El paper de la llengua com asigne d’identitat nacional. Unaaproximació
Col·lecció Apunts                                                    El paper de la llengua com a signe d’identitat nacion...
Col·lecció Apunts                                                                                  El paper de la llengua ...
Col·lecció Apunts                                                                              El paper de la llengua com ...
Col·lecció ApuntsEl paper de la llengua com a signe d’identitat nacional.                                      Una aproxim...
Col·lecció Apunts                                                         El paper de la llengua com a signe d’identitat n...
Col·lecció Apunts                                                     El paper de la llengua com a signe d’identitat nacio...
Col·lecció Apunts                                                                El paper de la llengua com a signe d’iden...
Col·lecció Apunts                                                El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. ...
Col·lecció Apunts                                                                                                         ...
Col·lecció Apunts                                                                                                         ...
Col·lecció Apunts                                                                             El paper de la llengua com a...
Col·lecció Apunts                                                                            El paper de la llengua com a ...
Col·lecció Apunts                                                                      El paper de la llengua com a signe ...
Col·lecció Apunts                                                                     El paper de la llengua com a signe d...
Col·lecció Apunts                                                                           El paper de la llengua com a s...
Col·lecció Apunts                                                                     El paper de la llengua com a signe d...
Col·lecció Apunts                                                                  El paper de la llengua com a signe d’id...
Col·lecció Apunts                                                                                  El paper de la llengua ...
Col·lecció Apunts                                                                  El paper de la llengua com a signe d’id...
Col·lecció Apunts                                                                El paper de la llengua com a signe d’iden...
Col·lecció Apunts                                                              El paper de la llengua com a signe d’identi...
Col·lecció Apunts                                                                   El paper de la llengua com a signe d’i...
Col·lecció Apunts                                                              El paper de la llengua com a signe d’identi...
Col·lecció Apunts                                                            El paper de la llengua com a signe d’identita...
Col·lecció Apunts                                                                      El paper de la llengua com a signe ...
Col·lecció Apunts                                                                         El paper de la llengua com a sig...
Col·lecció Apunts                                                                 El paper de la llengua com a signe d’ide...
Col·lecció Apunts                                                                       El paper de la llengua com a signe...
Col·lecció Apunts                                                El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. ...
Col·lecció Apunts                                                                 El paper de la llengua com a signe d’ide...
Col·lecció Apunts                                                                                        El paper de la ll...
Col·lecció Apunts                                                         El paper de la llengua com a signe d’identitat n...
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional

716 views

Published on

Estudi del CEO (Centre d'Estudis d'Opinió) sobre el paper de la llengua com a signe d’identitat nacional realitzat l'any 2012.

Published in: News & Politics
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
716
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
4
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

El Paper de la Llengua com a Signe d’Identitat Nacional

  1. 1. El paper de la llengua com asigne d’identitat nacional. Unaaproximació
  2. 2. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació© Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)No es permet la reproducció total o parciald’aquest document, ni el seu tractamentinformàtic, ni la seva transmissió en qualsevolforma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic,mecànic, per fotocòpia, per registre o altresmètodes, sense permís del titular del Copyright.Autora: Alexandra Capdevila MuntadasPrimera edició: 2012ISBN en tràmitD.L.: B. 14916-2012 2
