L'Economia Catalana l'Endemà de la Independència
•Download as PPTX, PDF•
0 likes•332 views
Presentació sobre la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent, tot fent un repàs a l'espoli fiscal, la crisi i la política jacobina de l'estat espanyol. Autor: Salvador García (Juny 2010).
Recommended
Recommended
More Related Content
What's hot
What's hot (18)
Viewers also liked
Viewers also liked (8)
Similar to L'Economia Catalana l'Endemà de la Independència
Similar to L'Economia Catalana l'Endemà de la Independència (20)
More from Miqui Mel
More from Miqui Mel (20)
L'Economia Catalana l'Endemà de la Independència
- 1. L’economia catalana l’endemà de la independència Salvador Garcia-Ruiz salvador.garciaruiz@gmail.com Juny 2010
- 2. Avui: triple crisi 1 Crisi financera internacional
- 5. Avui: triple crisi 1 Crisi financera internacional 2 Crisi espanyola
- 6. Porcs
- 7. “El porc” entre els porcs
- 9. El mite de l’euro
- 10. El mite de l’euro
- 11. Crisi espanyolaEl mite de les pensions
- 12. Les raons de la crisi Estat espanyol Catalunya Estats Units Alemanya Finlàndia Construcció com a % del PIB 18% 16% 8% 9% 6% Atur 2010 20% 18% 10% 9% 10% Creixement PIB 2010 -0,8% N.D. 2,2% 1,2% 0,9% Ranking informe PISA 30 25 29 13 1 President Zapatero Montilla Obama Merkel Vanhanen Font: dades d'atur i de creixement de PIB - Unió Europea (excepte Catalunya, que assumeix que manté diferencial amb Estat espanyol)
- 13. “Nous rics”
- 15. Qui vol ser ciutadà espanyol?
- 16. Avui: triple crisi 1 Crisi financera internacional 2 Crisi espanyola 3 Crisi catalana
- 17. Espoli • Espoli fiscal: – 10% del PIB de Catalunya – 22.000€ milions a l’any • O dit d’una altra forma: – De cada 10 anys que treballa un català , 1 ho fa per a la resta de l’estat espanyol (1 mes i mig a l’any!) – 3.000€ per català a l’any – 60€ milions al dia – 2,5€ milions a l’hora • Impostos socialdemòcrates (40% del PIB) vs. serveis liberals (30% PIB)
- 18. Què vol dir l’espoli? • Espoli fiscal: – 22.000€ milions a l’any • Ordre de magnitud: – Generalitat podria augmentar pressupost 70% – Augmentar despesa social 50%: 9.000€ milions – Augmentar despesa suport empresarial 50%: 1.600€ milions – Eliminar tots els peatges: 6.000€ milions – Augmentar pensions 10%: 1.400€ milions
- 19. Rècord mundial d’espoli • Límits al dèficit fiscal en altres estats: – Alemanya: 4% del PIB – EUA: 2,5% del PIB – Canadà: 2% del PIB – Austràlia: 2% del PIB – Estat espanyol: • Sense límit • Catalunya: 10% del PIB
- 21. • Xifres per CCAA no confirmades per l’estat • Xifra anys 2011 i 2012 no apareixen en cap document: – Es parla de 11.000€ milions, però suma estimada de totes les CCAA és de 14.000€ milions… – Catalunya estima 4.028 milions d’euros el 2012, 36% del total.. segur? Mentida del nou finançament
- 22. Els primers a retallar
- 23. Falten diners pels hospitals
- 24. • Dèficit Generalitat: – Any 2010: 6.369€ milions (ppost. inicial) • Deute Generalitat: – Any 2003: 8.248€ milions – Any 2010: 29.051€ milions (ppost. inicial) – Pagament interessos 2010: 2.914€ milions • Gener – abril 2010: – 10.068 € ingressos vs. 13.723€ despeses • Dèficit caixa = + 3.500€ milions País en fallida
- 26. Líder en empreses en fallida
- 30. • Aeroport “capat” i discriminat • Infraestructures insuficients • “Fuga” de grans empreses (i moltes altres directament no escullen Barcelona) • Regulació no enfocada a pimes Crisi catalana: i més
- 31. “Madrid, gran beneficiada” • Font: Fundación de Estudios de Economía Aplicada (Ángel de la Fuente, CSIC) (publicat a Diari Avui 8/12/2009)
- 33. Madrid, orgullosa de rebre la inversió estrangera
- 34. Madrid, cada vegada + rica que Catalunya
- 35. Qui vol ser subdit espoliat d’un estat en fallida?
