Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011

on

  • 1,172 views

Informe anual sobre la indústria a Catalunya realitzat pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, corresponent a l'any 2011.

Informe anual sobre la indústria a Catalunya realitzat pel Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, corresponent a l'any 2011.

Statistics

Views

Total Views
1,172
Views on SlideShare
1,172
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Informe Anual sobre la Indústria a Catalunya 2011 Presentation Transcript

  • 1. 2011 2011 Informe anual sobre la indústria a CatalunyaInforme anual sobre la indústria a Catalunya
  • 2. 2011 2011 Informe anual sobre la indústria a CatalunyaInforme anual sobre la indústria a Catalunya
  • 3. 2011 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  • 4. © Generalitat de CatalunyaDepartament d’Empresa i OcupacióDirecció General d’IndústriaPasseig de Gràcia, 12908008 BarcelonaTel. 93 476 72 00http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio/Equip de treball:Raül Blanco Díaz (coordinador)Montserrat Álvarez CardeñosaCristina Amarelo LópezAnna Belmonte RodríguezLaia Castany TeixidorPatricia Crespo SogasAmal Elasri EjjaberiVíctor Fabregat MuñozNatàlia Ortega GómezCarme Poveda MartínezAlba Sánchez NavasAnaís Tarragó GuarroNúria Teixidó TorrentXavier Amores i BravoAquest informe ha comptat amb el suportd’ACC1ÓConsell de redacció:Joan Miquel Hernández GascónJordi Fontrodona FrancolíRaül Blanco DíazCoordinador de l’edició:Xavier Cuchí BurgosPrimera edició: 200 exemplarsBarcelona, juny del 2012Disseny, maquetació, correcció lingüísticai impressió:www.cege.esD. L.: B-19280-2012ISSN: 2013-7486 (versió digital)
  • 5. 2011 Informe anual sobre la indústria a Catalunya
  • 6. Índex1. Evolució econòmica internacional, d’Espanya i de Catalunya 7 1.1. Economia internacional 9 1.2. Economia espanyola 9 1.3. Economia catalana 102. Evolució general de la indústria catalana el 2011 11 2.1. PIB industrial 13 2.2. Producció industrial 14 2.3. Clima industrial 15 2.4. Inversió industrial 16 2.5. Preus industrials 17 2.6. Ocupació industrial 18 2.7. Comerç exterior 20 2.8. Inversió estrangera 22 2.9. Inversió a l’estranger 233. Anàlisi sectorial 25 3.1. Alimentació i begudes 27 3.2. Tèxtil i confecció 43 3.3. Pell 51 3.4. Fusta i moble 60 3.5. Paper i cartró 72 3.6. Arts gràfiques 77 3.7. Química 84 3.8. Farmàcia i biotecnologia 97 3.9. Plàstics 109 3.10. Vidre 119 3.11. Sector del suro 129 3.12. Materials de construcció 136 3.13. Producció i primera transformació de metalls (ferris i no ferris) 150 3.14. Productes metàl·lics 162 3.15. Maquinària i equips mecànics 170 3.16. Maquinària i material elèctric 181 3.17. Tecnologies de la informació i les comunicacions 190 3.18. Vehicles de passatgers: turismes i tot terrenys 202 3.19. Vehicles comercials, industrials, autobusos i autocars 217 3.20. Altre material de transport 231 3.21. Sistemes i components per a l’automoció 242 3.22. Motocicletes i ciclomotors 252 3.23. Energia 260 3.24. Serveis tecnològics 269Agraïments 277 ÍNDEX 5
  • 7. 1Evolució econòmica internacional,d’Espanya i de Catalunya
  • 8. 1. Evolució econòmica internacional, Totes aquestes iniciatives van mostrar-se insuficients per evitar la tornada delsd’Espanya i de Catalunya números vermells al darrer trimestre a molts països membres. costos energètics. Per primer cop a les En conjunt, el PIB de la zona de l’euro va darreres dècades, el Japó va presentar1.1. Economia internacional dèficit comercial. Tot i la baixa taxa d’atur créixer l’1,5%, amb la qual cosa es desac- celerava el ritme de recuperació iniciatL’any 2011 es va alentir el creixement del (4,6%), menor fins i tot que la de l’any l’any 2010. La incertesa general regnant,PIB de l’economia mundial, amb una taxa anterior, l’economia va mostrar-se recessi- va en les seves diferents facetes, amb cai- sobretot a causa de la crisi del deute sobi-del 2,7%, en bona part a causa del pro- rà, va impossibilitar més avenços i va man-gressiu estancament de les economies gudes de les vendes al detall (–1,2%) o de la producció industrial (–3,5%). Aquest tenir estancada la taxa d’atur (10,1%).desenvolupades, segons el Banc Mundial. L’evolució trimestral va ser negativa i vaEls països en desenvolupament van man- comportament va reflectir-se novament en l’evolució deflacionària dels preus tancar l’any amb un 0,7% de creixementtenir un raonable avenç (6,0%) que con- (–0,3%). del PIB enfront del 2,4% de l’inici. La pro-trasta amb l’1,6% de les economies més ducció industrial va avançar un 3,6% grà-avançades. El comerç mundial va créixer Pel que fa a Europa, l’any va estar marcat cies a la locomotora alemanya i la balançaun 6,6% i va consolidar així la recuperacióiniciada l’any 2010. per la crisi del deute sobirà i les seves con- comercial del conjunt de la UEM va tornar seqüències sobre la Unió Econòmica i als números vermells. Els preus van pujarL’economia dels Estats Units va créixer un Monetària (UEM). Fent una ràpida cronolo- fins al 2,7% a causa de l’energia.1,7% l’any passat. Aquest creixement va gia dels fets, al mes de març es va aprovar el Pacte per l’Euro Plus i es van aprovar les Desagregant per països, Alemanya va lide-ser degut a la continuïtat en la revifada del bases per a l’establiment del Mecanisme rar el creixement per segon any consecu-consum privat (2,2%) i de la inversió no Europeu d’Estabilitat en el Consell Euro- tiu, amb un 3,1%, un fort impuls industrialresidencial (8,6%), cosa que va permetre peu. El 7 d’abril, el Banc Central Europeu (8,0%) i una taxa d’atur més baixa (5,9%).una millora de la demanda interna mal- (BCE) va apujar el tipus d’interès fins a Les altres economies grans de la zona degrat l’ajustament públic (–21%) i la caigu- l’1,25%. El 17 de maig es va rescatar Portu- l’euro també van créixer, però ho van ferda de la inversió en habitatges (–1,4%). gal per un import de 78.000 milions d’eu-Quant al sector exterior, el bon comporta- en molta menor mesura (França, un 1,7% i ros. El 7 de juliol, el tipus d’interès va pujarment de les exportacions (6,8%) no va ser Itàlia, un 0,4%), per la qual cosa les dades fins a l’1,5% i el 21 del mateix mes els paï-suficient per evitar el tradicional dèficit de creixement tampoc es van traslladar sos de la zona de l’euro van aprovar uncomercial. Malgrat el baix creixement del durant l’any 2011 a la creació d’ocupació. segon pla d’ajuts públics a Grècia. El 26PIB, la taxa d’atur es va reduir per passar d’octubre, la cimera de l’euro va acordardel 9,6% de l’any 2010 al 9,0% de l’any llançar un nou programa d’ajut per a Grè-2011. Els preus van créixer un 3,2% a causa cia, amb una quita del 50% del deute perdels augments en els aliments i l’energia. als inversors privats, ampliar substancial- 1.2. Economia espanyola ment la capacitat financera de la FEEF iA Orient, la Xina va seguir amb la seva apujar la ràtio de capital de màxima quali- El PIB espanyol va créixer un 0,7% durantsenda de fort creixement (9,2%) i es va tat dels bancs al 9%. El 3 de novembre, el el 2011, vuit dècimes per sobre de la xifraconsolidar com a segona economia mun- BCE torna a abaixar el tipus d’interès fins a del 2010, si bé va anar empitjorant confor-dial. Les tensions inflacionàries (5,4%) l’1,25% i, davant la seriositat de la crisi, el 8 me avançava l’exercici. Tal i com va succeirgenerades pel creixement de la demanda de desembre el torna a deixar en l’1% i el 2010, Espanya es va quedar allunyadavan ser contingudes per l’enduriment de aprova altres mesures expansives. L’ende- del creixement mitjà de la Unió Monetàriala política monetària (amb un tipus d’inte- mà, la cimera europea va segellar un pacte (1,5%) i del seu principal soci, Alemanyarès del 6,4%). La resta d’indicadors princi- per assegurar una major disciplina fiscal. (3,6%).pals van tenir un comportament positiu,demostrant així la resistència de l’econo-mia (i la demanda interna) xinesa enfrontde la desacceleració global, que va causar Taula 1. Variació del PIB a Espanya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendariuna caiguda del –0,4% de les exporta-cions. Paga la pena indicar que el yuan % variació interanual 2011(renminbi) va mantenir-se en els nivells 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestred’infravaloració dels darrers anys respecte PIB pm 0,7 0,9 0,8 0,8 0,3a les principals divises mundials. Agricultura 0,6 1,1 0,5 0,4 0,3El PIB del Japó va recular un –0,9% l’any Indústria i energia 1,9 3,0 2,3 2,8 –0,42011, un any marcat pels efectes del tsu- Construcció –3,8 –4,9 –3,2 –3,2 –3,7nami i, monetàriament, per un ien fort,generant la consegüent caiguda de les Serveis 1,1 1,4 1,0 1,0 0,9exportacions i els forts increments dels Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució EcoNòmica iNtErNacioNal, D’EspaNya i DE cataluNya 9
  • 9. Pel vessant de la demanda, l’activitat de l’energia, que va traduir-se en un incre- centuals al PIB. En línia amb la demandainterna va empitjorar (–1,8%) respecte al ment del 8% en els transports. interna, les importacions van caure unresultat del 2010 (–1,0%). La formació –2,8%.bruta de capital va continuar caient ambforça (–5,1%), marcada per la depressió Des de l’òptica de l’oferta, tots els sectorsde la construcció (–8,1%) i l’estancament 1.3. Economia catalana van evolucionar positivament, excepte lade la inversió en béns d’equipament(1,6%). En el consum de les administra- L’any 2011, l’economia catalana va créixer construcció. Aquest sector va caure uncions públiques es van notar de forma un 0,7%, tres dècimes més que l’any ante- –4,7% i, per tant, va continuar la seva inten-clara els plans d’austeritat estatals i auto- rior i vuit dècimes per sota del creixement sa davallada des que es va iniciar la crisi. Lanòmics (–2,2%), superant amb escreix de l’eurozona. Les dades trimestrals mos- indústria va mantenir el creixement ambl’estancament del consum de les llars tren que el creixement es va mantenir en un 1,7%. Els serveis i l’agricultura van créi-(–0,1%). taxes al voltant de l’1% durant els tres pri- xer un 1,3% i un 1,1% respectivament en el mers trimestres i va acabar amb una caigu- conjunt de l’any.Atès el comportament de la demanda da del –0,1% durant el quart.interna, va ser novament el sector exteriorel que més va contribuir al creixement Amb relació al mercat de treball, segons Pel costat de la demanda, la interna val’any 2011 (2,5%). Les exportacions, tot i empitjorar els resultats de 2010 (–0,3%) fins l’Enquesta de Població Activa (EPA), lamoderar la seva positiva evolució al darrer caure un –1,8%. Al baix to del consum pri- població ocupada a Catalunya el 2011 vatrimestre, van créixer un 9,1%. Les impor- vat (–0,2%) s’hi va afegir, en el decurs de ser de 3.079.600 persones, un 1,8% menystacions van replegar-se (–0,1%) en línia l’any, la severitat dels plans d’ajustament que el 2010. La taxa d’atur va assolir elamb el comportament de la demanda duts a terme per les diverses administra- 19,2% de mitjana i va arribar a superar eldomèstica. cions públiques (–3,1%). La inversió total es llindar del 20% durant el quart trimestre. va desplomar (–5,1%) i novament va estar Tot els sectors, excepte els serveis (1,3%),Pel costat de l’oferta, l’exercici va ser lleu- marcada per la caiguda de la inversió engerament positiu per a tots els sectors van perdre població ocupada. En el cas de construcció (–8,3%).excepte per a la construcció (–3,8%) que la indústria, la caiguda va ser del –6,1%.va seguir caient de forma sostinguda. El sector exterior va ser l’únic pilar de crei- xement de l’economia catalana durant el Quant als preus, l’IPC català es va situar enA Espanya, la població ocupada l’any 2011 2011. Tot i que les exportacions van mode- el 3,3%, una dècima més que al conjuntva decréixer un 1,9% interanual, cosa que rar el seu creixement (7,5%), el sector exte- d’Espanya, i marcat també per l’evolucióva suposar la destrucció de 351.900 llocs rior va ser capaç d’aportar 2,5 punts per- dels preus del petroli.de treball. Un ritme que, tot i que mésmoderat que als dos anys anteriors, va ferpujar la taxa d’atur fins al 22,85% al quarttrimestre. Per sectors, l’ocupació a la cons- Taula 2. Variació del PIB a Catalunya Dades corregides d’efectes estacionals i de calendaritrucció va continuar caient per sobre delsdos dígits negatius (–15,6%), seguida de % variació interanual 2011l’agricultura (–4,1%) i la indústria (–2,1%). 1r trimestre 2n trimestre 3r trimestre 4t trimestreL’ocupació als serveis es va mantenir esta- PIB pm 0,7 1,0 1,1 1,0 –0,1ble (0,0%). Agricultura 1,1 0,7 1,1 1,4 0,9Quant als preus, la mitjana anual de l’índex Indústria i energia 1,7 2,7 1,8 3,2 –0,9de preus al consum (IPC) l’any 2010 va Construcció –4,7 –5,5 –4,2 –4,2 –5,0créixer un 3,2%, en línia amb l’augment dela zona de l’euro (2,7%). Aquest increment Serveis 1,3 1,7 1,7 1,1 0,6va estar marcat principalment pels preus Font: Institut d’Estadística de Catalunya.10 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 10. 2Evolució general de la indústriacatalana el 2011
  • 11. 2. Evolució general de la indústria catalanael 2011 Aquesta taxa de variació es troba per sota2.1. PIB industrial de la del conjunt d’Espanya (1,9%) i també de la de la zona de l’euro (3,3%).Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya(Idescat), el PIB industrial va créixer durant el L’observació de les dades trimestrals per- met afirmar que la indústria catalana va2011 a una taxa interanual de l’1,7%, quatre experimentar una desacceleració progressi-dècimes per sota de la taxa de l’any anterior, va al llarg de l’any (amb l’excepció del tercercosa que posa de manifest que, després de trimestre) i que va desembocar en unala recuperació del 2010, la indústria catalana taxa de variació interanual negativa (–0,9%)va entrar en un procés de desacceleració. durant el quart trimestre.Figura 1. Evolució anual del PIB industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual 10 5 2,1 1,7 1,4 1,0 0,2 0,4 0 –2,2 –2,5 –5 –4,1 –10 –11,8 –15 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 2. Evolució trimestral del PIB (*) industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual 7 5 3,8 2,7 3,2 3 2,7 2,4 1,8 1 –1 –0,3 –0,9 –3 –5 –7 –9 –11 –13 –15 –17 –19 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11(*) Dades corregides d’efectes estacionaris i de calendari.Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 13
  • 12. que va patir el conjunt d’Espanya, on l’IPI es ducció per passar a un quart trimestre on2.2. Producció industrial va situar un 1,8% per sota del valor registrat es va intensificar la caiguda (–8,1%). l’any anterior.L’índex de producció industrial (IPI) de Segons la destinació econòmica dels béns,Catalunya confirma que, després de la L’anàlisi de les dades trimestrals permet els sectors que van arrossegar la producciórecuperació del 2010, la indústria es va observar que l’IPI es va desaccelerar pro- a taxes negatives van ser el de béns deestancar durant el 2011. La taxa de variació gressivament des del màxim assolit durant consum (–3,0%), el de béns intermedisinteranual de tot l’exercici va ser del –2,4%, el segon trimestre de 2010 (8,0%) fins (–2,9%) i, especialment, el de l’energiauna reducció de gairebé set punts percen- entrar en decreixement (–2,3%) durant el (–10,8%). Per contra, el sector de bénstuals respecte a l’any anterior, quan la taxa segon trimestre de 2011. El tercer trimestre d’equipament va augmentar la seva pro-fou del 4,5%. La caiguda va ser superior a la de 2011 va ser d’estancament de la pro- ducció un 4,6%.Figura 3. Evolució anual de l’IPIPercentatge de variació interanual 7 5,0 4,5 1,4 2,0 2 1,2 0,1 –3 –2,1 –2,4 –8 –8,3 –13 –15,7 –18 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 4. Evolució trimestral de l’IPIPercentatge de variació interanual 10 8,0 5 3,2 3,7 3,2 1,1 0,2 0 -2,3 –5 –10 -8,1 –15 –20 –25 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 5. Evolució anual de l’IPI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual 14 12,1 10 6 3,8 4,3 4,6 3,1 2 1,3 –2 –3,5 –3 –2,9 –6 –5,0 –10 –8,2 –11,1 –10,8 Béns de consum –14 –13,3 –18 Béns d’equipament –22 –19,5 Béns intermedis –26 –26,3 –30 Energia 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.14 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 13. ja que les mitjanes anuals també van ser per a les tres variables i totes van tancar2.3. Clima industrial les més altes des del 2007 i l’evolució l’exercici amb valors pitjors que els que va ser descendent al llarg del 2011. No tenien a finals del 2010.Dels resultats de l’Enquesta de Conjuntura obstant això, en el cas europeu l’ICI vaIndustrial al llarg de l’any se’n desprèn que, estar durant tot l’any per sobre de la Si s’atén la destinació econòmica delsel 2011, l’Indicador de Clima Industrial mitjana a llarg termini, cosa que reflecteix béns, s’observa que el comportament dels(ICI) va ser el més elevat des del 2007 en una situació relativament millor que la subsectors va ser dispar. Mentre els ICImitjana anual. No obstant això, es va situar catalana i espanyola quant a expectatives dels béns d’inversió i dels intermedis vancinc punts per sota de la seva mitjana a empresarials. obtenir mitjanes anuals superiors a lesllarg termini i l’evolució al llarg de l’any vaser descendent. Les mitjanes trimestrals L’anàlisi dels components de l’ICI de del 2010, els dels béns de consum la vade l’indicador sintètic van partir del nivell Catalunya permet veure que les comandes mantenir estable. En canvi, en termes de–12,0 del primer trimestre i van acabar en totals i la tendència de la producció van variació de desembre sobre desembre, totsel –20,9 del quart. tenir mitjanes anuals superiors a les del ells van empitjorar el nivell de confiança, 2010, mentre que els estocs de productes especialment el de béns d’inversió.Aquesta situació va ser similar a la del acabats es van mantenir estables. En canvi,conjunt d’Espanya i de la Unió Europea, l’evolució al llarg de l’any va ser negativaFigura 6. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*) 20 15 10 5 0 –5 –10 –15 –20 –25 –30 –35 –40 –45 –50 –55 –60 –65 –70 Mitjana 2001-2010 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.Figura 7. Indicador de Clima Industrial (ICI) (*)Per subsectors 20 5 15 0 10 5 0 –5 –10 0 –15 5 20 –20 25 –25 –30 30 –35 35 –40 40 45 –45 50 –50 Béns d’inversió 55 –55 60 –60 Béns intermedis 65 –65 –70 70 Béns de consum 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011(*) Mitjana dels saldos desestacionalitzats de les opinions empresarials referides a la cartera de comandes total, als estocs canviats de signe i a la tendència de la producció.Font: Departament d’Empresa i Ocupació sobre la base de les dades del Ministerio de Industria, Energía y Turismo. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 15
  • 14. 2012 assenyala una nova recaiguda de la 2011, quan els altres indicadors industrials2.4. Inversió industrial inversió industrial, en consonància amb posen de manifest una desacceleració. el comportament d’altres indicadors de Després de dos anys de fortes caigudesLa inversió industrial va augmentar a Cata- l’activitat industrial. de la inversió, les empreses necessitavenlunya un 2,4% en termes nominals l’any reposar l’equipament (21,4%), fer-hi millo-2011 segons l’Enquesta d’Inversió Indus- La situació financera, com al 2008, 2009 i res de rendiment (28,9%) o fer millorestrial duta a terme la primavera del 2012. 2010, va ser el factor que va afectar més comercials o administratives (26,2%), peròAquest resultat, ja definitiu, corregeix lleu- negativament les decisions d’inversió de hi va haver poca ampliació de capacitatgerament a l’alça la darrera estimació de les empreses, seguit de l’evolució de la (23,5%).l’Enquesta de tardor (1,1%), fenomen que demanda i altres factors, com la políticaes pot atribuir, principalment, al sector de econòmica i la normativa fiscal. Els factors Tots els sectors van augmentar la seval’automòbil. tècnics, com ara la preparació de la mà inversió durant el 2011, amb l’excepció d’obra i l’accés a les noves tecnologies, van del d’energia i aigua (–8,0%) i del de bénsLa inversió industrial va augmentar durant ser els únics que van afavorir la inversió de consum durador (–8,1%). Entre els sec-el 2011, després de dos anys de fortes industrial. tors que van augmentar la inversió desta-caigudes (–22,9% el 2009 i –8,5% el 2010), quen la indústria de l’automòbil (12,1%),fet que semblava ser l’inici de la sortida de Si s’atén al destí de la inversió, s’entén la de béns intermedis (10,4%) i la de bénsla crisi. No obstant això, l’estimació per al millor la revifada de la inversió durant el d’equipament (8,1%).Figura 8. Inversió industrial a CatalunyaPercentatge de variació interanual 15 10 6,7 5,3 5 3,5 2,9 1,7 2,2 2,4 0 –0,5 –2,0 –5 –10 –8,5 –15 –20 –25 –22,9 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 (*)(*) Previsió.Font: Departament d’Empresa i Ocupació.Taula 3. Inversió industrial a Catalunya. 2011 Taxes de variació Factors que afavoreixen o limiten la inversió l’any 2011 Finalitat de la inversió realitzada l’any 2011 interanual a preus corrents Coeficients d’importància (*) Percentatge de distribució Sectors Ampliació Reposició Millores rendiment Altres (3) Total 2011 Evolució demanda Situació financera Factors tècnics (1) Altres (2) de capacitat equipament equip productiu Energia i aigua –8,0 –55,8 –46,4 14,2 –22,3 14,0 22,7 27,4 35,9 100 Béns intermedis 10,4 –6,9 –27,4 20,1 –5,7 19,7 22,5 31,0 26,8 100 Automòbil 12,1 3,5 –26 18,3 9,4 34,7 13,6 39,3 12,4 100 Béns d’equipament 8,1 –10,7 –17,5 8 –9,6 22,2 25,0 26,0 26,8 100 Béns de consum durador –8,1 –34,6 –19,3 15,4 –1 2,5 49,1 10,4 38,0 100 Productes alimentaris, 0,1 0,5 0,9 5 –13,5 41,0 18,6 26,6 13,8 100 begudes i tabac Béns de consum 1,8 0,4 –17,5 14,2 –4,3 31,2 19,7 25,3 23,8 100 no durador Total 2,4 –19,2 –27,4 14,8 –10,1 23,5 21,4 28,9 26,2 100(*) Els coeficients d’importància es calculen ponderant les respostes “molt favorable” per 0,5, les “sense efecte” per 0, les “limitador” per –0,5 i les “molt limitador” per –1.(1) Major o menor preparació de la mà d’obra, facilitat o dificultat en l’accés a noves tecnologies i actitud de la mà d’obra envers elles, permisos administratius, etc.(2) Política econòmica, normativa fiscal, etc.(3) Millores comercials i administratives, contaminació, seguretat, etc.Font: Departament d’Empresa i Ocupació.16 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 15. trimestres de 2011 i van acabar l’any amb2.5. Preus industrials un 5,6%.L’índex de preus industrials (IPRI) català va No obstant això, segons la destinació eco-créixer un 6,4% de mitjana durant l’any 2011, nòmica dels béns, es pot veure que els prin-la taxa més alta de tota la sèrie disponible, cipals responsables de l’augment de preusque comença el 1986. Per al conjunt d’Espa- del total són els béns intermedis, amb unnya, l’increment de preus va ser encara méssignificatiu, d’un 6,9% de mitjana anual. increment del 7,0% i molta ponderació sobre el conjunt i, especialment, els béns energè-Amb l’anàlisi trimestral s’observa que els tics, amb un increment del 17,5% derivat depreus industrials van evolucionar progressi- l’evolució dels preus del cru. Per contra, elsvament a l’alça durant el 2010 fins arribar a béns de consum i d’equipament van tenirtaxes del 6,6% i 6,7% durant els tres primers evolucions molt moderades.Figura 9. Evolució anual de l’IPRIPercentatge de variació interanual 8 6,4 5,5 5,8 6 4 3,6 3,6 2,4 2,4 2 1,2 0,7 0 –2 –4 –3,4 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 10. Evolució trimestral de l’IPRIPercentatge de variació interanual 8 7 6,6 6,7 6,6 6 5,6 5 4,3 4 3,2 3 2,5 2 1 0 –0,2 –1 I-10 II-10 III-10 IV-11 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 17
  • 16. Figura 11. Evolució anual de l’IPRI per destinació econòmica dels bénsPercentatge de variació interanual 20 17,5 15 14,6 10 7,2 7,0 5,1 5 4,1 3,4 2,3 2,5 1,6 0,8 0,0 0,0 0,6 0 Béns de consum –5 Béns d’equipament –5,8 –10 –9,7 Béns intermedis –15 Energia 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya. segon trimestre la taxa s’havia moderat metàl·lics va perdre 2.227 treballadors. Rela-2.6. Ocupació industrial lleugerament (–4,5%). tivament, destaquen les davallades de les indústries d’extracció de minerals metàl·licsDurant l’exercici 2011, segons l’Enquesta Però, a més de les estimacions de l’EPA, hi (–97,3%) i d’antracita, hulla i lignit (–37,5%).de Població Activa (EPA), l’ocupació indus- ha una font d’informació de tipus registral D’altra banda, alguns sectors van crear ocu-trial va caure un –6,1% de mitjana, després que són les dades de la Seguretat Social. pació. La indústria de productes informàticsde quatre exercicis de destrucció de llocs Segons l’Instituto Nacional de la Seguridad i electrònics, amb un increment de 512de treball. Aquesta davallada contrasta Social (INSS), el nombre d’afiliats al Règim afiliats, és la que va experimentar un majoramb la de l’ocupació del conjunt de l’eco- General que treballen com a assalariats en creixement en termes absoluts, mentre quenomia catalana, que va ser molt menor els diferents sectors industrials va caure la recollida i tractament d’aigües residuals(–1,8%) i amb la de l’ocupació industrial a una mitjana anual del –2,9% mentre que va obtenir l’augment més gran en termesEspanya, que va ser del –2,1%. el conjunt de l’economia queia un –1,8%. relatius (31,9%).L’observació de les dades trimestrals Per agrupacions d’activitat, l’evolució demostra que la destrucció d’ocupació es l’ocupació ofereix un comportament des-va intensificar al llarg de l’any ja que va igual. D’una banda, cal destacar que 25 depassar d’una taxa de variació interanual les 34 agrupacions industrials van disminuirdel –5,9% durant el primer trimestre a la seva ocupació. En termes absoluts caluna del –7,5% durant el quart, si bé en el destacar que la fabricació de productesFigura 12. Evolució de la població ocupada en la indústria catalanaPercentatge de variació interanual 3,8 4 2 0,6 0 –0,6 –2 –1,8 –2,5 –4 –3,3 –3,4 –4,1 –6 –6,1 –8 –10 –12 –14 –16 –18 –16,5 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.18 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 17. Figura 13. Evolució trimestral de la població ocupada en la indústriaPercentatge de variació interanual 0 –0,4 –0,9 –3,5 –5 –4,5 –5,9 –6,3 –7,5 –8,6 –10 –15 –20 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Idescat, a partir de dades de l’Enquesta de Població Activa de l’INE.Taula 4. Evolució del nombre d’assalariats en els sectors industrialsMitjana anual 2010 2011 % variacióExtracció d’antracita, hulla i lignit 26 16 –37,5Extracció de petroli i gas natural 0 0 0,0Extracció de minerals metàl·lics 6 0 –97,3Extracció de minerals no metàl·lics ni energètics 2.927 2.785 –4,9Activitats de suport a les indústries extractives 12 12 2,8Indústries de productes alimentaris 59.009 58.469 –0,9Fabricació de begudes 9.309 9.024 –3,1Indústries del tabac 0 0 0,0Indústries tèxtils 18.432 18.162 –1,5Confecció de peces de vestir 12.500 11.487 –8,1Indústria del cuir i del calçat 2.814 2.870 2,0Indústries fusta i suro, exc. mobles 8.301 7.556 –9,0Indústries del paper 12.197 11.913 –2,3Arts gràfiques i suports enregistrats 19.187 18.301 –4,6Coqueries i refinació del petroli 1.062 1.095 3,1Indústries químiques 30.558 30.743 0,6Fabricació de productes farmacèutics 20.639 20.202 –2,1Fabricació de productes de cautxú i plàstic 23.635 23.220 –1,8Fabricació d’altres productes minerals no metàl·lics 15.027 13.449 –10,5Metal·lúrgia; fabricació de productes bàsics de ferro, acer i ferroaliatges 10.963 10.077 –8,1Productes metàl·lics, excepte maquinària i equips 47.866 45.639 –4,7Productes informàtics i electrònics 6.826 7.338 7,5Fabricació de materials i equips elèctrics 16.263 14.717 –9,5Fabricació de maquinària i equips mecànics 27.039 26.303 –2,7Fabricació de vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 38.227 38.128 –0,3Fabricació d’altres materials de transport 4.383 4.090 –6,7Fabricació de mobles 7.771 7.032 –9,5Indústries manufactureres diverses 5.830 5.752 –1,3Reparació i instal·lació de maquinària i equips 9.773 10.031 2,6Subministrament d’energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 4.918 4.977 1,2Captació, potabilització i distribució d’aigua 6.511 6.316 –3,0Recollida i tractament d’aigües residuals 910 1.201 31,9Tractament de residus 17.288 16.597 –4,0Gestió de residus 198 198 –0,3Total indústria i energia 440.406 427.699 –2,9Font: INSS. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 19
  • 18. van ser les del sector de productes energè- de productes de nivell tecnològic mitjà-2.7. Comerç exterior tics. En l’altre extrem, la branca d’activitat baix (cautxú, matèries plàstiques, refinat que va disminuir les seves exportacions va de petroli, productes metàl·lics...) van serL’any 2011, Catalunya va exportar merca- ser la d’equips elèctrics i electrònics. les que van augmentar més (un 22,5%).deries per valor de 55.185 milions d’euros, I, finalment, les de productes de nivellel 13,5% més que l’any anterior. Aquesta Quant a les importacions, la seva anà- tecnològic baix (alimentació, tèxtil, paper,taxa de variació interanual és inferior a la lisi revela que la branca d’activitat que fusta, arts gràfiques...) van créixer un 12,7%.de l’any anterior (17,9%) però contrasta va incrementar més les seves compres aamb la del 2009, el pitjor any de la crisi l’exterior va ser la de vehicles de motor i Pel que fa a la distribució geogràfica del(–17,9%). Al seu torn, les importacions van altres materials de transport. Per contra, comerç exterior, destaca que la Unió Euro-créixer durant el 2011 a un ritme del 6,5%, les importacions que més van disminuir pea (sobretot França, Alemanya i Itàlia)per sota de l’increment que van tenir l’any van ser les de la branca d’equips elèctrics és la principal zona d’origen (65,4%) i deanterior (17,3%). Atès que les exportacions i electrònics. destinació (56,6%), però l’observació devan créixer més que les importacions, la les taxes de variació posa de manifest lestaxa de cobertura va augmentar fins arribar Un altre aspecte interessant en l’anàlisi de grans diferències entre els països mem-al 77,1%. l’activitat exterior és la classificació dels bres. A més, cal destacar l’increment de productes segons el contingut tecnològic, les exportacions a l’Europa no comunitària,L’observació de l’evolució trimestral de les sobre la base dels criteris establerts per especialment Suïssa, així com l’augmentdades de comerç exterior permet veure l’Organització per a la Cooperació i el Des- de les importacions d’Alemanya.un comportament divers. Les exportacions envolupament Econòmics (OCDE). El grupvan desaccelerar a poc a poc el seu ritme de contingut tecnològic alt (maquinàriade creixement al llarg de l’any, des del d’oficina, ordinadors, electrònica, produc-18,4% del primer trimestre fins al 6,0% tes farmacèutics...) va experimentar unadel quart. En canvi, les importacions es davallada del –4,5% amb relació a l’anyvan desaccelerar de forma més sobtada anterior, la qual cosa va fer reduir el seu pesper arribar, durant el quart trimestre, a una sobre el total d’Espanya fins al 29,0%. Lesdisminució interanual del –3,3%. exportacions de nivell tecnològic mitjà-alt (material de transport, química, maqui-L’anàlisi per branques d’activitat palesa que nària...), que representen gairebé un terçles exportacions que més van augmentar del total, van augmentar un 15,6%. LesTaula 5. Comerç exterior per branques d’activitat (CCAE-2009). 2011 Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR % Agricultura, ramaderia, caça, silvicultura i pesca 1.138,1 1,9 3.425,8 18,1 –2.287,7 49,7 Productes energètics; extracció i refinació de petroli 2.047,6 91,0 9.910,5 7,1 –7.862,9 20,7 Alimentació i begudes 5.866,5 13,2 5.168,4 9,0 698,1 113,5 Tèxtil, confecció, cuir i calçat 4.217,4 12,2 6.519,9 6,0 –2.302,5 64,7 Indústries químiques 13.123,5 10,7 13.686,5 8,3 –563,0 95,9 Metal·lúrgia i productes metàl·lics 3.603,1 13,9 4.169,8 11,0 –566,7 86,4 Maquinària i equips mecànics 3.445,1 10,3 4.043,3 6,3 –598,2 85,2 Màquines d’oficina, instruments de precisió i òptica 780,8 6,6 2.478,3 –12,7 –1.697,5 31,5 Equips elèctrics i electrònics 3.362,7 -6,4 5.090,3 –14,0 –1.727,6 66,1 Vehicles de motor i altres materials de transport 9.485,6 22,0 8.886,9 24,8 598,7 106,7 Resta de branques d’activitat 7.235,2 13,3 7.725,3 –1,0 –490,1 93,7 No classificats 879,3 4,1 488,3 55,0 391,0 180,1 Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Taula 6. Exportacions de productes industrials per contingut tecnològic (R+D). 2011 Valor MEUR % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Nivell tecnològic alt 5.123,0 10,0 29,0 –4,5 Nivell tecnològic mitjà-alt 25.321,1 49,2 31,1 15,6 Nivell tecnològic mitjà-baix 8.176,7 15,9 16,5 22,5 Nivell tecnològic baix 12.850,5 25,0 31,1 12,7 Total 51.471,3 100,0 27,1 13,5Font: Institut d’Estadística de Catalunya.20 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 19. Figura 14. Evolució anual del comerç exteriorPercentatge de variació interanual 30 20 17,9 17,3 13,5 11,8 11,7 10,6 10,3 10 8,2 7,5 6,5 4,7 4,9 5,2 1,6 2,8 1,0 1,7 0 –3,9 –10 –20 –17,9 Exportacions –25,3 –30 Importacions 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Figura 15. Evolució trimestral del comerç exteriorPercentatge de variació interanual 30 26,1 25 21,2 20 16,3 17,4 18,4 17,3 16,3 14,8 14,9 15,6 15,2 15 13,8 10 7,3 5,9 6,0 5 0 –5 –3,3 –10 –15 –20 –25 Exportacions –30 –35 Importacions I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Institut d’Estadística de Catalunya.Taula 7. Comerç exterior per àrees i països. 2011 Exportacions Importacions Saldo Taxa de cobertura MEUR % variació interanual MEUR % variació interanual MEUR % Unió Europea (UE-27) 36.084,5 11,4 40.544,0 7,5 –4.459,5 89,0 Alemanya 5.500,9 19,5 11.849,2 21,8 –6.348,3 46,4 França 10.761,3 15,5 7.225,9 11,2 3.535,4 148,9 Itàlia 5.005,8 3,8 6.668,7 2,7 –1.662,9 75,1 Portugal 3.708,4 –2,6 1.503,7 3,1 2.204,7 246,6 Regne Unit 2.690,3 11,3 1.908,3 –8,4 782,0 141,0 Altres països i territoris d’Europa 5.578,4 28,2 4.750,7 13,8 827,7 117,4 Suïssa 2.383,5 29,8 1.382,4 12,5 1.001,1 172,4 Amèrica del Nord 1.758,5 12,2 2.720,7 9,6 –962,2 64,6 Estats Units d’Amèrica 1.582,1 12,3 2.599,1 9,9 –1.017,0 60,9 Amèrica Central i del Sud 3.240,0 9,9 3.556,7 3,9 –316,7 91,1 Resta del món 8.523,5 15,9 20.021,2 2,9 –11.497,7 42,6 Japó 473,6 9,2 1.704,2 2,9 –1.230,6 27,8 Xina 790,1 17,0 6.169,0 –3,3 –5.378,9 12,8 Total 55.185,0 13,5 71.593,3 6,5 –16.408,3 77,1Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Evolució gENEral DE la iNDústria catalaNa El 2011 21
  • 20. 13,4% de la inversió estrangera a Espanya, un de les inversions estrangeres industrials a2.8. Inversió estrangera percentatge notablement inferior al 33,1% Espanya. del 2010.La inversió estrangera a Catalunya, mesu­ Si s’analitza l’origen de les inversions estran­rada en termes d’inversió bruta efectiva i Per sectors, es pot observar que les inver­ geres al sector industrial, s’observa que eldescomptades les inversions en empreses sions de caràcter industrial van disminuir un 97,4% van provenir de països de la Unióde tinença de valors estrangers (ETVE), es –18,7% amb relació al 2010, si bé cal destacar Europea, cosa que confirma els lligams queva reduir durant el 2011en un –24,7%. En que van representar un 41,2% del total d’in­ vinculen Catalunya amb aquesta àrea d’in­aquest període, a Catalunya es va realitzar el versions estrangeres a Catalunya i un 23% tegració.Taula 8. Inversió estrangera a Catalunya. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Indústria 1.243,5 41,2 23,0 –18,7 Total 3.022,0 100,0 13,4 –24,7Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Taula 9. Inversió estrangera industrial per àrees econòmiques. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Unió Europea (UE-27) 1.211,1 97,4 35,7 –3,7 Resta d’Europa 24,2 1,9 33,2 27,8 Amèrica del Nord 3,4 0,3 0,3 –98,6 Amèrica Llatina 3,8 0,3 80,8 30,5 Àsia i Oceania 1,0 0,1 0,1 3,3 Àfrica 0,0 0,0 0,0 –99,6 Total 1.243,5 100,0 23,0 –18,7Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 16. Evolució de la inversió estrangera industrialInversió bruta efectiva (MEUR) 1.800 1.600 1.542,3 1.529,6 1.400 1.244,0 1.243,5 1.200 1.010,4 1.000 800 689,2 600 567,0 526,4 400 360,3 338,5 200 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 17. Evolució de la inversió estrangera industrial respecte a la inversió estrangera totalPercentatge indústria/Total 70 60,2 60 50 47,5 44,6 40,0 43,1 41,2 40 38,1 30 26,5 21,8 20 13,6 10 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad.22 2011 Informe anual sobre la IndústrIa a Catalunya
  • 21. sentit, cal puntualitzar que l’origen territo- total augmentés fins al 22,6%. Atès que2.9. Inversió a l’estranger rial de la inversió s’imputa a la seu social de les sortides de capitals al sector industrial l’empresa que l’efectua, cosa que afavoreix (546,3 MEUR) van ser inferiors a les entradesLes inversions catalanes a l’estranger, el pes de Madrid, atesa la forta presència, (1.243,5 MEUR), la indústria catalana tambémesurades en termes d’inversió bruta en aquella comunitat, de les grans empre- va ser receptora neta d’inversions estran-efectiva i descomptades les inversions en ses que abans pertanyien al sector públic. gers durant el 2011.empreses de tinença de valors estrangers Atès que les entrades de capital van ser de(ETVE), van augmentar un 21,8% durant el 3.022 milions d’euros, l’economia catalana Quant a la distribució geogràfica de les inver-2011. En total es van invertir 2.422,5 milions va ser receptora neta d’inversions estran- sions industrials a l’exterior, hi ha un pesd’euros, els quals representen el 9,6% de la geres durant el 2011. predominant dels països d’Amèrica Llatinainversió a l’estranger realitzada pel conjunt (33,6%) i de la Unió Europea (30,7%). Lesde l’Estat espanyol, un percentatge inferior En l’anàlisi sectorial s’observa un increment taxes de variació interanual mostren fortsal que correspondria a Catalunya pel seu important de les inversions industrials increments en les inversions industrials apes en termes de producció. En aquest (56,8%) que va fer que el seu pes sobre el Amèrica del Nord i a l’Europa no comunitària.Taula 10. Inversió catalana a l’estranger. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Indústria 546,3 22,6 10,0 56,8 Total 2.422,5 100,0 9,6 21,8Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Taula 11. Inversió industrial a l’estranger per àrees econòmiques. 2011 Inversió bruta efectiva (MEUR) % sobre el total % Cat./Esp. % variació interanual Unió Europea (UE-27) 167,7 30,7 17,9 38,6 Resta d’Europa 141,5 25,9 45,0 105,1 Amèrica del Nord 29,5 5,4 8,9 479,0 Amèrica Llatina 183,4 33,6 5,5 58,9 Àsia i Oceania 24,2 4,4 7,3 53,7 Àfrica 0,0 0,0 0,0 –100,0 Total 546,3 100,0 10,0 56,8Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 18. Evolució de la inversió industrial a l’estrangerInversió bruta efectiva (MEUR) 4.500 3.931,4 4.000,4 4.000 3.500 3.000 2.461,8 2.500 2.188,4 2.187,9 2.000 1.500 1.036,1 1.122,0 1.000 719,1 546,3 500 348,5 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad.Figura 19. Evolució de la inversió industrial a l’estranger respecte a la inversió total a l’estrangerPercentatge indústria/Total 90 84,8 75 60 55,8 47,8 45 39,7 39,5 34,0 34,6 32,2 30 22,6 17,5 15 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Ministerio de Economía y Competitividad. Evolució gEnEral dE la indústria catalana El 2011 23
  • 22. 3Anàlisi sectorial
  • 23. 3.1. Alimentació i begudes d’aliments per tal d’ajustar-lo al menor consum energètic resultat de la vida seden-L’any 2011, el nombre d’empreses en el sector de l’alimentació i begudes es va reduir tària. No obstant això, existeixen diferències significatives en el pes relatiu que tenen lesun 5,8% a Catalunya i els afiliats a la Seguretat Social, un 1,2%, seguint la tònica dels despeses en alimentació entre els païsosdos últims anys. En canvi, la producció industrial (IPI) va augmentar un 2,5%. Aquest desenvolupats. Els països del sud d’Europaíndex va mostrar una tendència a la millora al llarg de l’exercici 2011 i un millor com- gasten en alimentació una proporció delportament que la indústria manufacturera en conjunt. Per segon any consecutiu, pressupost familiar bastant més elevadadestacà el bon comportament de les exportacions, que es van incrementar un 12,7%. que en altres zones, com els països nòrdicsLes importacions van augmentar un 8,9%, segurament com a conseqüència d’un o els Estats Units.increment dels intercanvis comercials dins de les empreses, ja que el consum a lesllars va disminuir un 2,7% en termes reals. Malgrat no s’esperen grans canvis quan- titatius, la naturalesa de la demanda sí que canvia, seguint el canvi d’hàbits de Variables Evolució l’any 2011 la societat. A grans trets, la globalització i Producció + l’intercanvi cultural introdueixen una major Ocupació – varietat culinària; es passa més temps fora de casa i creix el canal d’hostaleria, restaura- Preus + ció i càtering (horeca); també es dóna cada Exportacions ++ vegada més importància a la relació entre Importacions + l’alimentació i la salut. Per incrementar la quota de mercat, les empreses alimentàries intenten adaptar-se es pot subdividir en el segments de begu- a les preferències del consumidor, perTrets del sector des alcohòliques i analcohòliques. exemple, a través de nous productes. Les innovacions de producte responen prin-El sector de l’alimentació i begudes integra A les economies avançades, els productes cipalment a oferir una major diversitat; aprocessos de preparació i transformació alimentaris tradicionals tenen una elasti- la utilització d’envasos amb formats mésde matèries primeres vegetals i animals, citat-renda de la demanda relativament pràctics (com ara les racions individuals,per preparar-les per a l’alimentació, sobre- baixa i, per tant, davant d’un augment etc.); a oferir els productes de convenièn-tot humana però també la del bestiar i (disminució) de la renda, la seva demanda cia, és a dir, aquells de preparació i con-dels animals domèstics. Per tant, aquesta augmenta (disminueix) menys que pro- sum fàcils (plats precuinats i productes deactivitat aplega un conjunt molt ampli i porcionalment. Això es deu al fet que els quarta o cinquena gamma, etc.); a vendreheterogeni de productes i processos de productes alimentaris tradicionals són con- aliments funcionals, que han suposat unfabricació amb diferents graus de com- siderats béns de primera necessitat segons avenç en els segments de les pastes, elplexitat, diferent problemàtica i trets ben els estàndards de vida occidental i per pa, les galetes i la brioixeria i els lactis perdiferenciats. tant se segueixen consumint encara que les propietats; aliments ecològics, produïts la situació econòmica del país empitjori. sense la utilització de productes químics, i aUna primera classificació de les activitats Per tant, es pot considerar que tenen un incrementar-ne la traçabilitat; i indulgents,incloses dins del sector alimentari dis- component anticíclic. A més, actualment, és a dir, els que ens aporten plaer. No caltingeix entre la indústria de la primera els consumidors poden optar per adquirir oblidar altres activitats del sector, que ori-transformació i la segona. En la primera, es productes de marca blanca, que s’adapten ginalment es poden considerar madures,realitzen els processos inicials d’elaboració millor al seu poder adquisitiu i per tant la però que desenvolupen estratègies perde matèries primeres subministrades pel demanda agregada en alimentació i begu- competir basant-se en la seva major qua-sector agrícola, ramader i pesquer, que es des es manté. litat (olis d’oliva, vins, preparats carnis, etc.).destinen directament al consum o bé a laindústria de segona transformació. Aques- Es considera que és un sector madur i no En general, es pot considerar que la majoriata última incorpora un major grau d’elabo- s’esperen grans canvis en la seva evolu- de les activitats presenten un grau avançatració i, per tant, afegeix valor als productes ció, doncs els països occidentals tenen les de maduresa i, per tant, un marge reduïtobtinguts en la primera transformació. Per necessitats bàsiques cobertes i existeix una per a la innovació; tanmateix, algunes líniesla seva banda, la indústria de les begudes tendència a reduir el consum per capita de producció, especialment en la segona transformació, incorporen un nivell d’inno- vació important. Classificació del sector d’alimentació i begudes A més, les empreses productores cerquen la millora dels processos productius, cosa Productes alimentaris que els permet ser més productives i com- Primera transformació: inclou les indústries càrnies, l’elaboració i conservació de petitives en el mercat. Les innovacions de peix i hortalisses, la fabricació d’olis i greixos, les indústries làcties i la fabricació de procés s’orienten a la reducció d’envasos, productes per a l’alimentació animal. l’optimització energètica, la millora de la logística, els controls de qualitat i el desen- Segona transformació: inclou la molineria, els productes de fleca i les pastes volupament de la tecnologia. alimentàries, la fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria, plats precuinats, salses i condiments, preparats per a l’alimentació infantil i dietètics, etc. El sector es troba sotmès a una pressió sobre els costos per l’encariment de l’ener- Begudes gia i les matèries primeres, cosa que suposa Begudes alcohòliques (vi, cava, licors i cervesa). una reducció dels marges empresarials. A més, en la primera transformació, es tracta Begudes analcohòliques (aigües, refrescos i sucs de fruites). d’un sector molt atomitzat, doncs la diversi- tat de productes alimentaris fa que puguin aNàlisi sEctorial 27