  3. 3. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióContingutsIntroducció ........................................................................................................................................... 61. Problemes de Catalunya ................................................................................................................. 82. Situació econòmica de Catalunya .................................................................................................. 123. Situació política de Catalunya ........................................................................................................ 134. Interès per la política ...................................................................................................................... 185. Freqüència amb la qual es parla de política .................................................................................. 196. Grau d’informació política .............................................................................................................. 207. Mitjans de comunicació .................................................................................................................. 218. Eficàcia política .............................................................................................................................. 269. Valoració general dels polítics ....................................................................................................... 2910. Simpatia de partit ......................................................................................................................... 3111. Proximitat de partit ....................................................................................................................... 3312. Ubicació en l’eix esquerra – dreta ............................................................................................... 3513. Sentiment de pertinença .............................................................................................................. 3714. Relacions Catalunya – Espanya .................................................................................................. 3915. Comportament electoral segons tipus d’eleccions ...................................................................... 4416. Eleccions al Parlament de Catalunya. Intenció i record de vot ................................................... 4517. Eleccions al Congrés dels Diputats. Intenció i record de vot........................................................ 5018. Grau de coneixement dels líders polítics...................................................................................... 5419. Ús de la llengua . ......................................................................................................................... 5620.Procedència de la persona enquestada i dels seus progenitors................................................... 5921. Autoubicació en la classe social................................................................................................... 62 3
  4. 4. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació22. Ingressos familiars nets mensuals ............................................................................................... 63Consideracions finals ......................................................................................................................... 64 4
  5. 5. Col·lecció ApuntsEl paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació 5
  6. 6. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióIntroduccióEl present Apunt d’Opinió Pública titulat El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional: Unaaproximació té per objectiu copsar la influència que pot arribar a exercir la llengua sobre l’actitud, elsvalors polítics i el comportament electoral de la ciutadania de Catalunya.A la tercera onada del Baròmetre d’Opinió Política de l’any 2011 es van incorporar tres preguntes quefeien referència explícita a l’ús de la llengua (Pot indicar-me quina és la seva llengua? Ens referim aquina és la llengua que vostè considera com a pròpia; Recorda quina llengua va parlar primer vostè, acasa, quan era petit?; Pot indicar-me quina és la seva llengua habitual? Ens referim a la llengua queparla més sovint)En aquest cas, centrarem el nostre estudi en la pregunta en què es demana a les personesenquestades quina és la llengua que consideren com a pròpia, més enllà de que aquesta sigui tambéla primera llengua que van parlar quan eren petits o que sigui també la més utilitzada per comunicar-se.Així doncs, en el decurs d’aquest treball hem procedit, en primer lloc, a encreuar aquesta pregunta(Pot indicar-me quina és la seva llengua? Ens referim a quina és la llengua que vostè considera coma pròpia) amb la resta de preguntes que conformen el qüestionari de la tercera onada de 2011 i de laprimera onada de 2012. En segon lloc, s’han seleccionat aquells resultats que per una banda hemconsiderat més rellevants després d’haver aplicat la prova de khi quadrat i que per altra bandacoincidien amb els apreciats en cadascuna de les dues onades objecte d’estudi, ja que ens permetienestablir unes pautes de comportament específiques entre els enquestats que tenen el català com allengua pròpia respecte als que tenen el castellà.Finalment, hem agrupat els diferents ítems en vint-i-dos blocs (Problemes de Catalunya, Situacióeconòmica de Catalunya, Situació política de Catalunya, Interès per la política, Freqüència amb laqual es parla de política, Grau d’informació política, Mitjans de comunicació, Eficàcia política,Valoració general dels polítics, Simpatia de partit, Proximitat de partit, Ubicació en l’eix esquerra-dreta,Sentiment de pertinença, Relacions Catalunya-Espanya, Comportament electoral segons tipusd’eleccions, Eleccions al Parlament de Catalunya, Eleccions al Congrés dels Diputats, Grau deconeixement dels líders polítics, Ús de la llengua, Ascendència tant de la persona enquestada comdels seus progenitors i finalment Autoubicació en la classe social i Nivell d’ingressos familiars netsmensuals).Tot plegat amb l’objectiu de donar continuïtat al propòsit del CEO d’oferir una eina demoscòpica perconèixer millor la realitat plural i diversa de Catalunya i oferir noves línies de recerca als investigadorsper aprofundir amb algunes de les tendències apuntades en aquest treball. 6
