Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005

on

  • 292 views

Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb ...

Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb
l’Administració Central 2002-2005

Font: Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya

Data: 2009.

Statistics

Views

Total Views
292
Views on SlideShare
292
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Metodologia i Càlcul de la Balança Fiscal de Catalunya amb l’Administració Central 2002-2005 Document Transcript

  • 1. MON OG R A F IES 10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008 aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any 2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs, aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya. Equip de treball Núria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista; Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica. ISBN 978-84-393-8049-8 9 788439 380498 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya
  • 2. Publicats en aquesta col·lecció Monografies Número 10 / 2009 M1 M2 M3 BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. – (Monografies ; 10) Bibliografia ISBN 9788439380498 I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II. Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies (Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 10 1. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3. Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya – Assignacions pressupostàries i despeses 351.72(467.1:460)"2002/2005" M4 M5 M6 M7 M8 M9 2008 Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006 Núria Bosch i Maite Vilalta Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006 Josep Oliver i Alonso Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials Josep M. Durán Cabré La descentralització de l’IVA en fase minorista Josep M. Durán Cabré L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors Martí Parellada i Néstor Duch La inversió de les entitats locals Marta Espasa El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach Caralt Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15 Josep Oliver i Alonso La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur. Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007) David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila 2009 M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya © Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica Gran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona 1a edició: Barcelona, maig 2009 Tiratge: 500 exemplars Disseny gràfic: Lluïsa Cobos Revisió lingüística: Míriam Salvatierra Impressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) ISBN: 978-84-393-8049-8 Dipòsit legal: B-28.349-2009
  • 3. Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya Monografies Número 10 / 2009
  • 4. Sumari 1. Introducció 5 2. Concepte de balança fiscal 6 3. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 7 3.1. Imputació territorial dels ingressos 7 3.2. Imputació territorial de les despeses 8 3.3. Significat dels diferents enfocaments 9 4. Delimitació de l’estudi 10 4.1. Àmbit temporal 10 4.2. Àmbit institucional 10 4.3. Dades i fonts estadístiques 14 4.4. Marc pressupostari 15 4.5. Operacions considerades 16 4.6. Tractament del dèficit o superàvit públic 17 4.7. Els fluxos amb la Unió Europea 18 5. Imputació territorial dels ingressos 20 5.1. Els ingressos del subsector Estat 20 5.1.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment 20 5.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 20 5.1.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya 31 5.2. Els ingressos dels organismes autònoms i ens públics 31 5.2.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment 31 5.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i resultats per a Catalunya 32 5.3. Els ingressos de la Seguretat Social 35 5.3.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment 35 5.3.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 35 5.3.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya 5.4. Els ingressos de les empreses públiques 41 41 3
  • 5. 6. Imputació territorial de les despeses 44 6.1. Les despeses del subsector Estat 44 6.1.1. Determinació de les despeses imputables territorialment 44 6.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 44 6.1.2.1. Territorialització segons el criteri del flux monetari 46 6.1.2.2. Territorialització segons el criteri del flux del benefici 6.2. Les despeses dels organismes autònoms i ens públics 52 58 6.2.1. Determinació de les despeses imputables territorialment 58 6.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 58 6.3. Les despeses de la Seguretat Social 6.3.1. Determinació de les despeses imputables territorialment 6.3.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 6.4. Les despeses de les empreses públiques 61 61 61 64 6.4.1. Determinació de les despeses imputables territorialment 64 6.4.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 64 7. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 68 7.2. El saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 69 7.3. El saldo fiscal de Catalunya amb neutralització del dèficit/superàvit públic 73 7.4. Evolució de la balança fiscal de Catalunya 75 Bibliografia 4 68 7.1. Desagregació de la imputació dels ingressos i despeses de l’Administració central a Catalunya 81 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 6. 1 Introducció El conseller d’Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encar­ regar al grup d’experts que varen fer l’estudi d’actualització de la balança fiscal de Ca­ talunya amb l’Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia de l’estudi esmentat. Formen part del grup de treball les persones se­ güents: • Núria Bosch i Roca, catedràtica d’Hisenda Pública (coordinadora) • Joan F. Corona Ramon, catedràtic d’Hisenda Pública • Joan Carles Costas Terrones, professor titular d’Hisenda Pública • Marta Espasa i Queralt, professora titular d’Hisenda Pública • Guillem López-Casasnovas, catedràtic d’Economia • Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut • Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d’Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona • Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d’Economia • Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública • Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica • Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d’Hisenda Pública • Matias Vives i March, economista • Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica Aquest informe ha comptat, també, amb la col·laboració de Montserrat Bassols, subdi­ rectora general de Finançament Autonòmic, i amb el suport de Marta Curto, becària de la Universitat de Barcelona. L’objectiu d’aquest estudi és oferir els resultats de l’estimació de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central per al període 2002-2005, seguint la metodologia establerta en l’informe previ realitzat pel mateix grup de treball l’any 2005. Malgrat que es parteixi de la metodologia emprada en l’estudi anterior, durant aquest temps s’han produït avenços, tant en la disposició d’informació, com en alguns aspectes metodològics, que s’ha considerat convenient tenir en compte per tal de poder oferir estimacions de la balança fiscal més precises. Introducció 5
  • 7. 2 Concepte de balança fiscal L’acció del sector públic central origina fluxos fiscals entre regions en la mesura que els impostos i les despeses públiques es distribueixen territorialment. La balança fiscal re­ cull aquests fluxos, de manera que esdevenen un instrument de mesura de la dimensió territorial del sector públic central. La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central s’obté de la diferència entre els beneficis o pagaments derivats de la despesa que el sector públic central fa en aques­ ta comunitat i el volum d’ingressos detrets d’aquesta regió per finançar el conjunt de la despesa pública. Quan en un territori els recursos detrets superen els recursos que aflu­ eixen als seus ciutadans o que els beneficien, el signe del saldo dels fluxos fiscals origi­ nats pel Govern central en aquest territori és negatiu, és a dir, hi ha una sortida neta de recursos fiscals (dèficit fiscal). Contràriament, quan el volum d’ingressos aportats per un territori al sector públic central és inferior als beneficis o pagaments que en rep, hi ha una entrada neta de recursos i, per tant, el saldo dels fluxos fiscals és positiu (superàvit fiscal). La quantificació de la balança fiscal d’un territori exigeix conèixer els ingressos que ha aportat aquest territori i les despeses o beneficis que ha rebut. Per tant, cal diferenciar el tractament dels ingressos del de les despeses. 6 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 8. 3 Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses La metodologia de càlcul es basa en les dues aproximacions metodològiques estàndards: la del flux monetari i la del flux del benefici. L’aplicació del criteri del flux monetari com­ porta atribuir l’ingrés al territori on es genera el fet imposable, i la despesa, al territori on es materialitza, mentre que el criteri del flux del benefici implica atribuir l’ingrés al territori on resideixen els individus que suporten els tributs, i la despesa, al territori on resideixen els individus beneficiaris d’aquesta despesa. La utilització d’un enfocament o altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi que es vulgui fer: l’enfocament del flux monetari intenta mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat del sector públic en un territori, mentre que l’enfocament del flux del benefici intenta calcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davant l’actuació del sector públic. 3.1. Imputació territorial dels ingressos Quant als ingressos, i concretament als tributaris, el problema resideix en el fet que no són necessàriament coincidents la comunitat en què efectivament consten les dades territorials de recaptació i la comunitat en què s’originen aquests recursos i/o en què se suporten, ja que, d’una banda, el mateix procés de gestionar els impostos no permet co­ nèixer la comunitat on s’originen els recursos i, de l’altra, molts dels impostos són sus­ ceptibles de ser traslladats. D’aquesta manera, s’estableixen dos criteris per imputar els ingressos: • Enfocament del flux del benefici: els ingressos s’imputen al territori on resideixen les per­ ones que finalment en suporten la càrrega (incidència econòmica o efectiva), al s marge de qui sigui i d’on resideixi l’obligat legal a pagar (incidència legal o formal). • Enfocament del flux monetari: els ingressos tributaris s’imputen al territori on es lo­ calitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen (objecte imposable), que pot ser la renda, la riquesa o el consum, i els ingressos no tributaris, al territori on té lloc el pagament per les unitats que el fan. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 7
  • 9. La metodologia emprada per imputar regionalment els ingressos està àmpliament acceptada pel món acadèmic, i consta de tres etapes. 1. Identificació de les fonts d’ingressos del sector públic central. 2. Establiment d’hipòtesis de territorialització per a cada tipus d’ingrés. 3. Tria dels indicadors més apropiats que reflecteixin l’impacte de cada tipus d’ingrés. Quan es fa la imputació regional dels ingressos segons el flux monetari, un cop iden­ tificades les fonts d’ingressos es passa a triar els indicadors que reflecteixen l’origen de l’impost; d’aquesta manera es territorialitzen les recaptacions; quan se segueix el flux del benefici, es tracta d’aproximar qui suporta finalment la càrrega de l’impost. A causa dels indicadors triats en aquest informe, els resultats de la imputació dels ingressos segons els dos criteris són altament coincidents. 3.2. Imputació territorial de les despeses Pel que fa a la despesa, es pot distingir entre el fet que la despesa pública es tradueixi en pagaments per a l’adquisició de béns i serveis, la remuneració dels factors o la realització de transferències directes, i el fet que la despesa pública permeti la prestació de serveis públics als ciutadans, generalment sense que aquests hagin de fer un pagament en con­ trapartida. Llevat del cas de les transferències directes de caràcter personal, normalment, en tots els altres casos, els destinataris dels pagaments i els beneficiaris últims dels ser­ veis no sempre coincideixen. Aquest doble caràcter de la despesa pública, com a contraprestació i com a servei, ha donat lloc que en la literatura científica s’apliquin dos enfocaments diferents per a l’estudi de la incidència territorial que té, l’enfocament del flux monetari i l’enfocament del flux del benefici, segons si s’atén la localització de la despesa (o dels perceptors dels pagaments) o la localització dels beneficiaris dels béns i serveis que aquesta despesa permet produir. D’una banda, segons l’enfocament del flux monetari, la despesa s’atribueix al territori en què aquesta despesa es materialitza, és a dir, on es localitza el personal, la utilització de béns corrents i serveis, la percepció de les transferències i la realització de les inversions. Això suposa optar per donar al criteri de flux monetari un sentit “real” davant l’alternativa de donar-hi un sentit de “flux de caixa” o de “flux de tresoreria”, que portaria a atribuir la despesa pública a la regió en què el sector públic efectua el pagament. Per exemple, en el cas de les compres de béns i serveis s’imputen al territori on s’utilitzen, i no al territori on s’han adquirit, i en el cas de les inversions s’imputen al territori on es materialitzen. D’altra banda, segons l’enfocament del flux del benefici, l’assignació de la despesa es fa al territori on resideix el beneficiari, independentment d’on es produeix el servei públic o es fa la inversió. En aquest cas, és necessari establir hipòtesis sobre l’àmbit dels bene­ ficiaris i sobre la quantificació dels beneficis que els béns i serveis els proporcionen. 8 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 10. Lògicament, els resultats que s’obtindran en un enfocament i altre poden resultar di­ ferents quant a la comunitat beneficiària de la despesa, fins al punt que poden alterar la quantia i el signe dels saldos fiscals obtinguts. Per exemple, els destinataris de la despe­ sa vinculada als serveis centrals dels diferents ministeris i organismes públics, segons l’enfocament del flux monetari, són, fonamentalment, els funcionaris que hi treballen, que moltes vegades estan especialment concentrats en una regió, mentre que en l’enfo­ cament del flux del benefici són els destinataris del servei en qüestió, que poden esten­ dre’s al llarg de tot el territori. La imputació territorial de la despesa pública seguint l’enfocament del flux monetari pot ser relativament fàcil, sempre que hi hagi un sistema comptable que permeti terri­ torialitzar totes les partides de despesa. Quan això succeeix, la imputació territorial de la despesa és directa i immediata, seguint bàsicament el criteri d’assignació que fa l’Estat. En el cas contrari, o en cas que la territorialització esmentada no sigui completa, serà necessari establir hipòtesis relatives a la localització de la despesa i, a continuació, selec­ cionar els indicadors estadístics més adequats per distribuir-la. L’anàlisi econòmica de la incidència de la despesa pública des del vessant de l’enfoca­ ment del flux del benefici comporta, en primer lloc, identificar els beneficiaris, la qual cosa està relacionada amb el grau de divisibilitat dels beneficis dels béns i serveis pro­ veïts públicament i amb la dimensió territorial dels mateixos; en segon lloc, quantificar la valoració que del consum dels béns i serveis públics fan els individus, i en tercer lloc, seleccionar els indicadors estadístics que millor representin els beneficiaris. 3.3. Significat dels diferents enfocaments La utilització d’un enfocament o altre depèn de l’objectiu de l’anàlisi que es vulgui fer: l’enfocament del flux monetari intenta mesurar l’impacte econòmic generat per l’activitat del sector públic en un territori, mentre que l’enfocament del flux del benefici intenta calcular com s’incrementa el grau de benestar dels individus residents en un territori davant l’actuació del sector públic. Per tant, es tracta de dos enfocaments vàlids, que es fonamenten en criteris sòlids, però que cadascun explica efectes econòmics diferents. Es tracta d’enfocaments que no són substitutius sinó complementaris. Així, el criteri del flux monetari és més correcte per analitzar la influència que té l’acció del sector públic sobre el creixement econòmic d’una regió i, en canvi, el criteri del flux del benefici és més adient per analitzar l’acció del sector públic en termes redistributius i d’equitat. La utilització del mètode del benefici comporta establir moltes més hipòtesis que en el cas del flux monetari. Tot i aquestes dificultats d’enfocament del benefici, el grup de tre­ ball considera necessari presentar el càlcul segons les dues metodologies, per tal de do­ nar una visió el més àmplia possible de les diferents formes d’aproximar-se i quantificar el concepte de balança fiscal. Metodologia per a la imputació territorial dels ingressos i de les despeses 9
  • 11. 4 Delimitació de l’estudi En relació amb l’estudi anterior, els paràmetres de delimitació han sofert algunes varia­ cions. 4.1. Àmbit temporal El període temporal considerat per quantificar la balança fiscal de Catalunya amb l’Admi­ nistració pública central correspon als anys 2002-2005, ja que no s’ha pogut disposar de la territorialització de la despesa estatal per al 2006. D’aquesta manera, es pot disposar d’una sèrie de vint anys, atès que la Generalitat ha promogut estimacions de la balança fiscal de Catalunya des de l’any 1986 aplicant una metodologia semblant.1 El primer any analitzat és el 2002, any en què va entrar en vigor el nou model de finançament, que va representar un canvi substancial en les relacions i els fluxos fis­ cals entre l’Administració central i la Generalitat, atès que des d’aquest any una bona part dels impostos que es paguen a Catalunya formen part de la hisenda de la Genera­ litat i, per tant, no generen fluxos fiscals de recursos entre l’Administració central i Catalunya. 4.2. Àmbit institucional L’àmbit institucional considerat comprèn l’Estat, els organismes autònoms, els ens pú­ blics, la Seguretat Social i les empreses públiques que fan inversions a compte de l’Estat, atès que aquests agents institucionals són els principals responsables dels fluxos fiscals interregionals. 1. M. Colldeforns (1991) estima la balança fiscal per al període 1986-88; Martínez (1997) l’actualitza per als anys 1989-94; López i Martínez (2000) fan una estimació per al període 1995-98, i el grup de treball designat per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions va presentar el 2005 la balança dels anys 1999-2001. 10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 12. El caràcter singular de l’activitat de la Seguretat Social ha comportat que en els re­ sultats es presenti una estimació específica de la subbalança fiscal d’aquesta adminis­ tració.2 Quant als organismes autònoms, cal assenyalar que en l’estudi previ només s’havien considerat els organismes administratius, tot i que des de l’any 1999 no hi ha distinció entre els de caràcter administratiu i els comercials i financers. La raó era mantenir l’ho­ mogeneïtat amb els estudis anteriors. No obstant això, en l’informe present s’ha cregut oportú considerar-los tots per coherència amb el concepte d’unitat institucional, atès que des del 1999 tots ells formen part del mateix subsector.3 Per poder oferir una estimació específica de la balança fiscal de la Seguretat Social, els organismes autònoms que gestionen prestacions socials –Servei Públic d’Ocupació Es­ tatal (SPEE) (abans INEM), Fons de Garantia Salarial (FOGASA)– i les mútues de funcio­ naris –ISFAS, MUGEJU i MUFACE– s’han integrat en la Seguretat Social. Això ha im­ plicat fer tota una sèrie d’ajustaments tant en el subsector dels organismes autònoms com en el de la Seguretat Social. Pel que fa a les empreses públiques, cal dir que tradicionalment no s’incloïen en els estudis de balances fiscals, atès que tant la seva funció com el seu finançament és més propi del sector privat que del sector públic (bàsicament es dediquen a produir béns i serveis destinats al mercat i els seus recursos provenen fonamentalment de les vendes dels seus béns i serveis). No obstant això, hi ha determinades empreses públiques que han estat creades per l’Estat per canalitzar-ne la inversió. Així, inversions que tradicional­ ment s’executaven des de l’Administració central han passat a ser executades per empre­ ses públiques. Això fa que tant les seves característiques com actuacions responguin més a criteris públics que a criteris de mercat, per la qual cosa la metodologia de comp­ tes europea, SEC-95, les considera entitats integrants del que s’ha d’entendre com Admi­ nistració pública. Davant d’aquesta situació, en l’estudi previ ja es va fer una referència especifica a la in­ versió, per la qual cosa es va dur a terme una estimació sobre quin resultat de la balança fiscal s’obtindria si s’hi incloguessin les inversions fetes per les empreses públiques ads­ crites al Ministeri de Foment (RENFE, GIF, AENA, Ports de l’Estat i Correus i Telègrafs). També, l’informe de l’Institut d’Estudis Fiscals considera necessari incloure les empre­ ses públiques destinades a la construcció de grans projectes d’inversió, i proposa inclou­ re les empreses públiques que contribueixen a incrementar significativament l’estoc de capital públic. Les empreses que compleixen aquest criteri principal4 són GIF, ADIF, la 2. La Seguretat Social proporciona prestacions socials que es financen, principalment, mitjançant cotitzacions socials obliga­ tòries. En concret, les prestacions socials rebudes per cada individu depenen, en gran mesura, de les cotitzacions socials pagades al llarg de la seva vida laboral, però, així com les cotitzacions s’abonen en el territori on es treballa, les prestacions es poden percebre en un moment molt diferent de la vida i en un territori diferent. Així doncs, l’existència de desfasaments importants temporals en el temps entre cotitzacions socials i prestacions, i la possible mobilitat dels individus, fa que es detalli de manera específica l’impacte territorial dels fluxos esmentats. 3. L’augment del nombre d’organismes pràcticament no fa variar els resultats, atès que la quantia del seu pressupost és molt reduïda. 4. Hi ha un altre criteri addicional basat en l’existència d’aportacions patrimonials per part de l’Estat a l’empresa en qüestió. Aquest segon criteri no el compleixen AENA i Ports de l’Estat. Delimitació de l’estudi 11