  • 24. El sector a Catalunya El sector de l’alimentació i begudes és el més gran de la indústria El segment dels productes carnis és el més important dins del manufacturera catalana en termes d’ocupació (75.600 persones) sector alimentari a Catalunya. Si al volum de negoci d’aquest i el segon més gran en termes de la xifra de negoci (22.230 sector (32,7%), se li afegeixen els fabricants de pinsos (9,2%), que milions). Està format per quasi 2.600 empreses, assoleix una pro- són proveïdors seus, i els de la llet (4,4%), aquests tres sectors ducció d’uns 20.700 milions d’euros i un valor afegit brut (VAB) a suposen quasi la meitat de la transformació agroalimentària. preus bàsics de 4.600 milions d’euros (EIE i DIRCE)1. Figura 20. Ocupats en cada subsector. Any 2010 Taula 12. Pes específic del sector a Catalunya sobre la indústria catalana Percentatge Nombre d’empreses (2011) 10,3% Begudes, excepte 3 Begudes analcohòliques Afiliats a la Seguretat Social (2011) 15,8% analcohòliques 9 Productes per a 39 Càrnies VAB (2010) 14,8% lalimentació animal 3 Valor de la producció (2010) 18,4% Altres 11 Import net de la xifra de negoci (2010) 17,8% Sucre, xocolata, Exportacions (2011) 11,5% cafè i confiteria 6 Fonts: EIE, AEAT i DIRCE. 7 Peix, hortalisses i olis Fleca i pastes alimentàries 18 Taula 13. Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya 4 Lactis Nombre d’empreses (2011) 12,2% Font: EIE. Afiliats a la Seguretat Social (2011) 17,6% Import net de la xifra de negoci (2010) 24,0% Figura 21. Volum del negoci. Any 2010 Exportacions (2011) 22,0% Percentatge Fonts: EIE, AEAT i DIRCE. Begudes, excepte analcohòliques 11 4 Begudes analcohòliques Tot i que no és un sector massa exportador (18,6% del volum de negoci enfront del 26,5% per al conjunt de la indústria), més Productes per a de la meitat de les vendes es produeixen fora de les fronteres l’alimentació animal 9 33 Càrnies catalanes, és a dir, que l’Estat espanyol és un mercat important per al sector agroalimentari català (37,3%). Val a dir que els fluxos Altres 11 de comerç exterior reflecteixen sovint moviments interns dels Sucre, xocolata, grups multinacionals establerts al nostre país, que treballen amb cafè i confiteria 7 plantes de producció molt especialitzades i d’àmbit europeu. Fleca i pastes alimentàries 7 14 Peix, hortalisses i olis Pel que fa a l’estructura, només el 10,4% dels establiments d’ali- 4 Lactis mentació i begudes tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitja- na dels establiments és de 28 ocupats, tot i que se situa molt per Font: EIE. sobre del conjunt de la indústria (17 ocupats). Els establiments industrials a Catalunya es distribueixen per tot El grau de concentració d’aquest sector és similar a la mitjana dels el territori. Destaca el clúster del Camp de Tarragona, vinculat a sectors manufacturers, excepte els segments de begudes (i sobretot les activitats agrícoles de la zona (vi, oli, fruits secs, etc.); el clúster el de les begudes analcohòliques), on els 5 establiments més grans vitivinícola, localitzat a les comarques de l’Alt Penedès, el Baix concentren el 34,5% de l’ocupació i el 49% del volum de negoci. Penedès i el Garraf; el del segment porcí a Osona, la Garrotxa i altres comarques gironines; el de la Conca del Ripoll (Vallès Occi- La rendibilitat del sector de l’alimentació i begudes (calculada dental i Vallès Oriental), amb el packaging i la indústria auxiliar com el resultat de l’exercici sobre el volum de negoci) és del d’alimentació; i finalment, el de l’alimentació gourmet, un clúster 3,5%, és a dir, un 25% inferior als valors que presenta la indústria multiproducte que engloba els segments carnis, d’olis, xocolates, en el seu conjunt (4,6%). La productivitat del treball (VAB per fumats i lactis. hora treballada) és de 34,5 euros per hora i, per tant, inferior a la productivitat de la indústria en un 10%. El sector alimentari català està format per una majoria de pimes, però també per un grup de grans empreses capdavanteres, L’esforç innovador esdevé un factor important per a la indústria en molt competitives, innovadores i amb projecció nacional i general, però el sector d’alimentació i begudes és més aviat poc internacional. D’una banda, destaquen les filials catalanes de intensiu en R+D. El 2009, la inversió en R+D interna fou de 58 milions grans multinacionals com ara Nestlé, Sara Lee, Cargill o Danone; (un 5,5% del total de la indústria) i el personal ocupat en R+D, unes també les empreses catalanes que han estat recentment adqui- 800 persones a tot Catalunya (un 6,6%). El 2007, es varen sol·licitar rides per empreses estrangeres com Bimbo o Panrico; de l’altra, a la European Patent Office 1,9 patents per milió d’habitants, més grups o empreses de capital local com ara Cobega, Corporació del doble que a l’Estat espanyol (0,65 sol·licituds). Alimentària Guissona, Europastry, Damm, Gallina Blanca, Freixe- net, Nutrexpa, San Miguel o Miguel Torres amb més de 1.000 1 Les dades de la Encuesta Industrial de Empresas no permeten distingir entre els sec- empleats. Cal destacar que moltes d’aquestes empreses de capi- tors d’alimentació i begudes (CCAE-2009 10 i 11) i tabac (CCAE-2009 12), tot i que tal local tenen una arrelada presència als mercats internacionals, només els primers constitueixen l’objecte d’aquest capítol. No obstant això, el sector mitjançant l’exportació, la implantació de filials en altres països o del tabac té un pes pràcticament nul. la col·laboració amb altres empreses.28 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 25. mantenir-se en el mercat moltes empreses persones a l’Estat espanyol (un 17% del (DIRCE). Les empreses mitjanes i gransde petita dimensió. Les unitats productives total de la indústria); té un volum de nego- (amb més de 50 assalariats), que suposenno es troben localitzades en una àrea geo- ci de 93.500 milions d’euros (18%) i un VAB quasi una desena part del total, van resistirgràfica, sinó escampades per tot el territori superior a 20.400 milions d’euros (15,7%). la crisi econòmica millor que la resta i esi properes als recursos agrícoles, ramaders Catalunya suposa més d’una cinquena van reduir només un 2,5%. Com que eso pesquers que utilitzen. Així, la dimensió part de la indústria alimentària espanyola, consideren només les empreses amb assa-empresarial i la pròpia estructura del sec- essent així la comunitat autònoma amb lariats, la disminució d’empreses significà otor dificulten la millora de la productivitat més pes (EIE). bé un tancament de l’empresa o bé que esbasant-se en l’aprofitament de les econo- va quedar sense assalariats.mies d’escala. Al 2011, hi havia unes 21.300 empreses dedicades al sector de l’alimentació i begu- El subsector de l’alimentació tenia unsLa segona transformació està força més des, de les quals, només el 5% es poden 58.500 afiliats a la Seguretat Social i el de laconcentrada i ubicada en conglomerats considerar mitjanes o grans. El 2011, la fabricació de begudes, uns 9.000, que con-industrials, des d’on pot accedir més fàcil- situació econòmica va fer disminuir el nom- juntament representaven el 15,8% de lament als canals internacionals de compres bre d’empreses amb assalariats un 3,9%, indústria. En consonància amb la reducciói vendes. Per tal de superar l’àmbit del mer- taxa que correspon a empreses que van d’empreses, va disminuir l’afiliació un 1,2%,cat local o regional, les empreses sovint desaparèixer o van quedar-se sense assa- xifra més moderada que l’any anterior.es plantegen assolir una major integració lariats (DIRCE).tant vertical (aliances i acords amb proveï- La producció industrial (IPI) va augmentardors i clients) com horitzontal (amb altres La producció (IPI), que s’havia recuperat un 2,5% l’any 2011, xifra molt positivaempreses del sector). el 2010 (després de les baixades del 2008 amb relació al 2010 (–1,9%) i amb relació i el 2009), va tornar a disminuir un 0,6%. al conjunt de la indústria, que va tornar aPel que fa a la distribució, la concentració Aquesta disminució es deu en part a la bai- caure un 2%, després d’un 2010 en positiu.és molt elevada. Les grans cadenes de xada del consum de productes alimentaris Aquest resultat també és millor que aldistribució exerceixen una notable força i begudes analcohòliques a les llars espa- conjunt de l’Estat, on la producció va cau-negociadora que afavoreix la penetració nyoles (un 3,7% en termes reals). També, re un 0,6%. El segment d’altres productesen el mercat dels productes amb més a la baixada del canal horeca al conjunt de alimentaris, que inclou productes amb unimatge de marca i les marques blanques. l’Estat (un 3,6% segons el MARM). alt valor afegit o que no es poden consi-Així, els petits productors tenen més difi- derar de primera necessitat, va obtenir elcultats per accedir als grans canals de Les importacions van augmentar un 8,2%, major increment de la producció (8,9%),comercialització i, en cas d’aconseguir-ho, fet que els experts relacionen amb un seguit de la producció càrnia (4,1%). Enho fan amb una elevada pressió sobre els increment de les operacions comercials canvi, la producció làctia va disminuirpreus de venda. dins de les empreses, és a dir, la compra un 7,9%, xifra que s’afegeix a la reducció de productes per a la reexportació, mal- d’anys anteriors. grat que són fluxos difícils de quantificar. Les importacions intracomunitàries van El 81% de les vendes en aquest sectorEvolució del sector el 2011 augmentar un 5,7% i les de fora un 11,6%. tenen lloc a Catalunya i a la resta de l’Es- tat. El consum de productes alimentaris iInternacional Com en altres sectors, l’increment de les begudes analcohòliques a les llars catala- exportacions (7,9%) va salvar el sector nes fou d’11.630 milions d’euros l’any 2011,Tot i que els anys 2008 i 2009 la producció d’una caiguda més intensa de la produc- és a dir, uns 1.670 euros per capita. Aixòindustrial va mostrar variacions negatives, ció. Les exportacions intracomunitàries, suposà una disminució del consum d’unel 2010 i el 2011 l’IPI va créixer un 1,6% i que representen un 77%, es van incremen- 0,6% respecte al 2010, que en termes realsun 2,2% respectivament. També els preus tar un 4,6% i les extracomunitàries, un 20%. va ser del 2,7%. De l’import total destinatindustrials van créixer un 6,4% el 2011, en Amb tot, la balança comercial espanyola per les famílies a l’alimentació, el principalpart com a resultat dels elevats preus de va presentar un saldo positiu d’uns 7.500 grup alimentari de despesa foren les carns,les matèries primeres. El preu del barril de milions. seguit de les fruites i hortalisses fresquescru Brent es va incrementar un 19,8% al i transformades (EPF 2011). Igualment,llarg del 2011 i el gasoil un 23,6%. Els preus Catalunya el consum al canal horeca va disminuirde les matèries primeres com el blat, el blat (MARM 2011).de moro, la farina, el sucre o el cacau, van El 2011, el nombre d’empreses amb assa-registrar preus molt alts al llarg del 2011 lariats al sector de l’alimentació i begudes Les vendes a l’estranger suposen un 18,6%tot i que en general la pressió va tendir a va disminuir un 5,8%, xifra tres vegades del volum de negoci (EIE) i les exporta­afluixar a mesura que avançava l’any. superior a la del 2010, i se situà en 2.600 cions van augmentar un 11,5% el 2011,Al conjunt de la Unió Europea, les exporta­cions van augmentar un 11% i les impor- Taula 14. Principals indicadors de clima empresarial. Sector de l’alimentació i begudestacions, un 7,9% el 2010, després de les Variació intertrimestralreduccions del 2009. La balança comer- I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011cial va presentar un dèficit de només 23milions d’euros i la taxa de cobertura se Marxa del negoci –25,8 13,9 6,9 –14situà al 100%, és a dir, que tots els paga- Facturació –27,9 29,1 12,4 10,9ments per importacions van ser cobertspels ingressos de les exportacions. Facturació a l’estranger –10,5 23,8 23,4 18,5 Inversió realitzada 5,3 10,2 –3,8 –5,8Espanya Nombre d’ocupats –15,3 2,8 6,1 –1,7El sector de l’alimentació i begudes té un Preus de venda 11,9 22 3,3 1,8pes important sobre la indústria espanyola, Nota: Facturació a l’estranger: pecentatges calculats sobre les empreses que exporten (entre un 70% i un 80%).fins i tot més que en el cas de Catalunya: Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona). Unitats: saldo de respostesaquest sector dóna feina a quasi 364.000 (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”). aNàlisi sEctorial 29
  • 26. cosa que va permetre esmorteir l’impacte destacar especialment l’increment de les intracomunitàries van augmentar un 9,2%de la caiguda del consum sobre la produc- exportacions fora de la UE-27. Les expor- i les extracomunitàries, un 8,5% (entre lesció. Les exportacions catalanes d’aliments i tacions a Àsia es van incrementar un 50% quals, les asiàtiques, un 36,2%).begudes varen significar aproximadament i van suposar el 9,3% del total (Japó 2,1%);un 11,5% del total de les exportacions les destinades a Amèrica van créixer un En síntesi, el sector alimentari presentà unmanufactureres i un 22% de les exporta- 14,4% i representaren un 6,7% (Estats Units superàvit a la balança comercial de 190cions espanyoles. 3%) i les que van anar a l’Àfrica, de poc milions d’euros, la qual cosa suposà una volum, van augmentar un 17,1%. millora respecte a anys anteriors, amb dèfi-Les exportacions catalanes del sector ali- cits de fins a 450 milions. En conseqüència,mentari van anar destinades majoritària- L’increment de les importacions (8,9%) es la taxa de cobertura va arribar al 103%.ment als països comunitaris (70,8%) i con- deu a les operacions comercials dins de lescretament a França (22,1%), Itàlia (10,9%), mateixes empreses per a la reexportació. El L’índex de preus industrials (IPRI) va pujarAlemanya (9,3%) i Portugal (6,8%). Les 62,7% s’originà a la UE-27, el 16% a Amèrica un 6,5% el 2011, xifra similar a l’espanyolaexportacions intracomunitàries van aug- (3% als Estats Units), el 8,1% a Àsia i el 5,5% (5,1%) i molt per sobre del 2010 (0,8%).mentar un 8,1% respecte al 2010, però cal a l’Àfrica. Cal destacar que les importacions L’augment del preu de les matèries prime-Taula 15. Indústria de productes alimentaris i begudes (CCAE 10 i 11) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Afiliats a la Seguretat Social 68.317,5 67.492,9 386.160,0 384.028,0 –1,2% 15,8% 17,6% Nombre d’empreses amb assalariats 2.757 2.597 22.238 21.358 –5,8% 10,3% 12,2% Empreses amb 50 assalariats 241 235 1.118 1.088 –2,5% 17,6% 21,6% Índex de producció industrial (var. anual) –1,9% 2,5% 0,2% –0,6% – – – Índex de preus industrials (var. anual) 0,8% 6,5% 0,2% 5,1% – – – Importacions (MEUR) 5.669,1 6.175,6 19.731,5 21.349,4 8,9% 8,7% 28,9% Exportacions (MEUR) 5.647,6 6.366,2 26.812,6 28.935,5 12,7% 11,5% 22,0% Saldo (MEUR) –21,5 190,5 7.081,1 7.586,1 – – – Taxa de cobertura 99,6% 103,1% 135,9% 135,5% 3,5% – – Consum a les llars (MEUR) 11.694,9 11.630,4 77.788,0 76.552,3 –0,6% – 15,2% IPC –0,2% 2,1% –0,8% 2,1% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 76.834,0 75.593,0 364.814,0 363.826,0 –1,6% 16,3% 20,8% Hores treballades / ocupat 1.775,8 1.768,0 1.766,5 1.752,2 –0,4% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 21.929,7 22.227,6 91.529,5 93.578,9 1,4% 17,8% 23,8% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 4.436,2 4.614,0 20.387,9 20.436,8 4,0% 14,8% 21,7% Despeses de personal (MEUR) 2.573,8 2.519,7 10.814,4 10.943,9 –2,1% 13,6% 23,0% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 955,6 785,5 3.794,7 3.684,9 –17,8% 13,5% 21,3% Consums intermedis (MEUR) 15.804,1 16.085,7 66.140,6 68.921,0 1,8% 19,8% 23,3% Resultat de l’exercici (MEUR) 735,7 778,1 3.105,8 2.951,6 5,8% 13,5% 26,4% Resultat de l’exercici / volum de negoci 3,4% 3,5% 3,4% 3,2% 4,3% 0,8 1,1 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 32,5 34,5 31,6 32,1 6,2% 0,9 1,1 Despesa interna en R+D 79,7 58,0 164,8 175,1 –27,2% 5,5% 48,3% Despesa interna en R+D / VAB 1,8% 1,3% 0,8% 0,9% – – – Personal en R+D 0,7 0,8 4,0 4,4 14,3% 6,6% 17,4% Personal en R+D / ocupats 0,9% 1,1% 1,1% 1,2% – – – Patents sol·licitades a l’EPO 1,4 1,9 0,7 0,7 33,4% 2,6% 2,9 (per milió habitants)Notes: IPC: no inclou les begudes alcohòliques; EIE: en el cas de Catalunya, el sector 10 (Alimentació) no inclou el subsector 106 (productes molineria, midons i amilacis), peròsí el 12 (tabac) ja que no és possible separar-lo; les dades sobre despesa i personal en R+D corresponen als anys 2008 i 2009; el VAB i producció d’Espanya corresponen al2007 i 2008 (dades SBS) i el VAB es calcula a cost de factors; la despesa i el personal en R+D d’Espanya correspon al 2006 i 2007 (dades SBS); les patents fan referència als anys2006-2007; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors; EPF: el consumen el cas d’Espanya correspon als anys 2009 i 2010; “n.d.” significa dada no disponible.Fonts(*): IPC (INE); DAR (Panel de Consum Alimentari 2011); EIE, Encuesta Industrial de Empresas (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); SBS, Structural Statistics Database(Eurostat); STS, Short-term Statistics Database (Eurostat); Enc Inn Tec, Encuesta de Innovación Tecnológica (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); Enc I+D, Encuesta de Inves-tigación y Desarrollo (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); AEAT (dades de duanes, elaborades per l’AEAT); Dept. d’Empresa i Ocupació (DEMO); DIRCE, Directorio Centralde Empresas de l’INE; EPO (European Patent Office, dades d’Eurostat); MINETUR (Ministerio de Industria, Energía y Turismo).(*) Fonts comunes per a les taules 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24.30 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 27. d’un 80% durant bona part del 2011); elsTaula 16. Factors que afecten la marxa del negoci. Sector de l’alimentació i begudesPercentatge costos i la competència són altres factors que també van afectar considerablement I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011 la marxa del negoci. A grans trets, el sector Demanda 79,3 78,2 73,8 80,2 alimentari va acusar més aquests tres fac- Costos 53,6 66,6 60,8 52,1 tors que la resta de la indústria. Equipament productiu 1,1 4,2 2 3,5 Competència 55,9 48 45,2 40,6 Mà obra qualificada 3,5 1 2,4 4,3 Evolució dels subsectors Financers 21,3 19,2 20 22,2 el 2011 Altres 13,5 8,2 4,9 2,9 Alimentació: primeraFont: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona). transformació • Segment de la carnres, i sobretot del petroli, és responsable primer trimestre fou bastant desfavorableen gran part d’aquest augment dels preus en comparació amb el conjunt de la indús- L’elaboració de productes carnis (CCAEindustrials. Però aquest no es va traslladar tria; a partir del segon trimestre la situació 101) és una activitat molt arrelada a Cata-totalment al consumidor, ja que l’IPC en millorà més ràpidament que a la resta de la lunya i constitueix el segment més impor-aliments i begudes no alcohòliques només indústria, cosa que tampoc va poder evitar tant dins del sector de l’alimentació i begu-va pujar un 2,1%. l’empitjorament en algunes de les magni- des. Aquest segment ocupa més de 29.000 tuds durant el quart trimestre. treballadors (un 39% del sector alimentari),Després d’una millora al llarg del 2010, genera un volum de negoci superior alsel sector de l’alimentació i begudes va La debilitat de la demanda és el factor que 7.200 milions d’euros i un VAB superior alsempitjorar durant el primer trimestre del més va pesar en l’evolució de la marxa 1.350 milions (un 33% i un 29% respectiva-2011. Pel que fa a la marxa del negoci, el del negoci (amb un saldo de respostes ment). A més, Catalunya és capdavanteraTaula 17. Indústries càrnies (CCAE 101) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Nombre d’empreses amb assalariats 606 570 3.453 3.272 –5,9% 21,9% 17,4% Empreses amb 50 assalariats 80 79 236 232 –1,3% 33,6% 34,1% Índex de producció industrial (var. anual) –2,7% 4,1% 1,6% 3,3% – – – Índex de preus industrials (var. anual) 2,8% 5,4% 2,3% 3,7% – – – Importacions (MEUR) 290,1 301,0 1.336,7 1.416,3 3,8% 4,9% 21,3% Exportacions (MEUR) 1.742,9 2.074,1 3.120,9 3.683,7 19,0% 32,6% 56,3% Saldo (MEUR) 1.452,8 1.773,1 1.784,3 2.267,4 – – – Taxa de cobertura 600,8% 689,0% 233,5% 260,1% – – – Consum a les llars (MEUR) 2.771,3 2.745,7 18.134,2 17.529,9 –0,9% 23,6% 15,7% IPC vacum 0,9% 3,1% 1,7% 0,5% – – – IPC oví –3,2% –0,7% 1,9% –3,1% – – – IPC porcí –1,4% 4,2% –3,8% –2,1% – – – IPC aviram –2,4% 3,3% –1,9% –4,0% – – – IPC altres 0,3% 1,1% 0,6% –0,3% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 28.378,0 29.293,0 84.114,0 83.540,0 3,2% 38,8% 35,1% Hores treballades / ocupat 1.790,6 1.776,9 1.779,4 1.761,4 –0,8% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 6.654,1 7.263,6 18.955,0 19.460,4 9,2% 32,7% 37,3% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 1.183,0 1.354,0 3.705,4 3.810,4 14,5% 29,3% 31,0% Despeses de personal (MEUR) 764,0 790,6 2.246,3 2.265,7 3,5% 31,4% 34,9% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 225,1 237,0 687,1 575,1 5,3% 30,2% 41,2% Consums intermedis (MEUR) 5.154,8 5.610,6 14.820,9 15.440,2 8,8% 34,9% 36,3% Resultat de l’exercici (MEUR) 151,5 198,9 455,4 406,7 31,3% 25,6% 48,9% Resultat de l’exercici / volum de negoci 2,3% 2,7% 2,4% 2,1% 20,3% 0,8 1,3 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 23,3 26,0 24,8 25,9 11,7% 0,8 1,0 aNàlisi sEctorial 31
  • 28. en aquest segment al conjunt de l’Estat pujar, però sense arribar-se a traslladar assalariats, fet que situa aquest segment enespanyol, amb un pes d’un 35% (EIE). totalment al consumidor. un dels que més van patir la crisi (DIRCE).El 2011, el segment carni a Catalunya La productivitat aparent del treball (26 El 2010, la producció va disminuir un 4,1%estava format per 570 empreses amb assa- euros per hora, VAB per ocupat i hora) i la a Catalunya, dada que s’afegeix a les reduc-lariats, el 14% de les quals eren mitjanes rendibilitat (2,7%, ràtio entre el resultat de cions que es varen produir en els dos exer-o grans (50 treballadors). Aquestes xifres l’exercici i el volum de negoci) al segment cicis anteriors. Per al 2011 no hi ha dades,suposaren una reducció d’un 5,9%, que se carni català és un 20% inferior a la produc- però a l’Estat va créixer un 8,5% i, per tant,suma a la de l’any anterior (DIRCE). Aquest tivitat del sector alimentari. Les despeses s’espera que Catalunya es comportés deés el segment amb els establiments més de personal suposen uns 15,2 euros per forma anàloga o si més no, sense lesgrans del sector alimentari: 49 ocupats per ocupat i hora, inferiors a la despesa per disminucions de la producció d’anys ante-establiment enfront de 30 de mitjana. A al conjunt del sector alimentari i en con- riors. Els productors de fruita fresca i cítricsmés, es tracta d’un segment amb una con- sonància amb la menor productivitat en van percebre uns preus poc remuneradorscentració mitjana dins el sector alimentari: aquest segment (EIE). com a conseqüència d’un any erràtic enels 5 establiments més grans aglutinen el meteorologia i la crisi econòmica general30% de l’ocupació i el 25,5% del volum de • Segment d’elaboració i conservació (DAR 2012).negoci (EIE). de peix, crustacis i mol·luscos Tot i la disminució de la producció, aquestDesprés d’una disminució el 2010, l’any Dins d’aquest segment (CCAE 102) s’inclouen sector va mostrar un saludable compor-2011 va ser el segon subsector amb un les empreses que elaboren productes con- tament de les exportacions, que es vanmajor increment de la producció industrial gelats, ultracongelats i refrigerats de peix, incrementar un 21% el 2010 i un 8,1% el(4,1%). Els sacrificis realitzats als escorxa- crustacis o mol·luscos i les empreses que 2011. Les vendes dins de la UE-27 (78%dors han augmentat un 1,7% a Catalunya fabriquen conserves de peix. El segment en total; França, 19,4%; Alemanya, 15,4%;(en tones): destaca l’increment dels sacrifi- de l’elaboració i conservació del peix té Itàlia, 10,2%), van créixer un 4,8%; i fora decis de porcí (2,4%) i de boví (2,6%); mentre unes dimensions bastant reduïdes al nos- la Unió Europea (22%), un 22%. El 2011, lesque els d’oví, aus i conills s’han reduït tre país i representa només un 1% del sec- exportacions van augmentar en totes les(FECIC). tor alimentari (889 persones ocupades i un fruites a excepció de la pera, el préssec i la volum de negoci de 162 milions d’euros, nectarina (DAR 2012).El principal mercat de la producció càrnia EIE). L’any 2011, hi havia 52 empreses ambés el català i l’estatal, amb un 78% de les assalariats, tres menys que el 2010 (DIRCE). Cal posar de relleu que la millora de lesvendes (EIE). Però el consum a les llars exportacions ha tingut lloc en un any mar-catalanes va disminuir un 0,9% nominal. El 2010, aquest segment va registrar un cat per la crisi de la bactèria E-coli que, mal-Com que l’IPC va créixer a la majoria de augment de la producció del 9,4%. El 2011, grat es va originar en els brots germinatsproductes carnis, la reducció del consum no hi ha dades disponibles per a Catalunya, de soja en una granja de la Baixa Saxònia,en termes reals és encara més gran (EPF però a l’Estat espanyol l’IPI va augmentar va repercutir fortament en els productors2011). En consonància, les importacions un 9,6%, cosa que fa pensar també en hortofrutícoles del nostre país arran d’unde carn, que varen ser sobretot intraco- un bon comportament de la producció diagnòstic inicial erroni.munitàries (96,6%), van augmentar bastant catalana. L’increment de la producció vapoc (3,8%) i les de fora de la Unió Europea satisfer la demanda externa i les exporta- El consum de fruites i hortalisses a les llarsfins i tot van disminuir un 10%. cions van augmentar un 5,5%. Un 83,3% catalanes va caure un 4% aproximadament de les exportacions catalanes tingué per en termes reals (EPF 2011). Per això, lesEl sector exterior suposa una cinquena part destinació la UE-27 (Itàlia i França sumen el importacions no van créixer i la taxa dede les vendes i fa que el segment carni 62,2%) i un 6,9% el Japó. cobertura se situà en el 115,8%. A l’Estatsigui el principal exportador del sector espanyol, amb una major tradició hortofru-alimentari català, amb un pes del 32,6%. El consum de peix a les llars catalanes es tícola, aquesta taxa arribà al 350%.Després d’una certa reducció l’any 2009, va incrementar un 2,7% l’any 2011, però enles exportacions varen créixer el 2010 i termes reals és possible que la variació fos • Segment de fabricació d’olis i greixosel 2011 (11% i 19% respectivament). Així, nul·la o fins i tot negativa, atesa la pujada de vegetals i animalsaquesta activitat presentà una balança l’IPC (EPF 2011). El nostre país és molt méscomercial amb un superàvit de quasi 1.800 consumidor de peix que no pas productor El segment dels olis i greixos vegetals imilions d’euros i una taxa de cobertura del (la taxa de cobertura és del 30%) i per tant animals (CCAE 104) té unes dimensions690%, la més elevada del sector alimentari, les importacions són rellevants: el 2011 mitjanes al nostre país: suposa un 10% dela molta distància dels altres segments. van augmentar un 4,4% i la meitat es va volum de negoci alimentari (2.160 milions), originar a la UE-27, el 15,4% a Àsia i el 12% però només el 2% en termes d’ocupacióLes exportacions catalanes foren majori- a Amèrica. A més, s’observà una substitució (1.500 persones) (EIE). A Catalunya hi hatàriament intracomunitàries (un 80,2%) i d’importacions intracomunitàries (–2%) per cinc denominacions d’origen protegidesconcretament anaren destinades a França importacions extracomunitàries (+11,3%). d’oli d’oliva i s’extreuen anualment unes(34,6%) i a Alemanya i Itàlia (8,3% cadas- 23.000 tones d’oli (64% extra verge, 29%cuna). Com en altres segments, destacà • Segment de preparació i conservació verge i el 7% oli llampant, no apte per all’augment de les exportacions fora de la de fruites i hortalisses consum i que cal refinar). El 2011, aquestUE-27 que s’incrementaren un 65% i van segment estava constituït per 137 empre­assolir un pes del 19,8%. L’exportació a El segment de l’hortofruticultura (CCAE ses amb assalariats, de les quals, el 7%l’Àsia va augmentar un 85% i se situà en un 103) és també un dels de dimensions més en tenia més de 50. Cal destacar que, a10,9% sobre el total de les exportacions de reduïdes a Catalunya: 2.600 persones ocu- diferència dels altres segments, varen aug-productes carnis (AEAT). pades i un volum de negoci de 657 milions mentar les empreses amb assalariats i la d’euros, que representen aproximadament plantilla de les empreses existents (DIRCE).Com a resultat dels elevats preus dels el 3% del sector alimentari (EIE). El 2011,cereals, l’índex de preus industrials (IPRI) estava constituït per unes 67 empreses No hi ha dades sobre l’IPI a Catalunya perregistrà un increment del 5,4%, per sobre amb assalariats, de les quals només el al 2011, però a Espanya la producció vade l’increment al conjunt de l’Estat (3,7%). 13% en tenia més de 50. El 15,2% de les caure un 4,1% i cal esperar que CatalunyaL’IPC en els diversos productes carnis va empreses van tancar o van deixar de tenir podria haver tingut una evolució anàloga.32 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 29. Taula 18. Elaboració i conservació de peix i hortalisses. Fabricació olis. (CCAE 102-104) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Elaboració i conservació de peix, crustacis i mol·luscos (CCAE 102) Nombre d’empreses amb assalariats 55 52 596 557 –5,5% 2,0% 9,3% Empreses amb 50 assalariats 5 3 92 81 –40,0% 1,3% 3,7% Índex de producció industrial (var. anual) 9,4% n.d. 11,4% 9,6% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. 3,1% 6,6% – – – Importacions (MEUR) 574,6 600,0 4.868,4 5.131,2 4,4% 9,7% 11,7% Exportacions (MEUR) 188,2 198,5 2.455,0 2.809,8 5,5% 3,2% 7,1% Saldo (MEUR) –386,3 –401,5 –2.413,4 –2.321,3 – – – Taxa de cobertura 32,8% 33,1% 50,4% 54,8% – – – Consum a les llars (MEUR) 1.489,8 1.529,8 8.916,5 8.839,4 2,7% 13,2% 17,3% IPC peix fresc i congelat 2,9% 2,5% 1,3% 2,7% – – – IPC crustacis, mol·luscs i preparats de peix 1,1% 4,3% 1,5% 4,6% – – – Preparació i conservació de fruites i hortalisses (CCAE 103) Nombre d’empreses amb assalariats 79 67 1.098 993 –15,2% 2,6% 6,7% Empreses amb 50 assalariats 10 9 167 150 –10,0% 3,8% 6,0% Índex de producció industrial (var. anual) –4,1% n.d. 3,0% 8,5% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. 0,0% 2,7% – – – Importacions (MEUR) 806,4 815,6 3.214,1 3.320,6 1,1% 13,2% 24,6% Exportacions (MEUR) 873,4 944,3 11.472,8 11.626,1 8,1% 15,3% 8,1% Saldo (MEUR) 67,0 128,7 8.258,8 8.305,5 – – – Taxa de cobertura 108,3% 115,8% 357,0% 350,1% – – – Consum a les llars (MEUR) 1.728,8 1.678,0 13.668,8 14.190,4 –2,9% 14,4% 11,8% IPC fruita fresca 0,9% 1,3% –1,2% 1,0% – – – IPC fruita en conserva i fruita seca –1,0% 0,6% –1,4% 0,9% – – – IPC llegums i hortalisses fresques 2,1% –0,3% 1,3% –0,4% – – – IPC preparats de llegums i hortalisses –0,8% 2,8% –1,0% 2,3% – – – IPC patates i els seus preparats 5,8% 2,0% 7,6% 1,6% – – – Fabricació d’olis i greixos vegetals i animals (CCAE 104) Nombre d’empreses amb assalariats 135 137 1.342 1.331 1,5% 5,3% 10,3% Empreses amb 50 assalariats 7 10 27 35 42,9% 4,3% 28,6% Índex de producció industrial (var. anual) 21,7% n.d. 17,2% –4,1% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. 1,6% 2,8% – – – Importacions (MEUR) 396,4 448,2 1.173,3 1.349,5 13,1% 7,3% 33,2% Exportacions (MEUR) 704,5 693,5 2.483,1 2.734,4 –1,6% 11,2% 25,4% Saldo (MEUR) 308,1 245,3 1.309,8 1.384,9 – – – Taxa de cobertura 177,7% 154,7% 211,6% 202,6% – – – Consum a les llars (MEUR) 212,1 206,4 1.844,2 1.730,4 –2,7% 1,8% 11,9% IPC –1,8% 0,7% –2,6% 0,4% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 4.978,0 5.030,0 62.080,0 62.647,0 1,0% 6,7% 8,0% Hores treballades / ocupat 1.762,8 1.770,1 1.721,3 1.709,0 0,4% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 2.868,7 2.987,2 19.998,6 21.008,6 4,1% 13,4% 14,2% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 255,5 351,1 3.528,5 3.464,6 37,4% 7,6% 7,4% Despeses de personal (MEUR) 168,8 165,1 1.611,8 1.649,8 –2,2% 6,6% 10,0% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 83,4 86,3 664,8 781,8 3,5% 11,0% 11,0% Consums intermedis (MEUR) 1.974,0 1.972,1 14.695,7 16.027,9 –0,1% 12,3% 12,3% Resultat de l’exercici (MEUR) –2,8 91,3 205,7 539,8 – 11,7% 16,9% Resultat de l’exercici / volum de negoci –0,1% 3,1% 1,0% 2,6% – 0,9 1,2 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 29,1 39,4 33,0 32,4 35,4% 1,1 1,2 aNàlisi sEctorial 33
  • 30. Aquesta xifra contraresta el bon comporta- les extracomunitàries van augmentar un de creixement negatives han estat fre-ment del sector el 2010. El consum d’olis i 12,9%. qüents en aquest segment i, el 2011, és elgreixos a les llars catalanes es va reduir un segment que registra una major caiguda3,4% en termes reals (EPF 2011). • Segment de fabricació de productes de la producció. El consum de lactis a les lactis llars catalanes va baixar un 0,8% nominalLes importacions van augmentar un 13%, (EPF 2011).cosa que es pot explicar per dos possibles El segment de la producció làctia (CCAEmotius: d’una banda, per un desplaçament 105) a Catalunya és més aviat petit, al Les vendes de llet i productes lactis forade la producció catalana i espanyola a voltant d’un 4% del sector alimentari: dóna de Catalunya representen l’11,1%. El sec­favor de l’estrangera; de fet, aquest sector feina a unes 3.300 persones, genera un tor exterior es caracteritza per una ele-està sotmès a una severa crisi produïda per volum de negoci d’uns 980 milions d’euros vada competència, on les rigideses della desviació de demanda vers altres olis i crea un VAB de 250 milions d’euros. Però, sistema de quotes i el dèficit de matèriaen un moment de crisi econòmica (DAR a diferència d’altres sectors, la producció primera fan que el segment registri un2012); d’altra banda, també podria ser con- catalana representa només una desena saldo negatiu de la balança comercialseqüència de les operacions comercials part del volum de negoci de l’Estat (EIE). (472 milions) i una taxa de cobertura ded’algunes empreses que compren a fora només el 24% (la meitat que l’espanyola).per a la posterior reexportació. Només el L’any 2011, el segment lacti a Catalunya Aquesta davallada es deu sobretot a la39% de les importacions provenen de la estava format per un centenar d’empreses gran disminució de les exportacions (20%)UE-27, mentre que la resta prové d’Àsia amb assalariats, de les quals, només el i especialment les destinades a la Unió(31%) i Oceania (20,6%). A més, cal desta- 9,6% en tenia més de 50. Cal destacar el Europea amb un pes del 82,5% (França,car que les importacions asiàtiques s’han fet que el nombre d’empreses amb assa- 33,7%; Portugal, 20,5%).incrementat un 42% només en un any. lariats va créixer un 3%, a diferència de la majoria de segments (DIRCE). La dimensió La pujada dels preus dels cereals va tenirTambé en contrast amb altres sectors, les dels establiments és relativament gran (38 un impacte sobre els preus industrials,exportacions no són una bona notícia, ja ocupats per establiment) i es tracta també que els productors no van poder reper-que van caure un 1,6%; no obstant això, d’un segment amb una concentració molt cutir sobre el consumidor (DAR 2012).la balança va seguir tenint superàvit i la elevada: els 5 establiments més grans con- Així, el preu per al consumidor de la llettaxa de cobertura es va situar en el 154%, centren més del 57% del volum de negoci va disminuir un 0,2%, mentre que els pro-inferior al 2010 (178%) i a la mitjana espa- i de l’ocupació (EIE). ductes lactis es van apujar un 3,7% (IPC).nyola (202%). Les exportacions catalanes Segons dades de l’Observatori de la Llets’orientaren sobretot a la UE-27 (un 61,4%) Tant a Catalunya com al conjunt de l’Estat de Catalunya, el 2011 el preu percebuti específicament, a Itàlia (24,7%) i a França espanyol, la producció en aquest segment pels ramaders es va incrementar un 4,8%(13,2%). No obstant això, les intracomuni- es va reduir l’any 2011: un 7,9% i un 5,5% a Catalunya. Cal destacar que es va arribartàries van disminuir un 8,9%, mentre que respectivament. Històricament, les taxes a un acord per establir un nou marc regu-Taula 19. Fabricació de productes lactis (CCAE 105) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Nombre d’empreses amb assalariats 101 104 1.067 1.050 3,0% 4,0% 9,9% Empreses amb 50 assalariats 9 10 64 69 11,1% 4,3% 14,5% Índex de producció industrial (var. anual) –4,1% –7,9% –1,7% –5,5% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d n.d –1,2% 1,6% – – – Importacions (MEUR) 600,2 618,2 1.859,8 1.919,7 3,0% 10,0% 32,2% Exportacions (MEUR) 182,6 146,2 1.005,9 980,3 –20,0% 2,3% 14,9% Saldo (MEUR) –417,6 –472,0 –853,9 –939,4 – – – Taxa de cobertura 30,4% 23,6% 54,1% 51,1% – – – Consum a les llars (MEUR) 1.348,1 1.336,9 9.409,0 9.076,3 –0,8% 11,5% 14,7% IPC llet –4,6% –0,2% –5,2% –0,2% – – – IPC productes lactis –1,5% 3,7% –1,9% 3,4% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 3.474,0 3.324,0 26.455,0 26.079,0 –4,3% 4,4% 12,7% Hores treballades / ocupat 1.748,2 1.752,0 1.765,5 1.751,3 0,2% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 1.019,4 975,9 9.439,1 9.086,2 –4,3% 4,4% 10,7% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 264,7 249,0 1.746,5 1.797,8 –5,9% 5,4% 14,7% Despeses de personal (MEUR) 138,5 133,9 986,9 922,9 –3,3% 5,3% 14,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 22,1 27,0 292,6 265,3 22,5% 3,4% 10,2% Consums intermedis (MEUR) 721,5 696,1 6.981,7 6.772,8 –3,5% 4,3% 10,3% Resultat de l’exercici (MEUR) 80,8 81,2 556,5 530,7 0,5% 10,4% 15,3% Resultat de l’exercici / volum de negoci 7,9% 8,3% 5,9% 5,8% 5,0% 2,4 1,4 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 43,6 42,8 37,4 39,4 –1,9% 1,2 1,134 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 31. lador de la contractació del proveïment de respecte a l’Estat espanyol, ja que Catalu- ment de la carn va augmentar, una possi-la llet en l’àmbit europeu, que ha de per- nya en representa una quarta part, d’acord ble explicació és que els ramaders catalansmetre disposar d’eines contra la volatilitat amb l’elevat pes del segment de la carn a podrien haver comprat estocs de pinsoi les pràctiques oligopolístiques abusives Catalunya (EIE). per a animals a la resta de l’Estat, enlloc de(DAR 2012). fer-ho a Catalunya o a l’estranger. Només L’any 2011, hi havia 132 empreses amb el 36,7% dels productes provingué delsTot i ser un segment de poc pes dins del assalariats a Catalunya, de les quals, només nostres socis comunitaris i la major partsector alimentari català, la seva productivi­ el 7% en tenia més de 50. El nombre s’originaren al continent americà (57,3%).tat (43 euros per hora) supera la del sector d’empreses es va reduir un 9%, xifra quealimentari català en un 20%. La rendibilitat s’afegeix a la reducció del 2010 (2%) i que El 2011, els preus industrials (IPRI) de l’ali-del lacti català (8%) és un 20% superior afectà petites, mitjanes i grans empreses mentació per a animals van pujar un 3,1%,a la de l’espanyol i dues vegades i mitja (DIRCE). La dimensió mitjana dels establi- després del fort increment del 2010 (quasisuperior a la del sector alimentari (EIE). Les ments és relativament petita (19 ocupats un 19%), de manera que els preus s’handespeses de personal pugen a uns 23 per establiment) i la concentració no és mantingut alts. La principal causa és l’ele-euros per ocupat i hora, xifra superior a la massa elevada (els 5 establiments més vat preu del petroli i el gasoil al llarg dedespesa per al conjunt del sector alimenta- grans concentren més del 35% del volum l’any.ri en un 20% (EIE). de negoci i del 27% de l’ocupació) (EIE). Tot i ser un segment relativament petit, la• Segment de l’alimentació animal Després de les fortes caigudes de la pro­ seva productivitat (52,6 euros per hora) ducció del 2008 i el 2009, el 2011 la és un 50% superior a la del sector alimen-El segment de l’alimentació animal no producció es va estabilitzar amb una dis- tari. La rendibilitat a Catalunya és el doblesuposa una gran part del sector alimentari minució del 0,9%. El principal mercat dels de l’espanyola, però un 20% inferior a laperò és important com a matèria primera productes per a l’alimentació animal és del sector alimentari (EIE). Les despesesper al sector carni. Segons l’informe FMR Catalunya (73%), mentre que només un de personal pugen a uns 23,7 euros per(2009) les empreses d’alimentació d’ani- 8% de les vendes es fan a l’estranger (EIE). ocupat i hora, xifra superior a la despesamals de granja representen el 84% del Tot i la baixada de la producció, aquest per al conjunt del sector alimentari en unsegment, dins el qual, el segment porcí és sector es va obrir cap a l’exterior. 25%, en part, d’acord amb el diferencial enel principal destinatari dels pinsos (amb productivitat.un 59%) seguit de l’aviram (22%) i el boví L’any 2011, les exportacions van créixer un(14%); el 16% restant de les empreses es 23,7% i s’orientaren principalment a països Alimentació: segonadediquen a l’alimentació de mascotes. comunitaris (63%) i concretament el 24,6% transformació a França i el 15,8% a Itàlia; les exportacionsAquest segment ocupa uns 2.500 treba- extracomunitàries van créixer i el 27,3% • Segment de fabricació de producteslladors (un 3,4% del sector alimentari), van anar destinades als països asiàtics. Les de fleca i pastes alimentàriesgenera una xifra de negoci d’uns 2.000 importacions de productes per a l’alimen-milions d’euros (9%) i un VAB d’uns 235 tació animal van disminuir un 6,1% com a Aquest segment (CCAE 107) inclou la fabri-milions d’euros (5%). No obstant això, és conseqüència de l’encariment dels costos cació de pa i de productes de fleca i pastis-un segment de dimensions considerables de transport. Com que la producció al seg- seria frescos i de llarga durada, galetes, pas-Taula 20. Fabricació de productes per a l’alimentació animal. (CCAE 109) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Nombre d’empreses amb assalariats 145 132 785 719 –9,0% 5,1% 18,4% Empreses amb 50 assalariats 10 9 48 46 –10,0% 3,8% 19,6% Índex de producció industrial (var. anual) –0,2% –0,9% 0,1% –1,4% – – – Índex de preus industrials (var. anual) 18,6% 3,1% 15,5% 3,6% – – – Importacions (MEUR) 518,1 486,7 1.295,3 1.372,5 –6,1% 7,9% 35,5% Exportacions (MEUR) 299,1 370,0 729,6 857,5 23,7% 5,8% 43,1% Saldo (MEUR) –219,0 –116,8 –565,7 –514,9 – – – Taxa de cobertura 57,7% 76,0% 56,3% 62,5% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 2.859,0 2.551,0 13.155,0 13.012,0 –10,8% 3,4% 19,6% Hores treballades / ocupat 1.828,8 1.753,6 1.797,9 1.779,6 –4,1% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 2.181,7 2.054,8 8.404,6 8.388,6 –5,8% 9,2% 24,5% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 238,3 235,5 831,8 903,1 –1,2% 5,1% 26,4% Despeses de personal (MEUR) 111,2 106,2 464,8 472,2 –4,5% 4,2% 22,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 62,8 52,6 216,9 269,0 –16,2% 6,7% 19,6% Consums intermedis (MEUR) 1.832,4 1.777,5 6.666,0 6.965,2 –3,0% 11,1% 25,5% Resultat de l’exercici (MEUR) 59,9 59,0 144,9 118,8 –1,5% 7,6% 49,7% Resultat de l’exercici / volum de negoci 2,7% 2,9% 1,7% 1,4% 4,6% 0,8 2,0 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 45,6 52,6 35,2 39,0 15,5% 1,5 1,3 aNàlisi sEctorial 35
  • 32. Taula 21. Fabricació de productes de fleca i pastes alimentàries (CCAE 107) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Nombre d’empreses amb assalariats 684 619 7.921 7.672 –9,5% 23,8% 8,1% Empreses amb 50 assalariats 47 44 171 172 –6,4% 18,7% 25,6% Índex de producció industrial (var. anual) 4,0% –1,5% 4,5% –0,7% – – – Índex de preus industrials (var. anual) 0,4% 4,4% 0,5% 3,0% – – – Importacions (MEUR) 277,7 280,3 594,5 592,2 0,9% 4,5% 47,3% Exportacions (MEUR) 119,6 151,7 437,4 500,3 26,8% 2,4% 30,3% Saldo (MEUR) –158,2 –128,7 –157,0 –91,9 – – – Taxa de cobertura 43,1% 54,1% 73,6% 84,5% – – – Consum a les llars (MEUR) 1.162,4 1.138,2 12.127,5 11.584,1 –2,1% 9,8% 9,8% IPC cereals i derivats –0,8% 2,8% –1,3% 3,1% – – – IPC pa 0,1% –0,3% –0,3% 0,7% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 14.318,0 13.398,0 80.508,0 81.037,0 –6,4% 17,7% 16,5% Hores treballades / ocupat 1.797,8 1.767,0 1.771,5 1.769,0 –1,7% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 1.575,8 1.479,0 6.887,7 7.607,0 –6,1% 6,7% 19,4% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 531,5 530,2 2.471,5 2.742,7 –0,2% 11,5% 19,4% Despeses de personal (MEUR) 383,6 348,7 1.765,2 1.881,0 –9,1% 13,8% 18,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 103,3 81,6 417,8 442,0 –21,0% 10,4% 18,5% Consums intermedis (MEUR) 976,5 883,8 4.079,2 4.571,2 –9,5% 5,5% 19,3% Resultat de l’exercici (MEUR) –13,0 –4,5 97,1 –46,2 –65,0% –0,6% 9,8% Resultat de l’exercici / volum de negoci –0,8% –0,3% 1,4% –0,6% –62,7% –0,1 0,5 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 20,6 22,4 17,3 19,1 8,5% 0,6 1,2tes alimentàries i cuscús. Té una dimensió Les vendes a l’estranger representen • Segment de la fabricació de sucre,mitjana-gran dins del conjunt del sector només un 7,5% del total de les vendes xocolata, cafè i productes de confiteriaalimentari: ocupa unes 13.400 persones (el d’aquests productes (EIE). Però sembla que18% del total), genera un volum de nego- les empreses van intentar compensar l’ato- Aquest segment (CCAE 1081 a 1083)ci d’uns 1.500 milions d’euros (7%) i un nia del consum amb les exportacions, que inclou la fabricació de sucre, cacau, xoco-VAB de 530 milions d’euros (12%). A més, van augmentar un 27%. Les exportacions lata i productes de confiteria, així com intracomunitàries (Unió Europea el 76%, l’elaboració de cafè, te i infusions. Es tractaaquest segment té un pes d’un 20% sobre França el 28% i Portugal el 20,3% van aug- d’un segment de dimensions mitjanes dinsel total del segment a l’Estat (EIE). mentar un 32%, fet que contribuí a reduir del conjunt del sector alimentari: dóna fei- el dèficit de la balança comercial (130 na a 4.500 persones (el 6% sobre el sectorEl 2011, hi havia 619 empreses amb assa- milions) i a millorar la taxa de cobertura, alimentari) i genera un volum de negocilariats en aquest segment, de les quals el d’uns 1.600 milions d’euros (7%) i un VAB7% en tenia més de 50; però el nombre que és del 54%. de 420 milions d’euros (9%). La producciód’empreses va disminuir un 9,5% (DIRCE). catalana té un pes important sobre el total Com a conseqüència de les fortes tensionsLa dimensió mitjana dels establiments és de la producció estatal (35%) (EIE). oferta-demanda als mercats dels cereals,petita (18,8 ocupats per establiment, un els preus industrials varen créixer un 4,4%,30% menys que a la mitjana del sector ali- L’any 2011, aquest segment estava format fet que es va traduir en un increment delsmentari). És un dels segments amb menor per 390 empreses amb assalariats, de les preus de productes de cereals i derivatsconcentració dins el sector alimentari: el quals l’11% en tenia més de 50, però es van per als consumidors (IPC). Per contra, no reduir un 8,2% conjuntament (a diferència5% dels establiments més grans concen- va incrementar l’IPC del pa, cosa que pottren el 16% de l’ocupació i el 32% del del 2010 on van augmentar) (DIRCE). Els haver suposat una reducció dels marges establiments tenen una mitjana de 41,4volum de negoci (EIE). empresarials. ocupats (un 50% superior a la mitjana delL’any 2011, la producció catalana va dis- sector alimentari) i la concentració és tam- La productivitat d’aquest segment és bé prou elevada (els 5 establiments mésminuir un 1,5%, seguint la tònica d’anys d’uns 22,4 euros per hora l’any 2010, xifra grans concentren el 49% de l’ocupació i elanteriors (excepte el 2010). La meitat de inferior a la productivitat total del sector 61% del volum de negoci) (EIE).les vendes es realitza a Catalunya, però alimentari en un 40%. Les despeses del’any 2011 el consum de productes de personal suposaren només 14,7 euros per La producció catalana va augmentar unfleca es va reduir entre un 2% i un 5% ocupat i hora, xifra inferior a la mitjana 9% el 2011, xifra molt positiva atesa la bai-en termes reals (EPF 2011). En consonàn- del sector alimentari en un 30%. Aquest xada del 2010 (8%). De fet es tracta del seg-cia, les importacions, que provenen quasi segment es pot considerar intensiu en mà ment alimentari amb un millor comporta-totalment de la Unió Europea (96%), es van d’obra atès que aquestes despeses supo- ment de l’IPI el 2011. Però cal interpretarmantenir pràcticament estables. sen aproximadament el 65% del VAB (EIE). aquesta dada amb cautela perquè l’IPI no36 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 33. Taula 22. Fabricació de sucre, xocolata, cafè i productes de confiteria (CCAE 1081-1083) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Nombre d’empreses amb assalariats 425 390 2.092 2.000 –8,2% 15,0% 19,5% Empreses amb 50 assalariats 45 43 164 161 –4,4% 18,3% 26,7% Índex de producció industrial (var. anual) –8,1% 8,9% –2,8% –2,6% – – – Índex de preus industrials (var. anual) 0,2% 4,4% 1,6% 7,2% – – – Importacions (MEUR) 1.189,0 1.457,3 2.226,0 2.945,1 22,6% 23,6% 49,5% Exportacions (MEUR) 562,5 729,5 1.347,7 1.507,4 29,7% 11,5% 48,4% Saldo (MEUR) –626,5 –727,9 –878,4 –1.437,7 – – – Taxa de cobertura 47,3% 50,1% 60,5% 51,2% – – – Consum a les llars (MEUR) 309,3 368,8 6.514,0 6.631,3 19,2% 3,2% 5,6% IPC cafè, cacau, infusions 0,5% 12,0% –0,1% 10,1% – – – IPC sucre –9,5% 17,0% –9,0% 19,4% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 5.101,0 4.521,0 21.716,0 20.462,0 –11,4% 6,0% 22,1% Hores treballades / ocupat 1.789,8 1.779,1 1.794,3 1.777,9 –0,6% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 1.634,2 1.560,4 4.551,5 4.551,9 –4,5% 7,0% 34,3% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 477,0 423,6 1.330,2 1.272,1 –11,2% 9,2% 37,5% Despeses de personal (MEUR) 255,6 208,6 764,5 724,7 –18,4% 8,3% 28,8% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 89,1 62,6 225,9 187,0 –29,7% 8,0% 33,5% Consums intermedis (MEUR) 1.056,7 1.119,0 2.881,5 3.072,0 5,9% 7,0% 36,4% Resultat de l’exercici (MEUR) 79,0 100,0 256,1 206,4 26,6% 12,9% 48,4% Resultat de l’exercici / volum de negoci 4,8% 6,4% 5,6% 4,5% 32,6% 1,8 1,4 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 52,3 52,7 34,1 35,0 0,8% 1,5 1,5Nota: El nombre d’empreses, l’IPI i l’IPRI inclou també els grups CCAE 1084-1089 (DIRCE).permet distingir la producció de sucre, nitud. Cal dir però, que l’increment simul- elevades del sector alimentari, juntamentcacau, xocolata i productes de confiteria, tani d’importacions i exportacions podria amb el segment de les begudes (EIE).cafè, tè i infusions (CCAE 1081 a 1083) del respondre en bona mesura a operacionssegment d’espècies, salses i condiments, comercials dins de les pròpies empreses. El Begudesmenjars i plats preparats, alimentació 66% de les exportacions catalanes tinguéinfantil i preparats dietètics (CCAE 1084 a per destí algun dels països de la UE-27 • Segment de begudes alcohòliques1086 i 1089). En el cas espanyol, s’observa (destacà França amb un 14,6% i Alemanyaun increment de la producció de sucre del amb un 10%); un altre destí remarcable En aquest segment (CCAE 1101 a 1106)39% i de la de cacau, xocolata i productes fou els Estats Units amb un 6,4%. Tant s’inclou la destil·lació, rectificació i mesclade confiteria (3,8%), però una davallada de les exportacions intracomunitàries com de begudes alcohòliques, l’elaboració dela producció de cafè, te i infusions (6,3%). vins, cervesa, malta, sidra i altres begudes les extracomunitàries van créixer notable- fermentades a partir de fruites i l’elaboració ment.El consum va pujar un 19% (EPF 2011). d’altres begudes no destil·lades, procedentsAquest augment del consum també es va de la fermentació. El segment de les begu- L’IPRI va augmentar, tant a Catalunyapoder satisfer gràcies a les importacions, des alcohòliques ocupa quasi 6.700 treba- (4,4%) com a Espanya (7,2%) com a con-que van augmentar un 22,6%. No obstant lladors a Catalunya (un 9% sobre el total del seqüència de l’increment dels preus delaixò, cal posar de relleu que en bona part sector alimentari), el seu volum de negoci cacau, el te verd, el cafè, els cereals o el blatsón resultat d’operacions comercials dins supera els 2.400 milions d’euros i el VAB, els de moro, que afegí pressió sobre els costos 650 milions (l’11% i el 14% del sector res-de les pròpies empreses. Només el 43%de les importacions s’originà a la UE-27, de producció. A més, la pujada de preus es pectivament). Així, es tracta d’un segmentmentre que una bona part provingué traslladà al consumidor, tal com reflecteix de dimensions considerables al nostre país,d’Amèrica, Àfrica i Àsia (el 15% cadascuna la gran pujada de l’IPC. que a més representa aproximadament laaproximadament). Les importacions de la quarta part de la producció estatal (EIE).Unió Europea van augmentar un 16,4% i La productivitat d’aquest segment és bas-les de fora un 27,7%. tant elevada a Catalunya: uns 52,7 euros Al 2011, aquest segment estava format per per hora, xifra superior a la productivitat 463 empreses amb assalariats, de les qualsLes vendes a l’estranger representen una total del sector alimentari en un 50%. La només el 4,7% en tenia més de 50. L’anyquarta part del total, xifra considerable- rendibilitat és del 6,4%, superior a la del 2011, el nombre d’empreses va disminuirment elevada en comparació amb altres conjunt del sector en un 80%. Les despe­ un 0,9%, molt per sota d’altres sectors, quesegments alimentaris. Les exportacions ses de personal pugen a 26 euros per ocu- van patir la crisi amb més duresa. El segmentvan créixer un 29,7%, xifra que s’afegeix als pat i hora, és a dir, uns 7 euros per damunt de l’elaboració de begudes alcohòliques aincrements del 2010, també de gran mag- de la mitjana sectorial, i una de les més Catalunya presenta una estructura sectorial aNàlisi sEctorial 37