  7. 7. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióPregunta C 704. Pot indicar-me quina és la seva llengua? Ens referim a quina és la llengua quevostè considera com a pròpia? (*)(Total entrevistats/ades=2500; resposta simple; %) 80 70 60 54,2 54,7 BOP 3a onada 2011 50 BOP 1a onada 2012 37,5 40 34,6 30 20 9,9 10 7,2 0,6 0,8 0,4 0,1 0 Català Castellà Totes dues Altres situacions NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 i 1a onada 2012 7
  8. 8. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació1. Problemes de CatalunyaPregunta 2. Quin d’aquests problemes considera que és el més important? (*)(Total entrevistats/ades han mencionat algun problema; resposta simple; %)A l’hora d’analitzar aquest ítem cal recordar que en el qüestionari hi ha una pregunta prèvia on esdemana a les persones entrevistades que enumerin quins són els principals problemes que téactualment Catalunya. Es tracta d’una pregunta espontània i múltiple; és a dir la persona entrevistadarespon amb les seves pròpies paraules quines són les principals problemàtiques sense rebre capmena de suggeriment per part de la persona que realitza l’entrevistaPosteriorment, es demana a la persona enquestada que a partir del llistat de problemes expressatsconcreti quin d’aquests considera que és el més important i s’agrupa tot el conglomerat de problemesdescrits en divuit agrupacions (Immigració, Atur i precarietat laboral, Accés a l’habitatge, Inseguretatciutadana, Sanitat, Relacions Catalunya-Espanya, Sistema de finançament de Catalunya, Inseguretatamb la política, Educació-cultura-investigació, manca d’infraestructures i problemes amb el transport,Incivisme i violència, Funcionament de l’economia, Crisi d’identitat catalana, Excessiva pressió fiscal,Baix nivell salarial, Serveis deficients i males instal·lacions públiques i Millorar polítiques socials).Pel present Apunt s’ha considerat més adient analitzar les respostes donades a la pregunta Quind’aquests problemes considera que és el més important?. De tot el ventall de respostes expressadesla confrontació entre els que consideren el català com a llengua pròpia respecte als que consideren elcastellà ha revelat uns resultats significatius en els següents ítems: l’Atur i la precarietat laboral, lesRelacions Catalunya-Espanya i el Sistema de finançament.A l’hora de presentar els resultats obtinguts cal precisar que apareix en ombrejat aquells resultatsmés rellevants una vegada aplicada la prova de khi quadrat.Resposta: Atur i precarietat laboral TOTAL CATALÀ CASTELLÀBOP. 3a onada 2011 41,8 38,1 48,0BOP. 1a onada 2012 54,3 51,1 59,6Resposta: Relacions Catalunya Espanya TOTAL CATALÀ CASTELLÀBOP. 3a onada 2011 3,6 5,0 1,9BOP. 1a onada 2012 3,8 5,8 1,5Resposta: Sistema de finançament TOTAL CATALÀ CASTELLÀBOP. 3a onada 2011 2,6 3,8 1,0BOP. 1a onada 2012 5,4 8,4 1,7 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 i 1a onada 2012 8
  9. 9. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióAixí doncs, pel que fa a la problemàtica de l’Atur i la precarietat laboral s’observa com els queconsideren el castellà com a llengua pròpia li atorguen una major rellevància que els quetenen el català com a llengua habitual. Cal remarcar que es tracta d’una tendència comuna enles dues onades, on la diferència entre un i altre col·lectiu se situa en més de vuit punts.Des del punt de vista de les Relacions entre Catalunya i Espanya destaca com els queconsideren el català com a llengua pròpia mostren una major sensibilitat envers a aquestaqüestió (un 5,0% en contrast amb un 1,9% a la tercera onada de l’any 2011 i un 5,8%respecte a un 1,5% de la primera onada 2012)Quelcom semblant succeeix amb el Sistema de finançament. Els que assenyalen tenir elcatalà com a llengua pròpia valoren amb un percentatge més elevat aquest problema adiferència dels que tenen el castellà com a llengua pròpia. En aquest últim grup, elpercentatge no arriba al 2%. En canvi, en el col·lectiu que té el català com a llengua pròpia,arriba a superar el 8% a la primera onada del 2012.Per tant, a tenor dels resultats apuntats s’observa que malgrat l’arrelament dels problemesvinculats a la situació econòmica, els que consideren el català com a llengua pròpia mostrenuna major preocupació respecte a aquells ítems associats a la identitat catalana (RelacionsCatalunya Espanya i Sistema de finançament), mentre que els que assenyalen tenir elcastellà com a llengua pròpia es caracteritzen per donar una major rellevància a les dificultatsderivades de la situació econòmica. 9
  10. 10. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióPregunta 3. Quin partit polític creu que pot donar una millor resposta a aquest problema? (*)(Total entrevistats/ades han mencionat un problema; resposta simple; %)Una vegada destriat per part de la persona entrevistada el problema més rellevant se li demana queespecifiqui quina formació política creu que el pot resoldre millor.Ara bé, per poder interpretar acuradament els resultats que es presenten cal fer algunespuntualitzacions. Per una banda, cal dir que s’ha procedit a encreuar aquesta pregunta amb la llenguaconsiderada com a pròpia. Per altra, cal precisar que únicament surten ressenyades en els quadresles formacions polítiques que gaudeixen de representació parlamentària. En canvi, la resta de forcesextraparlamentàries s’engloben dins la categoria altres. Finalment, cal apuntar que apareix enombrejat aquells resultats estadísticament significatius una vegada aplicada la prova de khi quadrat.BOP 3a onada 2011 Llengua com a pròpia Català Castellà Total 2,9 12,7 7,0 Partit que pot donar una millor resposta a aquest problema 23,7 10,9 17,6 2,3 0,9 1,6 3,7 7,0 5,0 2,7 2,6 2,6 0,0 0,7 0,2 0,6 0,3 0,4 Altres 0,8 1,4 1,0 Tots 1,0 2,4 1,5 Cap partit 46,0 41,5 45,1 NS/NC 16,2 19,7 17,8 Total 100,0 100,0 100,0 B ase real 1503 748 2432 B ase po nderada 1329 910 2440 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 10
