Grup de Recerca Emergent  ECOLOGIA DELS SISTMES AGRÍCOLES F. Xavier Sans Serra Paper funcional i serveis ecosistèmics de l...
La vegetació a diferents escales espacials VEGETACIÓ DE L’AGROSISTEMA VEGETACIÓ DELS MARGES VEGETACIÓ ARVENSE Complexitat ...
Biodiversitat planificada  versus  associada Gestió agroecosistema Biodiversitat hàbitats associats Biodiversitat planific...
Diversitat planificada ●  Conreus associats ●  Males herbes ●  Vores i marges ●  Rotació de conreus Augment diversitat biò...
<ul><li>Escala de paisaje </li></ul><ul><li>agregació de parcel·les (concentració parcel·laria) </li></ul><ul><li>eliminac...
Els marges i els elements naturals i semi-naturals han estat sotmesos a una intensa erosió durant els darrers decennis
Valors i funcions de la biodiversitat vegetal dels conreus ●  Agronòmica   ●   Control de plagues i malalties   ●   Pol·li...
Interacció cultiu – vegetació arvense   Vegetació efectes +    pèrdues d’aigua      reserva fauna benèfica      predaci...
La intensificació agrícola es manifesta per una pèrdua significativa de l’abundància i la riquesa total d’espècies arvense...
Banalització de les comunitats arvenses i pèrdua de diversitat funcional Proporció de plantes entomòfiles (2005) Gestión e...
Estimate RI CI Direction of Effect a) Species richness Herbicide use (H) -0.215 0.787 (-0.367, -0.064) sprayed < unsprayed...
Espècies arvenses rares Agrostemma githago  R Vaccaria hispanica  RR Centaurea cyanus  R   Legousia hybrida  R Roemeria hy...
P   >  0.05, ‘ns’;  P  < 0.05,*;  P  < 0.01, **;  P  < 0.001, *** Caballero et al. 2010. Agriculture, Ecosystems & Enviror...
La biodiversidad vegetal afecta la complejidad trófica de los  agrosistemes P   >  0.05, ‘ns’;  P  < 0.05,*;  P  < 0.01, *...
●  Agronòmiques:  ●  delimitació de la propietat,   ●  contenció del bestiar,  ●  refugi de fauna benefica: pol·linitzador...
Funcions dels marges dels conreus Efectes positius: Augment significatiu de la producció  agrícola del blat (15%), i alfal...
Les closes dels Aiguamolls de l’Empordà son un exemple de complexitat  a escala local que afavoreix la biodiversitat
<ul><ul><ul><li>Exemple: àlber ( Populus alba ), cirerer ( Prunus avium ), ortiga ( Urtica dioica ), fan augmentar les pob...
<ul><ul><ul><li>Altres arbres i arbusts  importants:  </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Salzes ( Salix ), aranyoner ( Pr...
Les bardises com a reservori de Coccinèlids
<ul><ul><li>A Gran Bretanya, la reducció de les poblacions d’aus  </li></ul></ul><ul><ul><li>(1970-2000) en més del 50% </...
La intensificació del paisatge afecta negativament la diversitat dels marges dels conreus ■  Parcel·les ecològiques ■  Par...
Agraïments Gracies per la vostra atenció
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Paper funcional i serveix ecosistèmics de la vegetació dels conreus.

284

Published on

Diapositives de la taula rodona sobre els efectes dels herbicides basats en glifosat i les alternatives, del 2 de desembre de 2011, concretament de la part titolada "Funcions i importància en el ecosistema agrícola de la vegetació espontània".