  • 13. Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni, les societats d’aigües dependents del Ministeri de Medi Ambient, AENA i Ports de l’Estat. A partir d’aquestes evidències es proposa incloure les empreses públiques que incre­ menten significativament l’estoc de capital. Una qüestió important a l’hora d’incloure les inversions de determinades empreses pú­ bliques és el seu finançament. Si aquestes empreses es financen amb aportacions de l’Es­ at (com és el cas d’ADIF), es pot interpretar com si es tractés d’inversions fetes direc­ t tament per l’Administració pública de l’Estat; en canvi, si es financen amb ingressos pro­ pis (com Ports de l’Estat i AENA), se n’ha de fer un tractament específic, ja que en aquest cas s’haurien de computar també les aportacions que s’hi han fet des de Catalunya. A continuació s‘especifiquen els diferents agents considerats en l’estudi: • Estat • Organismes autònoms: – Agència Espanyola de Cooperació Internacional – Centre d’Estudis Jurídics – Fons d’Explotació de Serveis de Cria Cavallar i Remunta – Gerència d’Infraestructura i Equipament de la Defensa – Canal d’Experiències Hidrodinàmiques del Pardo – Servei Militar de Construccions – Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas – Institut per a la Vivenda de les Forces Armades – Institut d’Estudis Fiscals (IEF) – Tribunal de Defensa de la Competència – Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes – Comissionat per al Mercat de Tabacs – Institut Nacional d’Estadística (INE) – Parc Mòbil de l’Estat – Organisme Nacional de Loteries i Apostes de l’Estat, ONLAE (fins al 2004) – Prefectura de Trànsit – Gerència d’Infraestructures i Equipament de la Seguretat de l’Estat – Treball Penitenciari i Formació per a l’Ocupació (abans Treball i Prestacions Peni­ tenciàries) – Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) – Centre Nacional d’Informació Geogràfica – Consell Superior d’Esports – Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP) – Institut d’Astrofísica de Canàries – Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) – Centre d’Investig. Energètiques, Mediambientals i Tecnològiques – Inst. Nac. d’Investigació i Tecnologia Agrària i Alimentària – Institut Espanyol d’Oceanografia 12 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 14. – Institut Geològic i Miner d’Espanya – Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball – Institut de la Dona – Consell de la Joventut d’Espanya – Reial Patronat sobre Discapacitat – Institut de la Joventut – Reestructuració Mineria del Carbó i Desenvolupament Alternatiu Comarques Mineres – Oficina Espanyola de Patents i Marques – Centre Espanyol de Metrologia – Institut de Turisme d’Espanya – Agència per a l’Oli d’Oliva – Entitat Estatal d’Assegurances Agràries – Fons Regulació i Org. del Mercat de Productes de Pesca i Cultius Marins – Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) – Institut Nacional d’Administració Pública (INAP) – Parcs Nacionals – Confederació Hidrogràfica del Duero – Confederació Hidrogràfica de l’Ebre – Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir – Confederació Hidrogràfica del Guadiana – Confederació Hidrogràfica del Xúquer – Confederació Hidrogràfica del Segura – Confederació Hidrogràfica del Nord – Confederació Hidrogràfica del Tajo – Confederació Hidrogràfica del Sud d’Espanya (fins al 2004) – Mancomunitat dels Canals del Taibilla – Parc de Maquinària – Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals – Biblioteca Nacional – Gerència d’Infraestructures i Equipaments de Cultura – Museu Nacional d’Art Reina Sofia – Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música (INAEM) – Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals – Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) – Consell d’Administració del Patrimoni Nacional – Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) – Institut Nacional del Consum – Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris – Agència Espanyola de Seguretat Alimentària – Centre Nacional de Trasplantaments i Medicina Regenerativa (des del 2004) – Institut de Salut Carlos III Delimitació de l’estudi 13
  • 15. • Ens públics: – Agència Estatal de l’Administració Tributària (AEAT) – Institut Cervantes – Agència de Protecció de Dades – Consell Econòmic i Social – Consell de Seguretat Nuclear – Institut de Comerç Exterior (ICEX) – Museu del Prado (a partir del 2003) • Seguretat Social: – Entitats gestores – Mútues d’accidents de treball (AT) i malalties professionals (MP) – Organismes autònoms: - Servei Públic d’Ocupació Estatal (SPEE, abans INEM) - Fons de Garantia Salarial (FOGASA) - Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) - Mutualitat General de Funcionaris Civils de l’Estat (MUFACE) - Mutualitat General Judicial (MUGEJU) • Empreses públiques: – Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF/ADIF) – Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni – Societats estatals d’aigües: - Aigües del Duero - Aigües de la Conca de l’Ebre (ACESA) - HIDROGUADIANA - Aigües del Júcar (AJSA) - Aigües de la Conca del Segura (ACSEGURA) - Aigües de la Conca del Tajo - Aigües de la Conca del Nord (ACUNOR) - Depuradora del Baix Llobregat (DEPURBAIX) - Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR) - Aigües de la Conca del Mediterrani (AQUAMED) - Canal Segarra-Garrigues (CASEGA) - Canal de Navarra (CANASA) – Aeroports Espanyols i Navegació Aèria (AENA) – Ports de l’Estat 4.3. Dades i fonts estadístiques Les fonts d’informació utilitzades són les liquidacions dels pressupostos de l’Estat, dels organismes autònoms, dels ens públics i de la Seguretat Social. En el cas de 14 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 16. l’Estat s’ha disposat de les dades del SICOP (Sistema d’Informació Comptable i Pres­ supostària) que elabora la Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE), sistema en el qual hi ha la territorialització dels diferents programes de despesa que executen les diferents seccions pressupostàries. De manera complementària, s’ha hagut d’utilitzar informació procedent d’altres publicacions, com són informes, anuaris estadístics, memòries, butlletins, etc. emesos pels diferents organismes públics. A partir de la liquidació pressupostària s’han determinat quins són els ingressos i les despeses que s’imputaran territorialment i quina quantia tenen. Això ha exigit sotme­ tre les dades a un procés de depuració consistent a prescindir de determinades opera­ cions i a ajustar la quantia d’unes altres. 4.4. Marc pressupostari El marc pressupostari del qual es parteix és el de la comptabilitat pública. La raó d’utilitzar aquest sistema és que ofereix una informació molt més detallada de les classificacions econòmica, funcional i orgànica del pressupost de despeses, la qual cosa permet fer estimacions molt més precises a l’hora d’imputar la despesa pública. En concret, per a cada programa de despesa, el sistema de comptabilitat pública dóna informació de la secció que l’executa, els capítols i articles pressupostaris en els quals es concreta i la seva territorialització en l’àmbit provincial i de comunitat autò­ noma. El problema, en el cas de l’estimació de les balances fiscals del govern central espa­ nyol, és l’accés a aquestes dades. La Intervenció General de l’Administració de l’Estat (IGAE) elabora el Sistema d’Informació Comptable i Pressupostària (SICOP). Aquest sistema d’informació s’estructura segons la classificació funcional i es concreta en pro­ grames de despesa. Per a cada programa, el SICOP ofereix la secció que l’executa, els capítols pressupostaris en els quals es concreta i la seva territorialització en l’àmbit provincial i de comunitat autònoma. La comptabilitat pública es basa en dades de la liquidació del pressupost i, per tant, ofereix informació sobre els drets reconeguts i els ingressos recaptats, en el cas dels ingressos, i sobre les obligacions reconegudes i els pagaments efectuats, en el cas de la despesa. En l’estudi present s’ha optat per considerar el criteri de meritació en lloc del de caixa i, per tant, per considerar els drets reconeguts i les obligacions reconegudes. El motiu d’aquesta elecció és que les dades que proporciona el SICOP són obligacions reconegudes i, per tant, per garantir l’homogeneïtat metodològica, cal considerar els drets reconeguts en el cas dels ingressos. Cal afegir que, si bé quan s’analitza un any concret, sí que hi pot haver diferències entre la utilització del criteri de meritació i el de caixa, quan l’anàlisi es fa per a un període més llarg de temps aquestes diferències es dilueixen. Delimitació de l’estudi 15
  • 17. 4.5. Operacions considerades A partir de la liquidació pressupostària s’han determinat quins són els ingressos i les despeses que s’imputaran territorialment i quina quantia tenen. Això ha exigit sotmetre les dades a un procés de depuració consistent a prescindir de determinades operacions i a ajustar la quantia d’unes altres. Només s’han tingut en compte les operacions d’ingrés i despesa que es poden consi­ derar típiques de les administracions públiques, és a dir, pel costat dels ingressos tots els que presenten un elevat caràcter coactiu i es fan sense contrapartida directa per part de l’Administració pública, i pel costat de les despeses, les que estan dirigides a produir serveis no destinats a la venda i a la redistribució de la renda. Per tant, s’han exclòs totes les operacions que el sector públic fa en concurrència amb el sector privat o les que te­ nen una base clarament financera. Així, han quedat fora de l’estudi les operacions se­ güents: • Els ingressos i despeses que integren el Compte financer (capítols 8 i 9 del pressupost d’in­ gressos i de despeses), és a dir, les operacions originades per la variació d’actius i pas­ ius financers, en què es modifica la posició financera, deutora o creditora dels s agents públics considerats. Es tracta, en general, d’operacions que tenen una contra­ partida evident i en les quals el sector públic central actua en els mercats financers de forma equivalent a com farien els agents del sector privat. Hi ha, a més, una altra raó per no incloure aquestes operacions, ja que en realitat no constitueixen altra cosa que el tancament de les operacions de naturalesa real que es financen a través del pressu­ post, de manera que la seva inclusió conduiria, en un període llarg de temps, a una doble comptabilització (per l’operació real i per la seva contrapartida financera). • Els ingressos patrimonials (capítol V del pressupost d’ingressos), per tractar-se d’in­ gressos que obté el sector públic com a contraprestació de la titularitat de certs ac­ tius, tant financers com reals (dipòsits bancaris, accions o altres títols, edificis, ter­ renys, etc.). Aquests ingressos són fruit de l’activitat inversora de l’Administració pública, és a dir, de la seva condició de titular de determinats actius que produeixen rendiments, generalment en condicions de mercat, i que no comporten una càrrega neta per a qui els paga. • Els ingressos per alienació d’inversions reals (capítol VI del pressupost d’ingressos), pels mateixos motius que els ingressos patrimonials. • Les operacions amb la Unió Europea. Com a criteri general, s’han d’excloure tots els ingressos procedents de la UE i les despeses destinades a aquesta entitat per tal de poder obtenir la balança fiscal neta del sector públic central dels fluxos comuni­ taris. • Les transferències corrents i de capital de consolidació que s’atorguen entre els diferents organismes públics considerats a fi d’evitar duplicitats en els diferents conceptes d’ingressos i de despeses. 16 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 18. En el quadre 4.1 s’ofereix el total d’ingressos i de despeses de l’Administració pública central durant el període 2002-2005, i els ingressos i despeses objecte d’imputació, una vegada fets els ajustaments esmentats anteriorment i els específics de cadascun dels subsectors que es detallen en els capítols corresponents. Quadre 4.1 Ingressos i despeses no financeres totals i per imputar Milions d’euros   2002 2003 2004 2005 Total ingressos 216.136 221.882 234.239 255.902 Ingressos Estat 112.470 110.230 115.020 128.777 Ingressos org. aut. i ens públics 13.190 13.902 14.380 14.183 Ingressos Seguretat Social 90.477 97.749 104.838 112.941 Total despeses 204.234 212.787 222.219 231.000 Despeses Estat 97.802 104.074 106.223 110.495 Despeses org. aut. i ens públics 15.076 16.176 16.558 13.989 Despeses Seguretat Social 91.356 92.537 99.438 106.515 Dèficit(-)/Superàvit(+) 11.902 9.095 12.019 24.902 Total ingressos 194.630 204.573 216.097 239.781 Ingressos Estat 102.954 105.621 110.351 125.924 1.093 1.134 1.239 1.456 89.127 96.239 102.776 110.513 Ingressos i despeses consolidades no financeres Ingressos i despeses objecte de territorialització Ingressos org. aut. i ens públics Ingressos Seguretat Social Ingressos d’explotació EP 1.457 1.578 1.731 1.888 Total despeses 199.787 207.490 216.960 226.936 Despeses Estat 90.795 95.881 97.769 100.192 Despeses org. aut. i ens públics 12.779 13.588 14.098 13.744 Despeses Seguretat Social 91.342 92.525 99.437 106.513 Inversió empreses públiques (EP) 4.872 5.496 5.657 6.486 Dèficit(-)/Superàvit(+) -5.156 -2.917 -863 12.845 Dèficit(-)/Superàvit(+) sense EP -1.741 1.001 3.063 17.443 4.6. Tractament del dèficit o superàvit públic El volum d’ingressos i de despeses que s’analitza deixa fora algunes operacions i, per tant, els resultats del superàvit o de dèficit públic que s’obtinguin no coincidiran amb els imports efectius de dèficit o superàvit. Els resultats obtinguts directament a partir dels ingressos i les despeses imputables (sense fer cap ajustament pel dèficit públic) proporcionen els veritables saldos fiscals. No Delimitació de l’estudi 17
  • 19. obstant això, aquests saldos estan fortament condicionats pel dèficit o superàvit públic que hi ha o pel que es deriva dels imports analitzats, fins al punt que si hi hagués un dèficit i aquest fos molt elevat, podria donar-se el cas que totes les comunitats tinguessin un saldo fiscal positiu. Així, neutralitzar el dèficit o superàvit públic és convenient si es volen analitzar els fluxos redistributius interregionals, ja que altrament una situació de dèficit públic coin­ cidiria amb una millora generalitzada dels saldos fiscals de tot el territori, i a l’inrevés en cas de superàvit. També es considera convenient quan es vol analitzar l’evolució dels saldos fiscals en un període temporal, per tal de descomptar l’efecte que les diferents situacions financeres del sector públic central puguin tenir sobre els resultats de les balances fiscals. Aquest efecte pot ser diferent d’any en any i, com a conseqüència, pot introduir una variabilitat en la mesura de la balança fiscal, que més que representar as­ pectes estructurals dels fluxos territorials de despeses i ingressos, pot estar recollint l’efecte de la posició cíclica de l’economia de l’any en qüestió o canvis en la política pres­ supostària de l’Administració central. Atès que un dels propòsits de l’informe és trobar mesures que puguin ser una referència, juntament amb la mesura anual de la balança fiscal, sembla adient aportar una mesura estructural de la balança fiscal de Catalunya. A partir d’aquestes consideracions metodològiques, s’ha considerat convenient oferir també els resultats de la balança fiscal de Catalunya després d’haver neutralitzat el dèfi­ cit/superàvit, és a dir, s’ha calculat el dèficit fiscal amb la hipòtesi que hi ha un equilibri pressupostari. En aquest estudi, la hipòtesi considerada consisteix a igualar els ingressos a les despe­ ses. Això representa que, com a conseqüència de l’existència del dèficit/superàvit en els imports analitzats, es produiria un augment/reducció dels ingressos del sector públic central. En aquest cas, les despeses no s’alteren, sinó que són els ingressos els que s’aco­ moden a la despesa. Aquesta interpretació pot ser consistent amb el fet de suposar que en situacions de dèficit públic, aquest dèficit es finançarà en períodes posteriors mitjan­ çant ingressos impositius i, viceversa, una situació de superàvit públic pot comportar una futura reducció d’impostos. La implementació d’aquesta hipòtesi comporta distribu­ ir el dèficit/superàvit públic en funció de la pauta resultant de la distribució territorial dels ingressos en cada any. 4.7. Els fluxos amb la Unió Europea A l’hora d’elaborar la balança fiscal de Catalunya, o de qualsevol altra comunitat autòno­ ma, amb l’Administració central s’ha de tenir en consideració l’existència d’uns fluxos financers amb la Unió Europea. En efecte, la UE actua en els diferents països mitjançant les seves administracions públiques. Així, la UE es finança amb els recursos aportats per l’Estat, una part dels quals provenen de Catalunya, i a la vegada l’Administració central rep unes transferències de la UE, una part de les quals s’adrecen a Catalunya. 18 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 20. Si es vol excloure l’efecte de l’existència d’una administració d’un àmbit superior com la UE que se superposa amb les administracions públiques espanyoles, caldria no in­ cloure en el còmput de la balança fiscal aquests fluxos de recursos que Catalunya aporta i que també rep de la Unió Europea. El problema rau en la dificultat de conèixer les da­ des per poder fer aquests ajustaments. Per la banda dels ingressos, sí que és possible imputar la part dels recursos que l’Estat aporta a la UE que procedeixen de Catalunya; en canvi, per la banda de les despeses, amb les dades disponibles no és possible conèixer quina part de les despeses que l’Estat ha fet a Catalunya ha estat finançada amb recursos europeus. El model d’articulació pressupostària dels fluxos financers amb la Unió Europea comp­ tabilitza com a ingrés les transferències que rep l’Administració central procedents de la UE (bàsicament FEOGA-Garantia, fons estructurals i Fons de Cohesió), i també els re­ cursos propis tradicionals comunitaris5 recaptats per l’Estat; quant al recurs IVA, aquest no apareix de manera explícita entre els ingressos, sinó que està integrat en la recaptació total per IVA. El pressupost de despeses, per la seva banda, recull les transferències que l’Estat destina a la UE en concepte de recursos propis: recurs IVA, recurs RNB i recursos propis tradicionals. A més, les seccions dels departaments ministerials i altres entitats que integren el marc institucional pressupostari, que participen en el cofinançament d’actuacions concretes amb els fons estructurals, de Cohesió i altres, quantifiquen el total dels crèdits necessaris per dur a terme aquestes actuacions sense explicitar quina part correspon a la UE i quina part a l’Administració central. En aquest sentit, en el treball present no s’han considerat les transferències que rep l’Administració central procedents de la UE (bàsicament FEOGA-Garantia, fons estructu­ rals i Fons de Cohesió) ni tampoc s’han considerat les aportacions que l’Estat espanyol fa a la UE per finançar el pressupost comunitari. D’aquesta manera, els fluxos directes de l’Administració central amb la UE han quedat exclosos de les operacions con­ i­ s derades, la qual cosa suposa que el saldo d’aquests fluxos queda incorporat en la quan­ tia del dèficit/superàvit públic considerat. D’altra banda, tal com s’ha comentat anteriorment, si es volgués trobar la balança fiscal originada únicament i exclusivament per l’Administració central s’haurien d’excloure dels ingressos estatals l’aportació que Catalunya fa als ingressos comunitaris (recursos propis tradicionals i IVA) i, a la vegada, extreure de cada programa de despesa estatal i de les despeses dels diferents organismes, ens públics, entitats que configuren la Segu­ retat Social i empreses públiques la part finançada mitjançant fons europeus, la qual cosa és impossible de fer donada la informació de què es disposa. Per tant, la balança fiscal d’aquest estudi és el resultat d’imputar territorialment els ingressos i despeses gestionats directament per l’Administració central amb independència de si una part dels ingressos recaptats per l’Estat s’han de destinar a la UE i, també, amb independència de si part de la despesa està finançada per la UE. 5. Drets de duana, exaccions reguladores agràries i cotitzacions sobre el sucre i la isoglucosa. Delimitació de l’estudi 19
  • 21. 5 Imputació territorial dels ingressos 5.1. Els ingressos del subsector Estat 5.1.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment En aquest capítol es presenten els ingressos de l’Estat que provenen de Catalunya, a partir de les xifres globals d’ingressos per al període 2002-2005. La font d’informació d’aquestes dades ha estat les liquidacions dels pressupostos generals de l’Estat. En el quadre 5.1 es mostren els ingressos totals i els considerats. Tal com s’ha esmentat anteriorment, s’han exclòs de l’anàlisi els ingressos patrimonials, l’alienació d’inversions reals, els ingressos financers i les transferències internes del sector públic central, que configura l’àmbit institucional de l’estudi, i les transferències procedents de la Unió Eu­ ropea. Així, els imports analitzats representen al voltant del 96% dels ingressos no fi­ nancers de l’Estat. 5.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial Com ja s’ha esmentat en l’apartat metodològic, per portar a terme la territorialització dels ingressos se segueix el procediment més habitual en estudis d’aquest tipus: a partir de l’anàlisi dels diferents conceptes d’ingrés, s’estableixen els criteris i les hipòtesis de ter­ ritorialització més adequades, i els indicadors que permetin obtenir les aportacions dels residents de Catalunya a l’Estat (flux benefici) o que permetin conèixer el volum dels diferents objectes de gravamen generats a Catalunya (flux monetari). Els impostos constitueixen la principal font de finançament de l’Estat, fins al punt que representen més del 95% dels ingressos considerats. Es tracta de recursos de caràcter coactiu que estableix l’Estat a favor seu i que recauen legalment sobre els subjectes pas­ sius delimitats per la legislació fiscal. No obstant això, en la majoria dels casos el subjec­ te passiu de l’impost no ha de suportar, forçosament, la càrrega efectiva de l’impost, sinó que aquesta càrrega es pot traslladar a altres agents de l’economia. En termes territorials, la recaptació efectiva que s’obtingui en una regió no ha de coincidir, per força, amb la càrrega impositiva que suporten els seus ciutadans, a causa de la possibilitat de traslla­ 20 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 22. Imputació territorial dels ingressos 21 1.581 38.787 39.712 149.942 37.535 38.357 150.827 Total ingressos financers Total ingressos de l’Estat Capítol 9. Variació passius financers 925 110.230 112.470 Capítol 8. Variació actius financers 822 11 Total ingressos no financers 38 1.676 1.527 1.561 De l’exterior   96 De l’interior 1.759 De l’Administració pública central 62 2.899 671 4.903 604 1.487 158.345 43.324 40.164 3.161 115.020 22 1.934 1.985 87 2.555 498 1.688 151 168.982 40.205 37.072 3.132 128.777 89 1.052 1.168 145 1.478 508 1.764 102.954 0 0 0 102.954 11 0 0 11 0 0 671 1.487 0 64 2.158 3.852 39.510 57.423 71 91 2.423 5.257 46.351 71.955 2002 0 2.250 5.569 42.456 60.118 2005   Capítol 7. Transferències de capital Capítol 6. Alienació d’inversions reals Capítol 5. Ingressos patrimonials Altres de l’interior Del País Basc i Navarra De l’exterior De l’Administració pública central 4.630 3.852 4.960 Capítol 3. Taxes i altres ingressos Capítol 4. Transferències corrents 2.276 40.688 39.510 58.080 2004 Ingressos totals 2003 Capítol 2. Impostos indirectes 2002 57.423   Capítol 1. Impostos directes Milions d’euros Ingressos de l’Estat Quadre 5.1 105.621 0 0 0 105.621 38 0 0 38 0 0 604 1.581 0 0 2.185 4.630 40.688 58.080 2003 110.351 0 0 0 110.351 22 0 0 22 0 0 498 1.688 0 0 2.186 5.569 42.456 60.118 2004 Ingressos considerats 125.924 0 0 0 125.924 89 0 0 89 0 0 508 1.764 0 0 2.272 5.257 46.351 71.955 2005 68 0 0 0 92 100 0   1 0 0 100 100 0   44 100 100 100 2002 70 0 0 0 96 100 0 2 0 0 100 100 0 96 100 100 100 2003 70 0 0 0 96 100 0 1 0 0 100 100 0 97 100 100 100 2004 75 0 0 0 98 100 0 8 0 0 100 100 0 94 100 100 100 2005 % Ingressos considerats / ingressos totals
