres mateixos una terra assolellat i tapar el sementer amb un plàstic si la dueixen per reproducció vegetativa (all, patatera, de sembra de manera senzilla, barrejant a parts temperatura baixa de 10ºC. A l’estiu sempre po- maduixera, carxofera...). iguals fibra de coco, sorra i compost. La sorra pot sarem el sementer a l’ombra: el sol podria cremar ser sauló del pati, que haurem tamisat per tal que les plantetes. quedi ben fina. Tipus de reproducció •  a reproducció o multiplicació vegetativa L La fibra de coco és un material orgànic fibrós que Consisteix a produir una nova planta a partir • Divisió de mata  s’extreu de la closca dels cocos i es ven triturat, d’una part vegetativa de la que és la mare. Una Es pot realitzar en plantes que desenvolupen dessecat i comprimit. Actualment s’utilitza molt part vegetativa és aquella que no té una finalitat diverses tiges des de l’arrel. És força senzill i en jardineria i horticultura i només cal hidratar-la reproductiva per si mateixa. A diferència de la re- només cal separar una o més tiges amb arrel de abans de fer la barreja. producció sexual, la vegetativa aconsegueix plan- la planta mare. Es fa principalment a la tardor o tes idèntiques a la donadora ja que estem fent a principis de l’hivern. Algunes de les plantes a una clonació. Si la planta donadora és de qualitat, les quals es pot aplicar són les següents: algunes •  a germinació L resistent i floreix amb abundància, la resultant de vivaces o semillenyoses com cintes, falgueres, Quan la llavor resta dins la terra, es comença a d’un esqueix d’aquesta tindrà les mateixes bones esparregueres, galzeran, menta, melissa, orenga, activar el procés de la germinació. Dos són els característiques. marduix i també en alguns arbustos com el lilà, factors bàsics que cal controlar: la humitat i la el llorer, el saüc, l’olivera... temperatura. Aquest tipus de reproducció ens anirà bé per fer un petit viver de plantes que acompanyaran el •  squeixos o estaques E Cal mantenir la terra sempre humida sense que nostre hort i ajudaran a crear l’entorn verd. Cal Les parts que s’utilitzen són fragments de tija, això impliqui un negament, ja que n’impediria recordar que algunes hortalisses també es repro- que han de tenir bona salut i han de ser de la l’oxigenació i produirira l’asfixia i la mort de la brotada de l’últim any. planta. En regar, caldrà anar amb compte per evitar que quedi la llavor desenterrada. També es pot submergir el recipient en un altre ple •  ipus d’esqueixos T d’aigua durant uns minuts i treure’l posterior- ment. Estaques sense fulles: ens referim als esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca. La temperatura òptima per a la germinació es troba entre 18ºC i 28ºC; si la temperatura bai- Exemples: saüc, roser, tamariu, lilà, maria lluïsa, xa, el procés s’alenteix, i, si és massa elevada xeringuilla... en germinar la llavor, el creixement es fa molt ràpidament i la tija no té prou consistència per Època: a l’hivern quan ja ha caigut la fulla. aguantar-se dreta. Podem fer la germinació a l’interior, on tenim aquestes temperatures, i un Metodologia: cop hagin germinat haurem de situar les plàntu- -  gafeu branques llargues i rectes que han cres- A les a l’exterior perquè necessiten més llum. Si es cut l’ultima temporada, se solen descartar les fa a l’hivern, haurem de buscar un lloc arrecerat i puntes perquè són massa primes. 48
  • 47. 6. Les plantes-  alleu-les en trossos d’uns 15-20 cm de longi- T trossos de 7 a 15 cm aproximadament amb 2 la transpiració obliga a absorbir més quantitat tud. El tall superior perpendicular i separat 0,5-1 nusos com a mínim. En alguns casos d’arbustos d’aigua i l’esqueix no ho podrà fer fins que hagi cm del nus; el tall inferior en bisell sota un nus petits, com els aromàtics (sàlvia, romaní, esper- arrelat. a 0,2 cm aproximadament. L’estaca inclourà, nallac), els nusos estan molt junts i un esqueix doncs, 2 nusos com a mínim. pot tenir 8 o 10 nusos. El tall superior ha d’estar -  lanteu els esqueixos en una jardinera poc P uns mil·límetres per sobre del nus i l’inferior a profunda (10-15 cm) a una distància d’uns 5 cm-  s poden guardar en un recipient amb sorra E uns mil·límetres per sota. entre ells. humida en un lloc fresc durant uns dies. -  limineu les fulles de la meitat inferior de l’es- E -  anteniment: eviteu els llocs secs i assolellats, M- Enterreu-les fins a 1/3 de la seva longitud, a  queix estirant-les amb una estrebada cap avall. sobretot a l’estiu; manteniu una certa humitat l’exterior, en una terra estovada i lleugerament A la part superior, deixeu-les-hi, però talleu ambiental polvoritzant amb aigua les fulles per fertilitzada; és millor situar-les a l’ombra. Cal algun brot lateral que surti de l’axil·la de les reduir-ne la transpiració; regueu periòdicament respectar la polaritat, és a dir, fixar-se a no fulles originàries. sense excedir-vos. L’esqueix ha d’haver arrelat posar l’esqueix de cap per avall. en 2-3 mesos i aleshores ja es pot trasplantar. -  i són molt grans, com les del llorer o el marfull, S Les fulles sempre han d’estar verdes: si s’asse--  anteniu la terra humida i procureu que no es M talleu-les per la meitat. Les fulles són necessà- quen, vol dir que no ha prosperat. En trasplan- compacti. ries per mantenir viu l’esqueix, però no convé tar-les, cal allunyar-les momentàniament del-  ls esqueixos, en primer lloc, arrelaran; a la E deixar brots joves o molta massa foliar perquè sol, si es fa a l’estiu. primavera, brotaran, creixeran, i a la tardor, els caurà la fulla.-  s trasplanten aquells esqueixos vius que hagin E Tall superior brotat amb força. Podeu manipular-los sense inclinat terra. Retalleu-los les arrels a la meitat abans de plantar-los en el lloc definitiu. 0,5-1cmEstaques amb fullesExemples: qualsevol arbust o arbre de fulla pe-renne (consulteu la llista de l’annex).Època: tot l’any, però segons el tipus d’esqueixserà diferent. A la primavera, farem esqueixos 15 cmtendres; a l’estiu, semillenyosos, i a la tardor-hi- 4 (nusos)vern, llenyosos.Metodologia:-  scolliu branques del mateix any, sanes i E 0,5-1cm vigoroses, crescudes a la llum que tallareu en 49
  • 48. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA 50
  • 49. 1. Introducció a l’horticultura ecològica7. Organització de la plantació 51
  • 50. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA7. ORGANITZACIÓ sió que anomenarem rotació, ja que les del nostre va des del trasplantament fins a la recol·lecció. hort aniran retornant periòdicament a un espai on Hi trobarem només una xifra en dos casos: enDE LA PLANTACIÓ ja havien estat cultivades anteriorment. aquelles plantes que es reprodueixen habitual- ment de manera vegetativa (carxofa, maduixa)A l’hora de plantejar la planificació dels cultius des Per organitzar la plantació, haurem de tenir en compte: i en aquelles de les quals s’acostuma a fer unad’una perspectiva ecològica, també ens hem de fi- sembra directa i no hi ha trasplantament (bleda,xar primer en els mecanismes de la natura. Les plan- - Calendari de sembra i plantació fava, mongeta...).tes que creixen de manera espontània al camp noho fan agrupades per espècies sinó que en un espai - Quadre de compatibilitat entre espècies •  arc de plantació: també consta de dues xifres, Mdeterminat n’hi conviuen diverses i es distribueixen la primera per referir-se a la distància entre plan-per l’indret segons el seu port i sistema radicular - Sistema de rotació de cultius tes i la segona a la que hi ha d’haver entre fileres.(hi ha arrels més profundes i pivotants i d’altres de Són distàncies orientatives per tal que tinguinmés superficials i ramificades), les seves necessitats - Quadre de requeriment de llum espai suficient per desenvolupar-se. Aquelles quenutritives, les de llum i la compatibilitat entre elles. en necessiten més són normalment les de cicleParlem, doncs, d’associacions vegetals, de diversi- més llarg i n’hi podem intercalar d’altres de méstat d’espècies en un mateix espai que afavoreixi un petites i de cicle més curt optimitzant i rendibilit-correcte funcionament de l’ecosistema de manera Calendari de sembra, zant al màxim l’espai (seguint, això sí, els criterisautosuficient. trasplantament i recol·lecció d’associació i rotació de cultius i atenent les necessitats de llum).Dins d’aquesta variabilitat que observem, en certs > Explicació, funcionament i usos del calendari moments hi haurà plantes de tot tipus: anuals,vivaces i llenyoses. En el cas de les primeres, que •  es èpoques de sembra, trasplantament i recol· L Hi observem dues llistes de plantes: les hortícolescom ja hem dit fan els seu cicle en pocs mesos, lecció: i les acompanyants (aromàtiques i d’altres). Per aaniran canviant segons la temporada o l’època de cada planta s’especifica:l’any, segons les característiques microclimàtiques -  ada planta disposa de tres franges, quan la Cde l’indret. També es pot donar el cas que algunes • Si és anual, bianual, vivaç o llenyosa. primera està ombrejada estem a l’època deespècies hi desapareguin perquè han canviat les sembra; quan ho està la segona, a la de tras-condicions ambientals (qualitat del sòl, il·luminació, •  emps de germinació: aquell transcorregut des T plantament i, quan ho està la tercera, a la detemperatura...) i n’hi apareguin d’altres. Parlem, en que posem la llavor a la terra fins que en surt la recol·lecció.aquests casos, d’una variabilitat en el temps que plàntula a la superfície.s’anomena successió. -  ón períodes més o menys adaptats a la clima- S •  rofunditat de la llavor: en depèn la germinació i P tologia del litoral mediterrani, però es podenAquests processos naturals també tenen la seva desenvolupament correctes de la plàntula. modificar segons les condicions microclimàti-traducció en el nostre conreu biològic, amb les cor- ques de cada espai (per exemple, en un indretresponents diferències, perquè nosaltres volem un •  urada del cicle: consta de dues xifres, la pri- D urbanitzat i molt assolellat podrem avançarsistema molt més productiu que el que tenim a la mera es refereix al temps transcorregut des de els períodes de sembra i trasplantament denatura. Parlem, aleshores, d’establir uns mecanismes la sembra fins a la recol·lecció (ja sigui del fruit, les plantes d’estiu, com els pebrots, les alber-d’associacions de plantes i d’un sistema de succes- de la fulla, de la rel o del bulb); la segona, al que gínies i els tomàquets; si l’indret és ombrívol i 52
  • 51. 7.Organització de la plantació fred, haurem de retardar algun període, si les consideri una sembra, encara que no sigui de -  n algunes plantes aromàtiques, el període E plantes necessiten sol). llavor. de trasplantament també coincideix amb l’època més favorable per fer la reproducció -  ls períodes de trasplantament també es refe- E -  n els casos en què no hi ha marcat el període E vegetativa (esqueixos, divisió de mata, tiges reixen a l’època que podem trobar el planter al de trasplantament, és pel fet que són plantes amb arrel). La recol·lecció d’aquestes plantes comerç, si ens hem saltat la sembra. de sembra directa i que, per tant, no es tras- es fa amb finalitats medicinals, decoratives o planten. culinàries. -  n el cas de l’all i la patata, l’anomenada sem- E bra és en realitat una plantació a partir d’un -  i no hi ha marcat el període de sembra, vol dir S òrgan vegetatiu de la planta (bulb i tubercle). que són plantes que es reprodueixen vegeta- El fet d’anar enterrat fa que popularment es tivament. sembra (cm) Calendari de sembra, profunditat germinació Durada del Novembre Desembre Setembre plantació transplantament i Octubre Marc de Temps Febrer Gener Agost (dies) Juliol Maig Març Abril Juny cicle recol·lecció Alberginia A 15 1-2 135/90 40X40 All A 10 4 180 10x15 Api B 20-25 0,2 120/75 25x25 Bleda A 9 2-3 90 25x40Plantes de l’hort Bròquil A 6 0,5-1 120/90 40x40 Carbassó A 8 2-3 75 80x80 Carxofa V X X 90 80x80 Ceba A 10 0,5 180/120 10x25 Cogombre A 5-8 1-2 60 40x100 Col d’estiu A 6 0,5-1 120/90 40x40 Col d’hivern A 6 0,5-1 120/90 40x40 Coliflor d’hivern A 6 0,5-1 150/90 40x40 Enciam A 7 0,5 90/60 25x30 Llegenda: Sembra | Transp. | Transp. o esqueixos | Recol·lecció A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa 53
  • 52. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA sembra (cm) Calendari de sembra, profunditat germinació Durada del Novembre Desembre Setembre plantació transplantament i Octubre Marc de Temps Febrer Gener Agost (dies) Juliol Maig Març Abril Juny cicle recol·lecció Escarola A 10 0,3 90/60 20 Espinac A 7 1-3 90 10x20 Fava A 15 4-6 180 30x40 Maduixa V X X – 30x30 Plantes de l’hort Mongeta A 7 2-5 90 30x40 Pastanaga B 10-18 0,1 75 5x20 Patata A X X 120 30x40 Pebrot A 10-12 0,5 120-75 30x40 Pèsol A 5-10 3 120 20x40 Porro A 13 0,3 210/150 10x25 Rave A 5 2 40 10x20 Tomàquet A 5-8 0,5-1,5 145/75 40x50 Afàbrega A – 0,2 Plantes aromatiques i altres Boixac A – 0,2 Camamilla A – 0,2 Caputxina A – 0,5-2 Clavell de moro A – 0,2 Espígol LI – 0,1 Farigol LI – 0,1 Julivert V 25 0,5-1 Menta V – 0,2 Llegenda: Sembra | Transp. | Transp. o esqueixos | Recol·lecció A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa 54
