The Catalan Way - Com Ens Veu El Món
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

The Catalan Way - Com Ens Veu El Món

on

  • 562 views

Font: Ara.

Font: Ara.

Data: 14.09.13.

Statistics

Views

Total Views
562
Views on SlideShare
366
Embed Views
196

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 196

http://www.scoop.it 193
https://twitter.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

The Catalan Way - Com Ens Veu El Món The Catalan Way - Com Ens Veu El Món Document Transcript

  • DISSABTE 14 DE SETEMBRE DEL 2013 Selecció d’articles sobre la Diada de la premsa internacional més influent COM ENS VEU EL MÓN THE CATALAN WAY PEREVIRGILI .
  • 02 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara La mirada del mónLa Via Catalana s’ha fet sentir arreu. La premsa internacional ha posat de nou Catalunya sota els focus. Els articles es mouen entre la fascinació i l’escepticisme pel futur de la reivindicació independentista C entenarsdemilersdepersonesvanfer onejarbanderesiesvandonarlesmans dimecresaCatalunya,unamostradela voluntatpopularqueelspolíticscatalanses- perenquefacirevifarlasevaapostaperlase- paraciódelaregiómésfortad’Espanya. Lacadenahumanaesvafereldiaenquèels setmilionsimigdecatalanscelebrenlaseva diadanacional.L’anypassatcentenarsdemi- lersdepersonesesvanreunirelmateixdiaa Barcelona,alnord-estdelterritoriespanyol, en el que va convertir-se en l’esdeveniment independentistamésimportantdelahistòria fins avui. [...] La voluntat sobiranista de Ca- talunyasegueixsentunadelesprincipalspre- ocupacionsdel’executiudeMadrid.[...] Dimecrespassat,davantd’ungrupdecor- responsalsestrangers,Masvareconèixerque “hihaunfullderutacatalà,perfectamentde- limitat,ques’estàseguintpasperpas”,endi- reccióalacreaciód’unestatpropi.Aquestfull deruta“passaperlesurnes”,vaafegir. Lamanifestaciódel’anypassatvacatapul- tarMasalprimerpladelpanoramapolítices- panyol.Aquellamanifestacióesvaorganitzar per mostrar el sentiment d’insatisfacció i la voluntatsobiranistadesprésqueRajoyesne- guésanegociarunnouconcerteconòmicper a Catalunya. Els membres del govern català (elsquals,enlesconversesdeldiaadia,par- len d’Espanya com si fos un país a part) es- tandeciditsaferrealitatlessevesaspiracions independentistes. El revés patit per Mas al novembre, quan els votants el van castigar per haver desviat l’atenció de les polítiques d’austeritat adop- tades pel govern català i per la greu situació econòmicaqueafectaelpaís,lihaconceditun balód’oxigeninesperat.Aixòtambél’haobli- gatacentrar-seenl’enrevessadapolíticaca- talana i a formar coalició amb altres partits políticsquecomparteixenelsseusanhelsse- paratistesperònol’agendaeconòmica. Mas i els seus socis de coalició parlamen- tàrias’hancompromèsacelebrarunreferèn- duml’anyqueve,perònoéstanevidentsipo- dranfer-ho,nitampocquina forma prendrà laconsulta. Molts dels participants a la cadena de di- mecres,algunsamblabanderagrogaiverme- lla de Catalunya, es mostraven convençuts que tard o d’hora els seus polítics organitza- ranunreferèndumsobrelaindependènciade laregió. “La primera vegada que voti, vull que si- guiperlaindependència”,declaravaJuditBu- xeda, que acaba de fer-ne 18, l’edat mínima pervotaraEspanya.“Elscatalansvolemgo- vernaridecidircompromourelanostrahis- tòria,llenguaiculturasensequeEspanyaens diguicomhemdefer-ho”,vaassegurar. Mashadeixatlaportaobertadecaraafu- tures negociacions amb Madrid, malgrat la negativa de Rajoy a cedir en cap aspecte. Després de trobar-se aquest mes de setem- bre amb Rajoy a Madrid (en el que se supo- sava que havia de ser una reunió secreta), Mas va insinuar que es podrien organitzar unes eleccions autonòmiques catalanes que,comamolttard,secelebrarienafinals del2016,enllocdecomplirladatalímitdel 2014 per al referèndum, a què s’havia com- promèsambelsseussocisdecoalicióproin- dependentistes. Adornadaambidealsdegranvolada,ladis- putaentreelsgovernsdeMadridiCatalunya secentraenunaqüestiómoltmésmundana: sis’hauriadereduironolapartdelpressupost estatal destinada a Catalunya, una part gens menyspreable per a una economia general- mentacabaladacoméslacatalana. Alhora,lamalagestiódelgoverncatalàso- bre les seves pròpies finances ha centrat l’atenció de la societat i els mitjans. Els polí- tics catalans estan implicats en diversos es- càndolsdecorrupcióvinculatsalabombolla immobiliàriaquevaesclatarl’any2008.L’any passat l’executiu de Mas va ser incapaç de complir l’objectiu de dèficit marcat per Ma- drid,alhoraqueintentavareduireldeutepú- blicenuns50.000milionsd’euros. A Barcelona, la capital catalana, s’hi van ferduescadenes,unadelesqualsencerclava la Sagrada Família, la basílica inacabada d’Antoni Gaudí. Un gran nombre de perso- nes es van aplegar també en algunes de les placesmésimportantsdelaciutat.“AEspa- nyaiarreudelmón,algunespersonesdeien que el clam independentista de l’any passat estava desapareixent i morint, però això (la cadenahumana)ésunamaneramoltvisual dedemostrarquenoésaixí,enabsolut”,as- senyalava Alfred Bosch, cap del partit Es- querraRepublicanadeCatalunyaalCongrés espanyol,quefatempsquelluitaperaconse- guirlaindependència. Mentremilersdepersonesarreudelterri- toricatalàfinalitzavenelsactescommemora- tius de manera pacífica, un grup de radicals d’extrema dreta van assaltar la Delegació de laGeneralitataMadridivanllançar-higasla- crimogen,ambunbalançfinaldecincperso- nes lleument ferides, segons informaven els mitjansdecomunicacióespanyols.e H undreds of thousands of people waved flags and joined hands acrossCataloniaonWednesday,in a show of popular force that Catalan le- adershopewillrevivetheirpushforSpa- in’seconomicallymostpowerfulregionto secede from the rest of the country. Thehumanchainwasformedonwhat Catalonia’s 7.5 million inhabitants cele- brate as their national day. Last year, hundreds of thousands gathered on the same day in Barcelona, in northeastern Spain, in what was the largest separatist event to date. [...] The separatist push in Catalonia remains one of Madrid’s main domestic challenges. OnWednesdayhetoldabriefingoffo- reign correspondents that “there is a Ca- talan road map that is perfectly establis- hed and that we’re following step by step,” all the way toward forming a new state. That road map “goes through the ballot box,” he added. Mr. Mas shot to the forefront of Spa- nishpoliticswithlastyear’sdemonstrati- on, organized as a show of popular dis- content and separatist aspiration after Mr. Rajoy refused to grant Catalonia the favorable fiscal treatment it demanded. Catalonia’s leaders, who in conversation talkaboutSpainasifitisaseparatecoun- try,remaindeterminedtosucceedinthe- ir separatist push. Mr. Mas’s setback in November, when voters punished him for shifting attenti- on away from his government’s unpopu- larausteritymeasuresandotherpressing economic issues, gave him unexpected breathing space. It also forced Mr. Mas to focus on Catalonia’s messy internal poli- tics and form a coalition with lawmakers who share his separatist ambitions but not his economic agenda. He and his parliamentary coalition partners say they are committed to hol- ding a referendum next year, but their ability to stick to that pledge is far from certain,asistheshapethatvotewilltake. Many participants in Wednesday’s hu- man chain, some wearing the red and ye- llowflagofCatalonia,saidtheytrustedthat their politicians would eventually force a referendumontheregion’sindependence. “Iwantmyfirst-evervotetobeonefor independence,” said Judit Buxeda, who recently turned 18, the minimum voting ageinSpain.