  • 23. dar els impostos cap a altres individus residents en altres regions. En aquest sentit, els principals factors determinants de la pauta resultant de la distribució de la càrrega im­ positiva, segons el criteri del flux del benefici, són l’elecció de les hipòtesis d’incidència i la disponibilitat d’informació estadística que permeti l’aplicació empírica d’aquestes hipòtesis. L’aplicació del criteri del flux monetari comporta conèixer per a cada impost la part de l’objecte de gravamen generat en cada territori. En determinats casos, aquesta informa­ ció no és directa, per la qual cosa també s’han d’establir hipòtesis i buscar els indicadors de localització territorial que millor s’aproximin a les hipòtesis considerades. Les dades detallades dels ingressos obtinguts per l’Estat es presenten en el quadre 5.2. Quadre 5.2 Ingressos de l’Estat Milions d’euros 2002 Impostos directes 2003 2004 2005 57.423 58.080 60.118 71.955 IRPF 32.844 33.119 30.603 36.087 I. societats 22.638 23.166 27.245 33.635 1.155 963 1.410 1.367 29 32 31 37 739 785 816 803 I. renda no residents I. patrimoni Quotes de drets passius Altres 18 16 13 25 39.510 40.688 42.455 46.351 IVA 27.060 28.662 30.153 33.572 I. especials 10.354 9.777 9.796 9.988 alcohol i begudes derivades 597 456 480 577 cervesa 141 140 136 143 Impostos indirectes productes intermedis 13 12 11 10 hidrocarburs 6.384 5.988 5.968 5.910 labors del tabac 3.218 3.182 3.199 3.338 0 0 1 9 124 69 4 -50 determinats mitjans de transport electricitat I. sobre primes d’assegurances Tràfic exterior Cotització i exacció de sucre i isoglucosa Altres 1.004 1.127 1.232 1.315 936 1.031 1.246 1.469 23 18 20 45 133 72 9 -37 Taxes i altres ingressos 3.852 4.630 5.569 5.257 Transferències 2.169 2.223 2.208 2.361 Corrents 2.158 2.185 2.186 2.272 11 38 22 89 102.954 105.621 110.351 125.924 De capital Ingressos de l’estat Font: liquidació dels pressupostos generals de l’Estat. 22 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 24. Impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) és, en termes quantitatius, la principal figura tributària de què disposa l’Estat. Es tracta d’un impost directe, de naturalesa personal i subjectiva, i de caràcter pro­ gressiu. El fet imposable està constituït per l’obtenció de renda per part d’una persona física en cada període impositiu. Aquesta renda està formada per la totalitat dels rendi­ ments del treball personal, el rendiment del capital de les activitats econòmiques, els increments patrimonials nets i les imputacions de bases imposables positives de socie­ tats en règim de transparència fiscal, o de determinades rendes positives de societats en “transparència fiscal internacional”. Els subjectes passius de l’IRPF són sempre perso­ nes físiques, individualment considerades, siguin de nacionalitat espanyola o estrange­ ra, que obtinguin components de renda subjectes a aquest impost. La base imposable es defineix com la quantificació monetària del fet imposable, i per tant, està formada per l’import de la renda obtinguda pel subjecte passiu durant el període impositiu, determinat per la integració de les quanties positives o negatives de les diferents fonts de renda subjectes a imposició. Els tipus de gravamen que s’apliquen són de caràcter progressiu. L’aplicació dels tipus corresponents a la base imposable determina la quota íntegra de l’impost. Aquesta quota pot sofrir impor­ tants reduccions a causa de l’existència de les deduccions establertes en la llei de l’IRPF. Entre aquestes deduccions destaquen les de caràcter familiar, lloguer d’habi­ tatge, determinades inversions privades, donacions i incentius a la inversió empresa­ rial o professional. Pel que fa a l’aplicació de l’enfocament del benefici, la hipòtesi d’incidència més accep­ tada en la literatura econòmica és que l’IRPF és un impost que no es pot traslladar, per la qual cosa són els mateixos perceptors de rendes els que en suporten la càrrega. És probable que hi puguin haver possibilitats de translació en el cas del gravamen sobre els rendiments d’activitats professionals i empresarials. No obstant això, motius teòrics i pràctics han pesat per obviar tal efecte. Entre els teòrics, cal analitzar l’àmbit territorial del mercat d’aquestes activitats empresarials o professionals. És raonable su­ posar que aquest mercat és el regional, ja que un mercat més ampli normalment porta aparellat una forma societària diferent. Entre els arguments pràctics cal destacar el poc pes relatiu d’aquests rendiments en el total de renda declarada, i la dificultat de disposar d’informació sobre el tipus d’activitats de què es tracta. És per tots aquests motius que en l’estudi previ es va prendre com a indicador de loca­ lització territorial la quota líquida de l’IRPF a Catalunya. Aquest indicador té l’avantatge de recollir el grau de progressivitat de l’impost (tant la lligada a la tarifa com la lligada a les deduccions) davant altres indicadors possibles, com la renda regional bruta, variable que solament recull la base imposable. A més, amb aquesta variable també queda reco­ llida la possible translació de l’IRPF quan es tracti d’activitats empresarials o professio­ nals amb una àrea de mercat regional. L’única part de l’impost que no queda recollida és la corresponent als no-declarants. Imputació territorial dels ingressos 23
  • 25. En relació amb l’estudi previ, ara es disposa d’informació de la quota líquida i dels ingressos produïts per actes d’inspecció, per declaracions presentades fora de termini i per devolucions d’ingressos indeguts, per la qual cosa l’indicador d’imputació territorial utilitzat per imputar l’impost dels declarants ha estat el pes d’aquesta variable a Catalu­ nya en relació amb la del conjunt de les comunitats autònomes de règim comú, atès que aquest és un impost concertat per les comunitats forals. Per als no-declarants es computen les retencions fetes a Catalunya per aquest concep­ te en relació amb el total de comunitats de règim comú. Cal dir que l’Agència Tributaria només dóna informació sobre les retencions dels no-declarants en l’IRPF amb retribuci­ ons superiors a 6.011 euros, per a la qual cosa per la resta de no-declarants (que és un nombre molt reduït) no s’ha pogut fer cap imputació. Val a dir que aquest indicador tant es pot utilitzar per imputar l’IRPF segons el flux del benefici com per imputar-lo segons el flux monetari, ja que l’aplicació d’aquest darrer enfocament portaria a assignar els diferents tipus de rendes al territori on es generen. Així, per exemple, les rendes del treball i d’activitats econòmiques s’han d’assignar al territori on l’assalariat, treballador autònom, etc. presta els seus serveis; les rendes de ca­ ital mobiliari, al territori on se situen les institucions financeres i altres gestors i/o p unitats que registren les rendes corresponents (interessos, dividends...) als propietaris dels actius mobiliaris, i finalment, les rendes del capital immobiliari, a la comunitat on està ubicat l’immoble objecte de l’impost. La impossibilitat de disposar d’aquest tipus d’informació i el fet que la major part de rendes declarades a l’IRPF procedeixen del factor treball i d’activitats econòmiques que s’ubiquen a la regió on es liquida l’impost són arguments que afavoreixen utilitzar també la quota líquida, com a indicador de territorialització en l’enfocament del flux monetari. Impost de societats (IS) L’impost sobre societats és un tribut directe, sintètic i proporcional sobre la renda global obtinguda per les persones jurídiques i altres entitats sense personalitat jurídica, a la qual la Llei de l’impost atribueix la qualificació de subjectes passius. El fet imposable de l’impost està constituït per l’obtenció de renda per part del subjec­ te passiu en el període impositiu, amb independència del lloc on s’hagi produït –àmbit mundial– i qualsevol que sigui la font o origen dels diferents components d’aquesta renda, després d’haver estat minorada, si escau, per la compensació de bases imposables negatives d’exercicis anteriors. La dimensió quantitativa del fet imposable configura la base imposable i la seva magnitud mesura la renda obtinguda pel subjecte passiu en el període impositiu. El subjecte passiu són les entitats amb personalitat jurídica i altres entitats sense personalitat que la llei qualifica com a subjectes passius. L’aplicació del tipus impositiu, que és de caràcter proporcional, a la base imposable genera la quota íntegra. Aquesta quota es pot veure minvada per les diferents deduccions que hi ha, entre les quals 24 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 26. destaquen la deducció per evitar la doble imposició de dividends i plusvàlues, la deduc­ ció per evitar la doble imposició internacional, les deduccions per incentivar la realit­ zació de determinades activitats, les deduccions per la realització de determinades in­ versions, etc. L’àmbit territorial de l’impost de societats comprèn el territori comú, és a dir, s’exclo­ uen les comunitats forals, atès que és un impost concertat. En les comunitats forals se suposa que l’impost s’internalitza. És un impost la incidència personal del qual és difícil de determinar, en recaure inicialment sobre els propietaris del capital, però hi ha importants possibilitats que es traslladi en alguna mesura als consumidors i els treballadors en general. La difi­ cultat radica a determinar les proporcions en què aquests agents suporten la càrrega de l’impost. Partint d’aquesta indeterminació, amb el criteri del flux del benefici, en l’informe pre­ sent s’ha optat per aplicar tres hipòtesis i perquè la quantia que s’ha d’imputar sigui la mitjana dels resultats obtinguts en cadascuna d’aquestes tres hipòtesis. La primera hipòtesi considera que no hi ha translació i, per tant, l’impost recau total­ ment sobre els accionistes en forma de beneficis menors. L’indicador de territorialització utilitzat ha estat l’excedent brut d’explotació. La segona hipòtesi parteix del fet que una part de l’impost (s’ha suposat un 30%) es trasllada als consumidors via increment de preus. L’indicador utilitzat en aquest cas és el consum final de les llars. I la tercera hipò­ tesi consisteix a considerar que l’impost de societats se suporta a parts iguals entre acci­ onistes, consumidors i treballadors. Val a dir que els resultats d’aplicar aquestes tres hipòtesis són altament similars. L’aplicació del criteri del flux monetari implica conèixer els beneficis obtinguts a Cata­ lunya tant per part d’empreses amb domicili fiscal en aquesta comunitat com per part d’empreses amb domicili fiscal a la resta de l’Estat, però amb establiments a Catalunya. Atès que no es disposa de la informació a aquest nivell de detall, l’opció que s’ha consi­ derat més escaient és aproximar el benefici de les societats obtingut a Catalunya mitjan­ çant una variable macroeconòmica, com és l’excedent brut d’explotació que s’obté de la diferència entre el VAB i el cost de personal. Impost sobre la renda dels no-residents (IRNR) Aquest impost grava una gran diversitat de rendes (societats, treballadors, professio­ nals, accionistes, pensionistes, etc.) que tenen en comú ser obtingudes per no-resi­ dents. Se suposa que aquest impost és suportat pels subjectes passius, per la qual cosa des del punt de vista del criteri del flux del benefici no s’imputa a Catalunya, ja que és suportat per persones no residents. En canvi, des del punt de vista del criteri del flux monetari, cal atribuir a Catalunya la part de l’impost que s’ha generat a Catalunya i que s’aproxima a través de la recaptació obtinguda en aquesta comunitat en relació amb la recaptació del total de comunitats de règim comú. Imputació territorial dels ingressos 25
  • 27. Impost sobre el patrimoni Aquest és un impost cedit totalment a les comunitats autònomes, però l’Estat és l’Admi­ nistració que té la competència recaptatòria dels no-residents sotmesos a aquest grava­ men per obligació real. Es tracta d’un impost directe i personal, per la qual cosa se supo­ sa que no es trasllada a tercers. Donades les similituds amb l’impost sobre la renda dels no-residents, les hipòtesis d’incidència i els criteris d’assignació territorial, així com els indicadors d’imputació ter­ ritorial han estat els mateixos. Quotes de drets passius Aquest concepte d’ingrés es correspon amb la quota a la qual estan subjectes de pagar els funcionaris que estan inclosos en el règim de classes passives de l’Estat. En el cas del flux del benefici, la hipòtesi d’incidència que s’ha adoptat és considerar que són aquests funcionaris els que suporten íntegrament la càrrega efectiva d’aquests impostos. L’indicador territorial per imputar la part corresponent a Catalunya ha estat el pes dels funcionaris de l’Estat a Catalunya en relació amb el total de l’Estat. Pel que fa a l’aplicació del flux monetari, se suposa que és l’activitat dels funcionaris i, per tant, la seva remuneració, el fet imposable d’aquest impost. Per tant, en aquest cas l’in­ dicador territorial que s’utilitza coincideix amb el de l’enfocament del flux del benefici. Impost sobre el valor afegit (IVA) L’IVA és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum. L’àmbit territorial d’aplicació a Espanya es correspon amb el territori peninsular i les Illes Balears. Aquest és un tribut concertat amb les diputacions forals i convingut amb la comunitat autòno­ ma de Navarra, per la qual cosa es considera que aquest tribut s’internalitza totalment en aquestes regions. El fet imposable de l’IVA el constitueixen els lliuraments de béns i prestacions de ser­ veis efectuades per empresaris o professionals a títol onerós en el desenvolupament de la seva activitat empresarial o professional, així com en les importacions. Hi ha algunes activitats que n’estan exemptes, entre les quals destaquen l’assistència sanitària, els ser­ veis d’assistència social, les activitats relacionades amb l’ensenyament en els diferents nivells, les operacions d’assegurances i els serveis postals, entre altres. Les activitats exemptes no poden ni repercutir l’IVA sobre el preu dels seus productes o serveis ni deduir-se l’IVA suportat per la compra de béns i serveis necessaris per a l’elabora­ ció del producte final, amb la qual cosa aquest IVA es converteix en un factor de cost addicio­ nal que els empresaris o professionals intentaran traslladar, en la mesura que la seva posició en el mercat els ho permeti, cap als preus o cap a la remuneració dels factors productius. La base imposable està constituïda per l’import total de la contraprestació de les ope­ racions subjectes, i estan obligats a tributar-hi les persones físiques o jurídiques que 26 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 28. desenvolupin activitats empresarials o professionals, que realitzin lliuraments de béns i prestacions de serveis, o que realitzin importacions. L’IVA presenta diversos tipus impositius amb el propòsit de reduir els efectes regres­ sius que aquest impost pot generar. Aquests tipus són el súper reduït (4%), el reduït (7%) i el general (16%). L’operativa de l’IVA consisteix a repercutir el tribut sobre el preu final del producte i deduir l’IVA suportat. D’aquesta manera, es trasllada la càrrega impositiva cap al preu de venda dels béns i serveis, per la qual cosa són els consumidors finals els que suporten la càrrega efectiva de l’impost. D’acord amb aquesta hipòtesi, la incidència a Catalunya d’aquest impost s’estima en funció de la base d’IVA teòrica, integrada per les entregues i prestacions de serveis sub­ jectes a un IVA no deduïble. En termes d’agregats es compon de les operacions compta­ bles següents: • consum final interior de les llars; • consums intermedis, formació bruta de capital fix i transferències socials en espècie de les administracions públiques; • consums intermedis i formació bruta de capital fix de les activitats exemptes; • formació bruta de capital fix en habitatges de nova construcció. L’indicador de repartiment territorial utilitzat és el que ha elaborat l’INE en el context de la Llei 21/2001, de mesures fiscals i administratives del nou sistema de finançament de les comunitats autònomes i ciutats amb estatut d’autonomia, a partir de l’anàlisi indi­ vidualitzat de cadascuna d’aquestes operacions i dels tipus impositius corresponents. En concret, l’indicador de consum final estimat per l’INE s’obté per composició de tots els índex de consum corresponents a les operacions anteriorment esmentades, utilitzant com a estructura de ponderacions la resultant de l’última taula de destinació disponible de l’economia espanyola. Aquest indicador de consum territorial es pot utilitzar tant quan s’aplica el criteri del flux monetari, segons el qual l’IVA s’ha d’atribuir al territori on es fan entregues i pres­ tacions de serveis subjectes a un IVA no deduïble; com en el cas del flux del benefici que s’imputa basant-se en la hipòtesi que l’impost és suportat pels consumidors finals. Finalment, cal advertir que aquest indicador és de consum interior, no de consum de residents, per la qual cosa en el cas de l’enfocament del principi del benefici no seria l’idoni, ja que incorpora el consum dels no-residents. No obstant això, la manca d’infor­ mació fa que s’utilitzi aquest mateix indicador territorial per als dos enfocaments d’im­ putació d’ingressos. Impostos especials Dins d’aquest grup s’engloben els impostos especials sobre el consum d’alcohol i begudes derivades, cervesa, labors del tabac, hidrocarburs, electricitat i productes intermedis. Imputació territorial dels ingressos 27
  • 29. Aquests impostos són tributs de naturalesa indirecta que recauen sobre el consum de determinats béns, i que graven, en fase única (generalment, en origen), la fabrica­ ció, elaboració i importació d’aquests productes. No obstant això, hi ha l’obligació le­ gal per part del subjecte passiu de repercutir l’import de les quotes sobre els adquiri­ dors dels béns objecte de l’impost, amb la qual cosa aquests queden obligats a suportar-les. Impostos sobre l’alcohol i begudes derivades, cervesa i productes intermedis L’impost sobre l’alcohol i begudes derivades grava l’alcohol etílic tant en estat natural com incorporat a qualsevol producte. La base imposable està constituïda pel volum d’al­ cohol absolut contingut en els productes subjectes i el tipus de gravamen és de quantia fixa per litre d’alcohol. L’impost sobre la cervesa grava l’elaboració i importació d’aquest producte. La base imposable està constituïda pels litres de cervesa sortits de fàbrica o dipòsit fiscal o importats, i el tipus de gravamen és, també, de caràcter unitari. Per la seva banda, l’impost sobre productes intermedis grava els productes amb un grau alcohòlic superior a un determinat nivell i que no estiguin gravats pels altres im­ postos sobre begudes alcohòliques. Malgrat que els subjectes passius d’aquests impostos són els productors o importadors d’aquests productes, s’ha considerat d’acord amb l’enfocament del flux del benefici que són els consumidors finals els qui acaben suportant totalment la càrrega efectiva. Això es deriva del fet que, d’una banda, aquests productes poden crear cert grau d’addicció, cosa que incideix directament sobre l’elasticitat de la funció de demanda i, d’una altra, la generalitat de l’impost redueix l’efecte substitució entre les diferents varietats de begudes alcohòliques, per la qual cosa la demanda conjunta de begudes alcohòliques i cervesa pot presentar un alt grau de rigidesa. Per tant, és lògic suposar que són els consumidors d’aquests productes els que en suporten la totalitat de la càrrega efectiva. A més, és necessari assenyalar que quan aquests tipus de productes, especialment l’alcohol, s’incorporen a processos productius per a l’elaboració de productes diferents de les begudes alcohòliques (aromatitzants, productes alimentaris, medicaments, etc.) que­ den exempts de tributació, cosa que reforça la hipòtesi que aquests impostos recauen íntegrament sobre els consumidors de begudes alcohòliques. L’acceptació d’aquesta hipòtesi d’incidència comporta utilitzar com a indicador de lo­ calització territorial el consum en begudes alcohòliques. L’indicador utilitzat per a cadas­ cun d’aquests tres impostos és l’elaborat per l’INE per a l’assignació de la recaptació d’aquests impostos a les comunitats autònomes de règim comú. Aquest indicador és vàlid per als dos criteris d’imputació territorial dels ingressos, atès que en el cas del flux del benefici es considera que són els consumidors finals els qui suporten l’impost i, en el cas del flux monetari, s’atribueix al lloc on es fa el consum. Igual que succeïa en el cas de l’IVA, l’indicador de l’INE fa referència al consum inte­ rior i no al dels residents, però la manca d’informació fa que sigui aquest l’indicador d’imputació territorial utilitzat en tots dos enfocaments. 28 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 30. Impost sobre les labors del tabac L’impost sobre les labors del tabac grava la producció i importació de labors del tabac. La base imposable està constituïda pel valor de les labors i pel nombre d’unitats, i s’apliquen dos tipus impositius: un de proporcional sobre el preu del producte i un altre d’específic sobre les unitats de producte. L’àmbit d’aplicació d’aquest impost és el territori nacional, excepte Canàries. La hipòtesi d’incidència adoptada en l’aplicació del flux del benefici és que aquest tribut és suportat, íntegrament, pels consumidors de tabac. Les raons que justifiquen aquesta hipòtesi d’incidència són les mateixes que en el cas dels impostos sobre begudes alcohò­ liques. La metodologia emprada per imputar a Catalunya aquest impost ha estat la mateixa que la utilitzada en el cas dels impostos sobre l’alcohol, per la qual cosa tot el que s’ha esmentat en l’apartat anterior es pot traslladar a l’impost sobre el tabac. Impostos sobre hidrocarburs Aquest impost grava la fabricació i importació d’hidrocarburs. La base està constituïda pel volum dels productes objecte de gravamen expressats en milers de litres a la tempe­ ratura de 15ºC. El tipus de gravamen és, doncs, unitari. L’impost és d’aplicació en tot el territori nacional, excepte a Canàries, Ceuta i Melilla. La hipòtesi d’incidència adoptada és que recau sobre els consumidors d’aquests béns. En concret, l’impost recau sobre els consumidors específics d’aquests productes quan aquests es destinen directament a ús domèstic. Això s’explica perquè les condicions oligopolístiques del mercat, juntament amb la baixa elasticitat de la demanda, facilita la translació de l’impost cap al preu final del producte, per la qual cosa són els consumidors específics els que ho acaben suportant. D’altra banda, els hidrocarburs constitueixen un consum intermedi relativament im­ portant en nombrosos processos productius. En aquest sentit, l’impost sobre hidrocar­ burs entra a formar part de la funció de costos variables de les empreses quan aquests pro­ uctes s’utilitzen com a font energètica. En aquest cas, la translació de l’impost cap als d consumidors finals no és tan clara com en el cas anterior, sinó que depèn de les elastici­ tats de les corbes d’oferta i demanda específiques dels béns de mercat. En general, els estudis fets fins al moment adopten la hipòtesi que l’impost sobre hidrocarburs, quan afecta l’activitat productiva, és traslladat al preu de venda final. L’acceptació d’aquesta hi­ pòtesi implica repartir aquesta part de l’impost en funció del consum final de les llars. No obstant això, la dificultat pràctica de discernir quina part de l’impost suporten els consumidors i quina les empreses fa que finalment s’hagi utilitzat com a indicador ter­ ritorial l’índex de vendes de gasolines, gasoils i fueloils, ponderades pels corresponents tipus impositius, índex utilitzat pel Ministeri d’Economia i Hisenda per calcular la recap­ tació que correspon a Catalunya per la part cedida d’aquest impost. Aquest indicador ha estat utilitzat en els dos enfocaments d’imputació territorial. Imputació territorial dels ingressos 29
  • 31. Impost sobre primes d’assegurances Es tracta d’un impost indirecte que grava les operacions d’assegurances i de capitalit­ zació. Són subjectes passius de l’impost les entitats asseguradores quan realitzen les opera­ cions gravades (subjectes i no exemptes). Aquestes estan obligades a repercutir l’impost íntegrament en les persones que contracten les assegurances sotmeses a gravamen. A partir d’aquest fet, i d’acord amb el criteri del flux del benefici, se suposa que l’impost no es trasllada cap a tercers quan el subjecte passiu són les persones físiques i sí que és traslladable quan el subjecte passiu són empreses. Davant la impossibilitat de discernir quina part de l’impost es deriva de persones físiques i quina d’empreses, s’ha considerat l’opció que, segons aquest criteri, l’impost s’atribueixi a Catalunya a partir d’un indicador global de l’activitat econòmica, com pot ser el PIB. En canvi, segons el criteri del flux monetari, l’impost s’atribueix on es contracta la prima i, per tant, l’atribució a Catalunya es porta a terme basant-se en el valor de les pri­ mes contractades. Tràfic exterior Es tracta de drets aranzelaris que graven la importació de productes procedents de països tercers. La base imposable d’aquests impostos pot estar establerta en magnituds físiques o en monetàries, cosa que implica que hi hagi diversitat de tipus impositius: unitaris, ad valorem, compostos, etc. La quota tributària és el resultat d’aplicar el tipus impositiu corresponent a la base imposable. La hipòtesi d’incidència considerada és que aquests impostos són traslladats via preus als consumidors finals, per la qual cosa s’ha adoptat com a indicador de localització ter­ ritorial, tant pel criteri del flux monetari com pel del benefici, el consum final de les llars. Cotització sobre el sucre i la isoglucosa Amb aquesta denominació es recull la recaptació derivada de la cotització sobre el sucre i la isoglucosa. Igual que en el cas dels impostos especials sobre el consum, se suposa que la càrrega efectiva la suporten els consumidors finals dels béns gravats. Cal assenyalar que aquests productes poden entrar a formar part de processos produc­ tius, com a entrades (inputs) intermèdies. No obstant això, en l’estudi present no hem previst aquesta possibilitat per l’escassa importància quantitativa de l’impost i per la in­ existència d’un indicador d’imputació territorial adequat. D’acord amb aquesta hipòtesi d’incidència, es pren com a indicador de localització territorial, seguint el criteri del flux del benefici, el consum final d’aliments, begudes i tabac. Aquest mateix indicador s’ha utilitzat per assignar l’impost seguint l’enfocament del flux monetari. 30 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 32. Taxes i altres ingressos A escala estatal les taxes tenen una importància recaptatòria escassa. Dins d’aquest capí­ tol s’engloba una amalgama d’ingressos, com són les diferents taxes per serveis prestats per l’Estat (ordenació de les telecomunicacions, direcció i inspecció d’obres, acadèmics, d’expedició de DNI i passaports, consulars, de reserva de domini radioelèctric, aeropor­ tuaris, etc.), preus públics (drets de matrícula en cursos i seminaris, entrades a museus i exposicions, etc.), venda de béns, etc. La gran disparitat d’ingressos que es recull en aquest capítol fa que l’indicador més adequat per a la imputació territorial, tant en el criteri del flux monetari com en el del flux del benefici, sigui un indicador general d’activitat econòmica, com és el PIB. Transferències Les transferències que rep l’Estat procedeixen bàsicament del mateix sector públic cen­ tral (que es consoliden), de l’exterior (Unió Europea), del País Basc i Navarra, i del fons de suficiència per a les comunitats que els resulta negatiu. Catalunya no aporta ingressos per aquest concepte a l’Estat. 5.1.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya Els resultats de la imputació territorial dels ingressos de l’Estat, segons l’aplicació de les hipòtesis d’incidència i els indicadors d’imputació territorial establerts en l’apartat ante­ rior, es mostren de manera agregada en els quadres 5.3a i 5.3b, en què s’aplica el criteri del flux monetari i el del flux del benefici, respectivament. 5.2. Els ingressos dels organismes autònoms i ens públics 5.2.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment En aquest capítol es presenten de manera agregada els ingressos dels organismes autò­ noms i dels ens públics, i s’exclouen els organismes que gestionen les prestacions soci­ als (INEM i FOGASA) i les mútues de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS), a partir de les xifres globals d’ingressos per al període 2002-2005. La font d’informació d’aquestes dades ha estat les liquidacions dels pressupostos generals dels organismes autònoms. En els quadres següents es presenta l’abast d’aquests ingressos. En primer lloc, en el quadre 5.4 es mostra la totalitat dels ingressos i els ingressos considerats. En aquest subsector, els ingressos analitzats representen al voltant del 10% del total dels ingressos. La raó d’aquest baix volum d’ingressos considerats és que el finançament d’aquests or­ Imputació territorial dels ingressos 31