- 36. Demà: estat propi Què voldria dir tenir estat propi?
- 37. Estat propi = 4rt estat per renda per càpita a la UE 1. Luxemburg: PIB per habitant de 64.900€ 2. Irlanda 35.900€ 3. Holanda 33.200€ 4. Catalunya amb estat propi: 32.600€ 5. Àustria: 31.300€ Font: Cercle Català de Negocis
- 38. Estat propi = nòmina catalana Font: Cercle Català de Negocis
- 39. Què podríem fer? % Import milions d'euros Les rendes immediates de la independència 12% 2.700 Competències d'Estat Contribució a la Unió Europea, embaixades i el "roc a la faixa" 11% 2.500 Noves infraestructures Ports, aeroports, trens, metros, carreteres, escoles, universitats, centres d'investigació, plataformes logístiques,... 38% 8.300 Reduir impostos L'impost de Societats del 32,5 al 20% IRPF del 24 / 15%, 28 / 20%, 37 / 28% i del 43 / 35% Reducció cotitzacions, empresa i treballador, S. Social del 10% Impost de succesions reducció del 80% 9% 2.100 Polítiques socials Salut, educació, beques, més hospitals, CAPs, metges, R+D, ajudes per la dependència, centres de dia, llars jubilats, ... 30% 6.400 Pensions Increment de les pensions en un 10% Fons Català de Reserva de Pensions el 1% del PIB per llei 100% 22.000 + 37.000 = 59.000 milions d'euros al 2009 Font: Cercle Català de Negocis
- 40. El potencial de Catalunya
- 41. El potencial de Catalunya
- 42. • Localització estratègica: eix mediterrani • Teixit empresarial potent i amb potencial • Marca Barcelona • Turisme - territori (protegim-lo!) • Disseny, innovació • Escoles de negoci líders i universitats públiques de qualitat • Caràcter emprenedor… s’està perdent? El potencial de Catalunya
- 43. Estat de qualitat • Educació: qualitat, igualtat d’oportunitats • Justícia: ràpida, eficient, justa • Regulació i administració pública eficient i business friendly • Universitat – empresa • Reconeixement social dels empresaris i emprenedors •…
- 44. + Treball Esforç, estalvi, rigor, seriositat, puntualitat Gaudir dels fruits del nostre treball + Productivitat + Renda + Consum
- 45. “Una Catalunya independent despertaria més confiança en els mercats que l'estat espanyol” Finn Erling Kydland (Premi Nobel d’Economia 2004)
Editor's Notes
- Agraïment Viabilitat econòmica: com diu Xavier Roig, tothom ho té clar, el dubte és la viabilitat d’Espanya sense Catalunya - Jo sóc independentistia més enllà de qüestions econòmiques, però pel tema econòmic, també
- Voldria ser optimista i en positiu, però parlem de la realitat: crisi Catalunya real: crisi
- Dubai i Estats Units ens afecten Generen desconfiança, i fa que les multinacionals inverteixin menys, que els consumidors segueixin ssense gastar, que el sector financer no recuperi la confiança… Poc marge de maniobra: ni Espanya pot fer res
- - Entorn és de més incertesa a tot el món
- - Més difícil encara, crisi espanyola
- PIGS – no és només un acrònim
- - The Economist diu que Espanya és el malalt d’Euoropa. I per extensió, Catalunya també
- Dèficit fiscal: factura que pagarem d’aquí uns anys nosaltres i els nostres fills Atur: drama humà i econòmic
- Mite 1: Euro - Forma de continuar amb Euro, fora d’Espanya?