“Wewanttobeinchargeand decide how to promote our own history, language and culture without being told by Spain how to do it.” Mr. Mas has recently left the door open for further negotiations with Ma- drid, despite Mr. Rajoy’s refusal to cede any ground. This month, after holding what was meant to be a secret meeting withMr.RajoyinMadrid,Mr.Massugges- ted that a Catalan vote might end up ta- king place as late as 2016, in the form of a regional election, rather than meeting the 2014 referendum deadline to which heagreedwithhispro-independenceco- alition partners. While couched in high-minded ideals, muchoftherecentfeudingbetweenMadrid and Catalonia has centered on the more mundaneissueofwhetherrelativelyafflu- entCatalonia’ssomewhatoversizeshareof thenationalbudgetshouldbereduced. Atthesametime,Catalonia’sownfinan- cial mismanagement has come under the spotlight.Catalanpoliticiansareentangled in corruption scandals linked to the cons- tructionbubblethatburstin2008.Lastye- ar, the government of Mr. Mas failed to meet the budget deficit target set by Ma- drid. It has also been struggling to reduce about $66 billion in public debt. In Catalonia’s largest city, Barcelona, there were two separate human chains, one circling the Sagrada Familia, the unfi- nished basilica built by Antoni Gaudí. Lar- gecrowdsalsogatheredinsomeofBarce- lona’s main squares. “Some people in Spa- in and around the world were saying that the separatist impulse of last year was dying down or changing, but this is a very visualwaytoshowthatthisisfarfrombe- ing the case,” said Alfred Bosch, leader in theSpanishParliamentoftheleft-leaning Esquerra Republicana de Catalunya party, which has long pushed for independence. Whilethemassgatheringcametoape- aceful end in Catalonia, a group of extre- mists, using tear gas, attacked a Catalan cultural center in Madrid in the early eve- ning,leavingfivepeoplelightlyinjured,ac- cording to Spanish news reports.e Els catalans s’agafen de la mà per fer pressió per la independència Linking Hands, Catalans Press Case for Secession Raphael Minder 12/09/2013USA / THE NEW YORK TIMES Adornada amb ideals de gran volada, la disputa se centra en el pressupost estatal dedicat a Catalunya THE CATALAN WAY
  • 03ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 D imecres centenars de milers d’inde- pendentistes catalans es van agafar de la mà per formar una cadena hu- mana de 400 quilòmetres i fer així pressió a favor de la seva causa, però els espera un repteorganitzatiumésdifícil:obtenirelsu- port necessari per organitzar un referèn- dumdesecessió.[...] El govern català calcula que 1.600.000 personesesvansituaralllargdecarreteres, platgesicarrersperformarlacadena,quees va desplegar des dels contraforts dels Piri- neusfinsalmarMediterrani.Elshelicòpters delestelevisionssobrevolavenelrecorregut i, si hi havia algun forat, no semblava gaire perceptiblealesseqüènciesdevídeo.ABar- celonal’ambienterafestiu.[...]Elsmanifes- tants,vestitsambelscolorsgrocivermellde labanderacatalana,arribavenambunmis- satgeperaMadrid.Unanoiaportavauncar- tellquedeia“CatalunyanoésEspanya”. Fa molt que Catalunya, la regió més rica i industrialitzada d’Espanya, afirma que el govern central discriminalasevallenguaicul- tura,alhoraquerecaptaunvo- lum d’ingressos fiscals molt méselevatqueelsdinersretor- natseninversions.Ladolorosa recessióqueviuEspanyahain- tensificat els conflictes sobre l’escassetatderecursosihaati- atlesflamesdelsecessionisme. [...] La setmana passada, en una entrevista radiofònica, va semblarqueMasesdesdeiadel compromísdeconvocarlacon- sultal’anyvinent,al·legantque noesperavaqueelgoverncen- tral l’autoritzés, i plantejava la possibilitat de convocar unes eleccions el 2016 que també permetrien als votantspronunciar-sesobrelaindependèn- ciaitindrienlaforçad’unreferèndum. Els comentaris de Mas van provocar les queixes dels membres del segon partit més importantdelParlamentdeCatalunya,Es- querraRepublicana(ERC),quetéunhisto- rialendefensadelaindependènciamésllarg que no pas la Convergència i Unió (CiU) de Mas, una força més moderada. Totes dues formacionsvanforjarunaaliançapolíticade conveniència –que inclou el compromís conjunt de convocar el referèndum– des- présque,enleseleccionsdelnovembrepas- sat,ERCveiéscomaugmentavaelseunom- bred’escons,mentrequeCiUenperdia. Davantlescrítiquesdelmovimentinde- pendentista,Masesvaretractarivaafirmar que el referèndum tindria lloc el 2014 “sí o sí”. [...] Parlar d’un ajornament és un sacri- legiperalsindependentistes.“Normalment lahistòrial’escriuenelsquesabenaprofitar lesfinestresd’oportunitatabansnoestan- quin”,afirmavaElisendaPaluzieiHernán- dez, independentista i professora d’econo- miaalaUniversitatdeBarcelona. Altresanalistesassenyalenque,totique Artur Mas ha intentat enfilar-se a l’onada independentista,nocontrolaaquestmovi- ment,queésforçadispers. “Aquest moviment sempre ha estat més aviatcosadelagentquenodelspolítics”,diu JoanSerra,portaveudel’AssembleaNacio- nal Catalana, la principal de les 14 entitats ciutadanesquehanorganitzatlacadena.De- fineixlaprotestadedimecrescom“unapro- va de força” i una demostració de capacitat d’organització.Elsindependentistesvandis- senyarunaaplicaciódemòbilpermantenir informats els participants i van desplegar dronesperferfotografies.[...] A Madrid, on el moviment independen- tistaesveuambrecel,latelevisióestatalva oferir una cobertura superficial de la cade- nahumana.Vapresentarimatgesendirec- tedelsmanifestantsalllargdelacadenadu- rant uns quatre minuts, quan es van agafar les mans, i després va tallar amb una infor- mació borsària i una notícia sobre la com- memoraciódel’11-SaNovaYork.L’11dese- tembredel’anypassatelsindependentistes van criticar durament la televisió estatal perquè va emetre la informació sobre una manifestació d’aproximadament un milió decatalanscomacinquenanotíciadeldia. EnunincidentaMadrid,uns15manifes- tantscontrarisal’independentismevanir- rompre en una delegació cultural catalana cridant“CatalunyaésEspanya”.[...]. Alguns catalans que s’oposen a la inde- pendènciahanditqueseriaunerrordonar massaimportànciaal’actededimecres.Els manifestants són “una minoria hipermo- bilitzada”, i els mitjans de comunicació ca- talansfavorablesalaindependènciaampli- fiquenlasevaveu,afirmaJoaquimColl,his- toriadordelaUniversitatdeBarcelona.Diu queelsentimentcontrariaMadridsorgita Catalunyacomareacciódavantlallargare- cessióeconòmicaespanyolaespotcompa- rar amb el sentiment contrari als immi- grantsial’euroquehaaparegutenaltrespa- ïsoseuropeuscastigatsperlacrisi.e H undredsofthousandsofpro-inde- pendence Catalans joined hands to form a nearly 250-mile human chain Wednesday to press their cause, butatougherorganizationalchallengeli- es ahead in lining up support for a seces- sion referendum. [...] Catalan government officials estima- ted some 1.6 million people lined up on highways,beachesandcitystreetsalong the length of the chain, which ran from the foothills of the Pyrenees Mountains totheMediterraneanSea.TVhelicopters flewovertheroute,andiftherewereany gapsinthechain,theydidn’tappeartobe significantinvideofootage.InBarcelona, theatmospherewasfestive.