Published in: Education
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
284
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • La fertilització, tal i com hem vist en les finques estudiades, és molt diferent en els dos sistemes de gestió. Per una banda, la majoria dels agricultors ecològics i convencionals utilitzen fems (de vaca, conill, gallinassa, etc.), però en un cas són compostats i en l’altre són frescos. Aquesta diferència és molt important perquè afecta la qualitat del fems que s’aplica, tant la relació entre el C/N, en gral, els frescos tenen més nitrogen en comparació als compostats, però també afecta a l’estabilitat dels nutrients. D’altra banda, alguns agricultors convencionals utilitzen els purins i els fertilitzants sintètics o bé per complementar les aportacions de fems o bé com a únic mètode de fertilització. M’agradaria remarcar que els purins són molt rics en nitrogen però molt, molt pobres en C i els sintètics no en tenen. Per tant, en els dos sistemes de gestió, la ppal manera d’aportar C al sòl és per l’aplicació de fems.
  • Transcript of "Paper funcional i serveix ecosistèmics de la vegetació dels conreus."

    1. 1. Grup de Recerca Emergent ECOLOGIA DELS SISTMES AGRÍCOLES F. Xavier Sans Serra Paper funcional i serveis ecosistèmics de la vegetació dels conreus Som lo que Sembrem , Barcelona, 3 Desembre de 2011 UNIVERSITAT DE BARCELONA
    2. 2. La vegetació a diferents escales espacials VEGETACIÓ DE L’AGROSISTEMA VEGETACIÓ DELS MARGES VEGETACIÓ ARVENSE Complexitat del paisaje agrícola Hábitats associats als marges Gestió dels conreus
    3. 3. Biodiversitat planificada versus associada Gestió agroecosistema Biodiversitat hàbitats associats Biodiversitat planificada Biodiversitat associada Funcionament ecosistema p.e. Cicle de nutrients, regulació plagues, control erosió
    4. 4. Diversitat planificada ● Conreus associats ● Males herbes ● Vores i marges ● Rotació de conreus Augment diversitat biòtica ● Herbívors predadors naturals ● Fauna del sòl benefica ● Males herbes al·lelopàtiques ● Fixadores de nitrogen Millora condicions abiòtiques ● Major disponibilitat de nutrients ● Diferenciació de microhàbitats ● Augment de la matèria orgànica sòl ● Millora de l'estructura del sòl Qualitats emergents del sistema ● Interferències benefiques (mutualisme) ● Cicle de nutrients intern ● Gestió interna de la gestió de plagues ● Us eficient de l’energia ● Estabilitat ● Disminució dels riscs Biodiversitat planificada versus associada
    5. 5. <ul><li>Escala de paisaje </li></ul><ul><li>agregació de parcel·les (concentració parcel·laria) </li></ul><ul><li>eliminació de les àrees no cultivades </li></ul><ul><li>Escala de marges </li></ul><ul><li>Sega, tal·la, tal·la selectiva d’arbres i arbusts, pastura, crema, etc. </li></ul><ul><li>Aplicació reiterada per deriva de pesticides i fertilitzants aplicats </li></ul><ul><li>als conreus adjacents </li></ul><ul><li>Escala de parcel·la </li></ul><ul><li>Monocultiu </li></ul><ul><li>Llaurada excessiva </li></ul><ul><li>Fertilització mineral i/o orgànica excessiva </li></ul><ul><li>Aplicació reiterada de pesticides amb l’objectiu de controlar </li></ul><ul><li>plagues i espècies arvenses </li></ul>La intensificació agrícola: causes i conseqüències sobre la vegetació
    6. 6. Els marges i els elements naturals i semi-naturals han estat sotmesos a una intensa erosió durant els darrers decennis