  • 33. Quadre 5.3.a Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux monetari Milions d’euros   Impostos directes 2002 2003 2004 2005 12.230 12.406 12.572 15.036 IRPF (quota líquida - tram estatal) 7.527 7.620 6.927 8.101 I. societats 4.541 4.632 5.466 6.729 106 94 115 144 3 3 4 4 54 57 60 59 I. renda no-residents I. patrimoni Quotes de drets passius Impostos indirectes 7.603 7.800 8.229 8.962 IVA 5.223 5.531 5.859 6.510 I. especials 1.972 1.849 1.864 1.885 117 89 94 113 25 25 24 25 2 2 2 2 1.196 1.106 1.092 1.056 605 612 651 699 26 14 1 -10 I. sobre primes d’assegurances 224 218 260 275 Tràfic exterior 181 199 242 285 4 3 4 8 725 871 1.046 984 alcohol i begudes derivades cervesa productes intermedis hidrocarburs labors del tabac electricitat Cotització i exacció de sucre i isoglucosa Taxes i altres ingressos Transferències corrents i de capital Ingressos estatals a Catalunya % Catalunya/Estat 0 0 0 0 20.558 21.077 21.847 24.983 19,97 19,95 19,80 19,84 ganismes prové, fonamentalment, de transferències de l’Estat i de la Unió Europea en el cas del FEGA. 5.2.2.  riteris i indicadors d’imputació territorial dels ingressos i resultats per a C Catalunya Els principals ingressos analitzats dels organismes autònoms i ens públics són les taxes i altres ingressos, que representen més de 1.000 milions d’euros anuals. A molta més distància se situen les transferències tant corrents com de capital, que provenen de l’in­ terior. A l’hora d’imputar les taxes i altres ingressos, hi ha una gran dificultat vinculada a l’enor­ me nombre d’organismes receptors i a la gran diversitat d’activitats que fan. No obstant això, és possible identificar els principals receptors d’aquest tipus d’ingressos. Destaquen per la seva importància la Prefectura de Trànsit, ja que aporta més del 60% d’aquest tipus d’ingressos. A molta més distància sobresurten: el Butlletí Oficial de l’Estat, l’Agència Es­ 32 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 34. Quadre 5.3.b Incidència a Catalunya dels ingressos de l’Estat. Enfocament del flux del benefici Milions d’euros   Impostos directes 2002 2003 2004 2005 12.092 12.282 12.414 14.845 IRPF (quota líquida - tram estatal) 7.527 7.620 6.927 8.101 I. societats 4.512 4.605 5.427 6.686 I. renda no-residents 0 0 0 0 I. patrimoni 0 0 0 0 Quotes de drets passius Impostos indirectes 54 57 60 59 7.566 7.792 8.196 8.929 IVA 5.223 5.531 5.859 6.510 I. especials 1.972 1.849 1.864 1.885 alcohol i begudes derivades 117 89 94 113 25 25 24 25 2 2 2 2 1.196 1.106 1.092 1.056 605 612 651 699 26 14 1 -10 I. sobre primes d’assegurances 189 212 232 246 Tràfic exterior 179 197 238 281 4 3 4 8 725 871 1.046 984 cervesa productes intermedis hidrocarburs labors del tabac electricitat Cotització i exacció de sucre i isoglucosa Taxes i altres ingressos Transferències corrents i de capital Ingressos estatals a Catalunya % Catalunya/Estat* 0 0 0 0 20.384 20.945 21.656 24.759 20,03 20,02 19,88 19,88 * Nota: en aquest cas no s’han comptabilitzat com a ingressos de l’Estat l’impost sobre la renda dels no-residents ni l’impost sobre el patrimoni. panyola de Medicaments i Productes Sanitaris, el Consell Superior d’Investigacions Cien­ tífiques, el Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques i l’Ofi­ ina Espanyola de c Patents i Marques. En tots els casos, l’aplicació del criteri del flux del benefici ha comportat establir com a hipòtesis d’incidència que qui suporta la càrrega d’aquests ingressos són els adquirents dels serveis públics en qüestió. No obstant això, sorgeix aquí el problema que en diversos casos els adquirents són empreses, les quals, d’acord amb el criteri del flux del benefici, poden traslladar aquesta càrrega fiscal als consumidors últims dels seus productes a tra­ vés dels preus. Ara bé, en el que aquí interessa, aquest problema té escassa importància, ja que es desconeix la distribució regional dels adquirents de serveis i s’ha de recórrer a indicadors de caràcter general. En aquest sentit, l’indicador general de distribució terri­ torial de les taxes i altres ingressos és el PIB. Aquest indicador és també el que s’utilitza per imputar aquests ingressos d’acord amb el criteri del flux monetari, atès que és impossible conèixer quines d’aquestes operacions s’han fet en territori català. Imputació territorial dels ingressos 33
  • 35. 34 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 3.570 0 5.942 122 14.024 99 113 13.303 Capítol 9. Variació passius financers 14.515 134 128 6 14.381 105 840 1.543 2.488 842 72 23 0 6.164 3.681 9.868 1.111 0 0 0 0 14.343 160 155 5 14.183 111 797 1.493 2.401 602 38 69 0 5.687 4.110 9.866 1.276 2005 0 0 1.093 0 0 0 1.093 79 0 0 79 0 0 15 0 0 0 15 1.000 2002 0 0 1.134 0 0 0 1.134 99 0 0 99 0 0 32 0 0 0 32 1.003 2003 0 0 1.239 0 0 0 1.239 105 0 0 105 0 0 23 0 0 0 23 1.111 2004 Ingressos considerats 0 0 1.456 0 0 0 1.456 111 0 0 111 0 0 69 0 0 0 69 1.276 2005 8 0 0 0 8 100 0 0 4 0 0 100 100 0 0 0 100 100 100 2002 8 0 0 0 8 100 0 0 4 0 0 100 100 0 0 0 100 100 100 2003 9 0 0 0 9 100 0 0 4 0 0 100 100 0 0 0 100 100 100 2004 10 0 0 0 10 100 0 0 5 0 0 100 100 0 0 1 100 100 100 2005 % Ingressos considerats / ingressos totals *Els ens públics considerats són el Consell Econòmic i Social, l’Institut Cervantes, l’Agència de Protección de Dades, el Consell de Seguretat Nuclear, l’AEAT, l’ICEX i el Museu Nacional del Prado. No s’inclouen els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (INEM i FOGASA) ni les mútues de funcionaris (ISFASS, MUGEJU i MUFACE). Total ingressos dels org. aut. Total ingressos financers 116 14 6 13.903 13.190 Capítol 8. Variació actius financers Total ingressos no financers 99 79 724 670 1.487 2.310 879 De l’exterior 1.438 2.186 496 62 15 85 32 0 6.047 3.466 De l’interior Del sector públic central Capítol 7. Transferències de capital Capítol 6. Alienació d’inversions reals Capítol 5. Ingressos patrimonials Altres de l’interior Del País Basc i Navarra De l’exterior Del sector públic central 1.003 1.000 9.423 Capítol 3. Taxes i altres ingressos Capítol 4. Transferències corrents 9.649 0 0 0 2004 Ingressos totals 2003 Capítol 2. Impostos indirectes 2002 0   Capítol 1. Impostos directes Milions d’euros Ingressos totals i considerats dels organismes autònoms i ens públics* Quadre 5.4
  • 36. En aquest punt cal fer una apreciació, aproximadament un 20% del total del concepte taxes i altres ingressos prové de les multes recaptades per la Prefectura de Trànsit, compe­ tència que en el període analitzat ja estava transferida a la Generalitat. És per aquest motiu que del total d’aquest capítol s’ha exclòs de la imputació la part corresponent a aquestes multes i sancions. El 80% restant s’ha imputat, tal com s’ha comentat anterior­ ment, en funció del PIB. Pel que fa a les transferències, seguint els mateixos criteris que en l’estudi anterior, s’han assignat a Catalunya en funció de la població, tant aplicant el criteri del flux mone­ tari com el del flux del benefici. Els resultats obtinguts es recullen en el quadre 5.5. En aquest quadre es resumeixen els resultats agregats del conjunt d’ingressos imputables de tots els organismes i ens públics. Quadre 5.5 Incidència a Catalunya dels ingressos dels organismes autònoms i ens públics Milions d’euros   Taxes i altres ingressos Transferències corrents i de capital Ingressos org. aut. a Catalunya 2002 2003 2004 2005 124 126 140 162 18 25 24 34 142 151 164 196 5.3. Els ingressos de la Seguretat Social 5.3.1. Determinació dels ingressos imputables territorialment Els ingressos de la Seguretat Social engloben els del Sistema de la Seguretat Social (en­ titats gestores, serveis comuns i mútues d’accidents de treball i malalties professionals) més els dels organismes autònoms que gestionen les prestacions socials (INEM i FOGA­ SA), i les mútues de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISFAS). Les fonts d’informació utilitzades han estat les liquidacions anuals del pressupost del Sistema de la Seguretat Social, les liquidacions anuals dels pressupostos dels organismes autònoms i l’Informe estadístic de la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS). En el quadre 5.6 es mostren els ingressos considerats, els quals representen al voltant del 92% dels ingressos no financers. Aquests ingressos estan configurats, quasi bé en la seva totalitat, per les cotitzacions socials (representen el 99% dels ingressos analitzats). 5.3.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial 5.3.2.1. Cotitzacions socials Les cotitzacions socials es poden considerar com un impost especial que grava el factor treball. D’acord amb la normativa, aquestes cotitzacions recauen sobre els empresaris i Imputació territorial dels ingressos 35
  • 37. 36 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005   94.679 619 97.749   75 0 90.477 18.387 De l’administració pública central De l’exterior De l’interior Total ingressos no financers Capítol 8. Variació actius financers 50 20.086 117.835 727 20.036 14 14 19.114 109.591 126.439 21.601 357 21.244 104.838 0 24 24 62 970 55 0 893 948 1.503 135.811 22.870 1 22.869 112.941 0 18   18 109 1.267 45 0 916 961 1.409 0 109.177 2005 89.127 0 0 0 89.127 0 0 0 0 0 0 43 0 0 43 1.284 0 87.800 2002 96.239 0 0 0 96.239 0 0 0 0 0 0 45 0 0 45 1.515 0 94.679 2003 102.776 0 0 0 102.776 0 0 0 0 0 0 55 0 0 55 1.389 0 101.332 2004 Ingressos considerats 2005 110.513 0 0 0 110.513 0 0 0 0 0 0 45 0 0 45 1.292 0 109.177 Nota: *inclou els organismes autònoms que gestionen prestacions socials (INEM i FOGASA) i les mútues de funcionaris (ISFASS, MUGEJU i MUFACE). Total ingressos dels org. aut. Total ingressos financers Capítol 9. Variació passius financers 0 75 Capítol 7. Transferències de capital 79 58 Capítol 6. Alienació d’inversions reals 746 635 45 0 43 0 583 Capítol 5. Ingressos patrimonials Altres de l’interior De l’exterior De l’administració pública central 626 664 1.568 1.284 Capítol 3. Taxes i altres ingressos Capítol 4. Transferències corrents 0 101.332 2004 Ingressos totals 2003 0 87.800 2002 0 Capítol 2. Impostos indirectes Capítol 1. Impostos directes Milions d’Euros Ingressos totals i considerats de la Seguretat Social i els seus organismes* Quadre 5.6 81 0 0 0 99 100 0 0 0 0 0 100   0 7 100 100 100 2002 82 0 0 0 98 100 0 0 0 0 0 100 0 7 97 100 100 2003 81 0 0 0 98 100 0 0 0 0 0 100 0 6 92 100 100 2004 81 0 0 0 98 100 0 0 0 0 0 100 0 5 92 100 100 2005 % Ingressos considerats / ingressos totals
  • 38. sobre els treballadors. Es tracta d’uns impostos afectats, ja que hi ha una vinculació entre les cotitzacions socials que paga un individu al llarg de la seva vida laboral i les presta­ cions socials que percep quan es jubila. Les cotitzacions socials es desglossen segons el tipus de règim: general i especials (autònoms, agrari, treballadors del mar, treballadors de les llars, mineria de carbó, etc.). També es diferencien segons el tipus de contingència a la qual es destinen: per contin­ gències comunes, per accidents de treball i malalties professionals, per atur, per cotitza­ cions al fons de garantia salarial i per formació professional. Els funcionaris públics tenen també un tractament diferenciat, amb unes mútues pròpies que es financen a través de cotitzacions específiques. La distribució de les quotes entre empresaris i treballadors varia segons el tipus de règim de cotització i el tipus de contingència. Excepte en el cas de les cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals, i per al Fons de Garantia Salarial (FOGA­ SA), en què la cotització completa és a càrrec de l’empresari, en la resta es reparteix entre empresaris i treballadors. Les cotitzacions socials són recaptades en la seva totalitat per la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS), excepte les corresponents a les mútues de funcionaris, que són percebudes per la mútua corresponent. Ara bé, les cotitzacions per cobertura d’atur i formació professional són atribuïdes a l’INEM, i les corresponents a FOGASA s’atribu­ eixen com a ingressos a aquest organisme autònom. Cal dir que, per al període analitzat, els registres comptables de les cotitzacions perme­ ten conèixer amb molta precisió l’àrea geogràfica on es produeixen. En concret, els codis de compte de cotització permeten conèixer on està situat el centre de treball en què tant ocupadors com assalariats abonen les seves cotitzacions, sense que el fet que les empre­ ses d’àmbit nacional facin ingressos centralitzats desvirtuï la localització geogràfica que les origina. Així doncs, es coneix la localització dels centres de treball que suporten la càrrega de la contribució amb independència d’on estigui localitzada la seva seu social. Una millora important en la informació de les cotitzacions és el fet que es disposa de dades territorialitzades de les cotitzacions per atur, per formació professional, per acci­ dents de treball i pel FOGASA, i també es disposa d’informació directa sobre la distribu­ ció entre empresaris i treballadors. Pel que fa a la imputació territorial de les cotitzacions socials, el fet més rellevant és la diferenciació de les cotitzacions a càrrec dels empresaris, les cotitzacions a càr­ rec dels assalariats, les cotitzacions a càrrec dels treballadors autònoms i les cotitza­ cions a càrrec dels aturats. Aquesta divisió té sentit especialment en l’aplicació del criteri del flux del benefici, ja que les hipòtesis d’incidència emprades per a cada bloc de cotitzacions són diferents i, a més, és possible obtenir indicadors per fer-les efec­ tives. En el quadre 5.7 es mostren els ingressos que la Seguretat Social obté per diferents conceptes. A continuació s’especifiquen i justifiquen els criteris i els indicadors utilitzats per im­ putar a Catalunya els diferents tipus de cotització. Imputació territorial dels ingressos 37
  • 39. Quadre 5.7 Ingressos de la Seguretat Social Milions d’euros   Règim general 2002 2003 2004 2005 67.192 72.363 76.802 82.949 Quotes d’empleadors 54.955 59.126 62.718 67.663 Quotes de treballadors 12.237 13.237 14.085 15.286 7.076 7.605 8.544 8.895 0 0 0 0 Quotes de treballadors 7.076 7.605 8.544 8.895 R.E. agrari 1.255 R.E. treballadors autònoms Quotes d’empleadors 1.225 1.247 1.294 Quotes d’empleadors 255 270 264 276 Quotes de treballadors 967 976 1.023 958 R.E. treballadors del mar 251 249 269 278 Quotes d’empleadors 179 176 190 197 Quotes de treballadors 70 70 76 77 R.E. mineria del carbó 204 200 206 205 Quotes d’empleadors 107 94 92 87 Quotes de treballadors 97 105 114 117 R.E. treballadors de la llar 243 272 273 411 Quotes d’empleadors 163 175 174 251 Quotes de treballadors 80 96 99 161 Accidents de treball i EP 5.278 5.738 6.193 6.785 Quotes d’empleadors per IT 2.935 3.165 3.537 3.955 Quotes de empleadors per IMS 2.343 2.573 2.656 2.830 Aturats 4.579 5.162 5.736 6.352 A càrrec de l’INEM 4.238 4.790 5.338 5.921 A càrrec dels aturats 340 372 398 431 R.E. funcionaris 1.752 1.843 2.015 2.047 Aportació de l’Estat 1.406 1.482 1.635 1.652 347 361 380 396 87.800 94.679 101.331 109.178 1.284 1.568 1.503 1.409 43 45 55 45 89.127 96.292 102.889 110.631 Quotes de funcionaris Total cotitzacions Taxes i altres ingressos Transferències Total ingressos Seguretat Social Cotitzacions socials a càrrec dels empresaris D’acord amb el criteri del flux monetari, les cotitzacions socials a càrrec dels empresaris s’han d’assignar al territori on s’ha produït el fet econòmic que ha donat lloc a la remu­ neració dels assalariats corresponents. En aquest sentit, l’indicador utilitzat ha estat la recaptació feta al territori català per aquest concepte. L’aplicació del criteri del flux del benefici comporta establir hipòtesis d’incidència d’aquests impostos. Així, resulta molt difícil de determinar-ne la incidència personal, ja 38 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 40. que si bé recauen inicialment en les empreses, és teòricament possible que puguin ser traslladats als propietaris dels factors productius i, també, als consumidors dels béns i serveis produïts. No obstant això, aquesta translació teòrica als consumidors via increment de preus és molt reduïda, segons els estudis empírics que respecte d’això s’han fet tant a escala na­ cional com internacional. En canvi, on hi ha molta més controvèrsia de resultats és en el cas de la translació als assalariats. Davant el consens recollit en els principals manuals d’economia pública so­ bre el fet que els treballadors suporten íntegrament la càrrega fiscal de les cotitzacions socials mitjançant salaris menors, la revisió de la literatura empírica a Espanya i a les principals economies de l’OCDE suggereix que els resultats no són concloents, ja que la dispersió és molt àmplia, atès que comprèn des de la translació plena fins a la translació nul·la. En concret, per al cas espanyol, els estudis d’Argimón i González-Páramo (1987) i Herce (1996) troben que hi ha una translació plena als treballadors, mentre que els resultats de Melguizo (2007) van en una línia totalment contrària.6 Davant d’aquesta variació de resultats, l’informe present adopta la hipòtesi que les co­ titzacions socials a càrrec dels empresaris es traslladen en un 50% als assalariats mentre que l’altre 50% repercuteix en els empresaris. Els indicadors d’imputació territorial són l’excedent brut d’explotació com a aproxima­ ció a la part de les cotitzacions que suporten les empreses, i pel que fa a la part de les cotitzacions que suporten els assalariats, el criteri d’imputació territorial és la residència d’aquests treballadors, que s’aproxima mitjançant la recaptació en cada territori d’aques­ tes cotitzacions. Cotitzacions socials a càrrec dels assalariats A partir de l’enfocament del flux monetari, el criteri d’assignació d’aquestes cotitzacions és el territori on ha tingut lloc el fet econòmic que produeix la remuneració corresponent d’assalariats. Així, l’indicador més adequat per assignar territorialment aquestes cotitza­ cions és la recaptació obtinguda per aquest concepte en cada territori. Quant al criteri del flux del benefici, la hipòtesi d’incidència més acceptada és que les cotitzacions a càrrec dels assalariats són íntegrament suportades per aquest col·lectiu. El criteri d’imputació territorial és la residència d’aquests treballadors, que s’aproxima mitjançant la recaptació en cada territori. Per tant, en aquest cas els resultats d’aplicar un enfocament o altre coincideixen. Cotitzacions socials a càrrec dels treballadors autònoms D’acord amb l’enfocament del flux monetari, el criteri d’assignació d’aquestes cotitza­ cions és el territori on ha tingut lloc el fet econòmic que ha generat la renda mixta dels 6. Per una completa revisió d’aquesta temàtica, veure Melguizo (2007). Imputació territorial dels ingressos 39
  • 41. autònoms. Això comporta que l’indicador més apropiat per distribuir les cotitzacions d’aquest règim especial és la distribució geogràfica de la recaptació del Règim Especial de Treballadors Autònoms de la Seguretat Social. En el cas de l’enfocament del flux del benefici, si la càrrega de la cotització recau inici­ alment sobre l’autònom, aquest la pot traslladar en part als consumidors dels béns i serveis que produeix, segons les característiques de cada mercat. No obstant això, en aquest cas, hi ha una circumstància especial que ens permet obviar aquesta possible translació d’incidència espacial: l’activitat dels autònoms sol estar circumscrita a mercats locals o regionals, i rares vegades nacionals. Per tant, es pot adoptar com a indicador d’imputació territorial la distribució territorial de la recaptació. Així doncs, una vegada més, l’aplicació d’un enfocament i altre coincideixen. Cotitzacions socials d’altres règims especials A més del règim especial dels treballadors autònoms, hi ha altres règims especials vin­ culats a determinades activitats professionals, com són l’agrari, els treballadors del mar, de la mineria del carbó i els treballadors de la llar. En tots aquests casos, les cotitzacions són a càrrec dels empresaris i dels treballadors, igual que en el règim general, per la qual cosa s’han adoptat els mateixos criteris de distribució territorial tant pel que fa al criteri del flux monetari com al del flux del benefici. Les úniques diferències fan referència als indicadors utilitzats, que s’han aproximat de manera més precisa al sector afectat. Així, per exemple, pel que fa a la variable excedent brut d’explotació (EBE), en el cas del règim especial agrari, s’ha utilitzat l’EBE del subsector agricultura, ramaderia, caça i silvicultura. Quant a la recaptació, els informes de la TGSS donen per a cadascun dels règims analitzats la recaptació provincial. Cotitzacions per accidents de treball i malalties professionals Aquestes cotitzacions fan referència a les quotes empresarials per incapacitat temporal (IT) i incapacitat permanent, mort i supervivència (IMS), i s’atribueixen a les mútues d’AT i MP. Atès que són quotes que van a càrrec exclusivament dels empresaris, s’han aplicat els mateixos criteris i indicadors de distribució territorial que en el cas de les quotes a càrrec dels empresaris, si bé l’indicador de recaptació utilitzat ha estat la recap­ tació territorialitzada d’aquestes mútues, atès que es disposa de la territorialització de la recaptació específica per aquests conceptes. Cotitzacions socials a càrrec dels aturats L’aplicació del criteri del flux monetari comporta assignar aquestes cotitzacions al terri­ tori on s’efectuïn les prestacions per atur associades. Així, l’indicador de territorialització és la recaptació efectiva per aquest concepte variable que ofereix la TGSS. 40 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 42. Pel que fa a l’enfocament del flux del benefici, donades les característiques de la relació que vincula l’aturat amb l’INEM, es pot establir com a hipòtesi d’incidència que són els mateixos aturats els qui suporten la càrrega d’aquestes cotitzacions socials. Així doncs, la recaptació per aquest concepte és també l’indicador d’imputació territorial utilitzat i, per tant, s’obtenen els mateixos resultats. Cotitzacions socials de les mútues de funcionaris Les cotitzacions socials de les mutualitats de funcionaris (MUFACE, MUGEJU i ISA­ FAS) es distribueixen entre les aportacions obligatòries de l’Estat a aquestes mutualitats i les quotes dels funcionaris a la mútua corresponent. D’acord amb el criteri del flux monetari, el criteri d’assignació territorial d’aquestes cotitzacions ha de ser el de la ubicació geogràfica dels funcionaris. En aquest cas no es disposa de la recaptació de les mútues corresponents per comunitats autònomes, per la qual cosa s’ha utilitzat com a indicador d’imputació territorial el nombre d’afiliats. Pel que fa al flux del benefici, es pot considerar, donades les característiques del mercat laboral del sector públic, que la totalitat de les cotitzacions socials les suporten els funci­ onaris. Així doncs, el criteri d’imputació territorial és la residència dels funcionaris, que s’aproxima mitjançant el nombre d’afiliats a Catalunya en relació amb Espanya per ca­ dascuna de les mútues. 5.3.2.2. Altres ingressos de la Seguretat Social El caràcter residual d’aquests ingressos (capítols 3 i 4) i la no-disponibilitat de cap tipus de territorialització de la seva recaptació fan que la imputació a Catalunya s’estimi a partir d’un indicador general de l’activitat econòmica (PIB), tant en el cas del flux mone­ tari com en el del flux del benefici. 5.3.3. Resultats dels ingressos imputats a Catalunya En els quadres 5.8a i 5.8b es mostren els resultats de la incidència a Catalunya dels in­ gressos de la Seguretat Social aplicant el criteri del flux monetari i el del flux del benefi­ ci, respectivament. 5.4. Els ingressos de les empreses públiques Els ingressos considerats de les empreses públiques són els ingressos d’explotació cor­ responents a AENA i Ports de l’Estat, atès que no s’ha pogut disposar de més informació. Les dades provenen directament d’aquestes empreses. Cal tenir en compte que, pel que fa a la resta d’empreses (les societats d’aigües, GIF/ADIF i la Societat Estatal de Gestió Imputació territorial dels ingressos 41