  • 53. 7.Organització de la plantació sembra (cm) Calendari de sembra, profunditat germinació Durada del Novembre Desembre Setembre plantació transplantament i Octubre Marc de Temps Febrer Gener Agost (dies) Juliol Maig Març Abril Juny cicle recol·leccióaromatiques i altres Orenga V – 0,2 Poliol V – 0,2 Romaní LI – 0,2 Sajolida V – 0,2 Sàlvia LI – 0,5 Tarongina V – 0,2 Llegenda: Sembra | Transp. | Transp. o esqueixos | Recol·lecció A > Anual | B > bianual | V > vivaç | Ll > llenyosa Taula de compatibilitat Aquesta taula recull les interaccions observades entre espècies entre diferents plantes de l’hort i algunes del jardí. Per indicar una associació favorable, es representa amb el signe (+): quants més n’hi ha, més favorable És important tenir en compte la compatibilitat entre és l’associació; per indicar una associació negativa, les plantes. Algunes espècies s’afavoreixen entre ho farem amb el signe (-): com més negativa, més elles mentre que d’altres es perjudiquen. A part de la signes. Si és neutra, el requadre d’intersecció apareix competència que s’hi pot establir, de vegades deter- en blanc. minades substàncies excretades per les arrels poden produir certs efectes negatius sobre altres plantes o Es pot observar que en alguns casos hi ha signes (+) i de vegades aquests poden ser positius. (-) al mateix requadre. Això indica que alguns entesos consideren que hi ha una interacció negativa i d’al- Durant molt de temps s’han fet observacions sobre tres de positiva, per tant la relació no és clara. el comportament de les plantes de diferents espècies quan aquestes comparteixen un mateix espai i s’han També cal entendre que el creixement i el desen- establert grups afins: direm aleshores que s’associen volupament correctes d’una planta depèn de molts favorablement, i d’altres que són incompatibles i, per factors i aquest n’és un de més, que pot influir, però tant, l’associació entre elles és negativa. tampoc és determinant pel que fa a l’èxit o al fracàs. 55
  • 54. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Clavell de moro Associació Cogombre Camamilla Albergínia Pastanaga Tomàquet Caputxina Alfàbrega Mongeta Carbassó de cultius Col-i-flor Maduixa Escarola Sajolida Romani Espinac Carxofa Enciam Julivert Bròquil Boixac Pebrot Menta Patata Sàlvia Bleda Roser Porro Pèsol Ceba Rave Fava Api Col AllAlbergínia + + + + + +Alfàbrega + + +All + – + – – +++ + ++++ -- ++ + --- – + +++Api + +++ + + +++ +++ ++ – ++ – – +++ +++Bleda + + + + +Boixac + +Broquil – +++ + ++ - + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++ -Camamilla + + + + + + +Caputxina + + + +Carbassó + + ++ + --- +Carxofa – –Ceba + ++ - + + ++ ++ - ++ - +++ + +++ -- ++ --- + + - ++Clavell de moro ++ + +Cogombre + + + ++ + + ++ – ++ --- +++ + -+ –Col – +++ + ++ - + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++ -Col-i-flor – +++ + ++ - + ++ ++ --- ++ ++ + +++ ++ + ++ ++ -Enciam +++ ++ ++ +++ ++ ++ ++ +++ ++ ++ + ++ +++ +++Escarola + + +Espinac ++ ++ ++ ++ + +++ + + + + +++ +Fava + +++Julivert – + +++ ---Maduixa ++++ +++ --- --- --- +++ +++ + +++ +Menta ++ ++ ++ + + Associació favorable | Associació favorable o desfavorable segons opinions dels experts | Associació desfavorable 56
  • 55. 7.Organització de la plantació Clavell de moro Associació Cogombre Camamilla Albergínia Pastanaga Tomàquet Caputxina Alfàbrega Mongeta Carbassó de cultius Col-i-flor Maduixa Escarola Sajolida Romani Espinac Carxofa Enciam Julivert Bròquil Boixac Pebrot Menta Patata Sàlvia Bleda Roser Porro Pèsol Ceba Rave Fava Api Col AllMongeta + + -- ++ ++ + - -- ++ ++ ++ ++ + + + + - - ++ + -+Pastanaga + - + + ++ + + ++ + +++ +++ +++ + + +++Patata + + - +++ + + --- ++ -- +++ +++ + +++ + + +- + ---PebrotPèsol --- ++ + --- --- +++ ++ ++ + + - +++ +- - +++ +-Porro +++ + + + + + + ++ + + + ++ - +++ + - +Rave - + ++ + -+ ++ ++ +++ ++ + ++ +++ +++ +Romaní +Roser + +Sajolida + +Salvia +Tomàquet + +++ +++ + ++ - + - ++ + - ++ - ++ - +++ + ++ + -+ +++ --- +- + + Associació favorable | Associació favorable o desfavorable segons opinions dels experts | Associació desfavorableSistemes d’associació i exemple, si comencem a plantar a l’inici de curs, anirem canviant de cultiu segons l’època de l’any dividir l’espai en 4 parcel·les tenint en compte que sempre quedin ben delimitades tant les zones de pasrotació de cultius i al curs següent tornarem a començar fent altres i de treball com les de cultiu, per tal de no trepitjar la cultius i així successivament. Hi ha diferents mè- terra on creixen les plantes.Aplicant un sistema de rotació juntament amb una todes de complexitat molt variada i que podemassociació correcta de les espècies, optimitzareu tant trobar de manera detallada en diferents publica- Cada parcel·la tindrà el seu número i establirem lesl’ocupació de l’espai (moltes vegades escàs en un cions especialitzades (en trobareu referències a la plantacions seguint el període del curs escolar. Cadamedi urbà) com l’aprofitament dels recursos de la bibliografia). Aquí ens centrarem en dos d’aplica- inici de curs es procedirà a la rotació; és a dir, elsterra. ció fàcil. cultius que s’havien fet a la parcel·la 1 es faran a la 2, els de la 2 a la 3, els de la 3 a la 4 i els de la 4 a la 1. LaDe fet, són sistemes que en certa mesura apli- Per fer una rotació, hem de tenir dividit l’espai en rotació completa durarà 4 anys i, per aquest motiu,quem moltes vegades sense adonar-nos-en: per parcel·les de cultiu. Com ja hem explicat , va bé parlem de rotació quadriennal. 57
  • 56. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA> Sistema de rotació 1: per famílies botàniques fer una plantació a l’any ja que són plantes de Funcionament de la rotació fruit i per tant de cicle més llarg.Aquest sistema és el que proposa el mètode de lesparades en crestall i reparteix el cultiu de les dife- •  arcel·la 2: podrem fer, per exemple, 2 o 3 co- Prents famílies de la manera següent: llites de pastanagues ja que són de cicle més UMBEL·LÍFERES curt; 1 o 2 de cebes, i 1 de la resta de plantes. SOLANÀCIES LILIÀCIESParcel·la 1 •  arcel·la 3: a principi de curs, podrem sembrar P • Solanàcies: tomàquets, pebrots, albergínia els espinacs i les bledes; hi podem plantar enciams cada 2 o 3 mesos i, cap al bon temps,Parcel·la 2 els cogombres i els carbassons. LLEGUMINOSES COMPOSTES • Umbel·líferes: pastanaga, api, julivert •  arcel·la 4: sembrarem les faves i els pèsols a P CRUCÍFERES QUENOPODIÀCIES • Liliàcies: cebes, porros, alls principi de curs, i també les cols i les coliflors; CUCURBITÀCIES d’aquestes, també se’n podran plantar mésParcel·la 3 endavant les varietats d’estiu. • Compostes: enciams, escaroles • Quenopodiàcies: bledes i espinacs • Cucurbitàcies: cogombres i carbassó Any 1 Any 2 Any 3 Any 4Parcel·la 4 Lleguminoses Compostes Umbel·líferes Quenopodiàcies Parcel·la 1 Solanàcies Crucíferes Cucurbitàcies Liliàcies • Lleguminoses: mongetes, pèsols, faves • Crucíferes: cols, raves, bròquil, cols, coliflor… Compostes Umbel·líferes Lleguminoses Quenopodiàcies•  er iniciar aquest mètode, seguirem els passos P Parcel·la 2 Liliàcies Solanàcies Crucíferes Cucurbitàcies següents: Compostes - Delimiteu les parcel·les Quenopodiàcies Umbel·líferes Lleguminoses -  repareu la terra tal i com s’explica a l’apartat 4.2 P Parcel·la 3 Cucurbitàcies Liliàcies Solanàcies Crucíferes - Planteu seguint el calendari de cultiu: •  arcel·la 1: no tocarà plantar fins al mes de P Lleguminoses Compostes Umbel·líferes Quenopodiàcies febrer-març, però deixarem la terra preparada Parcel·la 4 Crucíferes Liliàcies Solanàcies Cucurbitàcies perquè es vagi fertilitzant, i coberta amb un encoixinament. En aquest cas només podrem 58
  • 57. 7.Organització de la plantació> Sistema de rotació 2: segons el grau d’exigència nutritiva Quadre de requeriment de llum Totes les plantes necessiten llum per créixer i desen- Plantes altament exigents Plantes de baixa exigència volupar-se. En el cas de l’hort, tant les que cultivem Plantes mitjanament exigents com les acompanyants necessiten força llum. (molt consumidores de (poc consumidores i (consumidores mitjanes) nutrients) milloradores del sòl) Si fóssim a un camp de conreu hortícola, diríem que Espàrrec Albergínia Escarola totes les plantes la reben uniformement i normal- Bleda Espinac Mongeta ment totes, les mateixes hores de sol o d’ombra. En Api Enciam Llentia un medi urbà, la cosa canvia i ho hem de tenir en Col/coliflor Pebrot Pèsol Cogombre Meló Fava compte, tal i com dèiem al principi del quadern. Carbassa All Sajolida de jardí Tomàquet Pastanaga Sajolida de bosc (P) Si tenim un espai amb zones amb poca insolació Carxofa Rave Romaní (P) directa, més ombrívoles, haurem de cultivar prefe- Maduixa Ceba Farigola (P) rentment plantes que tolerin l’ombra; aquestes, però, Porro Caputxina Espígol (P) Patata Marduix Sàlvia (P) també creixeran bé al sol. Això ho haurem de tenir en Julivert Orenga (P) compte especialment durant el període hivernal. Melissa (P) Menta (P) A l’estiu, moltes vegades l’excés d’insolació implica Alfàbrega un augment considerable de la temperatura i això pot afectar negativament les plantes. En aquest cas, Necessiten molt adob orgànic i suporten Prefereixen un adob orgànic moderat a quedaran més afectades les que toleren l’ombra (i aportacions orgàniques parcialment base de compost ben madurat. que suporten pitjor les temperatures elevades). descompostes (compost fresc, adob verd).(P): planta perenne o vivaç: no participaran en la rotació Ombra Sol Ombra parcial Any 1 Any 2 Any 3 Any 4 All Pebrot Escarola Bleda Bròquil Tomàquet Pèsols Api Parcel·la 1 AE ME BE Adob verd Carbassó Julivert Faves Col Parcel·la 2 ME BE Adob verd AE Carxofa Espígol Patates Coliflor Ceba Romaní Porros Espinac Parcel·la 3 BE Adob verd AE ME Cogombre Sàlvia Melissa Enciam Maduixa Alfàbrega Orenga Porro Parcel·la 4 Adob verd AE ME BE Mongeta Marduix Menta Rave Pastanaga Albergínia AE: Plantes altament exigents | ME: Plantes mitjanament exigents | BE: Plantes de baixa exigència 59
  • 58. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICAPassos que cal seguir per 1. Escollir un sistema de rotació 4.  er un llista de les plantes adients a l’època de F 2. Dividir l’hort en parcel·les l’any i omplir la taula següent tal i com veiem enprogramar la plantació 3. Mirar el calendari de cultiu el exemple que hi ha a continuació:PERÍODE SETEMBRE-DESEMBRE Espècie Família Grup Sembra direc- Exigència Sol/ombra Associacions favorables/desfavorables Durada del cicle Marc de ta /planter nutritiva amb plantes d’aquesta època de l’any plantació (+) enciam, escarola, maduixera, roser All Liliàcies Bulb S (bulb) Mitjana Sol 180 10x15 (-) col, pèsol, rave Bleda Quenopodià-cies Fulla SoP Alta Ombra (+) col, pastanaga, rave 90 25x40 (+) bleda, enciam, espinac, menta, pasta- Bròquil Crucíferes Flor P Alta Ombra naga, pèsol, rave 120/90 40x40 (-) all, maduixera Carxofa Compostes Flor P Alta Sol (-) pèsol 75 80x80 (+) bleda, enciam, espinac, pastanaga, Col Crucíferes Fulla P Alta Ombra 120/90 40x40 pèsol, rave (+) bleda, enciam, espinac, pastanaga, Coliflor Crucíferes Flor P Alta Ombra 120/90 40x40 pèsol, rave (+) all, col, maduixera, pastanaga, pèsol, Enciam Compostes Fulla P Mitjana Ombra 90/60 25x30 rave Escarola Compostes Fulla P Baixa Sol (+) all 90/60 20x35 (+) col, fava, maduixera, mongeta, patata, Espinac Quenopodià-cies Fulla S Mitjana Ombra 90 10x20 pèsol, rave Fava Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol (+) espinac 180 30x40 (+) all, bleda, col, enciam, pèsol, rave, Pastanaga Umbel·líferes Rel S Mitjana Sol 75 5x20 romaní, sàlvia (+) col, enciam, espinac, pastanaga, rave Pèsol Llegumino-ses Fruit S Baixa Sol/ombra 120 20x40 (-) all, carxofa (+) bleda, col, enciam, espinac, maduixa, Rave Crucíferes Rel S Mitjana Ombra pastanaga, pèsol 40 10x20 (-) all 60
