Your SlideShare is downloading. ×
Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segles XV al XVII (2)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segles XV al XVII (2)

712
views

Published on

Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segles XV al XVII (2). Realitzat per Jordi Grau per a HistoCat

Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segles XV al XVII (2). Realitzat per Jordi Grau per a HistoCat

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
712
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1.
    • La Fundació sempre ha defensat la catalanitat de la descoberta americana; i que no fou fins a finals del S XVI en que començà la castellanització de l’imperi hispànic; i que tot plegat repercutí, no només en les descobertes geogràfiques sinó en els prohoms, en els fets polítics i en molta de la producció artística i religiosa de les primeries d’aquest període anomenat Segle d’Or Espanyol (1492-1681). Això, ho hauríem de veure-ho reflectit en una bona mostra de portolans peninsulars d’aquest període mirant, quines figures reials s’hi associen, la frequència de presentació de les vinyetes de les ciutats, les banderes de domini territorial i la seva evolució cronovexil·lològica. Us proposem un viatge cartogràfic a la geografia política de la Protoespanya.
  • 2. Geografia Política Protoespanyola Marques de domini territorial als atlas i portolans geopolítics peninsulars del segle XV al XVII. 2ª part Jordi Grau i Bartomeu Com estan distribuïdes les banderes peninsulars ? On trobem les banderes quarterades? Per tal de millorar la comprensió del fil argumental de l’article, que consta de més d’un centenar de diapositives d’imatge i de text, podeu descarregar-vos els capítols setmanals al vostre ordinador, i obrint-los amb el Power Point refer l’article sencer.
  • 3.
    • Alguns portolans són al·legories fetes anys desprès dels esdeveniments, per això, de vegades, hi trobem la figura entronitzada d’en Ferran II anys desprès del seu regnat o les seves banderes barrejades amb les dels Hasburg. Un altre consideració és què els especialistes daten els mapes amb la iconografia representada. Si tenim en compte, que una part dels portolans han estat manipulats, entendrem perquè de vegades el mapa és datat incorrectament. Que al voltant, o dins, del regne de Granada hi hagi, o no, una determinada bandera pot fer canviar la datació del mapa 50 anys amunt o 50 anys avall. Més sí l’expert és estranger i, desconeix la dinàmica política espanyola que mou a manipular aquest o l’altre portolà.
  • 4.
    • El 1697 s'estamparen els Anales de Aragón d'En Diego Iosef Dormer que aplegaren les súpliques que el Regne d'Aragó va fer a l'Emperador Carles I, a les Corts de Montsó, sobre algunes coses que necessitaven de providència. Les paraules que recull En Dormer no requereixen cap mena de comentaris. Fan: " Ja el Rei Catòlic, el vostre avi, es complagué per l'ajut que els Castellans feren al dit Rei Catòlic en la conquesta d'alguns dels dits Regnes [d'Aragó], donar-los i incorporar-los en els Regnes de Castella, la meitat del Regne de Granada i la meitat de les Índies, que pertanyien al dit Rei Catòlic ".
  • 5. 1546 João Freire , The Huntington Library, University of California, Berkeley. atlas de portolans. Senyeres a Barcelona, València, gran vinyeta de Granada i pavellons quarterats amb senyeres i lleons a Sevilla, Melilla, Orà i Bugia.
  • 6. 1546 Joao Freire. Bandera Portuguesa amb 5 quines a Porto. Vinyeta amb la silueta de la ciutat de Granada i al fons un skyline del Castell del Segura; enmig un espai verd triangulat que hom pot interpretar com una representació del regne Natzarí de Granada que anirem veiem en molts dels portolans com un triangle encaixonat entre el riu Segura, el Guadalquivir i el Mar (Almeria, Jaèn, Màlaga, Granada, Cadís, part de Còrdova...). Pavelló reial d’en Ferran II a la ciutat de Sevilla.