  • 43. Quadre 5.8a Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament del flux monetari Milions d’euros   2002 2003 2004 2005 Règim general 13.684 14.587 15.389 16.537 Quotes d’empleadors 11.190 11.917 12.566 13.489 Quotes de treballadors 2.494 2.670 2.823 3.048 R.E. treballadors autònoms 1.350 1.449 1.585 1.692 0 0 0 0 1.350 1.449 1.585 1.692 60 Quotes d’empleadors Quotes de treballadors R.E. agrari 56 58 61 Quotes d’empleadors 12 13 12 13 Quotes de treballadors 45 45 48 47 R.E. treballadors del mar 25 26 32 30 Quotes d’empleadors 18 18 23 21 Quotes de treballadors 7 7 9 8 R.E. mineria del carbó 2 2 2 2 Quotes d’empleadors 1 1 1 1 Quotes de treballadors 1 1 1 1 R.E. treballadors de la llar 48 52 52 81 Quotes d’empleadors 32 34 33 49 Quotes de treballadors 16 18 19 32 Accidents de treball i EP 1.009 1.083 1.154 1.254 Quotes d’empleadors per IT 561 597 659 731 Quotes de empleadors per IMS 448 486 495 523 Aturats 954 1.071 1.202 1.353 A càrrec de l’INEM 883 994 1.119 1.261 71 77 83 92 R.E. funcionaris 154 163 176 177 Aportació de l’Estat 122 129 141 140 32 33 35 37 17.282 18.490 19.653 21.186 A càrrec dels aturats Quotes de funcionaris Total cotitzacions Taxes i altres ingressos 0 0 0 0 Transferències 0 0 0 0 17.282 18.490 19.653 21.186 19,39 19,20 19,10 19,15 Total ingressos Seguretat Social % Catalunya/Espanya Immobiliària del Patrimoni), es financen mitjançant aportacions de capital de l’Estat (compra d’actius financers) o a través de subvencions de la Unió Europea, partides que no són objecte d’imputació en aquest treball. 42 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 44. Quadre 5.8b Incidència a Catalunya dels ingressos de la Seguretat Social. Enfocament del flux del benefici Milions d’euros   2002 2003 2004 2005 Règim general 13.183 14.097 14.920 16.039 Quotes d’empleadors 10.689 11.427 12.096 12.991 Quotes de treballadors 2.494 2.670 2.823 3.048 R.E. treballadors autònoms 1.350 1.449 1.585 1.692 0 0 0 0 1.350 1.449 1.585 1.692 R.E. agrari 62 64 67 67 Quotes d’empleadors 18 19 19 20 Quotes d’empleadors Quotes de treballadors Quotes de treballadors 45 45 48 47 R.E. treballadors del mar 24 24 28 28 20 Quotes d’empleadors 17 17 19 Quotes de treballadors 7 7 9 8 R.E. mineria del carbó 2 2 2 2 Quotes d’empleadors 1 1 1 1 Quotes de treballadors 1 1 1 1 R.E. treballadors de la llar 46 51 51 79 Quotes d’empleadors 30 32 32 47 Quotes de treballadors 16 18 19 32 Accidents de treball i EP 1.009 1.087 1.162 1.263 Quotes d’empleadors per IT 553 591 657 731 Quotes de empleadors per IMS 457 495 504 533 Aturats 954 1.071 1.202 1.353 A càrrec de l’INEM 883 994 1.119 1.261 71 77 83 92 R.E. funcionaris 154 163 176 177 Aportació de l’Estat 122 129 141 140 32 33 35 37 16.785 18.008 19.193 20.700 242 295 282 264 8 8 10 8 17.035 18.311 19.486 20.972 19,11 19,02 18,94 18,96 A càrrec dels aturats Quotes de funcionaris Total cotitzacions Taxes i altres ingressos Transferències Total ingressos Seguretat Social % Catalunya/Espanya Imputació territorial dels ingressos 43
  • 45. 6 Imputació territorial de les despeses 6.1. Les despeses del subsector Estat 6.1.1. Determinació de les despeses imputables territorialment En aquest capítol es presenten les despeses de l’Estat que s‘imputen a Catalunya, mitjan­ çant l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i el del flux del benefici a partir de les xifres globals de despesa per al període 2002-2005. Per quantificar les despeses de l’Estat a Catalunya s’han utilitzat les liquidacions dels pressupostos i la informació procedent del sistema d’informació comptable (SICOP) de la Intervenció General de l’Estat, que territorialitza una bona part de les despeses que fan els diferents ministeris. En el quadre 6.1 es mostren les despeses totals i les considerades. Tal com s’ha esmen­ tat en l’apartat metodològic, s’han exclòs de l’anàlisi les despeses financeres (actius i pas­ sius financers), les transferències internes del sector públic central que configura l’àmbit institucional de l’estudi i les transferències a la Unió Europea. Així, els imports analitzats representen al voltant del 90% de les despeses no financeres de l’Estat. Cal tenir en compte que del total de la despesa considerada, aproximadament un 50% està imputada directament a les diferents comunitats autònomes. La despesa no territo­ rialitzada representa l’altre 50%, que, al seu torn, es distribueix de la manera següent: la despesa assignada a l’estranger representa al voltant del 2%; la catalogada com a diverses comunitats, prop d’un 20%; la “no regionalitzable”, prop d’un 20%, i la destinada a ser­ veis centrals i organismes públics, al voltant d’un 5% cadascuna d’elles. 6.1.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial Com ja s’ha esmentat en l’apartat metodològic, per portar a terme la territorialització de les despeses se segueix el procediment més habitual en estudis d’aquest tipus. A partir de l’anàlisi dels diferents programes de despesa s’estableixen els criteris i les hipòtesis de territorialització més adequades i els indicadors que permetin obtenir les despeses que l’Estat destina a Catalunya (flux monetari) o que permetin conèixer 44 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 46. Imputació territorial de les despeses 45 7.269 0 41.773 104.074 97.802 4.944 29.473 Total despeses no financeres 8. Actius financers 9. Passius financers 43.039 147.113 34.417 132.219 Total despeses financeres 38.067 4.972 4.917 100 4.606 A l’exterior 149 4.706   5.066 6.821 0 39.690 Total despeses de L’Estat 148.308 42.085 36.874 5.211 106.223 5.278 161 5.439 7.356 0 44.140 10.641 155.939 45.444 38.552 6.892 110.495 5.324 179 5.504 8.753 0 44.511 90.795 0 0 0 90.795 4.606 13   4.620 6.821 0 39.690 496 8.960 40.186 18.793 2.801 17.574 7.417 8.542 55.152 16.978 3.460 20.649 2002   53.099 17.427 3.412 19.490 2005   A l’interior A l’Administració pública central 7. Transferències de capital 6. Inversions reals 5. Fons de contingència Altres a l’interior A l’exterior A l’Administració pública central 19.802 18.793 47.107 3. Despeses financeres 4. Transferències corrents 50.315 3.197 2.801 18.426 2004 Despeses totals 2003 2. Despeses corrents en béns i serveis 2002 17.574   1. Despeses de personal Milions d’Euros Despeses totals i considerades de l’Estat Quadre 6.1 95.881 0 0 0 95.881 4.917 20 4.937 7.269 0 41.773 477 42.250 19.802 3.197 18.426 2003 97.769 0 0 0 97.769 5.278 25 5.303 7.356 0 44.140 642 44.781 17.427 3.412 19.490 2004 Despeses considerades 100.192 0 0 0 100.192 5.324 25 5.349 8.753 0 44.511 492 45.004 16.978 3.460 20.649 2005 69 0 0 0 93 100 13   98 100 100 100 7   85 100 100 100 2002 65 0 0 0 92 100 14 97 100 100 100 6 84 100 100 100 2003 66 0 0 0 92 100 15 97 100 100 100 7 84 100 100 100 2004 64 0 0 0 91 100 14 97 100 100 100 5 82 100 100 100 2005 % Despeses analitzades / despeses totals
  • 47. el benefici que els ciutadans catalans obtenen de la despesa pública que fa l’Estat (flux del benefici). El procediment seguit per imputar les despeses ha consistit a territorialitzar els dife­ rents programes de despesa a partir de la classificació funcional, les activitats en què es concreten, el percentatge de territorialització, la seva composició econòmica, les hipòte­ sis d’incidència adoptades i els indicadors d’imputació territorial més adequats. A continuació es detalla l’aplicació dels dos enfocaments metodològics de territorialit­ zació de la despesa pública: el del flux monetari i el del benefici. 6.1.2.1. Territorialització segons el criteri del flux monetari L’enfocament del flux monetari atribueix la despesa estatal al territori on es localitza la capacitat de decidir on es produeixen els béns o se subministren els serveis, indepen­ dentment del lloc geogràfic on s’ubiquin els beneficiaris d’aquesta decisió. En aquest cas, la part de la despesa estatal territorialitzada no presenta problemes, ja que la imputació és directa i immediata, seguint bàsicament el criteri d’assignació que fa l’Estat. No obs­ tant això, en la majoria de programes hi ha una part de despesa que no està territorialit­ zada, la qual cosa implica adoptar criteris de distribució territorial. En concret, en cadas­ cun dels programes de despesa del SICOP, la part no distribuïda geogràficament per comunitats autònomes es pot trobar catalogada en cinc grans codis: diverses comunitats, serveis centrals, estranger, no regionalitzable i organismes públics (aquí es comptabilit­ zen també altres organismes i empreses). Els criteris adoptats per a cadascun d’aquests casos són els següents: • El codi “diverses comunitats” (DC) inclou la despesa estatal que afecta diverses pro­ víncies de diferents comunitats autònomes i en què és difícil conèixer exactament quina part de despesa es destina a cadascuna d’elles. Aquesta partida s’imputa geo­ gràficament en funció del programa, de la composició econòmica del programa i del seu percentatge de territorialització (entès com el grau de localització que en permet la divisibilitat geogràfica). Així, per exemple, si el grau de territorialització del pro­ grama és elevat i la part corresponent a diverses comunitats és baix, el criteri utilitzat ha estat distribuir aquesta despesa en funció de la despesa territorialitzada. Si, per exemple, aquesta despesa es concreta en el capítol I, s’ha distribuït en funció del personal que gestiona el programa esmentat. Si són transferències, se n’ha investigat la destinació final. Un clar exemple d’això són les transferències que l’Estat atorga a les corporacions locals en concepte de participació en els impostos estatals. • El codi “serveis centrals” (SC) inclou, normalment, la part de la despesa d’adminis­ tració, direcció i gestió de cadascun dels diferents programes. Seguint el criteri del flux monetari, com que, en general, la pràctica totalitat d’aquestes despeses es fan a Madrid, no s’han imputat a Catalunya. • El codi “estranger” recull tots els fluxos monetaris que s’assignen geogràficament fora del territori nacional (personal destinat a l’estranger, transferències cap a l’exte­ 46 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 48. rior, etc.). L’aplicació de l’enfocament del flux monetari ha comportat no assignar a Catalunya la despesa catalogada com a “estranger”. • La despesa catalogada com a “no regionalitzable” (NR) recull la part de despesa que atesa la seva naturalesa és summament difícil atribuir a una àrea geogràfica concre­ ta. L’elecció de les hipòtesis de territorialització més adequades ha de tenir en comp­ te la composició econòmica d’aquesta despesa. • Finalment, la despesa catalogada com a “organismes públics o altres organismes i empreses” (OP) inclou les transferències que l’Estat atorga a les diferents empreses públiques. En aquest cas, s’ha territorialitzat aquesta despesa en funció de l’objectiu i l’activitat del programa. Per exemple, en el cas de les subvencions de capital a REN­ FE, s’han imputat a Catalunya en funció de la inversió feta per aquesta empresa a Catalunya en aquell exercici. Aquest procediment d’imputació de la despesa no territorialitzada a Catalunya es fonamenta en la metodologia establerta a Castells i altres (2000). A continuació s’ex­ posen, a grans trets, els criteris d’imputació utilitzats per atribuir a Catalunya part de la des­ esa no territorialitzada dels diferents programes, agrupats per grups funcionals p de despesa. Serveis de caràcter general de les administracions públiques Aquest grup de funcions inclou una trentena de programes vinculats als alts òrgans executius, legislatius i judicials de l’Estat, a afers exteriors i a l’activitat judicial. Tots ells tenen una baixa importància relativa en termes pressupostaris (pràcticament, no n’hi ha cap que arribi a representar l’1% del total de la despesa estatal considerada). Els programes amb més dotació econòmica són els relatius a la funció de justícia. Aquests programes presenten un elevat grau de territorialització, per la qual cosa la im­ putació a Catalunya és directa i la part no territorialitzada s’ha imputat, depenent del programa, en funció del pes de la despesa a Catalunya en relació amb el total de la des­ pesa territorialitzada o del percentatge que representa el personal de l’Administració de justícia a Catalunya en relació amb el del conjunt de l’Estat. La naturalesa dels programes que s’inscriuen dins de la funció “afers exteriors” fa que la major part de la seva despesa estigui catalogada com a “estranger” i que la part no ter­ i­ r torialitzada estigui catalogada fonamentalment com a “serveis centrals”. En aquest darrer cas, atès que no hi ha cap delegació del Ministeri d’Afers Exteriors a Catalunya, no s’ha imputat cap despesa. Pel que fa a la despesa dels programes relatius a alts òrgans de l’Estat, la major part està catalogada com a serveis centrals, motiu pel qual no s’imputa a Catalunya, atès que tots aquests òrgans tenen la seu a la capital de l’Estat. No obstant això, el programa Activitat legislativa és una excepció a aquest criteri. Es tracta d’un programa que es presenta totalment sense territorialitzar i catalogat en la seva integritat en “serveis centrals”. La major part de la despesa correspon a sous i salaris de diputats i senadors, Imputació territorial de les despeses 47
  • 49. fet que ha pro­ ocat que l’aplicació del criteri del flux monetari comporti atribuir a Ca­ v talunya part del capítol de cost de personal en funció del nombre de diputats i senadors catalans. Defensa, protecció civil i seguretat ciutadana Aquest grup de funcions agrupa tots els programes que tenen per objectiu proporcio­ nar els serveis de defensa i seguretat civil. En molts d’aquest programes bona part de la despesa s’assigna a diverses comunitats autònomes. És per això que, en gene­ ral, la despesa no territorialitzada dels programes de defensa s’ha atribuït a Catalu­ nya en funció del personal de les Forces Armades destinat a aquesta comunitat. També s’ha utilitzat com a indicador complementari, en determinats programes, el pes de la despesa imputada directament a Catalunya en relació amb la despesa total territorialitzada. Dins dels programes relatius a seguretat ciutadana i protecció civil destaca, per ser un dels més importants de l’Estat en termes quantitatius (representa més del 3% del total de la despesa que s’ha d’imputar) el de Seguretat ciutadana. La seva despesa presenta un grau de territorialització molt baix (al voltant del 7%). La part de despesa no territorialitzada es concentra, fonamentalment, en “diverses comunitats”, encara que també se n’as­ igna una s part a “estranger” i a “serveis centrals”. El principal concepte de despesa d’aquest progra­ ma és, amb diferència, la remuneració de personal. És per aquest motiu que un indicador adequat per atribuir una part d’aquesta despesa a Catalunya és el percentatge d’efectius de les forces i els cossos de seguretat de l’Estat destinats a Catalunya en relació amb el total. La despesa corresponent a ”estranger“ i a “serveis centrals” (un 1%), seguint el cri­ teri del flux monetari, no s’ha imputat a Catalunya. L’assignació a Catalunya de la despesa estatal associada a la resta de programes vincu­ lats a seguretat ciutadana i protecció civil s’ha fet seguint les mateixes pautes i criteris que el programa anterior. Seguretat, protecció i promoció social En aquesta funció hi ha fonamentalment programes relacionats amb el pagament de pensions: Pensions de classes passives (aquest programa és el de més pes econòmic, atès que representa prop del 7% del total de la despesa estatal considerada), Gestió de pensions de classes passives, Pensions de guerra i Pensions no contributives i prestacions assistencials, entre altres. En tractar-se de transferències directes a determinats col·lectius, la pràctica totalitat de la despesa d’aquests programes està territorialitzada (100% en el cas de les pensions de classes passives, 100% en les pensions de guerra, 99% en les pensions no contributives i prestacions assistencials, etc.). És per aquest motiu que el principal criteri d’imputació territorial utilitzat per imputar la despesa no territorialitzada ha estat el pes de la despe­ sa territorialitzada. 48 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 50. Sanitat La despesa en sanitat de competència estatal té molt poc pes econòmic. Es presenta for­ ça territorialitzada, per la qual cosa la despesa catalogada com a “diverses comunitats” s’ha distribuït en funció d’un indicador que reflecteixi l’objectiu del mateix programa i, per defecte, en funció de la despesa territorialitzada. Així, per exemple, el programa amb més significació econòmica és el d’Assistència hospitalària a les Forces Armades. Aquest programa presenta un grau de territorialització d’un 60% aproximadament. Donat l’objectiu del programa, s’ha considerat oportú atri­ buir a Catalunya la part de despesa catalogada com a “diverses comunitats” i “no regio­ nalitzable” en funció dels efectius de les Forces Armades destinats a Catalunya. Educació L’educació també és un servei traspassat totalment a les comunitats autònomes, per la qual cosa la despesa estatal en aquest àmbit és molt baixa. La major part de programes tenen un elevat índex de territorialització de la despesa. La despesa no territorialitzada s’ha imputat a Catalunya a partir d’indicadors representatius de l’objectiu del programa i, en cas que no fos possible, en funció de la despesa territorialitzada. A tall d’exemple, el programa amb més dotació econòmica és el de Beques i ajudes als estudiants, que està territorialitzat només al voltant del 25%, la resta està catalogat com a “diverses comunitats”. Aquesta despesa s’ha imputat a Catalunya, en funció de l’import de les beques obtingudes a Catalunya. Habitatge, serveis comunitaris i protecció del medi ambient La despesa vinculada als programes d’habitatge i medi ambient presenta un elevat grau de territorialització, per la qual cosa la despesa catalogada com a “diverses comunitats” i “no regionalitzable” s’ha imputat a Catalunya d’acord amb el pes de la despesa territorialitzada. Cultura Els programes que s’ubiquen en aquesta funció tenen una dotació pressupostària molt bai­ a. A més, es tracta d’una despesa molt territorialitzada, per la qual cosa la part de la des­ x pesa atribuïda a “diverses comunitats” s’ha assignat a Catalunya en funció del pes de la despe­ sa territorialitzada. Pel que fa a la resta de partides no territorialitzades no s’han imputat a Catalunya, atès que es tracta de despesa destinada a l’“estranger” i de “serveis centrals”. Infraestructures bàsiques i de transport Dins d’aquest grup de funció hi ha els programes associats a infraestructures hidràuli­ ques, de transport, costes, comunicacions, regadius, etc. Es tracta, en la majoria dels Imputació territorial de les despeses 49
  • 51. programes (i dels més importants econòmicament) de despesa d’inversió, per la qual cosa està altament territorialitzada. Aquest és el cas dels programes següents: Creació d’infraestructures de carreteres, Conservació i explotació de carreteres, Actuacions a la costa, subvencions i suport al transport aeri, Comunicacions postals i telegràfiques, Pla nacional de regadius i Gestió i infraestructura de recursos hidràulics. La despesa no territorialitzada es distribueix fonamentalment a partir de la despesa territorialitzada o bé a partir d’indicadors diversos vinculats a l’objectiu del programa. Així, per exemple, el programa Subvencions i suport al transport terrestre, en què la major part de la despesa no està territorialitzada i està assignada a “organismes i empreses públiques”, atès que es tracta de transferències a RENFE per fomentar el transport de rodalies i regional, s’assigna a Catalunya en funció del nombre de viatgers de rodalies i regional. Investigació científica, tècnica i aplicada En aquesta funció s’integren el conjunt de programes relatius a investigació científica, tècnica i aplicada en els diferents camps, així com els relatius a meteorologia, cartogra­ fia i geofísica. La despesa associada a aquests programes és molt reduïda (l’agregació de tots ells suposa al voltant de l’1% del total de la despesa estatal considerada). Aquests programes s’instrumenten com a mecanisme de canalització dels recursos destinats a promoure la investigació científica i tècnica, i es concreten, bàsicament, en transferèn­ cies de capital. El seu grau de territorialització gira al voltant del 50%, tot i que la varia­ ció d’un programa a un altre és molt elevada. L’atribució a Catalunya de la despesa no territorialitzada s’ha fet basant-se en l’objectiu del programa. Així, per exemple, en el cas del programa Investigació científica, la part de la despesa no territorialitzada suposa al voltant d’un 50% i bàsicament està catalogada com a “estranger” i “diverses comuni­ tats”. Òbviament, la despesa destinada a l’estranger no s’ha atribuït a Catalunya, mentre que la catalogada com a “diverses comunitats” s’ha imputat en funció del nombre d’in­ vestigadors. Regulació econòmica de caràcter general Els programes de despesa vinculats a aquesta funció no presenten una imputació terri­ torial homogènia. La majoria tenen un pes pressupostari molt reduït, excepte els progra­ mes Gestió del deute i tresoreria de l’Estat, i Imprevistos i funcions no classificades, que repre­ senten al voltant del 0,7% i l’1,5% de la despesa considerada, respectivament. La despesa no territorialitzada associada als programes de planificació, gestió, control, regulació, etc. s’ha atribuït a Catalunya en funció del pes del personal adscrit al Ministe­ ri d’Economia i Hisenda a Catalunya. Pel que fa als altres dos programes mencionats anteriorment, se n’ha identificat l’ob­ jectiu. En el cas de Gestió del deute i tresoreria de l’Estat, la part assignada a “diverses co­ munitats” es correspon amb una transferència corrent a famílies que fa front al paga­ 50 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 52. ment de les indemnitzacions que l’Estat ha d’abonar als afectats de síndrome tòxic. Per aquest motiu aquesta partida s’ha assignat a Catalunya en funció del nombre d’afectats. Quant al programa Imprevistos i funcions no classificades que, tal com s’ha avançat, pre­ senta un volum de despesa relativament elevada, la pràctica totalitat de la despesa del programa està catalogada com a “organismes públics”, i es concreta en despeses de re­ muneració de personal. Consisteix en les aportacions de l’Estat a la Mutualitat de Funcio­ naris de l’Administració de l’Estat (MUFACE), a l’Institut Social de les Forces Armades (ISFAS) i a la Mutualitat General de Funcionaris Judicials (MUGEJU). És per aquest mo­ tiu que s’ha assignat a Catalunya en funció del nombre de titulars d’aquestes mútues de funcionaris. Regulació econòmica de sectors productius En aquest grup de funcions s’apleguen una vintena de programes vinculats amb els dife­ rents sectors productius, com són l’agrari, el ramader, el pesquer, l’industrial, la mineria, l’energètic, el turístic i el comerç, entre altres. Aquests programes tenen un pes específic molt reduït dins del total de la despesa estatal (en conjunt no arriben a repre­ entar el 2% s del total de la despesa considerada). La majoria de programes i, entre ells, els de més quantia tenen un elevat grau de ter­ ritorialització, per la qual cosa la imputació a Catalunya resulta immediata. La part cata­ logada com a “diverses comunitats” i “no regionalitzable” s’ha atribuït a Catalunya en funció d’indicadors molt diversos, depenent de l’objectiu i la composició econòmica del programa i del seu grau de territorialització. Així, per exemple, la despesa no territoria­ litzada del programa Ordenació del comerç exterior s’ha imputat a Catalunya en funció del pes de les exportacions catalanes en el total de l’Estat espanyol. En canvi, la despesa no territorialitzada associada al programa Explotació minera, atès que presenta un grau de territorialització proper al 75%, s’ha imputat a Catalunya basant-se en la despesa territo­ rialitzada. Transferències a altres administracions públiques Dins d’aquesta funció hi ha tots els programes relatius a transferències cap a les comu­ nitats autònomes i cap a les corporacions locals. Tot i que són set programes, els més importants en termes quantitatius són el de Transferències a comunitats autònomes per la participació en els ingressos de l’Estat (és la subvenció per fons de suficiència), que repre­ senta al voltant del 30% de tota la despesa estatal considerada, i el de Transferències a corporacions locals per la participació en els ingressos de l’Estat, que suposa al voltant del 12% de la despesa estatal. Els programes de transferències cap a les comunitats autònomes estan totalment ter­ ritorialitzats, per la qual cosa la imputació a Catalunya es fa de manera directa. Pel que fa als programes de transferències a les corporacions locals, el de Cooperació econòmica local de l’Estat està territorialitzat, mentre que la major part de la despesa dels Imputació territorial de les despeses 51