[...]Thede- monstrators, decked out in Catalonia’s yellow and red colors, came with a mes- sageforMadrid.Oneyounggirlheldasign reading “Catalonia is not Spain.” Catalonia,Spain’swealthiestandmost industrialized region, has long asserted that the central government discrimina- tes against its language and culture whi- le draining off much more in tax revenue than it returns in investment. Spain’s pa- inful recession has intensified the dispu- tes over scarce resources and fanned se- cessionist flames. [...] In a radio interview last week, Mr. Masappearedtobackoffapledgetohold the vote next year, saying he didn’t ex- pectthecentralgovernmenttopermitit. Instead,heofferedtheoptionofholding a parliamentary election in 2016 that wouldalsoallowvoterstotakeaposition on independence and would carry the force of a referendum. Mr. Mas’s comments provoked grum- bling from members of the second-lar- gest party in Catalonia’s parliament, the Republican Left of Catalonia, or ERC, which has a longer history of backing in- dependence than Mr. Mas’s more mains- tream Convergence and Union Party, or CiU.Thetwopartieshavefashionedapo- litical alliance of convenience?which in- cludes a joint pledge for the referen- dum?since the ERC gained seats and the CiU lost some in parliamentary elections in November. In the face of criticism from the inde- pendence movement, Mr. Mas retreated from what he told the radio interviewer and said the referendum will occur in 2014 “one way or another.” [...] Talk of delay is anathema to independence ac- tivists. “Normally history is decided by those who know how to use windows of opportunity before they close,“ said Eli- senda Paluzie i Hernández, an indepen- dence backer who is dean of economics at the University of Barcelona. OtheranalystspointoutthatwhileMr. Mashastriedtoridethepro-independen- ce wave, he doesn’t control the diffuse movement. “This is a movement that’s always be- enmoreaboutaveragepeoplethanabout politicians,“ said Joan Serra, spokesman fortheCatalanNationalAssembly,thelar- gestofsome14citizensgroupsthatorga- nized the chain. He called Wednesday’s protest “a show of strength” and a de- monstration of organizational capacity. Pro-independence forces developed a phone app to keep participants informed anddeployeddronestophotographit.[...] In Madrid, where the inde- pendence movement is vie- wed warily, the chain protest receivedcursorycoverageon state television. It showed li- ve shots of protesters along thechainforaboutfourminu- tes after they joined hands, thencuttoastock-marketre- port and a story on the 9/11 remembrance in New York. Last Sept. 11, independence activistswidelycriticizedsta- te television for making a march by about one million Catalansitsfifth-mostimpor- tant story of the day. In one incident in Madrid, approximately 15 anti-sepa- ratist demonstrators burst into a Catalo- nianculturalofficeshouting“Cataloniais Spain“. [...] Some Catalans who oppose indepen- dence said it would be mistaken to give Wednesday’s demonstration too much weight. The protestors are “a hyper-mobi- lizedminority”whosevoiceisfurtherampli- fied by pro- independence Catalan media, said Joaquim Coll, a historian at the Univer- sity of Barcelona. He said the anti-Madrid sentiment that has surged in Catalonia in response to Spain’s long recession is com- parable to the anti-immigrant or anti-euro sentimentthathasemergedinsomeother crisis-battered European countries.e Els separatistes catalans aconsegueixen una gran manifestació, però el referèndum és més difícil Catalan Separatists Pull Off Protest But Referendum Is Harder Matt Moffett 12/9/2013USA / THE WALL STREET JOURNAL A Madrid, on el moviment independentista es veu amb recel, la televisió estatal va oferir una cobertura superficial de la cadena humana THE CATALAN WAY CRISTINA CALDERER
  • 04 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara E ls catalans van sortir dimecres en massa a reclamar els seus drets com a nació. L’any passat, en la comme- moraciódeladerrotadel1714enmansdela CoronaenlaGuerradeSuccessióespanyo- la, els separatistes catalans van prendre fí- sicamentBarcelonasensetrencarniunvi- dre. Aquest any es van agafar les mans en una cadena humana des dels Pirineus fins alafronteraambValència(deparlacatala- na).Elproblemanodesapareixerà.Laqües- tióéssiespotresoldrepolí- ticamentabansnoesdevin- guiunacrisiconstitucional. Tot i l’aclamada transi- ció d’Espanya de la dicta- dura franquista a la demo- cràcia,encaranos’haacon- seguit una llar plurinacio- nalprouconfortableperals pobles culturalment i lin- güísticamentdiferents.Ai- xòdesconcertamoltsespa- nyolsiirritamoltscatalans ibascos–l’arreldelproble- ma–. Es tracta de pobles amb una identitat profun- dament arrelada, que es remunta a segles enrere. L’Espanya democràtica els va do- nar poders reals. Però, per apaivagar els nacionalistesespanyols,tambéesvaator- gar alguna forma d’autogovern a 15 regi- ons. Es va crear una insostenible bonan- ça financera per als interessos locals a tot el país, sense abordar de ple els drets his- tòricsdecatalansobascos. Elseparatismecatalàvaagafarembran- zida després de la sentència del Tribunal Constitucionaldel2010quevatombarles millorespactadesenl’Estatutd’Autonomia acordattantpelParlamentcatalàcomper l’espanyol.Lacrisifinancerahaaugmentat lasensaciódegreuge;Catalunyaésungran contribuent net al pressupost d’Espanya, mentrequeelsbascostenenautonomiafis- cal.Elpresidentespanyol,MarianoRajoy, va rebutjar, fa un any, la demanda catala- nad’untractamentsimilar.Quanelpresi- dentcatalà,ArturMas,vaconvocarelecci- onsanticipadescomarespostaivaacabar perdent escons, Rajoy va treure pit. Però van ser els separatisteselsquevanob- tenirlamajoriaenaquestes eleccions.Il’esquerrafede- ralista també creu que els catalans haurien de tenir dret a decidir el seu futur. Probablement tenen raó, peròcaldriaanarpasapas. Espanyols, catalans i bascos–quevolendonarun nouimpulsalsseusdretsel 2015– han de tornar a la ideadeconvivència.Aques- ta paraula evocadora de la coexistènciaentrejueus,cristiansimusul- mans en el món precastellà d’Al-Àndalus noésanacrònica.L’Espanyaplurinacional necessita un federalisme asimètric, que atorguialesminoriesnacionalsproudrets iespaipermantenir-sedinslafamília. Rajoy i Mas estan començant a tenir aquesta conversa –espero que no sigui massa tard–. Això pot semblar un con- flictepostmodern,peròelnacionalisme téunaformaperillosadefrustrarlesex- pectatives.e C atalansonWednesdayturnedoutin vast numbers to lay claim to their rights as a nation. Last year, com- memorating their 1714 defeat by the crown in the War of the Spanish Succes- sion, Catalan separatists physically took over Barcelona without breaking a pane of glass. This year they linked arms in a human chain from the Pyrenees to their borderwith(Catalan-speaking)Valencia. This problem is not going away. The question is whether it can be resolved politica- lly before it turns into a constitutional crisis. Despite Spain’s acclaimed transition from Franco’s dictators- hip to democracy, it still has not fashioned a comfortable enough plurinational home for culturally and linguisti- cally distinct peoples. This puzzles lots of Spa- niards and angers many Catalans and Basques – the root of the problem. Thesearepeopleswithadeep-rooted identity going back centuries. Democra- tic Spain gave them real powers. But to mollify Spanish nationalists, some form ofhomerulewasawardedto15otherre- gions.Thiscreatedafinanciallyunsustai- nable bonanza for local interests across thecountry,withoutsquarelyaddressing thehistoricrightsofCatalansorBasques. Catalan separatism took off after a constitutional court ruling in 2010 struck down enhancements to its statu- te of autonomy agreed by both the Ca- talan and Spanish parliaments. The fi- nancial crisis has added to the sense of grievance; Catalonia is a big net contri- butor to Spain’s budget, while the Bas- ques have fiscal autonomy. MarianoRajoy,Spain’sprimeminister, turned down a Catalan request for simi- lartreatmentayearago.WhenArturMas, theCatalanpresident,calledasnapelec- tioninresponseandlost seats, Mr Rajoy gloated. But separatists won a majorityinthatelection, and a federalist left also thinks Catalans should be given the right to de- cide their