  • 34. força atomitzada; la dimensió mitjana dels Les importacions van créixer un 20% el La productivitat en aquest segment ésestabliments és relativament petita (uns 16 2011, cosa que probablement es deu a molt elevada (55 euros per hora), per sobreocupats per establiment), però la concen- les importacions per a la reexportació, de la mitjana industrial en un 60%. La ren-tració és prou notable: els 5 establiments és a dir, moviments comercials dins dels dibilitat d’aquest segment és també de lesmés grans concentren el 41% de l’ocupació grups empresarials. El 77% de les impor- més elevades: un 4,6%, és a dir, un 30%i el 54% del volum de negoci (EIE). tacions s’originà a la UE-27 i destacà Itàlia, superior a la del sector alimentari. Les des­ un 24,3%, que ha augmentat molt les peses de personal pugen a uns 27 eurosL’any 2011, la producció catalana va aug- importacions a casa nostra el 2011. Malgrat per hora, un 40% per damunt de la restamentar un 2,3%, xifra molt positiva atesa aquest augment, som un país més expor- del sector alimentari (EIE).la reducció del 2009 i el 2010. Al conjunt tador de begudes alcohòliques que no pasde l’Estat, la producció es va seguir reduint importador i la balança comercial se situà • Segment de begudes analcohòliquesencara un 2,1%. El consum de begudes en el 155% (AEAT).alcohòliques es mantingué força estable El segment de l’elaboració de begudes Segons dades del Consell Regulador del analcohòliques (CCAE 1107) inclou la pro-(+0,4% en valor real) (EPF 2011). ducció d’aigües embotellades i altres begu- Cava (CRC), l’any 2011 es van vendre 87 des no alcohòliques (amb i sense greixosL’augment de la producció es va aconseguir milions d’ampolles en el mercat interior lactis). Dóna feina a 2.500 treballadors (unsobretot gràcies al sector exterior, que té (increment del 8,7%) i 152 milions a l’ex- 3,3% del sector alimentari) i genera volumuna gran importància dins aquest segment terior (increment del 2%). En conjunt, el de negoci de quasi 1.000 milions d’euros(les vendes a l’estranger representen un 2011 es va saldar amb un 2,1% menys que (un 4,4%) i un VAB de 200 milions (4,3%). Es31,5% del total). El 2010, les exportacions el 2010, en què les vendes varen créixer tracta, doncs, d’un segment industrial devan augmentar un 15% i el 2011, un 8,8% i un 11,5%. Com en molts altres sectors, les dimensió més aviat petita, però Catalunyala balança comercial va seguir tenint supe- exportacions contraresten el descens del representa prop d’una cinquena part de laràvit. Les exportacions destinades a la UE-27 consum en el mercat interior. Per tipus de producció estatal (EIE).representaren el 54% del total i tingue- producte, predomina l’exportació de brutren com a principals destinataris Alemanya (49%) i la de semisec (29%). L’anyada del No es disposa de dades més recents sobre(18,2%) i el Regne Unit (8,6%). El 22% de les 2010 va rebre la qualificació de bona. el nombre d’empreses, però el 2010 hiexportacions extracomunitàries, que van havia 58 establiments a Catalunya. Laaugmentar un 13%, va anar a parar a Amè- Segons l’Observatori Espanyol del Mercat dimensió mitjana és de 43 ocupats perrica i el 8% a Àsia. Tot i que el nostre país és del Vi (OEMV), les exportacions catalanes establiment i això el converteix en el seg-un gran exportador de vi, val a dir que més van augmentar un 8,7% en volum i un ment amb els establiments més grans delde la meitat del vi espanyol es col·loca a 12,7% en valor, mentre que al conjunt de sector alimentari, juntament amb la indús-l’exterior a granel, deixant així el valor afegit l’Estat l’increment fou d’un 29% en volum i tria càrnia. A més, presenta una elevadade l’envasament en mans estrangeres. un 20% en valor. concentració (els 5 primers establimentsTaula 23. Fabricació de begudes, excepte analcohòliques (1101 a 1106) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Nombre d’empreses amb assalariats 467 463 3.452 3.356 –0,9% 17,8% 13,8% Empreses amb 50 assalariats 21 22 122 121 4,8% 9,4% 18,2% Índex de producció industrial (var. anual) –1,8% 2,3% –5,8% –2,1% – – – Índex de preus industrials (var. anual) 1,9% 1,9% 0,8% 2,6% – – – Importacions (MEUR) 407,8 487,8 1.346,9 1.418,9 19,6% 7,9% 34,4% Exportacions (MEUR) 698,5 760,1 2.436,4 2.847,9 8,8% 11,9% 26,7% Saldo (MEUR) 290,7 272,3 1.089,5 1.429,0 – – – Taxa de cobertura 171,3% 155,8% 180,9% 200,7% – – – Consum a les llars (MEUR) 231,8 235,3 3.084,5 3.084,6 1,5% 2,0% 7,6% IPC 0,3% 1,1% 0,2% 1,4% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 6.963,0 6.781,0 33.625,0 34.118,0 –2,6% 9,0% 19,9% Hores treballades / ocupat 1.690,6 1.744,6 1.755,7 1.723,9 3,2% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 2.386,1 2.414,7 10.131,0 10.252,7 1,2% 10,9% 23,6% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 655,6 647,4 3.596,8 3.154,1 –1,3% 14,0% 20,8% Despeses de personal (MEUR) 317,4 319,5 1.409,9 1.419,3 0,7% 12,7% 22,5% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 250,6 132,0 732,1 673,4 –47,3% 16,8% 19,6% Consums intermedis (MEUR) 1.525,8 1.550,9 6.327,2 6.425,6 1,6% 9,6% 24,1% Resultat de l’exercici (MEUR) 178,2 111,1 889,8 585,0 –37,7% 14,3% 19,0% Resultat de l’exercici / volum de negoci 7,5% 4,6% 8,8% 5,7% –38,4% 1,3 0,8 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 55,7 54,7 60,9 53,6 –1,7% 1,6 1,0Nota: El nombre d’empreses, l’IPI i l’IPRI inclou també els grups CCAE 1107-12 (DIRCE).38 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 35. en ocupació i volum de negoci concentren Els productors de llet van crear la Platafor­el 60% i el 82% d’aquestes magnituds) (EIE). Esdeveniments ma Econòmica i Lletera Catalana (Pellcat) per defensar-se davant els baixos preus,L’any 2011, la producció va créixer un 1% a empresarials que competeixen amb importacions intra-l’Estat espanyol, després de la baixada del comunitàries que venen per sota del preu Salgot va començar a recollir la producció2010. El consum de begudes analcohòli- de cost local. Actualment, només queda de l’ecogranja (granja ecològica i sosteni-ques a les llars catalanes va baixar quasi un el 19% de les explotacions lleteres que hi ble) en la qual va invertir 2 milions d’euros. havia fa vint anys.5% en termes reals (EPF 2011). Actualment, les deu referències de produc- tes que s’hi elaboren suposen l’1% de la Llet Nostra, creada per un grup de coope-Les importacions van augmentar un 7% i facturació, però l’objectiu és arribar a repre- ratives catalanes el 2003, va desfer-se deaquest segment va continuar presentant sentar entre el 10 i el 15% en cinc anys. la planta d’envasament que té a Vic peruna balança comercial deficitària (uns 60 concentrar-se en la comercialització de lamilions d’euros) i una taxa de cobertura de L’escorxador de Mercabarna, que disposa seva marca. Així, l’empresa va vendre elnomés el 30,4% (la meitat de l’espanyola), de la marca de garantía halal, s’ha con- 62% del centre d’envasament al grup bascdoncs l’arc mediterrani és la regió que con- vertit en un dels més importants d’Espa- Iparlat, que ja disposava del 38% restant, isumeix més aigua envasada. Les vendes nya arran de la inversió en una màquina Llet Nostra acordà seguir utilitzant la plantaa l’estranger representen una proporció especial per fer aquest tipus de sacrificis. d’envasament com a client.ínfima del total (un 4,6%), però el 2011 van Actualment, suposen el 35% del xai i laaconseguir augmentar un 20%, cosa que vedella sacrificada a Mercabarna i el 75% La cooperativa La Fageda, tercer fabricantva permetre pal·liar la baixada del consum. s’exporta a França, Itàlia i fins i tot al Líban, de iogurts a Catalunya, arribà a un acordLes exportacions a la UE-27 van suposar el Egipte o Turquia. amb la cooperativa Abacus per vendre els seus productes en uns estands a les69% i augmentaren el seu pes (AEAT). botigues d’aquesta cooperativa i viceversa. La societat Cítrics de les Terres de l’Ebre, La iniciativa pretén sumar la qualitat i elEls preus industrials, que l’any 2010 no van instal·là una línia de selecció automàtica prestigi de les dues empreses. A més, Lacréixer, el 2011 van augmentar un 2,1%, de cítrics amb llum ultraviolada, pionera Fageda estudia obrir uns punts de vendaperò això amb prou feines es va traslladar a tot el món, i altres processos industrials franquiciats per vendre iogurts i gelats.al consumidor. innovadors. La nau, que ocupa 4.785 m2, inclou tot el procés, de la producció a la La firma Puleva, propietat de la francesaLes despeses de personal ascendeixen a distribució. Els socis aglutinen una pro- Lactalis i establerta al Pla d’Urgell, va deci-uns 28 euros per ocupat i hora, és a dir, un ducció anual de 16 milions de quilos de dir invertir 40 milions d’euros per construir50% per damunt de la mitjana del sector mandarina i taronja que es comercialitzen una nau robotitzada i crear 50 llocs dealimentari (EIE). a tot el món. treball més.Taula 24. Fabricació de begudes analcohòliques (1107) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –3,1% 1,0% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. 0,0% 2,1% – – – Importacions (MEUR) 88,5 94,9 267,5 305,6 7,2% 1,5% 31,0% Exportacions (MEUR) 27,0 32,4 159,4 155,3 20,2% 0,5% 20,9% Saldo (MEUR) –61,6 –62,4 –108,2 –150,3 – – – Taxa de cobertura 30,5% 34,2% 59,6% 50,8% – – – Consum a les llars (MEUR) 462,9 442,9 4.089,3 3.885,7 –4,3% 3,8% 11,4% IPC –3,4% 0,6% –2,3% 0,6% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total AIB Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Nombre d’establiments 54 58 322 299 7,4% 2,1% – Establiments amb 50 ocupats 16,7% 22,4% n.d. n.d. 34,5% 0,1% – Persones ocupades 2.445,0 2.504,0 13.465,0 13.238,0 2,4% 3,3% 18,9% Hores treballades / ocupat 1.869,1 1.833,3 1.811,2 1.787,0 –1,9% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 1.214,9 973,9 5.332,2 5.186,0 –19,8% 4,4% 18,8% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 318,1 198,8 1.403,6 1.391,8 –37,5% 4,3% 22,9% Despeses de personal (MEUR) 129,5 128,6 617,7 616,6 –0,8% 5,1% 20,8% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 27,7 35,5 165,2 168,0 28,4% 4,5% 21,1% Consums intermedis (MEUR) 906,2 789,8 3.906,2 3.790,1 –12,9% 4,9% 20,8% Resultat de l’exercici (MEUR) 167,9 9,7 280,3 207,2 –94,2% 1,3% 4,7% Resultat de l’exercici / volum de negoci 13,8% 1,0% 5,3% 0,0 –92,8% 0,3 0,3 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 69,6 43,3 57,6 58,8 –37,8% 1,3 0,7Nota: En el cas d’Espanya parlem de nombre d’empreses (DIRCE 2010) i en el de Catalunya d’establiments (EIE 2009). aNàlisi sEctorial 39
  • 36. Innovació i altres mecanismes de millora de la productivitat al sector de l’alimentació i begudes El model teòric estàndard estableix que la innovació condueix a a la salut, plats preparats i qüestions relacionades amb la segu- millores en productivitat, la qual cosa fa que les empreses esde- retat i el medi ambient2. Les formes típiques d’innovació es vinguin més competitives i aconsegueixin exportar més. concreten en: El treball Competitivenes, productivity and externalization: food • Innovacions de producte: sovint es tracta només d’introduir, versus autos in Catalonia de P. Ghemawat (2009) aporta idees per exemple, lleus variacions en un producte existent o un molt interessants sobre mecanismes que milloren la producti- nou envàs, un nou format o un nou disseny. vitat empresarial i que no estan necessàriament vinculats a la • Les innovacions de procés, amb una dificultat d’apropiació per innovació tecnològica. part dels inventors. • Innovacions relacionades amb la distribució i la logística. Per il·lustrar aquests mecanismes, l’autor parteix de la compara- • Innovacions estratègiques (en el model de negoci); una font ció dels sectors d’alimentació i begudes (AIB) i equipament de que condueix a ser més competitiu, en tant que s’afegeix valor transport (ET, principalment automòbils) a Catalunya, dos sectors per al consumidor. amb un pes superior al 10% del VAB català. Però a banda dels casos de grans empreses (filials de Danone, El sector AIB té baixa intensitat tecnològica, però assoleix un Nestlé, Unilever o Agrolimen), el model innovació ⇒ producti- elevat creixement de la productivitat que no es trasllada a un vitat no és una manera adequada d’explicar l’elevada producti- superàvit en el comerç internacional. El sector ET es comporta vitat al conjunt del sector AIB. justament a la inversa. A grans trets, aquests dos sectors posen en dubte el model teòric estàndard esmentat. La taula següent L’autor afirma que no tota la innovació es concreta en innovació reflecteix els aspectes que distingeixen aquests sectors: tecnològica (en la qual acostumem a pensar i que sembla tenir un paper marginal en el sector AIB). De fet, un estudi conclou que moltes de les empreses d’AIB innovadores no realitzen Alimentació i begudes Equipament de transport activitats formals d’R+D. Així, operen una sèrie de mecanismes Intensitat Baixa (inversió R+D/vendes < 1%) que milloren la productivitat del sector AIB, però que no con- tecnològica % d’innovacions de producte i procés Mitjana sisteixen en innovar en sentit estricte (aportar alguna cosa nova segons OCDE < altres sectors al món), sinó en renovar. Elevat (2,4% entre 1995-2003) • L’assoliment d’una escala productiva òptima és un mecanisme Creixement de Baix (0,5% entre 1995-2003) > mitjana UE-25 (0,9%) que permet incrementar la productivitat a través d’aprofitar la productivitat < mitjana UE-25 No es deu a la reducció de llocs de treball del treball (augmentaren un 0,5% entre 1993-2006) (2,2% entre 1995-2002) les economies d’escala. • Igualment, les empreses poden imitar les innovacions realit- Superàvit (tot i que es zades per altres, cosa que resulta més barat i més ràpid. Per Exportacions Dèficit començà a deteriorar el 2000) tant, la capacitat d’absorció que tenen les empreses adquireix un paper central. La imitació es produeix amb freqüència al sector AIB, atesa la baixa apropiabilitat de les innovacions. D’aquesta taula emergeixen dos fets que qüestionen el model • Un altre mecanisme és la substitució d’empreses per altres de estàndard d’innovació: noves més eficients que, a diferència dels anteriors, implica la creació i la destrucció d’empreses en lloc de l’increment de 1. Com és que el sector amb major increment de la productivitat productivitat de les existents. De fet, als Estats Units, aquest (AIB) mostra dèficit comercial, mentre que el sector amb pocs mecanisme és responsable d’una bona part del creixement de increments (ET) mostra superàvit? la productivitat sectorial. • Finalment, la redistribució dels recursos existents entre els La resposta és que el sector AIB presenta un elevat comerç diferents sectors també pot suposar millores en productivitat interregional i, per tant, si es té en compte el comerç interregio- sense canviar el comportament empresarial. nal i internacional, aquest sector presenta millors resultats que el sector ET, doncs el superàvit interregional supera el dèficit En resum, una idea molt interessant que es deriva d’aquest internacional. treball és el fet que les indústries de baixa intensitat tecnològica no són intrínsecament “dolentes”. En altres paraules, la inno- Atesa la deslocalització del sector ET, sembla que Catalunya vació tecnològica no constitueix l’únic mecanisme de millora s’especialitza en sectors que li proporcionen major producti- de la productivitat. Bona mostra d’això és el fet que Catalunya vitat. té un superàvit positiu en aquest sector i que la productivitat creix considerablement per damunt de la mitjana de la Unió 2. Com és que un sector de baixa intensitat tecnològica (AIB) Europea. assoleix taxes de productivitat més elevades que un sector d’intensitat mitjana (ET)? Cal apuntar que, malgrat ser un sector de baixa intensitat tec- nològica, se li presenten interessants oportunitats relacionades 2 L’autor destaca que aquestes oportunitats podrien quedar minvades per les amb la innovació tecnològica: l’alimentació amb beneficis per estratègies d’imitació dels competidors, com és el cas de les marques blanques.40 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 37. Serveis a la producció: distribució de productes alimentaris L’any 2011 hi havia més de 3.600 empreses dedicades al comerç el 70% i el 85%, però no tant com a la resta de comerç al detall; a l’engròs de productes alimentaris, begudes i tabac (CCAE 463), la competència i els costos són altres factors que també van és a dir, un 3,9% més que el 2010, trencant així la dinàmica dels afectar considerablement la marxa del negoci en la distribució dos anys anteriors. Només el 2,8% de les empreses tenia més de d’aliments i begudes, i fins i tot amb més intensitat que en altres 50 assalariats, les quals van augmentar un 23% en el darrer any. sectors de comerç al detall. Les empreses de distribució a l’engròs de productes alimentaris i begudes representaven un 17% de la distribució a l’engròs a Taula 26. Factors que afecten la marxa del negoci. Comerç al detall Catalunya i un 14% sobre el total d’Espanya. d’alimentació i begudes en establiments especialitzats (CCAE 472) Percentatge Pel que fa al comerç al detall de productes alimentaris, begudes I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011 i tabac (CCAE 472), a Catalunya hi havia unes 10.900 empreses el 2011, un 7,4% més que el 2010. A la distribució minorista, només Demanda 86,3 78,4 84,4 69,8 35 tenien més de 50 assalariats i aquest grup es va incrementar Costos 49,4 42,3 32,7 45,9 un 34,6% respecte al 2010. Les empreses de distribució al detall de productes alimentaris i begudes representaven més d’una Equipament productiu 4,4 7,5 3,6 5,2 quarta part de la distribució al detall i Catalunya tenia un pes del Infraestructures 7 9,8 11,5 13,5 22% sobre el total de l’Estat. Serveis 19,1 15,7 21,6 22,6 D’acord amb les dades de l’Enquesta de Clima Empresarial de Cata- Mà obra qualificada 56,8 54,8 55,2 63 lunya, el comerç minorista d’alimentació i begudes va empitjorar Altres 10,1 12,7 12,2 3,1 durant els tres primers trimestres, mentre que al quart mostrà una certa millora, fins i tot pel que fa al nombre d’ocupats i la inversió. Unitats: saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”). Destacà la millora de la facturació a l’estranger. Amb relació al total Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona. del comerç detallista, aquest sector va facturar menys durant el primer trimestre, però la resta de l’any va evolucionar millor. El sector quotidià és una part important del comerç detallista, conformat per l’oferta de productes de gran consum: alimen- Taula 25. Principals indicadors de clima empresarial. Comerç al detall tació, drogueria i perfumeria. La venda en règim d’autoservei es d’alimentació i begudes en establiments especialitzats (variació caracteritza perquè la interacció del client i el personal de botiga intertrimestral) (CCAE 472) és reduïda, mentre que la venda assistida i personalitzada és més I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011 pròpia de la botiga tradicional. Marxa del negoci –57,9 –8,2 –28,9 5,8 Segons el Departament d’Empresa i Ocupació, l’any 2010 el sector Facturació –58,8 –12,3 –42 12,4 quotidià en règim d’autoservei suposà el 54,4% de la superfície de venda, enfront de la botiga tradicional i aquest sector ha mantingut Facturació a l’estranger –68,2 –60,7 30,2 46,8 una clara trajectòria de creixement des del 2002. L’exercici 2010 és Preus de venda 15,9 4,3 12,1 0,9 el primer en què es produeix una disminució del nombre d’establi- Nombre d’ocupats –6,8 –0,7 2,2 1,1 ments d’autoservei (11,1% sobre el total del sector quotidià). Inversió –4,1 2,3 –8,4 0,2 Els principals operadors del sector continuen representant una Unitats: saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”). elevada proporció de la superfície i el volum de facturació total. Nota: Facturació a l’estranger: percentatges calculats sobre les empreses que exporten. El grup Carrefour conserva el lideratge en superfície de venda i Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona. incrementa lleugerament el seu pes sobre el total (15,5%); Eroski (14,2%) i Mercadona (11,4%) se situen en un segon lloc; a més, La debilitat de la demanda és el factor que més va pesar en l’evo- Mercadona passa a ser el primer operador del sector per quota lució de la marxa del negoci, amb un saldo de respostes entre de mercat, amb el 18,2%.Després del procés de reestructuració de barcar a Europa i en concret als mercats manera les dues empreses tornen a per-fa un parell d’anys, Leche Pascual, líder a espanyol, francès, italià i alemany. tànyer a uns mateixos amos, descendentsCatalunya, decidí invertir 12 milions d’eu- dels emigrants catalans que varen fundarros en la seva planta a Gurb per introduir La firma Liven, fabricant d’snacks, va deci- la Bimbo espanyola a Granollers.noves línies de producció. dir invertir 4 milions en l’ampliació de la seva planta de Berga. L’empresa, que fabri- Conserves Ferrer, especialitzada en el sec-L’empresa hortofrutícola Nufri va invertir ca per a tercers, incrementà lleugerament tor gourmet, decidí orientar-se als joves la seva facturació respecte a l’any anterior i consumidors a través de l’oferta de plats42,5 milions d’euros a Soria per plantar i exportà el 60% de la producció a 82 països. preparats que el consumidor pot adaptarexplotar 700 hectàrees de pomers, amb al seu gust. Aquesta empresa exporta ell’objectiu d’assolir el 5% de la producció En els últims quatre anys, Bimbo ha reduït 12% de la producció, que es destina prin-nacional. considerablement les vendes i la quota de cipalment a Alemanya, Holanda i els Estats mercat a causa de la crisi. La propietària, Units.El líder asiàtic en oli de consum Nisshin Sara Lee, va reestructurar-la a través deOillio va adquirir el 85% de la filial de prejubilacions i la transformació de comer- Cacaolat, amb uns 500 empleats i propie-Industria Química Lasem, especialitzada cials en autònoms, entre altres mesures. tat de Nueva Rumasa, es va declarar enen produir compostos alimentaris, per 26 Durant el 2011, Bimbo Mèxic va comprar concurs de creditors el març del 2011. Almilions d’euros, cosa que li permet desem- Bimbo Espanya per 115 milions; d’aquesta principi del 2012, Cobega i Damm van aNàlisi sEctorial 41
  • 38. comprar aquesta empresa, amb la previsió Les bodegues Torres, que van patir la amb el patronat de Montserrat per produirde construir una nova fàbrica a Santa Colo- baixada del mercat domèstic, s’enfocaren aquests licors durant un mínim de deuma de Gramenet. a les exportacions. El mercat de la Xina, ha anys. crescut considerablement a través de laLa filial espanyola de Nestlé va decidir cadena de distribució Everwines, arribant La cervesera Damm, que obtingué moltrealitzar una inversió de 50 milions d’euros als 37 punts de venda al llarg del 2011. bons resultats el 2011, s’orientà cap amés a la fàbrica de Girona, que produeix L’empresa Torres es va convertir en la ter- l’exterior: d’una banda, a través de la col-càpsules Dolce Gusto i que se sumaria a la cera major exportadora de vins a la Xina. laboració amb Ferran Adrià per utilitzarinversió de 45 milions del 2009. Es preveuque la inversió doni lloc a 150 nous llocs La fàbrica d’Anís del Mono, propietat del les tapes espanyoles com a palanca d’in-de treball, arribant a un total de 400 a finals grup Osborne, acordà la producció i dis- ternacionalització per a la cervesa Damm;del 2012. Des de Girona, el 65% de les càp- tribució de les Aromes de Montserrat i i de l’altra, a través de l’ampliació de lasules s’exporten al Japó, als Estats Units, al altres licors a les seves instal·lacions de fàbrica de cervesa que comprà a PortugalBrasil i a 20 països europeus. Badalona. L’empresa signà un contracte el 2009.42 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 39. 3.2. Tèxtil i confecció Evolució del sector el 2011L’activitat del sector tèxtil i de la confecció es va alentir al llarg de l’any, tot reflectint eldeteriorament de l’entorn econòmic general. La producció va caure un –0,7% i l’ocu- Internacionalpació, un –4,3%. L’evolució del mercat va ser molt més negativa a l’interior, en espe- El sector tèxtil i de la confecció és potsercial durant el segon semestre, amb la qual cosa el dinamisme dels mercats exteriors, un dels més afectats pel trasllat del cen-amb un nou rècord d’exportacions (3.639 milions d’euros), va ser l’única aportació tre de gravetat productiu cap als païsospositiva per a les empreses. emergents, en especial els asiàtics, de tal manera que els tradicionals nuclis tèxtils d’Europa, Estats Units i Japó tenen ara una Variables Evolució l’any 2011 importància molt més reduïda. Aquest pro- Producció = cés es va accelerar en el segle actual amb la Ocupació – irrupció de la Xina com a primera potència tèxtil mundial i amb la liberalització dels Preus + intercanvis tèxtils internacionals, que va Exportacions ++ culminar el 2005 amb la desaparició de les Importacions + limitacions (quotes) a les importacions tèx- tils, la qual cosa va provocar una important onada de reestructuracions empresarials a els tèxtils tècnics o industrials estan lligats Europa. Això ha anat configurant un nou model d’indústria basat en el domini euro-Trets del sector a l’evolució dels seus sectors clients, com peu del factor disseny/moda, la qualitat en l’automoció, la sanitat, el vestuari de pro-La cadena tèxtil consta d’una sèrie d’ac- innovació i desenvolupament tecnològic, tecció, les obres públiques, l’embalatge, la presència internacional de les empresestivitats que tenen com a objectiu la etc.transformació de fibres tèxtils, naturals o i marques, etc. Tots aquests canvis hanquímiques, en un conjunt de productes provocat una davallada de les dimensions A la cadena tèxtil es poden distingir les del sector, malgrat que encara manté unadestinats al vestuari (prop de la meitat del activitats industrials i les de distribució.consum total), a la llar (un 30%) i altres ocupació d’1,8 milions de persones que Aquestes últimes, considerades fins fa poc van generar una xifra de negoci de 177.000usos, tècnics o industrials (gairebé un 20%). com independents, cada vegada més es milions d’euros el 2011, segons estimacions vinculen a la indústria pel fet que el centre d’Euratex.Cadascun d’aquests mercats finals té unesparticularitats que expliquen la seva evo- de gravetat de la cadena s’ha desplaçat de la producció al consum i, per això, la distri- Després de les dades positives del 2010,lució més enllà del seu lligam respecte al bució ha anat guanyant protagonisme en durant el 2011 l’activitat del conjunt tèxtil inivell de renda de la població i les seves relació amb la definició del producte, el seu de la confecció a la UE va anar debilitant-sevariacions. Així, la demanda de vestuari es disseny, l’estratègia productiva i de preus, a mesura que avançava l’any. Aquesta evo-fonamenta cada dia més en la moda, com etc. Aquesta evolució ha propiciat nous lució va confirmar-se en l’últim trimestrea factor motor del consum en les socie- tipus d’empreses que integren la producció de l’any, el qual va mostrar un comporta-tats més avançades. Els tèxtils per a la llar ment molt negatiu, tot reflectint els pro-depenen, a més de la renda, de la creació i la distribució, bàsicament en l’apartat de blemes de l’entorn macroeconòmic. Lade noves llars i d’equipaments col·lectius vestuari, com són els casos d’Inditex, Mango producció tèxtil va retrocedir un –2,6%(hostaleria, sanitaris, socials, etc). Finalment, o Desigual. durant l’any, mentre que a la confecció el retrocés va ser del doble (–5,3%). L’ ocupa- ció va mostrar un descens quelcom més suau que l’any anterior (–2,5%, enfront del Classificació del sector tèxtil i de la confecció –7,2% del 2010). Segons el criteri de la cadena productiva: El comerç exterior va reflectir un important Fibres químiques dinamisme tant en importacions com en Tèxtil de capçalera (filats, teixits i acabats) exportacions. Les vendes adreçades a ter- Altres manufactures tèxtils (feltres, catifes, cinteria, etc.) cers països (no Unió Europea) van créixer Peces de vestuari de punt i de confecció un 13% en valor, en especial molt centra- Articles per a la llar (llençols, cortines, tovalloles, etc.) des en els productes de vestuari (19%). El mercat europeu va ser el que més va aug- Activitats de logística i distribució mentar, amb Suïssa, Rússia i Turquia, encara que cal destacar la important demanda Segons el criteri de la primera matèria utilitzada i tecnologia: xinesa, de tal manera que aquest país s’ha Cotó convertit en el cinquè mercat pels produc- Llana tes del sector. Seda Ram de l’aigua (tints i acabats) En l’apartat de les importacions, la Xina va Gènere de punt mantenir el seu lideratge entre els països Confecció d’origen (40% del total) però amb taxes de creixement molt menors que en anys Segons el criteri del mercat final: anteriors. Per contra, van destacar els aug- ments en altres països asiàtics (Bangla Productes per a vestuari Desh, Pakistan i l’Índia) i de Turquia en l’àm- Productes per a la llar bit mediterrani. Aquests cinc proveïdors Productes per a usos tècnics i industrials representen més del 70% de les compres exteriors de la Unió. aNàlisi sEctorial 43
  • 40. El sector a Catalunya El sector tèxtil ha tingut tradicionalment un gran protagonisme Taula 27. Pes específic del sector a Catalunya en l’estructura econòmica catalana arran de ser el motor del pro- VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2011 est.) 4,4 % cés d’industrialització però, en l’actualitat, el pes relatiu del sector ha anat retrocedint com a conseqüència de les transformacions Nombre d’empreses / Empreses del conjunt de la indústria (2011) 11,6 % de l’activitat tèxtil, que ha esdevingut una indústria global, i del Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 7,3 % major creixement d’altres sectors. Exportacions del sector / Exportacions del conjunt de la indústria (2011) 8,0 % De tota manera, el sector encara manté un pes destacat ja que Producció sobre el total del sector a Espanya (2010) 40,9 % representa el 4,4% del VAB i el 7,3% de l’ocupació de la indústria Nombre d’empreses sobre el total del sector a Espanya (2011) 31,2 % catalana. Ocupació sobre el total del sector a Espanya (2011) 34,1 % El sector està estructurat basant-se en un gran nombre de petites Exportacions sobre el total del sector a Espanya (2011) 38,0 % empreses ja que, del total de 2.900 existents, un 90% ocupen Fonts: Elaboració pròpia amb dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Instituto menys de 5 treballadors. Aquest fet és fruit de l’origen familiar de Nacional de Estadística i Departamento de Aduanas. la majoria d’empreses i del gran nombre de relacions interindus- trials existents, afavorides per l’elevada concentració geogràfica La cadena tèxtil presenta a Catalunya totes les activitats produc- de la indústria, la qual cosa facilita l’existència d’empreses de tives, de distribució i de serveis industrials, la qual cosa és un menor dimensió més especialitzades. factor important de competitivitat ja que disposa d’un entramat d’empreses complementàries entre si. Algunes d’aquestes activi- El nombre d’empreses ha anat en descens a causa de la reconversió tats han reduït molt la seva presència a causa de la desaparició de les seves activitats i de l’adaptació a les noves condicions deriva- d’empreses abans esmentada. des de la globalització, que ha impactat amb intensitat en l’estruc- tura i funcionament del sector. El nombre d’empreses industrials La localització geogràfica és fruit bàsicament de l’inicial procés s’ha reduït a la meitat des de 2000, encara que la baixada ha estat d’industrialització i del seu posterior desenvolupament. Encara més intensa a partir de 2005, en sumar-se els canvis generats per la que hi ha una presència del sector en la majoria de comarques, globalització amb la crisi econòmica i financera actual. les concentracions d’activitat més importants es donen al Vallès (Occidental i Oriental), les quals es prolonguen per l’eix de l’AP-7 La reconversió del sector ha provocat una reducció de la dimen- cap a les comarques gironines. Un altre nucli és el format pel Bar- sió empresarial ja que ha incidit amb major intensitat en les celonès i les comarques veïnes del Maresme i el Baix Llobregat, i empreses més grans, de més de 50 empleats, de manera que finalment cal destacar comarques interiors com el Bages i l’Anoia, actualment no arriben al 3% del total, mentre que el pes era del sent aquest darrer nucli el que més ha patit els efectes de la crisi 5% l’any 2000. amb el tancament d’empreses i la consegüent pèrdua d’ocupació.La balança comercial es va deteriorar nova- nir-se més estables ja que van lligats als exportat. Els principals clients són: França,ment a causa dels importants increments preus del petroli del qual deriven. Portugal, Itàlia, Marroc i Alemanya, que vande les importacions de manufactures tèxtils representar quasi la meitat de les vendesmentre que la balança de vestuari va man- Espanya exteriors.tenir-se més estable. En conjunt el dèfi-cit va situar-se en 54.400 milions d’euros, El sector tèxtil i de la confecció va continuar Les importacions van créixer amb menoramb unes importacions de 93.100 milions la seva recuperació postcrisi al llarg de intensitat que les exportacions (10,2%), per(+10%) i unes exportacions de 38.700 mi- 2010, tendència que es va perllongar en situar-se en els 14.666 milions. Va continuarlions (+13%). Cal destacar de nou l’elevada la primera meitat de 2011. Posteriorment, la presència destacada dels productes demagnitud del dèficit de vestuari, 49.000 l’activitat va anar perdent intensitat a causa vestuari, un 75% del total importat, i demilions, que representa el 90% del dèficit del menor creixement econòmic i les tur- procedència asiàtica, amb la Xina com atotal. bulències financeres que van afectar la zona principal proveïdor, seguida de Portugal, de l’euro per experimentar un fort retrocés Turquia, Itàlia i el Marroc.Els mercats de fibres tèxtils van experi- en la segona part de l’any.mentar una important inflexió en la trajec- La progressiva reducció de la demanda, entòria alcista que es va iniciar en la segona Les exportacions van continuar sent el fac- especial en la segona meitat de l’any, vameitat de 2010. En el mercat del cotó, el tor clau per a les empreses ja que el mercat tenir una repercussió negativa en la pro­canvi es va generar pel fort creixement de espanyol va evolucionar negativament a ducció i en l’ocupació sectorials, les qualsl’oferta mundial, impulsada pels alts preus causa de l’alentiment del consum, la conti- van retrocedir un –4,9% (incloent-hi la pell)de l’any anterior, i també per un declivi de nuació de la crisi de l’habitatge i les dolentes i un –5,2% respectivament sobre els nivellsla demanda mundial derivat de les expec- expectatives sobre l’evolució econòmica en de l’any anterior.tatives d’un menor consum de la indústria. general.Així, els preus van passar dels 186 centaus Catalunyade dòlar per lliura a l’inici d’any a un màxim Aquest major dinamisme de la demandade 230 centaus al març-abril, però després exterior es va reflectir en un creixement de L’evolució descrita per a Espanya és plena-van patir un important ajust i van tancar les exportacions del 12% respecte a l’any ment vàlida per a Catalunya atès l’elevat pesl’any en els 95 centaus, la meitat que al anterior, fins a superar els 9.560 milions. Els específic del tèxtil i la confecció català sobreprincipi de l’exercici. majors increments es van donar en peces el conjunt estatal, encara que les dades de vestuari (13%), filats (12%) i teixits (9%). El catalanes són quelcom més positives, tantLa resta de fibres, com la llana, també van mercats no europeus van ser els més actius en producció, com en ocupació o exporta-seguir aquesta tendència mentre que els encara que Europa continua sent el primer cions. Així la producció industrial va mante-preus de les fibres químiques van mante- client ja que va rebre quasi el 70% del total nir-se estable a Catalunya, amb un lleuger44 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 41. Figura 22. Evolució del sector tèxtil/confecció a CatalunyaBase 2005 = 100. Índex 185 160 135 110 85 Importació 60 Exportació Producció 35 Ocupació 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Nota: Ocupació: afiliats a la Seguretat Social (mitjana anual). Producció: inclou el sector de la pell. Comerç exterior: en valor.Fonts: INE, Idescat i CITYC.Figura 23. Exportacions del sector tèxtil/confecció a Catalunya% variació interanual 30 25 3,1 20 15 10 5 0 –5 –10 I-08 II-08 III-08 IV-08 I-09 II-09 III-09 IV-09 I-10 II-10 III-10 IV-10 I-11 II-11 III-11 IV-11Font: Idescat.descens del 0,7% en la mitjana de l’any na amb augments importants, per sobre del menors necessitats de circulant inherents al(incloent-hi el sector de la pell), enfront de la 20%, a Àsia i Amèrica, i amb desenvolupa- subministrament de proximitat.important caiguda del conjunt estatal abans ments importants dels intercanvis amb paï-esmentada, propera al 5%. sos com Rússia, Mèxic, Aràbia, Emirats Àrabs, Amb unes importacions de 5.514 milions Corea del Sud o Xina. d’euros, el dèficit es va situar en els 1.875Les exportacions van ser el factor més dinà- milions, xifra inferior en un 3% a la de l’anymic per mantenir l’activitat industrial a casa Les importacions van créixer també (5,9%) anterior, mentre que la taxa de cobertura senostra tenint en compte la negativa evolu- però en una proporció molt menor que les situà en el 66%.ció del mercat intern, en especial en el de l’any anterior (16%) a causa del progres-segon semestre. Així es va assolir un nou siu debilitament del consum intern i de El creixement de la producció el 2010 i pri-rècord exportador en arribar a un total de l’activitat productiva. Àsia continua sent el mera meitat del 2011 va determinar una3.639 milions, cosa que representa un aug- principal proveïdor del mercat català, amb lleugera recuperació de les inversions en elment de l’11,1% en valor sobre el 2010. Els un 46% del total. Xina, Turquia, Itàlia, Marroc, sector si bé encara es van mantenir enproductes que més van millorar van ser els Índia i França representen gairebé el 60% nivells baixos. En aquesta millora també potarticles de vestuari (15%), els filats i les fibres del total importat. haver-hi influït la celebració a Barcelona detèxtils (13%), mentre que es van estancar les la Fira Internacional de Maquinària Tèxtilaltres manufactures, incloent-hi la roba per Encara que els corrents de subministrament (ITMA) ja que moltes inversions es concre-a la llar. són bastant estables, es detecten, des de ten a la vista dels nous avenços tecnològics l’inici de la crisi, certes tendències de canvi, presentats.L’estructura de l’exportació catalana va con- com un estancament del pes de la Xina, untinuar molt concentrada en els mercats fort desenvolupament d’altres proveïdors S’estima que la inversió total del sector vad’Europa, els quals reben quasi el 80% de les asiàtics com Bangla Desh, l’Índia, Pakistan o augmentar un 2% en termes monetaris,vendes exteriors. França, Itàlia, Alemanya, Vietnam i un retorn al subministrament de mentre que les importacions de maquinàriaPortugal i Marroc representen la meitat del proximitat, en especial de Turquia, Portugal, ho van fer en un 6%, situant-se en els 77total exportat. Marroc i els països de l’est europeu. Aquesta milions. Els principals proveïdors van ser tendència, ja evident l’any anterior, es deu a Itàlia, Alemanya i, a més distància, França,Malgrat això, les exportacions als mercats l’encariment del producte xinès i als avan- Xina, Japó i Estats Units, que representen elemergents van créixer per sobre de la mitja- tatges de rapidesa en el servei, flexibilitat i 80% del total. aNàlisi sEctorial 45
  • 42. Figura 24. Importacions tèxtils a Catalunya per origenPercentatge Any 2000 Any 2011 5 Altres 2 Altres Xina 8 Xina 23 Països mediterranis 8 33 Unió Europea 57 Unió Europea Àsia (sense la Xina) 22 Països mediterranis 19 23 Àsia (sense la Xina)Font: Idescat.Figura 25. Importacions de maquinària tèxtil a CatalunyaMilions d’euros 300 256 250 233 200 181 172 165 150 124 122 123 100 90 73 77 61 50 0 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Idescat.L’ocupació va seguir la tendència decrei- d’un allargament dels terminis de cobra- altament intensiva en capital, la qual cosa faxent d’anys anteriors si bé a un ritme molt ment i un augment dels impagaments. que la utilització de la capacitat productivamenor. La baixada en el nombre de treballa- Malgrat això, va retrocedir el nombre de sigui fonamental per aconseguir una cor-dors afiliats a la Seguretat Social (SS) va ser concursos de creditors, els quals havien recta rendibilitat de les instal·lacions.del –4,3%, pràcticament la meitat que el arribat a un màxim durant el 2009. Durant el2010 (–8,5%) i lluny del –18,5% del 2009, any 2011, el nombre d’empreses es va reduir en Les empreses europees d’aquest subsectorque va marcar el punt àlgid de la crisi. El un –5%, si bé la baixada va ser més intensa han realitzat importants reajustaments desubsector tèxtil va presentar un comporta- en l’apartat de la confecció que no pas en el les seves activitats davant la forta compe-ment més positiu durant l’any, amb un tèxtil. tència exterior, en especial l’asiàtica, queretrocés del –1,8%, mentre que la confecció representa el 80% de la producció mundial.va arribar fins al –7,5%. Aquests canvis busquen noves vies de dife- renciació en els productes per mitjà de laL’evolució descrita té un reflex en els expe- innovació en noves fibres, l’especialitzaciódients de regulació d’ocupació autoritzats Evolució dels subsectors en productes de major valor afegit i unaels quals van mantenir-se en nombre però el 2011 millor adaptació a les necessitats dels seusamb una reducció important en les rescis- clients.sions de contractes mentre que van aug- Fibres químiquesmentar el nombre de treballadors afectats Després del tancament de la planta de po-per suspensió de contractes o reducció de El subsector de fibres químiques consti- lièster de La Seda de Barcelona al Prat (Baixjornada, la qual cosa podria significar un cert tueix la capçalera de tota la cadena tèxtil. Es Llobregat) resten a Catalunya les següentsfinal en el procés d’ajustament en l’ocupa- dedica a la fabricació de fibres no naturals, empreses amb cicle productiu integral:ció i una estratègia de les empreses per tal sigui a partir de monòmers derivats del Nylstar (fils de poliamida 6.6) a Blanes (lad’adaptar-se millor als canvis conjunturals petroli (fibres sintètiques) o bé a partir del Selva) i Inacsa (fils d’acetat) a la Batlloria (laen el seu mercat. tractament de la cel·lulosa (fibres artificials). Selva). També cal considerar Montefibre La presentació dels productes és en forma Hispania (fibra acrílica), que té la seva seuEntre els factors que més van influir en la de fibres –que després passen al procés de social a Barcelona, encara que la planta desituació de les empreses destaquen nova- filatura– o bé en forma de fils continus –que fabricació està situada a Burgos.ment les dificultats d’accés al crèdit, amb la no cal filar, sinó que es poden utilitzar direc-corresponent afectació en l’evolució de les tament en la fabricació de teixits i de gènere Durant l’any, el subsector va gaudir d’unaempreses i de tota la cadena tèxtil, en forma de punt. L’activitat de fibres químiques és bona marxa de les exportacions, ja que46 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 43. l’activitat tèxtil mundial va mantenir-se Malgrat l’èxit d’aquestes estratègies, els dels costos ja que representen entre el 40%en termes positius, a la qual cosa cal afegir subsectors de capçalera s’han vist forçats i el 50% del cost industrial.la tendència dels preus almenys durant la a ajustar la seva capacitat productiva alsprimera meitat de l’any. Així, les vendes a nous nivells del mercat, amb la qual cosa ha Els clients principals de la filatura són elsl’exterior van arribar prop dels 200 milions baixat la producció i l’ocupació. El retrocés fabricants de teixits, tant convencionals o ad’euros, amb un augment del 4,8% respecte de la producció queda reflectit en la bai- la plana com els de punt. També les empre-a l’any anterior. Les exportacions estan molt xada de les importacions de fibres tèxtils a ses de vestuari de punt utilitzen fils i filatscentrades en les vendes de fils continus, Catalunya, que s’han reduït a la meitat entre per produir les seves peces.mentre que en fibres les exportacions són el 2000 i 2011, passant de 189.000 a 97.500quasi testimonials ja que no hi ha produc- tones, mentre que el nombre d’ocupats A Catalunya hi ha 155 empreses d’aquestació catalana en aquesta especialitat. Per la s’ha reduït més intensament, un 60% entre activitat amb una ocupació de 2.670 per-seva part, les importacions de fils i fibres les dates esmentades. Aquest procés va sones. Solament 8 empreses tenen més dees van reduir un –8,5% en tones, cosa que començar el 2000 i la crisi actual solament 50 treballadors. Les instal·lacions de filaturareflecteix la desacceleració de l’activitat a va provocar una acceleració dels ajustos i de es troben situades bàsicament a les comar-casa nostra i la reducció de les existències les consegüents reaccions de les empreses ques centrals de Catalunya, filatura coto-de precaució, atesa la flexió a la baixa en els per resituar-se en el nou marc. nera, i al Vallès Occidental, filatura llanera.preus de les fibres tèxtils. Un nucli fabril important és la Garrotxa, on El subsector està constituït per 1.330 es localitzen filatures de tipus cotoner queSubsectors de capçalera empreses amb una ocupació de 19.700 utilitzen fibres reprocessades, és a dir, que treballadors i constitueix el primer nucli provenen del reciclatge de peces de vestirEls subsectors de capçalera (filats, teixits, industrial a l’Estat ja que representa més del o de teixits.acabaments i altres manufactures tèxtils) 40% de la producció.conformen la base de la cadena tèxtil cata- La conjuntura de la filatura va ser positiva enlana, ja que representen encara més de la • La filatura la primera meitat de l’any, d’acord amb elmeitat de l’ocupació (57%) i de la producció desequilibri d’una demanda mundial enca-total del sector (58%). Aquests subsectors La filatura comprèn les activitats dedicades ra sostinguda enfront d’una oferta limitada,han patit una important reconversió en a transformar les fibres tèxtils en filats i la a la qual cosa cal afegir la demanda induïdala seva estructura i funcionament en els manipulació del fils continus d’origen quí- pels alts preus de les fibres, en especial eldarrers anys generada bàsicament per l’ac- mic. Les principals operacions, a més de la cotó. De tota manera, la caiguda de lescelerada globalització de l’activitat tèxtil. filatura pròpiament dita, són les prèvies deAixò va provocar una creixent entrada de preparació de les fibres (pentinat i cardat) expectatives de la demanda, junt amb laproductes acabats (peces de vestuari i roba i les posteriors de doblat i retort de fils i dels preus de les fibres, van provocar unde la llar) fabricats a l’exterior, amb la qual filats i la texturització sobre els fils continus retrocés de l’activitat en el segon semestre.cosa es va reduir la seva demanda interna, per millorar les seves condicions físiques ibàsicament procedent de les indústries de presentació. Com que són una activitat molt interna-la confecció i del gènere de punt, les quals cionalitzada, les exportacions representenvan patir directament l’impacte de l’incre- Segons la tecnologia i el tipus de fibra es pot gairebé el 70% de la producció. El 2011,ment d’importacions. distingir entre la filatura de tipus cotoner i la es va assolir unes exportacions de 343 mi- de tipus llaner, encara que moltes vegades lions d’euros, la qual cosa representa unLes estratègies de canvi en les empreses de aquestes fibres s’utilitzen barrejades amb augment del 12,9% sobre l’any anterior.capçalera han estat centrades en conquerir les d’origen químic, com són les artificials, Els tipus de filats més exportats van ser elsmajors vendes a l’exterior per compensar provinents de la cel·lulosa, i les sintètiques, fils continus i els filats de tipus cotoner, deles pèrdues en el mercat interior. Per això, derivades del petroli. cotó i les seves barreges, que representenhan millorat els factors bàsics del produc- conjuntament el 80% del total. Els principalste: disseny, qualitat, servei, adaptació a les La filatura és una activitat molt intensiva en mercats van ser els de la Unió Europea, quenecessitats de la clientela, etc. A més s’ha capital i que exigeix una elevada utilització representen el 73% del total: França, Itàlia,fet un important esforç per incrementar de les seves instal·lacions per assolir nivells Alemanya, Portugal i el Regne Unit. Fora dela presència de les empreses als principals elevats de productivitat. Les matèries pri- la Unió Europea destaquen Mèxic, Turquia imercats mundials. meres (fibres tèxtils) són el principal rengló Corea del Sud.Figura 26. Importacions de fibres tèxtils a CatalunyaMilers de tones 210 189 180 168 169 162 165 150 146 139 139 120 116 108 103 97 90 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: Idescat. aNàlisi sEctorial 47