    7. 7. Valors i funcions de la biodiversitat vegetal dels conreus ● Agronòmica ● Control de plagues i malalties ● Pol·linització ● Millora de les propietats del sòl ● Ecològica ● Creació d’hàbitats ● Funcionament de l’ecosistema i reciclatge de nutrients ● Espècies indicadores ● Patrimonial ● Estètica ● Conservació d’hàbitats i espècies endèmiques, característiques, etc. (Clergue et al. 2005)
    8. 8. Interacció cultiu – vegetació arvense Vegetació efectes +  pèrdues d’aigua  reserva fauna benèfica  predació  erosió Balanç  fertilitat del sòl Vegetació efectes -  producció  plagues i malalties Vegetació arvense Planta (es) cultivada
    9. 9. La intensificació agrícola es manifesta per una pèrdua significativa de l’abundància i la riquesa total d’espècies arvenses i la pèrdua d’espècies segetal i rares als conreus herbacis extensius de secà La intensificació agrícola afecta negativament la biodiversitat vegetal dels conreus 0 5 10 15 20 25 1953-83 1996-99 2005-Con 2005-Eco Nombre espècies parcel·la -1 b c b a 0 20 40 60 80 1953-83 1996-99 2005-Con 2005 - Eco Cobertura espècies (%) a c b b 0 10 20 30 40 50 1953-83 1996-99 2005 - Con 2005 - Eco Temps Espècies arvenses rares (%) 0 10 20 30 40 50 1953-83 1996-99 2005-Con 2005-Eco Temps Espècies segetals (%) Chamorro et al., SEMh, 2006
    10. 10. Banalització de les comunitats arvenses i pèrdua de diversitat funcional Proporció de plantes entomòfiles (2005) Gestión ecológica ( 66%) >>> gestió convencional (39 %) Romero et al. 2008. Agriculture, Ecosystems and Environment Chamorro et al., SEMh, 2006 0 2 4 6 8 10 12 1953-1983 1996-1999 2005-Con 2005-Eco Temps Leguminoses (%) a b b c 2005-Eco 0 20 40 60 80 100 1953-1983 1996-1999 2005-Con Temps Gramíneas (%) a c c b
    11. 11. Estimate RI CI Direction of Effect a) Species richness Herbicide use (H) -0.215 0.787 (-0.367, -0.064) sprayed < unsprayed Seed Origin (SO) 0.195 0.743 (0.06, 0.33) re used > purchased Crop diversity (CD) -0.047 0.307 (-0.124, 0.029) Farm type (FT) -0.072 0.303 (-0.139, -0.006) crop < mixed Grazing (G) 0.064 0.301 (0.015, 0.112) grazed > non grazed Nitrogen inputs (N) -0.045 0.289 (-0.094, 0.004) Weed harrowing (WH) -0.126 0.288 (-0.236, -0.015) weeded < non weeded Previous crop (PC) 0.002 0.250 (-0.032, 0.036) b) Seed abundance Seed origin (SO) 0.317 0.87 (0.112, 0.522) re-used > purchased Herbicide use (H) -0.318 0.819 (-0.551, -0.086) sprayed < unsprayed Nitrogen inputs (N) -0.154 0.468 (-0.257, -0.051) high < low Previous crop (PC) 0.104 0.404 (0.036, 0.171) cereal > others Crop diversity (CD) -0.115 0.339 (-0.215, -0.015) high < low Weed Harrowing (WH) -0.181 0.292 (-0.328, -0.033) weeded < non weeded Farm type (FT) 0.003 0.267 (-0.077, 0.082) Grazing (G) -0.057 0.265 (-0.112, -0.003) grazed < non grazed Quins factors expliquen la presencia i abundància de males herbes en cultius ecològics i convencionals? José-María and Sans, 2011
    12. 12. Espècies arvenses rares Agrostemma githago R Vaccaria hispanica RR Centaurea cyanus R Legousia hybrida R Roemeria hybrida R Asperugo procumbens RR Papaver hybridum RR Papaver argemone RR Vaccaria hispanica RR Bifora radians RRR Centaurea cyanus (R) Agrostemma githago (R) Situació de diverses espècies arvenses a Catalunya
    13. 13. P > 0.05, ‘ns’; P < 0.05,*; P < 0.01, **; P < 0.001, *** Caballero et al. 2010. Agriculture, Ecosystems & Envirorment La biodiversidad vegetal afecta la complexitat tròfica dels agrosistemes * * ** Predadors * * * Parasitoids Riquesa específica Cobertura lleguminoses Cobertura gamínies