  11. 11. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióBOP 1a onada 2012 Llengua com a pròpia Català Castellà Total 2,9 7,8 4,7 Partit que pot donar una millor resposta a aquest problema 24,3 8,1 17,6 3,7 0,2 2,1 2,3 8,4 4,6 2,5 3,9 3,2 0,0 0,2 0,2 0,5 0,0 0,3 Altres 1,5 1,8 1,9 Tots 1,0 1,5 1,2 Cap partit 43,8 44,3 44,8 NS/NC 17,4 23,8 19,6 Total 100,0 100,0 100,0 B ase real 1526 681 2418 B ase po nderada 1329 841 2431 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 Malgrat l’arrelament en ambdós col·lectius de l’opció “Cap partit” que aglutina més del 40% de les persones entrevistades, s’observa com els que tenen el català com a llengua pròpia consideren que CiU és la formació política que pot donar una millor resposta a aquest problema (23,7 tercera onada de 2011 i 24,3% primera onada de 2012). En canvi, els que assenyalen tenir el castellà com a llengua pròpia les opcions de resposta es troben més repartides. A la tercera onada de 2011 consignem gairebé un empat entre el PPC (12,7%) i CiU (10,9%), seguit pel PSC (7,0%). I a la primera onada de 2012 constatem un triple empat entre aquestes mateixes formacions polítiques: PSC (8,4%), CiU (8,1%) i PPC (7,8%). 11
  12. 12. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació2. Situació econòmica de CatalunyaBOP 3a onada 2011Pregunta 4. Parlant d’economia, vostè com valora l’actual situació econòmica de Catalunya?(*)(Total entrevistats/ades=2500; resposta simple; %)Dins del bloc referit a la situació econòmica de Catalunya, s’ha procedit també a encreuar la preguntade la llengua considerada com a pròpia amb la valoració de la situació econòmica a Catalunya. 100 6,9 6,1 8,1 90 7,9 5,1 11,8 80 70 60 53,4 50,6 46,7 50 40 30 20 34,0 34,6 33,1 10 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Molt bona Bona Ni bona ni dolenta Dolenta Molt dolenta NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012 100 7,5 6,6 9,1 90 7,6 5,4 11,2 80 70 60 57,9 54,4 48,8 50 40 30 20 29,3 29,0 29,8 10 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Molt bona Bona Ni bona ni dolenta Dolenta Molt dolenta NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 12
  13. 13. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació Tot i que els que tenen el castellà com a llengua pròpia mostraven a la pregunta del principal problema una major sensibilitat envers als problemes derivats de la conjuntura econòmica, a l’hora de valorar la situació econòmica catalana emeten un valoració menys pessimista que els que tenen el català com a llengua pròpia. Així, si les persones que tenen el català com a llengua pròpia valoren la situació econòmica de dolenta en un 53,4% a la tercera onada de 2011 i en un 57,9% a la primera onada de 2012, en el cas dels que tenen el castellà com a llengua pròpia els percentatges són significativament inferiors: un 46,7% a la tercera onada de 2011 i un 48,8% a la primera onada de 2012. Cal remarcar la rellevància percentual dels qui qualifiquen de “ni bona ni dolenta” la situació econòmica catalana dins del col·lectiu que té el castellà com a llengua pròpia.3. Situació política de CatalunyaSeguint el mateix procediment que s’ha fet en analitzar l’apartat corresponent a la situació econòmicade Catalunya, s’ha encreuat la pregunta de la llengua considerada com a pròpia amb les preguntesrelatives a la situació política catalana actual i la comparativa respecte al passat i al futur.Pregunta 9. Com qualificaria vostè la situació política actual de Catalunya? (*)(Total entrevistats/ades=2500; resposta simple; %)BOP 3a onada 2011 100 90 15,1 21,8 27,8 80 12,5 10,0 70 9,4 60 50 49,7 48,4 40 46,6 30 20 10 15,8 19,3 12,0 0 3,6 3,7 3,0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Molt bona Bona Ni bona ni dolenta Dolenta Molt dolenta NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 13
  14. 14. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióBOP 1a onada 2012 100 90 18,0 23,3 27,3 80 8,9 70 10,6 11,7 60 50 47,7 45,3 40 43,4 30 20 18,1 13,9 11,0 10 6,6 6,3 7,3 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Molt bona Bona Ni bona ni dolenta Dolenta Molt dolenta NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2011 Malgrat l’arrelament de les percepcions negatives en ambdós grups, s’observa com els que tenen el castellà com a llengua pròpia són més pessimistes en les seves valoracions que els que tenen el català. Cal remarcar, però, que es tracta d’una pauta de comportament comuna a ambdues onades. Així, si els que assenyalen tenir el castellà com a llengua pròpia qualifiquen de dolenta o molt dolenta la situació política un 69,0% (tercera onada de 2011) i un 65,8% (primera onada de 2012), els que tenen el català el percentatge se situa en 58,6% (tercera onada de 2011) i 54,4% (primera onada de 2012). 14
  15. 15. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióPregunta 10. Vostè diria que la situació política actual de Catalunya és millor, igual o pitjor quela de fa un any? (*)(Total entrevistats/ades=2500; resposta simple; %)BOP 3a onada 2011 100 90 15,6 23,3 30,4 80 70 44,0 60 42,5 50 39,7 40 30 20 37,5 31,5 27,0 10 0 2,7 2,9 2,9 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Millor Igual Pitjor NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012 100 90 16,7 22,8 27,3 80 70 60 44,2 46,4 50 47,3 40 30 20 35,5 27,7 22,8 10 0 3,1 2,6 3,5 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Millor Igual Pitjor NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 Des del punt de vista de la comparativa de la situació política actual respecte la de l’any passat, s’observa novament com els que tenen el català com a llengua habitual despunten en les qualificacions positives respecte a aquelles persones entrevistades que tenen el castellà com a llengua pròpia. 15