  • 59. 7.Organització de la plantació 5. Fer un plànol a escala de les parcel·les - Utilitzeu el plantador. -  egueu-les sovint per afavorir la germinació; R 6.  istribuir les plantes segons el sistema de rota- D cal fer-ho amb cura per evitar desenterrar les ció escollit (per famílies o per nivell d’exigència -  arqueu una línia amb retolador permanent al M llavors. nutritiva) plantador, per assenyalar la fondària a la qual va 7.  cada parcel·la, fer la combinació adient tenint A la llavor. -  n cop germinades, feu-ne l’aclarida i deixeu U en compte: aquelles que han crescut amb més força, bo i -  arqueu a la terra els punts on posarem la llavor, M mantenint la distància aproximada que ens mar- - a compatibilitat amb d’altres espècies adients l respectant el marc de plantació (es pot fer, per ca el marc de plantació. a l’època exemple, amb una mica de farina). -  l port de la planta (combinar plantes de port e -  eu els clots i aneu-hi posant la llavor. Sovint es F > De planter més baix i ample, com l’enciam, per exemple, posen 3 o 4 llavors per forat, per tal que es formi amb d’altres de port més alt i estret com és el una planta en forma de mata amb diferents -  uan compreu el planter, us el donaran sense Q cas de l’all i que, a més, són compatibles) tiges, amb la qual cosa s’aprofita millor l’espai test, però amb el pa d’arrels embolicat amb pa- i es proporciona més consistència a la planta. per de diari perquè conservi la humitat. -  ’exigència pel que fa a la insolació: distribuir l És habitual aquest sistema en faves, pèsols i les plantes en funció de si hi ha una zona més mongetes. -  l podeu conservar dos o tres dies abans de E assolellada que d’altres o també preveure la plantar-lo, sempre que el mantingueu humit i en possibilitat que unes estiguin a l’ombra d’altres -  ssenyaleu amb uns bastonets els punts exactes A un lloc fresc. on s’han dipositat les llavors. -  eure quines plantes de llavor (sembra directa) i v -  Regueu la terra el dia anterior per tal que quedi quines de planter (fet prèviament per nosaltres - Regueu sovint per afavorir la germinació. ben assentada i permeti fer el forat. o comprat) Reproducció de la 8.  epresentar la distribució de les plantes al plànol R Per a llavor petita maduixera mitjançant l’estoló de la parcel·la tenint-ne en compte la mida per -  egueu la terra el dia anterior, per tal que quedi R representar l’espai que ocuparan be assentada i permeti fer el forat. 9.  conseguir les llavors o planter de cada espècie A10.  ortar a terme la plantació P - Utilitzeu el plantador. -  arqueu amb la punta del plantador una o diver- MCom plantar ses línies fent petits solcs i deixant una distància entre elles segons el marc de plantació.> De llavor (sembra directa)  -  epartiu de manera homogènia les llavors en el RPer a llavor grossa (fava, pèsol, mongeta) solc i tapeu-lo. Com que es tracta de llavors peti- -  egueu la terra el dia anterior, per tal que la terra R tes, sempre n’hi posem més que les que corres- [Ø] quedi ben assentada i permeti fer el forat. pondrien segons el marc de plantació. 61
  • 60. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA -  Feu el forat amb el plantador, clavant-lo a la terra Consideracions específiques si veieu que surt la tija florífera, que s’haurà de i fent-lo girar; així fareu el forat més ample. tallar, si no voleu que el bulb disminueixi de mida. per a cada tipus de cultiu Per acabar d’assecar la planta, doblegueu-ne les -  Fiqueu la planta dins el clot de plantació per fulles. comprovar que s’ajusta al forat fet. És important > Les hortalisses de bulb, rel i tubercles que no quedi un espai buit a sota del pa d’arrels. Patata (Solanum tuberosum) All (Allium sativum) Per obtenir la patatera, cal sembrar patates grilla- -  Poseu la planta dins el forat de manera que quedi Sembrarem els bulbets més sans i grossos; és des o trossos de patata amb grill. També és acon- el pa d’arrels i el primer cm de la tija en contac- millor que els adquiriu en un lloc especialitzat en sellable comprar-ne de seleccionada, especial per te directe amb la terra; cal que la comprimiu al llavors i planter. No és aconsellable utilitzar els sembrar. La collita de patates es fa quan la planta voltant per subjectar bé la planta, que les arrels destinats al consum ja que han perdut facultats i comença a assecar-se. Des que apareixen les quedin en contacte íntim amb la terra i que la tija en sortirien plantes de poca qualitat. En plantar- primeres fulles, s’han d’anar recalçant les plantes quedi ben dreta. los, cal deixar la punta cap a fora. per evitar que la llum incideixi sobre els tubercles. Aquesta planta no es cultivarà en les parcel·les on -  egueu amb cura. R Ceba (Allium cepa) es fa la rotació de cultius i s’hi dedicarà un espai N’existeixen moltes varietats, de formes i colors especial. diversos. Si voleu cebes tendres, recol·lecteu-les quan les fulles són encara verdes; però, si les voleu Rave (Raphanus sativus) per conservar, haureu d’esperar que s’assequi la És una hortalissa de cultiu molt fàcil i de creixe- planta. Heu d’anar amb compte i aturar la floració ment ràpid. És important que no pateixi per man- ca d’aigua, ja que això comportaria que el rave esdevingués llenyós i fibrós. És per això que va bé Entutorat de les mongeteres cultivar-lo a l’ombra d’altres plantes i mantenir-lo ben regat. Pastanaga (Daucus carota) N’existeixen diferents varietats de llargada variada. És una planta exigent pel que fa a l’aigua. Cal anar recalçant les arrels per evitar que els toqui la llum. Podem comprovar-ne la mida per saber quan co-Entutorat de les mates llir-la destapant lleugerament la base de la planta.de pèsols > Lleguminoses i hortalisses de fruit Albergínia (Solanum melongena) Els regs seran abundants al principi, reduint-ne la freqüència quan apareguin les primeres flors: així 62
  • 61. 7.Organització de la plantacióafavorireu la formació del fruit. Sovint cal posar llavors de cop, així la planta agafarà forma de mata desenvolupar-se i madurar. És molt sensible aaspres a la planta ja que es pot torçar i trencar, so- i tindrà més consistència. les gelades. Cal enterrar part de la tija quan es fabretot quan fa els fruits. En recollir el fruit, talleu-lo el trasplantament, col·locar aspres (per exemplesense arrencar-lo ja que, si no, ferireu la planta. Mongeta (Phaseolus vulgaris) canyes) per anar lligant la principal i eliminar lesConvé no deixar-lo madurar gaire perquè es torna De la mongetera se n’obté la mongeta tendra secundàries per afavorir abans la formació de florsdur i més àcid. (consum en fresc) i la mongeta seca, per a la qual i fruits. Se’n fa una collita esglaonada a mesura cal deixar assecar el fruit a la planta. N’hi ha varie- que van madurant els fruits. Quan la planta floreix,Maduixa (Fragaria vesca) tats nanes i d’altres que necessiten aspres perquè s’ha de regar poc i amb mesura per afavorir millorSuporta bé el fred i necessita regs abundants quan s‘hi entortolliguin les tiges (normalment s’utilitzen la formació del fruit en detriment del creixementfa calor, ja que no tolera la sequera. Les maduixe- canyes). Prefereixen ambients assolellats, i no vegetatiu.res es reprodueixen per estoló. Cal vigilar que els tolera gaire el fred. Sembra de llavors: cal esperarfruits no estiguin en contacte amb la humitat del que la temperatura sigui de 15ºC com a mínim. Lasòl perquè es podririen. No tindreu aquest proble- mongeta seca, colliu-la tota de cop, quan la planta > Hortalisses de fullama si hi ha un encoixinament de palla al voltant s’ha assecat. La tendra, l’heu d’anar collint esglao-de la planta. Com que és perenne, no participarà nadament, cada dos o tres dies. És important que Bleda (Beta vulgaris)en les rotacions, però sí que haureu de tenir cura el sòl no quedi mai sec: sempre ha de tenir un cert Ben adaptada a climes suaus i humits, la sequerade fertilitzar-la sovint: és força exigent. grau d’humitat. fa tornar les fulles més fibroses i perden tendresa; cal garantir, doncs, un reg permanent. Es podenPèsol (Pisum sativum) Cogombre (Cucumis sativus) sembrar tot l’any, amb temperatura mínima deN’existeixen gran diversitat de varietats, segons Planta enfiladissa amb circells. Necessita calor i 10ºC. Quan la planta ja ha crescut, pot suportarla forma, el color, l’altura, la temporada de recol· regs abundants. Per fer la sembra de llavors, cal temperatures més baixes. Convé anar recollintlecció, etc. Són plantes que es ramifiquen molt i esperar que la temperatura sigui de 15ºC com a les fulles de la planta a mesura que van creixent.fan circells, per la qual cosa requeriran un aspre mínim. Cal posar aspres a les plantes i la tempera- Quan hi ha canvis de temps, la planta es pot espi-ramificat o una malla metàl·lica de galliner per tura ideal de cultiu serà de 20ºC. Pinceu els brots gar.subjectar-les. No toleren la calor ni la sequera: per obtenir-ne una bona producció.cal estar pendent del reg quan ja estan formant Espinac (Spinacia oleracea)el fruit, així serà més tendre. Milloren les propie- Pebrot (Capsicum annuum) Planta que resisteix els hiverns freds, i que pre-tats del sòl ja que són fixadores del nitrogen. Es Prefereix indrets assolellats i calor per portar a ter- fereix clima fresc i humit. Si fa molta calor o elpoden utilitzar com a adob verd. me un bon desenvolupament. Hi ha varietats de terreny és excessivament sec, pot passar que es pebrot verd i d’altres que, en madurar, passen del desenvolupi la flor (s’espiga). Germina a partir deFava (Vicia fava) verd al groc o al vermell. Quan la planta faci entre 8ºC.Planta molt resistent i adaptable que tolera baixes 15 i 20 cm d’altura, col·loqueu-hi aspres, i talleu-netemperatures i que no vol calors excessives. Convé la tija principal per estimular el creixement lateral. Enciam (Lactuca sativa)treballar-les amb cura, per tal de no malmetre’n Si el temps és molt sec, es recomana ruixar les Sòls frescos, ben drenats i amb prou humitat.les arrels ja que són molt delicades. Per sembrar fulles amb aigua escalfada al sol unes hores. N’existeixen moltes varietats, adaptades als dife-les llavors, feu-ho directament sobre el terreny rents climes, i també de formes i aspectes dife-de cultiu i a la profunditat adient perquè les tiges Tomàquet (Solanum lycopersicum) rents. També hi ha el perill que s’espiguin amb elsquedin subjectes per la terra. Va bé sembrar 3 o 4 N’existeixen moltes varietats, i necessita calor per canvis de temps o quan fa massa calor. 63
  • 62. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICAEl manteniment: el reg Per planificar el reg manual, comenceu regant bé Exemple de reg localitzat la terra i fent un seguiment diari amb el mesura- en un arbre fruiter> Programar el reg dor d’humitat durant una o dues setmanes: cal- drà veure quan els nivells d’humitat s’acosten a És important garantir sempre uns mínims d’humi- la part baixa del mesurador (marca vermella) per tat a la terra per garantir [assegurar] un bon estat decidir quan cal tornar a regar. Això ens permetrà de les plantes i mantenir els processos de transfor- definir la freqüència de reg durant un període de mació de la matèria orgànica a un bon ritme. temps amb unes mateixes condicions meteorolò- giques; per exemple, una programació per a cada L’aigua és necessària per dissoldre els nutrients mi- estació de l’any. També hem de preveure que si nerals i així poder ser absorbits per les arrels de les hi ha pluges la programació variarà. plantes. La manca d’aigua implica la disminució de l’absorció, l’alentiment dels processos fisiològics i, per tant, del creixement, de la floració, de la fructi- •  l reg localitzat E ficació i provoca, a més, un estrès a la planta que la És aquell que es fa amb un sistema de conducció fa més vulnerable a patir malalties. de l’aigua fins a la mateixa planta. És la manera més còmoda de regar sempre que la instal·lació •  ada quan cal regar? C es faci acuradament, que estigui adaptada al No es pot contestar aquesta pregunta en ter- tipus de cultiu i que es programi d’acord amb les Per a arbustos i arbres, és més adient el sistema mes temporals ja que les necessitats d’aigua necessitats. El sistema més senzill és el de la mà- per emissors (també anomenats degotadors). d’un cultiu depenen tant de factors ambientals nega traspuadora. Està feta d’un material porós Una mànega recorre la zona plantada i, a cada (temperatura i grau d’humitat de l’aire) com que permet la sortida d’aigua a través de la seva planta, s’hi fa derivar un o dos tubets amb un també del tipus i de la mida de les plantes. superfície, amb la qual cosa proporciona una emissor al final, dels quals, n’hi ha de molts tipus, També variarà segons el sistema de reg, si es humitat constant i uniforme a la terra. És adient segons el cabal d’aigua que hi surt per hora; fa manualment o amb un sistema localitzat i per al tipus de cultiu que nosaltres fem a l’hort i també, de regulables, que es poden obrir i tancar automatitzat. És aconsellable portar un control és força fàcil d’instal·lar.4 segons les necessitats. del grau d’humitat de la terra: el podeu fer de manera senzilla utilitzant un mesurador d’hu- Exemple de reg localitzat en un hort La programació del reg es pot fer manualment mitat i programant el reg en funció de l’estat o de manera automàtica amb un programador. d’humitat de la terra. També seguirem els mateixos paràmetres que en el reg manual, però amb una diferència: el loca- •  l reg manual E litzat permet regar amb molt poca aigua i això fa El tipus de cultiu que nosaltres fem no permet aconsellable fer-ho amb més freqüència. Per tant, regar amb molta quantitat d’aigua ja que aques- caldrà regular-ne la freqüència i el temps que ta se’ns escaparia i s’emportaria el compost i aquest està funcionant. l’encoixinament que tenim sobre la terra. Heu de regar, doncs, en forma de pluja i procurar mullar 4 Podeu trobar-ne la instal·lació detallada al llibre L’hort ecològic més la terra que no les plantes. escolar i familiar de G. Caballero de Segovia. 64