  • 53. programes Transferències a corporacions locals per la participació en els ingressos de l’Estat i Altres aportacions a corporacions locals està catalogada a “diverses comunitats”. En aquests casos, però, atès que aquesta és una informació que es coneix a través d’altres fonts es­ tadístiques, s’ha atribuït a Catalunya la quantia que per aquests conceptes reben les corporacions locals catalanes. Deute públic Aquesta funció inclou els programes relacionats amb el pagament dels interessos deri­ vats del deute públic estatal. Es tracta de dos programes que conjuntament representen al voltant del 20% del total de la despesa estatal considerada. Per la seva pròpia natura­ lesa, la despesa d’aquests programes està catalogada en un 100% com a “no regionalit­ zable”. Atès que aquests interessos són fruït d’una despesa que es va produir en el passat, s’han atribuït a Catalunya en funció del percentatge d’imputació de les despeses que, segons el mètode del flux monetari, va resultar de mitjana durant el període 19992001. 6.1.2.2. Territorialització segons el criteri del flux del benefici Segons l’enfocament del flux del benefici, la despesa s’assigna territorialment on resideix el beneficiari, independentment d’on es produeix el servei públic o es fa la inversió. En aquest cas, és necessari establir hipòtesis sobre l’àmbit dels beneficiaris i sobre la quan­ tificació dels beneficis que els béns i serveis els proporcionen. El procediment de territorialització ha consistit a examinar de manera molt detallada els diferents programes de despesa i a buscar els indicadors estadístics de localització de la despesa que millor representessin els seus beneficiaris.7 A aquest efecte, s’han consi­ derat els aspectes següents: el caràcter públic o privat del bé proveït a través de la despesa pública, les possibles externalitats i l’àmbit geogràfic a què s’estenen els seus beneficis. En la imputació territorial de la despesa derivada dels béns i serveis públics purs d’àm­ bit nacional, és a dir, els que presenten un caràcter indivisible i produeixen efectes ex­ terns que arriben al conjunt de la població, com per exemple, defensa, justícia, afers exteriors, ordre públic, salut pública, investigació bàsica i administració general, l’indica­ dor estadístic més utilitzat per fer-ne la imputació territorial segons l’enfocament del flux del benefici és el pes de la població global (sense especificar els diferents col·lectius), atès que la provisió d’aquests béns beneficia tots els ciutadans. Encara que es pugui discutir que els beneficis es distribueixin de manera igualitària entre la població, no hi ha un mínim d’acord en la literatura econòmica sobre la fixació d’indicadors alternatius d’aplicació general. En els casos en què les característiques de la despesa ho han fet aconsellable s’ha complementat aquest indicador amb uns altres de més específics. 7. Seguint la metodologia de l’estudi, Castells i altres (2000). 52 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 54. Quan es tracta de béns públics d’àmbit local, és a dir, de despeses que produeixen beneficis que s’estenen a l’entorn local o regional en el qual es proveeixen (per exemple, els equipaments culturals i esportius, i les infraestructures urbanes i de transports), la territorialització de la despesa pública segons l’enfocament del flux del benefici es distri­ bueix, en bona part, en funció de la pauta resultant de la seva distribució segons el crite­ ri del flux monetari, ja que es considera que els ciutadans residents a la regió on es loca­ litzen aquests equipaments o infraestructures són els que tenen una accessibilitat més gran i, per tant, una possibilitat també més gran de gaudir-ne. No obstant això, en aquests tipus de despesa es consideren, també, els possibles efec­ tes desbordament de beneficis que genera la provisió d’aquests béns cap a la resta de comunitats, bé perquè els residents en altres territoris es desplacen per fer ús d’aquests serveis o bé perquè l’àmbit fins al qual els beneficis són irradiats no s’ajusta estrictament als límits administratius de les comunitats autònomes. Quan concorren aquestes cir­ cumstàncies, part de la despesa s’imputa segons un indicador estadístic que es fixa en funció de les característiques concretes de l’externalitat que es produeix en cada cas. Tots aquests aspectes afegeixen complexitat i incertesa a aquesta aproximació, de manera que els resultats poden ser menys fiables. Pel que fa als béns privats o semiprivats de què proveeix l’Administració púbica, és a dir, els béns que donen lloc a beneficis en els quals apareixen les propietats d’exclusió i rivalitat, la imputació de la despesa segons un criteri o un altre és bastant coincident. Dins d’aquestes categories de despesa hi ha les subvencions a empreses, les prestacions econòmiques de la Seguretat Social, les despeses en serveis socials, l’assistència sanitària, l’educació, l’habitatge i les subvencions a governs subcentrals. La seva territorialització s’ha fet en bona mesura seguint la pauta resultant de l’aplicació del criteri del flux mone­ tari, de la mateixa manera que s’ha fet per als béns públics locals. La justificació rau en el fet que, segons la despesa concreta de què es tracti, el beneficiari és el mateix que el perceptor del pagament (transferències de tipus personal com, per exemple, pensions i beques) o en el fet que, encara que siguin diferents, tenen la mateixa localització geogrà­ fica (per exemple, personal sanitari i pacients en l’assistència sanitària, o personal docent i alumnes en l’educació). No obstant això, cal tenir en compte que molts d’aquests béns i serveis, com per exemple l’educació, l’assistència sanitària especialitzada i la investigació aplicada, presenten un seguit d’externalitats que s’han de tenir en consideració. En aquests casos la despesa s’ha distribuït en dues parts, de manera que a la part corresponent a l’externalitat es dóna un tractament semblant a l’atorgat als béns públics purs. Aquests criteris generals poden variar segons el programa. A continuació es mostren, a grans trets, els paràmetres d’imputació territorial dels diferents grups de funcions. Serveis de caràcter general de les administracions públiques Tal com s’ha comentat anteriorment, aquest grup de funcions recull tots els programes relacionats amb els alts òrgans executius, legislatius i judicials de l’Estat, amb els afers exteriors i amb l’activitat judicial. Imputació territorial de les despeses 53
  • 55. En relació amb els primers, el caràcter indivisible dels beneficis que comporta l’activi­ tat d’aquests òrgans, així com la repercussió que té la seva activitat sobre el conjunt de la població fan que s’hagin imputat a Catalunya en funció de la seva població. Seguint el criteri del benefici, s’ha imputat el total de la despesa dels programes rela­ tius a afers exteriors –inclosa la destinada a l’estranger– en funció de la població. Aques­ ta opció es fonamenta en el caràcter de bé públic pur d’aquests programes, manifestat en forma de foment de les relacions d’Espanya amb la resta de països del món i de pro­ tecció dels ciutadans espanyols a l’exterior. Finalment, i pel que fa al programes relatius a l’activitat judicial, el caràcter de bé pú­ blic pur amb beneficis que s’estenen al conjunt de la població fa que s’hagi distribuït el total de la seva despesa en funció, també, d’aquest indicador. Defensa, protecció civil i seguretat ciutadana La defensa nacional, la seguretat ciutadana i la protecció civil són clars exemples de bens públics purs, caracteritzats per una oferta conjunta i per la impossibilitat d’exclusió pel sistema de preus. Així doncs, amb l’enfocament del benefici, la despesa del conjunt de programes de defensa s’ha imputat a Catalunya en funció de la població. Pel que fa a la despesa associada als programes de seguretat ciutadana, atès que Ca­ alunya té un cos propi de seguretat que s’ha anat desplegant al llarg del temps, t l’atribució a Catalunya s’ha fet a partir de la població, però ponderada segons la pro­ porció de despesa que l’Estat ha destinat directament en aquest programa a aquesta comunitat. Seguretat, protecció i promoció social En la majoria de programes que s’inclouen en aquest grup funcional, el resultat de l’apli­ cació dels enfocaments del flux monetari i del benefici és força coincident, ja que els individus que perceben el pagament de la pensió són els mateixos beneficiaris del pro­ grama. Per tant, seguint l’enfocament del benefici la despesa associada als programes relatius a pensions s’ha imputat amb els mateixos criteris que en el del flux monetari, amb l’única excepció de la part corresponent a “serveis centrals” i “estranger”, que s’ha repartit d’acord amb la distribució de les pensions corresponents. La despesa de la resta de programes s’ha atribuït a Catalunya en funció dels beneficia­ ris, que, a la vegada, depenen de l’objectiu de cada programa. Així, aquests beneficiaris poden ser el conjunt de la població, els immigrants, els assalariats, etc. Sanitat La despesa inclosa en aquesta funció genera clarament beneficis indivisibles i que s’es­ tenen al conjunt de la ciutadania. Per aquest motiu, es considera que l’indicador més adequat és la població. 54 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 56. Educació Amb l’enfocament del flux del benefici s’ha adoptat la hipòtesi que els beneficiaris direc­ tes dels programes relatius a educació són els alumnes objecte de cada programa (edu­ cació infantil i primària, educació secundària, ensenyaments universitaris, educació es­ pecial, etc.). Però donades les externalitats positives que genera l’educació (vinculades al seu caràcter de bé preferent o social), el benefici no s’esgota solament en aquest col· lectiu, sinó que aquest benefici acaba incidint en el conjunt de la població. No obstant això, s’ha considerat convenient atribuir únicament externalitat a la despesa operativa del programa, no a la despesa administrativa. Per aquest motiu, la despesa operativa del pro­ grama (que es correspon amb la despesa territorialitzada i l’assignada als codis “diverses comunitats” i “no regionalitzable”) s’ha distribuït en un 90% en funció de l’alumnat (beneficiari directe) i el 10% restant en funció de la població. Pel que fa a la despesa administrativa del programa, corresponent a “serveis centrals”, s’ha atribuït a Catalunya en funció del nombre d’alumnes que cursen l’ensenyament objecte dels diferents programes. Habitatge, serveis comunitaris i protecció del medi ambient La imputació territorial a Catalunya d’aquests programes s’ha fet de manera molt diver­ sa. Malgrat tot, es pot afirmar que, a grans trets, la despesa territorialitzada s’ha imputat directament i la resta de despesa s’ha imputat mitjançant indicadors generals diversos, com poden ser la població o el PIB del territori. Així, per exemple, en el cas del programa Promoció, administració i ajudes per a la rehabilitació i accés a l’habitatge, el criteri del benefici coincideix amb el del flux monetari, pel fet que es tracta d’un programa de transferències, excepte en la part de despesa corres­ ponent a “serveis centrals”, que s’ha imputat segons la pauta territorialitzada. Un altre exemple és el programa Ordenació i foment de l’edificació. Aquest programa es pot considerar com un bé públic local que afecta en major mesura els residents de la zona on estan situats els elements del patrimoni urbà nacional, però, a la vegada, presenta un determinat grau d’externalitat cap al conjunt de la població. En aquest sentit, la part de despesa operativa del programa (que inclou la totalitat de la despesa a excepció de la des­ pesa catalogada com a “serveis centrals”) s’ha distribuït en un 80% d’acord amb el criteri del flux monetari (recollint d’aquesta manera el caràcter de bé públic local d’aquest pro­ grama) i el 20% restant s’ha atribuït a Catalunya en funció de les variables població i renda, ponderades ambdues en un 50%. D’aquesta manera, es prenen en consideració els beneficis extensibles a tota la societat (externalitat) i, a la vegada, el fet que aquest tipus de despesa presenta una elevada elasticitat de renda. És a dir, se suposa que la despesa en la rehabilitació d’edificis que configuren el patrimoni urbà nacional proporciona un nivell més elevat de benestar als individus amb nivells de renda també més elevats. Les despeses administratives del programa (“serveis centrals”) s’han distribuït en funció de la distribució que resulta de la imputació territorial dels serveis operatius. Imputació territorial de les despeses 55
  • 57. Cultura La despesa de tots els programes que s’engloben dins d’aquesta funció s’ha imputat a Catalunya en un 80%, en funció de la pauta resultant de la seva distribució d’acord amb el criteri del flux monetari. D’aquesta manera, s’incideix en el caràcter de bé públic local d’aquest tipus de béns, ja que els residents en la comunitat on es localitza algun d’aquests equipaments culturals tenen una major accessibilitat al bé que els residents en altres co­ munitats. Ara bé, el 20% restant s’ha atribuït a Catalunya en funció de dues variables: la població i la renda ponderades en un 50% cadascuna d’elles. El motiu d’aquest criteri d’imputació territorial rau en el fet que els béns culturals presenten una elevada elasticitat de renda, per la qual cosa si bé l’externalitat que es deriva del seu consum afecta el con­ junt de la població, aquesta beneficia en major mesura els individus de renda superior. Infraestructures bàsiques i de transport La imputació a Catalunya de la despesa d’aquests programes amb l’enfocament del flux del benefici s’ha fet de manera molt diferent, atesa la varietat de programes i de benefi­ ciaris. No obstant això, i pel que fa a la creació i el manteniment d’infraestructures, el criteri adoptat parteix de la hipòtesi que una part dels beneficis que generen s’internalitzen en el territori en el qual s’efectua la inversió, mentre que l’altra part s’estén al conjunt del territori a través dels efectes externs o del desbordament que generen les infraestructures de transport en la mesura que són utilitzades per ciutadans residents en altres regions. També cal considerar que la creació d’infraestructures té un clar efecte positiu sobre l’activitat productiva, atès que es redueixen els costos de transport en els processos d’apro­ isionament i distribució. Tenint en compte aquests possibles beneficis s’ha optat v per distribuir la despesa d’aquests programes en funció de la distribució de la despesa territorialitzada per recollir la internalització del benefici en la comunitat on es materia­ litza, el nombre d’usuaris, el VAB regional i la població. El primer indicador representa les externalitats o els efectes de desbordament de les infraestructures, mentre que el VAB intenta repartir els beneficis generats en funció de l’activitat econòmica. La utilitza­ ció de la variable població s’ha fet en el cas que es consideri que l’externalitat afecta per igual tots els ciutadans de tot el territori estatal. A tall d’exemple, el total de la despesa del programa Creació d’infraestructures de carreteres s’ha distribuït en un 50% en funció de la despesa territorialitzada (que representa el 99% del total) per tal de recollir la internalització del benefici en la comunitat on es materialitza la inversió, i el 50% restant s’ha imputat a Catalunya en un 75% segons el pes del parc de vehicles, i en un 25% segons el VAB regional. Un segon exemple diferent és el programa Actuació a la costa. La imputació a Catalu­ nya s’ha fet de la manera següent: un 90% en funció de la territorialització de la des­ pesa operativa que resulta de l’aplicació del criteri del flux monetari, atès que se suposa que aquest tipus de despesa té un caràcter marcadament local i, per tant, els beneficis 56 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 58. que se’n deriven s’internalitzen, majoritàriament, en la regió on es fa aquesta despesa. No obstant això, hi ha una part d’externalitat en el programa (per exemple, la recupera­ ció i construcció de platges) extensible al conjunt de la població; pel que fa al 10% res­ tant, s’ha distribuït en funció d’aquesta variable. Investigació científica, tècnica i aplicada L’activitat investigadora s’ha concebut com un bé indivisible els beneficis del qual arriben al conjunt de la població. No obstant això, cal tenir en compte que la investigació i el de­ senvolupament tecnològic constitueixen, també, una entrada (input) rellevant en el pro­ és c de producció. Per això, es considera la hipòtesi que hi ha una relació positiva entre la despesa en investigació i l’activitat econòmica. Així doncs, el total de despesa d’aquests programes d’investigació s’ha imputat territorialment en un 75% en funció de la població i el 25% restant en funció de l’activitat econòmica, quantificada en termes de VAB. Regulació econòmica de caràcter general En quasi bé tota la vintena de programes que s’ubiquen en aquesta rúbrica, el criteri d’imputació territorial, segons l’enfocament del benefici, ha estat la població, pel fet que es tracta d’activitats que presenten uns beneficis indivisibles i que s’estenen al conjunt de la població. Regulació econòmica de sectors productius En aquests programes s’ha intentat identificar els beneficiaris de l’actuació pública se­ gons els sectors productius afectats. Donada la diversificació dels programes i dels sec­ tors afectats, els indicadors utilitzats són molt diversos: exportacions, VAB, nombre de pimes, etc. Ara bé, atès que la materialització de la majoria d’aquest programes se centra en trans­ ferències al sector en forma d’ajudes per millorar les estructures, la competitivitat, el mercat, la qualitat dels productes, etc., s’ha considerat la hipòtesi que els principals be­ neficiaris són els receptors d’aquestes ajudes. Per això, en termes generals, el criteri d’atribució a Catalunya d’aquests programes de despesa ha estat el següent: la despesa territorialitzada s’ha imputat directament a Catalunya i el total de la no territorialitzada s’ha assignat en funció del VAB del sector corresponent, del nombre de pimes, del volum d’exportacions, etc., depenent de cada programa. Transferències a altres administracions públiques En aquest cas, en tractar-se de transferències a comunitats autònomes i corporacions locals, el resultat d’aplicar el criteri del flux monetari (on es destina el pagament) coinci­ deix amb el territori on resideixen els beneficiaris. Per tant, els resultats d’aplicar un Imputació territorial de les despeses 57
  • 59. enfocament o altre són coincidents. Això implica que els criteris d’assignació a Catalunya d’aquest tipus de despesa seguint l’enfocament del flux del benefici són els mateixos que els aplicats en l’enfocament del flux monetari. Deute públic Seguint la mateixa pauta i raonament que en l’aplicació del flux monetari, la despesa associada al pagament d’interessos del deute estatal s’ha imputat a Catalunya en funció del percentatge d’imputació de la despesa estatal que, segons el mètode del flux del be­ nefici, va resultar, de mitjana, durant el període 1999-2001. La justificació d’aquest indi­ cador rau en el fet que els interessos són fruït d’una despesa que es va produir en el passat i que s’ha traslladat a períodes futurs amb un determinat cost. 6.2. Les despeses dels organismes autònoms i ens públics 6.2.1. Determinació de les despeses imputables territorialment En aquest apartat es presenten les despeses dels organismes autònoms i ens públics que s‘imputen a Catalunya mitjançant l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i del flux del benefici. La informació de base prové de la liquidació dels pressupostos. Addicionalment, s’ha utilitzat informació obtinguda directament per a cada organisme de memòries, anuaris, informes, etc., atès que no ha estat possible disposar de les dades del SICOP.8 Aquest fet implica que no hem pogut treballar amb dades de comptabilitat territorialitzades i, per tant, s’han hagut de fer hipòtesis de territorialització en tots i cadascun dels organismes. En el quadre 6.2 es mostren les despeses totals i les considerades. Cal assenyalar que s’han consolidat les transferències corrents que els organismes autònoms ONLAE, Pre­ fectura de Trànsit i BOE atorguen a l’Estat. Els imports analitzats representen al voltant del 85% de les despeses no financeres, excepte en l’any 2005, en què aquest percentatge se situa en el 98%, atès que l’ONLAE passa a ser empresa pública. 6.2.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial Els indicadors d’imputació utilitzats per imputar la despesa dels diferents organismes autònoms a Catalunya són equivalents als utilitzats en el cas de la despesa per progra­ 8. Malgrat la resolució de 28 de juliol de 2004, de l’IGAE, per la qual es regulen les especificacions, procediments i periodici­ tat de la conformació comptable que s’ha de remetre a la Central Comptable de l’IGAE, per la qual les entitats del sector públic estatal subjectes al Pla General de comptabilitat Pública (BOE núm. 219, de 10 de setembre de 2004), on consta que hi ha d’haver la informació territorialitzada de totes les despeses a partir de la dada de l’àrea d’origen de la despesa que fi­ gura en les operacions de reconeixement de les obligacions. 58 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 60. Imputació territorial de les despeses 59   839 2.149 Total desp. dels OA Total desp. financeres 9. Passius financers 8. Actius financers 109 101 8 16.285 107 102 5 1.022 16.176 1.048 15.076 Total desp. no financ. A l’interior 18 18 A l’exterior 30 1.071 42 1.108 0 1.914 Al sector públic central 7. Transferències de capital 0 1.481 5. Fons de contingència 6. Inversions reals 7.185 77 6.977 79 Altres a l’interior A l’exterior 2.929 2.543 Al sector públic central 13 10.191 14 9.599 15.183 16.667 109 104 6 16.558 970 27 44 1.043 1.863 0 7.252 80 3.193 10.525 7 886 2.234 2004 Despeses totals 2003 802 2.072 2002 4. Transferències corrents 3. Despeses financeres 2. Desp. corrents en béns i serveis 1. Despeses de personal Milions d’euros 14.103 114 99 14 13.990 951 35 32 1.019 1.938 0 6.800 146 835 7.781 5 932 2.314 2005 12.779 0 0 0 12.779 1.048 18 42 1.108 1.481 0 6.977 79 246 7.301 14 802 2.072 2002 Despeses totals i considerades dels organismes autònoms i ens públics Quadre 6.2 13.589 0 0 0 13.589 1.022 18 30 1.071 1.914 0 7.185 77 342 7.604 13 839 2.149 2003 14.099 0 0 0 14.099 970 27 44 1.041 1.863 0 7.252 80 736 8.068 7 886 2.234 2004 Despeses considerades 13.745 0 0 0 13.745 951 35 31 1.017 1.938 0 6.800 146 593 7.539 5 932 2.314 2005 84 0 0 0 85 100 100 100 100 100 100 100 100   76 100 100 100 2002 83 0 0 0 84 100 100 100 100 100 100 100 100 75 100 100 100 2003 85 0 0 0 85 100 100 100 100 100 100 100 100 77 100 100 100 2004 97 0 0 0 98 100 100 97 100 100 100 100 100 97 100 100 100 2005 % Despeses analitzades / despeses totals