  • 7. Serrania de Ronda. Skyline de Granada amb la Serra Nevada al fons. Congost de Serra nevada. El comerç marítim amb el Magrib per un cantó i l’orografia de les carenes del sistema penibètic amb congostos, ciutats encimellades i farallons va permetre la supervivència del regne Natzarí fins a finals del S XV. Iniciada la guerra per en Ferran II el 1488 no acabarà fins el 1492. Probablement les armes de foc i el bloqueig marítim provocat pel control de les places africanes decantaran la guerra a favor d’en Ferran II. Malgrat les representacions del Castell fronterer al naixement del riu Segura, finalment s’obrirà la llauna pel cantó del Mediterrani, cauran Ronda 1485, Màlaga 1486..., sota l’exèrcit d’en Ferran II.
  • 8. 1546 Joao Freire. Bandera St Jordi a Gènova. Bandera amb flor de Llis a Avinyó a l’esquerra del Roina. Barrades a Barcelona i València, Pavellons quarterats amb senyeres i lleons a Sevilla, Melilla (Marroc), Orà, Bugia (Algèria) , La Goleta (Tunísia) i Trípoli (Líbia). Bandera Portuguesa a Tànger conquerit el 1505. Creu dels Hasburg sobre Zadar, Dalmàcia a partir de 1526 controlen tota Croàcia i Grècia a la frontera amb l’imperi Otomà. “Galea” barrada navegant pel Gran Sirte, golf de Sidra a Líbia.
  • 9. Pobles de Granada amb possible etimologia catalana, valenciana, aragonesa.
    • Albuñol, Albuñuelas, Alcudia de guadix, Ambroz, Barcinas, Casanueva, Castell de Ferro, Cebas, Carches, Chite, Colomera, Cortes, Cuesta blanca, Cullar, El margen, El jau, Ferreirola, Fornes, Gabia chica, Gabia Grande, Guajar farragüit, La caleta guardia, La mamola, La palma, Las gabias, Las cucharetas, Loja, Murtas, Paulenca, Piñar.
  • 10. Escudo diputación provincial Màlaga Escudo Ciudad de Almeria
  • 11. Escudo diputación provincial Granada     Escudo diputación provincial Almeria
  • 12.
    • Ogijares (provincia granada)
    Santa Fe (provincia granada)
  • 13. S XV. Anònim. Hispanic Society. Bandera provençal amb creu de St Jordi a Narbona tapada amb tinta blava. Bandera de Barcelona amb els quarters dels pals tapats amb tinta blava. Senyera a Valencia tapada amb tinta blava. Mallorca amb el colors de la senyera. Pavellons amb lleons i quarters vermells a Sevilla i al Castell d’El Segura (base d’operacions fronterera i porta nord d’entrada al regne de Granada delimitat pel Guadalquivir i el riu Segura. Bandeira de vermella a Lisboa amb 5 quines. Bandera vermella a Bugia.
  • 14. 1489. Albino de Canepa, Portolà del mediterrani, James Ford Bell Library, University of Minnesota. El gran imperi comercial genovès. Les colònies mercantils van de Les Illes afortunades al Mar Negre. Megavinyeta de Gènova,
  • 15. 1489. Albino de Canepa, Portolà del mediterrani, James Ford Bell Library, University of Minnesota. Mapa genovès que fa referència al regnat de Ferran II abans de la conquesta del Regne de Granada delimitat pel riu Guadalquivir i el riu Segura. Senyera coronada d’en Pere III el Cerimoniós a València amb la corona esborrada i els pals respectats, bandera Natzarí a Granada, Bandera portuguesa vermella amb 5 quines a la fortalesa de Santarem. Pavelló quarterat amb lleons i torres al Castell de l’inici del riu Segura. Vinyetes de Castell d’El Segura, Granada, Sevilla amb la Torre del Oro, flanquejada per dues torres inexistents avui dia, reflectida a les aigües del Guadalquivir, la fortalesa de Santarem a l’inici del riu Tejo i la catedral romànica , de (Sic) San Jacomo a Compostel·la. Notable absència de les vinyetes de València i de Barcelona, metròpoli competència directa de Gènova, les dues grans potències militars i marítimes europees del S XIV. Contrasta la diferent definició del lleons i els castells! Els Castells hi semblen sobreposats posteriorment
  • 16. A fortificação de Santarem no Tejo
  • 17. Castell de Segura de la Sierra a Jaén. Escut de la província de Jaén , colors ben curiosos
  • 18. Escudo diputación provincial jaén Escudo de Vilches ( provincia Jaén)
  • 19. 1489 Albino de Canepa, Portolà del mediterrani. James Ford Bell Library, University of Minnesota. Relació de les colònies mercantils genoveses al Mar Negre I a l’Illa de lanzarote.