future. That is surely right. But first things first. Spaniards, Catalans and Basques – who plan a push for greater rights in 2015 – need to revisit the idea of con- vivencia. This evocati- ve word, for the coexistence of Jews, Christians and Muslims in the pre-Casti- lian world of al-Andalus, is no anachro- nism. Plurinational Spain needs an asymmetric federalism that gives nati- onal minorities rights and space enough to stay inside the family. Mr Rajoy and Mr Mas are starting to have this conversation – hopefully not toolate.Thismaylooklikeapostmodern conflict.Butnationalismhasadangerous way of confounding complacency.e La qüestió catalanaCatalan question Editorial 13/9/2013UK / FINANCIAL TIMES THE CATALAN WAY I t is a monument to defeat. On Sep- tember11th,Catalonia’snationalday, newlyuncoveredruinsofoldBarcelo- na were exposed three centuries after the Catalans l ost a war against Spain’s new king. The Diada was celebrated this year by hundreds of thousands of peo- ple forming a 400km (250-mile) human chain across Catalonia, imitating the 1989 Baltic Way chain demanding inde- pendence from the Soviet Union. The organisers were less clear about the Catalan aim, some calling it a direct demand for independence, others saying it was just a demand for a refe- rendum that the Popular Party (PP) go- vernment of Mariano Rajoy in Madrid re- fuses to sanction. Polls show just over half of Catalans back independence, but that a whopping 80% want a refe- rendum. An independence march in last year’s Diada caught politicians by surprise. The Catalan president, Artur Mas, pled- ged to call a vote in 2014, exactly 300 years after Philip V’s troops squashed the Barcelona revolt and also when Scotland votes on independence from the United Kingdom. But with Mr Rajoy blocking even a non-binding referen- dum, Mr Mas may now postpone his “consultation” until 2016. His plan to turn the regional election that year into a “plebiscitary vote” is fraught with problems. Catalans can hardly be expected to elect a new go- vernment to run health care, education and social services solely on the issue of independence. Mr Mas and Mr Rajoy ha- ve held talks to try to break the de- adlock. But the Catalan president holds out little hope of success. MrMas,whobacksindependencebut has coalition partners who do not, may now wait. A general election in 2015 could see Mr Rajoy ousted or weakened, and perhaps needing support from Mr Mas’s Convergence and Union in Ma- drid’s parliament. Or the Socialists may return to power. They favour constitu- tional reform that would create a fede- ral state. But such a change requires PP support. A further complication is that the separatist Catalan Republican Left party, which props up Mr Mas’s minority governmentinBarcelona,couldforcean earlier regional poll. A banner over the ruins of old Barce- lona says its defenders promised to “win or die”. They lost and Philip V took away most of Catalonia’s self-government. A recovery in Spain may yet pop the inde- pendence bubble. But Madrid’s intransi- gence on the referendum could pump it up again. Catalans and Spaniards badly need a new understanding.e É sunmomentdederrota.L’11dese- tembre,dianacionaldeCatalunya, es van exposar, tres segles després queelscatalansperdessinlaguerracon- tra el nou rei d’Espanya, les ruïnes de l’antiga Barcelona, descobertes fa molt poc. La Diada va celebrar-se aquest any ambcentenarsdemilersdepersonesfor- mant una cadena humana de 400 quilò- metres a través de Catalunya, imitant la Via Bàltica del 1989, que va demanar la independència de la Unió Soviètica. Els organitzadors catalans, però, teni- en menys clar el seu objectiu. Alguns de- manaven directament la independència, però d’altres simplement feien una crida a celebrar un referèndum que el govern del Partit Popular de Rajoy rebutja per il·legal. Les enquestes mostren que poc més de la meitat dels catalans donen su- port a la independència, però ni més ni menysqueun80%volenunreferèndum. Una marxa independentista durant l’última Diada va agafar els polítics per sorpresa. Artur Mas es va comprometre a convocar una votació el 2014, exacta- ment 300 anys després que les tropes de FelipVesclafessinlarevoltadeBarcelona i també quan Escòcia voti si vol indepen- ditzar-sedelRegneUnit.PeròambRajoy bloquejant fins i tot un referèndum no vinculant, Mas pot ser ara qui ajorni la “consulta”finsal2016. Elseupladeconvertirleseleccionsau- tonòmiques aquell any en “un vot plebis- citari” està ple de dubtes. No es pot espe- rarqueelscatalansescullinunnougovern quegestionielsistemasanitari,l’educació ielsserveissocialsbasant-seúnicamenten laqüestiódelaindependència.MasiRajoy hanmantingutconversesperintentarsor- tir del punt mort, però el president català tépoquesesperancesd’èxit. Mas,quedónasuportalaindependèn- cia–adiferènciadelsseuscompanysdeco- alició–,potoptararaperesperar.Rajoypo- dria perdre a les eleccions generals del 2015, o sortir-ne prou afeblit per necessi- tar el suport de CiU al Congrés. O els so- cialistespodrientornaralpoder.Ellsestan a favor d’una reforma constitucional per crear un estat federal. Però un canvi així requereix el suport del PP. Un problema addicional és que els separatistes d’ERC, quesónunpuntalalgovernenminoriade Mas,forcineleccionsanticipades. UnapancartasobrelesruïnesdelBorn recordaqueelsseusdefensorsvanprome- tre“guanyaromorir”.VanperdreiFelipV va acabar amb la major part de l’autogo- vern de Catalunya. Una recuperació eco- nòmicaencarapodriaferesclatarlabom- bolla de la independència. Però la intran- sigènciadeMadridaunreferèndumlapo- dria tornar a inflar. Catalans i espanyols necessitenunanovaentesa.e Res a perdre, excepte les cadenesNothing to lose but their chains 14/9/2013UK / THE ECONOMIST Plurinational Spain needs an asymmetric federalism that gives national minorities rights and space enough to stay inside the familiy Al’Espanya plurinacionalcal unfederalisme asimètricquedoni alesminories nacionalsprou espaiidrets permantenir-se dinslafamília
  • 05ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 THE CATALAN WAY Quan han sabut que faltava gent a la regió del delta de l’Ebre per com- pletarlacadenahumana,queeldi- mecres 11 de setembre havia de travessar tot Catalunya de nord a sud, no van dub- tarniunsolinstant.PerquèlaViaCatala- na per la independència fos un èxit i cap delstramsdels400quilòmetresderecor- regut quedés buit, centenars de catalans van agafar dies de vacances i van agafar elcotxeperfer100,200ifinsitot300qui- lòmetres en cotxe cap a l’extrem sud de Catalunya. “Peraccelerarelprocésdesecessió,és fonamental que el món sencer compren- gui i vegi que Catalunya desitja ser inde- pendent”, ha declarat Xavi Puig, un cata- làde38anysquevarecórrer275quilòme- tres amb la seva dona embarassada de 7 mesos i el seu fill de 4 anys des de Tore- lló,alnord,finsaAlcanar,l’últimmunici- pi de Catalunya abans de la Comunitat Valenciana. Lamanifestacióorganitzada perlaDiada,lafestanacionalde Catalunya, va esdevenir una nova demostració de força dels independentistes,desprésdela del 2012, quan va aplegar prop d’unmiliódepersonesaBarce- lona. L’Assemblea Nacional Catalana(ANC),unapotentas- sociació a favor de la indepen- dència, va decidir aquest cop prendre com a exemple la Via Bàltica,unagrancadenahuma- na de 600 quilòmetres que va reunirpropde2milionsd’esto- nians,letonsilituansperrecla- marlasevaindependènciadela URSS l’agost del 1989. “Espe- rem que el resultat sigui també positiuperanosaltres”,vaafirmarJaume Marfany, vicepresident de l’Assemblea Nacional, que no tem comparar el jou so- viètic amb l’actual estat de les autonomi- es espanyol. Crescuts després