  • 63. 1. Introducció a l’horticultura ecològica8. La salut de l’hort 65
  • 64. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA8. LA SALUT DE L’HORT - excés/defecte d’aigua a la terra -  lguns agents patògens aprofiten ambients més A humits per atacar (sobretot els fongs). Procureu - temperatures massa altes o baixes no mullar les parts aèries de les plantes i regarPrevenció i tractament de manera regular, evitant que la terra s’assequide malalties i plagues: - humitat ambiental inadequada totalment.consideracions prèvies - excés de fertilització -  bserveu-les minuciosament, sobretot pel revers O de les fulles que és on comencen a aparèixerEn els ecosistemes, la diversitat d’espècies animals Potenciant la salut de les plantes, en millorem molts dels problemes.(les que poden causar dany a les plantes i les que no) l’autodefensa. Un estrès de la planta produït per uni els múltiples predadors que hi conviuen regulen desequilibri ambiental fa que aquesta es debiliti i -  oneu preferència a les mesures preventives i als Dconstantment la proliferació massiva de qualsevol sigui més susceptible d’emmalaltir. mitjans mecànics de lluita i protecció (trampes,ésser viu concret. xarxes protectores, eliminació manual...). Quan volem cultivar plantes forçant els seus cicles deLa presència de malalties forma part indissoluble de la desenvolupament o en unes condicions ambientals que -  anteniu el sòl lliure d’herbes no desitjades. Mvida i, moltes vegades, esdevé un mecanisme de selecció no són les idònies, els vegetals creixen més dèbils i sónnatural que contribueix a l’evolució de les espècies. Les més vulnerables a emmalaltir o a patir atacs de plagues.malalties ataquen aquelles plantes més dèbils (queden > Animals col·laboradorsles més fortes) o que pateixen algun tipus d’anomaliad’origen genètic, fet que les fa més vulnerables. > Accions per prevenir i garantir un bon estat - Les marietes i les seves larves són devoradores  de salut de les nostres plantes de pugons, cotxinilles i altres insectes, tambéL’ús massiu de productes químics crea desequilibris, controlen l’oïdi ja que es mengen les espores.la qual cosa ocasiona que les plagues siguin més - Afavoriu-ne la diversitat (tant de les hortícoles  Les libèl·lules i els pregadéu (Mantis) devorenfreqüents i devastadores. com de les acompanyants) i apliqueu associa- insectes i petites erugues. També s’alimenten cions i rotacions de cultius. Les tanques verdes o d’insectes els dragons i les sargantanes.Les formes resistents a paràsits acostumen a provocar bardisses són els refugis idonis per a tota classeplagues més agressives. Els plaguicides comencen a ser d’insectes i animals en general. -  es xinxes són predadors de pugons, trips i àcars Linactius i cal buscar noves composicions. (tenen una trompa que els perfora i els succiona). -  arantiu una bona fertilitat de la terra per afa- GLes plantes sanes són més resistents. vorir una disponibilitat equilibrada de nutrients -  ls estafilínids (escarabats negres) s’alimenten de E i per evitar malalties fisiològiques produïdes per llimacs i de petits insectes.Quan detectem un problema en una planta, moltes excés o defecte d’aquests. Les plantes amb ca-vegades el primer que ens plantegem és buscar la rències nutritives o excés són més vulnerables a -  es tisoretes són caçadors nocturns de petits in- Lsolució més ràpida al problema, sense analitzar-ne malalties. sectes, també poden menjar plantes, fruits i flors.les causes. -  especteu-ne els cicles biològics naturals i afavo- R -  ls ratpenats s’alimenten de papallones, aranyes ESovint una planta emmalalteix per culpa d’unes con- riu unes condicions ambientals idònies perquè i mosquits. Els eriçons, de cargols, cucs i eruguesdicions ambientals no adequades: creixin més sanes. del terra. 66
  • 65. 8. La salut de l’hort - Els àcars perjudicials com l’aranya roja poden ser  eliminats per altres de carnívors. - Els centpeus s’alimenten de petits insectes del  sòl i no causen cap dany a les plantes. ÀcarLibèl·lula Marieta TisoretaCentpeus Escarabat 67
  • 66. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA> Plantes amb acció protectora NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC ACCIÓ PROTECTORA Alfàbrega Ocinum basilicum Repel·lent de mosques i mosquits. S’associa bé amb els pebrots i els protegeix dels pugons. All Allium sativum Protegeix els fruiters, les maduixeres i els rosers de malalties fúngiques. Api Apium graveolens Repel·lent de pugons i erugues. Boixac Calendula officinalis Es considera una planta protectora i afavoreix els cultius en general. Borraina Borago officinalis Protegeix el tomàquet dels cucs. Camamilla Matricaria camomilla Afavoreix el cultiu de la col i la ceba. Polvoritzeu-ne per reforçar les plantes. Repel·lent dels pugons dels fruiters. Les polvoritzacions protegeixen els cultius dels pugons i Caputxina Tropaeolum majus augmenten la resistència general de la planta. Ceba Allium cepa Protegeix la pastanaga de la mosca. Allunya els conills. Clavell de moro Tagete patula Contra els nematodes del sòl: l’arrel secreta una substància nematocida. Repel·lent dels insectes. Repel·leix les arnes, la mosca de la pastanaga, la papallona de la col. Protegeix del rovell (malaltia Donzell Artemisia sp. fúngica). Espernallac Santolina chamaecyparissus Repel·leix la papallona de la col i els insectes dels fruiters. Espígol Lavandula sp. Repel·lent de les arnes dels armaris i de les formigues. Farigola Thymus vulgaris Repel·lent de la papallona de la col. Menta Mentha sp. Repel·lent de la papallona i els saltironets de la col. També repel·leix les formigues. Romaní Rosmarinus officinalis Repel·lent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col. Ruda Ruta graveolens Repel·lent de mosques i mosquits. Les polvoritzacions serveixen per combatre els pugons. Sajolida Satureja hortensis Repel·lent del pugó negre de les mongeteres. Sàlvia Salvia officinalis Repel·lent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col. Tomaquera Lycopersicon esculentum Repel·lent dels saltironets de les cols en associació o cobrint el sòl. 68
  • 67. 8. La salut de l’hort> Trastorns, plagues i malalties TRASTORNS CAUSATS PER FACTORS AMBIENTALS Factor Problema Causes Simptomes/danys Prevenció/solució Escassetat regatge - marciment temporal - terra amb una retenció d’aigua adequada irregular - marciment permanent i mort - cobriu la terra per evitar pèrdues per evaporació - poc desenvolupament i floració escassa - eviteu l’excés d’insolació - regatge gradual i constant Aigua excés regatge -  sfíxia de les arrels per manca d’aireig. Podriment causat a - terra amb una adequada capacitat de drenatge d’aigua irregular per fongs - reguleu adequadament el reg -  lorosi de les fulles (esgrogueïment), especialment dels c -  repareu adientment el recipient de cultiu si es posa plat a sota p nervis - caiguda de borrons i poncelles - clivellat de fruits - marciment general alta excés - aflonjament de les fulles (perden turgència) - situeu les plantes a l’ombra d’insolació - marges i puntes de les fulles secs -  rotegiu els murs orientats al sud amb tanques i enfiladisses per p Temperatura per entorn millorar les condicions microclimàtiques construït baixa - aflonjament i ennegriment de les fulles -  itueu les plantes en un lloc resguardat o protegiu-les amb un s - es pot gelar la terra i afectar les arrels plàstic -  l gel pot actuar com a protector ja que impeix que la temperatura e baixi de 0ºC i les fulles no es gelin - danys físics Vent -  anys causats per la sequedat que provoca (la planta dema- d na més aigua perquè transpira més) Excés - esgrogueïment de les fulles - minva del desenvolupament Il·luminació - floració afectada Defecte - estirament i inclinació de les tiges - desenvolupament alterat - floració afectada 69
  • 68. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA MALALTIES Malaltia Propagació Factors que afavoreixen Simptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectades el seu desenvolupamet Gotes aigua i -  òl i arrels seques, ambient S Vellositats polsoses, blanquinoses o grises, Primavera seca, Bona ventilació, reg regular, Rosers, begònies, pèsol, codo- corrent d’aire humit a les fulles. Marciment de fulles i poncelles, estiu i tardor humitat al sòl constant, sòl nyer, pensament, hortènsia, Oïdi podriment de fruits o planta sencera lliure de males herbes margarites Retirar fulles afectades Gotes aigua i - Ambient humit Taques descolorides a l’anvers de les fulles i Tot l’any Bona ventilació, sòl lliure de Enciam, cols, geranis, ceba, corrent d’aire - Aire estancat d’aspecte blanquinós al revers males herbes pensaments, dàlies, violetes... -  arts de la planta malme- P Retirar fulles afectades Míldiu ses per ferides - Podes mal realitzades Gotes aigua, -  mbient humit, càlid i aire A Pústules verrucoses de color ataronjat al re- Estiu humit i Bona ventilació, Rosers, mongeteres, codonyers, corrent d’aire, estancat, humitat a les vers de les fulles i a les tiges tendres. Provoca tardor Retirar fulles afectades clavells, pruneres Rovell animals fulles pèrdua de color, marciment i mort. PLAGUES Plaga Factors que afavoreixen Simptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectades el seu desenvolupamet Calor forta i seca, excés de Fulles motejades de color clar, esgrogueïment Estiu secs Mantenir la humitat del sòl Fruiters, tomaqueres rosers, clavells, nitrogen posterior i caiguda Polvoritzar amb aigua les fulles arbres en general. Àcars (aranya Aranyes visibles amb una lupa roja o groga) (fan 0,5 - 1 mm) Fan teles embolicades sedoses Aire sec, excés d’adob Fulles deformades i enganxoses. Transmeten Primavera Combatre eficaçment des del Totes el fong anomenat negrilla. Picades en els brot i estiu moment de l’aparició joves. Controlar la presència de formi- Pugons gues 70
  • 69. 8. La salut de l’hort PLAGUES Plaga Factors que afavoreixen Simptomes i dany Època Prevenció/control Plantes afectades el seu desenvolupamet Ambient humit i tempera- Fulles picades i descolorides. Tot l’any en Respectant el predadors Totes tures altes i estables Es refugien al revers de les fulles. També pro- climes tem- Mosca blanca dueixen melasses que afavoreixen la transmis- perats sió de la negrilla Ambients secs. Excés Apareixen en forma d’escut blanc o marron de Tot l’any Controlar el revers de les fulles Bàsicament plantes llenyoses o vivaces de ramificació i fullatge 4 mm al revers de les fulles i tiges joves. També sobretot en Combatre eficaçment des del de jardí. tendres secreten melassa que va caient a les fulles de els moment de l’aparició Cotxinilla sota. canvis de Afavoreix la negrilla. temps Les fulles esgrogueeixen i cauen. Erugues minado- Cap en concret Penetra a limbe foliar produint una deforma- Finals del Controlar el revers de les fulles Col, rosers, pastanagues porros, tomà- res o devoradores ció. S’observen les galeries excavades dins les hivern i Combatre eficaçment des del quet, pomera, olivera de fulles (larves fulles. primavera moment de l’aparició d’insectes com Fulles rosegades des del marge mosques, arnes, Fruits perforats papallones, esca- rabats..) que deixi passar l’aire. Remeneu diàriament per •  nfusió ITractaments fitosanitaris oxigenar la barreja durant 14-16 dies. El procés Trossegeu les plantes i escaldeu-les amb aiguabiològics acaba quan el líquid és obscur i no fa escuma en sacsejar-lo. Filtreu, diluïu i apliqueu. bullint. Tapeu i deixeu en infusió durant 12 hores. Filtreu, diluïu i apliqueu.>Mètodes per preparar productes fitosanitaris •  urí en fermentació P El procediment és igual que el del purí fermen- > Observacions generals •  aceració M tat, però se n’atura el procés al cap de pocs dies. Trossegeu les plantes i deixeu-les en maceració Filtreu, diluïu i apliqueu. L  es dosis indiquen sempre la quantitat de la planta amb aigua freda durant uns dies. Filtreu, diluïu i per litre d’aigua per obtenir un preparat concen- apliqueu. •  ecocció D trat. Aquest s’haurà de diluir; les dilucions s’indi- Deixeu en remull les plantes trossejades en aigua quen en %. Si la dilució ha de ser del 10%, voldrà •  urí fermentat P freda durant 24 hores. Després bulliu-les durant dir que per preparar 10 l de preparat final diluirem Trossegeu les plantes i poseu-les en remull en un 20 minuts i deixeu-les refredar amb el recipient 1 litre de concentrat en 9 l d’aigua. En alguns casos recipient de plàstic amb una tapa no hermètica, tapat. Filtreu, diluïu i apliqueu. s’aplicarà sense diluir. 71