  • 20. 1578 - Joan Martines. Henry E. Huntington. Representació de les les dues grans metròpolis del S XV. Vinyeta hipertrofiada de Gènova amb els varadors portuaris, el Palazzo Duccale, la catedral de Sant Llorenç i la idiosincràtica llanterna del Port. Petita vinyeta de Marsella amb la bandera de la flor de Llis. Mini vinyeta d’Avinyó amb la bandera de les claus papals a l’esquerra del riu Roina. Vinyeta hipertrofiada de Barcelona amb la silueta que podria correspondre a les muralles del mar, les drassanes, el convent de Framenors cremat el 1835, la antiga Llotja i el Palau Imperial de la Ribera...? Montjuïc amb el far. Còrsega sota influència Genovesa, amb la creu de Sant Jordi.
  • 21. Galzerà Marquet, provinent d’una llarga nissaga de prohoms, conseller, vicealmirall i cronista, comandà el 1331-36 les expedicions que havien estat preparades per a la guerra contra la Sereníssima República de Gènova. La derrota Genovesa durant l'enfrontament comercial i bèl·lic del 1330-1336 donarà la supremacia com a 1ª potència europea a la corona catalana durant el segles XIV, XV i meitat del XVI en qué els castellans (Felip I) prendran el control de l’imperi hispànic. Monument a Marquet a la plaça Duque de Medinacelli de Barcelona
  • 22. Gènova
  • 23. Ordre cronològic d’aparició de la banca al món
    • El Banco de Venecia, de 1157 ó 1171; la Taula de Canvi, de Barcelona, de 1401; el Oficio de San Jorge, de Génova, de 1407; las instituciones de crédito creadas por varias municipalidades (Frankfort, 1402; Florencia, 1473; Nurenberg, 1498) y los establecimientos privados de cambistas y prestamistas israelitas difundidos por toda Europa. Con organización compleja, aparecen, en 1609, el Banco de la ciudad de Barcelona y el de Amsterdam; el del Giro de Venecia y el Banco de Hamburgo, en 1619; el Banco de Inglaterra, en 1694, y los Bancos de emisión, que surgen en la segunda mitad del siglo XVIII y se generalizan en el XIX: Banca de Francia, en 1803; de Noruega, 1816; de Austria, 1817; de Dinamarca, 1818; de Bélgica, 1850; de España, 1856; de Rusia, 1860, y'el Banco de la Nación Argentina, en 1891.
    • http://www.eumed.net/cursecon/dic/dent/ban.htm
  • 24. 1538? Bartomeu Olives. Portolà. Museu Marítim de Barcelona. “SANTIAGO I CIERRA ESPAÑA!” A Barcelona els quarters amb els pals tapats amb tinta blava, senyera a Tortosa i Valencia tapades amb tinta blava, Escuts a Còrsega, Sardenya i Sicília tapats amb tinta blava. Mallorca esborrall blau. Bandeira de Lisboa tapada amb Tinta blava, bandera de Compostel·la amb la petxina del Pelegrí. Creu papal amb dues claus a Avinyó. Quarters amb lleons, i castells blancs repintats a Sevilla. Quarters amb lleons i els castells daurats a Orà i la Goleta (Tunísia). Bandera de Bugia tapada amb tinta blava. Bandera de St Jordi genovesa tapada amb tinta blava. Bandera de Venècia amb el lleó alat.