- Mite 1: Euro - Forma de continuar amb Euro, fora d’Espanya?
- Mite 2: Pensions
- Creixement econòmic basat en la construcció: baixa productivitat Dades: desproporcionat pes de la construcció (Estats Units 8 vegades més d’habitants, només el doble de construccio de pisos); 1,5 milions d’habitatges per vendre a tot l’estat, la demanda només és de 250-300K a l’any A tot arreu creixerean, menys a Espanya. A Catalunya, tampoc Es dilapiden recursos públics: ministeri de Sanitat (2.850 milions d'euros de pressupost anual, un cop descomptats els sous dels funcionaris), de Cultura (1.200 milions) i de Vivenda (1.500 milions), quan aquestes competències són exclusives de les comunitats autònomes, ni tampoc la del ministeri d'Igualtat (120 milions), que és absolutament innecessari i amb finalitats propagandístiques. Només amb la supressió d'aquests quatre ministeris es podrien estalviar més de 5.670 milions d'euros a l'any. Educació, problema greu I per fer-ho més complicat, Presidents incompetents Si puguèssiu triar, què triaríeu?
- Mentre la ràtio de passatgers per quilòmetre és de 2,8, a França arriba a 41,5. La despesa en línies d’alta velocitat que ha fet l’Estat ha estat estratosfèrica. Actualment Espanya té 1.800 quilòmetres d’aquestes línies en servei i 2.200 en construcció, molt per davant de la resta de països europeus. De fet, només la Xina, amb 10.000 quilòmetres en construcció, supera ara mateix la inversió espanyola. Tant França com Alemanya van descartar una inversió semblant a l’espanyola perquè la consideraven insostenible econòmicament. I això que Alemanya té un PIB de 3,2 bilions de dòlars i una població de 82 milions de persones i a França n’hi viuen 65 milions que sumen un PIB de 2,8 bilions.
- Es podrien fer moltes mesures: retorn ràpid de l’IVA, combatre el frau fiscal, legalitzar drogues i prostitució, eliminanr TVE (550€ M), eliminar Pla E (8000€ M), Eliminar Ministeri d’educació (4500€), eliminar ajuts renovales (6000€)…
- - I molt més
- - Espoli
- És un desastre… Explicar què és l’espoli fiscal
- Ordre de magnitud
- - Espanya necessita l’espoli de Catalunya
- Què és el concert? Amb el concert seria diferent País Basc pot lluitar contra la crisi. Ah, i PSE i PP plegats, és clar El concert és impossible: qui ho diu, ens enganya. És tonto o es fa el tonto, i no sé què és pitjor
- Nou finançament: gran engany Si es cumpleix, any 2012: dèficit fiscal baixarà 1.8% (del 10%), i per persona 700€ (de 3000€)
- Desastre
- Injust retallar: a Cat 8& de funcionaris vs. 12% SPN Inversions Escoles concertades
- I any 2007 Sindicatura de Comptes va dir que el deute estava maquillat Emergència nacional!
- I any 2007 Sindicatura de Comptes va dir que el deute estava maquillat Emergència nacional!
- Emergència nacional!