  • 70. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA E  ls preparats es filtren per evitar l’obturació dels E  ls tractaments no es faran a ple sol amb algunes aparells de polvorització. Els filtres han de ser fins, excepcions (per exemple, els tractaments amb cua per exemple de cotó. de cavall o amb all). U  tilitzeu sempre que es pugui aigua de pluja o destil·lada.>Tractaments a base de plantes PLANTA/DOSI MÈTODE DE PREPARACIÓ DILUCIÓ APLICACIONS All Infusió 20% Malalties fúngiques, àcars i pugons. Polvoritzeu a ple sol tres dies seguits: també ruixeu el terra al Grans: 50 g/l voltant de la planta. Ceba Purí en fermentació (7 dies) 10% Malalties fúngiques. Polvoritzeu tres dies seguits. També ruixeu el terra al voltant de la planta. Bulbs: 100 g/l 5% Repel·leix la mosca de la pastanaga (polvoritzeu preventivament les plantes en procés de creixement). Camamilla Infusió 10% Per reforçar les plantes contra les malalties. Flors seques: 50 g/l Polvoritzeu preventivament durant l’etapa de creixement cada 15 dies. Caputxina Infusió 5% Repel·lent dels pugons i la mosca blanca. Planta fresca: 100 g/l Donzell Purí fermentat 20% Repel·lent de pugons, erugues, formigues i altres insectes. Polvoritzeu sobre les plantes Planta fresca: 150 g/l afectades. Planta seca: 15 g/l Decocció 20% Repel·leix la mosca de la col. Polvoritzeu preventivament. Infusió 20% Contra els àcars i el rovell (malaltia fúngica). Contra els llimacs i els cargols (ruixeu el terra). 72
  • 71. 8. La salut de l’hortPLANTA/DOSI MÈTODE DE PREPARACIÓ DILUCIÓ APLICACIONSOrtiga Purí fermentat 5% Per reforçar les plantes contra plagues.Planta fresca: 100 g/l Polvoritzeu plantes i sòl. Purí en fermentació (4 dies) + 2% Contra la clorosi dels fruiters. Polvoritzeu durant la brotada. decocció de cua de cavall (0,5 l de concentrat per litre de con- Contra pugons i àcars (aranya roja). centrat d’ortiga) Maceració 24 h Sense Contra els pugons. diluirRuda Maceració 15 dies 20% Contra els pugons.Fulles fresques: 15 g/lSaüc Decocció Sense Contra els pugons. diluirFlors: 50 g/lTomaquera Purí 12 dies Sense Prevenció contra l’arna de la ceba i el porro i els saltironets de les crucíferes. diluirBrots de la poda. Tintura. Deixeu macerar 8 dies. 3% Contra la mosca del porro i contra els pugons.Purí: 50 g/l Premseu i filtreuTintura: 500 g/l d’alcoholTabac Decocció amb 8 g/l de sabó 25% Contra els pugons, els minadors i la mosca blanca.60 g/lTramús Tritureu les llavors i emulsioneu- Impedeix que les formigues pugin pels troncs. les amb oli. Impregneu-ne draps i lligueu-los al voltant dels troncs. 73
  • 72. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA> Tractaments amb productes no vegetals PRODUCTE MÈTODE DE PREPARACIÓ APLICACIONS Sabó de potassa Dissoleu 20 g /l de sabó en pasta o 50 ml/l de Contra els pugons, les cotxinilles, els trips i la sabó líquid. mosca blanca. Dissoleu 20 g (o 50 ml) de sabó en 1 l d’aigua. Contra les erugues. Polvoritzeu sobre les plan- Afegiu 50 ml d’alcohol de cremar, una cullera- tes afectades. deta de calç i una de sal.(*) És molt interessant l’acció del sabó potàssic ja que permet controlar les plagues, sobretot si s’agafen a temps. És un sabónatural fet amb olis reciclats i potassa i es pot utilitzar també per a la higiene corporal (per rentar-se les mans); la seva aplicació éstotalment inofensiva en les persones. Aquest sabó es pot trobar en algunes drogueries o es pot demanar directament a fàbrica(vegeu la llista de recursos, apartat adreces). > Altres mètodes • Contra cargols i llimacs - Recipients enterrats amb cervesa. -  Teules o totxanes que serveixin d’amagatall en les hores de sol. •  ontra les formigues C - Trampes enterrades d’aigua i mel. •  roductes comercials biològics P Existeixen en el mercat tot un seguit de productes autoritzats per al control de malalties i plagues aptes per usar-los en cultius ecològics (cal mirar específicament l’etiquetatge). 74
  • 73. 1. Introducció a l’horticultura ecològica9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratori 75
  • 74. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICASelecció i reconeixement de l’espai de l’hortEl treball a l’hort comença amb la caracterització de l’indret que hi destinarem. S’han de tenir en compte elselements següents: el sol, el sòl, el pendent, l’aigua, la vegetació existent i els animals que hi viuen o el visiten. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Sol El sol és un dels factors limitadors del •  uina és l’orientació més apropiada per situar l’hort? Q •  ealitzar un plànol del lloc i definir: el recorregut del sol al R creixement i desenvolupament de les •  n l’hemisferi sud es manté aquesta mateixa orientació? E llarg del dia (amb l’ajuda d’un gnòmon), els punts cardinals, la plantes hortícoles. Sense sol no hi ha quantitat d’hores de sol diàries... •  er què determinades espècies hortícoles se sembren durant la P hort. tardor i altres a la primavera? •  omparar aquestes mesures amb les de distintes estacions. C •  n un entorn urbà un excés d’insolació pot tenir algun efecte sobre E •  egistrar la temperatura mitjana diària (la del pronòstic me- R les plantes ? teorològic o la registrada a l’escola). •  egistrar l’ombra que projecten sobre l’hort els arbres o els edificis R propers a distintes hores del dia i al llarg de les estacions de l’any. Sòl Les hortalisses, en la seva gran majoria, •  uines característiques, a més de ser fèrtil, ha de tenir un sòl per al Q • nvestigar si el sòl on es farà l’hort és arenós, argilós, si té I requereixen sòls fèrtils. bon desenvolupament de les plantes hortícoles? pedres, si s’inunda després d’una pluja. •  er què es practica la rotació de cultius en un hort ecològic? P •  bservar si l’aigua de pluja s’hi acumula i, si cal, cap a on va. O •  bservar i registrar si el sòl està cobert per vegetació o despullat. O Pendent És la inclinació de la superfície del sòl. •  er què es té en compte el pendent en el moment de decidir P •  esurar el pendent amb l’ajuda d’un clinòmetre  M l’orientació dels bancals en zones agrícoles de pendents pronunciats? (% d’inclinació del terreny). •  uines serien les conseqüències de no considerar-lo? Q •  issenyar la distribució dels bancals a l’hort tenint en compte D la direcció del pendent. Aigua L’aigua és un altre dels factors limita- •  otes les espècies hortícoles tenen els mateixos requeriments hídrics? T •  studiar diferents procediments per transportar l’aigua fins a E dors per al creixement i desenvolupa- •  uins són els sistemes de regadiu que utilitzen els horts que pro- Q l’hort. ment de les plantes hortícoles. Sense veeixen verdures a la teva ciutat? •  studiar els requeriments d’aigua de diferents plantes. E aigua no hi ha hort. •  en altres zones del país? I •  uscar informació sobre la contaminació de les aigües superfi- B És necessari considerar la presència •  ’on obtenen l’aigua? D cials i subterrànies a causa de l’ús de pesticides i fertilitzants. d’una font d’aigua propera a l’hort. •  uin és el sistema més eficient?, i el més econòmic? Q •  ealitzar regularment mesures dels graus d’humitat de la terra R i la seva evolució. •  om podem definir la freqüència del reg ? Serà la mateixa durant tot C l’any? De quins factors dependrà ? •  om reduïm la contaminació de les aigües en un hort ecològic? C 76
  • 75. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSVegetacióSovint, l’espai destinat a l’hort està •  uè és una planta llenyosa? Q •  issenyar la distribució dels solcs tenint en compte la influèn- Drodejat plantes llenyoses (arbres i ar- •  uè és una planta herbàcia? Q cia dels arbres.bustos) i el seu sòl cobert per vegetació •  egistrar els canvis que sofreix la vegetació herbàcia al llarg R •  n què es diferencien? Eherbàcia. de les estacions de l’any. •  er què algunes espècies herbàcies són verdes en un moment de PLes característiques de la vegetació, •  eservar un petit sector de l’hort sense treballar per continuar R l’any i després s’assequen?que responen a un determinat moment les observacions durant tot l’any.del seu cicle de vida, es modifiquen al •  ’on surt el color groc, vermell o marró d’una fulla verda que D s’asseca a la tardor? •  xtreure la clorofil·la de la fulla (plantes de fulles caduques) i a Ellarg de les estacions de l’any. Alguns través d’una cromatografia identificar altres components quearbres perden les seves fulles durant la •  om han arribat les plantes herbàcies a l’hort de l’escola? C hi són presentstardor i d’altres les conserven duranttot l’any.AnimalsA l’hort, hi viuen (o és visitat per) •  om podrà influir la presència d’animals sobre el desenvolupament C • dentificar en el lloc rastres de la seva presència. Ianimals domèstics (gossos i gats), aus, normal de l’hort? •  bservar alguna característica del seu comportament: si solen Oinsectes... •  uins animals poden afavorir la collita i quins poden perjudicar-la? Q venir a menjar en aquest lloc, què mengen, etc. •  uines relacions s’estableixen entre els éssers vius de l’hort? Q •  lassificar els animals en útils o perjudicials per les plantes. C •  om podem afavorir la biodiversitat de l’hort? CClimaEl clima influeix en el creixement i des- •  uins factors climàtics podran afavorir o perjudicar les plantes de Q •  onstruir, instal·lar i utilitzar alguns instruments meteorològics: Cenvolupament de les plantes. l’hort? •  luviòmetre (volum d’aigua recollida). P •  l vent, l’excés o manca de sol i/o d’humitat...? E •  nemòmetre de cassoletes (velocitat del vent). A •  l clima influeix de la mateixa manera en l’hort de l’escola que en els E •  enell (direcció del vent). P camps d’un agricultor? •  e suggereix comprar un termòmetre de màxima i mínima S •  uines són les conseqüències dels factors climàtics sobre Q per realitzar les mesures de temperatura. l’agricultura, el consum i l’alimentació als països rics? I als països pobres? •  egistrar fenòmens meteorològics. R •  escriure les característiques del microclima on es troba el D centre i l’hort i comparar-lo amb el de la ciutat. •  ercar informació sobre els efectes del clima en l’agricultura. C 77
  • 76. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICAPreparació del sòlL’activitat d’aquesta etapa comença amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetació existent. Pos-teriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sòl. Finalment s’aporta matèriaorgànica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sòl amb una capa de material vegetal sec ofresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...). CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Gènesi del sòl. Roques i minerals Les roques i minerals que cobrien la •  om és el procés de formació d’un sòl? C •  bservar excavacions d’edificis en construcció. O capa superficial de la terra van sofrir •  uina és la influència dels factors formadors següents: les roques, el Q •  bservar l’efecte de les arrels en els murs d’edificis vells, O una sèrie de modificacions (físiques i clima, la vegetació, el relleu i l’activitat humana? clavegueres, voreres, etc. químiques) que donaren origen a un •  uè són les roques? Q •  eproduir amb guix i llavors l’efecte de l’erosió. R material no consolidat. •  uin és el seu origen? Q •  rganitzar una col·lecció de roques. O El sòl és el producte de la interacció d’aquest material amb el clima i els •  om es deuen haver format? C éssers vius, especialment la vegetació, •  ón totes iguals? S del lloc. •  anvien amb el pas del temps? C •  uins són els possibles agents que en produeixen el trencament de Q les roques ? Horitzons Al sòl, s’hi diferencien capes, més o •  ots els sòls tenen el mateix perfil? T •  ealitzar un pou o observar l’excavació d’un edifici en cons- R menys paral·leles a la superfície, amb •  uina és la raó dels diferents colors? Q trucció i identificar les capes que formen el perfil del sòl. característiques variables (textura, •  bservar i mesurar el gruix de cada horitzó. O •  om hi penetren les arrels? C color, espessor...), que reben el nom •  om han arribat els fòssils fins allà? C •  escriure els colors de les diferents capes. D d’‘horitzons’. •  bservar fins on arriben les arrels i la humitat. O •  xplorar la presència d’animals (o restes d’animals) i de E fòssils. •  nalitzar si són d’origen animal o vegetal. A 78