  • 25. Avinyó la ciutat del Papes
  • 26. 1447? Gabriel de Vallseca. Bibliothèque Nationale de France. Bandera amb les claus sobre una vinyeta dels palaus Papals d’Avinyó. Bandera de Montpeller amb el punt esborrada. Tapada amb tinta blava la creu de St Jordi de la bandera de Narbona. Quarters barcelonins tapats amb tinta blava, Senyera coronada valenciana tapada amb tinta blava. Bandera de Granada de color vermell sense cap mitja lluna o caràcter islàmic. Bandera quarterada amb lleons a Sevilla i quarters vermells. Escut coronat amb dues bandes blaves. Medalla daurada esborrada amb motius inintel·ligibles (¿Al·legoria d’en Ferran II?). Mallorca amb els pals del contes reis. Gran Vinyeta de Granada, Avinyó i Gènova.
  • 27. 1552 Bartomeu Olives, portolà. Hispanic Society of New York. Claus de St Pere a la bandera d’Avinyó. Quarters barcelonins tapats amb blau marí, barrades valencianes també tapades i corona esborrada. Bandera amb la petxina del pelegrí a Compostel·la. Vinyetes de Barcelona i Serra nevada. Figura de Nostra Senyora dels Navegants amb el nen (Santa Maria del Mar). Vinyeta de Barcelona amb Montjuïc i el far.
  • 28. 1445-1450? Anònim. Biblioteca Estense de Mòdena. Creu de St Jordi Provençal tapada am tinta blava. Quarters barcelonins tapats amb tinta blava, senyera coronada valenciana amb els pals tapats amb tinta blava. Quarters amb lleons i castells a Castell del Segura i a Sevilla. Bandera Portuguesa plena de torres, No visualitzem Compostel·la. Vinyeta del Castell del Segura,
  • 29. 1456. Petrus Roselli (Pere Rosell). Newberry Library . Perdoneu la mala resolució del portolà. Bandera St Jordi a Gènova enfosquida. Creu St Jordi a Marsella conservada, Pavelló barceloní conservat, Senyera coronada Valenciana conservada. Banderes portugueses a Lisboa i Porto. ¿Closca del pelegrí a Compostel·la ?. Quarterada amb lleons a Sevilla. Vinyeta de Serra Nevada delimitada pels rius Guadalquivir i Segura.
  • 30. 1468. Petrus Roselli. Hispanic Society 1468? Petrus Roselli (Pere Rosell) Hispanic Society . Bandera St Jordi a Gènova, Bandera d’Avinyó vermella, no hi se veure les claus papals. Flor de llis i punt a Montpeller, Creu de St Jordi provençal a Narbona enfosquida. Mallorca barrada. Creu de David enfosquida entre Orà i Bugia. Bandera de Bugia vermella. A la següent diapositiva comentem les banderes peninsulars amb detall.
  • 31. 1468? Petrus Roselli (Pere Rosell) Hispanic Society. Pavelló barceloní habituall, Senyera a Tortosa (Port Fangós?) tapada amb tinta vermella i una taca blanca. Coronada valenciana d’en Pere III el Cerimoniós conservada. Gran vinyeta de Serra Nevada i del Castell del Segura. Banderes quarterades amb lleons i quarters vermells a Castell del Segura i Sevilla. Sembla com si hi estiguessin esbossats els castells. Mallorca barrada. Bandeiras portugueses a Lisboa i Porto, Closca del pelegrí a Compostel·la, vinyeta de la Catedral.
  • 32. 1465. Petrus Roselli. British Library 1456. Petrus Roselli (Pere Rosell). British Library Newberry Library . Aquí és impossible de veure-hi res per la molt baixa qualitat de la foto. Malgrat tot , hi veiem una gran vinyeta del Castell del Segura i les muntanyes de Serra Nevada. Banderes a Barcelona, València, Castell del Segura quarterada , Sevilla quarterada, Lisboa, Porto i Santiago de Compostel·la. Bandera de Gènova enfosquida i pavelló barceloní esborrat.