  16. 16. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació Si els catalanopropis valoren en un 30,4% (tercera onada de 2011) i en un 27,3% (primera onada de 2012) de millor la situació política catalana respecte a la de l’any passat, els que tenen el castellà el percentatge se situa en un 15,6% (tercera onada de 2011) i en un 16,7% (primera onada de 2012). Pel que fa a l’opció de resposta pitjor, els que consideren el català com a llengua pròpia obtenen un 27,0% (tercera onada de 2011) i un 22,8% (primera onada de 2012) mentre que els que tenen el castellà un 37,5% (tercera onada de 2012) i un 35,5% (primera onada de 2012).Pregunta 11. D’aquí a un any creu vostè que la situació política de Catalunya millorarà, esquedarà igual o empitjorarà? (*)(Total entrevistats/ades=2500; resposta simple; %)BOP 3a onada 2011 100 90 28,7 24,3 31,5 80 70 60 44,7 50 42,0 40,5 40 30 20 24,4 22,2 20,5 10 7,1 7,5 6,5 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Millorarà Es quedarà igual Empitjorarà NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 16
  17. 17. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióBOP 1a onada 2012 100 90 28,2 28,7 28,2 80 70 60 50 43,2 40,1 45,0 40 30 20 24,6 21,4 19,0 10 7,3 7,3 7,1 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Millorarà Es quedarà igual Empitjorarà NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 A l’hora de valorar la situació política d’aquí a un any s’aprecia com els que tenen el castellà com a llengua pròpia mostren una percepció més pessimista. Si en la tercera onada de 2011 un 20,5% dels que tenen el català com a llengua pròpia consideren que empitjorarà, els que tenen el castellà aglutinen un 24,4% Cal remarcar que aquesta tendència es manté a la primera onada de 2012: un 19,0% en el cas dels que tenen el català com a llengua pròpia respecte al 24,6% que tenen el català. Paral·lelament, cal destacar que la confrontació de les dues onades revela que si en la tercera onada de 2011 les valoracions més optimistes s’associen als catalanopropis, a la següent onada s’observa un equilibri entre ambdós col·lectius. Si els que tenen el català com a llengua pròpia han tendit a matisar les seves valoracions més optimistes, els que tenen el castellà han reproduït el fenomen contrari. En altres paraules s’ha produït un transvassament entre les opcions de resposta “es quedarà igual” i “millorarà”. 17
  18. 18. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació4. Interès per la políticaPregunta 13. Em podria dir si a vostè la política li interessa molt, bastant, poc o gens? (*)(Total entrevistats/ades=2500;Resposta simple; %)Una vegada conclòs el bloc referit a la situació política catalana, procedim a analitzar el grau d’interèsenvers la política des del punt de vista de la llengua considerada com a pròpia.BOP 3a onada 2011 100 11,6 90 16,6 20,1 80 70 31,5 37,1 60 40,5 50 40 37,8 30 28,4 22,9 20 10 17,0 15,6 18,6 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Molt Bastant Poc Gens NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012 100 13,4 9,2 90 15,5 80 33,9 70 37,7 40,0 60 50 40 36,7 31,2 30 27,6 20 10 16,9 15,6 19,9 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Molt Bastant Poc Gens NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2011 18
  19. 19. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació L’anàlisi d’aquesta pregunta revela que els que tenen el català com a llengua pròpia mostren en totes dues onades un major interès envers la política en relació amb els que tenen el castellà com a llengua pròpia que despunten en les opcions de resposta “poc” i “gens”.5. Freqüència amb la qual es parla de políticaPregunta 14. Amb quina freqüència comenta o discuteix sobre política amb altres persones?(*)(Total entrevistats/ades=2500;Resposta simple; %)BOP 3a onada 2011 100 15,2 90 20,0 22,9 80 70 36,8 60 37,6 38,7 50 40 31,5 30 28,7 27,2 20 10 13,5 16,5 11,1 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Amb molta f reqüència Amb bastant f reqüència Amb poca f reqüència Mai o gairebé mai NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012 100 17,9 13,7 90 19,3 80 70 31,4 35,7 60 38,4 50 40 37,1 30 31,6 28,9 20 10 17,4 14,4 12,8 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Amb molta f reqüència Amb bastant f reqüència Amb poca f reqüència Mai o gairebé mai NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 19
  20. 20. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació Com a conseqüència directa de la pauta de comportament detectada en l’apartat corresponent a l’interès per la política, s’aprecia que les persones que tenen el català com a llengua pròpia comenten i discuteixen amb més freqüència sobre qüestions polítiques que els que tenen el castellà com a llengua pròpia.6. Grau d’informació políticaPregunta 15. Es considera vostè molt, bastant, poc o gens informat/ada del que passa enpolítica?(*)(Total entrevistats/ades=2500;Resposta simple; %)BOP 3a onada 2011 100 11,6 11,3 11,4 90 80 70 60 51,7 56,8 60,1 50 40 30 20 32,1 27,0 24,5 10 3,6 3,2 4,1 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Molt Bastant Poc Gens NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 20