  • 77. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSComposició del sòlAl sòl es pot distingir: una part sòlida •  uin és el component que es troba en major proporció en una Q • nvestigar la composició del sòl de l’hort. I(constituïda per una fracció mineral mostra de sòl de l’hort? •  omparar amb diferents mostres. Ci una altra d’orgànica) i espais lliures(que poden estar ocupats per aiguao aire). La fracció mineral presentapartícules de diverses grandàries: sorra(fracció més gruixuda), llim (fraccióintermèdia) i argila (fracció més fina).Propietats físiques: textura i plasticitatTextura és la proporció de sorra, llim •  uina possibilitat té de ser modelat el sòl de l’hort? Q •  efinir la sensació al tacte (textura) que deixen les mostres Di argila que conté una determinada •  om és la seva textura i plasticitat? C humides al terra, preses a diferents profunditats.mostra de sòl. •  eterminar quina és la més i la menys suau. DPlasticitat: és la capacitat del sòl per ser •  odelar i posteriorment determinar si l’objecte manté la Mmodelat. seva forma; si, quan s’eixuga, es torna dur, es clivella o esL’argila humida és l’únic material plàs- descompon.tic en el sòl.Propietats físiques: colorLa roca mare, el contingut de matèria •  uines propietats té un sòl si és marró fosc, gris o vermell? Q •  egistrar el color del sòl de l’hort. Rorgànica i la condició del drenatge són •  uscar informació per explicar les propietats d’un sòl a partir Bpropietats del sòl que estan relaciona- del seu color.des amb el seu color.Aigua del sòl •  n un hort (A), amb un sòl predominantment sorrenc i en un altre E •  esurar la velocitat de penetració de l’aigua en les mostres MInfiltració hort (B), amb un sòl predominantment argilós, es desenvolupen de sòl en les quals va ser definida la seva composició. cultius de pastanagues. En ambdós cau una pluja torrencial. A l’hort •  ormular hipòtesis sobre els possibles motius que causen FÉs la velocitat de penetració de l’aigua A (amb sorra) se’n cullen 40 tn/ha i a l’altre (B), argilós, 5 tn/ha. Quina que les velocitats siguin diferents.en el sòl. podria ser la causa de la diferència de rendiment? •  sbrinar com influeix aquesta característica sobre la freqüèn- E •  uines són les característiques ideals que hauria de tenir un sòl Q cia de regadiu. destinat al cultiu de pastanagues? •  ercar major informació en textos sobre el tema. C •  les del destinat al cultiu de bledes? I 79
  • 78. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Erosió eòlica i hídrica L’erosió és l’acció degradant del vent i •  esprés de forts vents, en quin sòl es trobaran més evidències de la D •  issenyar una experiència per saber si s’erosiona de la D de l’aigua a la qual estan subjectes els seva acció: en un d’argilós o en un sòl amb més sorra? (Considerar mateixa manera un sòl despullat que un amb vegetació. Per sòls sense vegetació i/o amb pendents igualtat en la resta dels factors ambientals.) Per què? exemple: col·locar en una safata terra sola i, en una altra, una pronunciats. •  uè passaria en els mateixos sòls si caigués una pluja torrencial? Q porció de terra amb vegetació. Regar abundantment amb una mateixa quantitat d’aigua i a una altura similar. Descobrir •  uina funció compleix la coberta vegetal col·locada sobre el sòl de Q quina de les dues safates tindrà forats més profunds. l’hort després d’haver-lo remogut. •  omparar la quantitat i el color de l’aigua recollida en amb- C •  i el terreny té un pendent pronunciat, com es podria atenuar l’acció S dós casos. del vent i/o de l’aigua sobre el sòl? •  sbrinar què passa si es modifica l’angle d’inclinació de les E safates. •  issenyar una experiència per comprovar els efectes de D l’erosió eòlica. •  uggeriments per al model: omplir les safates amb terra so- S rrenca. Sembrar escarola o sègol. Col·locar un ventilador o un assecador de cabells de manera que la direcció del vent sigui horitzontal. Treure conclusions. Matèria orgànica del sòl La matèria orgànica del sòl està com- •  uè vol dir compostar? Q •  escriure el procés. D posta per micro i mesoorganismes, •  uins materials es poden compostar? Q •  er un control de les diferents variables. F arrels de plantes, tot material provinent •  uin és el procés que succeeix dins d’un compostador? Q •  egistrar les dades. R d’organismes morts i els seus produc- tes de transformació, descomposició i •  uins factors són determinants per completar el cicle que s’inicia Q •  epresentar-les gràficament. R resíntesi. La matèria orgànica està des- amb la matèria orgànica i finalitza amb l’adob? •  xtreure conclusions E composta per acció dels microorganis- •  om beneficia a les plantes créixer en un sòl ric en compost ? C mes i produeix, d’una banda, elements minerals i, de l’altra, humus complexos. Aquests compostos, d’estructura molt complexa i estable, es descomponen, però molt més lentament que la ma- tèria orgànica fresca. 80
  • 79. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSAnimals del sòlAl sòl hi conviuen diferents inverte- •  uin és el cicle de vida dels artròpodes?, i el dels moluscs?, i el dels Q •  efinir el lloc en què se’ls troba: capes superficials, capes més Dbrats: artròpodes, moluscs i anèl·lids. anèl·lids? profundes, sota les fulles, protegits sota una pedra. •  e què s’alimenten en cada estadi? D •  egistrar les característiques del lloc: humit/sec, protegit/ R •  i s’alimenten de material vegetal viu, se’ls haurà de combatre? S desprotegit, fosc/lluminós. •  er què i com es farà? P •  bservar si es troba sol o amb altres individus de la mateixa O espècie o amb altres espècies; si viu en aquest lloc o hi va per •  ui se n’alimenta? Q cercar aliment o per capturar una presa. •  eterminar la seva reacció immediata en el moment en què D se’l visualitza: fuig, es fa el mort, emet sons, és agressiu... •  bservar i descriure les seves característiques externes. O • dentificar-lo amb ajuda d’una clau de determinació I d’organismes del sòl. •  eproduir el seu hàbitat. R 81
  • 80. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICASEMBRA I PLANTACIÓUna vegada conclosa la preparació del sòl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses. En aquestaetapa es poden estudiar les distintes formes de reproducció, la formació de nous individus. Aquesta es potdur a terme de diferents maneres: a partir de llavors -reproducció sexual- o a partir d’òrgans vegetatius (tiges,fulles, arrels) -reproducció asexual-. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Llavors Característiques externes i estructura •  uina és la funció que compleix cada una de les parts de la llavor? Q •  grupar llavors segons diferents criteris: duresa, grandària, A interna •  om podem contribuir a conservar les varietats autòctones? C color, forma, textura... Les llavors varien de grandària, des •  erquè és important la conservació de les varietats autòctones? P •  allar llavors per la meitat, observar i registrar com són per T de gairebé invisibles fins a alguns dins. •  om pot influir la introducció de llavors transgèniques sobre la bio- C centímetres. Les parts essencials •  ormular hipòtesis sobre el creixement d’una planta. F diversitat local? I en el desenvolupament social i econòmic local? són el tegument, l’embrió i el teixit •  elacionar les diferents parts d’una llavor i el creixement R d’emmagatzematge de substàncies de d’una planta. reserva.. •  xperimentar amb tècniques de deshidratació i conservació E de llavors. •  ercar d’informació sobre conservació del patrimoni genètic. C •  rganitzar un debat sobre els transgènics (organismes modi- O ficats genèticament). Germinació És el procés pel qual l’embrió reprèn •  uina és la seqüència d’aparició de les distintes parts d’una planta? Q •  nticipar, des que se sembra, els canvis que sofreixen les A el seu creixement fins que la plàntula plantes de raves al llarg del seu cicle de creixement i desen- s’estableix. volupament (des de llavor a llavor). En les etiquetes dels envasos de llavors, •  epresentar gràficament aquesta anticipació. R hi figura la data de venciment. •  omparar aquest registre amb el realitzat amb les plantes de C raves de l’hort al llarg del cicle de creixement i desenvolupa- ment. •  er germinadors: registrar la seqüència d’aparició de les F distintes parts d’una planta i caracteritzar-les. 82
  • 81. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSCondicions requerides per a lagerminacióLes llavors requereixen determinades •  uines pràctiques agrícoles es poden realitzar tant per evitar com Q •  issenyar experiments per corroborar la influència dels Dcondicions ambientals per germinar. per controlar aquest efecte? factors ambientals en el procés de germinació: llum, aigua, •  uina influència té sobre l’emergència de les plàntules? Q substrat, temperatura... •  ls 5 dies d’haver sembrat un sobre de raves, varen emergir només A dues plàntules. Quines podrien ser les causes?USOSLes llavors poden ser utilitzades com a •  uines llavors són utilitzades com a aliment? Q •  ercar informació a envasos de diferents productes per Caliment, per a l’obtenció d’olis indus- •  per a l’obtenció d’olis industrials, comestibles i de tintures? I esbrinar si s’elaboren amb algun tipus de llavor.trials i comestibles, en la fabricació detintures, etc.DISPERSIÓEl vent, l’aigua, els animals, l’home i •  urant la primavera varen aparèixer cards i trèvols. A què es deu? D •  issenyar i construir models de fruits o llavors que suren Dl’obertura explosiva d’alguns fruits són a l’aigua, que s’adhereixin a la nostra roba o a la pell d’unels mecanismes de dispersió de fruits i animal, que siguin transportades pel vent, que siguin disper-llavors. sades per l’explosió d’un fruit, que siguin menjades per un animal i després excretades...REPRODUCCIÓ ASEXUAL •  om es reprodueixen les maduixes, l’all, la patata i les carxofes? C •  ol·locar en aigua diferents tiges, arrels, fulles, etc. i observar C •  es plantes que envolten l’hort es poden també reproduir de forma L els seus canvis. asexual ? •  er un petit viver utilitzant diferents tècniques de reproduc- F ció asexual (divisió de mata, esqueixos, rizomes,...) 83
  • 82. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICACREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIUDesprés de treballar intensament en la preparació del sòl i en la sembra, comença una llarga etapa en la qualles activitats a realitzar són: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar... Durant el cicle de creixement idesenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfològics i fisiològics. En aquesta etapa, es poden estudiarels diferents requeriments de les plantes, alguns processos -fotosíntesi-, la seqüència del cicle vital, les carac-terístiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Aigua Les plantes requereixen aigua. •  i un cultiu d’enciams creix en un sòl predominantment S •  ortar algunes males herbes i hortalisses de l’hort. Com- P L’aigua hi circula pel xilema -teixit de conducció-, de sorra i un altre cultiu idèntic ho fa en un sòl molt parar la densitat, la profunditat i l’extensió de les arrels s’evapora pels espais intercel·lulars de la fulla i es difon predominantment argilós, quin dels dos s’ha de regar d’unes i altres. Treure conclusions. com a vapor d’aigua, a l’atmosfera, a través dels esto- amb més freqüència? • nventar una planta que pugui extreure aigua a 50 cm I mes. •  què pot ser degut que aquesta freqüència sigui dife- A de la superfície del sòl, una altra que pugui viure en un La quantitat d’aigua que flueix depèn de la seva dis- rent a l’hivern i a l’estiu? desert, una altra que pugui viure en un lloc on faci molta ponibilitat en el sòl, de les característiques de la planta •  uines són les barreres que tenen les plantes per Q calor i plogui poc. (desenvolupament radicular, presència d’espines, teixits evitar la transferència de vapor d’aigua de la fulla a •  er créixer diferents tipus de plantes en recipients que F amb capacitat per acumular-ne, cutícules gruixudes, l’atmosfera? tinguin una cara transparent que permeti veure el des- etc.) i de les condicions atmosfèriques (temperatura, •  e tota l’aigua que absorbeix una planta quin % D envolupament de les arrels. velocitat del vent, concentració del vapor d’aigua, entre s’allibera a través de la fulla i quin % s’utilitza en els d’altres). processos metabòlics? Les plantes utilitzen l’aigua per poder realitzar tots els seus processos metabòlics. Així, per completar l’aportació d’aigua realitzada per les pluges i mantenir el sòl amb un nivell d’humitat adequat, es rega. 84