de l’experiència del 2012, que va conduir Artur Mas a convo- car eleccions anticipades i a anunciar un referèndum d’autodeterminació per al 2014, els independentistes estan con- vençuts que sortint massivament al car- rer venceran les últimes reticències del president del govern català. “Hem après de l’any passat que quan un vol, un pot: els polítics ens escolten i s’alcen en con- seqüència a les nostres demandes”, ex- plica Cristina Gutiérrez, una militant. Si el govern central es nega a donar un marc legal a la consulta del 2014, Mas ha alertat que convocarà eleccions autonò- miquesel2016quetindranelvalord’una consulta sobre la secessió. “Massa tard”, responen els independentistes. “Catalu- nya no pot ser més transigent, ha arribat a un límit, econòmicament”, insisteix JaumeMarfany,fental·lusióal’argument segons el qual Espanya abusa dels recur- sos de Catalunya. Però el risc és veure com el moviment va prenent força. Sobretot si la recupe- ració econòmica es confirma. Tal com professa el diputat d’Esquerra Republi- cana de Catalunya (ERC) Alfred Bosch, “la crisi no és el motor de l’independen- tisme, tot i que n’és un poderós carbu- rant”. Segons el Centre d’Estudis d’Opi- nió català, el 47% dels catalans són par- tidaris de la independència, enfront del 25% de fa tres anys. ÉssobreaquestaonadaquesurfejaAr- tur Mas. Amb el risc que se l’emporti. En unany,elseupartit,ConvergènciaDemo- cràtica de Catalunya (CDC), ha perdut onze escons al Parlament i ha hagut d’es- tablirunpacteambERC,queactualment apareix com el favorit en certs sondejos. Ha perdut el suport de grans empreses, que li han manifestat que malament que veuenlaindependència,tenintencomp- te que la meitat de les exportacions cata- lanesesdestinenalarestad’Espanya.“Jo no tinc confiança en Artur Mas –assegu- raJoanHernández,de48anys,procedent de Vilafranca del Penedès–. Ell pertany a la dreta burgesa i si Madrid fa conces- sions en el pla econòmic, abandonarà la independència”. Després d’haver enviat una carta aquestjuliolaMarianoRajoy,proposant cincescenarisperorganitzarunreferèn- dumel2014,ArturMass’hareunitense- cret amb el cap del govern espanyol a fi- nals d’agost. De manera encoberta, les negociacions han començat. Catalunya ja ha aconseguit que Madrid fixi un ob- jectiu de dèficit públic asimètric entre regions, cosa que li ha suposat un bene- fici. El govern central ha de renovar el sistema de finançament de les autono- mies el 2014 i podria oferir a Catalunya pagarmenysperlasolidaritatamblesal- tres regions. Artur Mas podria aleshores transfor- mar el referèndum per la independèn- cia en una simple consulta popular so- bre les diferents formes d’estat possi- bles. Però, en públic, manté un discurs exaltat, fins al punt de comparar la llui- ta per la independència amb la de Mar- tin Luther King pels drets dels afroame- ricans. Una comparació que agrada. Carlos Bernet, treballador del sector elèctric, i Andreu Roig, del sector de la construcció, dos dels 30.000 voluntaris de l’ANC, assenyalen que “al principi ha estat difícil mobilitzar la gent, però aquests últims dies les nostres oficines han estat tot el dia plenes: la gent ha en- tès que dimecres és un gran dia per a la nostra història”.e Q uand ils ont su qu’il manquait du monde dans la région du delta de l’Ebrepourcompléterlachaînehu- mainequidevait,mercredi11septembre, traverserdunordausudtoutelaCatalog- ne,ilsn’ontpashésitéuninstant.Pourque la Via Catalana, la Voie catalane vers l’in- dépendance, soit un succès et qu’aucun maillon du parcours, long de 400 km, ne manque, des centaines de Catalans ont posé des jours de congé et pris leur voi- ture pour faire 100, 200, parfois 300 km vers la pointe sud de la Catalogne. «Pour accélérer le processus de sécession,ilestfondamentalquelemon- de entier comprenne et voie que la Cata- logne souhaite être indépendante», no- te Xavi Puig, un Catalan de 38 ans qui a fait 275 km avec sa femme enceinte de 7 mois et son fils de 4 ans depuis Torello, au nord, pour se rendre à Alcanar, la der- nière ville du sud avant la Communauté valencienne. LamanifestationorganiséepourlaDi- ada, la fête de la Catalogne, se veut une nouvelle démonstration de force des in- dépendantistes, après celle de 2012 qui avait rassemblé près d’un million de per- sonnes à Barcelone. L’Assemblée natio- nalecatalane(ANC),puissanteassociati- on en faveur de l’indépendance, a cette fois décidé de prendre exemple sur la « voie balte », une grande chaîne humai- nede600kmquiavaitrassembléprèsde 2millionsd’Estoniens,deLettonsetdeLi- tuaniens réclamant leur séparation de l’URSS en août 1989. « Nous espérons que le résultat sera aussi positif pour nous»,affirmeJaumeMarfany,vice-pré- sident de l’ANC, qui ne craint pas de com- parer le joug soviétique au système es- pagnol décentralisé. Fortsdel’expériencede2012,quiavait conduitArturMasàconvoquerdesélecti- ons anticipées et à annoncer un référen- dumd’autodéterminationen2014,lesin- dépendantistes sont convaincus qu’en sortantmassivementdanslarue,ilsvain- cront les dernières réticences du prési- dent du gouvernement catalan. «Nous avons appris l’an dernier que quand on veut, on peut : les politiques nous écou- tent et agissent en conséquence», résu- me Cristina Gutierrez, une militante. Silegouvernementcentrals’opposeà donneruncadrelégalàlaconsultationde 2014, M. Mas a prévenu qu’il convoque- rait en 2016 des élections régionales à valeur de plébiscite sur la sécession. «Troptard»,répondentlesindépendan- tistes. «La Catalogne ne peut tenir da- vantage,elleestarrivéeàunelimite,éco- nomiquement», insiste M. Marfany, re- prenant l’argument selon lequel l’Espag- ne pille les ressources de la Catalogne. Mais le risque est surtout de voir le mouvements’essouffler.Surtoutsilare- priseéconomiqueseconfirme.Commeen convient le député de la Gauche républi- caineindépendantistecatalane(ERC)Al- fred Bosch, «la crise n’est pas le moteur de l’indépendantisme, mais il en est un puissant carburant». Selon le Centre d’étuded’opinioncatalan,47%desCata- lans sont favorables à l’indépendance, contre moins de 25 % il y a trois ans. C’est sur cette vague que surfe M. Mas. Au risque d’être emporté. En un an, sonparti,Convergencedémocratiquede Catalogne, a perdu onze sièges au Par- lement, et a dû nouer un pacte avec ERC, qui apparaît aujourd’hui favori dans cer- tains sondages. Il a perdu le soutien des grandes entreprises, qui lui ont dit tout le mal qu’elles pensent de l’indépen- dance, alors que la moitié des exportati- ons catalanes ont pour destination le reste de l’Espagne. «Je n’ai pas confi- anceenArturMas,assureainsiJoanHer- nandez, 48 ans, venu de Vilafranca del Penedès. Il appartient à la bourgeoisie de droite et si Madrid fait des concessi- ons sur le plan économique, il abandon- nera l’indépendance.» Après avoir envoyé une lettre en jui- llet à Mariano Rajoy, proposant cinq scénariospourorganiserunréférendum en 2014, Artur Mas s’est réuni en secret avec le chef du gouvernement espagnol finaoût.Encoulisse,lesnégociationsont débuté. La Catalogne a déjà obtenu que Madrid fixe un objectif de déficitpublicasymétriquese- lon les régions, qui lui a bénéficié. Le gouvernement central doit rénover le systè- medefinancementdesauto- nomies en 2014 et pourrait lui offrir de payer moins pour la solidarité avec les autres régions. M. Mas pourrait alors transformer le référendum sur l’indépendance en une simple consultation populai- re à choix multiple sur les différentes formes d’Etat possibles. Mais en public, il maintientundiscoursexalté, allantjusqu’àcomparerlalut- te pour l’indépendance avec celle de Martin Luther King pour les droits des Afro-Américains. Des propos qui plai- sent.CarlosBernet,employédanslesec- teur électrique, et Andreu Roig, dans la construction, deux des 30 000 volontai- resquecomptel’ANC,soulignentqu’«au début,celaaétédifficiledemobiliserles gens, mais ces derniers jours, notre bu- reau est toujours plein: ils ont compris que mercredi est un grand jour dans no- tre histoire».e Una cadena humana de 400 km per una Catalunya independent Une chaîne humaine de 400 km pour une Catalogne indépendante Sandrine Morel 12/9/2013FRANCE / LE MONDE Es diu que Espanya abusa dels recursos de Catalunya. Però el risc és veure com el moviment va prenent força si la recuperació econòmica es confirma CÈLIA ATSET