  • 61. mes estatals, tant pel que fa a l’aplicació del criteri del flux monetari com del criteri del flux del benefici. L’única diferència rau en el fet, abans esmentat, que en el cas del flux monetari no s’ha pogut disposar d’informació territorialitzada de la despesa. Aquesta és una restricció important, especialment en l’aplicació del criteri del flux monetari, però que s’ha intentat resoldre cercant indicadors que estiguin el més correlacionats possible amb la destinació de la despesa. Així, per exemple, pel que fa als capítols de personal, compra de béns i serveis i inversions, s’ha tingut en compte si els organismes tenen alguna seu o delega­ ció a Catalunya. En el cas que no hi hagi cap seu a Catalunya no s’ha imputat despesa, en el cas contrari s’han buscat indicadors, com per exemple el personal, l’activitat que es fa en aquestes delegacions, etc. Quant a les transferències corrents i de capital s’ha bus­ cat el destinatari últim mitjançant informació que proporcionen els mateixos organis­ mes o els ministeris als quals estan adscrits. En altres casos, s’ha cercat la informació en els pressupostos de despesa dels organismes i quan la informació estadística per aques­ ta via no era possible s’ha hagut de recórrer a un indicador més genèric o universal. Així, per exemple, la despesa de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Mú­ sica imputada a Catalunya ha estat la corresponent a transferències corrents i de capital que, d’acord amb el pressupost d’aquest institut, s’atorguen a entitats catalanes. La des­ pesa de personal, i la compra de béns i inversions d’aquest organisme no s’ha imputat a Catalunya, atès que són costos altament vinculats a la seu oficial de l’organisme, que és a Madrid. Val a dir, però, que més de la meitat de la despesa del conjunt d’organismes autònoms correspon al Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA), el qual té com a funció repartir els recursos del FEOGA-Garantia entre les comunitats autònomes, informació que el Ministeri d’Agricultura publica any rere any. En el cas de l’aplicació de l’enfocament del flux del benefici, s’han seguit els mateixos criteris que en la distribució de la despesa estatal. Així, tots els organismes que tenen una activitat que pot ser cataloga de bé públic pur d’àmbit nacional (els vinculats a de­ fensa, seguretat ciutadana, justícia, afers exteriors, etc.) s’han imputat a Catalunya en funció de la població. Per als que tenen una activitat que pot ser considerada de bé públic local (els relatius a cultura, infraestructures, etc.) s’han utilitzat criteris semblants als programes estatals d’aquest tipus, és a dir, s’ha establert la hipòtesi que majoritàriament beneficien els ciutadans de la comunitat on es porta a terme l’activitat, però es considera que hi ha una part d’externalitat que afecta el conjunt de la població. Finalment, la des­ pesa dels organismes que desenvolupen un servei privat o semiprivat (com és el cas dels organismes que atorguen subvencions directes a determinats col·lectius o presten ser­ veis assistencials, sanitaris, etc.) s’ha imputat, d’acord amb l’enfocament del benefici, segons la pauta resultant de l’aplicació del criteri del flux monetari, atès que en aquests casos el beneficiari és el mateix que el perceptor del pagament o que, encara que siguin diferents, tenen la mateixa localització geogràfica. Així, per exemple, l’aplicació del criteri del flux del benefici ha comportant que s’impu­ ti en funció de la població la despesa de l’Institut Nacional d’Estadística. En canvi, la 60 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 62. despesa de l’Institut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música s’ha atribuït a Cata­ lunya de la manera següent: 80% en funció de la pauta resultant de la seva distribució seguint el criteri del flux monetari, i el 20% en funció de la població i la renda pondera­ des cadascuna en un 50%, de la mateixa manera que s’han imputat els programes esta­ tals relatius a cultura. Pel que fa als ens públics, val a dir que tampoc no ha estat possible obtenir informació territorialitzada. Aquesta limitació ha comportat que, segons el criteri del flux monetari, la majoria de la despesa dels ens s’hagi imputat de la mateixa manera que en el cas dels organismes autònoms. Pel que fa al flux del benefici, l’atribució a Catalunya s’ha fet te­ nint en compte les característiques del servei que presten, a l’igual, també, que en el cas dels organismes autònoms. 6.3. Les despeses de la Seguretat Social 6.3.1. Determinació de les despeses imputables territorialment En aquest apartat es presenten les despeses de la Seguretat Social (tenint en compte el Sistema de la Seguretat Social i també els seus organismes autònoms) que s‘imputen a Catalunya mitjançant l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i del flux del be­ nefici. La informació de què es parteix prové de la liquidació dels pressupostos del Sistema de la Seguretat Social i de la dels pressupostos dels organismes autònoms de la Segure­ tat Social (MUFACE, MUGEJU, ISFAS, FOGASA i INEM o SPEE). A més, s’ha utilitzat informació obtinguda a través de memòries, anuaris, informes, etc. de la Tresoreria Ge­ neral de la Seguretat Social (TGSS), les mútues d’accidents de treball i malalties profes­ sionals i els organismes autònoms anteriorment esmentats. En el quadre 6.3 es mostren les despeses totals i considerades de la Seguretat Social. 6.3.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial A l’hora de definir els criteris i indicadors de repartiment territorial és útil dividir la Se­ guretat Social en tres blocs diferenciats: • la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS) i les entitats gestores, • les mútues d’accidents de treball (AT) i malalties professionals (MP) i • els organismes autònoms de la Seguretat Social. Cal assenyalar que els criteris i indicadors que s’han fet servir per imputar territorial­ ment les despeses d’aquests blocs són els mateixos tant en l’anàlisi del flux monetari com en el del flux del benefici, ja que la major part d’aquestes despeses són transferències a Imputació territorial de les despeses 61
  • 63. 62 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 80 92.537 14 21 91.356 4.664 121 A l’exterior A l’interior Total despeses no financeres 8. Actius financers 9. Passius financers 6.056 98.593 4.785 77 5.978 12 96.141 110.171 10.733 78 10.655 99.438 30 2 32 403 0 94.003 6 94.003 65 2.744 2.192 115.987 9.472 77 9.394 106.515 24 2 26 461 0 100.825 5 100.825 15 2.876 2.312 2005 * S’hi inclouen els organismes autònoms de la Seguretat Social: INEM, FOGASA, MUFACE, MUGEJU i ISFAS. Total despeses Total despeses financeres 19   31 36 7. Transferències de capital Al sector públic central 0 383 405 0 87.247 5 6. Inversions reals 5. Fons de contingència 83.986 A l’exterior Altres a l’interior   18 Al sector públic central 87.247 77 83.986 4. Transferències corrents 3. Despeses financeres 2.721 3.393 2.074 2004 Despeses totals 2003 2. Despeses corrents en béns i serveis 2002 3.459   1. Despeses de personal Milions d’euros 91.342 0 0 0 91.342 21 0   21 405 0 83.986     83.986 77 3.393 3.459 2002 Despeses totals i considerades de la Seguretat Social i els seus organismes* Quadre 6.3 92.525 0 0 0 92.525 19 0 19 383 0 87.247 87.247 80 2.721 2.074 2003 99.437 0 0 0 99.437 30 0 30 403 0 94.003 94.003 65 2.744 2.192 2004 Despeses considerades 106.513 0 0 0 106.513 24 0 24 461 0 100.825 100.825 15 2.876 2.312 2005 95 0 0 0 100 100 0   60 100 100 100 0   100 100 100 100 2002 94 0 0 0 100 100 0 62 100 100 100 0 100 100 100 100 2003 90 0 0 0 100 100 0 95 100 100 100 0 100 100 100 100 2004 92 0 0 0 100 100 0 93 100 100 100 0 100 100 100 100 2005 % Despeses considerades / despeses totals
  • 64. individus i, per tant, coincideixen els perceptors del pagament amb els beneficiaris d’aquest pagament. A continuació es detalla el procediment seguit per a cadascun dels tres blocs esmentats: 6.3.2.1. Tresoreria General de la Seguretat Social i entitats gestores El Ministeri de Treball i Immigració publica la distribució geogràfica de l’execució del pressupost de despeses de la TGSS i les entitats gestores (informació elaborada per la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social, a partir de les dades obtingudes del sistema comptable de la Seguretat Social). Per tant, atès que ja es disposa d’aquestes despeses territorialitzades, la imputació territorial a Catalunya és directa. 6.3.2.2. Mútues d’accidents de treball i malalties professionals Les mútues d’AT i MP són associacions, autoritzades pel Ministeri de Treball i Assump­ tes Socials, que es constitueixen amb l’únic objectiu de col·laborar, sota la direcció, vigi­ lància i tutela d’aquest ministeri, en la gestió de les contingències d’accidents de treball i malalties professionals, sense ànim de lucre, per part d’empresaris que assumeixen una responsabilitat mancomunada. En aquestes mútues les prestacions socials són el component de despesa més impor­ tant, tot i que també hi tenen un pes considerable les despeses corrents en béns i serveis, i les despeses de personal. Donada la manca d’informació territorialitzada d’aquestes mútues, s’ha considerat que el criteri més adequat per imputar aquestes despeses a Catalunya és, d’una banda, distribuir les despeses liquidades i consolidades dels capítols I, II, III i VI en funció de les quotes d’accidents de treball i malalties professionals que Catalunya aporta a la TGSS. Aquestes dades estan publicades a les memòries anuals de la TGSS. D’altra banda, les despeses del capítol IV s’han imputat segons el percentatge d’accidents de treball i malalties professio­ nals que es produeixen a Catalunya en relació amb els que succeeixen a Espanya. 6.3.2.3. Organismes autònoms de la Seguretat Social Servei Públic d’Ocupació (SPEE, abans INEM) Aquest organisme està adscrit al Ministeri de Treball i Immigració, i les tasques princi­ pals que porta a termes són les següents: ajudar els treballadors a trobar una feina, aju­ dar les empreses a contractar els treballadors adequats a les seves necessitats, fomentar la formació del treballador, gestionar i controlar les prestacions d’atur i les subvencions i ajudes per al foment i la protecció del treball. En aquest cas, també a causa de la manca d’informació territorialitzada d’aquestes des­ peses i atès que aproximadament el 70% de les despeses d’aquest organisme són pres­ tacions socials, l’indicador de repartiment territorial més escaient de què s’ha pogut Imputació territorial de les despeses 63
  • 65. dis­ osar ha estat el percentatge dels beneficiaris de prestacions d’atur a Catalunya en p re­ació amb Espanya. l Fons de Garantia Salarial (FOGASA) Aquest és un organisme que també està adscrit al Ministeri de Treball i Immigració, i que té fonamentalment dues finalitats. D’una banda, garantir als treballadors per comp­ te propi la percepció dels salaris i les indemnitzacions pendents de pagament com a conseqüència dels desequilibris patrimonials de les empreses, en casos d’insolvència declarada i reconeguda judicialment, suspensió de pagaments, fallida, força major o concurs de creditors. D’altra banda, abonar el 40% de les indemnitzacions legals que corresponen als treballadors derivades d’acomiadament col·lectiu o acomiadament per causes objectives en les empreses de menys de vint-i-cinc treballadors. Val a dir que aproximadament un 95% de les despeses de FOGASA es destinen al pagament de prestacions socials. Així, la imputació del capítol IV de despeses s’ha fet d’acord amb la localització de la despesa (ja que es compta amb les dades de les presta­ cions socials de FOGASA a Catalunya), mentre que per a la resta de despeses, l’indicador emprat ha estat la remuneració dels assalariats (obtinguda a través de la Comptabilitat Regional de l’INE). Mútues de funcionaris: MUFACE, MUGEJU i ISFAS Aquestes tres mútues de funcionaris consten de dos programes de despesa: el programa d’assistència sanitària i el de prestacions econòmiques; el primer és el més important en termes econòmics. Tot i que els tres organismes autònoms esmentats fan funcions diferents, la imputació a Catalunya de les seves despeses s’ha fet seguint un criteri homogeni. D’una banda, el programa d’assistència sanitària s’ha distribuït territorialment en funció de la despesa farmacèutica que cadascun d’aquests organismes fa al territori català. Aquestes dades es poden trobar en les memòries anuals d’aquests organismes. D’altra banda, la suma dels titulars més els beneficiaris ha estat l’indicador de repartiment utilitzat per al programa de prestacions econòmiques. 6.4. Les despeses de les empreses públiques 6.4.1. Determinació de les despeses imputables territorialment Tal com s’ha esmentat en l’apartat metodològic, en aquest estudi s’inclouen les empreses públiques destinades a la creació de grans projectes d’inversió i que contribueixen a in­ crementar de manera significativa l’estoc de capital públic. D’acord amb el que s’ha es­ 64 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 66. tablert en la metodologia, les despeses que es consideren per imputar territorialment a Catalunya només són les inversions. Així, en aquest capítol es presenta la despesa en inversió de les empreses públiques (el llistat de les quals trobem en l’apartat 4 d’aquest document) que s‘imputen a Catalunya, mitjançant l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i del flux del benefici, a partir de les xifres globals d’inversió per al període 2002-2005. Per quantificar la inversió d’aquestes empreses a Catalunya s’han utilitzat els anuaris del Ministeri de Foment i dades facilitades pel Departament d’Economia. En el quadre 6.4 es mostra la inversió feta per aquestes empreses a Catalunya i a Es­ panya, i la part catalogada de “no regionalitzable”. 6.4.2. Criteris i indicadors d’imputació territorial A continuació es detalla l’aplicació de l’enfocament del flux monetari i del benefici a la despesa inversora de les empreses públiques considerades. La territorialització de la inversió segons l’enfocament del flux monetari comporta impu­ tar directament a Catalunya la inversió feta per aquestes empreses en aquesta comunitat. L’aplicació del criteri del flux del benefici comporta establir hipòtesis sobre els benefici­ aris d’aquests projectes. En aquest sentit, els criteris d’imputació territorial utilitzats són similars als emprats per distribuir els béns públics d’àmbit local. És a dir, es considera que es tracta d’unes infraestructures que produeixen beneficis que s’estenen a l’entorn local o regional en el qual es proveeixen. Així, la territorialització de la inversió de les empreses públiques segons l’enfocament del flux del benefici es distribueix, en bona part, en funció de la pauta resultant de la seva distribució segons el criteri del flux monetari, ja que es considera que els ciutadans residents en la regió on es localitzen aquestes infraestructures són els que hi tenen més accessibilitat i, per tant, més possibilitat de gaudir-ne. En concret, a continuació es detallen les hipòtesis específiques, segons el criteri del flux del benefici, aplicades a cada empresa pública i els indicadors d’imputació territori­ al a Catalunya. Companyies d’aigües La imputació a Catalunya s’ha fet en funció de la població afectada per l’activitat d’aques­ tes companyies. D’acord amb aquest criteri, les úniques empreses que tenen impacte a Catalunya són Aigües de la Conca de l’Ebre (ACESA), la Depuradora del Baix Llobregat i el Canal Segarra-Garrigues. Gestor d’Infraestructures Immobiliàries (GIF) La inversió atribuïda a Catalunya s’ha estimat tenint en compte, en part, la inversió feta directament al territori català i, en part, en funció dels beneficiaris (usuaris) de la posada en marxa de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona-frontera francesa. Imputació territorial de les despeses 65
  • 67. 66 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Catalunya Aigües del Duero 2002 No reg. 0 0 0 Aigües de la Conca del Segura (ACSEGURA) Aigües de la Conca del Tajo Aigües de la Conca del Nord (ACUNOR) 1.032.986 89.711 0 4.871.660 15.407 524.563 1.395.551 2.399.882 0 65.363 632 198.093 9.114 86.964 915 299 915 12.137 43.311 90.121 28.393 Espanya 2003 13.677 671.287 2.208.696 2.140.843 13.351 37.541 10.673 103.659 0 41.502 72.709 2.400 3.614 7.545 13.540 17.280 76.306 61.004 Espanya 5.495.627 0 0 5.867 21.350 No reg. 27.217 0 152.583 367.162 563.598 0 0 10.673 0 0 0 72.709 0 0 0 0 0 2.683 0 Catalunya 1.169.408 Font: Anuarios del M. Fomento i informació directa facilitada per la Conselleria d’Economia i Finances. Total 0 87.764 Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni 227.839 Aena Ports de l’Estat 0 43.907 615.721 0 Trasagua Gestor d’Infraestructures Ferroviàries (GIF/ADIF) 0 Canal de Navarra (CANASA) 632 0 Canal Segarra-Garrigues (CASEGA) 302 Aigües de la Conca del Sud (ACUSUR) 0 Aigües de la Conca del Mediterráneo (AQUAMED) Aigües de la Conca del Guadalquivir (AQUAVIR) 86.964 0 Depuradora del Baix Llobregat 0 Aigües del Jucar 13.764 HIDROGUADIANA Aigües de la Conca de l’Ebre (ACESA) 45.804 0   Milers d’euros Inversió de les empreses públiques Quadre 6.4 1.297.897 4.433 168.663 369.619 669.063 0 0 20.239 0 0 0 65.500 0 0 0 0 0 380 0 Catalunya 2004 36.019 26.765 20.239 82.157 2.130 42.323 65.500 4.746 1.738 2.644 57.120 9.079 83.234 53.208 Espanya 75.874 767.296 17.054 5.657.034 0 0 6.529 2.015.007 10.525 2.311.955 No reg. 1.530.040 0 241.018 325.084 871.870 0 0 940 0 2.298 0 88.795 0 0 0 0 0 35 0 Catalunya 2005 0 69.553 940 0 23.454 58.499 88.795 8.087 30.485 6.304 63.775 6.396 34.832 82.297 Espanya 107.184 866.287 64.187 6.485.601 0 0 0 1.506.630 64.187 3.532.083 No reg.
  • 68. Aeroports Espanyols de Navegació Aèria (AENA) L’aplicació del criteri del benefici comporta distribuir la totalitat de les inversions fetes per AENA en funció dels usuaris del transport aeri. La hipòtesi considerada és que els aeroports són instal·lacions de transport d’àmbit regional. Així, s’ha imputat el 90% del total de la inversió en funció de la pauta resultant de la distribució de la inversió seguint el criteri del flux monetari i el 10% restant s’ha distribuït en funció del tràfic aeri dels aeroports catalans en relació amb el conjunt de l’Estat espanyol. Ports de l’Estat Ports de l’Estat és una empresa pública que presenta unes característiques molt similars a AENA, per la qual cosa la imputació a Catalunya de la inversió segons el principi del benefici s’ha fet seguint els mateixos criteris. En concret, l’indicador utilitzat ha estat 80% imputació directa i 20% tràfic marítim de mercaderies. Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni La manca d’informació sobre les despeses d’aquesta empresa ha fet que la imputació de la inversió d’aquesta empresa a Catalunya s’hagi fet en funció del pes de la població. Imputació territorial de les despeses 67
  • 69. 7 Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 En aquest apartat es presenten els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Ad­ ministració central. En primer lloc, s’ofereix el desglossament dels ingressos i despeses de l’Administració pública central imputats a Catalunya. D’aquesta manera, es poden constatar els conceptes que tenen un pes més elevat sobre el total d’ingressos i despeses analitzats. En segon lloc, s’exposen els resultats globals de la balança fiscal de Catalunya segons el criteri del flux monetari i el del flux del benefici per als anys 2002-2005 i, també, la mitjana del període. En tercer lloc, es presenten els resultats amb pressupost equilibrat, és a dir, neutralitzant el dèficit/superàvit públic. Finalment, en el darrer apar­ tat es recalculen les estimacions amb l’objectiu d’homogeneïtzar-les amb els estudis previs i poder, així, ampliar la sèrie històrica de la balança fiscal de Catalunya des del 1986 fins al 2005. 7.1.  esagregació de la imputació dels ingressos i D despeses de l’Administració central a Catalunya Els quadres 7.1 i 7.2 mostren els principals conceptes d’ingressos i de despeses de l’Administració pública central, i quin percentatge ha estat imputat a Catalunya cada any, tant pel que fa a l’enfocament del flux monetari com a l’enfocament del flux del benefici. Tal com es constata en el quadre 7.1, el pes dels ingressos que Catalunya ha aportat al conjunt de l’Estat es manté al voltant d’un 19,5%, i és lleugerament superior quan els criteris d’imputació aplicats es corresponen a l’enfocament del flux monetari, i lleugera­ ment inferior quan s’apliquen els criteris del flux del benefici. Ara bé, les diferències en els resultats de l’aplicació d’un enfocament o altre són molt similars. El quadre 7.1 posa de manifest que els principals conceptes d’ingrés imputats a Cata­ lunya són, amb gran diferència, les cotitzacions a la Seguretat Social. Segueixen, per ordre d’importància quantitativa, els ingressos procedents de l’IRPF, l’IVA, l’impost de 68 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 70. societats i els impostos especials. Val a dir que l’any 2005 la conjuntura econòmica favo­ rable i la millora dels resultats empresarials han provocat que l’impost sobre societats se situï lleugerament per davant de l’IVA. Per la seva banda, les despeses de l’Administració central imputades a Catalunya repre­ senten al voltant del 13% del total quan s’aplica l’enfocament del flux monetari, percen­ tatge que se situa al voltant d’un 14,5% quan els criteris d’imputació de la despesa es basen en l’enfocament del flux del benefici (quadre 7.2). El desglossament de les depeses evidencia que la principal partida que l’Administració central destina a Catalunya són les pensions (especialment les contributives), segueix a gran distància el conjunt de la resta de categories de despesa de la Seguretat Social (pres­ tacions d’atur, incapacitat temporal, prestacions per maternitat, accidents de treball i malalties professionals, etc.). A continuació, però també amb distància, hi ha les despe­ ses de l’Estat vinculades al finançament autonòmic i local, els interessos del deute públic i la inversió de les empreses públiques. 7.2.  l saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic E central Segons el criteri del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2002 és de 12.674 milions d’euros, xifra que representa un 9,2% del PIB català i un 32,8% dels ingressos aportats (quadre 7.3). Aquest és el resultat derivat de l’aportació al sector públic central de 38.605 milions d’euros i de la realització d’unes despeses de 25.931 milions d’euros. El 2003 aquest dèficit es redueix fins a arribar al 8,5% del PIB, es manté el 2004 amb aquest mateix pes, i augmenta de manera significativa l’any 2005 fins als 16.735 milions d’euros, xifra que suposa el 9,8% del PIB i el 35,5% dels ingres­ sos aportats. En termes de mitjana del període, el dèficit fiscal de Catalunya s’ha situat en 13.832 milions d’euros, la qual cosa representa el 9,0% del PIB català i el 32,8% dels ingressos aportats. Segons el flux del benefici, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2002 és de 9.220 milions d’euros, xifra que representa un 6,7% del PIB català i el 24,3% dels ingressos aportats (quadre 7.4). Aquest és el resultat derivat de l’aportació al sector públic central de 37.935 milions d’euros i de la realització d’unes despeses de 28.715 milions d’euros. L’evolució d’aquest saldo és idèntica a la del flux monetari, i el 2005 és l’any en què s’obté un dè­ ficit fiscal més elevat, amb 12.629 milions d’euros, un 7,4% del PIB i el 27,2% dels ingressos aportats. En termes de mitjana del període 2002-2005, el dèficit fiscal de Catalunya amb el sector públic central s’ha situat en 10.206 milions d’euros, xifra que representa el 6,6% del PIB i el 24,5% dels ingressos aportats. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 69