  • 44. D’altra banda, les importacions van arri- tants són Marroc, França, Alemanya, Itàlia i sense teixir, els feltres i les buates, els tei-bar als 317 milions d’euros (augment del Portugal, que sumen el 60% del total. xits especials, impregnats o recoberts, els17,8%) amb la mateixa composició que les articles d’ús sanitari, bàsicament gases iexportacions, és a dir, preponderància dels Les importacions van arribar als 412 milions i apòsits, etc.fils continus i dels filats de tipus cotoner. El van créixer molt per sota de les exportacions,subministrament de la Unió Europea va ser un 4,2% sobre l’any anterior, cosa que reflec- A Catalunya hi ha un total de 590 empresesencara majoritari (48% del total), seguit de teix la feblesa de la demanda, bàsicament d’aquest subsector amb prop de 8.000 tre-l’asiàtic (42%). Els principals proveïdors van deguda al fet que la producció de vestuari balladors, repartides en la majoria de comar-ser Itàlia, Alemanya, Índia, Xina i Indonèsia. va evolucionar negativament al llarg de l’any. ques, en especial el Vallès. Les especialitats També s’ha de destacar el fort augment dels més importants són les teles no teixides• El tissatge teixits asiàtics, que superen la meitat del total (27% de la producció), la roba confecciona- importat, mentre que va retrocedir el submi- da per a la llar (25%), els teixits estrets (14%),El tissatge comprèn les operacions per a nistrament europeu, en especial l’italià. Xina, els articles sanitaris (13%) i les manufacturesl’elaboració de teixits a partir de fils i filats Itàlia, Pakistan, Portugal i Turquia representen d’ús tècnic (10%). Aquests productes repre-que s’entrecreuen en el teler per a l’ob- els dos terços del total importat. senten gairebé el 90% de la producció i eltenció d’una superfície plana (teixits a la 80% del total exportat i la Unió Europea ésplana). També s’inclouen els teixits fets amb Cal destacar que els teixits són un dels pro- la principal destinació de les exportacions,la tecnologia del gènere de punt basat en ductes tèxtils que presenta una balança amb quasi un 70% del total.l’enllaçament d’un filat amb si mateix o per comercial més positiva, encara que part deun conjunt de fils. l’exportació es realitza perquè és manufac- La majoria d’aquestes especialitats no depe- turada en països de baix cost laboral, en nen directament del mercat del vestuari.La gamma de productes elaborats és molt especial, a la conca mediterrània en règim Així la roba de la llar està lligada a la creacióàmplia, ja que cobreix tots els usos tèxtils de subcontractació, i després tornen a la de noves llars i d’equipaments col·lectius(vestuari, llar-decoració i usos tècnics). Encara Unió Europea en forma de peces de vestuari (restauració, hoteleria, establiments sani-que hi ha una especialització segons els tipus acabades. taris, etc.), mentre que altres productes esde fibres i teixits, el cert és que el tissatge és relacionen bàsicament amb la demandauna activitat cada vegada més de tipus trans- • Acabaments d’altres sectors industrials, com l’automoció,versal ja que una mateixa empresa oferta o del consum final, com són els productesdiversos productes a mercats diferents. Els Aquest subsector realitza operacions sobre sanitaris. productes d’altres subsectors tèxtils, bàsica-clients són molt variats atès l’ampli ventall de ment filats, teixits i peces confeccionades, El 2011, la roba de la llar va patir de la mancaproductes i mercats als quals se subministra, per tal de millorar-ne les qualitats, el color o de demanda interna fruit de la continuacióencara que els més importants són els fabri- l’aspecte per mitjà de les activitats de blan- de la crisi de l’habitatge i del retrocés en lacants de vestuari que utilitzen els teixits com queig, tintura, aprests i acabament i també creació de noves llars. Per la seva banda, lesa matèria primera en les seves produccions. l’estampació. Aquestes activitats són alta- especialitats més lligades als sectors indus- ment dependents de l’aigua i sobretot de trials, com els tèxtils tècnics, van mantenirLa competitivitat dels teixidors es fonamenta l’energia, factors que poden representar fins una demanda més estable encara que es vaen llur capacitat d’oferir un disseny adequat al 20% del cost industrial. veure reduïda a finals d’any per la caigudaa les necessitats del mercat, capacitat de de les expectatives de creixement.resposta ràpida i flexible als requeriments El conjunt d’activitats d’acabament comptade la seva clientela i uns preus adients en un amb 239 empreses amb una ocupació de En totes les especialitats, la demanda exter-marc d’elevada internacionalització de les 2.525 persones. Solament 5 empreses tenen na va mostrar un major dinamisme que laseves activitats. més de 50 treballadors. La localització interior, encara que les xifres d’exportació d’aquest subsector se situa en les grans es van mantenir estables en els 650 milionsA Catalunya, hi ha unes 345 empreses dedi- zones tèxtils (Vallès, comarques centrals, d’euros. Aquesta xifra és fruit d’un retrocéscades al tissatge a la plana i de punt amb Maresme, etc.) on té la seva clientela. en roba de la llar i en teixits estrets, mentreun total de 5.015 treballadors. La distribució que les vendes exteriors de teles no teixidesgeogràfica és molt variada encara que es El subsector d’acabaments opera en règim i els manufacturats d’ús tècnic van augmen-concentra en el Vallès i les comarques cen- de subcontractació per compte d’altri, en tar. El mercat de la Unió Europea és el quetrals (tissatge a la plana) i en el Maresme i especial fabricants de filats i teixits, amb la va rebre la majoria de les exportacions.l’Anoia (tissatge de punt). qual cosa la important reducció de la capa- citat industrial de la seva clientela ha provo- Per la seva banda, les importacions vanDurant l’any 2011, l’activitat dels teixidors es cat un procés de reestructuració intens per créixer un 3,5% fins als 575 milions d’euros,va centrar bàsicament en els mercats exte- tal d’adaptar-se a la baixada de la demanda. bàsicament impulsades pel fort creixementriors ja que la demanda interior va donar Des del 2007, el subsector ha perdut un de la roba de la llar confeccionada, la qualsignes d’una creixent debilitat en especial 60% de la seva ocupació. L’activitat el 2011 va augmentar un 22% en valor sobre l’anyen la segona meitat. Fruit d’aquesta focalit- va reflectir la creixent debilitat de la deman- anterior. Marroc, Xina, Pakistan i Índia són elszació, les exportacions de teixits van créixer da de filats i teixits, en especial en la segona principals subministradors no-UE i Portugalun 8,7% en valor sobre el 2010 fins als 575 meitat de l’any, la qual cosa va generar una ho és a Europa.milions d’euros. Els teixits més exportats van nova davallada en els nivells de produccióser els de cotó i les seves barreges, els de del subsector i va capgirar la relativa recupe- Subsectors de vestuaripunt i els de fils continus. ració de l’any anterior. Les indústries del vestuari són importants aLa major part de les exportacions s’adrecen • Altres manufactures tèxtils Catalunya, no solament per les seves activi-a la Unió Europea i a l’àrea mediterrània, que tats industrials sinó també pels seus lligamsapleguen el 85% del total. És destacable l’ex- L’apartat d’altres manufactures tèxtils com- amb la distribució i els serveis especialitzatsportació als països del nord d’Àfrica, Marroc i prèn diverses activitats, com són la confec- que generen, com la logística.Tunísia, on es fa molta manufactura de con- ció de roba per a la llar (llençols, mantes,fecció de vestuari sobre els teixits exportats i edredons, sacs de dormir, etc.), la fabricació El subsector està constituït per 1.600 empre-després les peces de vestuari es reenvien de de catifes i moquetes, els teixits estrets ses amb una ocupació propera als 15.000nou a la Unió Europea. Els clients més impor- (cinteria, etiquetes i passamaneria), les teles treballadors i comprèn les activitats de la48 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 45. confecció i el gènere de punt. Catalunya és i franquícies promogudes des de l’àmbit Vietnam. També cal assenyalar que la crisiel primer nucli del vestuari a l’Estat, ja que industrial. D’altra banda, hi ha una creixent ha generat un cert retorn cap al subminis-suposa una quarta part de l’ocupació, segui- deslocalització de les activitats fabrils de trament de proximitat a Europa i la zonada de Galícia amb el 20%. més contingut en mà d’obra cap a països en mediterrània. Aquest fenomen es deu bàsi- desenvolupament, amb l’objectiu d’aprofitar cament als avantatges en temps i flexibilitatLes activitats de la confecció són les més els seus baixos costos laborals. Aquesta des- que caracteritzen aquest tipus de subminis-importants. El subsector té una estructura localització es dóna, bàsicament, en favor trament. Els més beneficiats d’aquest retornmolt dual, ja que coexisteixen unes quantes de zones properes, com el Magrib (Marroc i han estat Turquia, Portugal i els països degrans empreses amb distribució pròpia i Tunísia) i Turquia. l’est europeu, a més dels propis productorsmolt internacionalitzades i un altre grup catalans, els quals han notat una millora deformat per petites firmes que comercialitzen La manca de dinamisme del mercat intern la seva demanda a causa d’aquests canvis enels seus productes o bé que treballen en va marcar l’evolució dels subsectors del ves- el model de subministrament.règim de subcontractació per altri. El nucli tuari durant l’any 2011, ja que va tornar acentral de l’activitat es localitza al Barcelonès retrocedir un 1,4% en valor, encadenanti a les àrees veïnes, si bé hi ha empreses a quatre exercicis consecutius en descens.totes les comarques, sense oblidar les rurals, Encara que la primera meitat de l’any va ser Esdevenimentson el cost de la mà d’obra és menor. Cal relativament favorable, la temporada final vaapuntar que la subcontractació de la manu- mostrar una debilitat creixent, tot seguint empresarialsfactura a favor de tercers té un pes específic la tònica del consum general. Els preus van El grup Inditex continua la seva expansiónotable en el subsector, com a estratègia continuar en una situació depressiva ja que internacional ja que el 2011 va obrir 480per tal de reduir costos i guanyar flexibilitat. solament van augmentar un 0,5% enfront noves botigues, de les quals un 40% van del 2,5% de l’IPC general, si bé es van notar ser a la Xina i altres països asiàtics, amb laEl subsector del gènere de punt es basa en tensions al llarg de la cadena tèxtil com a qual cosa va superar la xifra de 5.500 boti-la producció de vestits amb la tecnologia conseqüència dels majors costos de les pri- gues a tot el món. Per fer front a aquestadel punt, és a dir, la fabricació de superfícies meres matèries, com el cotó. expansió, el grup ha continuat potencianttèxtils per mitjà de l’enllaçament d’un fil amb la seva base logística a Tordera (Maresme),si mateix. El teixit industrial està format per La creixent debilitat del mercat intern va que s’amplia fins als 265.000 m2. En aquestunes 215 empreses, la majoria pimes, molt impulsar encara més els esforços de les centre es concentren els serveis de diversesconcentrades geogràficament a les comar- empreses a l’exterior, cosa que va generar marques del grup, i s’hi van traslladar durantques del Maresme i l’Anoia i als municipis de un important creixement de les exporta-Mataró i d’Igualada. Al principi, hi havia una l’any els serveis de la seva línia de comple- cions de peces de vestuari, les quals vanespecialització en peces de roba interior a ments Uterqüe, creada el 2008 i que ja dis- arribar als 2.100 milions d’euros, amb unMataró i d’exterior a Igualada, però les activi- posa de 87 establiments. El grup també ha augment del 15% sobre l’any anterior, cosatats de les empreses s’han diversificat molt i desenvolupat la venda on-line, amb la qual que representa un terç sobre el total estatal.la majoria produeixen peces de vestir de tot Els principals articles exportats van ser les cosa totes les cadenes del grup comptentipus, també confeccionats. peces de vestir exteriors, en especial de amb botigues virtuals a Internet. Aquesta dona, les quals van representar el 70% experiència està disponible per a 18 païsosLa forta especialització dels països emer- del total. El mercat europeu va rebre el 78% d’Europa, a més d’Estats Units i el Japó.gents en el sector del vestuari amb uns de les vendes exteriors, encara que el dina-productes molt competitius basats en uns misme d’altres mercats va ser molt més L’empresa Dogi, fabricant de teixits elàsticsbaixos costos de mà d’obra ha estat el fac- elevat (28%) amb increments en totes les del Masnou (Maresme), està en ple procéstor més determinant en la transformació zones mundials. Els principals clients van de reorientar el seu negoci després d’haverdel subsector a causa de la forta entrada ser: França, Portugal, Itàlia, Alemanya i Tur- superat un concurs de creditors a finalsde productes importats, procés que s’ha quia, però també cal destacar Bèlgica, el del 2010. A tal efecte, es planteja l’entradaaccelerat a partir de la total liberalització dels Regne Unit i Rússia. Fora de l’àmbit euro- en el mercat dels teixits d’ús industrial iintercanvis comercials internacionals a partir peu, altres mercats importants són Mèxic i médico-sanitaris, sense abandonar el sectordel 2005. Així les importacions catalanes de Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs. de la moda on Dogi té un protagonismeproductes de vestuari han crescut un 10% important en especial en el camp de laanual en valor en el període 2000-2011. Les importacions van augmentar en una cotilleria i el bany. En l’aspecte estructural esTambé és important destacar la procedència proporció molt menor que les exportacions, van vendre les filials a Tailàndia i Sri Lanka ide les importacions. Les asiàtiques solament un 5,2%, fins arribar prop dels 4.100 milions es va tancar la fàbrica a la Xina. El volum derepresentaven el 31% del total el 2000, per- d’euros (37% del total estatal), cosa que negoci va ser de 39 milions el 2011.centatge que va arribar al 48% el 2011. A reflecteix la difícil situació del mercat intern.nivell de països subministradors cal citar que Les importacions procedents del continent Basi, dedicada al vestuari exterior de punt ila Xina es va situar en el primer lloc el 2005 asiàtic van continuar sent majoritàries, amb amb seu a Badalona (Barcelonès), va llicen-i va superar Itàlia, el líder tradicional fins al un 48% del total, mentre que un 28% va ciar el disseny, la producció i la distribuciómoment. provenir de la Unió Europea i un 22% de la de la seva marca al grup xinès Siu, que zona mediterrània. La Xina va mantenir-se té previst obrir més de cent botigues a laAquest fort impacte exterior va generar com a líder absolut, amb una quarta part Xina i altres països asiàtics. El futur modelun ràpid canvi estratègic de les empreses del total importat. La segueixen, en ordre de negoci de Basi se centrarà en explotard’aquests subsectors per tal d’adaptar-s’hi. d’importància, Turquia, Marroc, Itàlia, Bangla les seves marques en altres camps com laEls punts bàsics d’aquest procés van ser la Desh, Portugal i França. Els països citats con- perfumeria, l’òptica i els rellotges, a mésinnovació com a factor de diferenciació, centren el 69% del total importat. de mantenir la propietat de les botigues aespecialment en el producte per mitjà del Europa. El grup va tenir unes vendes de 80disseny, i la millora dels processos produc- Les xifres assenyalen que les importacions milions el 2010, de les quals més de la mei-tius i logístics per poder oferir una resposta xineses han arribat a un màxim i mostren tat es van obtenir en els mercats exteriors.ràpida als requeriments del mercat. Altres una pèrdua de dinamisme en els darrerslínies estratègiques desenvolupades es van anys a causa de l’encariment dels seus cos- El grup de producció i distribució de ves-situar en l’apropament de la indústria a tos de fabricació. Això ha provocat el des- tuari Mango, de Palau-Solità i Plegamansla distribució, cosa que es va traduir en viament del subministrament cap a altres (Vallès Oriental), va continuar reforçant lael creixement de les cadenes de botigues països com Bangla Desh, Pakistan, l’Índia o seva presència internacional en especial aNàlisi sEctorial 49
  • 46. Serveis a la producció: la logística tèxtil Els canvis en la cadena de valor tèxtil han donat un paper cada exemple d’aquesta activitat és Logisfashion, de Santa Maria vegada més estratègic a la logística. Els esmentats canvis es de Palautordera (Vallès Oriental). Nascuda el 2006, actua com poden resumir en: el trasllat del centre de gravetat de la pro- a plataforma logística d’empreses espanyoles per al subminis- ducció cap a la distribució; la reducció del cicle del producte trament del mercat interior, tant des dels centres de produc- per l’efecte de la moda, la qual cosa ha provocat la necessitat de ció en el país com des de l’exterior, en particular la Xina, on donar resposta adient a una demanda canviant i difícil de predir; Logisfashion té una organització pròpia a més de ser present la creixent complexitat de la cadena de subministrament pel a altres països emergents com Mèxic, Xile i Brasil. L’empresa va nombre d’agents implicats i les majors exigències de rapidesa. facturar 12 milions el 2011 i ara projecta un servei de logística A això cal afegir la creixent internacionalització de les activitats per a productes manufacturats a la Unió Europea que han de ser de les empreses tant amb relació als seus mercats clients com enviats als mercats internacionals per mitjà de la creació d’un al subministrament. dipòsit franc al port de Barcelona. Això permetria que empreses europees de vestuari utilitzessin Barcelona com a centre logístic La necessitat de tenir una estructura logística eficient s’ha fet amb els seus avantatges a nivell de creació de llocs de treball, evident en els darrers anys, en especial en el mercat del vestuari transport, trànsit de mercaderies al port, etc. Les empreses de de moda, un dels que més han materialitzat els canvis descrits serveis logístics van avançant des del moviment dels productes anteriorment, per això la majoria d’empreses han efectuat cap a oferir serveis de major valor afegit, com control de qualitat importants inversions en logística. Encara que la part més visible en origen, operacions de repàs, control dels subministraments i són els centres (magatzems), el més important és la implantació de magatzems, etc. de sistemes organitzatius i informàtics que permetin assolir una gran eficiència en aquesta funció de l’empresa. En el conjunt de Catalunya, s’estima que unes 8.100 persones Les empreses més grans de vestuari, en especial les que dispo- treballen en la logística tèxtil, considerant les empreses espe- sen de cadenes de botigues, han desenvolupat la seva pròpia cialitzades abans descrites, el personal intern a les empreses de logística. Com exemples més significatius es poden citar Indi­ vestuari i el personal d’empreses de transport i magatzematge tex, Mango o Desigual. Sobre això, cal esmentar que el grup de tipus general, que també manipulen aquests productes. Inditex ha situat els serveis centrals i logístics de la seva cadena Uterqüe, dedicada als complements, a Tordera (Maresme), on hi Catalunya representa un pol logístic molt important en el cas ha les seus operatives de diverses cadenes del grup. Mango ha dels productes tèxtils i de vestuari. L’entramat industrial existent, començat les obres del seu complex logístic de Lliçà d’Amunt el pes del mercat consumidor i la dotació d’ infraestructures de (Vallès Oriental), les obres duraran tres anys i permetran distribu- comunicacions, en especial el port, han fet que els assentaments ir 300 milions de peces de vestuari a l’any. També la firma Desi­ logístics a casa nostra hagin crescut molt en els darrers anys i és gual ha anunciat l’inici de les obres d’un nou centre logístic a probable que ho continuïn fent si les millores de les infraestruc- Viladecans (Baix Llobregat), de 90.000 m2, en el qual s’invertiran tures, com el corredor ferroviari mediterrani, permeten ampliar 150 milions en tres anys i que generarà 250 nous llocs de treball. el seu radi d’influència. Sobre això, cal assenyalar que quasi la meitat de les importacions del sector entren per via marítima, A part d’aquestes companyies, n’hi ha que ofereixen serveis mentre que en les exportacions és majoritari l’ús del transport logístics per a altres empreses de producció i/o distribució. Un per carretera atès el pes d’ Europa com a principal client.en mercats en creixement com la Xina, on També va augmentar el nombre de corners fins assolir els 320 milions i una cartera decompta amb 200 punts de venda, i Rússia, propis en grans magatzems i va invertir en més de deu milions de clients a tot el món.amb 93. L’empresa va superar els 1.400 la primera botiga pròpia a Barcelona. L’em- A més de la venda per mitjà d’ofertes pun-milions després d’obrir 640 nous punts de presa factura 18 milions d’euros i ocupa 170 tuals, base del negoci, el grup s’ha diversi-venda fins a superar la xifra total de 2.400 el persones. ficat cap a altres activitats (viatges) i altres formats dins de la seva oferta de moda2011. Més del 80% de les vendes s’efectuen (outlet permanent, venda a preu complet).en els mercats exteriors. Dins de la seva Desigual, productor i distribuïdor de vestua-política d’oferta es pensa desenvolupar una ri de Barcelona (Barcelonès), va incorporar En l’àmbit associatiu, es va constituir l’As­línia pròpia de complements i potenciar la noves línies a la seva oferta, consistents en sociació Catalana del Tèxtil Moda (ACTM)venda on-line. productes de disseny especial i de calçats que reuneix empreses de vestuari, tant de per a senyora. confecció com de gènere de punt, amb l’es-Naulover, fabricant de peces de vestuari en perit de potenciar la competitivitat d’aquestpunt de Mediona (Alt Penedès), va ampliar El grup Privalia de venda de moda on-line clúster i oferir serveis de valor afegit per a lesles seves instal·lacions logístiques per millo- va continuar la seva ràpida expansió el 2011, empreses per mitjà d’iniciatives individuals irar el subministrament als seus 600 clients. incrementant les seves vendes en un 90% col·lectives.50 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 47. 3.3. Pell A Espanya, l’any 2011 l’Índex de Producció Industrial del sector va registrar una pujadaEl sector de la pell és, segurament, dels pocs sectors industrials que el 2011 va tenir del 5% de mitjana, empès sobretot, i a dife- rència de l’any anterior, pel subsector deun comportament certament positiu. L’any 2010 va representar una certa recuperació l’adoberia en el qual l’IPI va créixer fins a unper al sector i el 2011 es va confirmar aquesta tendència. La producció va augmentar 15%. La producció al subsegment del cal-a Catalunya, tant de l’adoberia com del subsector de les manufactures, de la mateixa çat, per contra, va disminuir lleugeramentmanera que ho van fer les exportacions, que van ser el veritable motor de creixe- durant el 2011, un 0,6%. De tota manera,ment del sector. Els preus van créixer lleugerament respecte al 2010, però l’ocupació l’augment de la producció del conjunt delpràcticament es va mantenir igual, amb canvis poc significatius, cosa que, donada la sector no va compensar, tampoc el 2011, latendència general del mercat de treball a Catalunya, es pot considerar una dada posi- forta caiguda (−12,8%) de l’any 2009.tiva. Aquestes bones xifres per al sector reflecteixen, un any més, els importants canvisestructurals que van afectar-lo abans de l’inici de la crisi econòmica al nostre país. En el cas català, s’estima que l’augment de la producció del subsector de l’adoberia, que és el que realment va tirar de l’activitat Variables Evolució l’any 2011 el 2011, va ser de l’ordre de l’11,1% amb Producció ++ relació al 2010, un creixement que gairebé Ocupació = triplica el del sector al conjunt de l’Estat, que va ser de poc més del 4%. En sintonia Preus + amb això, l’ocupació del sector a Catalu- Exportacions ++ nya, mesurada per l’afiliació a la Seguretat Importacions + Social, va augmentar lleugerament (0,5%) a causa del millor comportament de l’ado- beria, deixant enrere la tendència a la baixa dels darrers anys. El procés d’adobament de pell consta deTrets bàsics del sector quatre etapes que es duen a terme de La demanda exterior va ser bàsica per a la manera consecutiva: ribera, adobament, millora del sector, sobretot pel que fa alLa indústria de la pell està integrada per postadobament i acabats. Al seu torn, la mercat europeu, que representa la meitatdues grans àrees d’activitat vinculades a les pell adobada es converteix en un producte de les exportacions del sector català. Lesdiferents etapes del procés productiu: industrial intermedi emprat en un ampli exportacions del conjunt del sector catalàl’adoberia i l’elaboració de manufactures de ventall de manufactures que es nodreixen de la pell van créixer un 16,5% respecte alpell. L’adoberia s’encarrega del tractament i d’aquest cuir que van destinades al con- 2011, empeses, una vegada més, pel sub-la transformació de la pell en brut fins l’ob- sum final, com és el cas del calçat, la con- sector de l’adoberia, en el qual les exporta-tenció de pells adobades (cuir). L’objectiu fecció de pell, la pelleteria, la marroquine- cions van créixer un 23,3%, un creixementd’aquest procés és conferir a la pell en brut ria i la tapisseria (mobles i interior gairebé 5 punts per sobre del creixementunes propietats físiques que li permetin ser d’automòbils). de l’adoberia a Espanya. Pel que fa a lesemprada en l’elaboració de diferents exportacions espanyoles del sector, vanmanufactures, a partir d’una sèrie de tracta- créixer un 13,7% respecte a l’any 2010.ments químics i mecànics que aturen el D’altra banda, també cal ressaltar el fet queprocés de descomposició natural del teixit. Evolució del sector el 2011 les exportacions a Europa van ser el verita-La pell en brut, primera matèria emprada L’any 2010 va representar una certa recu- ble motor del subsector de l’adoberia aen aquesta indústria, té diferents orígens i peració de l’activitat a la indústria de la pell Catalunya ja que van créixer el 2011 unacaracterístiques, i, en aquest sentit, es pot mitjana del 22%, una xifra que més que a la Unió Europea després de les fortes dobla les exportacions de pell adobada adiferenciar entre la pell grossa (pell de vaca davallades dels anys 2008 i 2009. El 2011, la l’Àsia (principalment a la Xina i a l’Índia),i de vedell) i la pell petita, on s’inclouen la producció del sector europeu va créixer que van créixer un 9%. En total, les expor-pell d’ovella, de cabra, de porc i de conill. un 4,3% tot i que en països importants per tacions del sector de la pell a CatalunyaFinalment, la pell petita amb pèl rep el a aquesta especialitat, com ara Itàlia, la van ser de 819 milions d’euros, més de 115nom de doble faç o doubleface. producció va disminuir lleugerament. milions més que l’any 2010. Paral·lelament, les importacions també es van incrementar, tot i que a uns ritmes molt Classificació del sector de la pell inferiors del que ho van fer les exporta- cions. Les importacions catalanes del sector Adoberia (tractament de pells d’animals per a la seva utilització posterior) de la pell van créixer un 5,5% respecte al Adob de pell petita 2010 i van assolir la xifra de 1.147 milions • Adob de pell petita sense pèl (pell d’oví, cabrum i porcí) d’euros davant dels 1.087 milions del 2010. • Adob de pell petita amb pèl (doble faç o double face [pell girada]) Cal destacar en aquest sentit que les impor- Adob de pell grossa (pell de vaca i vedell) tacions de pells i cuirs en brut, tot i que Adob d’altres pells suposen un percentatge molt petit, van créixer gairebé un 80% i les pells adobades Manufactures importades van créixer un 41%. Tot i així, aquests importants creixements no van ser Calçat (de vestir, d’esport, de treball, ortopèdic, etc.) suficients per compensar la caiguda en les Confecció de pell (peces de vestir i accessoris de cuir) importacions d’algunes manufactures de la Pelleteria (peces de vestir i accessoris de pèl animal) pell −com la marroquineria (−0,3%) o la Marroquineria (articles de viatge, bosses, motxilles, petits objectes, confecció (−5,3%)− o el modest augment complements, etc.) de les importacions del calçat, que van créixer només un 3,6%. Cal recordar que el aNàlisi sEctorial 51
  • 48. Figura 27. Volum de negoci del sector de la pell a CatalunyaMilions d’euros 900 845 800 685 700 600 568 557 512 533 512 500 445 438 420 400 300 200 100 0 /2002 2003 /2004 2005 /2006 2007 /2008 2009 /2010 2011 2002 /2003 2004 /2005 2006 /2007 2008 /2009 2010 /2011Font: Enquesta Industrial d’Empreses. Idescat.Taula 28. Exportacions de la indústria de la pell a Catalunya i EspanyaMilers d’euros Catalunya Espanya Pes de Catalunya sobre Espanya % variació % variació 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2010-2011Pells i cuirs en brut 38.424,0 40.615,8 5,7 190.306,9 245.851,4 29,2 20,2 16,5Adoberia simple i wet blue (1) 59.280,5 77.526,2 30,8 92.937,9 125.608,3 35,2 63,8 61,7Adobat i acabat 133.213,2 159.770,5 19,9 334.945,3 382.029,0 14,1 39,8 41,8Semielaborat, adobat i acabat 192.493,7 237.296,6 23,3 427.883,2 507.637,3 18,6 45,0 46,7Confecció de pell 44.837,9 52.517,9 17,1 115.562,5 127.905,7 10,7 38,8 41,1Marroquineria 197.859,7 227.436,7 14,9 395.851,5 469.181,0 18,5 50,0 48,5Calçat i components 206.392,5 233.389,4 13,1 1.930.189,0 2.115.865,9 9,6 10,7 11,0Pelleteria 20.301,8 25.977,3 28,0 35.457,3 52.221,5 47,3 57,3 49,7Altres manufactures 3.391,0 2.348,5 –30,7 10.589,4 12.745,7 20,4 32,0 18,4Manufactures de la pell i el cuir 472.782,9 541.669,8 14,6 2.487.649,6 2.777.919,8 11,7 19,0 19,5Total sector de la pell, el cuiri les seves manufactures 703.700,6 819.582,2 16,5 3.105.839,7 3.531.408,5 13,7 22,7 23,2(1) El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex.segment del calçat, juntament amb la mar- posició quant a les pells adobades, és a dir, salarials. De tota manera, malgrat l’elevadaroquineria, representen gairebé el 90% del tractades i transformades en cuir, era molt producció de pells adobades a Àsia, elsubsector de manufactures. menor. Però en les darreres dècades s’ha continent asiàtic continua essent el primer produït un clar desplaçament del centre importador mundial, amb el 45% del totalTot i aquest menor creixement de les de l’activitat adobera cap als països esmen- de les importacions mundials de pells ado-importacions, la balança comercial, tant tats. D’aquesta manera, el continent asiàtic bades, per tal d’abastir la seva indústria decatalana com espanyola, del sector de la s’ha convertit en el centre productiu més manufactures, en especial en determinatspell es va mantenir en un cert dèficit, amb important, amb Xina com a líder mundial tipus de cuir de major qualitat o innovació.un volum proper als 327 milions d’euros en amb un nivell de producció de cuir queel cas de Catalunya i als 580 milions en el triplica el del segon productor a nivell A Europa, els principals centres de produc-cas d’Espanya a causa, principalment, de internacional, Itàlia. Els segueixen, en ordre ció són a Itàlia i a Espanya. En aquest sentit,les importacions de calçat i marroquineria. d’importància, l’Índia, Brasil, Corea, Rússia, Itàlia disposa d’una situació predominantTot i així, el dèficit de la balança comercial Argentina, Mèxic, Turquia i els Estats Units, en acumular a l’entorn del 60% de l’ocupa-del sector es va reduir gairebé un 15% res- fins arribar a Espanya, que ocupa l’onzè lloc ció i del 70% de la facturació del sector. Perpecte al 2010 en el cas de Catalunya i un en el rànquing de productors mundials. la seva banda, el conjunt del sector a l’Estat18% en el cas d’Espanya. espanyol genera un 10% de l’ocupació a Entre els factors que han motivat aquest Europa.Subsector de l’adoberia canvi en l’estructura mundial de l’activitat s’ha d’afegir el trasllat de la producció Al seu torn, la posició de la indústria ado-Els països emergents són els que tradicio- europea i americana de manufactures cap bera catalana dins l’Estat espanyol és denalment tenen una major producció de als països emergents, en especial els asià- clar predomini, al representar aproximada-pells en brut atesa la important cabana tics, aprofitant així la seva disponibilitat de ment el 50% del total del nombre d’em-que mantenen. De tota manera, la seva primeres matèries i els seus menors costos preses i d’ocupació. L’evolució de l’adobe-52 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 49. Figura 28. Exportacions del sector de la pell a Catalunya i Espanya. 2011.Percentatge Catalunya Espanya Pells i cuirs en brut 7,0 Semielaborat, Semielaborat, adobat i acabat 14,4 adobat i acabat 29,0 34,4 Manufactures del cuir Manufactures del cuir 17,3 Pells i cuirs en brut 5,0 59,9 Calçat i components 3,2 Pelleteria fina Pelleteria fina 1,5 28,5 Calçat i componentsFont: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex.Taula 29. Importacions de la indústria de la pell a Catalunya i EspanyaMilers d’euros Catalunya Espanya Pes de Catalunya sobre Espanya % variació % variació 2010 2011 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2010-2011Pells i cuirs en brut 22.478,9 40.262,5 79,1 48.227,3 74.815,4 55,1 46,6 53,8Adoberia simple i wet blue (1) 36.735,6 54.533,5 48,4 122.542,4 159.070,5 29,8 30,0 34,3Adobat i acabat 39.515,0 52.863,3 33,8 279.658,8 354.312,7 26,7 14,1 14,9Semielaborat, adobat i acabat 76.250,6 107.396,8 40,8 402.201,2 513.383,1 27,6 19,0 20,9Confecció de pell 98.057,9 92.844,4 –5,3 202.438,3 209.580,2 3,5 48,4 44,3Marroquineria 352.076,1 350.860,0 –0,3 927.051,6 976.319,3 5,3 38,0 35,9Calçat i components 522.201,6 541.048,7 3,6 2.168.551,2 2.274.531,0 4,9 24,1 23,8Pelleteria 9.323,0 9.179,2 –1,5 40.175,7 29.794,4 –25,8 23,2 30,8Altres manufactures 7.218,8 5.949,5 –17,6 29.878,5 34.245,1 14,6 24,2 17,4Manufactures de la pell i el cuir 988.877,5 999.881,8 1,1 3.368.095,3 3.524.469,9 4,6 29,4 28,4Total sector de la pell, el cuiri les seves manufactures 1.087.607,0 1.147.541,2 5,5 3.818.523,8 4.112.668,5 7,7 28,5 27,9(1) El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex. El sector de la pell a Catalunya El sector a Catalunya aplega, segons el Directorio Central de nyoles del sector, mentre l’any 2010 suposaven menys del 40%. Empresas de l’INE (DIRCE) un total de 308 empreses, 30 de les En tot cas, el sector de la pell català en l’àmbit que menys aporta quals són de fabricació de calçat, unes 55 d’adoberia i 75 con- al conjunt del sector a Espanya és en l’ocupació ja que els treba- feccionen articles de pelleteria. Aquestes empreses donen ocu- lladors catalans suposen poc més del 8,4% dels espanyols, un pes pació a entre 2.800 i 3.100 persones segons la font consultada i lleugerament menor del que suposaven el 2010. generen una xifra de negocis al voltant dels 438 milions d’euros. El conjunt del sector té també un pes relativament baix respecte El sector de la pell, doncs, té un pes relativament petit en el con- a la indústria manufacturera catalana, tant en termes d’ocupació junt de la indústria catalana ja que suposa el 0,3% de la xifra de com de producció. negocis, el 0,7% de l’ocupació i el 0,3% de les exportacions de la indústria catalana. Dins del sector de la pell, el subsector de l’adoberia a Catalunya manté la seva posició capdavantera dins d’Espanya, ja que Per contra, el sector ha anat guanyant pes en els darrers anys representa al voltant del 42% tant pel que fa a la producció en el conjunt de l’Estat. Així, mentre el 2010 suposava poc més com a les exportacions estatals i ocupa el 48% dels treballadors de l’11,4% de la xifra de negocis del sector a Espanya, el 2011 va del sector. Com a trets diferencials de l’adoberia catalana es pot suposar un 11,3%. La indústria de la pell a Catalunya és, també, citar la seva especialització en la manufactura de pells petites clarament una indústria exportadora. Les exportacions catalanes la qual representa al voltant del 57% d’aquesta activitat a nivell van suposar el 2011 un 42% del total de les exportacions espa- estatal. aNàlisi sEctorial 53
  • 50. En el segment de l’adoberia de pell petita, es pot distingir l’ado- es concentra a la Comunitat Valenciana, amb més del 60% de la beria de pell petita d’oví sense pèl que es destina bàsicament a la producció a nivell estatal. confecció de peces de vestuari i, en quantitats menys significati- ves, al calçat de senyora d’alta qualitat. Aquest tipus de pell supo- La localització geogràfica de les empreses segueix dos models, sa un 24,5% de la producció de l’adoberia catalana i més d’un segons l’activitat desenvolupada sigui l’adoberia o les manu- 66% de la producció espanyola d’aquesta pell. Quant a l’adoberia factures. Els centres tradicionals de l’adoberia han estat les de pell petita amb pèl, especialitat coneguda com a double face, comarques d’Osona, a l’especialitat de pell petita, i l’Anoia, que s’elabora a partir de l’ovella merina, té com a destí principal en pell grossa. A més hi ha instal·lacions productives al Vallès, la confecció de peces d’abric i suposa un 13,4% de la producció Ribera d’Ebre, Pla de l’Estany o la Garrotxa. En canvi, a l’activitat catalana de pells adobades però, per contra, Catalunya és, de purament manufacturera, els principals nuclis estan situats a la llarg, el major productor d’aquesta pell a l’Estat. La producció regió metropolitana de Barcelona, i més concretament al Vallès catalana de double face suposa el 75% de la producció estatal. Occidental, Barcelonès i Baix Llobregat. La resta d’activitats de l’adoberia catalana es dedica a la pell La transformació del sector en els darrers anys ha incidit en grossa (de vacum), amb destinació preferent a la fabricació de una pèrdua de centres productius de l’adoberia, en especial a calçat, tant de la sola com d’altres parts de la sabata, l’empenya Osona, mentre que el retrocés ha tingut un menor impacte a o el folre, que requereixen pells amb característiques adequades l’Anoia, que d’aquesta manera s’ha convertit en el nucli central a la seva utilització. Tot i que, en proporció menor, també s’uti- de l’activitat de l’adoberia catalana. A nivell municipal, cal des- litzen les pells per a la tapisseria, domèstica o de l’automòbil, tacar la importància que l’adoberia manté a Igualada, malgrat la la marroquineria i altres manufactures de cuir. La producció de progressiva reducció del nombre d’empreses en els darrers anys. pell bovina, que representa gairebé la meitat de la producció catalana (un 48,5%), representa un 30,2% de la producció estatal. Taula 30. Pes específic del sector de la pell a Catalunya Pes del sector sobre el conjunt de la indústria 2010 2011 El subsector de les manufactures de pell té una implantació molt desigual a Catalunya, on els segments més importants són Xifra de negocis (1) 0,3% 0,4% la marroquineria, la confecció en pell, la pelleteria i el calçat. La Ocupació 0,6% 0,7% majoria d’aquestes activitats són d’origen artesanal i molt inten- Exportacions 0,3% 0,3% sives en mà d’obra, cosa que ha fet que pateixin directament la competència de països de baixos costos laborals, en especial els Pes del sector de la pell sobre el conjunt del sector a Espanya 2010 2011 asiàtics, que han anat desplaçant les produccions d’articles més Xifra de negocis (1) 10,5% 11,3% bàsics mentre que les empreses han elevat els seus nivells de disseny i qualitat per tal de fer front a la competència exterior. Ocupació 8,9% 8,4% També cal destacar l’elevada dependència del mercat interior, Exportacions 39,8% 41,8% malgrat l’important increment de l’esforç exportador en els (1) Les últimes dades del VAB del sector són del 2008, per això s’utilitza com a aproxi- darrers anys. mació de la producció del sector la xifra de negocis. Les dades corresponen als anys 2009 i 2010. Amb relació a Espanya, el pes de les manufactures catalanes és Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Enquesta Industrial d’Empreses, l’Ob- important excepte en calçat, ja que el gruix d’aquesta activitat servatori del Treball de la Generalitat i de CEC/FECUR.ria a Catalunya en els darrers anys ve l’augment de les exportacions de pells de 55% l’any 2011. A més, les exportacions demarcada per la dinàmica del sector descri- vacum i pells ovines. Les primeres suposen pells ovines el 2011 van representar gaire-ta anteriorment i que ha fet que la produc- al voltant del 53,3% de les exportacions bé tres quartes parts de les exportacionsció catalana s’hagi orientat gradualment catalanes de pells adobades i, l’any 2011, espanyoles d’aquesta pell.cap a una producció on el disseny i la van créixer al voltant de l’11% respecte alqualitat són components bàsics dins d’una 2010. Les pells ovines, tot i que represen- Les exportacions de pells adobades vanestratègia de diferenciació del producte ten un pes menor de les exportacions experimentar un augment de gairebé elrespecte a la competència asiàtica. catalanes de pell, un 22,3%, van créixer un 20% respecte al 2010 i es van situar en elsDurant l’any 2010, la producció de pellsadobades a Catalunya va augmentar un Taula 31. Producció de l’adoberia per tipus de producte. Anys 2010 i 20114,7% en valor, la qual cosa representa una Milers d’euroscerta recuperació després de les fortesdavallades de 2008 i 2009. L’any 2011, la Catalunya (*) Espanya (*)producció de pells adobades s’estima que % variació % variacióva augmentar un 11% respecte al 2010 i 2010 2011 (*) 2010 2011 (*) 2010-2011 2010-2011es confirma, amb una dada més, la recu- Sola i articles d’adoberia vegetal 15.200 16.885 – 25.412 26.459 –peració del sector. La producció (en valor) Boví 136.200 151.303 – 450.722 469.298 –de pells adobades a Catalunya es va situaral voltant dels 312 milions d’euros l’any Oví sense llana 69.000 76.651 – 104.035 108.323 –2011, fet que representa al voltant del Pell girada (double face) 37.600 41.769 – 50.000 52.061 –40% de la producció espanyola de pells Altres 23.100 25.661 – 86.950 90.534 –adobades. Total 281.100 312.270 11,1 717.119 746.675 4,1Aquesta recuperació del sector, molt més (*) Dades estimades a partir de les dades del 2010, és per això que només es presenten les variacions interanuals per alevident a Catalunya que a la resta de l’Estat conjunt del sector.espanyol, va ser deguda, principalment, a Fonts: CEC-FECUR i ACEXPIEL.54 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 51. Figura 29. Producció de pells adobades a EspanyaMilions d’euros 1.400 1.250 1.200 1.070 1.000 970 947 903 884 800 753 746 701 603 600 400 200 0 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Font: CEC-FECUR. A aquestes exportacions de pells adoba-Taula 32. Exportacions de la indústria de l’adoberia a Catalunya segons tipus de pellMilers d’euros des cal afegir-hi un corrent important de vendes exteriors referit a pells en brut i en % variació % Catalunya sobre 2009 2010 2011 especial a pells semielaborades, que en 2010-2011 Espanya conjunt van ser de més de 117 milionsPells bovines 56.310 77.002 85.130 10,6 40,6 d’euros el 2011 i que també són gestiona-Pells ovines 21.573 22.982 35.618 55,0 73,6 des en gran part per les empreses delPells cabrum 112 312 865 177,2 4,7 subsector de l’adoberia.Pell girada (double face) 40.772 28.851 31.346 8,6 51,0 Les importacions catalanes de pells ado-Altres pells 3.621 4.066 6.811 67,5 15,4 bades, per contra, van augmentar molt perTotal 122.388 133.213 159.770 19,9 41,8 sobre del que ho van fer les exportacions, gairebé un 41%. A més, també cal destacarFont: CEC-FECUR. que aquest creixement de les importa- cions a Catalunya va ser molt més pronun- ciat que al conjunt d’Espanya, on lesTaula 33. Principals mercats de l’adoberia catalana importacions de pells adobades van créi-Milers d’euros xer un 28%. 2010 2011 % variació exportacions Durant el 2011, doncs, la balança comercial Exportacions % sobre el total Exportacions % sobre el total 2010-2011 de pells adobades va presentar un superà-Unió Europea 58,32 43,8 80,95 50,7 38,8 vit proper als 130 milions d’euros, la qualResta d’Europa 13,93 10,5 15,81 9,9 13,5 cosa representa una millora de poc més de 13 milions d’euros respecte al 2010 i moltÀsia 54,50 40,9 56,82 35,6 4,2 lluny de les millores del 2009. Pel que fa alResta del món 6,46 4,9 6,19 3,9 –4,2 sector de les pells en brut i semielaborades també es va presentar un saldo positiu, totTotal 133,21 100,0 159,77 100,0 19,9 i que pràcticament insignificant, al voltantFont: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex. del 353.000 euros ja que les exportacions i les importacions pràcticament es van igua- lar durant el 2011.gairebé 160 milions d’euros. Per tipus de Pel que fa als mercats als quals es dirigeixenpell, el creixement va ser més pronunciat a les exportacions catalanes de pells adoba- • Segment de l’adoberia de pell petitales pells de cabrum, que van créixer un des, cal destacar, l’any 2011, a diferència del177,2% seguit de les exportacions de pells 2010, els augments de les vendes a Europa, El subsector de l’adoberia a Catalunya estàovines. Tot i així, cal ressaltar que tot i el i en especial a la Unió Europea, on les molt especialitzat en el tractament de pellsfort creixement de les exportacions de pell exportacions catalanes de pell van aug- petites, en especial les d’oví (sense llana ide cabrum, aquesta és una pell que té un mentar gairebé un 39%. A la resta d’Europa, doble faç) i també les de cabrum i conill,pes relativament petit a Catalunya ja que les exportacions catalanes de pells adoba- encara que aquestes amb un volum moltnomés representa un 0,6% de les exporta- des van augmentar un 13,5%. Aquests limitat. Aquest segment d’activitat repre-cions catalanes de pells adobades i té un destacats creixements durant el 2011 són senta gairebé el 40% de la producció delpes molt petit a Espanya ja que no arriba a de gran importància si es té en compte que subsector de l’adoberia catalana i quasirepresentar el 5% de les exportacions les exportacions a Europa suposen més del entre un 70% i un 80% respecte al conjuntcatalanes. A més, també s’ha de destacar 60% de les exportacions catalanes de pells de l’Estat.l’increment de les exportacions d’altres adobades. El 2011, per contra, el creixe-pells com, per exemple, el conill, que mos- ment de les exportacions a Àsia va ser més L’especialitat de pell petita concentra lestren una progressió important en els dar- moderat del que havia estat el 2010 i van empreses de dimensió més gran del sub-rers anys tot i que, igual que la pell de créixer només un 4,2%. Per últim, destacar sector de l’adoberia, les quals elaboren uncabrum, representen un pes relativament que les exportacions a la resta del món van producte que, en un 75%-80%, va destinatpetit de les exportacions catalanes, al vol- caure un 4,2%, tot i que només suposen un a la indústria de la confecció, fet que, jun-tant del 4%. 3,9% de les exportacions catalanes. tament amb l’elevada capacitat exporta- aNàlisi sEctorial 55
  • 52. Taula 34. Balança comercial del sector de la pell adobada a CatalunyaTaxa de cobertura (exportacions/importacions) Catalunya Espanya Variació 2010-2011 Variació 2010-2011 2010 2011 2010 2011 (en punts %) (en punts %)Pells i cuirs en brut 170,9 100,9 –70,1 394,6 328,6 –66,0Adoberia simple i wet blue (1) 161,4 142,2 –19,2 75,8 79,0 3,1Adobat i acabat 337,1 302,2 –34,9 119,8 107,8 –11,9Semielaborat, adobat i acabat 252,4 221,0 –31,5 106,4 98,9 –7,5Confecció de pell 45,7 56,6 10,8 57,1 61,0 3,9Marroquineria 56,2 64,8 8,6 42,7 48,1 5,4Calçat i components 39,5 43,1 3,6 89,0 93,0 4,0Pelleteria 217,8 283,0 65,2 88,3 175,3 87,0Altres manufactures 47,0 39,5 –7,5 35,4 37,2 1,8Manufactures de la pell i el cuir 47,8 54,2 6,4 73,9 78,8 5,0Total sector de la pell, el cuir i les seves manufactures 64,7 71,4 10,4 81,3 85,9 5,6(1) El wet blue són cuirs adobats en òxid de crom amb un contingut elevat d’aigua i que no reben cap tractament posterior.Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex.dora de la branca, fa que una part impor- d’ovella merina autòctona) i pel tracta- d’altres mercats, com són la marroquineriatant de la seva producció es destini als ment de la pell, cosa que determina una (bosses, bosses de mà, maletes, cinturons imercats europeus. També les empreses alta quota d’exportació (un 75% l’any articles de butxaca) i la tapisseria, en espe-han estat pioneres en la deslocalització de 2011). La producció catalana representa cial en productes de gamma superior quepart de la seva producció, en especial de més del 80% de la que es genera a tot exigeixen una gran qualitat i el seu assegu-les fases inicials, cap a països emergents l’Estat. rament en tot el procés. També l’especiali-que, amb primeres matèries pròpies, bai- tat ha dedicat una part dels seus esforços axos costos laborals i de regulació mediam- Els clients principals són Itàlia, Turquia i millorar la seva presència exterior, ja quebiental, són altament competitius. Rússia, que el 2011 van tornar a recuperar era una branca molt centrada en l’abasti- les seves compres de manera destacada. ment del mercat intern de calçat. Així s’haL’adob de pell petita d’oví sense pèl, una En conjunt, les exportacions catalanes de passat d’exportar només un 25% de laactivitat que està conformada per petites l’especialitat van augmentar gairebé un producció l’any 2000 a exportar-ne més dei mitjanes empreses, té un important 20%, fet molt destacat ja que l’any 2010dinamisme exportador ja que ven a l’exte- havien retrocedit lleugerament. L’any 2011, la meitat el 2011, exactament el 56,3%.rior més del 51% de la producció. Les doncs, les exportacions de double face esexportacions catalanes de pell petita d’oví van situar per sobre dels 31,3 milions Aquesta especialitat va gaudir el 2010sense pèl van assolir una xifra global de 35 d’euros, gairebé 3 milions més que l’any d‘una recuperació important de la deman-milions d’euros l’any 2011, la qual cosa 2010. da dels seus productes, per la qual cosa larepresenta un increment sobre el 2010 de producció va tornar als nivells previs a lamés del 22%, fet que torna a situar aquest Dintre de l’especialitat de pell petita cal crisi. La recuperació es va fonamentar en elsegment a nivells semblants als dels anys destacar la pell de conill, que ha tingut una bon comportament del segment del cal-2007 i 2008. La focalització de l’especialitat bona demanda en els darrers anys en çat, en especial en els mercats emergents,en el mercat de la confecció de pell ha fet peces de vestuari de moda i complements, però també a la Unió Europea, on va expe-que en sigui molt depenent i també que impulsada també per les millores en els rimentar un increment de la seva produc-estigui molt exposada a la competència de tractaments i en la presentació de les pells. ció, de l’ordre del 4% a Itàlia, líder europeu,països emergents que operen la seves L’exportació catalana va ser superior als 6,8 i del 5% a Espanya. També cal destacar lapròpies pells oferint un producte final (ves- milions d’euros el 2011, principalment bona demanda de la marroquineria, entit) a un preu molt competitiu en el mercat adreçada a Hong Kong, Turquia i Itàlia. especial dels productes de major qualitat icom és el cas de la Xina, l’Índia o el Pakis- preu, en els principals mercats com Françatan. • Segment de l’adoberia de pell grossa i Itàlia.El principal mercat de la pell petita sense L’especialitat de l’adoberia de pell grossa L’any 2011, aquesta tendència es va confir-pèl produïda a Catalunya és la Unió Euro- (boví) representa el 48% de la producció mar, tant pel que fa a la producció com pelpea, que aplega gairebé els tres quarts del adobera catalana i el 2011 va perdre una que fa a les exportacions d’aquestes pells.total exportat, i és Itàlia el principal com- mica de pes sobre l’adoberia de pell grossa Així, el valor de la producció es va situar alprador, amb el 55% del volum total d’ex- estatal, que l’any 2010 era al voltant del 40% i el 2011 va ser d’un 32%. L’activitat es voltant dels 151 milions d’euros i les expor-portacions, seguida de França. Fora d’Euro-pa, cal assenyalar els mercats asiàtics, en caracteritza per emprar mètodes de pro- tacions, per sobre dels 85 milions, cosa queespecial Hong Kong i la Xina. ducció més tradicionals i per un ritme significa un creixement de les exportacions d’innovacions tecnològiques menors que de més del 53%. De fet, el subsector deUna altra especialització rellevant de l’ado- en d’altres especialitats de la indústria de l’adoberia de pell bovina a Catalunya és elberia catalana és la de la pell petita amb l’adoberia. El calçat ha estat el mercat tradi- que millor comportament va tenir el 2011pèl (o pell girada o double face) que té un cional i més important de l’especialitat des del punt de vista de la internacionalit-reconegut prestigi a nivell mundial per la però la reconversió empresarial d’aquest zació, molt per davant del de les pells ovi-qualitat de la seva primera matèria (pell sector ha impulsat una diversificació cap a nes i les pells double face.56 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 53. El 2011, a diferència del 2010 en què Àsia • Confecció en pell exportacions van assolir un valor de 52,5va liderar les importacions de pells bovines milions d’euros mentre que les importa-catalanes, el principal comprador d’aques- Aquesta especialitat manté un important cions van ser de més de 92 milions d’euros.tes pells va ser Europa, amb quasi un 60% prestigi quant a les primeres matèriesdel total, tot i que el principal importador emprades i el seu disseny, orientat al mer- • Pelleteriava ser, de la mateixa manera que amb les cat de la moda i la novetat. La qualitat depells bovines espanyoles, Hong Kong. les pells és particularment apreciada, en Aquesta especialitat es dedica a la confec-França va ser el segon major importador especial la de pell ovina i de raça merina, ció de peces de vestir i els seus comple-de pells bovines i, a molta més distància, el que s’utilitza en la fabricació dels produc- ments fets amb pells d’animals amb pèl.Marroc i la Xina. De la resta de països tes de double face, una de les especialitats Utilitza pells de valor amb una elaboracióeuropeus, tot i que a molta distància de més conegudes internacionalment. que exigeix una important qualificació,França, destaquen, per aquest ordre, Portu- amb la qual cosa els articles són d’un preugal, Itàlia, Regne Unit i Alemanya. Per tenir A Catalunya, hi ha mig centenar d’empre- elevat, i amb una demanda concentradauna idea adequada de què suposa el mer- ses dedicades a aquesta activitat, encara en la temporada d’hivern.cat francès per al sector exterior boví cata- que s’hi ha d’afegir un nombre important d’empreses de vestuari, de confecció i de Encara que la demanda es va retreurelà, les exportacions a França van gairebé punt, que completen la seva oferta pròpia durant la crisi, bàsicament a causa de l’e-quintuplicar les exportacions a Alemanya amb peces de pell, en especial en la tem- levat preu dels articles, els hiverns mésl’any 2011. A més, el 2011, les exportacions porada d’hivern. Aquesta estructura es freds van provocar una major acceptacióa Hong Kong, tot i ser en volum les més reforça amb l’existència d’un nombre de de les peces d’aquesta especialitat. Tambéimportants, van créixer només un 1%, petits tallers auxiliars especialitzats en les empreses van buscar adequar-se a lesmentre que les exportacions a França ho necessitats del consumidor amb la utilitza- aquest tipus de confecció. La producció alvan fer en un 17%. Principat representa la meitat de tot l’Estat ció de noves varietats de pells, algunes espanyol i es concentra a les comarques més econòmiques, i també de nous tipusSubsector de les manufactures del Vallès i el Barcelonès, en especial a Bar- de colors i acabats, per tal de donar unade pell celona, Badalona, l’Hospitalet i Santa Colo- millor imatge de moda als articles. ma de Gramenet.El subsector de les manufactures va millo- A Catalunya, hi ha unes 50 empreses dedi-rar la seva situació conjuntural durant el Aquest segment, encara que també va cades de manera principal a aquesta activi-2011 gràcies a la bona marxa de les expor- patir els efectes de la menor demanda a tat, encara que s’hi ha d’afegir un nombretacions, que van augmentar gairebé 7 causa de la crisi, es va mantenir més esta- important d’empreses de confecció, quevegades més del que ho havien fet el 2010, ble que altres articles de vestuari ateses les completen la seva oferta pròpia amb pecesfins a un 14,6%, i es van situar per sobre tendències de la moda favorables a aquest de pell, en especial en la temporada d’hi-dels 541 milions d’euros. Per tant, el sub- tipus de peces i també per una climatolo- vern. Moltes empreses també ofereixen elssector de les manufactures de la pell tam- gia favorable en els darrers hiverns. Tot i seus productes directament al consumidorbé confirma la seva recuperació tot i que amb això, aquest segment va presentar per mitjà de la venda directa des de laen algun segment les exportacions van una balança comercial desfavorable el pròpia fàbrica o en botigues pròpies, enca-caure en més d’un 30%, com és el de 2011. Les exportacions van créixer molt per ra que bona part de les vendes totals estanmanufactures de productes tècnics en pell sobre de les importacions, més d’un 17%, fetes per les grans distribuïdores de vestu-natural, una activitat, en tot cas, molt poc davant d’una caiguda de les importacions ari, com són les cadenes i els grans magat-significativa a Catalunya. del −5,3% respecte al 2010. Tot i així, les zems.Figura 30. Destinació de les exportacions del subsector de manufactures de la pell a Catalunya. Any 2011Percentatge Amèrica 5,2 1,0 Resta del món Àsia 12,3 Resta d’Europa 6,6 74,9 Unió Europea En milers d’euros % sobre el totalUnió Europea 405.656 74,9%Resta d’Europa 35.866 6,6%Àsia 66.702 12,3%Amèrica 28.176 5,2%Resta del món 5.270 1,0%Total 541.670 100,0%Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex. aNàlisi sEctorial 57