  • 83. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSNutrientsLes arrels de la planta absorbeixen aigua i substàncies •  er què no és recomanable realitzar el mateix cultiu P •  abricar compost a petita escala. Fminerals dissoltes. Aquestes substàncies minerals prove- en el mateix lloc, de manera consecutiva (per exemple, •  iscutir què succeiria en un ecosistema si no existissin Dnen fonamentalment de la descomposició de la matèria “enciam sobre enciam”)? els descomponedorsorgànica, per acció dels microorganismes. Només una •  om és el procés de descomposició de la matèria orgà- Cpetita part de la fracció mineral del sòl és aprofitada. nica?Un error freqüent és considerar que les plantes poden •  e quines maneres diferents es pot fertilitzar un sòl? Dprendre per elles mateixes les substàncies orgàni-ques del sòl. Només els microorganismes són capaços •  uins són els avantatges i els inconvenients dels dife- Qd’utilitzar la matèria orgànica com a font de matèria i rents mètodes?energia. A més, perquè els nutrients siguin profitososper als vegetals han de presentar-se en forma iònica: elnitrogen com a nitrat i amoni; el fòsfor com a fosfat; etc.Aquests elements minerals absorbits per la planta sónutilitzats en diferents processos: el nitrogen en la sínteside proteïnes; el fòsfor en la transmissió de l’energia; elpotassi en la regulació de la fotosíntesis, entre altres.Les verdures que es cultiven a l’hort tenen diferentsrequeriments nutritius. Algunes són més exigents, coml’espinac, l’enciam i la pastanaga, i altres menys, com elspèsols.En els horts, una manera habitual de fertilitzar el sòl ésagregant-hi compost. La seva fabricació consisteix a sot-metre residus orgànics a un procés de descomposició. 85
  • 84. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Fotosíntesi El procés fotosintètic és un concepte teòric i complex que •  om influeixen en el creixement i el desenvolupament C •  embrar un bancal d’enciams que rebi 6 hores de sol, S no es pot aprendre mitjançant l’observació empírica. d’una planta la llum i la temperatura? i un altre que en rebi només 1 hora diària. Comparar la Tenint un hort a l’escola, suggerim prestar atenció a la • Per què es cobreix el sòl per al control de males herbes? grandària de les plantes en el moment de collir. influència del sol, l’aigua, els nutrients i la temperatura •  uins serien els inconvenients de no descobrir el bancal Q •  tilitzant els registres estacionals de la quantitat d’hores U sobre el creixement i desenvolupament de les plantes. sembrat? de sol diàries i la temperatura mitjana diària, comparar: Les parts verdes dels vegetals transformen l’energia •  l ritme de creixement de les fulles d’enciam d’un cultiu E solar en energia química en incorporar a les substàn- sembrat al maig i l’altre a l’octubre. cies que ja són dins de la planta el diòxid de carboni •  l temps fins a la collita d’un cultiu de raves sembrat en E que prenen de l’atmosfera. Sintetitzen així hidrats de les mateixes dates. carboni simples, i a partir d’aquests produeixen la resta •  reure conclusions. T de molècules orgàniques complexes. Aquest procés està regulat tant per factors externs com interns: temperatu- •  eterminar quant pesa una planta d’enciam al cap de D ra, intensitat de la llum, disponibilitat d’aigua i nutrients, dos mesos d’haver estat sembrada, i en el moment de la distribució de les fulles, quantitat de pigments fotosintè- collita. tics, entre altres. Les molècules orgàniques complexes es distribueixen entre els òrgans de la planta (fulles, tiges, arrels, flors i fruits) segons l’espècie, l’etapa de creixement, el desen- volupament en què es troben i les condicions ambien- tals. Una pràctica de l’agricultura orgànica consisteix a cobrir amb una capa de material vegetal la superfície del sòl després de sembrar. Una vegada emergides les plàntu- les, es descobreixen. Seqüència flor - fruit - llavor A la flor es produeix la fecundació dels òvuls pels grans • Quina part de la planta ens mengem? •  ealitzar una visita al mercat o portar una àmplia varie- R de pol·len. Els òvuls fecundats maduren i es transformen tat de vegetals. en llavors. A la vegada, l’ovari madur, que conté els òvuls •  bservar, descriure, classificar. O fecundats, donarà origen al fruit (angiospermes). •  econèixer si el que mengem és un fruit, una flor, llavors, R fulles... 86
  • 85. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATSCARACTERÍSTIQUES DE LA COMUNITATPer comprendre com és i com funciona la comunitat biò- •  uines característiques de les plantes hortícoles s’han Q •  egistrar la forma de les primeres fulles i de les fulles Rtica de l’hort cal reconèixer-la, delimitar-la i descriure-la. de reconèixer per eliminar les males herbes? vertaderes de les verdures de l’hort. •  uins són els passos que cal seguir per conèixer si impli- Q •  efinir la composició vegetal de l’hort (incloure plantes DComposició ca algun risc en el creixement i desenvolupament dels hortícoles i males herbes).Per definir-la és necessari conèixer les espècies vegetals vegetals la presència de larves, pupes, ous, etc.? • dentificar la presència de larves i pupes. Icultivades i espontànies i/o les espècies animals que hipodem observar. Respon a la pregunta què hi ha? •  sbrinar de què s’alimenten. EÉs indispensable identificar-les en diferents èpoques del’any, ja que les comunitats presenten aspectes esta-cionals diferents: estat de llavor, vegetatiu, floració; ous,pupes, larves d’insectes, individus adults, etc.EstratificacióFa referència a la distribució en sentit vertical dels indivi- •  uins i quants són els estrats que es poden identificar a Q •  squematitzar els estrats aeris de l’hort a la primavera. Edus d’una comunitat, tant aèria com soterrània. l’hort? •  squematitzar els estrats soterranis de l’hort. EAbundància •  ’abundància de males herbes perjudicarà les plantes L •  n una superfície aproximada de 50 x 50 cm, determinar EFa referència al nombre d’individus d’una població en hortícoles? l’abundància de verdures i de males herbes.un lloc determinat. •  erà necessari combatre-les? S •  stablir el percentatge d’unes i d’altres. EALGUNES RELACIONS ENTRE INDIVIDUS D’UNA O MÉS ESPÈCIESCompetènciaEl creixement i el desenvolupament de les plantes de l’hort •  uines són les característiques morfològiques de les Q •  omparar el creixement de les plantes d’un bancal Cpot disminuir en competir entre elles per recursos escassos. plantes d’espinacs que exigeixen un control rigorós de d’espinacs esclarissats (on la distància entre plantes ésEls factors pels quals competeixen són l’aigua, els nutrients, les males herbes per obtenir un rendiment adequat? de 25 cm) i un altre sense esclarissar.la llum, els agents pol·linitzadors, l’espai, entre altres. •  erquè en un hort ecològic es practica l’associació de P •  ustificar. JAixí, per exemple, quan sembrem raves de manera molt cultius i quina relació té amb la competència?densa, alguns no arriben a formar-se; les fulles dels encia-ms que creixen molt juntes són petites i groguenques...Una pràctica comuna en l’horticultora és eliminar lesplantes en excés. 87
  • 86. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Simbiosi És una relació en què dues espècies es veuen afavorides • En quins altres individus es produeixen relacions sim- •  etectar en les plantes de pèsols de l’hort com es mani- D com a resultat de la seva coexistència. Per exemple, les biòtiques? festa la relació pèsol-Rhizobium. plantes de pèsols solen relacionar-se amb un microorga- • nvestigar altres casos de relacions simbiòtiques. I nisme del sòl (Rhizobium). Aquest bacteri habita en l’arrel dels pèsols. En aquesta relació, els pèsols subministren hidrats de carboni als bacteris i aquests proveeixen la planta de les substàncies nitrogenades. Així, els pèsols poden competir més favorablement amb les males herbes, ja que, en tenir un subministrament extra de nitrogen, podran tenir un major ritme de creixement. Parasitisme És la relació que s’estableix quan un individu d’una espè- • Quines són les relacions de parasitisme que poden •  etectar la presència de paràsits en les plantes de l’hort. D cie viu tota la seva vida o gran part d’aquesta a costa o donar-se en un hort? • nvestigar altres casos de parasitisme. I alimentant-se d’un individu d’una altra espècie, causant-li •  om se’ls pot identificar? C danys, però sense que necessàriament el mati. Depredació És la relació que s’estableix quan un individu d’una • Quins són els avantatges i els inconvenients d’un •  etectar la presència de depredadors. D espècie mata i/o devora individus d’altres espècies , mètode de control biològic i d’un altre de químic, per •  squematitzar la cadena alimentària de l’hort el mes de E de manera total o parcial. Els depredadors que causen controlar les plagues de l’hort? juny i comparar-la amb la del mes de novembre. majors danys a les plantes de l’hort són les formigues i els llimacs; també el visiten depredadors benèfics com la marieta, la xinxa i d’altres que s’alimenten d’animals que són perjudicials per als cultius.Les etapes necessàries per al funcionament del “sistema ecològic hort” són: 1) recepció d’energia i matèria; 2)producció de matèria orgànica pels productors; 3) consum d’aquesta matèria pels consumidors i la seva pos-terior elaboració; 4) descomposició de la matèria orgànica en els seus components inorgànics, i 5) transfor-mació d’aquests en formes aprofitables per a la nutrició dels productors. Però quina és la recepció d’energia imatèria necessàries perquè el “sistema hort” funcioni?L’ENERGIA SOLAR, L’ESFORÇ CORPORAL, ELS ADOBS, LES LLAVORS, L’AIGUA, ELS PESTICIDES ORGÀNICS… 88
  • 87. 9. Suggeriments per integrar l’hort a l’aula i al laboratoriCOLLITA I ELABORACIÓ DE PRODUCTESDesprés de molts mesos de feina intensa, arriba el moment de la collita i de les possibles transformacions delsproductes. CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Collita •  n quin moment del cicle de creixement i desenvolupa- E • nvestigar en textos els motius de les diverses estratè- I La collita consisteix a recol·lectar els fruits o altres parts ment es fa la collita de les diverses plantes de l’hort? gies de collita. d’una planta, quan tenen una maduresa o desenvolupa- •  er què es cullen en diferents moments? P •  omparar la longitud del cicle fins al moment de collita C ment apropiats per ser consumits. •  om agruparíem les plantes que es consumeixen se- C dels diferents vegetals. Hi ha diferents mètodes de collita. Per exemple, quan es gons aquests mètodes de collita? •  enir en compte aquestes dades en la planificació del T cullen raves s’arrenca la planta sencera; en els pèsols, es calendari anual de collita. cullen només els fruits madurs, i, en el cas del julivert, es tallen les fulles. Comercialització És el circuit que recorren els productes, des del produc- •  ’on vénen i on es comercialitzen els productes que D •  sbrinar el procés de comercialització a la vostra ciutat. E tor fins que arriba al consumidor final. consumim? • ndicar les zones productores de verdures i hortalisses. I En el procés de comercialització dels productes de •  uins són els avantatges (econòmics, socials, ambientals, Q • nvestigar i representar en un gràfic les variacions esta- I l’hort, hi poden intervenir diferents agents. sobre la salut…) de consumir productes locals i ecolò- cionals en el preu del tomàquet o d’altres productes (es gics? poden obtenir aquestes dades a les botigues del barri). •  om es poden reconèixer els productes cultivats de C •  ensar tres raons per les quals es produeixen aquestes P forma ecològica? variacions estacionals. •  uina diferència hi ha entre l’agricultura ecològica i la Q •  omparar els preus dels productes que vénen d’horts C integrada ? ecològics i d’altres que utilitzen tècniques convencio- nals. Justificar les causes. •  ntrevistar productors d’horts que utilitzen tècniques E diverses i analitzar els seus arguments. 89
  • 88. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA CONTINGUTS PROBLEMES ACTIVITATS Industrialització Per preservar els aliments s’utilitzen distintes tècniques •  uins processos industrials es realitzen per transformar i Q •  laborar tomàquets en conserva. E de transformació i d’emmagatzematge. conservar els productes de l’hort? • nvestigar diferents tècniques de conservació. I Existeix una reglamentació que obliga a incorporar •  n quins envasos se’ls pot comercialitzar? E •  ealitzar conserves utilitzant sal, vinagre... R en els envasos tota una sèrie d’informació relativa al •  uina informació ofereixen els diferents envasos de Q •  nalitzar la informació que donen els diferents envasos. A producte (ingredients, informació nutricional, data de productes elaborats? caducitat, procés d’elaboració...) i al fabricant • nvestigar l’impacte ambiental que provoca la fabricació I •  uins materials s’utilitzen per emmagatzemar els pro- Q i utilització d’envasos de cartró, tela, metall, fusta, plàstic, El transport moltes vegades també forma part d’aquest ductes? bric... procés, amb el conseqüent consum energètic que això •  uins avantatges i inconvenients presenten des d’una Q • nvestigar l’impacte ambiental que representa tenir al I representa. perspectiva sostenible? mercat durant tot l’any tots els productes hortícoles Consum La disponibilitat de productes que provenen dels horts •  er què és important incorporar verdures a la dieta P •  uinar verdures utilitzant receptes de diferents cultures. C és àmplia i variada, però no tots es consumeixen en diària? •  laborar un calendari de collites. E la mateixa quantitat. L’anomenada cuina mediterrània •  er què és important incorporar productes variats de P •  laborar receptes de cada estació segons els productes E incorpora molts productes hortícoles. l’horta en la dieta? de la temporada. •  uin és l’origen dels productes hortícoles que es consu- Q meixen a Europa? 90