  21. 21. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióBOP 1a onada 2012 100 9,7 9,7 9,1 90 80 70 47,0 54,2 58,4 60 50 40 30 35,6 20 30,4 27,1 10 4,6 3,4 7,4 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Molt Bastant Poc Gens NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 Des del punt de vista del grau d’informació política, els que tenen el català com a llengua pròpia destaquen per considerar que se senten molt o bastant informats dels temes polítics. En canvi els castellanopropis sobresurten en les opcions de resposta poc o gents informats. Aquesta pauta de comportament és comuna a les dues onades i es troba estretament relacionada amb el fenomen apreciat en les preguntes referides a l’interès per la política i a la freqüència amb la qual es parla de política.7. Mitjans de comunicacióEncetem un nou apartat, l’objectiu del qual és copsar si s’aprecien divergències o semblances entreels que tenen el català o el castellà com a llengua pròpia respecte als mitjans pels quals s’informendels temes polítics i l’impacte dels mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa ) en laconfiguració de l’opinió i l’imaginari dels ciutadans.En aquest sentit, una qüestió es planteja a l’hora d’aproximar-se als canals de televisió, emissores deràdio o diaris a través dels quals els ciutadans s’informen dels temes polítics: fins a quin punt elsmitjans de comunicació influeixen en la percepció i l’arrelament d’una determinada opinió política osón els ciutadans que sensibles a una determinada ideologia s’ informen a través d’aquells mitjansideològicament més afins. En aquest sentit es podria parlar d’una retroalimentació constant entreusuaris i mitjans de comunicació. 21
  22. 22. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióA continuació es presenta en forma de taules els resultats obtinguts una vegada encreuades lespreguntes relacionades amb els mitjans de comunicació amb la llengua considerada com a pròpia.Finalment cal apuntar de nou que ombregem aquells resultats més rellevants una vegada aplicada laprova de khi quadrat.Pregunta 16. Vostè a través de quins mitjans s’acostuma a informar dels temes polítics? (*)(Total entrevistats/ades=2500;Resposta múltiple; %)BOP 3a onada 2011 Taula 1. Llengua considerada com a pròpia encreuada pels m itjans de com unicació pels quals sinform a de política TOTAL CATALÀ CASTELLÀ Televisió 82,4 82,9 82,0 Ràdio 38,1 39,5 34,0 Premsa 62,3 68,3 55,2 Internet 28,1 28,6 25,6 Amics, coneguts, familiars 25,9 25,6 26,2 No minformo de temes polítics 0,3 0,3 0,3 NS/NC 0,0 0,0 0,0 Base 2500 1355 939 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012 Taula 2. Llengua considerada com a pròpia encreuada pels m itjans de com unicació pels quals sinform a de política TOTAL CATALÀ CASTELLÀ Televisió 85,3 85,8 86,1 Ràdio 47,3 52,4 37,5 Premsa 65,0 68,7 57,4 Internet 35,5 36,0 31,1 Amics, coneguts, familiars 50,4 49,9 49,0 No minformo de temes polítics 0,8 0,7 1,1 NS/NC 0,1 0,1 0,0 Base 2500 1366 865 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 22
  23. 23. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació Més enllà de l’arrelament d’un o altre tipus de mitjà de comunicació, el que resulta rellevant en aquesta pregunta és el fet que els que tenen el català com a llengua pròpia s’informen més per la ràdio, la premsa i Internet que els que tenen el castellà com a llengua pròpia. En el cas de la televisió es constata a la tercera onada de 2011 pràcticament un equilibri entre ambdós col·lectius i a la primera onada de 2012 un lleuger predomini d’aquest mitjà de comunicació entre els que tenen el castellà com a llengua pròpia.Televisió. BOP 3a onada 2011Pregunta 16a. A quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment elsinformatius?(*)(Base: s’informen per la televisió; resposta simple; %) Taula 3. Llengua considerada com a pròpia encreuada pel canal de televisió pel qual sinform a de política TOTAL CATALÀ CASTELLÀ TV3 55,3 80,7 22,1 TVE 1 14,7 3,6 31,1 Antena 3 7,6 3,2 14,1 Tele 5 6,2 1,5 12,1 Canal 3/24 3,5 3,9 2,6 La Sexta 1,9 0,4 3,1 Cuatro 1,5 0,4 3,0 Altres canals 1,6 1,4 2,2 No té cap canal habitual 7,3 4,5 9,7 NS/NC 0,2 0,4 0,1 Base 2060 1123 770 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011Televisió. BOP 1a onada 2012Pregunta 16a. A quin canal de televisió acostuma vostè a veure habitualment elsinformatius?(*)(Base: s’informen per la televisió; resposta simple; %) Taula 4. Llengua considerada com a pròpia encreuada pel canal de televisió pel qual sinform a de política TOTAL CATALÀ CASTELLÀ TV3 56,2 79,8 21,2 TVE 1 17,1 5,8 35,2 Tele 5 7,5 2,5 15,5 Antena 3 6,3 1,6 12,8 Canal 3/24 3,5 3,6 3,2 Altres canals 5,3 3,4 7,8 No té cap canal habitual 4,0 3,3 4,3 NS/NC 0,0 0,0 0,0 Base 2133 1172 745 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 23
  24. 24. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióRàdio. BOP 3a onada 2011Pregunta 16b. A quina emissora de ràdio acostuma vostè a escoltar els informatiushabitualment? (*)(Base: s’informen per la ràdio; resposta simple; %) Taula 5. Llengua considerada com a pròpia encreuada per lem issora de ràdio per la qual sinform a de política TOTAL CATALÀ CASTELLÀ Catalunya Ràdio 25,2 34,9 11,3 RAC 1 19,2 28,3 5,9 SER 15,5 8,4 23,3 Onda Cero 6,5 2,9 12,5 Catalunya Informació 5,5 7,7 1,4 Radio Nacional de España 5,2 1,8 10,8 COPE 3,5 1,3 8,3 RAC 105 2,3 3,3 1,3 Altres emissores 9,5 7,0 13,5 No té cap emissora habitual 6,8 4,1 10,4 NS/NC 0,8 0,4 1,2 Base 952 535 319 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011Ràdio. BOP 1a onada 2012Pregunta 16b. A quina emissora de ràdio acostuma vostè a escoltar els informatiushabitualment? (*)(Base: s’informen per la ràdio; resposta simple; %) Taula 6. Llengua considerada com a pròpia encreuada per lem issora de ràdio per la qual sinform a de política TOTAL CATALÀ CASTELLÀ Catalunya Ràdio 26,4 36,4 11,0 RAC 1 22,1 28,6 7,7 SER 13,1 7,3 25,1 Catalunya Informació 6,9 7,5 3,6 Radio Nacional de España 6,3 2,0 13,3 Onda Cero 4,6 1,5 9,6 RAC 105 2,7 2,8 2,1 COPE 1,7 0,9 3,6 Altres emissores 9,7 6,8 15,0 No té cap emissora habitual 3,7 3,5 5,3 NS/NC 2,6 2,7 3,5 Base 1182 716 325 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 24