  • 54. senta un augment del 15%, fet encaraTaula 35. Exportacions de manufactures de la pell a CatalunyaMilers d’euros més destacat si es té en compte que les exportacions de marroquineria catalanes % variació % Catalunya sobre suposen el 42% de les exportacions del 2010 2011 2010-2011 Espanya sector manufacturer de la pell a CatalunyaConfecció de pell 44.838 52.518 17,1 41,1 i quasi la meitat de l’exportació estatal deMarroquineria 197.860 227.437 14,9 48,5 l’especialitat. La major part d’exportacions s’adrecen a Europa i estan molt centradesCalçat i components 206.393 233.389 13,1 11,0 en les bosses de mà i els articles de butxa-Pelleteria 20.302 25.977 28,0 49,7 ca. El primer client és França, amb més deAltres manufactures 3.391 2.348 –30,7 18,4 la meitat del total exportat, seguida de Portugal i Itàlia.Total 472.783 541.670 14,6 19,5Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex. Per la seva banda, les importacions catala- nes pràcticament no van variar respecte el 2010 i es van mantenir al voltant dels 351 milions d’euros. Els principals països desTaula 36. Importacions de manufactures de la pell a Catalunya d’on s’importen articles de marroquineriaMilers d’euros són els asiàtics, 70% del total, i d’Europa, % variació % Catalunya sobre 25%. La Xina i Itàlia encapçalen la llista. 2010 2011 2010-2011 EspanyaConfecció de pell 98.058 92.844 –5,3 44,3 • CalçatMarroquineria 352.076 350.860 –0,3 35,9 L’activitat del calçat no és rellevant dinsCalçat i components 522.202 541.049 3,6 23,8 l’estructura industrial catalana, ja que s’hiPelleteria 9.323 9.179 –1,5 30,8 dediquen unes 25 empreses amb una ocu- pació de 225 persones, encara que tambéAltres manufactures 7.219 5.949 –17,6 17,4 cal considerar algunes empreses de caràc-Total 988.878 999.882 1,1 28,4 ter comercial que utilitzen mitjans produc-Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d’ESTACOM, Icex. tius de tercers però que tenen una impor- tant presència en el mercat. A nivell estatal, el calçat es troba molt concentrat a laLa pelleteria és una activitat molt depe- temps a causa de la creixent competència Comunitat Valenciana, la qual aplega elnent del mercat interior, ja que la seva de productes asiàtics, en especial de la 60% de la producció total.dedicació internacional és baixa. Tot i amb Xina, principal exportador mundial, queaixò, el 2011, de la mateixa manera que ho El calçat és un altre exemple de la globalit- són molt competitius gràcies als seushavia fet el 2010, va experimentar un zació de les activitats manufactureres, amb menors costos laborals al ser la producció una concentració creixent en els païsosimportant increment (gairebé el 28%) de molt intensiva en mà d’obra. Aquesta com- emergents mentre que la indústria euro-les exportacions, que van arribar als 26 petència exterior va impulsar una recon- pea va haver de reconvertir-se cap a activi-milions i van anar dirigides en un 75% cap versió de la producció cap a nivells més tats de major valor afegit, basades en ela Europa, amb França, Itàlia i el Regne Unit alts de disseny i qualitat mentre que les disseny, la innovació i la qualitat. Els princi-com a principals compradors. Cal dir, a importacions van anar cobrint progressiva- pals exportadors mundials són la Xinamés, que les exportacions catalanes de ment els nivells més baixos del mercat. (35% del total) i Itàlia (11%), que personifi-pelleteria van representar el 2011 gairebé quen els dos models abans citats.la meitat de les exportacions espanyoles. També cal destacar els canvis en la distri- bució amb l’aparició de cadenes de boti- El segment del calçat espanyol, igual queLes importacions en el mateix període van gues especialitzades en marroquineria, ha succeït al conjunt de la indústria, tambéarribar als 9,1 milions, la qual cosa suposa com poden ser les de bosses o de maletes, ha tractat de compensar la caiguda deluna caiguda relativament poc significativa i també el creixent protagonisme dels mercat interior amb una major presènciarespecte al 2010, de l’1,5%. La majoria de complements de marroquineria en l’oferta internacional, la qual cosa ha comportatles importacions de pelleteria catalanes de les botigues de vestuari per tal de una important millora en el nivell del pro-provenen de la Xina, que representa més proporcionar una imatge global al consu- ducte ofert.de la meitat del total importat. Altres pro- midor.veïdors importants són els països euro- L’any 2011 va ser positiu en termes d’acti-peus, com Itàlia i França. Aquesta especialitat, que totalitza 135 em- vitat per a la indústria del calçat a nivell preses a Catalunya, s’articula en una base d’Espanya ja que les exportacions van créi-• Marroquineria de petits establiments, sovint de tipus xer un 9,6% respecte al 2010 i van arribar a artesanal, però també compta amb algu- sobrepassar els 2.000 milions d’euros, exac-Aquesta branca produeix una àmplia gam- nes empreses grans i mitjanes que con- tament 2.116. Les importacions de calçat ama d’articles, en pell i també en altres centren l’activitat en els mercats exteriors. Espanya també van créixer però ho van fermaterials, com teixits, plàstics o metalls. Els Només s’exporta una quarta part de la a un nivell inferior al de les exportacions,productes principals són: articles de viatge producció, amb la qual cosa les empreses, un 4,9%, i pràcticament es van igualar en(maletes, bosses, motxilles, etc.), comple- en especial les petites, depenen molt de valor a les exportacions, 2.274 milions d’eu-ments de vestir (cinturons, bosses de mà, l’evolució del mercat interior, fet que en els ros. Les importacions es concentren en eletc.) i petits objectes (carteres, portamone- darrers anys de crisi econòmica al nostre calçat de tipus esportiu provinent d’Àsia,des, corretges de rellotge, etc.). país ha suposat una dificultat més per al amb Vietnam i la Xina com a principals sector. proveïdors.La marroquineria manté un mercattradicionalment molt estable, si bé ha Les vendes catalanes a l’exterior van arribar El sector a Catalunya també va gaudirsofert importants canvis en els darrers als 227 milions el 2011, la qual cosa repre- d’aquesta millora del mercat, però amb un58 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 55. augment de les exportacions fins i tot per cobertura és encara baixa, al voltant del del Vallès (Vallès Oriental), havia estat unasobre de l’espanyol, al voltant del 13%. Les 43%, tot i que ha millorat respecte als dar- de les principals adobadores d’Europa,importacions, a més, van créixer per sota rers anys en què pràcticament no s’arriba- però des del 2009, quan va iniciar un pro-de les importacions espanyoles i es van va al 40%. cés de deslocalització de la seva produc-situar al voltant dels 541 milions d’euros. ció cap a la Xina, ha anat reduint la sevaCal dir, però, que mentre les exportacions dimensió a Catalunya. Per adequar elscatalanes del segment del calçat represen- recursos propis de l’empresa a la sevaten només al voltant del 10% de les expor- Esdeveniments dimensió actual, els principals accionistestacions espanyoles, les importacions cata- empresarials de la companyia (les famílies Sumarroca,lanes de calçat tenen un pes més important Rosell, Olabarría i Colomer) van decidir, ai arriben fins al 24%. Aquest any 2011, el grup adobador Colo­ principis de l’any 2011, reduir el capital mer va seguir amb la reducció de la seva social de l’empresa dels 13 milions d’eu-La balança comercial pel que fa al calçat és, dimensió. L’empresa, que va néixer a Vic ros fins a poc més de 5,5.òbviament, deficitària ja que la taxa de però que ara té la seu a Les Franqueses El projecte Oficis Singulars: innovació en un sector tradicional El projecte Oficis Singulars, dut a terme per Artesania de Catalu- Tot i tenir un fort llegat i tradició en producció de pell i cuir, gai- nya del Consorci de Comerç, Artesania i Moda, neix, l’any 2009, rebé no existeixen artesans dedicats a treballar aquests materials per identificar i impulsar una petita sèrie d’oficis lligats a determi- en aquestes ciutats. La majoria dels artesans del cuir i la marro- nats punts de la geografia catalana. quineria estan distribuïts per diferents punts de Catalunya. Es tracta d’oficis i/o productes únics que estan estretament El projecte Oficis Singulars, doncs, treballa a les ciutats de Vic i lligats a la població o demarcació d’on són originals. Les ciutats Igualada com a espais de trobada i de treball per generar una d’Igualada i Vic són grans centres de producció de pells i de pells col·lecció de productes únics. El projecte té com a objectius: adobades de Catalunya. • Innovar amb nous productes basats en nous dissenys que res- Els artesans del cuir i la marroquineria de diversos llocs de Cata- ponguin al mercat actual. lunya solien anar a Igualada i a Vic a proveir-se de materials i • Fixar la població en el territori i establir vincles entre artesans del productes nous. cuir de diferents punts de Catalunya, dissenyadors, adoberies i les ciutats d’Igualada i Vic. El projecte Oficis Singulars ha treballat per crear una col·lecció de productes únics fets per artesans del cuir i la marroquineria de • Fomentar l’activitat artesanal en aquestes zones com una font diferents punts de Catalunya. Tots han comptat amb l’ajuda d’un econòmica més. grup de dissenyadors d’Igualada i de Vic i el projecte final és el resultat de la col·laboració de dissenyadors i artesans. D’altra banda, el projecte fa una anàlisi i detecta diferents proble- màtiques en el cicle de vida del producte i en l’entramat social Igualada i Vic són les ciutats de referència, punts d’origen de del territori. Per això s’han analitzat els diferents protagonistes del tradició i centres de producció de cuir i pells més importants de cicle de vida del producte i s’ha intentat construir un eix conductor Catalunya i Espanya. entre productors, fabricants de primera matèria (cuir), manipu- ladors d’aquest material (artesans), comercialitzadores on poder Igualada neix al voltant del segle x al marge esquerre del riu vendre els productes manufacturats (botigues) i espais on poder- Anoia. Al segle xiv les adoberies i els blanquers estaven situats los exposar (museus). al centre de la ciutat, però a partir del segle xviii es van anar col- locant al voltant de la zona del Rec a Igualada, on actualment A més, també s’han estudiat els diferents protagonistes que con- comparteixen espai amb estudis creatius i amb el Museu de la formen l’ofici del cuir, des d’associacions d’artesans, ajuntaments Pell d’Igualada. Igualada és el centre de producció de cuir més d’aquestes localitats, museus, espais culturals, dissenyadors, important del país i des de l’any 1997 és l’única ciutat que ofereix, mestres i estudiants per tal de presentar tots els protagonistes i a l’Escola Municipal d’Art Gaspar Camps, un cicle formatiu de que puguin establir connexions i abordar necessitats comunes. grau mitjà d’Artesania en Cuir, amb la titulació oficial de tècnic d’arts plàstiques i disseny i artesania en cuir. D’aquest primer projecte en va néixer una col·lecció formada per 50 productes de pell i marroquineria de diferents tipologies com D’altra banda, la ciutat de Vic data del segle iv abans de Crist i ja ara gerres per a flors, fundes fotogràfiques, bosses de compra, els ibers ausetans adobaven pells. El barri de les Adoberies de la complements de moda, mobles, etc. capital d’Osona hi ha restes de l’edat mitjana i els primers pellai- res daten del segle xii. La majoria dels productes són idees, productes funcionals que contribueixen a aportar alguna innovació en el seu àmbit, algun El treball de la pell ha estat una de les activitats més conegudes joc visual o treball constructiu que doti de funcionalitat i atracció a Vic. Molts anys ha estat la primera indústria de la ciutat. A finals amb el material utilitzat. del segle passat s’hi van arribar a treballar fins a 50.000 pells de xai cada dia. Era el primer centre de producció de pells ovines www.lapell.blogspot.com del món. Així doncs, Vic ha estat un centre de producció de pells de referència. aNàlisi sEctorial 59
  • 56. 3.4. Fusta i moble mini, el ferro, el vidre, el plàstic o el vímet i altres materials naturals. Segons la destina- ció, les empreses combinen la produccióL’any 2011, el nombre d’empreses en el sector de la fusta i el moble es va reduir dels mobles per a oficina, cuina, dormitori,un –9,6% a Catalunya i l’ocupació, un –9,2%, valors que s’acumulen a les disminu- bany, etc. I segons el procés productiu, escions del 2010. La producció industrial en el subsector de la fusta va disminuir un pot distingir entre mobles de fabricació–7,3% i en el del moble, un –7%, després de tres anys de fortes caigudes i com a seriada o per encàrrec.conseqüència principalment de l’aturada del sector immobiliari. En consonància,les importacions varen disminuir un –10,4%. En canvi, les empreses catalanes Des del punt de vista de la demanda final,varen aconseguir augmentar les exportacions un 8,7%, dada molt positiva tenint els productes del sector de la fusta i mobleen compte les disminucions d’anys anteriors. són béns de consum durador i, per tant, tenen una dependència directa de l’evo- lució de variables com ara la renda real Variables Evolució l’any 2011 disponible de les famílies, el cost del finan- Fusta Moble çament extern, l’evolució de la construcció Producció – – residencial, la freqüència en la renovació del mobiliari i la distribució del consum Ocupació – – domèstic entre béns duradors i no dura- Preus + + dors. Exportacions ++ + Segons algunes veus del sector, els proble- Importacions –– – mes que travessa aquest sector s’atribueixen al menor poder adquisitiu del consumidor i al fet que és un sector estretament lligat a na productes finals directament utilitza- la construcció. Addicionalment, es reconeixTrets del sector bles per l’usuari (consumidors o empreses que han canviat les preferències del con- constructores). Dins la primera transforma- sumidor, que ara dóna menys importànciaLa fusta és una matèria primera reno- ció, s’engloben activitats com ara la ser- al moble com a signe de distinció de lesvable, reciclable, reutilitzable i posseeix rada, la preparació industrial de la fusta o llars.unes característiques fisicoquímiques que la fabricació de fulloles, taulers i plafons;la converteixen en un material molt versà- dins de la segona, s’inclouen activitats Confemadera posa de relleu que el pro-til. L’aprofitament de la fusta crea riquesa ducte espanyol ha anat perdent quota com la producció d’estructures i peces deper a les zones rurals, permet mantenir la de mercat davant les importacions, cosa fusteria i ebenisteria per a la construcció, lamuntanya “neta” reduint el risc d’incendis i que es deu en part al fet que el producte fabricació d’envasos i embalatges de fusta ofert no s’adapta a la demanda dels con-és una eina efectiva contra el canvi climà- i d’altres productes de fusta. sumidors. Per tal de poder competir ambtic, ja que la fusta extreta conserva el CO2 productes de major valor afegit, l’Observa-que va fixar quan estava en creixement i, El subsector del moble utilitza en bona torio Industrial de la Madera (OIM) posa deper tant, a més de no contaminar en el seu part aquest material en totes les seves manifest la importància de desenvoluparprocés de producció, obté l’energia dels variants: fusta massissa (que procedeix productes que reuneixin propietats comseus propis residus. directament del tronc dels arbres), la xapa- la seguretat contra incendis, la resistència da (fines làmines de fusta que recobreixen i durabilitat, la protecció davant l’agressióEs distingeix entre la indústria de primera altres fustes de qualitat inferior) o la con- d’insectes o fongs, el respecte per la saluttransformació de la fusta, que dóna lloc traxapada (taulers fets a base de làmines del consumidor, etc.a productes semielaborats, i la indústria de fusta encolades o premsades); peròde segona transformació, que proporcio- també incorpora altres materials com l’alu- L’exportació és un element clau per aquest sector en tant que suposa una via de creixement per a les empreses. Existeix una pressió creixent sobre el compliment Classificació del sector de la fusta i el moble d’estàndards europeus i internacionals, per exemple, amb relació a les dimensions, la Subsector de la fusta seguretat, els acabats o la sostenibilitat. Però sovint el sector no està preparat per Fabricació d’envasos i altres productes de fusta • Serrada i planejament de la fusta (CCAE 161). oferir un producte adaptat a aquestes • Fabricació d’envasos i embalatges de fusta (CCAE 1624). noves demandes. Per tant, la normalització • Fabricació d’altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleria és clau per a la competitivitat dels produc- tes en el mercat exterior. i esparteria (CCAE 1629). Pel que fa a l’oferta, el sector també està Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a la construcció • Fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621). sotmès a una elevada pressió per part • Fabricació de terres de fusta (CCAE 1622). d’altres productors. Així, a part de la pressió • Fabricació d’altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la que exerceixen els tradicionals competi- dors europeus (Itàlia, Alemanya, Portugal, construcció, excepte els terres de fusta (CCAE 1623). França) amb productes de major diferen- ciació, qualitat i disseny, els productors Subsector del moble catalans i espanyols estan subjectes a la • Fabricació de mobles d’oficina i d’establiments comercials (CCAE 3101). competència exercida pels productors de • Fabricació de mobles de cuina (CCAE 3102). l’Europa de l’est, la Xina i el sud-est asiàtic. • Fabricació de matalassos (CCAE 3103). També existeix pressió per la creixent con- • Fabricació d’altres tipus de mobles (CCAE 3109). centració en el sector de la distribució i per les polítiques mediambientals.60 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 57. L’estructura de costos del sector de la fusta l’OIM, la manca de coneixements especí- valor del producte). Per aquestes raons, lesi el moble ve determinada principalment fics dificulta la competitivitat del sector. importacions de fusta són molt rellevants.pel factor humà i les primeres matèries. Elfactor treball suposa entre un 20% i un 30% Pel que fa a les matèries primeres, la fusta Pel que fa al capital, es calcula que actual-dels costos, segons el producte. Aquest base representa entre el 35% i el 50% dels ment la capacitat instal·lada només s’estàsubsector és molt intensiu en mà d’obra, costos de fabricació. El valor de la matèria utilitzant al 60% en aquest sector, la qualper la qual cosa el sector està exposat primera depèn de la pròpia naturalesa cosa dificulta que es pugui amortitzar la de la fusta i per tant no és una decisió de inversió realitzada (AITIM, 2011).a una forta competència dels països de producció. L’orografia i la climatologia dell’est d’Europa i els països asiàtics amb uns nostre país no afavoreixen la generació Algunes veus del sector posen de manifestsalaris molt inferiors als nostres. El sector d’una fusta de qualitat i en dificulten la que la reduïda dimensió de les empresesha patit una important pèrdua d’ocupació mecanització, la qual cosa genera un des- en aquest sector dificulta la seva com-a causa de la caiguda de l’activitat en el avantatge competitiu i un encariment de petitivitat i destaquen la importànciasector de construcció. El treballador repre- les primeres matèries, que cal anar a bus- de guanyar dimensió a través d’establirsentatiu d’aquest sector és un home jove, car a fora. Aquest desavantatge s’agreuja aliances amb altres empreses, fusions ode nacionalitat espanyola i amb un nivell amb els freqüents incendis que pateix el adquisicions, creació d’ens participats obaix de qualificació, que té un contracte fix nostre país (sovint els costos derivats del unions temporals d’empreses (Confema-i treballa a jornada completa (EPA). Segons transport de la fusta cremada superen el dera, 2009). El sector a Catalunya Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més ocupats que presenta la indústria en el seu conjunt (2,5%). Però al 2009, en aquest sector però, tot i amb això, el sector de la fusta i el el resultat de l’exercici en aquest sector esdevingué negatiu moble té unes dimensions més aviat modestes a casa nostra. (39 milions) i la rendibilitat també. La productivitat aparent Segons la Encuesta Industrial de Empresas (EIE)1, la seva dimensió del treball (VAB per hora treballada) és d’uns 19 euros, inferior mesurada en termes d’ocupació (unes 20.350 persones), en ter- a la productivitat de la indústria en un 45% (dades del 2009). mes de producció (uns 2.100 milions d’euros) i de VAB a preus bàsics (uns 730 milions d’euros) esdevé bastant reduïda i el con- L’esforç innovador en el sector del moble es pot considerar verteix en un dels tres sectors més petits de la nostra indústria modest amb relació al conjunt de la indústria. El 2009, la inversió (dins una classificació de 19 agrupacions sectorials). en R+D interna fou de 3,4 milions d’euros (un 0,3% sobre el total de la indústria catalana), cosa que suposà un notable descens Per contra, és un dels sectors amb més establiments (3.200) dins respecte al 2010, d’acord amb l’actual conjuntura econòmica. Pel la indústria manufacturera catalana ja que presenta una estruc- que fa als resultats de la innovació, aquest sector2 va sol·licitar a la tura molt atomitzada. Aquesta estructura és resultat de l’origen European Patent Office 1,5 patents per milió d’habitants el 2007, familiar de les empreses, les baixes barreres d’entrada dels nous el doble que les sol·licituds del sector a l’Estat espanyol, però productors, l’escassa participació de capital estranger i la possi- inferior a l’any anterior. bilitat d’organitzar-se en districtes industrials, cosa que permet aprofitar les economies d’escala. Només l’1,1% dels establiments El subsector del moble representa aproximadament la meitat de fusta i moble tenen 50 ocupats o més i la dimensió mitjana del sector de la fusta i el moble. Destaquen les branques de la dels establiments és de 6,8 ocupats. Aquestes magnituds resulten producció de mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i sales inferiors considerablement a les d’altres sectors industrials de la d’estar (12,6%) i la fabricació de mobles metàl·lics no classificats indústria en conjunt (5,5% d’empreses amb 50 ocupats o més i en altres apartats (9,1%). La primera i segona transformació de la dimensió mitjana de 16,8 ocupats). fusta representen al voltant d’una quarta part del sector cadas- cuna i integren activitats com la producció de paletes, paletes Taula 37. Pes específic del sector sobre el conjunt de la indústria catalana caixa i altres plataformes per a càrrega (5,3%) i la producció de finestres, balcons, portes i llindars i els bastiments (6,5%) (Encues- Nombre d’empreses (2011) 12,2% ta Industrial de Productos, EIP 2010). Afiliats a la Seguretat Social (2011) 3,4% Pel que fa a la distribució territorial del subsector de la fusta, les Import net de la xifra de negoci (2010) 1,9% empreses es concentren, sobretot, a les comarques del Berguedà Exportacions (2011) 1,1% i Osona. Dins del subsector de serrada i planejament de la fusta Fonts: EIE, INSS, Datacomex i DIRCE. destaquen empreses de més de 150 treballadors com Maderas del Alto Urgel, Serradora Boix o Tableros Tradema; dins els altres subsectors de la fusta, la dimensió és inferior i se situa com a Taula 38. Pes del sector català sobre el conjunt del sector a Espanya molt en 120 treballadors a Franscisco Oller, Alberch o Encofrados Nombre d’empreses (2011) 15,4% J. Alsina. En el subsector dels terres de fusta, les empreses tenen menys de 10 treballadors (REIC i SABI). El grau de concentració en Afiliats a la Seguretat Social (2011) 9,8% el subsector de la fusta és relativament baix en relació amb altres Import net de la xifra de negocis (2010) 16,1% sectors manufacturers (els 5 establiments més grans concentren Exportacions (2011) 22,9% el 7,1% de l’ocupació i el 12,1% del volum de negoci). Fonts: EIE, INSS, Datacomex i DIRCE. Fins a l’exercici 2008, la rendibilitat del sector de la fusta i el 1 Les dades de la Encuesta Industrial de Empresas no permeten distingir entre les activitats de suro (CCAE 1629) i de fusta (resta del grup CCAE 16), tot i que només moble (calculada com el resultat de l’exercici sobre el volum la segona constitueix l’objecte d’aquest capítol. de negoci) va ser positiva, tot i que molt reduïda (al voltant 2 Inclou mobiliari; articles o aparells d’ús domèstic; molinets de cafè; molinets del 0,3% al 2008), és a dir, unes vuit vegades inferior als valors d’espècies; aspiradors. aNàlisi sEctorial 61
  • 58. Quant al subsector del moble, geogràficament, l’activitat està baixa concentració (els 5 establiments més grans concen- molt concentrada a les comarques del Montsià, on destaca el tren el 7,6% de l’ocupació i el 12,4% del volum de negoci). municipi de la Sénia, i al Vallès Oriental, on destaca la Garriga, considerades clústers del mobiliari a Catalunya. Les empre- Per la seva banda, la indústria de la fabricació per encàrrec, l’altre ses arriben a unes dimensions més grans, com les catalanes gran capítol del subsector del moble, està integrat per més d’un Kettal (amb més de 300 empleats), Ros 1 i Naturantaix (que superen els 230); destaca també Alvic, d’origen andalús però miler de tallers de dimensió molt reduïda, que es troben dispersos amb fàbrica a Vic. El subsector del moble presenta també una per tot el territori català i s’especialitzen en fabricació artesana. Figura 31. Ocupats en cada subsector. Any 2010 Figura 32. Volum de negoci. Any 2010 Percentatge Percentatge 4 Serrada i planejament de la fusta 5,5 Serrada i planejament de la fusta Productes de fusta, suro, cistelleria Productes de fusta, i esparteria 42 suro, cistelleria i esparteria 42,1 52,4 Mobles 54 Mobles Font: EIE. Font: EIE. Espanya les exportacions van exhibir un bon com-Evolució del sector el 2011 portament amb un augment del 6%; així el El sector de la fusta i el moble té un pes dèficit de la balança comercial espanyolaInternacional relativament petit sobre el conjunt de la va disminuir fins als 1.000 milions i la taxa indústria espanyola: dóna feina a quasi de cobertura se situà en un 70%.El sector de la fusta i el moble a la UE-27 146.000 persones (un 7% del total de laestà constituït per unes 195.000 empreses indústria), té un volum de negoci d’uns Catalunyai 1,3 milions de treballadors, que generen 13.000 milions d’euros (2,5%) i un VABun VAB d’uns 40.000 milions d’euros i una superior a 7.600 milions d’euros (5,9%). El 2011, el sector de la fusta i el moblexifra de negoci de quasi 150.000 milions (CCAE 16 i 31) a Catalunya estava formatd’euros (SBS 2008). Al 2011, hi havia unes 18.200 empreses per unes 2.800 empreses (el 12% de la amb assalariats, de les quals, només l’1,5% indústria manufacturera catalana). Al llargDesprés de les caigudes de la producció eren mitjanes o grans (més de 50 treballa- d’aquest any les empreses van patir inten-del 2009, als anys 2010 i 2011, l’IPI va mos- dors). La situació econòmica va fer dismi- sament la crisi econòmica i es van reduirtrar un comportament més favorable als nuir el nombre d’empreses un −9,8% (DIR- un 10% (varen desaparèixer o varen reduirdos subsectors. La producció de fusta a la CE). la seva dimensió); això se suma a la reduc-UE-27 va créixer un 3,8% al 2010 i un 0,3% ció del 2010 (30%) i afectà tant a les empre-al 2011; la producció de moble va dismi- La producció industrial va disminuir un ses petites (menys de 50 assalariats) com anuir el 2010, però el 2011 va créixer un −7,6% l’any 2011, després d’un 2010 amb mitjanes i grans (DIRCE). El subsector de la2,3%. També els preus industrials van créi- una reducció del −8,1% i dos anys de cai- fusta i el moble tenia uns 14.500 afiliats a laxer un 3,6% al subsector de la fusta i un gudes superiors al −25%. Segons l’Instituto Seguretat Social, que conjuntament repre-1,9% al del moble. Tecnológico del Mueble, Madera, Embalaje sentaven el 3,4% de la indústria i es van y Afines (AIDIMA), la recuperació en el sub- reduir un 9,2%, xifra que s’afegeix a la dava-Les darreres dades disponibles mostren sector del moble trigarà més del que es llada del 2010 (−9,4%).que tant les exportacions com les impor­ preveia com a conseqüència de la contrac-tacions van créixer, un 8,9% i un 11,6% ció del consum i dels problemes estructu- Com en el cas espanyol, la producció (IPI)respectivament, després d’una severa rals dels models de negoci. de fusta va caure un 7,3% el 2011 i la pro-reducció al 2009. El sector de la fusta i el ducció de moble un 7%, que s’afegeix a lamoble europeu va presentar un superàvit La xifra de negoci en el subsector de la reducció del període 2007-2010, en què lesde 2.300 milions d’euros a la balança fusta va augmentar un 0,7% i, per tant, va variacions interanuals van arribar a superarcomercial i la taxa de cobertura se situà al mostrar millor comportament que els el 20% en alguns casos.104%. altres sectors de béns intermedis (−1,6%); el moble va patir una caiguda de la xifra de Les vendes a l’estranger en el sector de laEl preu del barril de cru Brent es va incre- negoci del −7,4% l’any 2011, també més fusta i el moble suposen aproximada-mentar un 19,8% al llarg del 2011 i el gasoil, suau que la mitjana de béns de consum ment un 16,5% del volum de negoci (EIE).un 23,6%, fet que va encarir els costos de durador (INE). La contracció del consum de béns dura-transport de la fusta i per tant els costos de dors es va poder compensar en part pelproducció. A més aquesta tendència ha Les importacions de fusta i moble de l’Estat bon comportament de les exportacions elcontinuat durant el primer trimestre del van disminuir un −10,5% el 2011, en con- 2011, que van créixer un 8,7%, corregint2012. sonància amb la disminució del consum; així la seva variació negativa del 2010. Les62 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 59. Taula 39. Indústries de la fusta, suro, cistelleria i fabricació de mobles (CCAE 16 i 31) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Afiliats a la Seguretat Social 16.072,3 14.588,0 161.452,0 148.262,0 –9,2% 3,4% 9,8% Nombre d’empreses amb assalariats 3.088 2.793 20.170 18.183 –9,6% 12,2% 15,4% Empreses amb 50 assalariats 29 26 280 272 –10,3% 2,2% 9,6% Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –8,1% –7,6% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. –0,1% 1,3% – – – Importacions 1.105,1 990,7 3.844,7 3.440,3 –10,4% 1,6% 28,8% Exportacions 511,6 556,0 2.287,2 2.425,3 8,7% 1,1% 22,9% Saldo –593,5 –434,7 –1.557,5 –1.014,9 – – – Taxa de cobertura 46,3% 56,1% 59,5% 70,5% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 22.070,0 20.349,0 154.229,0 146.254,0 –7,8% 4,4% 13,9% Hores treballades / ocupat 1.738,4 1.721,5 1.735,8 1.716,3 –1,0% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci 2.184,8 2.119,3 13.781,4 13.183,5 –3,0% 1,7% 16,1% VAB (a preus bàsics) 737,1 763,6 8.145,3 7.636,5 3,6% 2,4% 9,7% Despeses de personal 612,4 560,4 3.836,0 3.639,0 –8,5% 3,0% 15,4% Inversions en actius materials i intangibles 55,3 54,0 443,5 391,6 –2,3% 0,9% 13,8% Consums intermedis 1.403,8 1.342,6 8.667,5 8.602,5 –4,4% 1,7% 15,6% Resultat de l’exercici –39,0 1,4 –183,5 –232,4 –103,6% 0,0% –0,6% Resultat de l’exercici / volum de negoci –1,8% 0,1% –1,3% –1,8% –103,7% 0,0 0,0 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 19,2 21,8 30,4 30,4 13,5% 0,6 0,7Notes de la EIE: En el cas de Catalunya, el sector 16 (Fusta, suro i cistelleria) inclou el 1629, que en part correspon als productes de suro; el VAB i producció d’Espanya corresponen al 2007 i 2008 (dadesSBS) i el VAB es calcula a cost de factors; els consums intermedis es calculen com la suma de matèries primeres, altres aprovisionaments, treballs fets per altres empreses i serveis exteriors;“n.d.” significadada no disponible.Fonts(*): IPC (INE); EPF, Encuesta de Presupuestos Familiares (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); EIE, Encuesta Industrial de Empresas (elaborada per l’INE, dades de l’Idescat); SBS, StructuralStatistics Database (Eurostat); AEAT (dades de duanes elaborades per l’AEAT); Dept. d’Empresa i Ocupació (DEMO); DIRCE, Directorio Central de Empresas de l’INE; EPO (European Patent Office, dadesd’Eurostat); MINETUR (Ministerio de Industria, Energía y Turismo).(*) Fonts comunes per a les taules 40, 44, 46 i 48.exportacions varen significar només un França (7,4%) i països de l’est d’Europa1,6% de les exportacions manufactureres, (20,7% sobretot pel que fa al moble), entre Evolució dels subsectorsperò un 29% de les exportacions espa- els quals destaquen Polònia (8%), Romanianyoles en aquest sector, per damunt del el 2011 i Lituània. Les importacions provinents depes que té Catalunya sobre el conjunt de la resta del món (32,5%) s’originaren sobre- Subsector de la fustal’Estat. tot a la Xina (21,7%) i altres països asiàtics. Durant el 2011, les importacions de dins la El 2011, al subsector de la fusta (CCAELes exportacions catalanes de fusta i moble Unió Europea es van reduir un 9,3% i les de 16) hi havia unes 1.400 empreses, cosavan anar destinades majoritàriament als fora, un 12,5%. que representa la meitat del sector de lapaïsos comunitaris (71,2%) i sobretot als fusta i el moble. El nombre d’empreses vanostres països veïns: França (22,9%), Portu- Al 2011, els preus industrials (IPRI) de la disminuir un 9,3%, fet que no afectà lesgal (19%) i Itàlia (9,1%). Les exportacions fusta es van incrementar considerable-dins la UE-27 van augmentar un 15%, però empreses amb més de 50 assalariats, que ment (5,4%) a Catalunya, com a conse- tenen un pes petit, però aquesta reduccióa la resta del món es van reduir un 4,5%, qüència de l’elevat preu del preu del petro- s’afegeix a la del 2010 (12%) (DIRCE). El sub-com a conseqüència de la disminució de li i el gasoil durant tot l’any, que ha encarit sector de la fusta tenia uns 7.500 afiliats ales vendes a Àsia i Àfrica. notablement els costos de transport. No la Seguretat Social, que també representenLa reducció del consum també afectà les obstant això, la pujada de preu de la fusta la meitat del sector de la fusta i el mobleimportacions, que van baixar un 10,4%, no sembla que s’hagi traslladat al moble ja i que es van reduir un 9%, després d’unainvertint també el notable increment del que els preus industrials dels mobles van davallada del 10,7% l’any anterior.2010. Així, tot i que el nostre país segueix créixer només un 1,6%.essent molt més importador de fusta i La producció (IPI) va caure un 7,3% el 2011,moble que no pas exportador, el dèficit de Segons dades del Consorci Forestal de després d’un repunt positiu al 2010 (7,1%)la balança comercial va millorar un 25% i se Catalunya, els preus de la fusta a les llotges i de fortes caigudes en els anys 2007-2009.situà en 434 milions d’euros. de contractació i mercat en origen de Vic i La producció catalana va caure més que Girona el 2011 van ser molt semblants als l’espanyola.Pel que fa a les importacions de fusta i preus del 2010, amb les excepcions de lamoble, el 67,5% s’originà a la UE-27 i con- fusta de faig i freixe, que van pujar, i algu- Només el 16% de la producció de fus-cretament a Alemanya (12,3%), Itàlia (9,8%), nes varietats de pi, que van baixar. ta s’exporta, de manera que la reducció aNàlisi sEctorial 63
  • 60. Taula 40. Indústria de la fusta i el suro (CCAE 16) Catalunya Espanya Variació Catalunya % Total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Afiliats a la Seguretat Social 8.301,0 7.556,3 76.607,0 71.059,0 –9,0% 51,8% 10,6% Número d’empreses amb assalariats 1.552 1.407 9.253 8.345 –9,3% 50,4% 16,9% Empreses amb 50 assalariats 8 8 106 107 0,0% 30,8% 7,5% Índex de producció industrial (var anual) 7,1% –7,3% –7,0% –5,3% – – – Índex de preus industrials (var anual) 0,0% 5,4% 0,5% 1,7% – – – Importacions (MEUR) 247,4 216,6 1.310,7 1.170,0 –12,5% 21,9% 18,5% Exportacions (MEUR) 116,0 146,4 938,2 1.082,3 26,2% 26,3% 13,5% Saldo (MEUR) –131,4 –70,2 –372,6 –87,7 – – – Taxa de cobertura 46,9% 67,6% 71,6% 92,5% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total FIM Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 10.170,0 9.394,0 68.980,0 63.410,0 –7,6% 46,2% 14,8% Hores treballades / ocupat 1.765,8 1.721,5 1.735,9 1.717,8 –2,5% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 1.038,1 1.008,7 6.960,9 6.578,1 –2,8% 47,6% 15,3% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 333,4 322,9 3.188,9 2.892,2 –3,1% 42,3% 11,5% Despeses de personal (MEUR) 276,2 256,1 1.706,4 1.584,3 –7,3% 45,7% 16,2% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 32,9 26,4 236,7 207,6 –19,7% 48,9% 12,7% Consums intermedis (MEUR) 671,9 649,8 4.480,9 4.405,6 –3,3% 48,4% 14,7% Resultat de l’exercici (MEUR) –17,6 –9,5 –35,3 –80,3 –46,2% – 11,8% Resultat de l’exercici / volum de negoci –1,7% –0,9% –0,5% –1,2% –44,7% –14,0 0,8 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 18,6 20,0 26,6 26,6 7,5% 0,9 0,8Nota: Les dades sobre afiliats a la SS, nombre d’empreses, IPI, IPRI inclouen el subsector suro, que no és objecte d’estudi d’aquest capítol.del consum és la principal causa de la Taula 41. Principals indicadors de clima empresarial. Subsector de la fusta i el surodisminució de la producció. Pel que fa al Variació intertrimestralsector exterior, cal destacar el bon com- I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011portament de les exportacions, que vanaugmentar un 26%, xifra molt positiva, que Marxa del negoci –32,7 –25,5 –35,9 –43,3contrasta amb el tímid increment del 2010 Facturació –43,9 –9,5 –45,6 –35,8(3,1%) i que dobla l’increment del conjunt Facturació a l’estranger –7 33,6 –26,7 –20,6de la indústria (13,6%). Inversió realitzada –21,2 –15,8 –7,6 –25,5El 71% de les exportacions van anar destina- Nombre d’ocupats –22,4 –12,5 –0,1 –22,8des a països de la UE-27, entre els quals des- Preus de venda –18,6 –19,9 –9,1 –12,6taquen França (19,6%), Itàlia (18%) i Portugal(17%). El gran augment de les exportacions Nota: Facturació a l’estranger: percentatges calculats sobre les empreses que exporten (entre un 70% i un 80%).de fusta es deu a l’increment del 45% de les Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona). Unitats: saldo de respostes (diferènciaexportacions intracomunitàries, ja que les entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”).exportacions fora de la Unió Europea fins itot es van reduir un 4,5%. Les exportacionsextracomunitàries representen el 29% i van Taula 42. Factors que afecten la marxa del negoci. Subsector de la fusta i el suro Percentatgedestinades sobretot a Àsia (13%). I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011Però la contracció del consum també va Demanda 91,2 86,9 83,8 87,8fer que les importacions disminuïssin un Costos 47,1 53,8 35,7 21,812,5%, tant les intracomunitàries (−11,5%)com les extracomunitàries (−15%). Les Financers 49,2 47,6 41,8 47,6compres de fusta a l’estranger són sobre- Equipament productiu 3 0 0 1,2tot intracomunitàries (74% en total, França Mà obra qualificada 5,8 0 11,3 920,6%, Alemanya 18% i països de l’est un10%). Amb tot, el dèficit de la balança Competència 35,5 45,1 33,4 25,3comercial va disminuir un 47% i la taxa de Altres 7,7 6,2 8,7 3,8cobertura se situà en el 68%. Font: Enquesta de Clima Empresarial (dades de l’Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona).El 2011, el subsector de la fusta no va tenirun any gaire favorable segons les dades64 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 61. de l’Enquesta de Clima Empresarial i va Taula 43. Fabricació d’envasos i altres productes de fusta i suro (CCAE 161, 1624 i 1629)registrar moviments a la baixa en totesles magnituds considerades, seguint la % sobre el segment % sobre Espanyatendència de l’any 2010; a més, el predo­ Paletes, paletes caixa i altres plataformes per a càrrega, de fusta 28,9 19,3mini de respostes “a la baixa amb relació Altres envasos i embalatges de fusta i els components 18,9 15,6al trimestre anterior” fou superior que alconjunt de la indústria. Marcs de fusta, components per a paraigües i bastons; altres 18,6 24,2 Fusta serrada o tallada de gruix > a 6 mm; travesses de fusta sense 10,0 7,1La debilitat de la demanda és el factor que impregnar per a vies fèrriesmés va pesar en l’evolució de la marxa del Font: EIP; dades del 2010.negoci, amb un saldo de respostes al vol­tant del 85% al llarg de tot l’any; la mancade recursos financers, la competència i L’any 2011, la producció a la indústria de Malgrat que és un segment relativamentels costos són altres factors que també la serrada i planejament de la fusta (CCAE exportador (26% de les vendes) amb rela­van afectar molt la marxa del negoci. La 161) es va incrementar un 3,6% al conjunt ció al conjunt del sector de la fusta i eldemanda i la manca de recursos financers de l’Estat i s’estabilitzà després de les for­ moble, les exportacions catalanes no vanvan afectar aquest subsector amb més tes davallades de 2008 i 2009 (STS). La tenir un 2011 massa bo. Pel que fa a laintensitat que la mitjana de la indústria. producció d’envasos i embalatges (CCAE serrada i planejament de la fusta (CCAE 1624) a Espanya es va incrementar un 161), les exportacions, que són sobretotDins del subsector de la fusta, es pot dis­ 7,3%, xifra positiva atès que el 2010 va intracomunitàries, van augmentar tímida­tingir entre el segment de la fabricació caure un 3%. No es disposa de dades per a ment (1,3%) i la taxa de cobertura va millo­d’envasos i altres productes de fusta i suro rar. Cal destacar que les exportacions espa­ Catalunya però s’estima que la producciói el segment de la fabricació de taulers de nyoles van augmentar un 46%, mentre que podria haver disminuït en aquests dosfusta i fusteria per la construcció. a Catalunya havien augmentat notable­ segments. ment l’any anterior (35%).• Segment de la fabricació d’envasos La indústria de la serrada i el planejamenti altres productes de fusta i suro Pel que fa als envasos i els embalatges té una forta amenaça de substitució pels (CCAE 1624), les exportacions van dismi­Aquest segment industrial inclou la serrada corresponents productes d’importació, nuir un 11%. El 68% de les exportacionsi el planejament de la fusta (CCAE 161)3, la més competitius i/o amb millor grau de foren intracomunitàries i van anar destina­fabricació d’envasos i embalatges de fusta classificació. La producció d’envasos i des sobretot a Alemanya (25%) i Portugal(CCAE 1624) i la fabricació d’altres productes embalatges té actualment unes barreres (18%); un altre 23% van anar a parar a Àsiade fusta, suro, cistelleria i esparteria (CCAE d’entrada baixes, però a mig termini es (sobretot al Japó, amb un 20% sobre el1629). Aquestes activitats donen feina a més preveu que augmentin per les necessitats total) (AEAT).de 3.700 persones (un 18,5% del sector de la d’inversió. A més, els envasos de fustafusta i el moble), generen un volum de estan sent substituïts per envasos d’altres La productivitat aparent del treball (VABnegoci de 550 milions d’euros i un VAB materials, tendència que es podria mitigar per ocupat i hora) d’aquest segment (CCAEsuperior als 150 milions (un 26% i un 20,4% si els consumidors demanessin productes 161, 1624 i 1629) assolí els 24 euros perrespectivament). A més, Catalunya repre­ més ecològics (OIM, 2009). hora en línia amb els altres segments de lasenta aproximadament la cinquena part de fusta i el moble. Les despeses de personalla producció espanyola (EIE). Pel que fa a la indústria de fabricació d’al­ van suposar uns 16,7 euros per ocupat i tres productes de fusta, suro, cistelleria i hora, cosa que es correspon en bonaLa dimensió mitjana és de 8,5 ocupats per esparteria (CCAE 1629), l’IPI espanyol va mesura amb el nivell de productivitat queestabliment, relativament gran amb relació disminuir un 4,7%, tot seguint la tendència presenta aquest segment (EIE).al conjunt del sector de la fusta i moble, negativa d’anys anteriors però amb menysperò petita amb relació al total de la indús­ intensitat. • Segment de la fabricaciótria (17 ocupats per establiment). Aquest de taulers de fusta i fusteriasegment presenta una baixa concentració: Els preus industrials van créixer a les tres per a la construccióels 5 establiments més grans aglutinen el indústries que formen aquest segment,12% de l’ocupació i el 15% del volum de Aquest segment inclou la fabricació de probablement com a conseqüència denegoci (EIE). fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621), ter­ l’increment dels costos de transport, fet res de fusta (CCAE 1622) i altres estructures que suposa un canvi de signe respecte alEl 2011, la indústria de la serrada i el plane­ de fusta i peces de fusteria i ebenisteria 2009 i 2010. per a la construcció (CCAE 1623). Aquestesjament de la fusta (CCAE 161) a Catalunyaestava formada per un centenar d’empre- activitats ocupen uns 5.600 treballadorsses, de les quals només una tenia més de (28% del sector), generen un volum de50 assalariats i el 4% va tancar. En general negoci de 460 milions d’euros i un VABes tracta d’empreses familiars de llarga tra­ 4 També comprèn: el tractament,la impregnació i la de 170 milions (un 22%). La producció preservació de la fusta (inclou la curació i l’assecatge); catalana representa una petita part de ladició i moltes d’elles tenen la seva pròpia articles de taula i cuina de fusta; eines i els mànecs, muntures i mànecs de raspalls i escombres, blocs per a producció espanyola (EIE).explotació forestal associada (OIM, 2009). la fabricació de pipes de fumar i formes i eixampladores per a botes i sabates; fusta en plaques o en partícules El 2011, la indústria de la fabricació deEntre d’altres, la producció d’aquest seg­ de coníferes; objectes de marqueteria i incrustació: cofres, estoigs; mobiliari per penjar que no tingui la productes de fusta, suro, cistelleria i espar­ment a Catalunya comprèn els productes consideració de mobles (penjadors, porta­raspalls, etc.); teria (CCAE 162) estava formada per unesesmentats en la taula, que suposen tres serradures, incloses les aglomerades en briquetes; fusta 1.300 empreses, de les quals només 7 erenquartes parts del total 4: perfilada longitudinalment al llarg de qualsevol dels cantells o cares, inclosos els llistons i frisos per a par­ mitjanes o grans. El nombre d’empreses quets sense engalzar; pals de fusta de coníferes en brut va disminuir un 12,5% el 2010 i un 9,7% (fins i tot decoratives o escairats) tractats amb pintura, el 2011 (DIRCE). La dimensió mitjana dels3 La industria de la serrada de la fusta representa la pri­ creosota i altres agents conservants; i finalment els ser­mera transformació de la fusta: un cop extreta la fusta del veis a la fusta (reparació de paletes, barrils; planejament establiments és molt petita (5,7 ocupatsbosc passa a les serradores per a la seva transformació. de taulers i similars). per establiment) en comparació amb la Anàlisi sectoriAl 65
  • 62. Taula 44. Fabricació d’envasos i altres productes de fusta i suro (CCAE 161, 1624 i 1629) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-11 2011 2011 Serrada i planejament de la fusta (CCAE 161) Nombre d’empreses amb assalariats 102 98 1.062 962 –3,9% 3,5% 10,2% Empreses amb 50 assalariats 1 1 9 9 0,0% 3,8% 11,1% Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. 9,0% 3,6% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. –0,8% 3,9% – – – Importacions (MEUR) 12,4 10,8 198,1 186,8 –13,4% 1,1% 5,8% Exportacions (MEUR) 7,7 7,8 88,1 129,7 1,3% 1,4% 6,0% Saldo (MEUR) –4,7 –3,0 –110,0 –57,1 – – – Taxa de cobertura 61,9% 72,5% 44,5% 69,4% – – – Fabricació d’envasos i embalatges (CCAE 1624) Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –3,2% 7,3% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. –1,8% 1,5% – – – Importacions 22,3 18,2 77,2 79,1 –18,7% 1,8% 23,0% Exportacions 12,7 11,3 68,6 76,7 –11,0% 2,0% 14,7% Saldo –9,6 –6,9 –8,6 –2,4 –28,9% – – Taxa de cobertura 56,8% 62,2% 88,9% 97,0% – – – Fabricació d’altres productes de fusta; fabricació de productes de suro, cistelleria i esparteria (CCAE 1629) Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –6,8% –4,7% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. –0,4% 2,2% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total FIM Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 4.077,0 3.762,0 23.196,0 22.108,0 –7,7% 18,5% 17,0% Hores treballades / ocupat 1.744,1 1.732,7 1.737,0 1.727,9 –0,7% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 524,6 549,2 2.484,7 2.557,6 4,7% 25,9% 21,5% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 150,1 155,7 894,0 891,4 3,7% 20,4% 16,8% Despeses de personal (MEUR) 112,3 109,1 560,3 542,8 –2,8% 19,5% 20,1% Inversions en actius materials i intangibles 13,4 19,8 77,4 116,0 48,1% 36,7% 17,1% (MEUR) Consums intermedis (MEUR) 357,4 376,7 1.626,1 1.733,7 5,4% 28,1% 21,7% Resultat de l’exercici (MEUR) –1,2 9,2 –32,8 43,8 – – 21,0% Resultat de l’exercici / volum de negoci –0,2% 1,7% –1,3% 1,7% – 25,0 1,0 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 21,1 23,9 22,2 23,3 13,1% 1,1 1,0Nota: Les dades sobre nombre d’empreses fan referència a tot el grup CCAE 162 (productes de fusta, suro, cistelleria i esparteria).del sector de la fusta i el moble (6,6 ocu- La producció (IPI) al segment de fabricació altres estructures de fusta i peces de fuste-pats) i amb la indústria manufacturera (17 de productes de fusta, suro, cistelleria i ria i ebenisteria per a la construcció (15%)ocupats). Els 5 establiments més grans esparteria (CCAE 162) de fusta va caure un i, en segon lloc, les fulloles i els taulers deaglutinen el 10% de l’ocupació i el 22% del 8% el 2011, després d’un repunt positiu el fusta (5,6%) pels lligams directes que tenenvolum de negoci (EIE). 2010 (7%) i de fortes caigudes els anys 2007- aquests fabricants amb la construcció. La 2009. La producció catalana va caure més fabricació de terres de fusta, en canvi, vaEntre d’altres, la producció d’aquest sub- que l’espanyola (6,5% el 2011). augmentar un 8%, xifra bastant positivasector a Catalunya comprèn els productes després de la intensa caiguda del 2010esmentats en la taula, que suposen tres En el cas espanyol, la baixada de l’IPI més (57%). Les dades per a Catalunya no estanquartes parts del total5: important es produí en la fabricació de les disponibles, però el comportament global 5 També comprèn: fusta contraplacada formada exclu-Taula 45. Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a construcció (CCAE 1621-1623) sivament per fulles de fusta, de bambú; altres tipus de fusta contraplacada, taulers de fusta aplacada i formes % sobre el segment % sobre Espanya similars de fusta laminada; fulloles per a aplacatge i contraplacatge i altres fustes serrades, tallades o desen- Finestres, balcons i els bastiments, portes i els bastiments i llindars, de fusta 29,6 6,8 rotllades, de gruix inferior o igual a 6 mm; taulers de fibra de fusta o altres matèries llenyoses; taulers per a Taulers de partícules de fusta, OBS i wafeboard 24,7 9,6 terres de fusta acoblats; altres obres i peces de fusteria Construccions prefabricades de fusta 19,8 29,3 per a la construcció, de fusta; fusta densificada en blocs, planxes, taulers o perfils; encofrats per a obres deFont: EIP; dades del 2010. construcció de formigó, llistons, llates i teules, de fusta.66 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 63. Taula 46. Fabricació de taulers de fusta i fusteria per a la construcció (CCAE 1621-1623) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Fabricació de fulloles i taulers de fusta (CCAE 1621) Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –4,2% –5,6% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. –0,7% 2,6% – – – Importacions (MEUR) 114,7 107,4 726,3 656,9 –6,4% 10,8% 16,3% Exportacions (MEUR) 42,7 44,4 622,7 683,2 4,1% 8,0% 6,5% Saldo (MEUR) –72,0 –62,9 –103,7 26,3 – – – Taxa de cobertura 37,2% 41,4% 85,7% 104,0% – – – Fabricació de terres de fusta (CCAE 1622) Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –57,1% 7,9% – – – Importacions (MEUR) 95,1 77,7 277,0 225,9 –18,2% 7,8% 34,4% Exportacions (MEUR) 50,2 79,5 127,4 163,8 58,3% 14,3% 48,5% Saldo (MEUR) –44,8 1,8 –149,6 –62,2 – – – Taxa de cobertura 52,8% 102,3% 46,0% 72,5% – – – Fabricació d’altres estructures de fusta i peces de fusteria i ebenisteria per a la construcció (CCAE 1623) Índex de producció industrial (var. anual) n.d. n.d. –14,1% –14,9% – – – Índex de preus industrials (var. anual) n.d. n.d. 0,4% 0,6% – – – Importacions (MEUR) 2,8 2,5 32,2 21,4 –10,9% 0,3% 11,8% Exportacions (MEUR) 2,7 3,3 31,4 29,0 24,9% 0,6% 11,5% Saldo (MEUR) –0,2 0,8 –0,7 7,6 – – – Taxa de cobertura 94,3% 132,2% 97,7% 135,6% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Nombre d’establiments 1.197 980 6.156 5.542 –18,1% 30,2% 15,9% Establiments amb 50 ocupats 0,4% 0,6% n.d. n.d. 46,6% 0,0% n.d. Persones ocupades 6.093,0 5.632,0 45.784,0 41.302,0 –7,6% 27,7% 13,6% Hores treballades / ocupat 1.780,4 1.714,0 1.735,3 1.712,5 –3,7% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 513,5 459,5 4.476,2 4.020,5 –10,5% 21,7% 11,4% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 183,3 167,2 2.294,9 2.000,8 –8,8% 21,9% 9,2% Despeses de personal (MEUR) 163,9 147,0 1.146,1 1.041,4 –10,3% 26,2% 14,1% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 19,5 6,6 159,3 91,6 –66,3% 12,1% 7,2% Consums intermedis (MEUR) 314,5 273,1 2.854,8 2.671,9 –13,1% 20,3% 10,2% Resultat de l’exercici (MEUR) –16,4 –18,6 –2,4 –124,0 13,3% – 15,0% Resultat de l’exercici / volum de negoci –3,2% –4,1% –0,1% –3,1% 26,6% –60,7 1,3 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 16,9 17,3 28,9 28,3 2,5% 0,8 0,6Nota: Com que no es disposa del nombre d’empreses a 4 dígits (DIRCE 2010), es proporcionen dades d’establiments (EIE 2009).del segment CCAE 162 a Catalunya fa pen- mitzat però en el qual es produeixen con- A la indústria de fulloles i taulers de fustasar en una evolució més desfavorable que centracions geogràfiques molt importants. (CCAE 1621), les exportacions van créi-al conjunt de l’Estat. Aquesta indústria té com a fortalesa que el xer (4%) i les importacions van disminuir seu producte és de primera necessitat. No (6,4%); com a resultat, la taxa de coberturaSegons l’OIM (2009), els taulers d’aglome- obstant això, la seva feblesa és la dependèn- millorà. Un 58% de les exportacions varenrat estan substituint en bona mesura la cia d’un únic sector (la construcció), fet que anar destinades a països de la Unió Euro-fusta massissa ja que permeten una major fa necessària la seva internacionalització. pea, mentre que la resta van ser extraco-industrialització. Aquesta indústria és molt munitàries, entre les quals destaquen lesintensiva en capital i això, unit al know- El sector exterior es mostrà molt dinà- asiàtiques (30%).how de les empreses i la concentració del mic, si bé, es tracta d’un segment pocsector, fa que tingui unes elevades barreres exportador (només el 9% de les vendes es Les exportacions de terres de fusta (CCAEd’entrada. produeixen al mercat estranger). Això va 1622) van créixer un 58% l’any 2011 i les permetre compensar en part la reducció importacions van disminuir (18%); aques-La fusteria industrial (fabricació de portes, de la producció originada per la caiguda tes variacions suposen una importantfinestres i terres de fusta) és un sector ato- del consum a Catalunya i Espanya. millora respecte al 2010, en què les dues aNàlisi sEctorial 67