  • 89. 1. Introducció a l’horticultura ecològica10. Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès 91
  • 90. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICARECURSOS: BIBLIOGRAFIA, WEBS Jardineria i coneixement de la vegetació mediterràniaI ADRECES D’INTERÈS •  UTORS DIVERSOS (1996). Un mar de boscos. Programa educatiu A internacional sobre els boscos mediterranis. Madrid: WWF/Adena.Bibliografia • CAPDEVILA, R.; BALLART, E. Juguemos con las plantas. Barcelona: Destino,  c1994 [???] . 43 p.Horticultura • DEL CARMEN, LM. La recerca al sòl. Barcelona: Teide, 1984. •  UENO, M. El huerto familiar ecológico: la gran guía práctica del cultivo B natural. Barcelona: RBA, 1999. 415 p. • PALMINTERI, F. Cómo proyectar y realizar un jardín. Barcelona: De Vecchi,  1998. 95 p. •  UENO, M.; ARNAU, J. Agenda del huerto y el jardín ecológicos. Barcelona: B RBA Integral, 2003. 95 p. • WILKES, A. El meu primer llibre de jardineria. Barcelona: Molino, 1992. 48 p. •  ABALLERO DE SEGOVIA, G. El huerto ecológico fácil. Palma de Mallorca, C 2002. Per adquirir el llibre: www.culturadecamp.net. Webs d’interès •  EIDA. Eskola baratzea = Huerto escolar. Comunidad Autónoma del C Horticultura i compostatge País Vasco. Departamento de Ordenación del Territorio, Vivienda y Medio ambiente., 1998. 68 p. - www.agrariamanresa.org: web de l’Associació d’Amics de l’Escola Agrària  de Manresa que està especialitzada en agricultura ecològica. Hi ha molta • “Es Corralet”: una aplicació didàctica d’horticultura ecològica. Palma de  informació i també, una xarxa d’intercanvi de llavors ecològiques. Mallorca: els autors, 2002. 288 p. -  ssociació Vida Sana. Clot, 39. Tel.: 93 245 06 61. Organitzen cursos a A •  . L. KREUTER. Jardín y huerto biológicos. Mundi Prensa (1994). M distància i postgraus d’agricultura biològica. La seva web és molt interessant •  ASSANÉS, R.; MIRALLES, J. “Conreem l’escola”. Perspectiva ambiental. 1999, M (www.vidasana.org ), disposa de la secció “Secretos del Hortelano” en què es núm. 15, p. 19-24. troben molts consells pràctics. També hi ha bibliografia que es pot sol·licitar per Internet. •  OMERO, J.; MIRALLES, J. Permacultura. Perspectiva ambiental. 2001, núm. R 21. Barcelona: Associació de Mestres Rosa Sensat, Fundació Terra, 1995-. - www.ccpae.org: web del consell català de la producció agrària ecològica. [Suplement de la revista Perspectiva Escolar]. -  ww.compostadores.com web d’una empresa de Castelldefels dedicada w •  OMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. Fundació R exclusivament al compostatge. Són a l’av. de la Pineda, núm. 40, de Terra (2002). T. 936 011 636. Castelldefels. Telèfon 93-6650160. Hi podeu trobar informació sobre el procés i tenen una gran varietat de compostadors a bon preu. • La fertilidad de la tierra (revista trimestral d’agricultura biològica). Tel.: 948 70  37 02. - www.culturadecamp.net: web dedicada al mètode de les parades en crestall. 92
  • 91. 1. Recursos: bibliografia, webs i adreces d’interès-  ww.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la col·lecció sencera de tots w Herbaris virtuals fets per escoles: els quaderns d’educació ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF (els números 15, dedicat a l’agricultura, i el 21, dedicat a la permacultura, parlen - www.fundaciocollserola.es/herbari: herbari virtual creat pels alumnes de les  de l’agricultura ecològica). També hi ha un apartat de publicacions i se’n pot escoles d’aquesta fundació. descarregar el llibre El rebost de la ciutat. -  ww.xtec.es/ceiplarouredasabadell: aquesta escola de Sabadell ha realitzat un w-  ww.gencat.net/darp: web del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca. w herbari amb els arbres i les plantes del pati del centre. Té un apartat dedicat a la producció agrària ecològica. -  ww.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola: web amb herbari virtual creat per w-  ww.horturba.com: web per conèixer el sistema de taules de cultiu amb reg w aquesta escola. També ens permet accedir a altres herbaris virtuals. incorporat i amb informació general sobre els cultius [conreus].-  ww.infoagro.com: web específicament agrícola de caràcter més tècnic per w Adreces d’interès trobar informacions més específiques sobre tot tipus de cultiu. -  AUHAUS. Pg. de la Zona Franca, 99-105. Tel. 93 223 19 23. Tenen molta B-  ww.productosflower.com: empresa dedicada als productes fitosanitaris w varietat d’eines i complements, compostadors i dipòsits per acumular aigua. que ha desenvolupat una gamma de productes biològics autoritzats per la No és gaire adequat si hi voleu comprar terra. reglamentació de la Unió Europea. -  ordas Plantes i Flors. Av. del Metro s/n (al costat de la parada de metro B-  ww.terra.org: web dedicada a temes d’ecologia que té una ecobotiga on es w Sta. Eulàlia, L1), Hospitalet de Llobregat. Tel.: 93 331 43 92. Tenen planter poden adquirir, entre d’altres coses, compostadors a bon preu. d’hortalisses i tota mena de material. -  urés, SA. Sant Boi de Llobregat. Tel.: 93 640 16 08. Empresa especialitzada en BJardineria i coneixement de la vegetació mediterrània terres i adobs naturals. Per a grans quantitats.- www.bcn.es/parcsijardins: web de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de  -  a l’Agustí. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tel.: 93 266 07 57. Tenen planter C Barcelona. i llavors d’hortalisses i tota mena de material de jardineria (adobs, terra, testos...). Informen sobre temporades de sembra i plantació. Té l’avantatge de-  ww.elsafareig.org: web creada per uns mestres que recull [aplega] temes de w tenir un petit aparcament per al cotxe. jardineria i coneixement de la natura. Té un recull d’experiències d’escoles. -  ereals i pinsos Martí. Major, 102. Molins de Rei. Tel.: 93 668 20 29. S’hi pot C-  ww.infojardin.com: web amb informació completa sobre jardineria i amb un w comprar palla per cobrir la terra (mulching). apartat d’horticultura (no és específica de cultiu ecològic). -  scola Viver Municipal Castell de Sant Foix. Aquest centre educatiu està E dedicat a la jardineria, participa en l’Agenda 21 Escolar i té un viver de plantes que es venen a molt bon preu. Per demanar pressupost a l’Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix, contacteu amb Nicolau García (responsable d’obra externa) o bé amb Cristina Broquetas (coordinadora pedagògica). 93
  • 92. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA Tel.: 93 570 70 02, fax: 93 593 42 08. Adreça: camí Can Girona s/n, Santa Maria -  ayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Tel.: 93 317 39 92. Casa especialitzada en M de Martorelles. Web: www.bcn.es/castellsantfoix (hi ha un plànol de situació). instal·lacions de reg i cultius ecològics. Hi trobareu les eines necessàries, adobs naturals, productes fitosanitaris biològics, taules de cultiu i llavors ecològiques. -  ivernacle, Centre de Jardineria. Melcior de Palau 32-36, 08028 BCN. Tel.: 93 H Podeu obtenir descomptes per ser escoles. 491 21 78. info@hivernacle.net, www.hivernacle.net. Tenen plantes de tot tipus (aromàtiques també); realitzen projectes. -  ADNACO, SAT. Serra Barona, s/n. Sentmenat (Barcelona). Tel.: 93 715 22 72. S Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats. -  orticultor Isart. Ctra. de Vallvidrera, s/n. Sant Just Desvern. Tel.: 93 371 83 64. H És un bon lloc per comprar-hi plantes per al jardí: bon assortiment de planta - Suministros ILAGA. Passeig de Sant Joan, 12. Barcelona. Tel.: 93.232.74.11.  mediterrània i arbres fruiters. Tenen tota mena de material i equipament de jardineria, també compostadors, així com una gran varietat de llavors. Tenen una àmplia gamma d’eines, terres i -  anda flors. República Argentina, 91-93. Tel. 93 291 81 50. Tenen força varietat K contenidors. Si factureu com a escola, us fan descompte. de terres i contenidors. -  a Industrial Jabonera. Tortosa. Tel.: 977 44 02 28. Fabriquen sabó potàssic L per fer tractaments fitosanitaris. Els podeu fer comandes, que serveixen a domicili: surt molt econòmic i a més pot servir com a sabó natural per rentar-se. -  EROY MERLIN. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen bon assortiment L d’eines, tanques de vímet, terres, compost i altres complements. www. leroymerlin.es Centre Comercial Sant Boi Parc Comercial Montigalà Av. de la Marina, 17 Av. de la Comunitat Europea s/n. 08830 Sant Boi 08917 Badalona Tel.: 936 548 830 Tel.: 933 412 000 94
  • 93. 1. Introducció a l’horticultura ecològica11. Annex 95
  • 94. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICA> Arbustos mediterranis o adaptats. Característiques bàsiques. NOM POPULAR NOM CIENTÍFIC TIPUS FLORACIÓ PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUM Sol ombra Callistemon rigidus ap E • •Lilà Syringa vulgaris ac E • • Escallonia sp. ap E • •Llorer Laurus nobilis a/A p P • • • Buddeleja davidii ac E-T • •Tamariu Tamarix sp. a/A c P-E • • •Saüc Sambucus nigra a/A c P • • • • Pyracantha sp ap E • • Forsythia sp. ac H • • •Xeringuilla Philadelphus coronarius ac H-P • •Corona de núvia Spiraea sp. ac E • •Aladern Rhamnus alaternus a/A p E* • • • •Coralet Berberis sp. ap P • • • •Maria Luïsa Lippia citriodora ac E • • • Cotoneaster sp. ap E • • • •Boix Buxus sempervirens ap P* • • •Cubana Aucuba japonica ap P* • • Portulacaria afra ap E* • • • Prunus laurocerasus a/A p P • • •Estepa Cistus sp. ap E • •Sàlvia Salvia officinalis ap E • • Lantana sp. ap P-E • •Espígol Lavandula sp. ap P • •Espernellac Santolina chaecyparissus ap E • • 96
  • 95. 1. AnnexNOM POPULAR NOM CIENTÍFIC TIPUS FLORACIÓ PORT PETIT PORT MITJÀ PORT GRAN REQUERIMENT DE LLUM Sol ombra Euryops sp. ap E-T • • •Donzell Artemisia arborescens ap E-T • •Galzeran Ruscus aculeatus Ruscus hipoglossum ap P* • •Ruda Ruta graveolens ap E • • •Bruc Erica sp. ap P • •Marfull Viburnum tinus ap T-H-P • • •Murta Myrtus communis ap P • •Llentiscle Pistacea lentiscus ap P* • • Euonymus sp. ap P* • • Fatsia japonica ap T* • •Coronil.la Coronilla valentina ssp. glauca ap P • •Gessami groc Jasminum mesnyi ap enredadera P • •Gessamí Jasminum officinale al sp/c voluble E-T • • •Buguenvil.lea Bougainvillea sp. al sp/c enredadera E • •Vinya verge Parthenocissus quinque- folia ac amb circells P* • • •Gessamí blau Plumbago auriculata al p enredadera E-T-H • •Lligabosc Lonicera implexa lp voluble E-T • • • Campsis sp. ac enfiladissa E-T • • Hibiscus rosa-sinensis ap E • • • Hibiscus syriacus ac E-T • • • Medicago arborea ap H-P • •a = arbust A = arbre p = fulla perenne s/p = semiperenne c = fulla caduca l = lianaFloració: E (estiu), T (tardor), H (hivern), P (primavera)(*) la floració passa més o menys desapercebuda (no destaca per la seva floració) 97
  • 96. L’HORT ESCOLAR • GUIA PRÀCTICA D’HORTICULTURA ECOLÒGICANOM POPULAR NOM CIENTÍFIC FORMA DE REPRODUCCIÓ Esqueixos semilleny. a l’estiu Esqueixos tendres a l’estiu Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a l’hivern Llavor Callistemon rigidus •Lilà Syringa vulgaris • Escallonia sp. •Llorer Laurus nobilis • Buddeleja davidii • •Tamariu Tamarix africana • •Saüc Sambucus nigra • Pyracantha sp • Forsythia sp. • • •Xeringuilla Philadelphus coronarius • • Spiraea sp. • •Aladern Rhamnus alaternus • •Coralet Berberis sp. •Maria Luïsa Lippia citriodora • • Cotoneaster sp. •Boix Buxus sempervirens •Cubana Aucuba japonica • Portulacaria afra • Prunus laurocerasus •Estepa Cistus sp. • •Sàlvia Salvia officinalis • Lantana sp. •Espígol Lavandula sp. •Espernellac Santolina chaecyparissus • Euryops sp. •Donzell Artemisia arborescens • •Galzeran Ruscus aculeatus Divisió •Ruda Ruta graveolens • •Bruc Erica sp. •Marfull Viburnum tinus •Galzeran Ruscus aculeatus Divisió •Ruda Ruta graveolens • •Bruc Erica sp. •Marfull Viburnum tinus • 98
  • 97. 1. AnnexNOM POPULAR NOM CIENTÍFIC FORMA DE REPRODUCCIÓ Esqueixos semillenyosos Esqueixos llenyosos Esqueixos llenyosos Tipus de fulla Esqueixos tendres a l’estiu Llavor a l’estiu a la tardor a l’hivernMurta Myrtus communis P •Llentiscle Pistacea lentiscus P • • Euonymus sp. P • Fatsia japonica P • Coronilla valentina ssp.Coronil.la glauca P •Gessami groc Jasminum mesnyi P •Gessamí Jasminum officinale Sp/c •Buguenvil.lea Bougainvillea sp. Sp/c •Vinya verge Parthenocissus C • • quinquefoliaGessamí blau Plumbago auriculata P •Lligabosc Lonicera implexa P • • Campsis sp. C • • Hibiscus rosa-sinensis P • • Hibiscus syriacus C • • 99
  • 98. ISBN 84-7609-497-39 788476 094976