    14. 14. La biodiversidad vegetal afecta la complejidad trófica de los agrosistemes P > 0.05, ‘ns’; P < 0.05,*; P < 0.01, **; P < 0.001, *** Caballero et al., Agriculture, Ecosystems & Envirorment, 2010 *** * *** Xucladors ns * *** Sapròfits ns ns * Florícoles ns * ns Mastegadors Riquesa específica Cobertura lleguminoses Cobertura gamínies
    15. 15. ● Agronòmiques: ● delimitació de la propietat, ● contenció del bestiar, ● refugi de fauna benefica: pol·linitzadors, predadors de plagues... ● obtenció de recursos: llenya, fruits... ● Medioambientals ● control de la pol·lució mitjançant l’esmorteïment de la deriva dels productes agroquímics ● prevenció de l’erosió: limita pèrdues de sòl i d’aigua ● Ecològiques: ● Refugi de fauna i flora (potencialment amenaçada) ● Manteniment de les xarxes tròfiques dels agrosistemes ● Corredors biològics ● Valor estètic ● Valor cultural i històric (adaptat de Marshall & Moonen, 2002) Funcions dels marges dels conreus
    16. 16. Funcions dels marges dels conreus Efectes positius: Augment significatiu de la producció agrícola del blat (15%), i alfals (21%), entre altres (Domínguez et al, 2002). Efectes negatius: en camps petits per ocasionar competència per l’aigua, nutrients, llums,, al·lelopatia (pins, xiprers) <ul><li>Altres funcions: </li></ul><ul><ul><li>Aïllament en front dels contaminants (pesticides, carreteres) </li></ul></ul><ul><ul><li>Reciclatge de nutrients </li></ul></ul><ul><ul><li>Pol·linizació </li></ul></ul><ul><ul><li>Producció d’aliments i altres productes </li></ul></ul>
    17. 17. Les closes dels Aiguamolls de l’Empordà son un exemple de complexitat a escala local que afavoreix la biodiversitat
    18. 18. <ul><ul><ul><li>Exemple: àlber ( Populus alba ), cirerer ( Prunus avium ), ortiga ( Urtica dioica ), fan augmentar les poblacions de coccinèlids . (Domínguez et al, 2002). </li></ul></ul></ul>Funcions: Refugi de fauna útil (important pel control d’insectes fitófags)
    19. 19. <ul><ul><ul><li>Altres arbres i arbusts importants: </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Salzes ( Salix ), aranyoner ( Prunus spinosa ), om ( Ulmus minor ), arç blanc ( Crataegus monogyna ) (Domínguez et al, 2002). </li></ul></ul></ul>Funcions: Refugi de fauna útil (important pel control d’insectes fitófags)
    20. 20. Les bardises com a reservori de Coccinèlids
    21. 21. <ul><ul><li>A Gran Bretanya, la reducció de les poblacions d’aus </li></ul></ul><ul><ul><li>(1970-2000) en més del 50% </li></ul></ul><ul><ul><li>(Censos del British Trust of Ornithology) </li></ul></ul>Els canvis en les pràctiques agrícoles en són la causa: ● Augment de pesticides, fertilitzants, mecanització ● Reducció de rostolls, adobs orgànics animals, rotacions, finques mixtes, cereals de primavera ● Disminució flora arvense (aliment d’ocells granívors i insectívors) ● Disminució de la fauna invertebrada La disminució de la diversitat d’hàbitats, la disminució i la banalització de les comunitats arvenses afecten tota la xarxa tròfica
    22. 22. La intensificació del paisatge afecta negativament la diversitat dels marges dels conreus ■ Parcel·les ecològiques ■ Parcel·les convencionals Bassa, Boutin, Chamorro & Sans. 2010. Agriculture, Ecosystems and Environment Riquesa d’espècies marges Superfície agrícola (%)
    23. 23. Agraïments Gracies per la vostra atenció

    ×