  25. 25. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióPremsa. BOP 3a onada 2011Pregunta 16c. Quin diari llegeix amb més freqüència? (*)(Base: s’informen pel diari; resposta simple; %) Taula 7. Llengua considerada com a pròpia encreuada segons prem sa escrita TOTAL CATALÀ CASTELLÀ La Vanguardia (català) 20,9 29,0 8,5 La Vanguardia (castellà) 14,5 7,7 26,0 El Periódico (català) 14,4 18,1 6,3 El Periódico (castellà) 10,5 3,7 22,0 El País 8,6 6,2 12,4 El Punt Avui 6,1 8,9 1,8 Ara 4,0 6,3 0,8 20 minutos (gratuït) 3,0 1,4 5,7 Diari Segre 2,4 3,3 1,0 Diari de Tarragona 2,2 2,2 2,3 Altres diaris 8,3 7,4 9,4 No té cap diari habitual 4,8 5,1 3,5 NS/NC 0,5 0,7 0,0 Base 1559 926 519 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011Premsa. BOP 1a onada 2012Pregunta 16c. Quin diari llegeix amb més freqüència? (*)(Base: s’informen pel diari; resposta simple; %) Taula 8. Llengua considerada com a pròpia encreuada segons prem sa escrita TOTAL CATALÀ CASTELLÀ La Vanguardia (català) 22,0 31,2 7,3 La Vanguardia (castellà) 13,2 7,7 19,9 El Periódico (català) 13,0 16,8 6,1 El Periódico (castellà) 10,6 5,0 21,1 El País 8,5 4,2 15,1 El Punt Avui 5,9 9,4 1,1 Ara 4,2 6,1 1,6 20 minutos (gratuït) 3,0 1,9 5,2 Diari de Tarragona 2,5 2,3 3,0 Diari Segre 2,4 3,3 1,1 Altres diaris 10,4 8,7 12,9 No té cap diari habitual 4,1 2,9 5,9 NS/NC 0,2 0,1 0,5 Base 1625 938 497 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 25
  26. 26. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació Hem construït sis taules corresponents als canals de televisió (taules núm. 3 i 4), a les emissores de ràdio (taules núm. 5 i 6 ) i a la premsa escrita (taules núm. 7 i 8) encreuades per les persones que tenen el català i el castellà com a llengua pròpia. Cal advertir, però, que en les taules hem representat aquells canals de televisió, emissores de ràdio i diaris que han obtingut igual o més d’un 1,5% de respostes en el conjunt de les persones entrevistades. La resta de canals, emissores i diaris s’han englobat dins la categoria Altres canals, Altres emissores i Altres diaris. Com en les taules anteriors s’ha ombrejat aquells resultats més rellevants després d’haver aplicat la prova de khi quadrat. De l’anàlisi de cadascun dels diferents mitjans pels quals les persones entrevistades s’informen de política es desprèn que els que tenen el català com a llengua pròpia veuen la televisió majoritàriament per TV3, escolten les emissores Catalunya Ràdio i Rac 1 i llegeixen La Vanguardia en català seguit a llarga distància pel Periódico en català i el Punt Avui. Per la seva banda, els que tenen el castellà com a llengua pròpia s’informen per la televisió a través dels canals TV1 i TV3 i en menor mesura per Tele 5 i Antena 3. Respecte a les emissores de ràdio escolten la SER, RNE i Catalunya Ràdio. Finalment pel que fa a la premsa escrita llegeixen La Vanguardia i El Periódico en versió castellana i El País.8. Eficàcia políticaBOP 3a onada 2011Pregunta 19a Grau d’acord amb la següent afirmació: “Crec que els polítics tenen en compte elque pensa la gent” (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) 100 90 18,2 20,3 15,4 80 70 60 50 80,5 77,9 83,9 40 30 20 10 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Més aviat dacord Més aviat en contra NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 26
  27. 27. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióBOP 1a onada 2012Pregunta 19a Grau d’acord amb la següent afirmació: “Crec que els polítics tenen en compte elque pensa la gent” (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) 100 90 18,9 20,1 15,3 80 70 60 50 79,1 77,3 83,4 40 30 20 10 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Més aviat dacord Més aviat en contra NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 Més del 75% de les persones entrevistades consideren que els polítics no tenen en compte el que pensa la gent. Amb tot, el grau de desacord amb aquesta afirmació és més intens entre les persones que tenen com a llengua pròpia el castellà (un 83,9% tercera onada de 2011 i un 83,4% primera onada de 2012).BOP 3a onada 2011Pregunta 19b Grau d’acord amb la següent afirmació: “Els polítics només busquen el beneficipropi” (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) 100 90 80 70 72,4 68,8 60 77,2 50 40 30 20 25,3 28,6 10 20,9 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 Més aviat dacord Més aviat en contra NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 27
  28. 28. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióBOP 1a onada 2012Pregunta 19b Grau d’acord amb la següent afirmació: “Els polítics només busquen el beneficipropi” (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) 100 90 80 70 73,4 72,2 60 77,6 50 40 30 20 22,5 23,8 18,3 10 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 Més aviat dacord Més aviat en contra NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 Encara que la majoria de les persones entrevistades consideren que els polítics només busquen el benefici propi, aquesta percepció és més acusada entre les persones enquestades que tenen el castellà com a llengua pròpia. 28
  29. 29. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació9. Valoració general dels políticsBOP 3a onada 2011Pregunta 20. En conjunt, posi nota, si us plau, al grau de confiança que li mereixen els políticscatalans? (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) 100 4,8 5,4 4,2 90 5,0 9,3 12,4 80 16,5 15,6 16,0 70 60 24,6 25,7 50 27,5 40 12,3 13,6 30 13,4 11,8 9,8 20 8,5 6,5 4,9 2,9 2,8 3,8 10 2,2 11,0 13,8 8,2 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1355 N= 939 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012Pregunta 20. En conjunt, posi nota, si us plau, al grau de confiança que li mereixen els políticscatalans? (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) 100 5,1 6,7 2,9 90 7,4 10,9 13,4 80 12,2 15,0 70 16,3 24,1 60 22,9 50 22,7 17,1 40 16,0 30 15,1 11,1 9,1 20 7,6 5,1 4,7 4,4 10 14,4 11,1 8,7 0 Total entrevistats/ades Català Castellà N= 2500 N= 1366 N= 865 10 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 NS/NC (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 29