- - El més insolvent entre insolvents
- - 1/3 de les famílies no arriba a final de mes
- Ho diuen ells… algú tenia algun dubte? http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/madrid_es_la_gran_beneficiada_pel_nou_model_de_financament_80681.php Madrid és la gran beneficiada pel nou model de finançament Un estudi avalat per les principals entitats bancàries apunta que la comunitat d’Aguirre pujarà 14 punts Lluís Bou Barcelona Ult. Act. 08/12/2009 14:56 gran | petit 254 opinions Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual formen part les principals entitats financeres, afirma que la Comunitat de Madrid serà la gran beneficiada del nou model de finançament. Concretament, el document de 81 pàgines al qual ha tingut accés l’AVUI assenyala que, sobre una mitjana equivalent a 100, Madrid pujarà 14,2 punts (passarà dels 95,5 punts que tenia el 2007 amb el model del PP pactat amb CiU a 109,7 punts amb el del PSOE consensuat amb el tripartit). Les altres autonomies tindran un increment molt menor. L’estudi, elaborat el mes de novembre, confirma que Catalunya se situarà lleument per sobre la mitjana (102), tal com deia el govern català, però amb un creixement discret perquè calcula que amb l’anterior sistema aquest any estaria de manera semblant en uns 99,6 punts. De fet, la majoria d’autonomies s’ubicaran sobre la mitjana. Segons el document, elaborat per l’economista del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Ángel de la Fuente, l’acord el que fa en realitat és arreglar una cosa per fer-ne malbé una altra. “El cas de Madrid és realment cridaner perquè guanya més de 14 punts i passa a situar-se entre les regions més ben finançades quan el 2007 estava en tercer lloc per la cua. També resulta problemàtica l’evolució de Canàries, Andalusia i Castella - la Manxa, que perden entre 6 i 9 punts i cauen fins als darrers llocs del rànquing de finançament per habitant ajustat. En conjunt, resulta difícil evitar la sensació que estem despullant un sant per vestir-ne un altre”, subratlla. Crisi econòmica L’informe afegeix que el model té “accidents tècnics” que provoquen aquestes diferències, i cita el “desplom” del Fons de Suficiència el 2009 i el fet que no s’apliqui aquest any el criteri general de repartiment del Fons de Competitivitat. A això s’hi afegeix la crisi econòmica, amb menys recaptació de tributs, que a l’entendre d’Ángel de la Fuente poden fer inestable el nou finançament. “La situació que acabo de descriure resulta preocupant no només en termes d’equitat sinó també des de la perspectiva de la viabilitat del nou model. Si, com sembla probable, els governs regionals es van enfrontar a la negociació del recent acord prenent com a referència la situació del 2007, els resultats del sistema el 2009 als quals apunten les meves previsions deixarien alguns d’aquests governs en una situació molt diferent de l’esperada i subjectes a fortes pressions per rebutjar el recent acord”, adverteix l’economista. No el 2007 sinó el 2009 L’estudi remarca que tot i que l’acord de finançament indica que l’any base del nou sistema serà el 2007, en realitat el model efectiu serà sobre la base de l’any 2009, i considera que aquesta és una de les fonts d’error. La situació econòmica aquest any és molt diferent de la del 2007. Reitera que algunes comunitats “experimentaran salts bruscos a la baixa” entre el 2007 i el 2009, i acaba demanant canvis en el model de finançament tot just acabat d’estrenar.
- Ho diuen ells… algú tenia algun dubte? http://www.avui.cat/cat/notices/2009/12/madrid_es_la_gran_beneficiada_pel_nou_model_de_financament_80681.php Madrid és la gran beneficiada pel nou model de finançament Un estudi avalat per les principals entitats bancàries apunta que la comunitat d’Aguirre pujarà 14 punts Lluís Bou Barcelona Ult. Act. 08/12/2009 14:56 gran | petit 254 opinions Un estudi de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, de la qual formen part les principals entitats financeres, afirma que la Comunitat de Madrid serà la gran beneficiada del nou model de finançament. Concretament, el document de 81 pàgines al qual ha tingut accés l’AVUI assenyala que, sobre una mitjana equivalent a 100, Madrid pujarà 14,2 punts (passarà dels 95,5 punts que tenia