  • 06 DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 ara C entenarsdemilersdepersoneses van manifestar a Catalunya per un estat independent. Amb tot, l’escissió d’Espanya difícilment con- vertiria aquesta terra en un lloc millor. Centenars de milers de catalans es van agafar de la mà per manifestar-se per un estat català independent. El que a primera vista unia les persones eren les seves cares radiants. I qui anava a preguntar pels seus sentiments rebia una resposta contundent. Ells tenien la pell de gallina, sentien amor per Ca- talunya, orgull de Catalunya. Una jor- nada històrica, en això tothom hi esta- va d’acord. Tota la felicitat que van ex- perimentar havia de valer molt la pena. Quins van ser els motius que els van portar al carrer? Marcar en el mapa eu- ropeu una nova frontera. Per això se’ls van eriçar els pèls dels braços. Com si una nova frontera convertís el món en un lloc millor. Una escissió de Catalunya de la res- ta d’Espanya no convertiria tampoc Catalunya en un lloc millor. Els cata- lans ja no tindrien cap rei més i el FC Barcelona ja no es podria tornar a en- frontar al Reial Madrid a la lliga espa- nyola. Pel que fa a la resta de coses, Ca- talunya continuaria sent tan democrà- tica tan jurídico-estatal, tan adinerada i tan corrupta com ho és ara com a part d’Espanya. Els separatistes catalans parlen de la seva llibertat com si visquessin avui en dia sense aquesta llibertat. Per ai- xò es dibuixa ràpidament un somriu- re sobre els seus rostres quan pensen en la fundació d’un estat propi. L’espe- rit del nacionalisme s’ha escapat de l’ampolla. I no hi tornarà mai més.e THE CATALAN WAY A Còrsega, al País Basc, a Bèlgica, a Escòcia o a Catalunya: molts eu- ropeus volen el seu propi estat. La qüestió va sobre identitat i llengua, però cada cop més sovint també sobre diners. [...] Catalunya: cadena humana contra Madrid Amb una cadena humana, que havia de cobrir 400 quilòmetres, els catalans es vanmanifestardimecresperlaindepen- dència. La Via Catalana ha de mostrar a l’opinió pública mundial com és de seri- osa(peralscatalans)lacreaciód’unestat propi. Justament fa un any 1,5 milions dels7,5milionsdecatalansjaesvanma- nifestar per desvincular-se d’Espanya. Els comparativament parlant adinerats catalans consideren que Madrid se n’aprofita,jaqueanyrereanyhandepa- gar al govern central més ingressos fis- cals dels que reben de tornada. El conflicte entre Catalunya i el go- verncentrals’aguditzacadacopmésdes del 2006. Els catalans es van designar a si mateixos com a “nació” en l’Estatut d’Autonomiaaprovatllavors.Elconser- vador Partit Popular (PP), que actual- ment està al govern de Madrid, ho va portar davant el Tribunal Constitucio- nal. Quatre anys més tard els catalans van haver d’esborrar aquest terme de l’Estatut. De seguida es va convocar el julioldel2010unaprimeramanifestació massiva, un mar de banderes de ratlles grogues i vermelles. “Som una nació, nosaltres decidim”, aquestvaserellema.Encaraaquellma- teix any Artur Mas, de la nacionalista- burgesa CiU, va prendre el poder. En aquelltempslacrisieconòmicacadacop es va estendre més també a la rica Cata- lunya.Eljulioldel2012,Masvaexigirdel primer ministre espanyol Mariano Ra- joy una millor compensació financera peraCatalunya,Rajoys’hivanegar.Mas vaconvocareleccionsdemaneraantici- padaidesdellavorsesvaposaralcapda- vantdelaideaseparatista:“Undivorcifa mal,peròl’alternativaéspitjor”.[...]e A ufKorsika,imBaskenland,inBelgi- en,SchottlandoderKatalonien:Vi- eleEuropäerwolleneineneigenen Staat. Dabei geht es um Identität und Sprache, aber immer häufiger auch um Geld. (...) Katalonien: Menschenkette gegen Madrid MiteinerMenschenkette,die400Kilometer lang werden sollte, demonstrierten die Ka- talanen am Mittwoch für Unabhängigkeit. Die“viacatalana”sollderWeltöffentlichkeit beweisen,wieernstesihnenmitderBildung eineseigenenStaatesist.Genauvoreinem Jahrdemonstriertenbereits1,5Millionender 7,5 Millionen Katalanen für eine Loslösung von Spanien. Die vergleichsweise wohlha- benden Katalanen sehen sich von Madrid übervorteilt, da sie Jahr für Jahr mehr Ste- uereinnahmen an die Zentralregierung ab- führen,alssiezurückerhalten. Der Konflikt zwischen Katalonien und der Zentralregierung spitzt sich seit dem Jahr 2006 immer mehr zu. In einem da- mals verabschiedeten Autonomiestatut bezeichneten sich die Katalanen als “Na- tion”. Die konservative Volkspartei (PP), die derzeit die Regierung in Madrid stellt, zogvordasVerfassungsgericht.VierJah- re später mussten die Katalanen diesen Terminus aus dem Statut streichen. Prompt kam es im Juli 2010 in Barcelona zur ersten Massendemonstration, einem Meer aus rot-gelb gestreiften Fahnen. “Som una naciò, nosaltres decidim” – “Wir sind eine Nation, wir entscheiden”, Europeus que es volen escindir de la seva pàtria Europäer, die sich vom Mutterland abspalten wollen Pavel Lokshin / Ute Müller 11/9/2013DEUTSCHLAND / DIE WELT Katalanischer Nationalismus 12/09/2013DEUTSCHLAND / BERLINER ZEITUNG H undertausende demonstrierten in Katalonien für einen unabhän- gigenStaat.DabeiwürdedieAbs- paltung von Spanien das Land wohl kaum zu einem besseren Ort machen. Hunderttausende Katalanen haben sichbeiderHandgenommen,umfüreinen unabhängigenkatalanischenStaatzude- monstrieren. Was die Menschen auf den erstenBlickeinte,warenihrestrahlenden Gesichter. Und wer sie nach ihren Gefühlenbefragte,erhieltstarkeAntwor- ten. Sie spürten Gänsehaut, Liebe zu Ka- talonien, Stolz auf Katalonien. Ein histo- rischer Tag, darin waren sich alle einig. All das Glück, das sie empfanden, wäre einer größeren Sache wert gewesen. Weswe- gen waren sie auf die Straße gegangen? Um auf der europäischen Landkarte eine neue Grenze einzuzeichnen. Deswegen richteten sich ihnen die Härchen auf den Unterarmen auf. Als wenn eine neue eu- ropäische Grenze die Welt zu einem bes- seren Ort machen würde. EineAbspaltungKataloniensvomRest Spaniens würde noch nicht einmal Kata- lonienzueinembesserenOrtmachen.Die Katalanen hätten keinen König mehr und der FC Barcelona würde nicht mehr in der spanischenLigagegenRealMadridantre- ten. Ansonsten bliebe Katalonien so de- Martin Dahms mokratisch,sorechtsstaatlich,sowohlha- bend und so korrupt wie jetzt als Teil Spa- niens. Die katalanischen Separatisten reden von ihrer Freiheit, als lebten sie heute in Unfreiheit.DeswegenhuschteinLächeln über ihr Gesicht, wenn sie an die Grün- dung eines eigenen Staates denken. Der Geist des Nationalismus ist aus der Flasche entwichen. Er wird nicht mehr zurückkehren. e Nacionalisme català so das Motto. Noch im selben Jahr über- nahm Artur Mas von der bürgerlich-na- tionalistischen CiU die Macht, damals griff die Wirtschaftskrise immer mehr auch auf das reiche Katalonien über. Im Juli 2012 forderte Mas von Premier Ma- riano Rajoy einen besseren Finanzaus- gleich für Katalonien, Rajoy weigerte sich. Mas rief vorzeitig Neuwahlen aus und setzte sich fortan an die Spitze der separatistischen Idee: “Eine Scheidung tut weh, aber die Alternative ist schlim- mer”. (...) e DAVID RAMOS / GETTY IMAGES PERE VIRGILI