  • 71. 70 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 28.662 9.777 10.897 1.134 1.578 96.292 94.679 1.613 22.638 27.060 10.354 10.058 1.093 1.457 89.127 87.800 1.327 I. Societats IVA Impostos especials Resta Ingressos O.A. i ens públics Ingressos EP* Ingressos SS Ingressos per cotitzacions * Ingressos d’explotació. % Catalunya/Espanya – 23.166 32.844 Altres 105.621 102.954 Ingressos Estat IRPF – 33.119 204.625 194.631 Total ingressos – 1.558 101.331 102.889 1.731 1.239 12.554 9.796 30.153 27.245 30.603 110.351 216.210 2004 – 1.452 109.178 110.630 1.888 1.456 12.642 9.988 33.572 33.635 36.087 125.924 239.898 2005 ESPANYA (ingressos considerats) 2003     2002 Milions d’euros 19,83% 249 17.282 17.531 374 142 1.295 1.972 5.223 4.541 7.527 20.558 38.605 2002 19,70% 303 18.490 18.793 280 151 1.445 1.849 5.531 4.632 7.620 21.077 40.301 2003 19,55% 293 19.653 19.946 314 164 1.731 1.864 5.859 5.466 6.927 21.847 42.271 2004 Catalunya (flux monetari) Resultat de la imputació territorial dels ingressos de l’Administració pública central a Catalunya Quadre 7.1 19,66% 273 21.186 21.459 534 196 1.758 1.885 6.510 6.729 8.101 24.983 47.171 2005 19,49% 250 16.785 17.035 374 142 1.150 1.972 5.223 4.512 7.527 20.384 37.935 19,39% 303 18.008 18.311 280 151 1.340 1.849 5.531 4.605 7.620 20.945 39.687 2003 19,25% 293 19.193 19.486 314 164 1.579 1.864 5.859 5.427 6.927 21.656 41.620 2004 2005 272 20.700 20.972 534 196 1.577 1.885 6.510 6.686 8.101 24.759 46.460 19,37% Catalunya (flux del benefici) 2002
  • 72. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 71 4.013 6.598 19.783 6.102 7.103 1.293 2.926 4.219 11.510 1.396 475 – – 33.202 66.234 99.437 563 767 2.015 2.312 5.657 14.098 21.039 17.137 6.939 7.533 1.445 2.956 4.401 11.037 29.683 97.769 216.960 2004 2005 – 35.714 70.799 106.513 581 866 1.507 3.532 6.486 13.744 22.577 16.603 7.458 7.885 1.517 3.286 4.803 11.342 29.524 100.192 226.936 * Inclou: Societat Estatal de Gestió Immobiliària del Patrimoni i les empreses estatals d’aigües. – 61.887 30.638 58.529 32.812 Pensions Altres % Catalunya/Espanya 92.525 551 91.342 Despeses SS Altres* Ports de l’Estat 671 2.209 4.872 2.400 Inversió EP GIF/ADIF 525 5.496 2.141 18.675 12.779 Resta Despeses OA i ens públics Aena 20.129 13.588 18.764 Pensions classes passives Interessos deute 1.235 6.986 Ferrocarrils Defensa 2.778 Infraestructures Carreteres 10.465 Finançament local 95.881 26.539 207.490 199.787 90.795 2003 ESPANYA (despeses considerades) 2002 25.790   Despeses Estat   Finançament autonòmic Total despeses Milions d’euros 12,98% 4.519 10.524 15.043 102 88 228 615 1.033 747 1.631 1.824 524 246 192 235 427 1.952 2.505 9.109 25.931 2002 13,41% 4.854 11.175 16.029 86 153 367 563 1.169 795 1.835 1.923 562 231 200 334 534 2.248 2.503 9.836 27.829 2003 13,28% 5.357 11.997 17.354 90 169 370 669 1.298 902 1.748 1.666 589 258 205 206 411 2.124 2.474 9.269 28.823 2004 Catalunya (flux monetari) Resultat de la imputació territorial de les despeses de l’Administració pública central a Catalunya Quadre 7.2 13,41% 5.780 12.849 18.629 92 241 325 872 1.530 875 2.019 1.614 625 282 127 189 316 2.208 2.338 9.401 30.436 2005 14,37% 4.519 10.524 15.043 106 88 233 870 1.297 1.078 2.132 2.533 524 1.073 204 362 566 1.952 2.516 11.296 28.715 14,78% 4.854 11.175 16.029 99 144 368 776 1.387 1.197 2.346 2.671 563 1.100 200 423 623 2.248 2.503 12.054 30.666 2003 14,59% 5.357 11.997 17.354 115 160 369 838 1.482 1.298 2.359 2.314 589 1.082 230 359 589 2.124 2.474 11.531 31.664 2004 Catalunya (flux del benefici) 2002 2005 14,91% 5.780 12.849 18.629 136 222 320 1.280 1.958 1.330 2.638 2.241 625 1.234 252 378 630 2.208 2.338 11.914 33.831
  • 73. Quadre 7.3 Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005 Flux monetari Milions d’euros corrents   2002 2003 2004 2005 Mitjana 2002-05 42.087 Ingressos aportats 38.605 40.300 42.271 47.171 Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255 Saldo -12.674 -12.471 -13.448 -16.735 -13.832 -9,2% % Saldo/Ingressos aportats -8,5% -8,5% -9,8% -9,0% -32,8% % Saldo/PIB -30,9% -31,8% -35,5% -32,8% Quadre 7.4 Balança fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005 Flux del benefici Milions d’euros corrents   2002 2003 2004 2005 Mitjana 2002-05 41.425 Ingressos aportats 37.935 39.687 41.620 46.460 Despeses rebudes 28.715 30.666 31.664 33.831 31.219 Saldo -9.220 -9.020 -9.957 -12.629 -10.206 % Saldo/PIB % Saldo/Ingressos aportats -6,7% -6,1% -6,3% -7,4% -6,6% -24,3% -22,7% -23,9% -27,2% -24,5% Com es pot comprovar, en els dos enfocaments hi ha un increment important del dè­ ficit fiscal l’any 2005. Aquest increment s’explica pel comportament dels ingressos, que van créixer un 12%, creixement que no va anar acompanyat d’un creixement equivalent de les despeses, que es va situar al voltant del 6%. Les xifres dels quadres 7.3 i 7.4 corresponen a tot el sector públic central i inclouen, per tant, les de la Seguretat Social. Atesa la diferent naturalesa d’aquest programa pres­ supostari, és convenient tenir informació del resultat de la subbalança d’aquesta entitat. Els quadres 7.5 i 7.6 desglossen les xifres anteriors en el sector de la Seguretat Social i en la resta del sector públic, cosa que permet veure que, amb el criteri del flux moneta­ ri (quadre 7.5) si s’exclou la Seguretat Social, el dèficit fiscal l’any 2005 és de 13.905 milions d’euros (8,2% del PIB i 54,1% dels ingressos aportats). El dèficit català en rela­ ció amb la Seguretat Social és de 2.829 milions d’euros (1,7% del PIB i 13,2% dels in­ gressos aportats). Amb el criteri del flux del benefici (quadre 7.6), el dèficit fiscal sense incloure la Seguretat Social és de 10.286 milions (6,0% del PIB i 40,4% dels ingressos aportats) i el de la Seguretat Social és de 2.343 milions (1,4% del PIB i un 11,2% dels ingressos aportats). 72 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 74. Quadre 7.5 Saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-05 Flux monetari  Milions d’euros corrents   2002 2003 2004   Estat + OA i ens públics (ens) + empreses públiques (EP) Mitjana 2002-05 2005   Ingressos 21.074 21.507 22.325 25.712 Despeses 10.888 11.800 11.469 11.807 11.491 Saldo Estat + OA i ens + EP -10.186 -9.707 -10.856 -13.905 -11.163 % Saldo/PIB % Saldo/Ingressos aportats 22.655 -7,4% -6,6% -6,9% -8,2% -7,3% -48,3% -45,1% -48,6% -54,1% -49,0%       Seguretat Social Ingressos 17.531 18.793 19.946 21.459 19.432 Despeses 15.043 16.029 17.354 18.629 16.764 Saldo SS -2.488 -2.765 -2.592 -2.829 -2.668 % Saldo/PIB -1,8% -1,9% -1,6% -1,7% -1,7% -14,2% -14,7% -13,0% -13,2% -13,8%     % Saldo/Ingressos aportats   SALDO TOTAL   Ingressos aportats 38.605 40.300 42.271 47.171 42.087 Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255   SALDO % Saldo/PIB % Saldo/Ingressos aportats -12.674 -12.471 -13.448   -16.735 -13.832 -9,2% -8,5% -8,5% -9,8% -9,0% -32,8% -30,9% -31,8% -35,5% -32,8% 7.3.  l saldo fiscal de Catalunya amb neutralització E del dèficit/superàvit públic Els quadres 7.7 i 7.8 ofereixen els resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Admi­ nistració central neutralitzant el dèficit/superàvit públic, d’acord amb els criteris esta­ blerts en l’apartat metodològic. Segons el criteri del flux monetari, el dèficit fiscal de Catalunya l’any 2002 amb si­ tua­ ió de pressupost equilibrat és de 13.694 milions d’euros, xifra que representa el c 10,0% del PIB català i el 34,6% dels ingressos aportats. El 2005 el dèficit fiscal passa a ser de 14.218 milions d’euros, el 8,4% del PIB català. En comparació amb la situació real (és a dir, sense neutralitzar el dèficit/superàvit públic) es posa de manifest que en els anys de dèficit públic augmenta el dèficit fiscal català (anys 2002, 2003 i 2004), mentre que en els anys de superàvit públic disminueix el dèficit fiscal català (any 2005) (quadre 7.7). Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 73
  • 75. Quadre 7.6 Saldo fiscal de Catalunya amb el sector públic central 2002-2005 Flux del benefici  Milions d’euros corrents   2002 2003 2004 Mitjana 2005 2002-05 Estat + OA i ens públics (ens) + empreses públiques (EP) Ingressos 20.900 21.376 22.135 25.488 22.475 Despeses 13.671 14.638 14.310 15.202 14.455 Saldo Estat + OA i ens + EP -7.228 -6.738 -7.825 -10.286 -8.019 % Saldo/PIB -5,3% -4,6% -5,0% -6,0% -5,2% -34,6% -31,5% -35,4% -40,4% -35,7% % Saldo/Ingressos aportats   Seguretat Social   Ingressos 17.035 18.311 19.486 20.972 18.951 Despeses 15.043 16.029 17.354 18.629 16.764 Saldo SS -1.992 -2.283 -2.132 -2.343 -2.187 % Saldo/PIB -1,5% -1,5% -1,3% -1,4% -1,4% -11,7% -12,5% -10,9% -11,2% -11,5% % Saldo/Ingressos aportats     SALDO TOTAL Ingressos aportats 37.935 39.687 41.620 46.460 41.425 Despeses rebudes 28.715 30.666 31.664 33.831 31.219 SALDO -9.220 -9.020 -9.957 -12.629 -10.206   -6,7% -6,1% -6,3% -7,4% -6,6% -24,3% % Saldo/PIB % Saldo/Ingressos aportats -22,7% -23,9% -27,2% -24,5% 2005 Mitjana 2002-05 Quadre 7.7 Balança fiscal de Catalunya amb pressupost equilibrat Flux monetari Milions d’euros corrents   2002 2003 2004 Ingressos aportats 39.626 40.875 42.440 44.654 41.899 Despeses rebudes 25.931 27.829 28.823 30.436 28.255 -13.644 Saldo -13.694 -13.046 -13.617 -14.218 % Saldo/PIB -10,0% -8,9% -8,6% -8,4% -9,0% % Saldo/Ingressos aportats -34,6% -31,9% -32,1% -31,8% -32,6% Seguint l’enfocament del flux del benefici, en situació de pressupost equilibrat, es produeix també un empitjorament del dèficit fiscal català en els anys de dèficit públic, mentre que millora en els anys de superàvit. En concret, el dèficit fiscal català l’any 2002 74 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 76. Quadre 7.8 Balança fiscal de Catalunya amb pressupost equilibrat Flux del benefici Milions d’euros corrents   2002 2003 2004 2005 Mitjana 2002-05 41.238 Ingressos aportats 38.940 40.252 41.786 43.972 Despeses rebudes 28.715 30.666 31.664 33.831 31.219 Saldo -10.225 -9.586 -10.123 -10.141 -10.019 % Saldo/PIB % Saldo/Ingressos aportats -7,4% -6,5% -6,4% -6,0% -6,6% -26,3% -23,8% -24,2% -23,1% -24,3% passa a ser de 10.225 milions d’euros, quantia que representa el 7,4% del PIB català i el 26,3% dels ingressos aportats. El 2005, el dèficit fiscal se situa en 10.141 milions d’euros, xifra que representa el 6,0% del PIB (quadre 7.8). 7.4. Evolució de la balança fiscal de Catalunya Un aspecte interessant per analitzar és l’evolució de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central. Les novetats metodològiques introduïdes en aquest estudi i la disponibilitat de dades noves fan impossible fer una comparació homogènia al llarg dels anys, tal com es va fer en l’estudi del 2005. Fer-ho representaria recalcular la balança fiscal des del 1986 fins a l’any 2001 aplicant-hi la metodologia actual. Ara bé, donada la importància de tenir una sèrie històrica, s’ha considerat oportú tro­ bar nous resultats per al període 2002-2005, aplicant, en la mesura que sigui possible, la metodologia dels estudis previs. Les principals homogeneïtzacions metodològiques que s’han pogut fer en l’estudi 2002-2005 per tal d’aproximar-lo als anteriors han estat les següents: • s’ha exclòs el pagament d’interessos, atès que en els treballs previs aquesta despesa no es considerava; • s’han eliminat de l’estudi els organismes autònoms amb caràcter diferent a l’admi­ nistratiu, atès que en els anteriors estudis només s’havien considerat els organismes administratius; • s’han tret de l’àmbit d’estudi les mútues d’accidents de treball i malalties professio­ nals, les quals no s’havien tingut en compte en els treballs anteriors; • s’han consolidat les cotitzacions dels aturats a càrrec de l’INEM, i • s’han exclòs les empreses públiques que no depenen del Ministeri de Foment, ja que en el darrer estudi només es consideraven les que orgànicament depenien d’aquest ministeri. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 75
  • 77. Atès que només es disposa d’una sèrie històrica estimada a partir del criteri d’imputa­ ció territorial de les despeses del flux monetari, l’homogeneïtzació s’ha fet només per aquest enfocament. En el quadre 7.9 es presenten els resultats de l’evolució de la balan­ ça fiscal de Catalunya per al període 1986-2005. Cal tenir present, però, que el salt expe­ rimentat entre els anys 2001 i 2002 es deu, en part, a les diferències metodològiques que hi ha entre l’estudi actual i els previs, i que no s’han pogut ajustar. Quadre 7.9 Saldo fiscal de Catalunya Flux monetari (milions d’euros) Saldo fiscal (sèrie original) % PIB % PIB (base 2000 INE)1 Saldo fiscal homogeni2 % PIB (base 2000 INE)1 1986 -2.724 -7,7 -7,4 -2.724 -7,4 1987 -3.269 -8,2 -7,9 -3.269 -7,9 1988 -3.357 -7,4 -7,2 -3.357 -7,2 1989 -4.641 -9,0 -8,7 -4.641 -8,7 1990 -5.129 -9,0 -8,6 -5.129 -8,6 1991 -5.615 -8,9 -8,6 -5.615 -8,6 1992 -5.028 -7,4 -7,1 -5.028 -7,1 1993 -3.046 -4,4 -4,2 -3.046 -4,2 1994 -4.485 -6,0 -5,8 -4.485 -5,8 1995 -4.575 -5,6 -5,4 -4.575 -5,4 1996 -5.500 -6,4 -6,0 -5.500 -6,0 1997 -7.619 -8,5 -7,9 -7.619 -7,9 1998 -7.725 -8,1 -7,6 -7.725 -7,6 1999 -9.524 -8,7 -8,7 -9.524 -8,7 2000 -10.972 -9,3 -9,2 -10.972 -9,2 2001 -11.307 -9,2 -8,8 -11.307 -8,8 2002 -12.674 -9,2 -13.978 -10,2 2003 -12.471 -8,5 -13.739 -9,3 2004 -13.448 -8,5 -14.441 -9,1 2005 -16.735   -9,8 -17.464 -10,3       -7,9   Mitjana 1986-2005   1. PIB 1995-2001 base 2000 INE, PIB 1986-1994 base 1986 enllaçat. 2. S’han fet les homogeneïtzacions metodològiques següents a la sèrie original 2002-2005: s’han exclòs els interessos com a despesa per imputar a Catalunya, s’han consolidat les cotitzacions de la TGSS provinents de l’INEM, no s’han considerat les empreses públiques d’aigües, s’ha homogeneïtzat el nombre d’organismes autònoms considerats i s’han exclòs les mútues d’AT i MP. Un altre resultat interessant és l’evolució temporal de la balança fiscal neutralitzant el dèficit públic, atès que d’aquesta manera es corregeix la variabilitat generada per les fluctuacions del cicle econòmic i, d’aquesta manera, s’obtenen resultats de caràcter es­ tructural. Atès que els estudis previs havien neutralitzat el dèficit seguint la hipòtesi que són les despeses les que s’ajusten a l’ingrés, amb el propòsit de tenir una sèrie el més homogènia possible, en aquest apartat s’ha seguit també aquest criteri. En el quadre 7.10 es presenten els resultats obtinguts neutralitzant el dèficit públic. 76 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 78. Quadre 7.10 Saldo fiscal de Catalunya amb neutralització, saldo pressupostari del sector públic central (hipòtesi despeses = ingressos) Flux monetari (milions d’euros) Saldo fiscal (sèrie original) % PIB % PIB (base 2000 INE)1 Saldo fiscal homogeni2 % PIB (base 2000 INE)1 1986 -2.530 -7,1 -6,9 -2.530 -6,9 1987 -2.969 -7,4 -7,2 -2.969 -7,2 1988 -3.437 -7,6 -7,3 -3.437 -7,3 1989 -4.216 -8,2 -7,9 -4.216 -7,9 1990 -4.941 -8,6 -8,3 -4.941 -8,3 1991 -5.295 -8,4 -8,1 -5.295 -8,1 1992 -5.725 -8,4 -8,1 -5.725 -8,1 1993 -6.041 -8,7 -8,4 -6.041 -8,4 1994 -6.115 -8,2 -7,9 -6.115 -7,9 1995 -5.102 -6,3 -6,1 -5.102 -6,1 1996 -5.399 -6,3 -6,0 -5.399 -6,0 1997 -6.529 -7,3 -6,8 -6.529 -6,8 1998 -6.078 -6,4 -6,0 -6.078 -6,0 1999 -8.508 -7,8 -7,7 -8.508 -7,7 2000 -9.191 -7,8 -7,7 -9.191 -7,7 2001 -9.266 -7,5 -7,2 -9.266 -7,2 2002 -13.694 -10,0 -11.638 -8,5 2003 -13.046 -8,9 -10.884 -7,4 2004 -13.617 -8,6 -11.675 -7,4 2005 -14.218 -8,4 -13.023 -7,7 Mitjana 1986-2005           -7,4 1. PIB 1995-2001 base 2000 INE, PIB 1986-1994 base 1986 enllaçat. 2. S’han fet les homogeneïtzacions metodològiques següents a la sèrie original 2002-2005: s’han exclòs els interessos com a despesa per imputar a Catalunya, s’han consolidat les cotitzacions de la TGSS provinents de l’INEM, no s’han considerat les empreses públiques d’aigües, s’ha homogeneïtzat el nombre d’organismes autònoms considerats i s’han exclòs les mútues d’AT i MP. En el quadre 7.11 es presenten els resultats de les dues sèries homogènies. Com es pot observar en una situació de dèficit públic, la balança fiscal augmenta en relació amb el càlcul sense neutralitzar, mentre que en una situació de superàvit, el resultat de la balança fiscal neutralitzada és menor que el resultat inicial. D’altra banda, també es pot observar que la balança fiscal no neutralitzada és més variable que la neutralit­ zada. La mitjana de les dues sèries no és molt diferent: amb la balança fiscal no neu­ tralitzada és del 7,9%/PIB, i amb la balança fiscal neutralitzada, del 7,4%/PIB. Cal assenyalar que la sèrie de dèficit fiscal sense neutralitzar presenta una tendència tem­ poral estadísticament significativa, mentre que la sèrie amb neutralització del dèficit públic és estacionària (és a dir, no mostra cap tendència temporal estadísticament significativa). Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 77
  • 79. Quadre 7.11 Evolució del dèficit fiscal de Catalunya, sèrie homogènia Flux monetari (milions d’euros) Dèficit fiscal BF no neutralitzada Dèficit fiscal neutralitzat BF neutralitzada 1986 2.724 7,4 2.530 6,9 1987 3.269 7,9 2.969 7,2 1988 3.357 7,2 3.437 7,3 1989 4.641 8,7 4.216 7,9 1990 5.129 8,6 4.941 8,3 1991 5.615 8,6 5.295 8,1 1992 5.028 7,1 5.725 8,1 1993 3.046 4,2 6.041 8,4 1994 4.485 5,8 6.115 7,9 1995 4.575 5,4 5.102 6,1 1996 5.500 6,0 5.399 6,0 1997 7.619 7,9 6.529 6,8 1998 7.725 7,6 6.078 6,0 1999 9.524 8,7 8.508 7,7 2000 10.972 9,2 9.191 7,7 2001 11.307 8,8 9.266 7,2 2002 13.978 10,2 11.638 8,5 2003 13.739 9,3 10.884 7,4 2004 14.441 9,1 11.675 7,4 2005 17.464 10,3 13.023 7,7 7,9   7,4 Mitjana 1986-2005 Gràfic 1 Evolució de la balança fiscal de Catalunya Sèrie neutralitzada i sèrie sense neutralitzar 12 % 10% 8% 6% 4% 2% 0% 1986 1987 1988 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 BF no neutralitzada 78 BF neutralitzada Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005
  • 80. L’evolució de la balança fiscal de Catalunya no neutralitzada segueix una evolució molt marcada pel cicle econòmic. La mesura de la balança neutralitzada, encara que també mostra una certa variabilitat temporal, és molt més estable al llarg del cicle. De la comparació de les dues sèries temporals es pot deduir que el dèficit públic esta­ tal introdueix variabilitat en la sèrie temporal de la balança fiscal, però no sembla tenir cap efecte significatiu sobre el nivell mitjà d’aquesta balança al llarg del cicle. Atesa aquesta evidència, es pot concloure que la mitjana al llarg del cicle de la balança fiscal (tant la no neutralitzada com la neutralitzada) és una mesura raonable del nivell estructural del desequilibri dels fluxos monetaris d’ingressos i despeses entre l’Adminis­ tració central i Catalunya. També, atesa la menor variabilitat de la sèrie neutralitzada, es pot concloure que per a un any puntual el nivell estructural de la balança fiscal es pot aproximar millor mitjançant la mesura neutralitzada que mitjançant la mesura no neu­ tralitzada. Resultats de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 79
  • 81. Bibliografia Argimón, I.; González-Páramo, J.M. (1987). “Traslación e incidencia de las Cotizaciones Sociales por niveles de renta en España 1980-1984”. Documentos de Trabajo 01/1987. Juny. Fundación Fondo para la Investigación Económica y Social (FIES). Castells, A.; Barberán, R.; Bosch, N.; Espasa, M.; Rodrigo, F.; Ruiz-Huerta, J. (2000). Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996). Análisis de los flujos fiscales de las Comunidades Autónomas con la Administración Central. Barcelona: Ariel Economía Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Locals. Colldeforns, M. (1991). La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 19861988. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. Grup de treball per a l’actualització de la balança fiscal de Catalunya (2005). La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central, estudi promogut per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions d’Administració de l’Estat-Generalitat de Catalunya. Herce, J.A. (1996). “Protección social y competitividad: el caso español”. Series Economía Pública. Bilbao: Fundación BBV. Lopez, G.; Martínez, E. (2000). La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 1995-98. Barcelona: Institut d’Estudis Autonòmics. Martínez, E. (1997). “La balança fiscal de Catalunya amb l’Administració de l’Estat 19891994”. A: M. Parellada (coord.), La balança de pagaments de Catalunya. Barcelona: Direc­ ció General de Programació Econòmica i Institut d’Estudis Autonòmics. Melguizo, A. (2007). “¿Quién soporta las Cotizaciones Sociales empresariales?, Una panorámica de la literatura empírica”. Papeles de Trabajo del Instituto de Estudios Fiscales. Serie Economía, núm. 27. Bibliografia 81
  • 82. Publicats en aquesta col·lecció Monografies Número 10 / 2009 M1 M2 M3 BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005. – (Monografies ; 10) Bibliografia ISBN 9788439380498 I. Grup de Treball per a l'Actualització de la Balança Fiscal de Catalunya II. Catalunya. Departament d'Economia i Finances III. Col·lecció: Monografies (Catalunya. Departament d'Economia i Finances) ; 10 1. Finances públiques – Catalunya 2. Finances públiques – Espanya 3. Relacions fiscals intergovernamentals – Espanya 4. Catalunya – Assignacions pressupostàries i despeses 351.72(467.1:460)"2002/2005" M4 M5 M6 M7 M8 M9 2008 Informe sobre el finaçament de les comunitats autònomes. Any 2006 Núria Bosch i Maite Vilalta Mercat de treball i convergència: algunes lliçons de l’expansió a Catalunya. 1995-2006 Josep Oliver i Alonso Ampliació de la capacitat normativa de les comunitats autònomes en els impostos especials Josep M. Durán Cabré La descentralització de l’IVA en fase minorista Josep M. Durán Cabré L’estructura de l’economia catalana a partir de la taula input-output de Catalunya 2001 a 122 sectors Martí Parellada i Néstor Duch La inversió de les entitats locals Marta Espasa El model de simulació QUEST-CT. Descripció i aspectes metodològics Manuel Artís Ortuño, Raúl Ramos Lobo i Jordi Suriñach Caralt Competitivitat exterior i especialització comercial de Catalunya. 1995-2004. Canvis a la quota de mercat i tipologia del comerç intraindustrial català en els mercats de la UE-15 Josep Oliver i Alonso La despesa pública en cures de llarga durada a Catalunya: situació actual i perspectives de futur. Estudi elaborat en el marc del conveni de col·laboració entre el CRES i el Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya (2006-2007) David Casado Marín, Ruth Puig Peiró i Santi Massons Capdevila 2009 M10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya © Generalitat de Catalunya Departament d’Economia i Finances Editat per la Direcció General d’Anàlisi i Política Econòmica Gran Via de les Corts Catalanes 639, 08010 Barcelona 1a edició: Barcelona, maig 2009 Tiratge: 500 exemplars Disseny gràfic: Lluïsa Cobos Revisió lingüística: Míriam Salvatierra Impressió i maquetació: El Tinter, SAL (empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS) ISBN: 978-84-393-8049-8 Dipòsit legal: B-28.349-2009
  • 83. MON OG R A F IES 10 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 El conseller d'Economia i Finances, a instàncies del Govern de la Generalitat, va encarregar al grup d'experts que varen fer l'estudi d'actualització de la balança fiscal de Catalunya amb l'Administració central per al període 1999-2001 una nova actualització i posada al dia d'aquest estudi. El 9 de juliol de 2008 aquest grup de treball va presentar un document sobre els resultats de la balança fiscal de Catalunya per al període 2002-2005 seguint la metodologia establerta en l'informe previ realitzat pel mateix grup l'any 2005. En la presentació del document es deia que s'elaboraria un informe que detallaria de manera més precisa la metodologia emprada per a la imputació dels ingressos i les despeses i on, a partir d'aquestes dades, es poguessin analitzar qüestions de caire més acadèmic. Aquesta monografia presenta, doncs, aquest estudi més detallat dels ingressos i les despeses de l'Administració central a Catalunya. Equip de treball Núria Bosch i Roca (coordinadora), catedràtica d'Hisenda Pública; Joan F. Corona Ramon, catedràtic d'Hisenda Pública; Joan Carles Costas Terrones, professor titular d'Hisenda Pública; Marta Espasa i Queralt, professora titular d'Hisenda Pública; Guillem López-Casasnovas, catedràtic d'Economia; Eduard Rius i Pey, expert en economia de la salut; Joan Ramon Rovira i Homs, director del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona; Xavier Sala-i-Martín, catedràtic d'Economia; Joaquim Solé i Vilanova, catedràtic d'Hisenda Pública; Ramon Tremosa i Balcells, professor titular de Teoria Econòmica; Maite Vilalta i Ferrer, professora titular d'Hisenda Pública; Matias Vives i March, economista; Antoni Zabalza i Martí, catedràtic de Teoria Econòmica. ISBN 978-84-393-8049-8 9 788439 380498 Metodologia i càlcul de la balança fiscal de Catalunya amb l’Administració central 2002-2005 Grup de treball per a l'actualització de la balança fiscal de Catalunya