el 2007 amb el model del PP pactat amb CiU a 109,7 punts amb el del PSOE consensuat amb el tripartit). Les altres autonomies tindran un increment molt menor. L’estudi, elaborat el mes de novembre, confirma que Catalunya se situarà lleument per sobre la mitjana (102), tal com deia el govern català, però amb un creixement discret perquè calcula que amb l’anterior sistema aquest any estaria de manera semblant en uns 99,6 punts. De fet, la majoria d’autonomies s’ubicaran sobre la mitjana. Segons el document, elaborat per l’economista del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) Ángel de la Fuente, l’acord el que fa en realitat és arreglar una cosa per fer-ne malbé una altra. “El cas de Madrid és realment cridaner perquè guanya més de 14 punts i passa a situar-se entre les regions més ben finançades quan el 2007 estava en tercer lloc per la cua. També resulta problemàtica l’evolució de Canàries, Andalusia i Castella - la Manxa, que perden entre 6 i 9 punts i cauen fins als darrers llocs del rànquing de finançament per habitant ajustat. En conjunt, resulta difícil evitar la sensació que estem despullant un sant per vestir-ne un altre”, subratlla. Crisi econòmica L’informe afegeix que el model té “accidents tècnics” que provoquen aquestes diferències, i cita el “desplom” del Fons de Suficiència el 2009 i el fet que no s’apliqui aquest any el criteri general de repartiment del Fons de Competitivitat. A això s’hi afegeix la crisi econòmica, amb menys recaptació de tributs, que a l’entendre d’Ángel de la Fuente poden fer inestable el nou finançament. “La situació que acabo de descriure resulta preocupant no només en termes d’equitat sinó també des de la perspectiva de la viabilitat del nou model. Si, com sembla probable, els governs regionals es van enfrontar a la negociació del recent acord prenent com a referència la situació del 2007, els resultats del sistema el 2009 als quals apunten les meves previsions deixarien alguns d’aquests governs en una situació molt diferent de l’esperada i subjectes a fortes pressions per rebutjar el recent acord”, adverteix l’economista. No el 2007 sinó el 2009 L’estudi remarca que tot i que l’acord de finançament indica que l’any base del nou sistema serà el 2007, en realitat el model efectiu serà sobre la base de l’any 2009, i considera que aquesta és una de les fonts d’error. La situació econòmica aquest any és molt diferent de la del 2007. Reitera que algunes comunitats “experimentaran salts bruscos a la baixa” entre el 2007 i el 2009, i acaba demanant canvis en el model de finançament tot just acabat d’estrenar.
- - Ho diuen ells! I ho publiciten!
- - I molt més
- - Cracks del Cercle Català de Negocis
- Disminució de tots els impostos excepte IVA IRPF baixa 48,5% SS baixa 13,2% IS i impostos especials baixen 72,4% + Augmenta capacitat de gastar dels ciutadans http://paper.avui.cat/article/societat/179581/nomes/terc/families/catalanes/arriben/final/mes/sense/dificultats/economiques.html Només un terç de les famílies catalanes arriben a final de mes sense dificultats econòmiques | Cau cinc punts, fins a un 38%, el nombre de llars que quadren despeses "amb facilitat" | Un 16,6% de catalans viuen per sota del llindar de pobresa ALBERT BALANZÀ La crisi estreny i no ofega però cada cop hi ha menys famílies catalanes que puguin tirar de veta, com en els temps de la bombolla immobiliària. Aquest és el resum d'una de les principals conclusions de l'estudi anual de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que recull dades de 2008, és a dir, de l'any en què la crisi es va acarnissar definitivament sobre la majoria dels ciutadans. En xifres, segons l'Idescat, això vol dir que un 61 per cent de les llars catalanes seguien admetent que passaven alguna mena de dificultat per arribar a final de mes, però la novetat és que ja només un 38,6% (i no el 43,4% del 2007) asseguraven que no feia cap càlcul per quadrar els comptes i que vivien econòmicament "amb facilitat". La generalització creixent de les dificultats econòmiques contrasta amb el fet que el percentatge de catalans que viuen per sota del llindar de la pobresa va ser menor el 2008 que el 2007 (16,6% contra un 18,2%). El 2008, el 16,6% de la població catalana disposava d'una renda