  • 07ara DISSABTE, 14 DE SETEMBRE DEL 2013 THE CATALAN WAY V aserunaprovadeforçamoltreeixi- da la que els nacionalistes catalans vanvolerperahir,diadelaDiada,la festa nacional de Catalunya. Desenes de milers de persones van participar en una cadena humana que va anar desplegant- seapartirdelesprimereshoresdelatar- daalllargdetotalacosta,quevadesdela fronterafrancesa,alnord,finsaladivisò- ria amb el País Valencià, al sud. Quatre- centsquilòmetresdemansunidesambun sol lema, el sí en el referèndum per la se- cessióqueArturMas,presidentdelaGe- neralitat–l’autonomiaregionalcatalana–, hapromèsdeconvocarl’anyvinent,però queelgoverncentraldeMadridesnegaa autoritzar. L’organitzacióquehaconvocatlescele- bracions de la Diada també aquest any, l’ANC(AssembleaNacionalCatalana),s’ha inspirat en la cadena humana que van fer milersdeciutadansdelesrepúbliquesbàl- tiques(Estònia,LetòniaiLituània)el1989 perexigirlaindependènciadel’URSS.“Te- nimeldretadecidir”,vadirMasmentrela cadena humana acabava en una gran ma- nifestació a la plaça Catalunya de Barcelo- na. “Avui –va afegir Mas– hem enviat un missatgeclardelavoluntatdelpoble”. Fins al moment, també les enquestes donen la raó als que fan pressió perquè secelebriunreferèndumd’autodetermi- nació.L’última,publicadaahir[perl’11de setembre]perl’observatoriMyWordper a la ràdio Cadena SER, assenyala que el 52%delscatalansestarienafavordelain- dependència,el24%encontra,iunaltre 20% estarien indecisos, i que en qualse- volcasmésdel80%delapoblaciódeCa- talunya considera que la consulta popu- lar sobre la sobirania s’hauria de fer. En altresenquesteslamajorianoexcedeixel 50%,peròcontinuasentunamajoriaàm- plia a favor de la creació d’un nou estat. Si el govern central, a Madrid, continua oposant-se a la consulta, el pla de Mas preveu celebrar les eleccions regionals del 2016 com un plebiscit per la Catalu- nyaindependent,ambunprogramaelec- toral que prevegi l’autodeterminació. El continu augment dels catalans favo- rablesalasecessióques’hadonatenelsúl- tims anys té en el seu rerefons, per des- comptat, la crisi econòmica, que ha tornat aencendrelarivalitatambMadrid.Faanys queelscatalansdemanenalgoverncentral unnouacordfiscal,similaralquejaexisteix ambelPaísBasc,quelipermetriarecaptar impostos directes i no haver de renegoci- arcadaanyelsfonsqueMadriddedicaala regió. Després de l’educació i de la policia, quejaesgestionendemaneraautònoma,el pactefiscalserial’últimaconcessió,ielgo- verncentraltélafermaintenciód’evitar-la. Però potser és l’única manera de contenir una marea secessionista que aspira a fer que la Diada, dia infaust en què es recorda la conquesta de Barcelona el 1714 per les tropesborbòniques,esdevinguiuna“festa de la llibertat”. La cadena humana ha dei- xattambéunrastrealParlamentitalià,on Bossi i tots els diputats de la Lliga Nord s’han posat una samarreta en solidaritat amblesreivindicacionscatalanes.e U naprovadiforzaampiamenterius- citaquellavolutaieridainazionalis- ticatalaninelgiornodella“Diada”,la festa nazionale della Catalogna. Decine di migliaia di persone hanno preso parte ad unacatenaumanacheèandatadispiegan- dosi dalle prime ore del pomeriggio lungo tutta la costa che va dal confine francese, anord,finoaquelloconlaregionediValen- cia, a sud. Quattrocento chilometri di ma- ni unite con un solo slogan, il «sì» al refe- rendumsecessionistacheilpresidentede- llaGeneralitat,l’autonomiaregionalecata- lana,ArturMas,hapromessodiconvocare l’anno prossimo ma che il governo centra- le, a Madrid, si rifiuta di autorizzare. L’organizzazionecheanchequest’anno ha convocato le celebrazioni della Diada, l’Anc (Assemblea nazionale catalana), si è ispirataallacatenaumanachenel1989re- alizzarono migliaia di cittadini delle re- pubbliche baltiche (Estonia, Lettonia e Li- tuania)peresigerel’indipendenzadall’Urss. «Abbiamo il diritto di decidere», ha detto Mas, mentre la catena umana si conclude- va con una grande manifestazione della piazza Catalunya di Barcellona. «Oggi – ha aggiunto Mas– abbiamo lanciato un mes- saggio chiaro sulla volontà del popolo». Ancheisondaggidannofinoraragione a chi preme per un referendum sull’auto- determinazione. L’ultimo, pubblicato ieri [per l’11 de setembre] dall’osservatorio MyWordperlaradioCadenaSer,rilevache il 52% dei catalani sarebbero a favore dell’indipendenza, il 24% contrari, un al- tro 20% indecisi. Ma che comunque più dell’80%degliabitantidellaCatalognari- tiene che la consultazione popolare sulla sovranità si debba comunque fare. In al- tri sondaggi la maggioranza non supera il 50%marimaneinognicasoampiaafavo- re della creazione di un nuovo Stato. Se il governocentrale,aMadrid,continueràad opporsialreferendum,ilpianodiMaspre- vede di celebrare le elezioni regionali del 2016 come un plebiscito per la Catalogna indipendente, con un programma eletto- rale che preveda l’autodeterminazione. Nelretroscenadelconsistenteaumen- to negli ultimi anni dei ca talani favorevoli allasecessionec’èovviamentelacrisieco- nomica che ha riacceso la rivalità con Ma- drid. Da anni i catalani chiedono allo Stato centraleunnuovoaccordofiscale,similea quellochegiàesisteconiPaesiBaschi,che gliconsentirebbediincassaredirettamen- te le tasse e di non dover ogni anno rine- goziare i finanziamenti che Madrid versa alla regione. Dopo l’istruzione e la polizia, che sono già gestite in forma autonoma, l’accordo fiscale sarebbe l’ultimo strappo cheilgovernocentralevuoleassolutamen- te evitare. Ma è forse anche l’unico modo per contenere la marea secessionista che aspiraatrasformarela“Diada”dagiornoin- fausto, nel quale si ricorda la conquista di Barcellona nel 1714 da parte delle truppe borboniche, a “festa di libertà”. La catena umana ha avuto uno strascico anche nel parlamentoitalianoconBossietuttiidepu- tati della Lega che hanno indossato una t- shirtdisolidarietàconlerivendicazionica- talane..e Una cadena humana de 400 km Catalunya demana la independència Una catena umana di 400 km La Catalogna chiede l’indipendenza Omero Ciai 12/9/2013ITALIA / LA REPUBBLICA U namanifestazionesièsvoltaieriin Catalognaperchiedereunreferen- dum sull’indipendenza dalla Spag- na.Unarichiesta,questa,duramentecon- testata dal Governo centrale di Mariano Rajoy. Il presidente della regione catala- naArturMas,diConvergènciaiUnió,ètor- natoadaffermareche“ognisoluzionepas- sa per le urne”. Confermando lo svolgi- mento lo scorso 29 agosto di una riunio- ne con il presidente del Governo centrale Rajoy, i cui contenuti “devono restare se- greti”,Mashainoltredichiaratodi“nonve- derelavolontàpolitica”dapartediMadrid di rispondere ai bisogni della regione. Il presidentedellaCatalognahaquindiriba- dito di voler proseguire il percorso legale per organizzare un referendum sull’auto- determinazionenel2014.Questamattina il portavoce del governo catalano, Fran- cesc Homs, ha reso noto che entro la fine dell’anno verrà con tutta probabilità deci- sa la data di svolgimento della consulta- zione popolare. In una delle regioni più ricche della Spagna,laspintaindipendentista–checo- munque trova numerose voci avverse all’interno della stessa Catalogna– trova ancora una volta nella crisi economica A hir a Catalunya va tenir lloc una manifestació per demanar un re- ferèndum per independitzar-se d’Espanya. Una petició, aquesta, forta- mentqüestionadapelgoverncentralde Mariano Rajoy. El president de la regió catalana, Artur Mas, de Convergència i Unió, va tornar a dir que “qualsevol so- lució passa per les urnes”. Confirmant queel29d’agosthaviatingutunareunió amb Rajoy, el president del govern cen- tral, els continguts de la qual “s’han de mantenir en secret”, Mas també va de- clarar “no veure voluntat política” de Madrid per satisfer les necessitats de la regió.Totseguit,elpresidentdelaGene- ralitatvareiterarlasevaintenciódecon- tinuarelcurslegalperorganitzarunre- ferèndum d’autodeterminació el 2014. Aquest matí, el portaveu del govern ca- talà, Francesc Homs, ha anunciat que molt probablement abans de finals d’aquest any s’haurà decidit la data de la consulta popular. Enunadelesregionsmésriquesd’Es- panya, el creixement del moviment in- dependentista –que en qualsevol cas té moltes veus adverses dins de Catalunya mateix–trobal’elementdesencadenant, unavegadamés,enlacrisieconòmica:la regiódenunciaelqueconsiderauntrac- tament fiscal injust per part de Madrid i una crisi del model polític de les auto- nomies, vigent a Espanya des que es va restaurar la democràcia als anys setan- ta.