  • 64. magnituds es van comportar justament Taula 47. Fabricació de mobles (CCAE 31)a la inversa. Aquest fet va corregir com-pletament el saldo deficitari de la balança % sobre el segment % sobre Espanyacomercial i la taxa de cobertura se situà Mobles de fusta per a dormitoris, menjadors i sales d’estar 21,1 23,5en el 102%. Un 79% de les exportacionsvaren anar destinades a països de la Unió Mobles metàl·lics no classificats en altres apartats 15,2 23,5Europea, mentre que la resta van ser extra- Components de mobles, excepte de seients 11,2 20,0comunitàries (Àsia, Àfrica i Amèrica). Seients (excepte els transformables en llit) 9,4 24,1 Font: EIP; dades del 2010.Finalment, a la indústria d’altres estruc­tures de fusta i peces de fusteria i ebe­nisteria per a la construcció (CCAE 1623) Entre d’altres, la producció d’aquest sub- (6,6%), tot i que van disminuir un 4,5%. Enles exportacions van augmentar un 25% i sector a Catalunya comprèn els productes canvi, les exportacions intracomunitàriesles importacions es van reduir un 11%, fet esmentats en la taula 476 . varen créixer un 7%.que va permetre recuperar un discret saldopositiu de la balança comercial. En aquest La producció industrial (IPI) en aquest sub- La baixada del consum a casa nostra nosegment, la major part de les exportacions sector va patir una davallada al voltant només afectà la producció catalana, sinóvan ser extracomunitàries (90%), entre les d’un 30% el 2009, tant a Catalunya com a també les importacions, que van cau-quals destaquen les africanes (49%), les ame- Espanya, com a conseqüència de la crisi del re un 9,7%. Les importacions de moblesricanes (18%) i les asiàtiques (11%). sector immobiliari. El 2010 i 2011, continuà varen ser també sobretot intracomunità- la tendència a la baixa, tot i que amb menys ries (66%) i concretament provinents delsPer tant, malgrat que encara s’estan produint intensitat (12% i 7%, respectivament); en el països de l’Est (24%), Itàlia (11,4%) i Alema-disminucions en la producció al conjunt cas espanyol, la indústria més afectada el nya (11%). No obstant això, és importantde l’Estat, cal destacar l’important paper 2010 va ser la de mobles de cuina i matalas- destacar que un 29% s’originà als païsosque van jugar les exportacions al 2011, que sos i la menys afectada la dels mobles d’ofi- asiàtics (un 23% a la Xina). Al llarg del 2011,segurament van permetre esmorteir una cina. Segurament la diferència es deu a la les importacions de la Unió Europea vanmica la caiguda de la producció. Al conjunt reducció del consum de béns duradors per baixar un 8,6% i les de fora, un 12%.de l’Estat, es va produir un fet anàleg, amb part de les famílies davant l’actual situaciócaigudes de la producció que en part es van econòmica, mentre que el mobiliari per a L’augment de les exportacions i la baixadapoder compensar pel bon comportament col·lectius mostra un millor comportament. de les importacions el 2011 van perme-de les exportacions. tre corregir parcialment el gran dèficit De fet, el consum de mobles a les llars cata- comercial del 2010 i Catalunya va assolirLa productivitat aparent del treball en lanes fou de 814 milions d’euros l’any 2011, una taxa de cobertura del 53%, de maneraaquest segment se situa en uns 17 euros un 4,5% menys que el 2010, que s’afegeix a que continuem essent un país importador la reducció de l’any passat (7%); com que els i consumidor de moble més que no pasper hora, un 20% inferior a la productivitat preus van pujar un 1,2% a Catalunya, es pot exportador.del sector de la fusta i el moble. Les despe­ considerar que la baixada del consum enses de personal són d’uns 15 euros per hora termes reals fou del 5,7%; al conjunt d’Espa- El moble va registrar un lleu augment delsen consonància amb la menor productivitat nya, el consum de mobles es va reduir un preus (1,6%), tant a Catalunya com a laen aquest sector (EIE). 12% real (EPF 2011). resta de l’Estat com a conseqüència de l’increment del preu de la fusta (5,4%) comSubsector del moble Tot i que no es tracta d’un sector massa a resultat dels majors costos de transport. obert a l’exterior, l’exportació va augmentar Segurament, la repercussió sobre el mobleEl del moble (CCAE 31) constitueix un sub- un 3,5% l’any 2011 i, com en altres sectors, hagués estat més elevada si els fabricantssector molt arrelat a Catalunya i representa va permetre esmorteir una mica la baixa- no haguessin adoptat estratègies de repo-aproximadament la meitat del sector de la da de la producció: del total de vendes sicionament en segments de mercat quefusta i el moble. Aquest subsector té uns del subsector del moble, només el 15,6% utilitzen fusta de preu més baix. D’altra7.000 afiliats al règim general de la Segu- va anar destinat a l’estranger (EIE). Segons banda, els fabricants de moble van optarretat Social que, d’acord amb la tendència Anieme (2011), Catalunya lidera l’exportació per reduir els seus marges; això va perme-del sector i del conjunt de la indústria, van de mobiliari (30%), seguida de la Comunitat tre que els preus finals pugessin nomésdisminuir quasi un 10% al llarg del 2011; el Valenciana (20%). l’1,2% (IPC del moble i revestiments desubsector del moble genera un volum de terres).negoci d’uns 1.100 milions d’euros i un VAB Les exportacions catalanes foren majoritària-d’uns 440 milions. Catalunya té un pes al ment intracomunitàries (un 71%) i concreta- La productivitat aparent del treball al sub-voltant del 15% sobre el conjunt de l’Estat ment anaren destinades als països veïns: sector del moble és d’uns 23,5 euros perespanyol (EIE). França (24%) i Portugal (20%). Pel que fa a la hora, una mica per sobre de la producti- resta del món, les exportacions anaren tant vitat del sector. Les despeses de personalEl 2011, el subsector del moble a Catalunya a Amèrica (7,3%), com a l’Àsia (7%) o Àfrica suposen uns 16 euros per hora, lleugera-estava format per quasi 1.400 empreses, ment per damunt de la despesa per al con-de les quals, només l’1,3% eren mitjanes o junt del sector de la fusta i el moble (EIE).grans. Aquestes xifres suposaren una reduc-ció del 9,5%, que se suma a la del 2010, i que 6 També comprèn: altres mobles de fusta (bany, jardí,es va produir al conjunt del teixit empresa- esglésies, escoles i altres) no classificables en altres apartats; altres mobles de fusta d’establiments comer-rial (DIRCE). La dimensió dels establiments cials i magatzems; altres mobles metàl·lics d’oficina; Esdevenimentsd’aquest subsector és reduïda amb relació altres mobles de cuina; seients transformables en llit; empresarials altres mobles de fusta d’oficina; matalassos, excepteal conjunt de les manufactures (7 ocupats suports per a matalassos; serveis al moble (envernis-per establiment) i presenta una baixa con- sament, entapissament, lacat i similars); altres mobles El 2011, fabricants i venedors de moblescentració (els 5 establiments més grans de plàstic; altres seients no classificables en altres decidiren unir esforços per frenar la crisi apartats (de plàstic i similars); components de seients;aglutinen el 7,4% de l’ocupació i el 13,5% somiers i canapès (somiers de tapisser; inclou els de que arrossega el sector. Així, el Col·lectiudel volum de negoci, EIE). llistons de fusta). Empresarial del Moble de la Sénia (CEMS)68 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 65. Taula 48. Fabricació de mobles (CCAE 31) Catalunya Espanya Variació Catalunya % total indústria Catalunya/Espanya Indicadors de curt termini 2010 2011 2010 2011 2010-2011 2011 2011 Afiliats a la Seguretat Social 7.771,3 7.031,8 84.845,0 77.203,0 –9,5% 48,2% 9,1% Nombre d’empreses amb assalariats 1.536 1.386 10.917 9.838 –9,8% 49,6% 14,1% Empreses amb 50 assalariats 21 18 174 165 –14,3% 69,2% 10,9% Índex de producció industrial (var. anual) –12,1% –7,0% –8,7% –9,3% – – – Fabricació de mobles d’oficina i d’establiments n.d. n.d. –7,1% –4,4% – – – comercials Fabricació de mobles de cuina n.d. n.d. –17,4% –14,1% – – – Fabricació de matalassos n.d. n.d. –9,0% –13,0% – – – Fabricació d’altres tipus de mobles n.d. n.d. –7,9% –8,1% – – – Índex de preus industrials (var. anual) –0,4% 1,6% 0,5% 1,3% – – – Importacions (MEUR) 857,7 774,1 2.534,0 2.270,2 –9,7% 78,1% 34,1% Exportacions (MEUR) 395,6 409,6 1.349,1 1.343,0 3,5% 73,7% 30,5% Saldo (MEUR) –462,2 –364,5 –1.184,9 –927,2 – – – Taxa de cobertura 46,1% 52,9% 53,2% 59,2% – – – Consum a les llars 852,3 814,3 6.103,9 5.475,3 –4,5% – 14,9% IPC 1,6% 1,2% 1,0% 1,9% – – – Catalunya Espanya Variació Catalunya % total FIM Catalunya/Espanya Indicadors estructurals 2009 2010 2009 2010 2009-2010 2010 2010 Persones ocupades 11.900,0 10.955,0 85.249,0 82.844,0 –7,9% 53,8% 13,2% Hores treballades / ocupat 1.732,0 1.713,0 1.735,7 1.715,2 –1,1% 1,0 1,0 Import net xifra de negoci (MEUR) 1.146,7 1.110,6 6.820,6 6.605,4 –3,1% 52,4% 16,8% VAB (a preus bàsics) (MEUR) 403,7 440,7 4.956,4 4.744,3 9,2% 57,7% 8,5% Despeses de personal (MEUR) 336,3 304,3 2.129,6 2.054,7 –9,5% 54,3% 14,8% Inversions en actius materials i intangibles (MEUR) 22,4 27,6 206,8 184,0 23,3% 51,1% 15,0% Consums intermedis (MEUR) 731,9 692,8 4.186,6 4.196,8 –5,3% 51,6% 16,5% Resultat de l’exercici (MEUR) –21,4 10,9 –148,3 –152,2 –151,0% – –7,2% Resultat de l’exercici / volum de negoci –1,9% 1,0% –2,2% –2,3% –152,6% 14,7 –0,4 Productivitat aparent treball (VAB / hora) 19,6 23,5 33,5 33,4 19,9% 1,1 0,7 Despesa interna en R+D (MEUR) 4,7 3,4 22,7 23,7 –27,3% 0,3% – Despesa interna en R+D / VAB 1,2% 0,8% 0,5% 0,5% – – – Personal en R+D 0,1 n.d. 0,8 0,782 – – – Personal en R+D / ocupats 0,8% – 0,9% 0,9% – – – Patents sol·licitades a l’EPO 2,0 1,5 0,9 0,7 –24,7% 2,8% 2,1Notes: Les dades sobre el consum provenen de l’Enquesta de Pressupostos Familiars i fan referència a la despesa dels anys 2009 i 2010 en els grups: mobles i articles de mobiliari (0511), catifes i altresrevestiments del terra (0512) i reparació mobles, articles de mobiliari i catifes (0513); les dades sobre sol·licituds de patents fan referència als anys 2006-2007 i inclouen els grups CIF 47: mobiliari;articles o aparells d’ús domèstic; molinets de cafè, molinets d’espècies i aspiradors; en el cas d’Espanya, la despesa i el personal en R+D corresponen al 2006 i 2007 (dades SBS); les dades sobre despesai personal en R+D per a Catalunya corresponen als anys 2008 i 2009.i la Federació de Comerciants del Moble materials. L’objectiu és que les empreses marketplace Interihotel, una fira de moblesde la Sénia (Fecoms) constituïren una Pla­ descobreixin la innovació en materials, que per a hotels. La iniciativa constitueix unataforma del Moble, que té el suport de la permeti desenvolupar components amb alternativa al mobiliari de consum particu-Confederació Catalana de la Fusta, la Fede- noves funcionalitats o millorar les propie- lar atès que en un radi d’uns 100 quilòme-ració Catalana de Comerciants de Mobles i tats dels productes que es comercialitzen tres de la Sénia hi ha un nombre importantel Centre Tecnològic de la Fusta i el Moble actualment. de places hoteleres i es calcula que s’hi(CENFIM). fan reformes cada deu anys. Els expositors El 2011, es va inaugurar el Centre Inter­ ofereixen un servei integral per dur a termeEl CENFIM va presentar la Biblioteca de nacional de Negocis del Moble de la una reforma. Durant els dos mesos queMaterials Innovadors de Fusta i Moble Sénia (CINMS), que té per objectiu afavorir Interihotel va estar en funcionament, visi-(FIMAT), que recull materials innovadors la internacionalització d’aquest sector. El taren el marketplace representants d’unsde diferents sectors (aeroespacial, auto- CENFIM en va impulsar la creació, que es 100 hotels amb una capacitat de més demobilístic, construcció...) que poden tenir pogué dur a terme gràcies al finançament 16.000 llits.múltiples aplicacions en el sector de la dels fons FEDER de la Unió Europea, elfusta i del moble. FIMAT compta amb Ministerio de Industria, la Generalitat de El patronat del CENFIM va atorgar els Pre­accessos a bases de dades especialitzades Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de la mis Cambium. En la categoria de “Millori una recopilació de més de 250 mostres de Sènia. El CINMS acull per primera vegada el iniciativa en tecnologies i sistemes de pro- aNàlisi sEctorial 69
  • 66. Els estàndards europeus del moble És difícil imaginar una Europa amb diferents mides de targetes Així mateix, el Comitè Tècnic de Mobiliari ha establert llaços amb de crèdit o bé on la gasolina no fos la mateixa en tots els països. altres comitès CEN i ISO, com, per exemple, els d’ergonomia, Atesa l’elevada mobilitat actual, això seria caòtic per a tots els persones amb discapacitat, joguets, equipament esportiu i parcs ciutadans. La lliure circulació de mercaderies, persones, serveis infantils, equipament de laboratori, instal·lacions per a especta- i capitals, s’està convertint en una realitat i el desenvolupament dors, taulers de fusta, pintura i vernís, tèxtil, pell. d’estàndards comuns contribueix a eliminar les barreres comer- cials. Els ONN són els representants del CEN en cadascun dels països i posen a disposició dels interessats la normativa i els mètodes Així, amb un estàndard comú per a 31 països europeus, un pro- per a integrar-les fàcilment, per tal d’aprofitar al màxim les nor- ducte pot arribar a un mercat molt més ampli amb una menor mes. L’Asociación Española de Normalizació y Certificación inversió en desenvolupament i assaigs; el compliment d’uns (AENOR) es va crear fa més de 25 anys, amb l’entrada d’Espanya a estàndards, en tant que són un distintiu de qualitat respectat, és la Unió Europea. Pel que fa a la normalització, és l’organisme res- un mitjà eficaç de diferenciació en un mercat competitiu; el pro- ponsable del desenvolupament i la difusió de les normes tècni- ductor es beneficia d’una base més àmplia de proveïdors amb ques a Espanya i assumeix la representació d’Espanya davant els una qualitat assegurada; i el consumidor té més confiança en els organismes europeus (com el CEN) i internacionals (com l’ISO). productes, que s’accepten de forma generalitzada. Actualment, l’AENOR està formada per més de 800 membres Els estàndards són documents tècnics destinats a ser utilitzats que representen la pràctica totalitat del teixit productiu espa- com a regles, normes o definicions; reflecteixen el consens nyol. Entre ells, figuren les principals associacions empresarials, assolit entre les parts interessades sobre una forma de fer alguna empreses espanyoles i una representació d’administracions cosa; tenen caràcter voluntari, però poden suposar un benefici, públiques. Pel que fa al sector de la fusta i el moble, hi són mem- tant per a consumidors com per a productors. En l’àmbit euro- bres actius, l’Instituto Tecnológico del Mueble, Madera, Embalaje peu, són desenvolupats per un comitè tècnic, aprovats pels y Afines (AIDIMA) i l’Asociación de Investigación Técnica de las membres del Comitè Europeu de Normalització i publicats per Industrias de la Madera y el Corcho (AITIM). cadascun dels Organismes Nacionals de Normalització (ONN) en la llengua pròpia, per tal que siguin fàcilment accessibles Per acabar cal comentar tres aspectes claus. Primer, davant la difi- per a tothom. cultat que pot suposar l’adopció d’aquests estàndards per a una empresa de reduïdes dimensions, el CEN posa especial atenció en La missió del Comitè Europeu de Normalització (CEN) és el des- el fet que els organismes de normalització com l’AENOR explorin envolupament d’estàndards europeus. Més de 60.000 tècnics de maneres de què les pimes es beneficiïn de l’adopció de les normes. la indústria, associacions, administracions públiques, institucions acadèmiques i organitzacions socials estan involucrats en la xar- Segon, els estàndards europeus no han d’estar al servei d’objec- xa CEN, que arriba a més de 480 milions de persones. Més enllà tius proteccionistes (exigència de requisits per evitar l’entrada de l’àmbit europeu, els estàndards del CEN estan estretament de competidors), sinó que han de contribuir a competir en el relacionats amb les normes ISO (Organització Internacional de mercat exterior amb un producte de qualitat. Una mostra d’això Normalització), d’aplicabilitat a nivell mundial. és el fet que alguns dels estàndards CEN són proposats a les nor- mes ISO com a base del seu treball sobre normes internacionals. Dins del CEN, hi ha un Comitè Tècnic de Mobiliari (CEN / TC 207)7, que desenvolupa estàndards sobre qüestions de: Finalment, cal recordar que en l’actual context econòmic, l’ex- portació té una importància cabdal per a la supervivència del • Terminologia. sector del moble català, ja que el consum està molt debilitat. • Seguretat (per exemple, assaigs sobre la inflamabilitat i el com- L’adopció d’aquests estàndards pot ajudar a posar de relleu el portament del foc). moble català de qualitat i a obrir-se pas a l’exterior. • Requisits dels productes finals, dels components i les peces, de les superfícies, dels acabats de superfície i de la maquinària per La fusta espanyola, per les seves característiques, difícilment es pot a la fabricació de mobles. utilitzar per a la fabricació de productes estructurals. L’Observatorio • Coordinació de les dimensions dels productes. de la Madera y el Mueble denuncia que, com a resultat d’interessos proteccionistes d’alguns països centre i nord-europeus, les espè- Dins d’aquest Comitè Tècnic, s’han creat diversos grups de cies espanyoles no figuren com a espècies de referència per a la treball especialitzats enmobiliari domèstic (taules i cadires, nens fabricació de productes laminats, cosa que impossibilita la seva i guarderies, llits i matalassos, tapisseria i emmagatzematge); utilització i comercialització en certs mercats. mobles de cuina i bany; mobles d’oficina (cadires i emmagatze- matge); mobles de jardí; mobiliari per a col·lectivitats (escoles, L’Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX) destaca que laboratoris); mètodes d’assaig per al comportament del foc; la normalització, sobretot en alguns subsectors com el de la superfícies i acabats dels mobles; el vidre en els mobles. Fins a serrada de la fusta, és un aspecte clau per a la competitivitat, l’actualitat, s’han publicat més de 70 estàndards i altres estan en que depèn en gran mesura de la capacitat de les empreses per desenvolupament. adaptar-se a les necessitats del client. 7 http://www.cen.eu/cen/Sectors/TechnicalCommitteesWorkshops/ CENTechnicalCommittees/Pages/default.aspx70 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 67. Serveis a la producció: la distribució al sector de la fusta i el moble Pel que fa al comerç al detall de mobles, il·luminació, moquetes, del negoci. Aquests resultats són bastant semblants per a tot el revestiments i parament per a la llar en establiments especialit- comerç detallista, si bé el segment de l’equipament i el parament zats (CCAE 4753 i 4759), les dades de l’Enquesta Anual de Serveis per a la llar van patir la poca demanda i la manca de recursos mostren que el sector està patint intensament la crisi econòmica, financers amb més intensitat. en part com a conseqüència de la relació directa que té amb el sector de la construcció. Entre els anys 2008 i 2009 es va destruir Taula 50. Factors que afecten la marxa del negoci. Comerç al detall el 30% de l’ocupació, tant pel que fa als assalariats fixos com als d’equipament i parament per a la llar (CCAE 4743 i 475) no assalariats i només van incrementar-se els assalariats tempo- Percentatge rals. Igualment, el 10,6% de les empreses va tancar. Pel que fa I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011 al volum de negoci i al VAB, la reducció fou superior al 40%; en consonància, el marge comercial brut es va reduir un 40%. Demanda 97,8 95,3 95,8 95,7 Costos 42,2 20,2 26,5 14,5 El sector de la distribució d’equipament i parament per a la llar va Equipament productiu 3,9 4,3 3,9 6,1 tenir un any difícil, segons dades de l’Enquesta de Clima Empre­ sarial de Catalunya8 i va registrar moviments a la baixa en tots Mà obra qualificada 5,6 3,3 5,8 5,4 els indicadors; a més, el predomini de respostes “a la baixa amb Financers 51,0 48,8 38,4 36,8 relació al trimestre anterior” és superior que al sector del comerç Competència 45,9 22,5 22,1 23,8 detallista en conjunt; no obstant això, la caiguda es va anar sua- vitzant al llarg de l’any. Altres 9,8 4,5 10,3 1,8 Unitats: Saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i “baixa”). Taula 49. Principals indicadors de clima empresarial. Comerç al detall Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona. d’equipament i parament per a la llar (CCAE 4743 i 475) Variació intertrimestral I-2011 II-2011 III-2011 IV-2011 Tal com passa amb el comerç al detall de moble domèstic, il·luminació i catifes, el comerç a l’engròs (CCAE 4647 i 4648) Marxa del negoci −45,1 −24,2 −20,1 −13 també patí la difícil situació econòmica al 2009. Tanmateix, Facturació −55,9 −29,7 −31,5 −20,5 aquestes dades no són fàcilment interpretables atès que les Facturació a l’estranger 54 −15,2 −65 7,1 dades inclouen altres articles d’ús domèstic de naturalesa molt diversa (CCAE 4649). A grans trets, el nombre d’ocupats es man- Preus de venda −1,5 −0,2 −11,6 −17,6 tingué entre el 2008 i el 2009, però el volum de negoci i el VAB Nombre d’ocupats −39 −7,3 −11,2 −10,9 van caure notablement (un 21% i un 15,7%). El mateix va passar amb el marge comercial brut, que va caure un 14,3%. Inversió −22,6 −6,7 −2 −4,8 Nota: Facturació a l’estranger: percentatges calculats sobre les empreses que ex- Pel que fa al comerç a l’engròs de mobles i altres equips d’oficina porten. (CCAE 4665 i 4666), entre l’any 2008 i 2009, el nombre d’empre- Unitats: saldo de respostes (diferència entre els percentatges de respostes “alça” i ses va disminuir un 8,4%, però l’ocupació va incrementar-se. Així “baixa”). Fonts: Idescat i Cambra de Comerç de Barcelona. mateix el VAB també mostrà un bon comportament, però no es traslladà a un increment del marge comercial brut. La debilitat de la demanda és el factor que més va pesar en l’evolució de la marxa del negoci, amb un saldo de respostes Finalment, pel que fa al comerç a l’engròs de fusta i materials de superior al 95% al llarg de tot l’any; la manca de recursos financers la construcció (CCAE 4673), aquest sector començà a estar afec- i la competència també van afectar considerablement la marxa tat per la crisi els anys 2008 i 2009, tot i que potser no tant com altres subsectors. El nombre d’ocupats va disminuir un 10% entre els dos exercicis i el volum de negoci i VAB un 22%. El marge 8 Comerç al detall en establiments especialitzats de: mobles i aparells d’il·luminació; comercial brut va disminuir un 15,7%, però el marge comercial catifes, moquetes i revestiments de parets i terres; però no és possible separar els seg- brut sobre vendes va augmentar un 10%. ments del comerç al detall de tèxtils; ferreteria, pintures i vidre; i equips d’àudio i vídeo.ducció”, guanyà l’empresa Mecanitzats de de l’hàbitat a Catalunya: il·luminació, tèxtil, com a signes de distinció del moble euro-la Fusta Kim per a un projecte de gravat aixetes, domòtica i llars de foc, juntament peu enfront dels productes de tercers paï-de fotografies sobre fusta; i en la categoria amb els empresaris de moble. El nou plan- sos que no compleixin aquests requisits.de “Millor iniciativa en innovació en màr- tejament tingué per objectiu obrir possibi-queting”, s’endugué el premi el projecte litats de networking amb sectors amb els L’Institut Català de la Fusta (Incafust) s’in-“Blophome”, que és un sistema on-line 3D quals es comparteixen activitats de distri- corporà al grup de recerca europeu Firede disseny d’interiors, de senzilla utilització bució, tant en canal retail com en contract. Safe Use of Wood (FSUW), dedicat a lai amb resultats professionals que presenta- investigació del comportament del focren Intenem i Index Consulting. La Federació Espanyola d’Empresaris i la protecció contra incendis en les edi- i Industrials del Moble Federmueble va ficacions de fusta, una de les principalsLes IV Jornades de Reflexió Estratègica establir una aliança amb la patronal italiana limitacions de la fusta en el sector dedel Moble a Catalunya (REM) se celebraren Federlegno-Arredo per a la col·laboració la construcció. El FSUW està format perdins el marc de les II Jornades d’Immersió en el marc de la patronal europea del experts i representants d’associacions deEstratègica de l’Hàbitat, impulsades per moble, EFIC. L’aliança pretén posar de constructors del subsector de la fusta pro-empreses de diversos sectors del clúster relleu la qualitat, el disseny i la innovació vinents de quinze països. aNàlisi sEctorial 71
  • 68. 3.5. Paper i cartró El sector del paper i el cartró es caracteritza per una demanda que mostra una tendèn-L’any 2011, l’activitat del sector del paper i el cartró es va afeblir, en general, respecte cia creixent i vinculada a l’evolució de l’economia en general. No obstant això,a l’exercici anterior. La producció real de pasta paperera, paper i cartró es va reduir està sotmesa a acusades oscil·lacions cícli-un –1,7% enfront de l’augment del 8,2% del 2010, mentre que la fabricació d’articles ques en el comportament del mercat, tot ide paper i cartró ho va fer en un –2,0% en volum, enfront de l’increment del 2,6% del que en els darrers anys s’han mitigat. Calperíode anterior. A l’Estat espanyol, les dades van ser d’un increment del 3,0% i una assenyalar que aquestes oscil·lacions estanreducció del –0,8%, respectivament. Pel que fa als preus, la pasta paperera va presen- força condicionades, d’una banda, per latar un augment de l’1,6% i les manufactures de paper i cartró, un 4,8%. Les exporta- intensa internacionalització que caracterit-cions van evolucionar positivament (5,9%) i les importacions van caure (–3,2%), cosa za l’activitat i, en particular, per la marxa delque va fer millorar el saldo comercial en un 200,9%. L’ocupació va caure un –2,3%. sector als Estats Units –primer productor mundial– i, de l’altra, per l’evolució de l’oferta, que palesa notables modificacionsVariables Evolució l’any 2011 en la seva capacitat productiva, d’acordProducció – amb la pressió de la demanda i del com-Ocupació – portament dels preus. D’aquesta manera, la posada en marxa de noves instal·lacionsPreus + fabricants de polpa o la reobertura d’esta-Exportacions + bliments –que havien estat tancats– enImportacions – períodes de reactivació de la demanda i d’augment de preus provoca, sovint, situa- cions d’excés d’oferta i reduccions dels preus de mercat, la qual cosa genera un per i cartró. Aquesta última inclou el paper canvi de tendència i les dificultats conse-Trets del sector premsa, l’especialitat del paper d’impressió qüents. Així mateix, les oscil·lacions cícli- i escriptura, el segment del paper tissú (pa- ques que pateix el sector es veuen afecta-La indústria del paper i el cartró comprèn per absorbent per a usos higiènics i sani- des per les estratègies d’expansió i dedues grans branques d’activitat, que són taris), l’apartat de la línia marró (cartró on- recerca de nous mercats dutes a terme perla producció de polpa o pasta de paper –la dulat, paper kraft per a sacs i cartronet) i, les grans multinacionals papereres i, enprimera matèria– i les manufactures de pa- finalment, el capítol de les especialitats. menor mesura, per la relativa fragmentació empresarial que hi ha en el mercat en l’àm- bit internacional. Aquesta fragmentació implica una descoordinació en matèria d’inversions, de creixements de capacitat Classificació del sector de producció de paper i cartró productiva i de generació d’estocs, la qual cosa provoca efectes acumulatius en les Polpa o pasta de paper tendències del sector i fa que les oscil- La principal font de cel·lulosa per a la fabricació de pasta de paper és la fusta (55%), i la lacions guanyin en intensitat i freqüència. resta és una barreja de lignina, resines, sucres i altres. Les pastes papereres es classifiquen: Cal destacar que, tot i les elevades econo- Segons la primera matèria fibrosa utilitzada en la seva fabricació: mies d’escala que caracteritzen la produc- ció de paper i de pasta de cel·lulosa, els • Pastes de fibra llarga –fabricades a partir de fustes de coníferes, com ara avet i pi. quinze principals fabricants mundials con- • Pastes de fibra curta –fabricades a partir de fustes frondoses, com eucaliptus, faig, centren una quota global d’aproximada- bedoll i roure. ment un 35% del mercat. Malgrat això, en • Pastes de plantes anuals –fabricades a partir de fibres de plantes anuals, com ara els darrers anys s’ha observat un compor- espart, palla, abacà, sisal, cotó i cànem. tament menys cíclic en el mercat del paper i el cartró, la qual cosa ha estat un factor Segons les característiques del procés de fabricació emprat: primordial per a l’estabilitat de la branca. • Pasta kraft. • Pasta al sulfit. La tendència vers la concentració de l’acti- • Pastes mecàniques i semiquímiques. vitat experimentada en els últims anys pel • Pastes especials. sector del paper i el cartró a escala interna- • Pasta de paper recuperat. cional també ha tingut continuació en el cas d’Espanya, encara que en menor mesu- Manufactures de paper i cartró ra. S’ha d’assenyalar que l’estructura secto- rial en el conjunt de l’Estat, juntament amb Paper premsa. Itàlia i Portugal, és més fragmentada que Paper d’impressió i escriptura, que inclou quatre grans tipus de paper: en els principals països fabricants. • Estucat. En els darrers anys, la indústria del paper i • No estucat. el cartró s’ha vist afectada per un domini • Autocopiador. creixent de les activitats de la distribució. • Especialitats. De fet, les empreses fabricants són cada vegada més dependents dels seus clients, Paper tissú (paper absorbent per a usos higiènics i sanitaris). els quals estableixen nombroses exigèn- Línia marró (cartró ondulat i cartronet). cies, en àmbits com ara la qualitat, els preus i els terminis de lliurament. En Papers especials (paper kraft per a sacs i altres). aquest sentit, a Catalunya hi ha un gran nombre de companyies familiars que72 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 69. El sector a Catalunya La presència del sector del paper i el cartró a Catalunya és desta- senta una major proporció quant a nombre d’empreses, respecte cable. Es comptabilitzen uns 565 establiments fabricants, dels a al total de la subbranca, al voltant d’un 49,8%. A aquest apartat li quals un 12,6% són dedicats a la producció de pasta, paper i segueix en rellevància la fabricació de paper d’impressió i escriptu- cartró i un 87,4% a la d’articles de paper i cartró. L’any 2011, el ra, amb un pes relatiu del 29,2% i, posteriorment, els segments de sector ocupava uns 11.913 treballadors directes, al voltant d’un les especialitats (13,7%) i del paper tissú (7,3%). Geogràficament, 25% dels quals es concentren en el segment de la pasta, el paper l’activitat es localitza, sobretot, a les comarques de l’Alt Penedès, i el cartró i la resta, en l’activitat d’articles de paper i cartró. l’Alt Camp, l’Anoia, el Vallès Oriental i el Ripollès, i, amb menor importància, a les comarques del Baix Llobregat, el Vallès Occiden- El Principat concentra una part notable de l’activitat estatal, atès tal, el Gironès, la Garrotxa i el Segrià. que disposa del 29,5% dels establiments i representa un 28,8% de la facturació total. La grandària mitjana de les empreses cata- Cal assenyalar que en els darrers anys el sector català del paper i el lanes és de 38 ocupats per establiment. Per especialitats, però, cartró ha realitzat un gran esforç per millorar la seva competitivitat. el sector català presenta importants diferències, ja que si la mit- Una mostra n’ha estat el creixement del pes relatiu de les exporta- jana d’ocupats per establiment és de gairebé 42 en el cas de la cions respecte al volum de negoci total, el qual va arribar, durant producció de pasta, paper i cartró, només és de poc més de el 2011, al 37%. 22 treballadors en el cas de la fabricació d’articles de paper i cartró. El grau de penetració del capital estranger en el sector és Taula 51. Pes específic del sector a Catalunya significatiu, ja que s’estima que més del 70% de la facturació correspon a empreses participades per capital forà. VAB del sector/VAB del conjunt de la indústria (2010) 2,9% Ocupació del sector/Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 2,8% Al Principat hi ha una presència important de les diverses activitats Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya (2010) 28,8% manufactureres que integren la indústria del paper i el cartró. No Ocupació sobre el total del sector a Espanya (2011) 27,3% obstant això, des dels anys vuitanta ha tingut lloc una reducció del subsector de la polpa o pasta de paper i ha acusat alts i baixos Exportacions sector/Exportacions conjunt de la indústria (2011) 2,4% durant els darrers deu anys. Dins del subsector de les manufactu- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Instituto Nacional de Estadística i res de paper i cartró, el segment de la línia marró és el que repre- l’Institut d’Estadística de Catalunya.dediquen tota o part de la seva capacitat se en 1.231.307 tones i les importacions van producció de papers per impressió i escrip-productiva a la fabricació d’articles que es arribar a una xifra lleugerament inferior, tura. De la mateixa manera, la producciócomercialitzen amb “marques de distribuï- 1.025.829 tones, amb un creixement del de paper per cartró ondulat va caure undor”. Aquest fet es palesa, sobretot, en 14,5% respecte a l’any anterior. –0,3% mentre que el cartró estucat va cau-aquelles especialitats que estan més vin- re en un –1,7%.culades a la gran distribució i al consum Espanya i Catalunyafinal, com és el cas de la fabricació de Pel que fa a la producció de cel·lulosa, s’hapaper tissú (paper absorbent per a usos L’any 2011, el sector del paper i el cartró es de remarcar que durant el 2011 va regis-higiènics i sanitaris). va afeblir, en general, respecte als resultats trar un creixement respecte al 2010 del positius del període anterior. La fabricació 6%, un augment sobre la quantitat produ- d’articles de paper i cartró a Catalunya es ïda l’any anterior de 111.100 tones fins a va reduir en un –2,0% en volum, enfront de arribar a 1.976.000 tones. El 2011, el con-Evolució del sector el 2011 l’increment del 2,6% del període anterior. sum de cel·lulosa a Espanya va ser d’1.770.500 tones, un 1,3% superior res-Internacional A nivell estatal, la producció de paper l’any pecte al de l’any anterior. 2011 (6.202.600 tones) va pujar un lleugerA Europa, segons dades provisionals de laCEPI, es va produir un 1,9% menys de 0,1% respecte al 2010. Per tipus de paper el La demanda estatal de paper i cartró vapaper i cartró que l’any anterior. L’únic país capítol Altres va augmentar un 6,5% i Hi- tornar a la tendència descendent delseuropeu que va aconseguir augmentar la giènics i sanitaris, un 2,9%. En canvi, la pro- exercicis anteriors al del 2010 i va reduir-seseva producció per sobre de l’1% va ser ducció de paper de premsa i impressió i un lleuger –0,3%, per situar-se en 6,4 mi-Portugal, amb un 4,3%; el Regne Unit va escriptura es va veure reduïda en un –3,1%, lions de tones. En aquest sentit, és impor-créixer un 1% i Polònia, Itàlia i Espanya ho a causa principalment del descens en la tant destacar que el nivell de consum devan fer per sota d’aquest nivell. En la restade països la producció de paper i cartró esva reduir respecte a l’any anterior. En espe-cial, destaquen els descensos de Suïssa i Taula 52. Consum per capita de paper i cartró a Espanya segons especialitats. 2011Noruega, amb caigudes superiors al 10%. Especialitats kg per habitant %Pel que fa a la producció de cel·lulosa, els Paper premsa i d’impressió i escriptura 39,7 29,1països europeus van tenir una producció Paper per a usos higiènics i sanitaris 14,5 10,6conjunta un 0,6% inferior a la de l’any ante-rior, segons dades provisionals de la CEPI. Paper per a embalatges 66,5 48,8Espanya, Suïssa i Itàlia van experimentar Altres 15,6 11,5increments mentre que en el costat de les Total 136,2 100,0caigudes, la més important és la de Portu-gal, amb un descens del 9%. Les exporta­ Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística i de l’Asociación Española de Fabricantescions van augmentar un 27,3% per situar- de Pasta, Papel y Cartón (ASPAPEL). aNàlisi sEctorial 73
  • 70. paper i cartró a Espanya i a Catalunya s’ha Taula 53. Comerç exterior de paper i cartró a Catalunyamés que triplicat en els darrers 25 anys tal Milions d’euroscom es deriva de l’evolució ascendentexperimentada pel consum de paper i 2011 2010 % var. 2011/2010cartró per habitant, des dels 50 kg del Exportacions 1.340,8 1.266,3 5,91985 als aproximadament 136 kg del 2011. Importacions 1.172,0 1.210,2 –3,2Destaca un manteniment de la xifra durantel 2011 respecte a l’any anterior. Per altra Saldo (X-M) 168,8 56,1 200,9banda, aquesta ràtio és menor que la d’al- Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.tres països europeus, com per exempleBèlgica, Luxemburg, Estats Units, Finlàn-dia, Dinamarca, Holanda o Àustria que se l’increment de l’11,9% del període anterior en compte els creixements experimentatssituen a la franja dels 250-300 kg per habi- i les manufactures de paper i cartró, un per altres fonts de costos. En aquest sentit,tant, la qual cosa implica que hi ha un im- 4,8%, respecte al 7,2% anterior. A l’Estat val a dir que una altra primera matèriaportant potencial de creixement malgrat espanyol, les dades van ser similars: un rellevant en la fabricació de paper i cartró,aquest canvi de tendència dins del con- 1,1% en el cas de la pasta i un 3,7% en el de com és l’aigua, va continuar significant eltext general de crisi econòmica. Tot i amb les manufactures. Per la seva banda, l’ocu­ 2011 un cost notable per a les empresesaixò, s’ha d’apuntar que el consum anual pació del sector català va caure, un 2,3% catalanes del sector. Per aquest motiu, ésper capita de paper i cartró a Espanya segons dades d’afiliació a la Seguretat important assenyalar que les firmes hanquasi triplica la mitjana mundial, que se Social. realitzat en els darrers anys un esforç signi-situa prop dels 50 kg. D’altra banda, cal ficatiu per fer un ús racional d’aquest re-mencionar que el mercat estatal denota curs escàs i aconseguir reduir considera-un excés de demanda, atès que anual- blement el seu consum. Pel que fa alsment el consum (6,4 milions de tones el Evolució dels subsectors costos energètics –electricitat, petroli i2011) supera el volum de producció (6,2 el 2011 gas–, cal destacar que, en aquest sector,milions de tones el 2010). Això posa de tenen un pes elevat dins del conjunt delsmanifest l’elevat potencial de creixement Polpa o pasta de paper costos empresarials. El 2012, el preu delno explotat per part de la indústria local petroli va arribar a fregar la barrera dels 100però, alhora, palesa l’elevada penetració i Durant el 2011, la producció del subsectorpresència en el mercat de béns importats dòlars per barril i va acumular un creixe- de la polpa o pasta de paper, d’escassa ment anual del 12%. Per la seva banda,de l’estranger. rellevància al Principat, va continuar amb la l’índex de preus industrials de l’energia tendència positiva del període anterior. ElPel que fa a l’evolució de les transaccions elèctrica i el gas va patir un augment del creixement a Espanya va ser del 6%,del sector espanyol amb l’estranger, es 13,2%, mentre que l’aigua va incrementar enfront del 7,3% en volum de l’any ante-manté el signe negatiu de les importa- el seu preu un 2,6%, segons les darreres rior, per situar-se en 1.976.000 tones. Elcions respecte a l’any anterior mentre que dades disponibles. consum va reduir-se un –1,3% i es va situarles exportacions canvien de signe i passen en 1.770.500 tones. Tant les exportacionsa tenir-lo negatiu també. El 2011, les im- En relació amb els intercanvis comercials com les importacions del subsector espa-portacions de paper van minvar un –4,1%, nyol van presentar xifres positives respecte amb l’exterior de l’especialitat a Catalunya,fins als 3,1 milions de tones, mentre que al període anterior ja que les exportacions val a dir que l’exercici 2011 van continuarles exportacions es van reduir un –3,5% van augmentar un 27,3%, per arribar a un experimentant una evolució positiva, aenfront de l’augment del 9% del període 1.231.307 tones i les importacions, un l’igual que l’any anterior. Les exportacionsanterior, per situar-se en 2,9 milions de 14,5% (1.025.829 tones). augmentaren en valor un 162,5%, per asso-tones. lir uns 75,6 milions d’euros, mentre que les L’any 2011, es va produir una lleu reducció importacions, amb un total al voltant delsAl Principat, les exportacions de paper i del preu de la polpa fins arribar als 568 178,2 milions d’euros, van registrar un aug-cartró van incrementar-se l’any 2011 un euros/tona, cosa que significa un decreixe- ment d’un 12,2%. El saldo de la balança5,9% en termes nominals, amb un import ment del –0,35% respecte al període ante- comercial va registrar un signe negatiu dede 1.340,8 milions d’euros. D’altra banda, rior. Això va fer que els costos dels fabri- –102,6 milions d’euros, un 21,1% menysel valor de les importacions es va reduir cants de la branca al Principat es que l’any anterior, quan la balança comer-un –3,2%, per situar-se al voltant de 1.172 mantinguessin. De totes maneres, cal tenir cial estava en –130 milions d’euros.milions d’euros. La diferència en l’evolu-ció experimentada per les vendes i lescompres a l’exterior durant el 2011 va Taula 54. Exportacions del sector del paper i el cartró a Catalunya segons subsectorsprovocar una variació en el saldo comer- Milions d’euroscial del 200,9% i va passar d’un valor de56,1 milions d’euros l’any 2010 a un de Subsectors 2011 2010 % var. 2011/2010168,8 milions d’euros l’any 2011. Val a dir Fabricació de pasta de paper 75,6 28,8 162,5que la Unió Europea continuà sent el Fabricació de paper i de cartró 898,2 862,8 4,1principal soci comercial de Catalunya, jaque va absorbir aproximadament el 70% Fabricació de paper i de cartró ondulats; fabricació denvasos 148,7 149,0 –0,2de les vendes totals a l’estranger. Les des- i embalatges de paper i de cartrótinacions més rellevants van ser França i Fabricació darticles de paper i de cartró per a ús domèstic,Portugal. Així mateix, poc més del 80% de 67,5 74,0 –8,8 sanitari i higiènicles compres de paper i cartró del Princi-pat a l’exterior va procedir de la Unió Fabricació darticles de papereria 29,8 33,0 –9,7Europea, principalment de Finlàndia, Fabricació de papers pintats 1,7 1,0 70,0França i Suècia. Fabricació daltres articles de paper i de cartró 119,3 117,7 1,4Amb relació als preus, la pasta paperera va TOTAL 1.340,8 1.266,3 5,9presentar un augment de l’1,6% enfront de Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.74 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 71. el cas del cartró ondulat com en el cas delTaula 55. Importacions del sector del paper i el cartró a Catalunya segons subsectorsMilions d’euros cartronet es van donar reduccions. Subsectors 2011 2010 % var. 2011/2010 En el cas específic del cartró ondulat, per Fabricació de pasta de paper 178,2 158,8 12,2 exemple, la producció va reduir-se un 7,4% Fabricació de paper i de cartró 628,4 647,6 –3,0 durant el 2011 i es va situar en un total de 2,7 milions de tones, tot canviant la ten- Fabricació de paper i de cartró ondulats; fabricació d’envasos dència del període anterior. És important 75,7 80,9 –6,4 i embalatges de paper i de cartró destacar que el consum de cartró ondulat Fabricació d’articles de paper i de cartró per a ús domèstic, s’ha més que duplicat en la darrera dèca- 199,2 230,5 –13,6 da, cosa que respon, sobretot, a l’augment sanitari i higiènic de les trameses derivades del comerç elec- Fabricació d’articles de papereria 26,1 31,7 –17,7 trònic, que demanen majors consums de Fabricació de papers pintats 8,0 8,1 –1,2 cartró per a embalatge. La producció de Fabricació d’altres articles de paper i de cartró 56,4 52,6 7,2 cartronet a Espanya durant el 2011, va canviar de signe també i va disminuir un Total 1.172,0 1.210,2 –3,2 4,7% en termes reals, fins als 278 milers deFont: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. tones. Cal destacar, en aquest cas, la importància del Principat en l’especialitat, ja que al voltant d’un 80% de la fabricacióManufactures de paper i cartró període anterior, per situar-se al voltant és realitzada per empreses catalanes. dels 1,58 milions de tones. El consum va• Segment del paper de premsa caure un 5,9% enfront de la pujada del Pel que fa als intercanvis comercials ambi d’impressió i escriptura període anterior. Pel que fa als mercats l’exterior de la branca de la línia marró, exteriors, cal destacar que les exportacions durant el 2011, les exportacions van regis-El segment del paper premsa té una presèn- espanyoles del segment es van caracterit- trar un decrement en volum d’un 2,9%cia reduïda dins del conjunt del subsector de zar el 2011 per un decreixement del –3,9% (1,18 milions de tones). Les compres deles manufactures de paper i cartró de Catalu- en termes reals, per assolir la xifra d’1,16 cartró i cartronet als mercats exteriors vannya. Pel que fa al consum, malgrat l’ús dels milions de tones. Les importacions van arribar a poc més d’1,27 milions de tonesmitjans digitals, l’aparició en els darrers anys canviar de signe i van reduir-se en volum el 2011. Aquesta dada representa unde diaris gratuïts l’ha ajudat a recuperar-se. Val respecte a l’exercici anterior fins arribar als increment de les importacions del 0,53% ia dir que el consum de paper per a impressió 1,45 milions de tones. Aquest decrement fa que les compres a l’estranger tornin a lai escriptura va créixer molt amb l’entrada dels fou del 7,2%. El saldo comercial va ser senda expansiva que registraven fins alordinadors a les llars i el canvi de tendència en negatiu i la taxa de cobertura del 80,0% 2008. La balança comercial de l’activitat esel procés de transmissió de la informació, atès enfront del 77,2% del període anterior. deteriora. La taxa de cobertura va passar aque abans primer s’imprimia i després es dis- ser del 92,8% enfront del 96,1% del perío-tribuïa, i en el present primer es distribueix i el • Segment de la línia marró de anterior.receptor imprimeix. S’ha d’apuntar que ladestinació final del paper per a impressió i Al llarg de l’any 2011, el segment de la línia • Segment del paper tissúescriptura és, principalment, el sector editorial marró va patir un lleuger deteriorament en(llibres, revistes, etc.) i el de la publicitat i difu- relació amb el 2010. La producció en el El segment del paper tissú és una activitatsió comercial (mailings), juntament amb altres conjunt d’Espanya va patir una reducció que, normalment, no pateix de manerade menys importants. del –0,4% en termes reals, amb la qual intensa els efectes de les oscil·lacions dels cosa encara va ser superior als 3 milions de cicles econòmics. Depèn, en bona part, deL’any 2011, la producció estatal de paper tones. El comportament de les diferents les empreses de gran distribució comercial ipremsa i d’impressió i escriptura va minvar especialitats del segment va ser homogeni destina els seus productes, sobretot, al con-un 3,1% en volum enfront del 2,7% del respecte al període anterior, ja que tant en sum domèstic i a la restauració. L’any 2011,Figura 33. Comerç exterior català del sector del paper i cartró per subsectors. 2011Milions d’euros 898,2 900 750 628,4 600 450 300 178,2 199,2 148,7 150 119,3 Exportacions 75,6 75,7 67,5 29,8 26,1 56,4 1,7 8,0 Importacions 0 Fabricació Fabricació Fabricació Fabricació Fabricació Fabricació Fabricació de pasta de paper de paper de paper i de d’articles de d’articles de papers d’altres articles i de cartró cartró ondulats; paper i de de papereria pintats de paper fabricació cartró per a ús i de cartró d’envasos domèstic, i embalatges de sanitari paper i de cartró i higiènicFont: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. aNàlisi sEctorial 75