inferior als 8.748 euros nets anuals, és a dir, uns 729 euros mensuals, quantia que marca el límit de la pobresa a Catalunya, on els ingressos mitjans anuals per llar se situen en 28.450 euros, un 5,2% més que l'any anterior. També sembla que millora la situació de pobresa d'algunes llars amb les dades que l'Idescat recull sota els cridaners títols No poden fer-se càrrec de despeses imprevistes o No poden fer vacances una setmana seguida a l'any. En aquests dos casos, els percentatges van baixant any rere any i un 24% i un 28%, respectivament, són els que responen afirmativament als dos enunciats. Això significa un descens d'entre vuit i nou punts dels que s'incloïen ara fa cinc anys en aquests grups. Els col·lectius més vulnerables no han variat d'una enquesta a una altra: les llars monoparentals amb fills dependents (48%). Les transferències socials també comencen a jugar un paper en la reducció de la pobresa i, si es comparen taxes de risc abans i després dels ajuts, els percentatges es redueixen del 33,7% al 20,4% després de comptar pensions de vellesa i supervivència i al 16,6% comptant totes les transferències. 240.000 nens viuen a Catalunya per sota del llindar de pobresa • 1,3 milions de ciutadans viuen amb menys de 8.276 euros anuals • Un de cada dos menors arribats de fora de la UE està en situació precària RAFA JULVE BARCELONA Menor de 16 anys, de pares immigrants arribats de fora de la UE i que viu només amb la seva mare, que en aquests moments no té feina. La persona que compleixi aquests requisits té tots els números d'estar per sota del llindar de la pobresa moderada a Catalunya. En aquesta comunitat, 1,3 milions de persones (el 19%) vivien el 2006 en aquest estat, de les quals 240.000 eren nens. Així ho indica l'Informe de la Inclusió Social de la Fundació Caixa Catalunya. Aquest treball, que posa Espanya (amb nou milions de persones en aquesta situació, el 19,9% de la població) en el pitjor lloc de l'Europa dels 15, considera que, en el cas català, la pobresa moderada se situa per sota dels 8.276 euros d'ingressos anuals. L'alta està en menys de 5.518 euros a l'any, i la severa, en menys de 3.712, unes xifres que en el global d'Espanya es redueixen a 6.860, 4.573 i 3.219 euros. ÈPOCA DE CRISI Una de les qüestions a què van haver de donar resposta ahir dos dels autors en la presentació del treball va ser si la pobresa experimentarà un augment en les pròximes investigacions, ja que les dades exposades corresponen al 2006, quan l'atur, per exemple, s'acostava als dos milions d'afectats, mig milió menys que en l'actualitat. El director científic de l'informe, Pau Marí-Klose, va matisar que encara que en l'època de bonança econòmica no es va aconseguir reduir la pobresa com era d'esperar, sí que van augmentar algunes situacions de blindatge, com per exemple que "en moltes famílies van passar a treballar els dos adults en lloc d'un". Al seu torn, i tot i això, l'estudi elaborat per aquest expert admet que factors com la desocupació són crucials en l'empitjorament de la carestia, ja que la taxa de pobresa de les llars on viuen persones en atur és del 30%. Més precisos van ser els investigadors a l'assenyalar la immigració com l'element principal de la fractura social: "Un de cada dos nens que arriba de fora de la UE és pobre", i "el 25% dels estrangers que viuen aquí són pobres". També van incidir en el fet que les dones corren més riscos i que el nivell acadèmic segueix sent un bon mecanisme de salvació, encara que "en el cas dels joves, el fet que tinguin un títol universitari ja no els serveix per aconseguir una feina més bona". Seguint amb el segment de població juvenil, Marí-Klose va destacar que si tots aquests ciutadans marxessin de casa dels seus pares i se n'anessin a viure amb la seva parella, "el 70% d'ells serien pobres", sempre que només treballés un dels dos membres. DOBLE CARA En la part positiva de les conclusions, la coordinadora de l'estudi, Carme Gómez-Granell, va destacar que "Espanya ha fet un esforç per millorar la situació de la gent gran", ja que encara que una de cada tres d'aquestes persones grans és moderadament pobra, el nivell de pobresa extrema ha baixat. En la part negativa, va tornar a insistir que s'ha fet molt poc amb els nens.