“Desprésdemésdetrentaanysdede- mocràcia,Catalunyaéslaregióquemés contribueixalproducteinteriorbrutial creixement econòmic espanyol i, alho- ra, la regió on la inversió pública és més petita”, va dir Mas ahir.e Manifestació independentista a Catalunya Manifestazione indipendentista in Catalogna 13/9/2013VATICANO / L’OSSERVATORE ROMANO l’elemento scatenante: la regione denun- ciaquellocheasuoavvisoèuntrattamen- to fiscale iniquo da parte di Madrid e una crisi del modello politico delle autonomie, in vigore in Spagna da quando è stata ri- pristinatalademocrazianeglianniSettan- ta. “Dopo oltre trenta anni di democrazia, la Catalogna è la regione che contribuisce maggiormente al prodotto interno lordo e alla crescita economica spagnola e do- vel’interventopubblicoèminore”haaffer- mato ieri Mas.e JOSÉ JORDAN / AFP
  • SOTA ELS FOCUS DE LA PREMSA MUNDIAL THE CATALAN WAY EXPRESSO/ PORTUGAL La independència de Catalunya és una mala idea Més enllà de l’impressionant cadena humana, l’im- pressionant nombre de catalans que estan a favor delaindependència(el52%,segonslesenquestes) i més enllà de totes les raons que pugui tenir Cata- lunyaperqueixar-sedelcentralismedeMadrid(que ésunfet),laindependènciad’aquestaregióésuna malanotíciaperaPortugaliperatotEuropa. Novallapenainvocarraonshistòriques,molten voga als segles XIX i XX, perquè les raons històri- ques,engeneral,amaguenraonshistòriquesante- riorsaaquestes.Perexemple,elRegned’Aragó,que va incloure Catalunya, era transfronterer i tenia partsqueavuisónfranceses–Narbona,Carcassona ifinsitotTolosa,perexemple–.Lacroadacontraels albigesos(ocàtars)vaacabarambelgranregneara- gonèsivalimitar-loalafronteradelsPirineus. Les raons històriques s’invoquen, normalment, comacausa,perònopassendelsarguments.Lave- ritableraódelapopularitatdelaindependènciaaCa- talunya,emsembla,infeliçment,queésaquesta:és unadeleszonesmésriquesd’Espanyaquenovolso- lidaritzar-seamblesquetenenméscarències.[...] A Txecoslovàquia, la separació de la República Txecad’Eslovàquiatambévatransmetrelaideaque els més rics (els txecs) deixavenenrereelsmés pobres (els eslovacs). A Eslovèniaelcasnovadi- vergir gaire quan es va independitzardeSèrbia. I podríem seguir amb Escòcia i Flandes, i així consagrar la descompo- sició d’una Europa que havia de ser solidària, però on pocs han vetllat perlasevaideaoriginal. És per això que per a Portugal i Europa la inde- pendènciadeCatalunyaésunamalaidea.Ésperai- xòquenoentencgairel’eufòriaambquèmoltspor- tuguesos reben la notícia de la Via Catalana. ¿Pot- ser és perquè pensen que debilita Madrid? Però la veritatésqueensdebilitaanosaltresiatotEuropa, enunmomentenquènomésl’enfortimentdelcon- tinent i la solidaritat dels més rics amb els més po- bresésunaesperançaperalacrisiquevivim.e LA NACIÓN / ARGENTINA Un ultimátum para Mas y Rajoy, que enfrentan distintos retos Los independentistas catalanes dieron vuelta al relojdearena.Conlamasivamovilizacióndelmiér- colesledieronunultimátumtantoaMarianoRajoy comoaArturMas.Elsentimientoseparatista,mo- derado hace unos años, empieza a vislumbrarse mayoritario al compás de las dificultades que Ma- dridyBarcelonaencuentranparadialogarsobrelo que es evidente: la incomodidad de Cataluña en el actual esquema del Estado español. Presionado por el reclamo, Mas radicalizó hace un año su nacionalismo y pasó de pedir una refor- ma fiscal a pregonar el Estado propio. Exige que se permita a los ca- talanes votar en un ple- biscito si quieren o no seguir en España. La respuesta de Ra- joy fue siempre la mis- ma:laConstituciónnolo permite. Esa pared agi- gantó el malestar de los catalanes que ven a Es- paña como una entidad que se aprovecha de su riqueza, limita su idioma y desprecia su diversidad. Pero, ¿cuánto tiempo podrá mantener Rajoy esa postura? ¿Aceptará el riesgodeenfrentarunasecesiónunilateral,enme- dio de la dramática crisis económica de la que in- tenta sacar al país? Mas está atrapado. Su coalición quedó atada a unaalianzatácticaconlaizquierdarepublicana,los independentistas más radicales. Ante ellos se comprometióaconseguirelplebiscitoen2014.La movilización de ayer le exige cumplir. [...] La consigna de una “Cataluña libre” que sona- baelmiércolesenBarcelonaganafuerzaalcompás de la crisis económica e institucional que erosio- na a España desde hace 5 años. El independentis- moconsiguedíaadíasuspequeñostriunfos;esun proyecto incierto, pero al menos es un proyecto. El desafío que pesa sobre Rajoy es ofrecerles a los siete millones de catalanes un nuevo desti- no común. La urgencia de Mas es que no lo devo- ren las expectativas que generó al embanderar- se con el sueño de la independencia.e LE FIGARO / FRANCE Una cadena humana per la independència catalana Els independentistes encara són aquí. Un any desprésdelamanifestaciómassivapelscarrers deBarcelona,elspartidarisdelasecessiódeCa- talunya han aconseguit una nova demostració de força. Malgrat la pluja intermitent, 400 qui- lòmetres,denordasuddelaregió,s’hancobert d’una cadena humana. Centenars de milers de persones, vestides sovint amb una samarreta groga, que es venia a 12 euros per finançar l’or- ganització de la Via Catalana, segons la plata- forma organitzadora de la iniciativa, l’Assem- blea Nacional Catalana. Amb samarretes, amb els colors sang i or de la senyera (la bandera catalana, que té quatre franges vermelles sobre un fons groc), o amb la segona equipació del Barça, que també por- ta aquests colors i que fa furor entre els joves. Totssónsímbolsnacionalsaquestdimecres:in- comptables banderes, esclar, però també him- nespatriòticsisardanes(ladansaregional,que es balla en grup i en cercles). [...] Lasevareclamacióéssimple:laindependèn- cia, per referèndum, un escrutini que segons ells hauria de coincidir amb el tricentenari de la festa nacional el 2014.José,56anys,diu que ja en té prou que “Espanyaespoliïelsca- talans” i vol poder “de- cidir el seu futur”. Les paraules es fan ressò del discurs del presi- dent regional de Cata- lunya, sense que sapi- guemrealmentquicor- re darrere de qui, si els polítics o els electors. Després de la Diada del 2012, Artur Mas ha pu- jatalcavalldel’independentisme.Desprésd’ha- ver cedit terreny polític als independentistes radicalsd’EsquerraRepublicanaenuneselecci- onsqueellmateixhaviadeciditavançar,elpre- sident català no s’ha mogut de la seva posició. [...] El referèndum, diu Mas, haurà de preveu- re l’opció d’un “estat propi”, l’eufemisme habi- tual de CiU per parlar d’independència.e Les raons històriques s’invoquen com a causa, però no passen dels arguments Els partidaris de la secessió han obtingut una nova demostració de força Mas está atrapado. Su coalición quedó atada a una alianza táctica con Esquerra Henrique Monteiro Martín Rodríguez Yebra Mathieu de Taillac CATALUNYA PRESENTA CASAL CATALÀ LA PLATA ROGER ORRIOLS