  30. 30. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióA l’hora d’analitzar aquesta pregunta cal recordar que es demana a les personesentrevistades que utilitzin en les seves respostes una escala de valoració del 0 al 10, on 0implica cap confiança i 10 molta confiança.Per poder visualitzar millor els resultats dels gràfics cal dir que les tonalitats vermellosescorresponen a aquelles escales de valoració que denoten una menor confiança amb elspolítics (del 0 al 4), mentre que les verdoses comporten unes valoracions on hi ha implícitauna major confiança (del 6 al 10). Finalment, s’ha atorgat una tonalitat groguenca al punt cincde l’escala cosa que denotaria una posició intermitja.A grans trets la confrontació entre ambdós col·lectius evidencia que els que tenen el castellàcom a llengua pròpia es caracteritzen per atorgar una menor confiança a la classe política.Així, si les opcions vermelloses, és a dir aquelles que li atorguen menys confiança als polítics,representen en el cas dels que tenen el castellà com a llengua pròpia un 47,3% a la terceraonada de 2011 i un 49,8% a la primera onada de 2012, dins dels que tenen el català com allengua pròpia representen un 36,1% i un 37,8% respectivament.D’altra banda cal fer constar com l’opció de resposta cap confiança augmenta de manerasignificativa entre les persones enquestades que diuen tenir com a llengua pròpia el castellà.Si a la tercera onada de 2011 representen un 13,8% respecte al 8,2% dels que tenen elcatalà com a llengua pròpia, a la primera onada de 2012 se situa en un 14,4% respecte al8,7%De tot plegat es desprèn que hi ha una estreta relació entre sentir com a llengua pròpia unadeterminada llengua i atorgar una major o menor confiança a la classe política catalana.Aquesta tendència queda perfectament explicitada quan es calcula la mitjana de confiançaque cada col·lectiu atorga als polítics tal com es pot apreciar en el gràfic següent. 30
  31. 31. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximacióComparativaPregunta 20. En conjunt, posi nota, si us plau, al grau de confiança que li mereixen els políticscatalans? (*)(Mitjanes) 10 Mitjana.BOP 3a onada 2011 8 Mitjana. BOP 1a onada 2012 6 4,49 4,74 4,77 4,42 4,10 4,08 4 2 0 Total entrevistats/ades Català Castellà (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011 i 1a onada 201210. Simpatia de partitBOP 3a onada 2011Pregunta 21. Em podria dir per quin partit o coalició sent més simpatia? (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %)Abans d’exposar els resultats obtinguts en aquest apartat cal fer unes determinades apreciacions. Enprimer lloc cal dir que aquesta és una pregunta espontània. És a dir, a la persona entrevistada se lidemana que indiqui per quina formació política sent més simpatia. En segon lloc, a l’hora depresentar els resultats apareixen representats únicament aquells partits polítics amb representacióparlamentària. La resta de formacions s’han englobat dins la categoria “Altres”. Finalment en tercerlloc, recordem que com en les preguntes anteriors s’ha procedit a ombrejar aquells resultats mésrellevants una vegada aplicada la prova de khi quadrat. 31
  32. 32. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació Llengua com a pròpia Català Castellà Total 1,9 15,5 7,3 34,7 12,3 24,6 11,0 1,2 6,6 9,5 23,5 15,4 Simpatia partit 6,8 7,1 7,3 0,0 1,5 0,7 1,2 0,2 0,7 Altres 3,0 3,3 3,0 Cap partit 24,1 28,7 26,3 NS/NC 7,9 6,7 8,1 Total 100,0 100,0 100,0 B ase real 1540 772 2500 B ase po nderada 1355 939 2500 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 3a onada 2011BOP 1a onada 2012Pregunta 21. Em podria dir per quin partit o coalició sent més simpatia? (*)(Total entrevistats/ades=2500; Resposta simple; %) Llengua com a pròpia Català Castellà Total 2,3 10,1 5,3 38,8 13,1 28,4 13,4 1,6 8,1 6,8 22,0 12,5 Simpatia partit 5,9 9,4 7,8 0,1 1,3 0,6 1,5 0,1 0,9 Altres 3,3 2,1 3,0 Cap partit 20,7 32,8 25,9 NS/NC 7,4 7,5 7,6 Total 100,0 100,0 100,0 B ase real 1574 710 2500 B ase po nderada 1366 865 2500 (*) Font: Baròmetre Opinió Política. 1a onada 2012 32
  33. 33. Col·lecció Apunts El paper de la llengua com a signe d’identitat nacional. Una aproximació L’encreuament de la simpatia de partit per la pregunta relativa a la llengua considerada com a pròpia revela uns resultats força interessants. Així les persones entrevistades que assenyalen tenir el català com a llengua pròpia manifesten tenir una major simpatia per aquelles formacions polítiques de tarannà més nacionalista català: CiU, ERC i SI. En canvi, els enquestats que diuen tenir com a llengua pròpia el castellà es caracteritzen per mostrar una major simpatia envers aquells partits polítics d’àmbit estatal: PSC i PPC. Cal advertir, però, que si en la tercera onada de 2011 el partit que despertava més simpatia era el PSC seguit del PPC, a la primera onada de 2012 s’observa que CIU se situa en segon lloc després del predomini del PSC i el PPC passa a ubicar-se en tercer lloc. Igualment, cal destacar entre les persones entrevistades el predomini d’aquells que diuen no tenir simpatia per cap partit polític. Precisament aquesta opció de resposta és més intensa dins el col·lectiu que té el castellà com a llengua pròpia. Aquesta actitud estaria en consonància amb algunes de les pautes de comportament apreciades dins d’aquest col·lectiu: un menor interès per la política i una major desconfiança envers als polítics.11. Proximitat de partitPregunta 22. Se sent molt distant, distant, proper o molt proper de cadascun d’aquestspartits?(*)(Total entrevistats/ades=2500; mitjanes)Amb estreta relació amb la simpatia de partit, tot seguit s’analitza el grau de proximitat de cadascundels entrevistats respecte a les formacions polítiques amb representació parlamentària.Per poder copsar de manera més visual el grau de posicionament de cada col·lectiu (els total delsentrevistats, els que tenen el català i els que tenen el castellà com a llengua pròpia) s’ha procedit acalcular la mitjana de cadascun. 33

×