- 2700 compt estat: 1000 UE, 200 ambaixades, 1500 “roc a la faixa” - Garantim les pensions!
- I any 2007 Sindicatura de Comptes va dir que el deute estava maquillat Emergència nacional!
- Com diu Salvador Cardús, independència no és xauxa: cal fer més, amb independència no n’hi ha prou Avui moltes coses no funcionen i són responsabilitat nostra
- Catalunya al rànquing europeu d’innovació Carles Toronjo i Manyé - Dimarts, 23 de març de 2010 15:08 Crear PDF Imprimeix Enviar a un amic Recentment, la Comissió Europea ha fet públic l’estudi sobre el rànquing d’innovació dels diferents països que la formen, referent a l’any 2008. En aquest informe, com a d’altres, els països escandinaus són els que lideren la innovació a la Unió Europea. Dinamarca, Finlàndia i Suècia són les tres potències europees innovadores, aquells països que presenten un millor índex d’innovació i que, per tant, són líders en aquest àmbit a escala europea. Dins d’aquest grup hi ha també dos països més: Alemanya i el Regne Unit. En un segon grup, amb uns nivells d’innovació no tan elevats, hi han països com Àustria, Bèlgica, França, Irlanda, Xipre, Estònia, Luxemburg, Eslòvenia i els Països Baixos. El que suposa un bon índex d’innovació, però que no permet formar part del conjunt de països que estan al capdavant del rànquing d’innovació europeu. Si mirem on es troba l’Estat espanyol, hom s’adona que no se situa en cap d’aquests dos grups. La situació de la innovació a l’estat és considerada de moderada i, per tant, es troba a la part baixa del rànquing de la innovació europea, al grup de països qualificats com a d’innovació moderada. La dada, però, interessant de l’estudi és que Catalunya, de la mateixa manera que altres territoris de l’estat com el País Basc, Navarra o Madrid, presenta un índex d’innovació superior al de la mitjana estatal. Amb aquest fet, el que es constata és que Catalunya i la resta de territoris esmentats, quedarien enquadrats en una millor posició en el rànquing d’innovació europea. Aquests territoris se situarien en el segon grup, al costat d’Àustria, França, Irlanda o els Països Baixos. Que Catalunya tingui uns índexs d’innovació més elevats que la resta de l’estat és un indicatiu de què la feina es fa millor que en d’altres indrets de l’estat. Ara bé, no ens hem de mirar el melic i només centrar-nos en el conjunt de l’estat. Hem d’eixamplar el nostre horitzó. Cal que mirem quina és la situació de la innovació als països capdavanters d’Europa: Dinamarca, Suècia o Finlàndia, i tractar de veure com han assolit l’índex que tenen i quines són les polítiques i les accions que desenvolupen per, any rere any, encapçalar aquest rànquing. El nostre país s’ha d’emmirallar en aquests per tal d’intentar millorar els seus índexs d’innovació. La innovació és quelcom crucial per als països desenvolupats. Per tant, com a conseqüència d’aquest fet, les forces polítiques, econòmiques i socials d’aquest país haurien de fer mans i mànigues per potenciar-la i fomentar-la. La innovació ha d'ésser un dels eixos de les nostres empreses, com a motor, com a força tractora que arrossegui i impulsi l'activitat econòmica d'aquest país. I el nostre món acadèmic i universitari també hauria de contribuir-hi. La dada reflectida a través d’aquest informe europeu d’innovació és positiva, però cal anar a més, cal continuar apostant-hi, per fer de Catalunya un país amb una economia basada en la innovació i el coneixement. Un país de futur.
- - I molt més
- - I molt més
- - I molt més
- - Els catalans serem el que vulguem ser
- deure de la independència somni de construir un estat propi eines d’estat per combatre la crisi costos dep > costos indep