  • 72. aquesta especialitat va experimentar en el segment manté un comportament força en un terreny de 14.000 metres quadrats,conjunt de l’Estat un increment de la pro­ estable al llarg del temps, gràcies al fet que crearà 60 llocs de treball directes i 300 d’in-ducció d’un 2,9% en termes reals (uns 733,8 els seus productes es destinen a usos molt directes. Es dirà Terranova Papers i, com lamilers de tones), enfront de l’increment del específics. En relació amb els intercanvis planta contigua del grup –MB Papeles Es-2,5% del període anterior. En relació amb les comercials amb l’exterior, les importa­ peciales–, estarà especialitzada en la pro-transaccions amb l’exterior, s’ha d’assenya- cions van tenir un comportament descen- ducció de papers industrials de gran sofis-lar que les exportacions i les importacions dent, amb una reducció del 5,7%, fins als ticació tècnica i alt valor afegit. D’aquestaes caracteritzaren el 2011 per una evolució 307,4 milers de tones respecte a la reduc- manera s’ampliarà la gamma de productesnegativa en contraposició al que va succeir ció del 10,1% del període anterior. Les del mercat d’alta tecnologia.en el període anterior. D’una banda, les exportacions van caure un moderat –1%vendes a l’exterior van reduir-se un –9,4% en termes reals (413,9 milers de tones) La paperera de Besalú, LC Paper és un(per situar-se en els 195,3 milers de tones), enfront de l’increment, també moderat, exemple d’aposta per l’exportació. Elsmentre que les compres ho feren un –7,0% del 0,6% del període anterior. Finalment, canvis tecnològics introduïts a la indústria(145,1 milers de tones). Aquesta evolució va cal mencionar que el 2011 es va saldar expliquen la supervivència d’aquestadeteriorar el saldo positiu de la balança empresa que des dels seus orígens ha amb un superàvit de 106,5 milers de tones,comercial després de tres anys de millora. treballat amb material recuperat. Actual- enfront dels 91,8 milers de l’any anterior. LaLa taxa de cobertura en volum va passar del ment, compta amb dues màquines de taxa de cobertura va passar del 128,1% el138,2% el 2010 al 134,5% el 2011. paper que l’any 2010 van produir unes 2010 al 134,6% el 2011. 28.000 tones. Pel 2011, es van assolir les• Segment de les especialitats 33.000 tones i pel 2013 la previsió es situa en 52.000 tones. La posada en funciona-L’evolució del segment de les especialitats ment l’any 2009 d’una nova màquina,durant el 2011 va ser positiva, mantenint la Esdeveniments dedicada a la fabricació de paper tissú vatendència del període anterior. En el con- empresarials marcar una fita. Un 30% de la seva pro-junt de l’Estat, la producció va experimen- ducció s’exporta, tot i que la previsió éstar un augment del 6,5% en volum (842,6 La paperera Miquel i Costas & Miquel va arribar al 50% en el termini d’un any, quanmilers de tones) enfront de l’increment del anunciar a principis de maig del 2011 que la màquina de paper tissú arribi al seu18,4% de l’any anterior, amb la qual cosa es invertiria 45 milions d’euros en la instal- màxim rendiment. Les exportacions esva començar a apropar a la inèrcia positiva lació d’una nova planta a la Pobla de Clara- concentren a França, Portugal i en menord’abans del 2009. Generalment, aquest munt, on ja té una altra factoria. S’ubicarà mesura Alemanya. Serveis destinats a la producció: el reciclatge del paper Els ciutadans, les administracions públiques i la indústria estan europeus que més reciclen paper i cartró com ara Suïssa, Alema- fent un esforç conjunt amb l’objectiu que tres quartes parts de nya, Holanda, Àustria o Noruega. Les darreres dades disponibles, tot el paper que s’utilitza es reculli per al seu posterior reciclatge. pel 2010, parlen de 5 milions de tones reciclades a l’any, cosa que suposa un percentatge que pràcticament arriba al 70% del paper Les dades fonamentals per avaluar la situació de la recuperació i que es consumeix. Aquesta xifra suposa la permanència en el el reciclatge de paper i cartró són: quant paper del total que es Club del 70%, en el qual Espanya va ingressar l’any 2009, alter- consumeix al país es recull per reciclar-lo una vegada usat i quant nant-se amb els països punters en tot el món en recuperació de paper usat recuperat utilitza la indústria paperera d’aquest país paper i cartró. com a matèria primera. En l’actual context de crisi, menys activitat econòmica significa En la societat del reciclatge, la indústria paperera ocupa un paper menys caixes de cartró, menys bosses de paper, menys factures, protagonista. Els productes paperers són cent per cent recicla- menys catàlegs, menys anuncis en premsa... i lògicament, me- bles i el paper és el material que més es recicla a l’Estat espanyol. nys paper per recuperar i reciclar. No obstant això, gràcies al El sector treballa amb una filosofia molt clara: reciclar la fibra de gran impuls assolit en la recollida de paper i cartró en els últims cel·lulosa el major nombre de vegades possible i, al final del seu anys, aquest descens del consum ha tingut en la recuperació de cicle de vida, valoritzar els seus residus en l’ús agrícola, com ma- paper una repercussió relativament moderada. El creixement tèria primera en altres indústries com la de la ceràmica o la del del reciclatge de paper i cartró va ser a Europa d’un 7,7% durant ciment, en la fabricació de materials aïllants, modelats... i en últim l’any 2010. Espanya va ser el país amb un major increment, amb terme com a biomassa per a combustible. Aquesta filosofia in- un 11,1%, seguit d’Alemanya, Holanda i Itàlia. Contràriament, clou productes paperers ecodissenyats per optimitzar el seu re- Portugal, Suïssa, el Regne Unit i Suècia van registrar taxes nega- ciclatge. Amb el reciclatge s’optimitza l’aprofitament d’un recurs tives. natural i renovable com la fusta, es tanca el cicle del paper i es contribueix de manera molt rellevant a la reducció dels aboca- Val a dir que el reciclatge del paper i el cartró s’ha convertit així dors. La destinació dels productes paperers no és l’abocador, en el centre de la consciència ecològica espanyola. El 96% dels perquè el paper usat no és un residu sinó una matèria primera. 1.164 municipis espanyols amb més de 5.000 habitants compta amb un sistema de recollida selectiva. Mitjançant la recuperació Més del 90% de les empreses espanyoles recicla el paper i el i el reciclatge, el paper usat es converteix en una matèria primera, cartró que genera la seva activitat laboral, mentre que la mitjana la recollida i el condicionament de la qual genera riquesa i ocu- europea se situa en el 80%. En els darrers anys, el reciclatge ha pació i es converteix finalment en productes acabats de major tingut un gran impuls i ha col·locat Espanya entre els països valor afegit.76 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 73. 3.6. Arts gràfiques mació. Així, actualment, els professionals –com ara publicistes, dissenyadors, etc.– disposen d’eines d’una eficiència relativa-Durant el 2011, la producció de les arts gràfiques va caure un –6,6% en termes reals, ment elevada per desenvolupar una partpercentatge més moderat que el del període anterior, un –10,6%, però que contrasta important de les seves tasques, que abansamb el de l’Estat espanyol, on la producció real va experimentar una remuntada del estaven reservades de forma exclusiva a les3,9%. Els preus van augmentar un 7,7% i l’ocupació va seguir caient, un –4,6%, si bé empreses de preimpressió. D’altra banda,en un percentatge inferior al de l’any anterior. Les exportacions es van incrementar es constata que els impressors han integratun 10,4% enfront de la forta reducció del 2010, quan van caure un 25%, i les impor- les funcions prèvies –fins i tot les de crea-tacions van caure un –14,9%, caiguda similar a la de l’any anterior, un –12,6%. Tot i ció i disseny–, amb l’objectiu de prestar unamb això, el saldo comercial va continuar sent clarament deficitari. servei més complet als clients, alhora que es minimitzen les possibilitats d’errors o fallades d’interpretació i, simultàniament, Variables Evolució l’any 2011 es redueixen costos. Per tant, les empreses Producció – del segment de la preimpressió s’han vist Ocupació – obligades a dur a terme en els darrers anys estratègies dirigides a millorar l’eficiència Preus + tecnològica, a obtenir economies d’escala, Exportacions ++ a especialitzar-se, i a cercar vetes de mercat Importacions –– concretes. Tanmateix, alguns preimpres- sors han optat per integrar, en determinats casos, la fase de producció ulterior, tot aprofitant la maquinària d’impressió digi- gran part altres segments que són grans tal, la qual cosa ha suposat entrar en com-Trets del sector consumidors de productes gràfics, com per petència i conflicte amb els seus clients exemple, la publicitat. principals, els impressors. Tot i així, aquestaEl sector de les indústries gràfiques engloba opció ha permès als impressors que l’hanun conjunt d’activitats força ampli, atès La indústria gràfica està integrada per adoptat oferir als seus clients més directesque, a més de produir llibres, diaris, revistes empreses dedicades a les arts gràfiques i un servei molt competitiu i amb una consi-i fascicles, que constitueixen la seva dedica- als manipulats de paper i cartró. Del total derable flexibilitat en tiratges curts. A més,ció principal, subministra a moltes empre- d’empreses del sector a Catalunya, un 91% aquesta estratègia ha proporcionat altresses, institucions i segments de la demanda aproximadament correspon a Arts Gràfi­ vies de rendibilització de la inversió –comfinal tot un seguit de productes, com ara ques, mentre que el 9% restant es dedica ara la realització de proves a baix cost– iimpresos, formularis, etiquetes, catàlegs, als Manipulats de paper i cartró. Atenent ha fet possible la diversificació de riscs,envasos per a les empreses –especialment les diferents fases del procés productiu, les sobretot a mitjà termini, al contrari d’altresles d’alimentació, farmàcia, perfumeria i arts gràfiques comprenen específicament estratègies que generen riscos conside-cosmètica–, plànols i mapes, calendaris, tres segments, que són la preimpressió, la rables, atès que exigeixen amortitzar lesagendes, cartells i fullets publicitaris, targe- impressió, i els acabats i enquadernació. inversions dutes a terme en actius fixostes i postals, etc. Aquesta varietat d’articles en un període breu de temps –de tres ajustifica, en bona part, que l’evolució del Com a conseqüència de la introducció cinc anys–, a causa de l’elevat ritme d’in-sector estigui molt vinculada a la marxa de contínua de les noves tecnologies, les troducció d’innovacions i de la possibilitatla resta de les activitats i de l’economia en quals han permès millorar de manera consegüent de ràpida obsolescència.general. En aquest sentit, es pot assenya- exponencial les seves prestacions, les acti-lar que el comportament del consum no vitats de preimpressió han patit en els Malgrat que el procés d’adaptació i denomés té un impacte força directe sobre darrers anys importants avenços en l’àmbit reconversió de les empreses de preim-la branca, sinó que, també, arrossega en del tractament i la transmissió de la infor- pressió ha arribat a la seva fi, la introducció d’innovacions tècniques és contínua (digi- talització d’imatges, manipulació del color amb equips digitals, introducció de nous programes per a la confecció de plaques, Classificació del sector de les indústries gràfiques etc.). Respecte a això, en els darrers anys Arts gràfiques (llibres, fullets, publicacions periòdiques, àlbums, mapes, calendaris, s’han reduït les manipulacions intermèdies segells de correus, etc.). en els processos gràfics, amb l’objectiu d’aconseguir una major rapidesa en el Preimpressió, que comprèn la fotocomposició, l’elaboració de fotolits i la prepara- servei i a un menor cost. Així mateix, van ció de maquetes. disminuint progressivament les limitacions –tècniques i de cost– existents en la trans- Impressió, que consisteix en la reproducció dels elements originals en un elevat missió electrònica de volums elevats d’in- volum de còpies, mitjançant diferents tècniques, com són la tipografia, l’òfset, formació, de tal manera que cada vegada el gravat al buit, la serigrafia, la flexografia, la impressió digital, la impressió sota és més fàcil segmentar i externalitzar fun- demanda o reprografia, i altres sistemes d’impressió (electrònica, variable, sense cions i intercanviar dades amb clients o impacte, etc.). subcontractistes. De la mateixa forma, la major utilització de les tecnologies de tele- Acabats i enquadernació, que aplega l’enquadernació i altres activitats prèvies o comunicacions està facilitant la integra- posteriors, com ara el plegat, el retallat, el plastificat, l’encuny, etc. ció de components d’un treball elaborat en llocs diferents, la realització de proves Manipulats de paper i cartró, que inclou, principalment, els sobres, les etiquetes remotes, la introducció de modificacions o i la fabricació d’envasos i embalatges de cartró de diferents tipus (microondulat, de nous elements, etc. compacte, cartronet, cartolines, etc.), fins i tot combinats amb altres materials, com ara sedes, flocats, plàstics, etc. El segment de la impressió també ha patit una transformació significativa en els aNàlisi sEctorial 77
  • 74. darrers anys. Cal destacar, particularment, tiratge –gran o petit– es produeixen amb és significativa la seva utilització per a laels avenços en matèria d’impressió digi- aquest sistema. impressió d’etiquetes destinades a pro-tal i en altres aspectes tècnics, els quals ductes de consum de gamma alta. Per lahan significat per a la branca assumir la D’altra banda, cal destacar que la tècnica seva banda, la serigrafia es troba en unanecessitat d’inversions elevades i de ràpida de la flexografia, amb una quota de mercat evolució contínua, el seu avantatge de feramortització. Així, el computer to plate per- de gairebé un 14%, apareix com un siste- possible la impressió pràcticament sobremet fusionar la preimpressió i la impressió ma d’impressió dinàmic, gràcies a les millo- qualsevol tipus de suport (paper, vidre,en un únic procés i aconsegueix una major res de qualitat que ha aconseguit. Aquest fusta, plàstic, tela, ceràmica, metall, etc.),rapidesa i un cost menor. És eficient, sobre- sistema proporciona, això no obstant, una sobre tota mena de superfície (plana, cilín-tot en tirades curtes, permet múltiples menor qualitat que l’òfset o el gravat al drica, esfèrica, cònica, cúbica, etc.) i, fins iaplicacions i proporciona flexibilitat per a buit, però, a canvi, ofereix multitud d’apli- tot, fora del taller (vehicles, portes, vitrines,la personalització de productes impresos. cacions, exigeix una menor inversió de màquines, etc.), la fa insubstituïble per aS’utilitza, principalment, per a la impressió capital i no és necessària una quantitat ele- determinades aplicacions molt específi-d’exemplars individualitzats, treballs per- vada de mà d’obra. És el procediment més ques. Així mateix, la relativa simplicitat delsonalitzats i d’altres que inclouen dades adient per a la impressió sobre embalatges procés i de l’equipament en el segmentvariables. Això els fa molt competitius en i envasos flexibles, però, al mateix temps, de serigrafia permet operar amb sistemesdeterminades línies de productes, com ara és àmpliament utilitzat per a la producció totalment manuals, si bé, també, hi ha unacatàlegs, texts o informes tècnics, científics d’etiquetes i per a la impressió sobre cartró varietat significativa d’equipaments alta-o financers. Malgrat la impressió òfset és la ondulat, amb la qual cosa les millores en ment automatitzats que garanteix rapidesadominant en el sector de les arts gràfiques, la demanda també tenen un impacte evi- i qualitat en grans produccions, equips quela impressió digital està prenent cada dia dent sobre la seva producció. La flexografia són propis de grans indústries gràfiques omés protagonisme. Segons dades del sec- continua sent el principal procés a l’entorn empreses molt especialitzades. Per tant,tor, la impressió digital en color creixerà de l’envàs flexible amb una participació s’ha de destacar que el sistema de serigra-un 18% anual acumulat (s’espera que en específica del 65%, seguida del gravat fia és rendible tant en tiratges curts comel termini de 5 anys, mogui al voltant al buit. Aquesta exigeix fortes inversions llargs.de 29.000 milions d’euros), seguida de la en capital, s’utilitza sobretot per a tiradesimpressió en blanc i negre, que ho farà a llargues, i es distingeix per la seva elevada Finalment, les fases d’acabats i enquader­un ritme de l’11%. qualitat, rapidesa i estalvi en el consum nació són les que han experimentat un de paper, quan s’aplica a la impressió de menor canvi tecnològic en els darrers anys.Pel que fa a aquells productes que exigei- revistes, suports flexibles i envasos de car- Tot i així, han mostrat una millora substan-xen maquinària de gran capacitat i tirades tronet. Però la seva importància ha minvat cial, especialment en tots aquells aspectesllargues, es fa necessària la utilització de en els darrers anys, especialment en el cas susceptibles de mecanització, seguint laprocediments d’impressió convencionals, de la impressió sobre embalatges i envasos pauta general del subsector.sobretot l’òfset. El gruix dels treballs d’im- flexibles. La causa principal de la pèrdua depremta, per tant, continua efectuant-se quota de mercat de la tècnica del gravat Pel que fa a la importància de cadascunaamb els procediments tradicionals, amb al buit ha estat la reducció de les tirades de les tres fases que configuren les indús-un clar predomini del sistema òfset. Es mitjanes, la qual cosa ha suposat un fort tries gràfiques, cal apuntar que l’especia-pot dir que tant a nivell internacional encariment del servei i la recerca d’alterna- litat de la impressió concentra prop d’uncom a Espanya el 70% de les impressions tives, com ara la flexografia. 83,5% de les empreses, seguida de la pre-es realitzen en òfset. Això és perquè, a impressió que abraça l’11,7% i, finalment,més dels treballs generals de composició Pel que fa a les tècniques tradicionals el segment dels acabats i la enquadernacióque desenvolupen per als seus clients d’impressió restants, la tipografia està pre- que arreplega el 4,8% restant. Actualment,la majoria de les impremtes existents –i sent en una petita veta de mercat, el les estratègies es dirigeixen a obtenir unaque suposen una bona part de les seves d’aplicacions elitistes i de qualitat elevada, major flexibilitat productiva, mitjançant lacomandes–, tots els diaris i gairebé totes i sembla previsible el seu manteniment reducció de les mesures mínimes eficientsles revistes i les publicacions de qualsevol en aquesta veta en el futur –per exemple, fins a un nivell que permeti tirades més El sector de les indústries gràfiques a Catalunya El Principat té un pes específic destacat dins del conjunt de que és al voltant de 10 treballadors, i en què al voltant d’un 98,6% la indústria gràfica espanyola. En el sector català operen uns de les unitats de producció tenen menys de 50 ocupats. 3.539 establiments, que suposen un 22,2% del total dels exis- tents en el conjunt de l’Estat (15.937 firmes). La Comunitat de La facturació en valor del sector català va ser de 2.186,6 milions Madrid concentra un 24,9% de les empreses, i altres regions d’euros el 2010, cosa que representa al voltant del 30% del total importants són la Comunitat Valenciana (9,7%) i Andalusia a Espanya. (11,03%). Cal assenyalar que la gran rellevància de la relació directa entre el demandant i el proveïdor de serveis gràfics ha suposat que les firmes del sector s’hagin situat, tradicio- Taula 56. Pes específic del subsector a Catalunya nalment, prop de les zones de més concentració economico- VAB del sector / VAB del conjunt de la indústria (2010) 3,0% empresarial i institucional i, per tant, amb major nombre de Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 4,3% clients potencials. Volum de negoci sobre el total del sector a Espanya (2010) 30,1% El nombre d’ocupats en l’activitat a Catalunya és de 18.301 per- sones, xifra que significa al voltant d’un 23% del total estatal. Val Ocupació sobre el total del sector a Espanya (2011) 22,9% a dir que l’atomització empresarial és molt elevada en el sector, Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), cosa que es palesa en la dimensió mitjana de les companyies, l’Institut d’Estadística de Catalunya i del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona.78 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 75. curtes i millors temps de reacció en el que va alleujar la tendència descendent millorar la qualitat del producte obtingutcompliment dels terminis de lliurament. del període anterior però contrasta amb i diferenciar-lo dels competidors. A més,Aquest últim aspecte és molt important l’evolució a l’Estat espanyol on la produc- val a dir que la introducció de millores tec-per als clients de fullets i impresos promo- ció real va experimentar una remuntada nològiques relacionades cada vegada méscionals i per a companyies editorials. del 3,9%. L’evolució negativa de l’activitat amb objectius de preservació ambiental durant el 2011 s’explicà pel comporta- es considera molt important (ISO 14.000).La recerca d’una major flexibilitat produc- ment contractiu de la demanda interior, En aquests casos, les firmes del sectortiva ha portat algunes empreses a integrar tot seguint la tònica del 2010. responen a la necessitat d’agençar la sevatotes les fases del procés, la preimpressió, activitat productiva per tal de complir ambla impressió i l’acabat, sent aquesta última Els preus de venda es van desmarcar de la les normatives existents en matèria de pro-la que proporciona un major valor afegit al tendència d’estabilitat dels darrers anys i tecció del medi ambient i del reciclatge.producte, malgrat que no està rebent una van augmentar un 7,7%.atenció proporcional. A més, els principals Durant el 2011, l’ocupació de la branca vaoperadors han ampliat els seus objectius Pel que fa al comerç exterior, les exporta­ continuar amb els resultats negatius delde negoci, passant a realitzar per als seus cions es van incrementar un 10,4% enfront darrer exercici tot i que alleujats, amb unaclients altres activitats, com ara la logística, de la forta reducció del 2010, quan van reducció del –4,6% del total de treballa-la gestió de bases de dades, el mailing caure un 25%, i les importacions van cau- dors. En aquest sentit, cal remarcar la ten-personalitzat i les tasques de disseny o de re un –14,9%, caiguda similar a la de l’any dència experimentada per les empresescorrecció lingüística, entre altres. anterior, un –12,6%. Tot i amb això, el sal- gràfiques en els últims anys vers a l’auto- do comercial va continuar sent clarament matització de la producció, de la qual cosaEn aquest sentit, val a dir que malgrat deficitari. en resulta, en conseqüència, una menorque en els darrers anys s’han dut a terme intervenció humana en els processos deimportants processos de concentració, el Les inversions en maquinària i béns fabricació. Alhora, la més elevada comple-sector continua presentant un reduït grau d’equipament a les indústries gràfiques es xitat de les diferents activitats de la brancade concentració. La facturació de les deu van caracteritzar el 2011 per una tendència exigeix una major formació de la mà d’obraprimeres empreses a Espanya sobre el a la baixa, tot continuant amb el comporta- que s’incorpora a les empreses. Això hatotal es situa al voltant del 25%. ment descendent iniciat ja durant l’exercici pres, cada vegada més, una major impor- anterior. Les compres de maquinària i béns tància, no només per la utilització creixentPel que fa als manipulats del paper i d’equipament de l’estranger destinadesel cartró, la tecnologia també ha influït a la branca, majoritàriament procedents de les noves tecnologies, sinó, també, perperò en menor mesura. La tendència a d’Alemanya, van continuar minvant. L’evo- les majors exigències dels clients, pel quel’automatització total és, segurament, el lució contractora de les inversions s’ex- fa a qualitat, fiabilitat i terminis d’execució,tret més significatiu ja que han començat plicà, d’una banda, per l’empitjorament aspectes que són de gran rellevància.S’haa aparèixer petites empreses que assu- en la marxa dels negocis, reflectida en de destacar que, tot i la davallada de l’ocu-meixen les tasques de manipulació del una menor cartera de comandes i, d’altra pació, el sector va continuar patint certapaper i el cartró com a conseqüència de banda, per les dificultats creixents de finan- preocupació per la manca d’oferta de màl’ús de noves maquinàries i tècniques. La çament. En aquest sentit, s’ha d’assenyalar d’obra especialitzada en el mercat laboral.subcontractació dels serveis de les grans que una de les principals preocupacions dei mitjanes empreses ha propiciat el crei- les firmes fabricants és la dificultat d’amor- Pel que fa als costos, el 2011 cal esmentarxement paral·lel d’aquest subsector de les titzar la inversió realitzada en maquinària, que el preu de la principal primera matèriaindústries gràfiques. atesos els seus elevats costos fixos. Així de l’activitat, el paper, va experimentar un mateix, és igualment preocupant l’elevat augment moderat en relació amb l’exercici grau d’endeutament de les companyies, ja anterior, xifrat al voltant de l’1,6% segons que podria reduir significativament la seva l’índex de preus industrials de la branca.Evolució del sector el 2011 rendibilitat. Malgrat la tendència negativa Cal ressenyar que aquest lleu augment de les inversions del sector, cal apuntar del preu del paper no va ser suficient perL’any 2011, el sector gràfic català es va que les empreses preveuen mantenir una poder afrontar la situació de crisi generalcaracteritzar per una davallada de la pro­ política d’inversió de constant aplicació marcada per una atonia de la demandaducció d’aproximadament un –6,6%, cosa de noves tecnologies, amb l’objectiu de interna. Serveis a la producció: el sector editorial Trets del sector de tancar la redacció d’aquest informe, de les dades del 2011, a excepció d’alguns epígrafs com els del sector exterior. L’activitat editorial, que amb la CCAE 1993 estava inclosa en l’epígraf 22, junt amb les arts gràfiques i la reproducció de El teixit empresarial del sector editorial espanyol, privat i agremiat, suports enregistrats, i tenia, per tant, característiques d’indústria està integrat per aproximadament un total de 839 empreses. En manufacturera, ha passat a ser classificada amb la CCAE 2009 a el cas català és de 288 i l’encapçala un nombre reduït de grans l’epígraf 58. Amb aquest canvi, queda estadísticament deslliga- companyies, que suposen el 5,5% del total de firmes i que gene- da de les arts gràfiques i la reproducció de suports enregistrats ren una facturació anual de més de 18 milions d’euros. La resta i englobada dins dels serveis. No obstant això, s’ha mantingut el del teixit està configurat per una quantitat important de firmes seu tractament a l’Informe anual sobre la indústria ja que té carac- de menor grandària, de les quals prop del 14,5% són de dimensió terístiques de servei a la producció. En el darrer informe, 2010, ja mitjana, amb una xifra d’ingressos d’entre 2,4 milions i 18 mili- es va procedir d’aquesta manera. Destacar també que les dades ons d’euros l’any, mentre que el 80,0% restant són més petites, que s’oferiran del sector editorial corresponen a l’any 2010 excep- i compten amb un volum de negoci anual de menys de 2,4 te que s’indiqui el contrari. El Gremi d’Editors no disposa, a l’hora milions d’euros. El mapa editorial espanyol s’ha anat decantant aNàlisi sEctorial 79
  • 76. cap a un augment de la concentració editorial per una banda i També cal destacar que més del 90% de la facturació d’editorials per l’atomització de petites editorials independents. de Catalunya que publiquen en català es ven a Catalunya i que, segons l’origen de l’editorial, el 73,2% de la facturació procedeix D’altra banda, és important assenyalar que les empreses de menor d’editorials catalanes. A més, és interessant indicar que, d’aquest dimensió són les que registren una major taxa de naixement i de darrer percentatge, el 48,5% correspon a llibres editats original- mortalitat. Cal destacar també que el col·lectiu de les empreses ment en català. més petites té un protagonisme notable dins de la branca, atès que la majoria d’elles estan especialitzades en àrees temàtiques, la Les especialitzacions de les dues zones editorials més importants qual cosa significa una oferta editorial diversa i plural. de l’Estat, Catalunya i la Comunitat de Madrid, presenten diferèn- cies destacades. Mentre que les empreses de Catalunya editen, Malgrat que el sector editorial ocupa a Espanya uns 13.864 sobretot, llibres relacionats amb el lleure i destaquen els llibres treballadors directes, cal remarcar que l’ocupació indirecta és de literatura, infantil i juvenil, de divulgació general, diccionaris força important –al voltant d’unes 20.000 persones–, atès que és i enciclopèdies i còmics, la Comunitat de Madrid està més espe- habitual que les editorials encarreguin una part del seu procés cialitzada en llibres de text relacionats amb l’educació, des de productiu a altres empreses. Respecte a l’any anterior es va pro- preescolar fins a la universitat, així com llibres pràctics, tot i que duir una reducció de l’ocupació directa del –2,6% i un increment han vist reduir la seva facturació respecte el període anterior a favor de la novel·la. del 8,3% al llarg dels últims deu anys. Les companyies més grans concentren al voltant del 43,2% del nombre total de llocs de Evolució del sector el 2010 treball de la branca i compten amb plantilles de 197 persones de mitjana. Per la seva banda, les firmes mitjanes ocupen el 25,7% Segons les darreres dades disponibles (2010), el sector de les dels efectius i tenen una grandària mitjana d’uns 34 treballadors, editorials catalanes va continuar amb la tendència descendent mentre que les més petites abracen el 31,1% restant de l’ocupa- del període anterior. La xifra de negoci en el mercat interior va ció, amb una mitjana de 6 persones per empresa. Considerant el reduir-se un –9,7% en termes nominals, i es va situar en 1.435 període 2006-2010, s’aprecien unes baixades i pujades poc signi- milions d’euros, valorats a preu de venda al públic IVA inclòs. En ficatives en les empreses petites i mitjanes. En canvi, les empreses els darrers cinc anys s’ha produït un descens de la facturació del grans mostren un descens continuat en la mitjana d’ocupats –10,5%. Com ja s’ha dit, el Principat generà al voltant d’un 50% del dels darrers 5 anys, tot i la lleugera remuntada en el darrer any. total de la facturació de la branca en el conjunt de l’Estat, però és El 91,9% de les empreses compten amb col·laboradors externs, important assenyalar que al llarg de l’ultima dècada, la participa- la subcontratació de diferents activitats editorials es produeix en ció del sector català d’editorials ha perdut pes relatiu dins l’àmbit el 91,7% de les empreses molt grans, en el 93,8% de les grans, espanyol. El principal problema al qual s’enfronten els editors i en el 94,7% de les mitjanes i en el 91,4% de les petites. Segons els llibreters ara és el fort endeutament que han adquirit des de àrees d’activitat, cal remarcar que un 34,9% dels treballadors del l’inici de la crisi en el 2008 i la manca de liquiditat. L’ocupació, sector es dedica efectivament a la mateixa producció editorial, mesurada pel nombre d’afiliats a la Seguretat Social entre el 2010 un 28,1% correspon al personal que realitza l’activitat comerci- i el 2011, s’ha reduït en un –4,6%. al, alhora que un 29,3% s’ocupa de tasques administratives i el 7,8% restant fa activitats de publicitat, comerç exterior i recursos Pel que fa a producció, es van editar a Catalunya aproximada- humans. ment uns 34.414 títols durant el 2010, un 2,9% més que en el període anterior i al voltant d’un 43% del total de l’Estat, valor La facturació global va disminuir un –7,0% respecte al període similar al de l’exercici anterior. El nombre d’exemplars editats va anterior, per situar-se en els 2.890,8 milions d’euros. A nivell esta- ser de 154,17 milions, un 10,3% menys que en el període anterior. tal, les grans empreses són les que generen un percentatge més La tirada mitjana global va disminuir un 12,8%, i es va situar en elevat de la xifra de facturació global del sector (aproximadament uns 4.480 exemplars per títol. Cal especificar, d’altra banda, que un 63,2%), seguides de les firmes mitjanes (un 24,7%) i de les unes determinades línies de productes van experimentar una petites (un 12,1%). situació d’estancament o de descens, mentre que altres van aug- mentar. Es van produir descensos en els títols editats i exemplars El sector a Catalunya produïts en les matèries de literatura, text no universitari, llibres pràctics i diccionaris i enciclopèdies. En canvi, es van registrar Actualment, les principals regions editorials d’Espanya, segons augments en infantil i juvenil, ciències socials i divulgació general. xifra de facturació, són Catalunya, amb un 49,6% del total del mercat intern, i la Comunitat de Madrid, amb un 42,9%, seguides, amb un pes relatiu molt més reduït del País Basc (2,1%), Andalu- Taula 57. Principals magnituds de l’edició a Catalunya sia (1,7%), Castella i Lleó (1,3%), la Comunitat Valenciana (1,2%) i Base 100 = 2006 Galícia (1,1%). El Principat concentra el 34% del total d’editorials 2006 2007 2008 2009 2010 privades agremiades existents a l’Estat. Títols editats 100 99,9 105,2 107,4 110,5 La mitjana d’ocupats per companyia és de 19 persones al Principat, Exemplars editats 100 110,9 120,3 106,0 95,1 si bé cal destacar la presència d’ocupació indirecta en el sector. Títols en catàleg 100 105,9 109,4 115,1 124,3 El percentatge de les empreses agremiades que han contractat col·laboradors externs és del 96,5%, cosa que suposa un augment Facturació 100 103,7 101,3 99,1 89,5 respecte a l’any 2009 (94,0%), mentre que la mitjana de contrac- Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de la Cambra del Llibre de Catalunya. tacions per empresa mostra un descens en els darrers tres anys. Quant als preus de venda, es mantingueren força estables ja Les vendes de les editorials privades d’Espanya a Catalunya supo- que durant el 2010 van reduir-se tot just un –0,2%, fins arribar als sen un 21,2% sobre el total, mentre que les vendes de les edito- 13,2 euros de preu mitjà per exemplar, lleugerament per sobre rials privades de Catalunya a Catalunya són del 31,3%. A Madrid, del preu en el cas estatal, 12,7 euros. La diferència entre exem- les vendes de les editorials privades catalanes suposen un 20,9%. plars venuts i editats es va reduint en els darrers 3 anys. El 201080 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 77. es van vendre 45,5 milions d’exemplars, al voltant del 30% sobre als Estats Units i a la resta d’Europa, van augmentar, un 9,5% iel total editat, percentatge similar al cas estatal. Cal destacar que un 10,3%, respectivament. Les de la resta del món es van reduiral fer aquests càlculs no s’han tingut en compte els exemplars un –34,5%. Pel que fa als productes, es pot assenyalar que lesque es venen al mercat exterior i els que es tornen. vendes de llibres a l’exterior –capítol més important, que suposà aproximadament un 96% sobre el total exportat pel sector– vanPel que fa al sector exterior, sí que es disposa de dades del 2011. caure el 2011 un –5,7% en euros corrents, tot moderant les cai-Aquell any, el sector editorial català va experimentar una reduc- gudes del 2009 (–20,6%) i el 2010 (–7,24%). En el mateix sentit,ció d’un –6,4% de les exportacions en termes nominals, amb cal ressenyar l’evolució negativa, i empitjorant després de laun valor total de prop de 5,4 milions d’euros, tot mantenint la millora del període anterior, de les exportacions de revistes, que,tendència negativa dels darrers anys si bé va millorar força res- amb un pes relatiu del 0,65% sobre el global, van experimentarpecte a la reducció del –35% del 2009 i la reducció del –8,8% del una reducció del –66,8% enfront del –36,9% de l’any anterior.2010. La davallada experimentada per les vendes a l’exterior nova ser de la mateixa intensitat a tots els mercats. En aquest sentit, Pel que fa a les importacions del sector editorial català, val a dirval a dir que les efectuades a la Unió Europea, principal zona de que l’any 2011 varen canviar el signe respecte a l’any anterior idestinació, amb aproximadament un 50% de les exportacions enregistraren un increment de l’1,8% en valors nominals. S’hade la branca, van minvar un –9,7% en termes nominals, res- d’apuntar que l’evolució de les importacions durant el 2011 vapecte al –13,7% del període anterior. S’ha de remarcar que dins ser negativa en tots els productes a excepció dels llibres que,de la Unió Europea destacaren com a mercats més importants amb un pes al voltant del 50% sobre el total d’importacions,França, Portugal i Itàlia. El 2011 van minvar també, a diferència van augmentar un 12,9% enfront de la reducció del –23,1% dedel període anterior, les exportacions de la branca dirigides als l’any anterior. Les revistes, amb un pes al voltant del 0,6%, vanpaïsos llatinoamericans, en un –3,2%, enfront de l’augment del reduir-se un –70,5% enfront de l’increment del 118,1% del 2010.0,4% de l’any anterior. Val a dir que aquesta regió és el segonmercat de destinació de les vendes de l’activitat catalana a Com a conseqüència de tot això, l’any 2011 el saldo positiul’exterior, amb un pes relatiu de gairebé un 45% sobre el total, tradicional de la balança comercial del sector editorial català vai on els principals països clients foren, per ordre d’importància, patir una caiguda en valor de prop d’un –7,9%, valor similar alMèxic, Argentina, Brasil i Veneçuela. Les exportacions efectuades del període anterior.Figura 34 . Comerç exterior del sector editorial català segons zones geogràfiques. 2011Milions d’euros 40 37,9 35,2 35 30 25 20 15 10,89 10 Exportacions 5 3,9 0,039 0,099 0,52 0,017 0,97 1,46 Importacions 0 Unió Europea Amèrica Llatina Estats Units Resta Europa Resta mónFont: Cambra del Llibre de Catalunya.Figura 35. Comerç exterior del sector editorial català per productes. 2011Milions d’euros 80 75,6 70 60 50 40 30 20 Exportacions 10 6,18 6,25 0,51 0,076 2,45 0 Importacions Llibres Revistes DiversosFont: Cambra del Llibre de Catalunya. aNàlisi sEctorial 81
  • 78. Pel que fa al mercat de l’edició en suports diferents al paper, el total de llibres editats en les diferents llengües en l’àmbit esta- cal destacar que el mecanisme més habitual d’introducció dels tal és d’un 24,9%. Pel que fa a les matèries, s’ha de destacar que productes del sector editorial s’associa, bàsicament, a l’edició en al Principat la major participació de títols en català respecte del paper (llibres o fascicles). En aquest sentit, és important asse- total es correspon als camps de la literatura en general, el text no nyalar que prop del 65,4% de les editorials privades espanyoles universitari i la literatura infantil i juvenil. Aquestes matèries en editen només en paper i que el 34,6% restant ho fan també en conjunt suposen al voltant d’un 75,6% del total de títols editats altres suports. Dades similars es traslladen al mercat català. Cal en català. remarcar que són les editorials de gran dimensió les que més aposten per introduir aquest tipus d’edició en el mercat. La comercialització de productes editorials Malgrat la velocitat amb la qual es mouen els avenços tecnolò- A Espanya, les llibreries i les cadenes de llibreries abracen un gics i l’elevada inversió que requereixen, l’edició electrònica és percentatge del 51,8% de les vendes globals, les vendes directes un dels segments que mostra un major potencial d’expansió per a particulars –per correu, clubs, Internet, subscripcions, venda a les editorials i, en particular, l’activitat centrada en la recerca telefònica i altres– un 12,5%, les empreses i les institucions i la selecció d’informació i documentació especialitzada per (biblioteques incloses), un 13,7%, les grans superfícies, un 10,0%, subministrar-la per xarxa a clients. És per aquest motiu que en els quioscos, un 6,4% i, finalment, les vendes a crèdit, el 5,5% els darrers exercicis s’han portat a terme, i es preveu que conti- restant. Hi ha una relació estreta entre canals de comercialit- nuaran en un futur pròxim, inversions significatives en aquestes zació i dimensió de les empreses ja que les grans firmes tenen activitats. En el mateix sentit, l’actualització i l’ampliació de con- una presència superior en grans superfícies, quioscos, vendes a tinguts d’obres de referència –o, fins i tot, d’enciclopèdies i obres crèdit, vendes per correu, vendes per telèfon, clubs del llibre i d’aquesta mena– duta a terme per xarxa informàtica a subscrip- subscripcions. Per la seva banda, les editorials mitjanes mostren tors suposa, igualment, una línia d’actuació que està portant-se percentatges més elevats en les vendes que es realitzen a les a terme i que continuarà amb seguretat en els propers anys llibreries, les cadenes de llibreries i les grans superfícies. Final- (vegeu el requadre La indústria gràfica a l’era digital, pàg. 83). ment, les editores petites destaquen en les vendes a través de llibreries i Internet. En relació amb el llibre en català, que es concentra principal- ment en el llibre de text, es pot assenyalar que en el darrer any el L’estructura de comercialització dels productes editorials exis- Principat va mantenir estable el nombre de títols editats, 8.571, tents a Catalunya és una mica diferent de la predominant a la amb un lleuger augment del 0,2% respecte al període anterior. resta d’Espanya, sobretot pel que fa a un major pes de la venda Cal afegir que el pes específic dels llibres editats en català sobre a crèdit i la venda a través de quioscos. Figura 36. Facturació del sector editorial a Espanya segons els canals Figura 37. Facturació del sector editorial a Catalunya segons els canals de comercialització de comercialització Percentatge Percentatge Resta de canals 12,5 Resta de canals 13,1 Empreses, Empreses, institucions 29,7 Llibreries institucions 35,5 Llibreries i biblioteques 8,1 i biblioteques 13,7 Grans superfícies 11,1 Grans superfícies 10,0 17,6 Cadenes Quioscos 11,0 de llibreries Quioscos 6,4 Venda a crèdit 5,5 16,3 Cadenes 9,5 Venda a crèdit de llibreries Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya. Dades 2010. Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Gremi d’Editors de Catalunya. Dades 2010. El Grup Planeta va continuar adquirint ta manera la cadena de llibreries amplia laEsdeveniments actius de Direct Group Bertelsmann durant seva xarxa fins als 37 establiments. Les vuitempresarials el 2011. Després de la compra del 50% del tendes estaven repartides en ciutats on la Círculo de Lectores a l’abril del 2010, el hòl- Casa del Llibre ja és present (Madrid, Bar-A principis de l’any 2011 la firma de repro- ding va aconseguir el 2011 les vuit llibreries celona i Saragossa), però també li permetgrafia digital Service Point Solutions va Bertrand que la filial de Bertelsmann tenia obrir-se pas cap a localitats on encara noanunciar una ampliació de capital parcial- a Espanya. L’operació, anunciada a mitjan operava, com Oviedo, Cartagena, Terrassa,ment alliberada de fins a un màxim de 15 febrer del 2011 es va vehicular mitjançant Alcalá de Henares i Ponferrada.milions d’euros. La idea de l’empresa és la cadena de llibreries la Casa del Llibre,realitzar una adquisició estratègica i tenir amb la idea d’absorbir les vuit tendes querecursos per seguir creixent en el terreny Bertrand tenia a Espanya passant a operarde les noves tecnologies. sota la marca de la filial de Planeta. D’aques-82 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 79. La indústria gràfica a l’era digitalLa tecnologia digital avança a grans passes, però la impressió butlletins, etc. d’alta qualitat i en curts tiratges, amb personalitza-òfset també es renova per plantar cara a una impressió digital a ció, mentre que l’ús de la impressió òfset queda fora de les sevesla qual de moment li falta recorregut per desbancar la impremta possibilitats.tradicional, per la qual cosa la tendència passa per complemen-tar ambdues tècniques. La retallada dels pressupostos en impressió de les empreses obliga als impressors a reinventar cada aspecte del seu negoci iEl sector de la impressió defensa que el paper i la tinta no han a efectuar mètodes de producció millorats per ajustar la plantilladesaparegut malgrat que les empreses són conscients que altres i reduir costos. A més, com els tiratges s’han reduït de formamaterials i suports demanen pas i és necessari adaptar-se a ells important, aquells que havien apostat per la impressió digital estaven preparats per al canvi. Per contra, aquells que disposa-per sobreviure. El sector gràfic tracta de reinventar-se i buscar ven només de premses òfset i, especialment, els que comptavenoportunitats per poder defensar-se de la crisi i els canvis en les amb premses òfset més antigues, no estaven preparats permaneres de consumir. Viu un moment de triple crisi. L’econò- això i, per tant, no eren capaços de complir amb les demandesmica, la tecnològica, amb canvis molt ràpids, i la de les maneres que exigiria el mercat. A això s’afegeix que les petites i mitjanesde consumir i els gustos de consum. El problema és que moltes empreses opten, cada vegada més, per adquirir impressoresvegades la primera crisi tapa les altres dues i pot fer que les digitals i crear els seus propis materials.empreses que no ho contemplin tinguin més dificultats percontinuar actives. “Cada vegada s’imprimeix menys”. Aquesta afirmació de gran part del sector gràfic hauria de ser, almenys en part, una bonaDavant aquests canvis, la majoria dels professionals del sector notícia per als impressors amb rotatives de petit tiratge. El pro-coincideixen a afirmar que els avantatges que ofereix la impres- blema, com es deia anteriorment, està en la competència digitalsió òfset per rotativa sobre la digital estan més que contrastats. i la seva versatilitat a l’hora de, per exemple, aconseguir fer unEncara que és una afirmació que es restringeix als grans tiratges. mostrari amb molt poques unitats a baix preu i després poderQuan es tracta de sèries petites, els professionals admeten que fer modificacions perquè el contingut del material pugui estar alla impressió digital guanya terreny a les rotatives i que els tallers dia i no es passi de moda. Això s’aconsegueix fent tiratges curtsd’impressió tradicional han d’adaptar les seves màquines i no de forma periòdica. Les revisions poden fer-se en l’últim minut,tancar la porta a l’era digital per subsistir en un negoci en crisi. per assegurar que el contingut estigui completament actualitzatNo en va, la indústria gràfica ha perdut llocs de treball en els quan es lliuri la nova edició. El cost de les impressions és nomi-darrers anys. natiu perquè n’hi ha prou amb modificar l’arxiu original que es troba a l’ordinador. La impressió digital té per virtut que el costEls esforços de les rotatives per mantenir la seva posició són unitari de l’exemplar és fix, s’imprimeixi el que s’imprimeixi, sem-constants però costosos. Reduir el temps en els canvis de pre que el tiratge no sobrepassi els mil exemplars, a partir delsplanxes, en les arts finals, en les separacions de colors o en els quals ja convé tornar a la màquina d’òfset.negatius són alguns dels objectius que la impremta tradicionalha d’assolir per competir en els petits tiratges. Perquè no hi ha Atès el canviant estat del sector editorial per la incorporació dedubte que l’eficàcia de la impressió òfset resideix en els grans novetats com el llibre electrònic, creixen les reticències a llan-tiratges, a causa dels evidents avantatges de qualitat, rapidesa çar un tiratge de milers d’exemplars. Fins que les rotatives noi cost, cosa que permet treballs de grans volums d’impressió a aconsegueixin adaptar els seus costos, la impressió digital dónapreus molt reduïts. Encara que les impremtes digitals s’acosten l’opció assequible de fer un test de mercat abans del llançament d’un títol.a la relació cost-benefici d’una impremta òfset, encara no sóncapaces de produir les enormes quantitats que es requereixen, Una altra de les solucions que la impressió digital ofereix i queper exemple, per al tiratge d’un periòdic d’àmplia difusió. A més, l’òfset no cobreix és la recuperació de títols esgotats, la demandamoltes impressores òfset d’última generació ja utilitzen sistemes dels quals és insuficient per fer un tiratge petit o mitjà o, també,digitals a la planxa d’impressió en lloc dels antics, que ho feien per a la recuperació dels llibres descatalogats que segueixena la pel·lícula, cosa que incrementa encara més la seva qualitat. tenint una demanda baixa en el públic al llarg dels anys. Fins i tot cobreix demandes d’aquells llibres d’autors que busquen unaPerò tot canvia davant de tiratges petits. Les impressores digitals satisfacció personal i estan disposats a pagar per això. Tambéhan trobat en aquests la manera d’entrar en el mercat. I per resulta útil, per exemple, per a llibres de permanent necessitatdescomptat les grans marques no perden el temps. HP, Xerox, d’actualització, com els manuals, les guies, els anuaris, les obresKodak o Ricoh estan invertint molt temps i diners a millorar la de referència, les obres de dada variable, etc. Un mercat sotatecnologia per ampliar la producció i la qualitat de les seves demanda per al qual les impremtes haurien d’ajustar els seusmàquines. Un dels mercats on les rotatives de petit tiratge han serveis i complementar les diferents formes d’impressió.patit una gran pèrdua ha estat en la impressió de producció oserveis a empreses. La impressió digital és una solució per a totes En definitiva, la indústria gràfica aposta per la tecnologia digitalaquelles empreses que necessiten imprimir catàlegs, targetes de atesos els tiratges més curts però sembla que es pot afirmar quevisita, sobres i folis amb la capçalera corporativa, fullets, manuals, encara no ha arribat el moment de parar les rotatives. aNàlisi sEctorial 83
  • 80. 3.7. Química seus costos de producció depenen consi- derablement de l’edat i de la capacitat deL’any 2011, la producció en volum de la indústria química a Catalunya va registrar una les unitats de producció. Efectivament, leslleugera recaiguda si bé, en termes de xifra de negocis, el comportament del sector va economies d’escala són molt importants en aquest segment d’activitat, sobretotser positiu a causa del dinamisme dels mercats exteriors i a l’augment dels preus. La en la petroquímica. Per això, les novesbranca de la química bàsica va ser la que va registrar una evolució més favorable de plantes desenvolupades a l’Orient Mitjàl’activitat, mentre que la química industrial va patir un retrocés significatiu i la química constitueixen una amenaça real per alsper al consum es va mantenir estable. polígons petroquímics europeus. Aquestes unitats són de grans dimensions, estan construïdes amb les últimes tecnologies Variables Evolució l’any 2011 i tenen una gran productivitat. El sector Producció – de la química de base també es caracte- Ocupació = ritza per una volatilitat elevada dels preus Preus + i per una capacitat de manteniment de les instal·lacions que depèn del seu grau Exportacions ++ d’integració en el teixit local. Aquesta inte- Importacions ++ gració és cada vegada més important per tal d’assegurar les sortides de la producció. entre ells, la qual cosa fa que els grups El sector de la química d’especialitats, queTrets del sector empresarials de la branca operin sovint en abraça les restants cinc branques, troba diversos segments. cada vegada més sortides en els sectorsDins de la indústria química es poden de la construcció, l’automòbil, l’electrònicadiferenciar sis grans subsectors segons la El sector de la química de base es distin- i el tractament de l’aigua. De tota manera,destinació de la seva producció. No obs- geix de la resta de branques perquè els l’ampli ventall de productes fabricats i d’àm-tant això, hi ha un elevat grau d’interrelació processos de producció són continus i els bits d’utilització fa que el conjunt del sector Classificació del sector químic Química de base diversos –decapants, anticongelants, desincrustants, abrasius, líquids per a transmissions, productes per al tractament de Activitats destinades a la fabricació de productes químics bàsics, metalls, etc. compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics, cautxú sintètic en formes primàries, gasos industrials, colorants i pigments, altres Química per al consum productes bàsics de química inorgànica i altres productes bàsics Productes molt diversos que es destinen al consum final, que de química orgànica. comprenen tot tipus de sabons comuns, detergents i lleixius, articles de perfumeria i cosmètica amb tota la seva àmplia diver- Productes orgànics sitat –colònies, locions, perfums, sabons de tocador, desodorants, • Derivats del petroli, com ara l’acetilè, el benzè, l’etilè, el propilè, etc. productes de cosmètica i higiene corporal, productes de bellesa, articles per a la cura del cabell, etc.–, ceres i parafines –per obte- • Altres productes, com els alcohols, els àcids orgànics, els fenols, els nir espelmes, per a usos domèstics, per a la neteja de vehicles èters, els compostos nitrogenats, etc. o per a altres usos–, material fotogràfic sensible, articles piro- • Primeres matèries plàstiques, com polièsters, poliamides, produc- tècnics, mixtos, etc., i qualsevol altre producte destinat a usos tes de polimerització, poliuretans, etc. finals –suavitzants o altres additius, ambientadors, antitaques, • Cautxú i làtex. netejavidres, netejadors de metalls i tota mena de productes de neteja per a la llar, etc. Productes inorgànics Altres productes químics • Gasos industrials, àcid sulfúric i derivats, clor, sosa, carburs, fòsfor, calci, sals, àcids inorgànics, etc. Engloba la fabricació de productes químics no recollits en els apar- tats anteriors, com explosius –deflagrants, detonants–, coles, gelati- Química per a l’agricultura o agroquímica nes, olis essencials i substàncies aromàtiques naturals o sintètiques –que poden ser utilitzats com potents antiedemàtics, expectorants, Activitats que destinen els seus béns a l’agricultura, fonamentalment virostàtics, distensius, bactericides potents, etc. adobs i fertilitzants de tota mena, així com insecticides i plaguicides –fumigants, fungicides, desinfectants de llavors, herbicides, mol- Fibres artificials i sintètiques lusquicides, etc.– i tota mena de productes utilitzats a la ramaderia, amb l’excepció de les especialitats farmacèutiques veterinàries. Les fibres artificials i sintètiques són utilitzades principalment per a la fabricació de teixits, tot i que tenen un gran ventall d’usos Química per a la indústria o química industrial com són la fabricació de paper, plàstics, productes estructurals dissenyats per resistir esforços –para-xocs d’automòbils, canona- Ventall molt ampli de productes que es dirigeixen a la indústria, des–, aïllants, filtres, cosmètics, etc. Les fibres sintètiques es poden com gasos comprimits –hidrogen, nitrogen, oxigen, aire líquid, classificar en poliamides, polièsters, policíclics, polivinílics i polipro- etc.–, colorants i pigments, pintures, vernissos i laques, tints d’im- pilèniques, i les fibres artificials comprenen el raió, l’acetat i la soja premta, olis i greixos per a usos industrials, productes auxiliars entre d’altres. La seva evolució durant l’any es tracta en el capítol per a les indústries tèxtils, del cuir i del cautxú, i altres productes del sector tèxtil-confecció.84 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 81. químic estigui estretament vinculat tant a la europeu pateix la forta competència pro- nomies d’escala per part dels fabricants ésdemanda de béns de consum final com a la cedent d’alguns dels països del sud-est acompanyada, en molts casos, de polítiquesgenerada per un conjunt molt extens d’acti- asiàtic –fonamentalment Xina, Indonèsia, de concentració de produccions i de majorvitats productives, industrials i no industrials Tailàndia, Índia i Taiwan. Encara que la especialització de plantes o de línies de(agricultura, construcció, etc.). Per aquest qualitat dels productes d’aquests països negoci, amb l’objectiu d’assolir els majorsmotiu, la branca és molt sensible tant a és, en línies generals, inferior a la dels fabri- nivells possibles de competitivitat en elsles oscil·lacions del cicle econòmic com cats a Europa o als Estats Units, són molt mercats mundials.als possibles canvis de comportament dels competitius en preus i, per aquest motiu, laconsumidors. Destaca també la importàn- penetració dels fabricants asiàtics en deter-cia de l’aspecte capital immaterial d’alguns minats camps és força significativa. A més,subsectors de la química d’especialitat (en aquests països tenen una regulació molt Evolució del sector l’anyparticular, la cosmètica, la perfumeria...) o de més laxa, tant en reducció d’emissions 2011l’efecte marca, que pot ser determinant per com en normativa sectorial. En aquestimposar-se en el mercat. Des d’aquest punt sentit, les empreses europees del sector Internacionalde vista, Catalunya té una imatge de marca químic estan preocupades per l’impacteque beneficia aquesta categoria d’indústria que pugui tenir sobre la seva competitivi- Europa és el primer fabricant químic delen el món. tat exterior l’aplicació del reglament Reach món, amb més d’una tercera part de la pro- (que regularà la producció, la importació i ducció total. L’Àsia s’ha situat com a segonaEn l’àmbit internacional, cal destacar les l’ús de substàncies químiques a Europa). àrea, gràcies al fort creixement de la Xina iimportants inversions que els grans grups l’Índia, mentre que el nord d’Amèrica ocupamultinacionals de la branca –especialment Una altra tendència en l’àmbit internacional la tercera posició, mantenint-se els Estatsde la química bàsica com ara Bayer, Basf, que s’aprecia a la indústria química són Units com a primer país productor a escalaDSM i Solvay– estan fent des de fa anys als les operacions de fusions i adquisicions mundial, amb més d’una cinquena part depaïsos emergents, bàsicament als països empresarials entre grans companyies. S’ha la fabricació total. A més, la indústria quími-asiàtics. El resultat és que el sector químic de destacar que la contínua recerca d’eco- ca és un dels tres sectors econòmics més El sector a Catalunya El sector químic té un pes específic destacat dins l’economia Taula 58. Pes específic del sector a Catalunya espanyola ja que aporta gairebé l’1% del PIB total i el 7,2% del VAB de la indústria manufacturera l’any 2010, segons la Comp- Volum de negoci del sector / Volum de negoci del conjunt de la indústria (2010) 12,0% tabilitat Nacional de l’INE. Si s’inclou la indústria farmacèutica, Ocupació del sector / Ocupació del conjunt de la indústria (2011) 7,2% el pes en el VAB industrial puja fins a l’11%, fet que situa l’Estat Volum de negoci sobre el total del sector a l’Estat espanyol (2010) 45,0% espanyol com el cinquè fabricant europeu i el vuitè productor mundial per darrere, en volum de negoci, dels Estats Units, la Ocupació sobre el total del sector a l’Estat espanyol (2011) 37,0% Xina, el Japó, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. El sector Fonts: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INSS, INE i Idescat. químic –inclosa la indústria farmacèutica– és el primer inversor en R+D+I (realitza el 25% de la inversió total) i en protecció del De l’anàlisi per subsectors es desprèn que l’activitat a Catalunya medi ambient (aglutina el 20% d’aquestes inversions). està encapçalada per la química bàsica. El seu pes específic dins del conjunt de la branca se situa a l’entorn d’un 59% en L’any 2011, hi havia 82.902 persones treballant directament al termes de volum de negoci i d’un 35% en termes d’ocupació. sector químic espanyol, el 37% de les quals es localitzaven a Segueixen, per ordre d’importància, la química destinada al Catalunya. Aquests nivells d’ocupació poden arribar a superar consum final, amb el 23% de la xifra de negoci, les fibres arti- els 500.000 llocs si es comptabilitzen també les ocupacions indi- ficials i altres productes químics, amb l’11%, la química per a rectes i induïdes, que principalment es tracta de llocs de treball la indústria, amb el 7% i, finalment, l’agroquímica, amb menys en la recerca i el desenvolupament, en el sector dels transports de l’1% restant. Val a dir que, quant al volum de negoci, la i de la logística, en treballs relacionats amb la validació de la rellevància del segment de la química bàsica catalana dins qualitat, la comercialització, la gestió i el manteniment dels el global espanyol supera el 45% i, en el cas de l’especiali- equipaments (de calderes, per exemple), i amb les branques tat química destinada al consum final, el percentatge arriba de reciclatge i d’envàs. Aquests llocs de treball no es troben al 57%. En aquest darrer subsector, Catalunya disposa d’un en la branca química pròpiament dita, però en depenen molt potencial important amb la presència d’empreses com Puig directament. Beauty & Fashion Group o Sara Lee Household and Body Care España, que tenen la seva seu social a la zona de Barcelona. El sector químic té una forta presència a Catalunya, com ho demostra el fet que el 45% de la facturació estatal es concentra L’elevat pes de la química bàsica és conseqüència de la forta al Principat. Aquesta rellevància també es reflecteix en termes presència d’aquesta activitat en el polígon petroquímic de de capacitat exportadora, atès que les empreses catalanes con- Tarragona, que copsa aproximadament una quarta part de centren pràcticament la meitat de les exportacions espanyoles la producció estatal (19,3 milions de tones anuals el 2010) del sector, molt per davant dels percentatges assolits per altres i la meitat de la producció química catalana, si bé cal tenir en comunitats autònomes. compte que una tercera part de la producció es consumeix en el propi polígon. Aquest complex petroquímic és el més gran A Catalunya, l’any 2010 el sector químic va generar un volum de d’Espanya i un dels més importants del sud d’Europa. D’aquesta negoci de 15.833 milions d’euros, el 12% del total de la indústria, zona surten, per exemple, el 44% dels plàstics que es fabri- i ocupava directament 32.706 persones, el 7% dels treballadors quen a l’Estat espanyol. Cal destacar que la indústria química de la indústria. La branca va realitzar a l’estranger vora un 34% de a Tarragona suposa el 60% dels moviments realitzats al port de les vendes totals i és un dels principals sectors exportadors Tarragona. El complex té una extensió d’unes 1.400 hectàrees de l’economia catalana. i actualment s’hi troben implantades 28 empreses –després aNàlisi sEctorial 85
  • 82. que amb la crisi en tanquessin gran part de les multinacionals de grans dimensions, habitualment multinacionals. Val a dir més importants del sector com Asfaltos Españoles, Basf, Repsol, que a Catalunya es localitzen 10 de les 19 empreses del sector Clariant, Dow Chemical i Ercros. Entre totes elles proporcionen amb més de 500 treballadors que hi ha a Espanya. La dimensió ocupació directa a uns 9.221 treballadors, dels quals més de més important correspon a les indústries químiques de base 4.000 són personal d’empreses de serveis. Aquestes activitats que normalment integren verticalment la producció de béns epresenten, aproximadament, el 17% del PIB del Camp de Tar- intermedis i també de consum final. Geogràficament, una part ragona. Cal apuntar que hi ha moltes interrelacions entre les important del teixit industrial es concentra a les comarques empreses allà ubicades atès que els diversos fabricants són tarragonines, al Vallès Oriental, al Barcelonès i al Baix Llobregat. a la vegada proveïdors i clients d’ells mateixos, la qual cosa explica la utilització compartida d’importants infraestructures. Algunes de les empreses clau de la indústria química que tenen el centre de decisió a Espanya es localitzen a Cata- La indústria química espanyola està formada per 2.877 empre- lunya. És el cas de les societats Repsol Petróleo i Repsol ses amb assalariats, de les quals el 28% es troben a Catalunya Química, que formen part del grup Repsol YPF i Ercros. A (793), la comunitat amb una major implantació empresarial en més d’aquests actors nacionals, un gran nombre d’empreses tots els rangs d’ocupació, per davant de la Comunitat Valen- estrangeres estan implantades a Catalunya, com és el cas de ciana, Madrid i Andalusia. Per subsectors, hi ha una marcada Henkel Ibérica, Dow Chemical, Iberpotash, Basf Española, Du especialització catalana en la fabricació de productes químics Pont Ibérica, Clariant Ibérica Servicios, Solvay Ibérica, Procter & bàsics i de química per al consum. En global, en el teixit Gamble. En total, a Espanya hi ha unes 200 filials estrangeres empresarial químic català es combina la presència de petites al sector (inclòs el farmacèutic) que concentren un 35% de la empreses (el 64% tenen menys de 20 ocupats) amb empreses producció i gairebé el 30% de l’ocupació del sector químic. Figura 38. La indústria química catalana per subsectors. 2010 Percentatge Estructura de volum de negoci Estructura de l’ocupació Total = 15.833 milions Total = 32.706 persones Altres prod. químics Altres prod. químics i fibres artificials 11 i fibres artificials 18 59 Química bàsica i pesticides Sabons, perfums i cosmètica 23 Sabons, perfums 35 Química bàsica i cosmètica 33 i pesticides Pintures, vernissos 13 Pintures, vernissos i tintes 7 i tintes Font: INE (Enquesta industrial d’empreses). Figura 39. Empreses amb assalariats del sector químic a Espanya i Catalunya, per subsectors. Dades a 1 de gener de 2011 Fibres artificials i sintètiques 18 27 Altres productes químics 181 440 Productes de neteja, dhigiene i cosmètica 238 596 Pintures, barnissos i tints 101 362 Pesticides i altres productes agroquímics 18 60 Productes químics bàsics 237 599 Catalunya Resta d’Espanya 0 200 400 600 800 1.000 Font: INE (Directori Central d’Empreses).importants en 11 dels 23 països membres L’evolució del sector químic el 2011 s’ins- va aturar l’evolució alcista tot coincidintde la Unió Europea. Les aproximadament criu en un context de frenada en el ritme amb els nous senyals d’alarma pel risc de29.000 empreses del sector van generar de recuperació econòmica mundial, però recaiguda de l’economia i va entrar en unal’1,1% del PIB europeu el 2009, ocupaven sobretot europea. Si bé el sector va tancar fase de forta desacceleració. Això va ferdirectament al voltant d’1,7 milions de tre- el 2010 amb un creixement de la produc­ que el creixement anual de la producció seballadors (el 7% de l’ocupació de la indústria ció real de l’ordre del 10% a la UE-27, tot situés només en l’1% real respecte al 2010.manufacturera) i generaven uns 3 milions trencant la tendència negativa observada Així, tot i la reactivació del sector el 2010 ide llocs de treball indirectes. al llarg de 2008 i 2009, al maig de 2011 es primers mesos de 2011, la indústria no ha86 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 83. 2011: l’Any Internacional de la Química L’any 2011 es va celebrar l’Any Internacional de la Química, Com a ciència central, la química desenvolupa un paper decisiu quan es complien 100 anys de la concessió del Premi Nobel a en la consecució de moltes de les fites que es proposa actual- Marie Curie pels seus treballs entorn a la radioactivitat, així com ment la humanitat. Els cinc reptes principals dels quals participa de l’Associació Internacional de Societats de Química. Els prin- són: cipals tres objectius1 d’aquesta celebració són: 1) Potenciar l’apreciació pública de la química per satisfer 1) Habitatge sostenible: l’aïllament tèrmic, l’acústic i la capacitat les necessitats del món. La química esdevé alhora matèria de resistència que proporcionen nous materials generats grà- d’investigació i esforç científic aplicable. És fonamental per cies a aquesta ciència. a la comprensió de la humanitat, el món i el cosmos, i les transformacions moleculars a què dóna lloc són essencials per 2) Aigua: fer arribar aigua potable als més de 1.100 milions a la producció de gairebé tots els objectes que ens envolten. d’habitants que encara no hi tenen accés. Per a què en obrir A través de l’Any Internacional de la Química, la comunitat l’aixeta surti aigua potable són necessàries, entre altres, plan- química celebra les contribucions d’aquesta ciència al desen- tes potabilitzadores on es duen a terme rigorosos tractaments volupament del coneixement humà, el progrés econòmic i la físics i químics. generació d’un entorn sostenible. 3) Aliments: alimentar els 9.000 milions d’habitants que poblaran 2) Potenciar l’interès envers la ciència entre els més joves. Per la terra. La química pot contribuir a disposar de més i millors tal d’assegurar-se que les ments més despertes continuen sentint-se atretes per la química, l’Any Internacional de la Quí- collites, bestiar més sa i aliments més segurs. mica emfasitza el paper de la ciència a la gestió dels recursos 4) Salut: eradicar les malalties i aconseguir una vacunació univer- naturals de manera sostenible. sal. La producció de principis actius farmacèutics és una de les 3) Generar una base sòlida per a un desenvolupament més àrees més actives de la química. creatiu de totes les seves capacitats. La química, ineludible- ment, desenvoluparà un paper clau per a la superació dels 5) Canvi climàtic: la ciència actual investiga com minimitzar els desafiaments a què s’enfronta la humanitat actualment, com processos de transformació del territori, la desforestació i la ara els objectius per al Nou Mil·lenni marcats per les Nacions desertificació. Unides. Un coneixement profund de la ciència és essencial per a la creació de nous materials sostenibles, fonts d’alimentació 1 Resum extret del document de l’AEQT: “Química, la nostra vida, el nostre futur” i energia, i per als avenços en matèria de medicina molecular. (2011).recuperat els nivells màxims assolits a prin- Quant als intercanvis exteriors, cal destacar A Catalunya, la producció del sector químiccipis de 2008, just abans que esclatés amb que la Unió Europea concentra al voltant va recaure després de la intensa recupera-intensitat la crisi. d’un 46% de les exportacions de productes ció mostrada el 2010, quan va créixer més químics en l’àmbit internacional i aproxi- d’un 8% en termes reals. Concretament,Per branques, cal destacar el fort dinamis- madament un 38% de les importacions. A l’any 2011 la producció en volum va dis-me experimentat a la Unió Europea per més, continua sent l’única regió que mostra minuir l’1,7%. El que explica aquest pitjorla producció agroquímica (15%), tot i que un clar saldo positiu de la seva balança comportament en comparació amb el con-és un sector petit, i la bona evolució de la comercial. junt de l’Estat fou la caiguda més intensa aquímica per al consum (detergents, sabons, Catalunya de la branca de química per a laperfums, etc.), que va créixer gairebé un Espanya i Catalunya indústria (pintures, vernissos, revestiments,6% anual, pràcticament el mateix que l’any tints, etc.) i el menor creixement del sectoranterior. En canvi, el sector de química fina, A l’igual que al conjunt d’Europa, la produc- de química per al consum (detergents ique havia protagonitzat el creixement sec- ció de la indústria química al nostre país sabons) al nostre país. Val a dir que, així comtorial l’any 2010, va mantenir estable el nivell també va començar a retrocedir a l’abril en períodes recessius el sector a Catalunya de 2011 en termes interanuals, tot i quede producció l’any 2011, i les branques de la té un pitjor comportament que a la resta de va mantenir un creixement de la xifra dequímica industrial (pintures, vernissos, etc.) i l’Estat, succeeix el contrari en etapes expan- negocis positiu pel bon comportament delsde les fibres artificials van registrar descen- sives. Per exemple, el 2010 la producció mercats exteriors i per l’augment dels preussos al conjunt de la UE (del −2% i el −5% del sector va créixer un 8,5% a Catalunya de producció.respectivament). enfront d’un 4,8% a l’Estat. A Espanya, el creixement anual de la pro­Els preus dels productes químics van accen- ducció el 2011 va ser pràcticament nul, d’un La frenada en el ritme de recuperació detuar el 2011 la tendència alcista que venien 0,2% respecte a l’any anterior, després d’ha- l’activitat del sector que es va produir des-registrant des de l’any 2010. Els preus de ver registrat un augment de l’ordre del 5% prés del primer trimestre de 2011 es vaproducció a la UE-27 van augmentar un 9% el 2010, any en què es va posar fi a la intensa traduir en una reducció de dos punts en elen mitjana anual, que se suma al 6% regis- crisi registrada pel sector durant el període nivell d’utilització de la capacitat produc­trat durant el 2010. A l’igual que l’any anteri- 2008 i 2009. Malgrat la forta atonia mostra- tiva de les plantes catalanes, que se situàor, aquest creixement s’explica bàsicament da pel sector durant el 2011, va seguir una en el 76% (incloent sector farmacèutic).pel fort repunt dels preus dels productes evolució millor que el conjunt de la indús- Malgrat això, el químic és un dels sectorsde la química de base (10,5%) i de les fibres tria (−2% anual). Aquest comportament industrials que en millors condicions estàsintètiques (12%), molt depenents de la més favorable s’explica per l’elevat grau superant la crisi econòmica mundial i, provaintensa pujada del petroli i derivats, mentre d’internacionalització del sector químic i pel d’això, és que ha recuperat el grau d’utilit-que a la resta de sectors els augments van major dinamisme que va registrar el mercat zació de la capacitat productiva mitjana delser més moderats. exterior enfront de l’interior. període previ a la crisi, 2003-2008, mentre aNàlisi sEctorial 87
  • 84. Figura 40. Producció del sector químic, en taxa de variació anual. UE-27, Espanya i CatalunyaPercentatge 15 9,8 10 8,5 4,8 4,8 5 3,2 2,3 1,1 0,2 2007 0 –1,9 –1,7 2008 –5 –3,4 –5,3 –5,8 2009 –10 –9,1 2010 –10,9 –15 2011 UE-27 Espanya CatalunyaFonts: Eurostat, INE i Idescat.Figura 41. Utilització de la capacitat productiva. CatalunyaPercentatge 80 75 70 65 Indústria 60 Químic (inclou farmacèutic) 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011Fonts: Cambra de Comerç de Barcelona i Idescat.Figura 42. Preus industrials, en taxa de variació anual. UE-27, Espanya i CatalunyaPercentatge 10 9,1 8,5 8 7,4 6,4 6,0 6 5,0 3,5 3,6 3,9 4 2,6 2,9 2,2 2007 2 2008 0 –2 –1,4 2009 –2,4 –4 2010 –4,3 –6 2011 UE-27 Espanya CatalunyaFonts: Eurostat, Idescat i INE.que a la indústria manufacturera encara se excepció de la química per al consum on es tones. Cal recordar que el màxim de pro-situa 7 punts per sota d’aquest nivell. van contenir atesa la intensa caiguda de la ducció es va assolir el 2007 amb 21,2 milions demanda interna. de tones i que el 2009 la producció va tocarEls preus de producció van seguir una evo- fons caient al nivell de principis de la dèca-lució alcista molt similar a Catalunya i al con- Pel que fa a l’evolució de l’activitat econòmi- da, fins a 17,8 milions. Aquest augment dejunt d’Espanya. Concretament, el 2011 els ca al polígon petroquímic de Tarragona, la producció, però, no va anar acompanyatpreus del sector van augmentar gairebé un les darreres dades disponibles correspo- d’un augment dels llocs de treball propis a4% al Principat i un 5% a l’Estat, augments nents al 2010 assenyalen un augment de la indústria, que va passar de 5.456 el 2009 aque van ser generalitzats per branques, a la producció del 6,3% fins a 19,3 milions de 5.212 el 2010, si bé va augmentar el nombre88 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 85. Figura 43. Afiliats al règim general de la Seguretat Social del sector químicMitjanes anuals 100.000 83.467 82.903 80.000 60.000 40.000 30.743 30.558 2010 20.000 2011 Espanya CatalunyaFont: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales.Figura 44. Exportacions, importacions i saldo exterior del sector químic. CatalunyaMilions d’euros 12.000 10.354 9.671 9.385 9.592 10.000 9.185 8.473 7.999 7.650 8.000 7.447 6.398 6.000 4.000 2.000 Exportació –1.673 –1.536 –1.049 –912 –762 Importació 0 Saldo –2.000 2007 2008 2009 2010 2011Font: Idescat.de personal d’empreses de serveis en 83 Quant a l’ocupació, el nombre de treba- fa anys i que està tenint com a resultat unpersones, fins a 4.009 treballadors. El total lladors del sector va augmentar molt lleu- increment del pes específic dels treballa-de treballadors (industrials més serveis) va gerament a Catalunya el 2011, en contrast dors tècnics d’elevada qualificació sobre elser de 9.221 el 2010. Davant la conjuntura amb la tònica general de reducció de plan- total, amb un considerable impacte positiuactual, les principals empreses del polígon tilles (al conjunt de la indústria va disminuir sobre la productivitat del sector. Segonsestan buscant noves àrees de negoci per un 3%). Tradicionalment, les variacions de dades d’afiliats a la Seguretat Social, a Cata-créixer, com ara les plantes dessaladores la producció registrades en el sector quí- lunya hi havia 30.743 treballadors al sectord’aigua (Dow Chemical), l’energia solar, els mic solen tenir una incidència relativament químic el 2011, 185 més que l’any anterior.bioplàstics o la construcció (Basf), i alhora més reduïda sobre l’ocupació que a altres En canvi, al conjunt d’Espanya el nombreestan encetant diversos plans d’estalvi en sectors manufacturers. Això és degut en de treballadors del sector va disminuir uncostos, sobretot els energètics, que els per- part al procés de transformació qualitativa 0,7%, passant de 83.467 ocupats el 2010 ametrà ser més competitives. que està experimentant el sector des de 82.903 el 2011.Figura 45. Principals països destinataris de les exportacions catalanes del sector químic. 2011Percentatge 12 França 13 Itàlia Altres 43 11 Alemanya 8 Portugal Regne Unit 3 Estats Units 4 6 Països BaixosFont: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat. aNàlisi sEctorial 89
  • 86. Figura 46. Principals països proveïdors de les importacions catalanes del sector químic. 2010Percentatge Altres 30 22 Alemanya 13 França Xina 5 Estats Units 4 Regne Unit 5 7 Bèlgica Països Baixos 7 7 ItàliaFont: Elaboració pròpia a partir de les dades d’Idescat.Figura 47. Exportació de productes químics a Catalunya per subsectorsMilions d’euros 7.000 6.000 5.912 5.034 5.000 4.000 3.000 2.000 1.548 1.525 1.045 1.095 1.000 2010 337 484 345 385 183 191 0 2011 Subsector 1 Subsector 2 Subsector 3 Subsector 4 Subsector 5 Subsector 6Subsector 1: productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic.Subsector 2: plaguicides i altres productes agroquímics.Subsector 3: pintures, vernissos i revestiments similars; tints d’impremta i màstics.Subsector 4: sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i cosmètica.Subsector 5: altres productes químics.Subsector 6: fibres artificials i sintètiques.Font: Idescat.Figura 48. Importació de productes químics a Catalunya per subsectorsMilions d’euros 8.000 6.761 7.000 6.110 6.000 5.000 4.000 3.000 2.000 1.805 1.524 1.049 1.064 2010 1.000 147 190 317 318 193 216 0 2011 Subsector 1 Subsector 2 Subsector 3 Subsector 4 Subsector 5 Subsector 6Subsector 1: productes químics bàsics, compostos nitrogenats, fertilitzants, plàstics i cautxú sintètic.Subsector 2: plaguicides i altres productes agroquímics.Subsector 3: pintures, vernissos i revestiments similars; tints d’impremta i màstics.Subsector 4: sabons, detergents i altres articles de neteja i abrillantament; fabricació de perfums i cosmètica.Subsector 5: altres productes químics.Subsector 6: fibres artificials i sintètiques.Font: Idescat.90 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 87. Els intercanvis comercials amb l’exterior van assolir valors màxims històrics. Igual que conjuntament concentren el 35% del total.van augmentar a un ritme significatiu el l’any 2010, el dinamisme exportador va ser Mentre que quant a exportacions s’han de2011, tant en termes d’exportació com especialment important en el segment de considerar dos mercats importants més,d’importació, si bé no tant com l’any ante- la química bàsica, el subsector que havia Itàlia i Portugal, i entre tots quatre païsosrior. A l’Estat les exportacions i les importa- estat més castigat per la crisi econòmica sumen el 44% de les vendes a l’exterior.cions van créixer un 9% en valor. Val a dir els anys 2008 i 2009. Com a resultat delque la producció pròpia tan sols cobreix el major dinamisme global de les vendes a Les dades de comerç exterior per subsectors38% de la demanda interna, mentre que l’exterior que de les compres, el saldo defici- mostren unes taxes de cobertura superiorsel 61,5% restant es cobreix amb les impor- tari es va reduir, per cinquè any consecutiu, al 100% –és a dir, el valor de les exporta-tacions. Com a conseqüència d’això, els fins als 762 milers d’euros el 2011, i paral- cions supera el de les importacions–en lescostos associats a la logística i el transport lelament la taxa de cobertura (ràtio expor- branques de química per al consum, quí-són cada vegada més estratègics per a la tació/importació) va pujar fins al 92%. El mica industrial i productes agroquímics. Encompetitivitat de les empreses. principal mercat exterior per als productes canvi, al grup heterogeni anomenat altres químics catalans va continuar sent la Unió productes químics la taxa és del 60%, al sub-A Catalunya, les relacions comercials del Europea, que alhora és també el proveïdor sector de fibres artificials, del 88,4%, i al de lasector químic amb l’exterior van registrar més important. Cal assenyalar que tant les química bàsica, un 87,5%, que és a la vegadaun creixement superior al del conjunt d’Es- exportacions com les importacions s’expli- el subsector que concentra la major part delpanya. Les exportacions van créixer un 13% quen majoritàriament en termes de proxi- comerç exterior dins del sector químic.en valor respecte al 2010 i les importacions, mitat geogràfica. És per això que França ia l’entorn d’un 10%. Així, el 2011, tant el Alemanya són els dos països més rellevants, Tenint en compte que gairebé el 45% devolum d’exportació com el d’importació sobretot quant a importacions, atès que la facturació de la indústria química espa- Serveis a la producció: R+D+I del sector químic La recerca, el desenvolupament i la innovació constitueixen El nombre de persones ocupades en activitats d’R+D en factors clau per assegurar el futur de la indústria química al equivalència a jornada completa al sector químic estatal era nostre país i la seva competitivitat a nivell mundial. Avui, el de 3.400 persones a Espanya el 2010, de les quals 1.564 eren sector químic en sentit ampli (incloent la farmàcia) és el sector investigadors i la resta auxiliars o tècnics. Cal assenyalar que el inversor líder, amb una concentració del 25% dels recursos sector químic concentra el 9% dels investigadors que treballen totals destinats a R+D pel sector industrial privat, i de prop del a la indústria, un percentatge superior al pes de la seva despesa 20% dels investigadors contractats per la indústria. en R+D, el que vol dir que és un sector intensiu en personal altament qualificat. A Catalunya, l’any 2009 el nombre d’ocu- Si es considera estrictament el sector químic (CNAE-20, excloent pats en R+D al sector químic era de 1.500, dels quals, 700 eren la farmàcia), aquest percentatge es redueix fins al 7,1% del total investigadors, 500 tècnics i la resta auxiliars. de la despesa en R+D privada, però continua sent un dels sec- tors capdavanters, només per darrere del sector farmacèutic La recuperació de les vendes del sector el 2010 i els bons resul- (17,8%), del de vehicles de motor (10,8%) i del d’altre material tats de les companyies químiques van ajudar a incrementar la de transport (16,2%). Segons l’enquesta anual d’innovació despesa destinada a recerca i desenvolupament. Amb relació tecnològica que realitza anualment l’INE, el conjunt del sector a l’any 2009, la indústria química va incrementar les seves empresarial químic a Espanya va realitzar una despesa interna despeses en R+D un 4,6%, després que l’any anterior patís una en R+D de 249.216 milers d’euros el 2010, el 61% de la qual forta contracció del 16,4%, en línia amb els mals resultats que es va destinar a retribucions del personal, el 28% a altres des- va registrar el sector aquell any. Tanmateix, l’augment de la peses corrents i el restant 11% a inversió (compra d’equips i despesa no s’ha traduït en una major contractació d’investi- instruments, terrenys i edificis, i software específic per a R+D). gadors o altre personal vinculat a les activitats d’R+D, sinó que Catalunya concentra una part important d’aquestes despeses, es va reduir per segon any consecutiu i, en conseqüència, va prop del 40%. L’any 2009, l’últim amb dades disponibles per augmentar la productivitat mitjana del personal vinculat a les comunitats autònomes, el sector químic a Catalunya va fer una activitats d’R+D al sector químic. despesa en R+D de 89,5 milions d’euros. Figura 49. Despesa en R+D i en innovació del sector químic (CNAE 20). Espanya Milers d’euros 600.000 570.724 550.000 500.000 443.022 440.189 450.000 390.580 400.000 350.000 300.000 285.070 242.210 238.196 249.216 250.000 Despesa en R+D 200.000 Despesa en innovació 2007 2008 2009 2010 Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D i Enquesta d’innovació a les empreses). aNàlisi sEctorial 91
  • 88. Figura 50. Personal dedicat a R+D en el sector químic (CNAE 20). Espanya Persones 3.700 3.658 3.600 3.561 3.500 3.481 3.405 3.400 3.300 3.200 2007 2008 2009 2010 Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D). El teixit empresarial químic que inverteix en R+D es caracteritza innovadores s’amplia fins a 781 al conjunt d’Espanya, el 57% de per ser predominantment pimes i amb una presència significa- les companyies del sector. Així mateix, la despesa en innovació tiva de capital estranger en les empreses de més dimensió. A que realitzen les empreses del sector químic a Espanya arriba Espanya, l’any 2010 hi havia 612 empreses químiques que realit- a 390,6 milions d’euros el 2010, de la qual el 62% es dedica a zaven activitats d’R+D, de les quals només 44 tenien més de 250 despesa interna en R+D, el 20% a adquisició d’innovació externa, treballadors i, d’aquestes, la meitat amb participació de capital el 10% a adquisició de maquinària, equips i hardware o software estranger superior al 50%. Malgrat que les empreses de més avançat i el restant 8% en introducció d’innovacions en el mer- dimensió només representaven el 7% del total, realitzaven una cat, disseny i formació per a activitats d’innovació, entre altres. tercera part de la despesa interna en R+D del sector, ocupaven L’any 2010 la despesa en innovació va registrar un descens de el 28% del personal dedicat a activitats d’R+D i concentraven el l’11,3% respecte al 2009, que se suma al retrocés del 23% regis- 37% de les despeses de capital en R+D. En evolució temporal, trat el 2009. Aquesta disminució de la innovació no és deguda el nombre d’empreses del sector químic que realitzen R+D ha a una reducció del pressupost de les empreses destinat a R+D anat disminuint des de l’inici de la crisi, una tendència que va interna, que ja hem vist que augmentava prop d’un 5%, sinó en línia amb la reducció del nombre total d’empreses del sector. a un descens significatiu de la compra externa d’R+D (−35%) i de la compra de maquinària i software (–21%). A Catalunya, les El concepte d’innovació és més ampli que el de recerca i dades disponibles fins a l’any 2009 donen un volum de despesa desenvolupament atès que implica, a més de la creació d’un en innovació de les empreses del sector químic de gairebé 170 nou coneixement, la creació de riquesa a partir d’aquest conei- milions d’euros, el 72% de les despeses estatals i l’1,4% de la xifra xement, sigui nou o no. Les innovacions poden ser de producte de negocis del sector. Segons aquesta mateixa font, el 63% de les o de procés. Segons aquesta definició, el nombre d’empreses empreses del sector químic a Catalunya són innovadores. Figura 51. Nombre dempreses del sector químic que realitzen R+D. Espanya 800 767 724 700 650 612 600 500 2007 2008 2009 2010 Font: INE (Enquesta sobre activitats en R+D).nyola es realitza a l’exterior, un creixement rat que el de l’any anterior, que va arribar Els costos de les empreses químiquesnominal de les exportacions del 9% a a créixer un 18%, supera àmpliament el estan estretament vinculats a l’evolució delEspanya com el que s’ha produït el 2011 és registrat per la majoria de sectors manufac- preu del cru. Per això, el fort augment delel que permet explicar l’augment del 7,7% turers l’any 2011. A això se suma l’efecte de preu del petroli que es va produir durantnominal en la xifra de negocis del sector. la pujada dels preus sobre el creixement de el 2011, per segon any consecutiu, va inci-Tot i que aquest creixement és més mode- la facturació total. dir molt desfavorablement sobre els costos92 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 89. de les empreses químiques catalanes. El guanyar en importància, i al mateix nivell esforç inversor: dediquen el 3% del valorpreu del barril de petroli Brent va passar de que l’augment de la competència. Aquest de la seva xifra de negocis a inversions80 dòlars de mitjana anual el 2010 a 110 augment està directament associat a l’in- en actius materials, més de 400 milionsdòlars el 2011 i això va suposar un aug- crement dels costos energètics. Un altre d’euros, i el percentatge no només no hament acumulat del 38%, que en euros va factor important que està limitant la marxa disminuït amb la crisi sinó que ha augmen-ser del 32% a causa de la lleugera aprecia- dels negocis al sector són les dificultats de tat. Durant l’any 2011, les inversions de lesció del tipus de canvi de l’euro enfront del finançament, un factor que és assenyalat empreses del sector químic va continuardòlar. Cal destacar el cas de la indústria de pel 12% de les empreses del sector químic. tenint una millor evolució que al conjuntcapçalera o química base per a la qual els de la indústria catalana, segons l’enquestacostos energètics poden arribar a suposar Per contra, el creixement dels costos labo­ de la Cambra i l’Idescat.el 50% dels totals. A això s’afegeix el conti- rals es va contenir com a resultat d’unanu augment de les tarifes elèctriques que moderació dels augments salarials, pers’està produint els darrers anys al nostre primera vegada en molts anys, i dels ajus-país i que ha situat Espanya en el grup de taments de plantilla efectuats durant la Evolució dels subsectorspaïsos europeus on la indústria paga més crisi. A Catalunya, el cost laboral per tre- el 2011cara l’electricitat, un fet que repercuteix ballador i més a la indústria va augmentarnegativament en la competitivitat de les l’1,4% el 2011, el menor creixement dels Química bàsicaempreses catalanes. darrers anys. El subsector de la química bàsica és el mésSegons l’enquesta de conjuntura que fan El sector químic es caracteritza per ser una important tant en termes de produccióconjuntament la Cambra de Comerç de activitat intensiva en capital i fortament com de relacions comercials amb l’exteriorBarcelona i l’Idescat, durant el 2011 l’aug- sotmesa a la introducció d’avenços i millo- (exportacions i importacions). El 2011, lament dels costos de producció va ser el res, no només pel que fa a innovacions producció de la química bàsica va avançarfactor que més va guanyar en importàn- tecnològiques i organitzatives destinades a un ritme del 3,1% real a Catalunya, uncia com a factor limitador de la marxa a incrementar la productivitat, sinó també creixement superior al registrat pel conjuntdels negocis de les empreses del sector, dirigides a aconseguir minimitzar l’impacte d’Espanya (a l’entorn del 2%) i pels païsossituant-se com el segon factor més asse- ambiental dels processos productius. Això membres de la UE-27, que va ser del 0,4%.nyalat per les empreses, després de la determina que les empreses catalanes del Aquest augment va suposar un alentimentdebilitat de la demanda, que també va sector realitzin un important i continuat respecte al 9% que havia crescut el sub-Figura 52. Evolució de la química bàsica a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge 18 16,4 16 14 12 10,1 10 8 6 4 3,1 3,4 2 0 Producció (en volum) Preus Exportacions (en valor) Importacions (en valor)Fonts: Idescat i Duanes.Figura 53. Evolució de l’agroquímica a Catalunya/Espanya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge 50 45,0 40 30 26,4 20 10 3,3 0 –0,9 –10 Producció ESP (en volum) Preus ESP Exportacions (en valor) Importacions (en valor)Nota: Quan no hi ha dades disponibles per a Catalunya s’utilitzen les d’Espanya.Fonts: Idescat, Eurostat i Duanes. aNàlisi sEctorial 93
  • 90. sector el 2010, any en què es va posar fi a Agroquímica tendència alcista i van créixer gairebé un 8%la tendència descendent registrada durant el 2011, l’augment més important registratel 2008 i el 2009 (−16% i −13%, respecti- L’agroquímica és el subsector amb un per tots els subsectors.vament). L’especialitat que va registrar un menor pes relatiu i alhora el que segueixcomportament més positiu de l’activitat una evolució més independent del cicle Aquest escàs pes relatiu de la branca indus-fou la dels fertilitzants i els compostos econòmic. De fet, està més en sintonia amb trial en el conjunt del sector químic tambénitrogenats, amb un creixement proper al l’evolució del sector agrari i de les condici- es manifesta en els intercanvis amb l’exte­20% per segon any consecutiu, gràcies a ons meteorològiques que l’afecten. L’any rior. A Catalunya, les exportacions d’aquestl’impuls del mercat exterior. La producció 2011, el volum de producció d’adobs, fer- subsector només representen el 4% delde gasos i la de pigments i colorants van tilitzants i plaguicides va caure molt lleuge- total i les importacions poc més del 3%.registrar augments més moderats, a l’en- rament al conjunt de l’Estat (no hi ha dades L’any 2011, les exportacions van ser de 385torn del 3% anual, mentre que la d’altres disponibles per a Catalunya), després de milions d’euros, un 12% més que l’any ante-components de química bàsica inorgànica l’intens creixement registrat l’any anterior rior, mentre que les importacions es vanva ser l’única especialitat que va retrocedir (9%). Els preus dels productes agroquímics, estabilitzar entorn dels 318 milions d’euros.el 2011, gairebé un 8%. per la seva banda, van créixer un 3,3% amb D’aquesta manera, el saldo positiu es va relació a l’exercici anterior. més que duplicar entre 2011 i 2010, i la taxaEls preus de fabricació a la química bàsica de cobertura se situà per sobre del 120% enestan molt lligats a l’evolució del preu del Aquest subsector té una participació reduï- euros corrents.petroli, fet que explica l’ascens dels preus da en els intercanvis comercials amb l’ex­del 2011 (+3,4%) si bé ha estat un creixe- terior del global de la indústria química Química per al consum finalment molt inferior al 13% de l’any 2010. a Catalunya, ja que només concentra elL’increment més important es va registrar 5% de les exportacions i no arriba al 2% El subsector de la química per al consumen el segment dels pigments i colorants i el de les importacions. Al llarg de l’exercici final es va caracteritzar el 2011 per unamenor, en el segment dels gasos. 2011, les primeres van augmentar a l’entorn relativa estabilitat a Catalunya, mentre d’un 45% en termes nominals, trencant que al conjunt d’Espanya la producció enEl comerç exterior de la química bàsica té l’evolució negativa de l’any precedent. Per volum va créixer a l’entorn d’un 5%. Aquestun pes específic força important dins del la seva banda, les compres a l’estranger subsector agrupa sota un únic paraiguaconjunt de la indústria química. Esdevé el van registrar un increment destacat però dues activitats força diferenciades i ambprincipal subsector tant en exportacions inferior al de les exportacions, al voltant tendències molt divergents. D’una banda,com en importacions i concentra aproxima- del 26%. Aquests resultats provocaren un el segment de sabons, detergents i altresdament el 62% de les vendes totals del sec- ascens ràpid del superàvit de la balança articles de neteja per a la llar, que ha seguittor químic a l’exterior i el 65% de les com- comercial, fins a gairebé els 300 milions una certa atonia tant el 2010 com el 2011.pres. Al conjunt de l’any, les exportacions d’euros el 2011, i que la taxa de cobertura I, d’altra banda, el segment de perfums i dede la indústria química bàsica a Catalunya superés el 250% en valor. productes de bellesa i higiene personal, quevan ascendir a 5.912 milions d’euros, un va experimentar un creixement de la pro-16,4% més que l’any anterior. Cal recordar Química industrial ducció de prop del 15% el 2010 i del 10%que el 2010 havien augmentat un 36%, per el 2011 a Espanya. Quant al segment delsla qual cosa el creixement acumulat dels L’activitat productiva del subsector de la sabons i detergents, cal recordar que esdos últims anys ha estat del 60%, fet que ha química industrial va experimentar una evo- caracteritza per ser un mercat madur, ambpermès superar amb escreix el nivell d’ex- lució força negativa el 2011 en línia amb productes d’un consum generalitzat i en elportació previ a la crisi. Les importacions la recaiguda del conjunt de la indústria i qual la capacitat d’expansió de la demandade la branca, per la seva banda, van ser de la situació recessiva en la qual encara està és molt limitada, atès que únicament es6.761 milions d’euros el 2011, un 10% més immers el sector de la construcció al nostre pot aconseguir un increment mitjançantque l’any precedent. El major creixement país. La producció de pintures, vernissos i la incorporació d’articles més elaborats. Ade les exportacions que de les importacions revestiments va retrocedir a Catalunya un més, és un segment amb una propensió ava permetre reduir, un any més, el saldo 8,4% en volum. Cal recordar que aquest és exportar baixa i amb una forta competènciadeficitari amb l’exterior fins a l’entorn dels un dels segments menys importants dins tant en preus com en esforços promocio-848 milions d’euros i també va fer augmen- la química en el seu conjunt, després de nals, per l’escassa fidelització del client. Entar lleugerament la taxa de cobertura de la l’agroquímica. Tot i el descens de l’activitat, canvi, el segment de perfums i de productesbranca fins al 87%. els preus de la producció van mantenir una de bellesa i higiene personal s’ha caracteritzatFigura 54. Evolució de la química industrial a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge 15 11,8 10 7,9 5 0 –0,5 –5 –8,4 –10 Producció (en volum) Preus Exportacions (en valor) Importacions (en valor)Fonts: Idescat i Duanes.94 2011 iNformE aNual sobrE la iNDústria a cataluNya
  • 91. Figura 55. Evolució de la química de consum a Catalunya. 2011Taxes de variació anual. Percentatge 3,0 2,7 2,5 2,0 1,5 1,2 1,0 0,9 0,5 0,3 0,0 Producció (en volum) Preus Exportacions (en valor) Importacions (en valor)Fonts: Idescat i Duanes.els darrers anys per un dinamisme elevat evolució positiva de poc més d’un 2%, si lació suposa el cessament definitiu de l’ac-basat en el creixement tant del mercat bé també va ser inferior al de la resta de tivitat d’Ercros al polígon petroquímic. Elinterior com de l’exterior. Les perspectives subsectors. grup també va acordar la venda de la sevasón favorables, d’acord amb un mercat en filial alemanya, Ercros Deutschland, a dosexpansió continuada i una forta fidelització Els preus de producció van augmentar gai- directius de la companyia. Amb aquestadels consumidors a la marca, fet que facilita rebé un 8%, com en el subsector industrial, operació, el grup abandona el negoci de lespolítiques de preus més estratègiques i no molt per sobre del creixement registrat emulsions per centrar-se en els negocis detan dependents dels costos de producció. l’any anterior (1,4%). Quant als intercanvis la química bàsica i la química intermèdia. exteriors, val a dir que les exportacionsEls preus de producció de la química per al d’aquests productes representen l’11,4% Basf Española va continuar invertint enconsum van créixer moderadament durant de les exportacions totals de la química i projectes de consolidació i d’ampliacióel 2011 tant a Catalunya com al conjunt les importacions, el 17,4%. L’any 2011, les de capacitat a la zona de Tarragona, qued’Espanya. És el resultat de la seva menor exportacions van superar el milió d’euros, és el centre més important que té al Suddependència del preu del petroli i també amb un creixement del 4,4% respecte a d’Europa –hi treballen unes 700 perso-de la forta competència exterior que ame- l’exercici anterior, mentre que les impor- nes– i també la instal·lació més gran delnaça aquest subsector. Tant al segment de tacions arribaren als 1.800 milions d’euros, grup a Catalunya. Basf preveu invertir 12sabons i detergents com al de perfums i un 18% més que el 2010. Aquest creixe- milions d’euros en augmentar la capacitathigiene personal, els preus van augmentar a ment més dinàmic de les importacions de producció del complex que té a Tarra-l’entorn d’un 2% al conjunt d’Espanya. que de les exportacions va fer que el saldo gona, i també ha anunciat que invertirà 9 negatiu de la balança exterior d’aquests milions d’euros més a consolidar els nivellsEl pes relatiu d’aquesta branca en els inter­ productes s’ampliés gairebé un 50% i que productius de les factories de Cognis –anti-canvis amb l’exterior del conjunt del sec- la taxa de cobertura es reduís fins al 60,6%, ga divisió química del grup Henkel– a lator químic és força important. La química la més baixa de tots els subsectors. Zona Franca de Barcelona i Castellbisbal.per al consum concentra el 16% de les El conjunt d’inversions del grup s’elevaexportacions i el 10% de les importacions Cal dir que per al sisè subsector, el de a 30 milions per a totes les fàbriques detotals. El 2011, les exportacions augmenta- fibres químiques, no es disposa de dades l’Estat espanyol. Les inversions previstesren en valor un 2,7%, fins als 1.525 milions, estadístiques prou representatives per a a Tarragona responen a la gran demandaenfront d’un 46% que havien crescut l’any Catalunya. prevista de fitosanitaris i de catalitzadorsanterior, i les importacions pujaren gaire-bé l’1%, fins als 1.064 milions d’euros. El de propilè procedents de l’expansió delsmajor increment de les vendes que de les mercats emergents.compres a l’exterior es va traduir en unamillora del tradicional superàvit comercial Esdeveniments Dow Chemical va inaugurar el 2011 unque caracteritza aquest segment. Concre- empresarials centre de recerca en tecnologies per altament, el saldo positiu es va ampliar lleu- tractament d’aigües a Tarragona, un centregerament fins als 461 milions d’euros i la La petrolera Repsol va anunciar que accele- que preveu ocupar 40 enginyers i en eltaxa de cobertura dels intercanvis comer- rarà les inversions previstes per valor de 130 qual la companyia va invertir 10 milionscials amb l’estranger va augmentar fins a milions d’euros a les instal·lacions que té a d’euros. És el primer centre d’aquest tipusun percentatge proper al 150%. Tarragona. La inversió es destinarà a moder- que la companyia té al món i servirà per