Manual unitats tic
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Manual unitats tic

on

  • 845 views

 

Statistics

Views

Total Views
845
Views on SlideShare
798
Embed Views
47

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 47

http://segundobeat.wordpress.com 47

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Manual unitats tic Document Transcript

  • 1. ELABORACIÓ DUNITATSDIDÀCTIQUES INTEGRANT LES TIC
  • 2. ÍNDEXPresentacióObjectius1. Mòdul 1: Què és una unitat didàctica?2. Mòdul 2: Condicions per al disseny dunitats didàctiques3. Mòdul 3: Components del procés programador. Els Continguts4. Mòdul 4: Components del procés programador. Els Objectius5. Mòdul 5: Components del procés programador. La Metodologia6. Mòdul 6: Components del procés programador. Els Recursos7. Mòdul 7: Components del procés programador. Les activitats i lAvaluació8. Conclusions finals9. Examen final10. Bibliografia11. Annexos: material de suport
  • 3. PRESENTACIÓ La presència de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (daraendavant TIC) actualment les sentim com una cosa imperiosa que sha instaurat en lesnostres vides i activitats quotidianes sense haver-nos adonat. En els nostres dies nocomptem només amb la televisió, la ràdio i el telèfon fix com a únics mitjans decomunicació i dactualització, sinó que també són Internet, lordinador, el telèfonmòbil i altres recursos doci (càmera digital, mp4, ipod, vídeo consola portàtil o fixa)que ara es consideren bàsics a la llar. Daquí la revolució tecnològica en tots els nostres contextos socials i formatius,sent aquest últim, lelement més important en leducació de ciutadans competents enles exigències i demandes de la societat actual. En aquest sentit, comprendre la necessitat daplicar o, millor dit, integrar les TICen leducació, és el primer pas que tant els docents i directius en el seu quefer iconstant qualificació pedagògica i didàctica han dadoptar. Tenint això present, la finalitat del Curs de "Elaboració dUnitats DidàctiquesIntegrant Les TIC" és oferir moments de reflexió sobre limpacte de les TIC i pautesmínimes sobre coneixements tecnològics que permetin realitzar projectes dintegraciócurricular i propostes concretes daplicació a l’aula. Avantatges que ofereixen les TIC en el desenvolupament dunitats didàctiques Les següents avantatges són destacades per la professora Ana García Valcárceli el seu grup de recerca de la Universitat de Salamanca, avantatges que han anatobservant en el desenvolupament dactivitats didàctiques amb TIC: • Eliminar les barreres espai-temporals entre professor i estudiant. • Afavorir tant laprenentatge col·laboratiu com l’autoaprenentatge. • Potenciar laprenentatge al llarg de la vida.
  • 4. • Interactivitat entre els participants en leducació (professors, pares, alumnes). • Ajudar de forma especialitzada als subjectes amb necessitats educatives especials. • Afavorir una aproximació de lescola a la societat (conèixer el món real). • A través de la xarxa (Internet) combatre laïllament de moltes escoles. • Facilitar la formació del professorat. • Desenvolupar tasques de comunicació permetent laproximació a molt diferents realitats. • Afavorir la interdisciplinarietat i la globalització. • Facilitar laccés a informació (bases de dades, fòrums temàtics, pàgines web ...) • Afavorir un apropament a la informació des duna perspectiva constructivista. • Definir nous rols per a professors i alumnes, de manera que els alumnes assumeixin una major activitat i implicació en laprenentatge i leducador assumeixi el paper dajudar en el procés de transformar les informacions en coneixement, actuant com animador, coordinador i motivador de laprenentatge.OBJECTIUS • Facilitar un sistema dautoformació que permeti lús de les TIC i Internet com a mitjans didàctics. • Posar a disposició del professorat materials i recursos de la xarxa per desenvolupar, adaptar i treballar a laula activitats curriculars de cada àrea. • Aprendre a avaluar les possibilitats didàctiques dun programa informàtic educatiu, duna pàgina web, i jocs. • Conèixer diferents metodologies que es poden aplicar per organitzar lensenyament tenint com a principal recurs el ordinador.
  • 5. MÒDUL 1: QUÈ ÉS UNA UNITAT DIDÀCTICA? ÍNDEX1. Què és una unitat didàctica?2. Definició dUnitat Didàctica 2.03. Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre4. Elements duna unitat didàctica5. Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
  • 6. Tema 1 Què és una unitat didàctica? La unitat didàctica com a instrument pràctic de planificació dels processosdensenyament-aprenentatge i en resposta al principi de globalització psicodidàctica,sorgeix com a mètode per a planificar i sistematitzar, a la pràctica escolar, les diferentstasques que un professor porta a terme amb un grup específic dalumnes, el queimplica la determinació de què es pretén ensenyar, com fer-ho i com i amb quinsprocediments avaluar-lo. Però no només és això, ja que, al costat dels coneixementsque proporcionen les diferents assignatures dels currículums educatius, és necessari -en les unitats didàctiques - contemplar en els alumnes el desenvolupament de certesdestreses que vagin possibilitant la formació integral de la seva personalitat, així comla realització duna sèrie dactivitats de clar valor formatiu.
  • 7. Tema 2 Definició dUnitat Didàctica 2.0 Dacord amb això, en aquest apartat ressaltarem algunes definicions que hanrealitzat alguns pedagogs en funció de la relació que sestableix entre unitat didàctica iles TIC. • Una unitat didàctica 2.0 és aquella unitat daprenentatge que incorpora aplicacions i serveis de la web 2.0. M. Àrea (1993): unidades didácticas e investigación en el aula. • És un curs dacció que mostra seqüències de tasques que encarnen els continguts i dóna sentit als objectius. És una via molt apropiada per a aprendre de la pràctica. (M ª Mar Rodríguez Romero) • Segment o porció densenyament i aprenentatge significatiu configurat al voltant dun tema o eix organitzador. (M. Àrea (1993): unidades didácticas e investigación en el aula. • És una unitat de treball en el procés densenyament que ha de ser articulat i complet. (MEC "Ministeri dEducació dEspanya", 1989) • Articula objectius, continguts, metodologia i avaluació. (De Pablo i altres, 1992) Seqüències didàctiques Les unitats didàctiques 2.0 requereixen de formes clares per abordarl’APRENENTATGE. És a dir, en quin ordre es realitzen les tasques? I cóm sarticulen elsobjectius, continguts, metodologies i avaluació. Tipus de seqüències didàctiques 1. De caràcter expositiu receptiu, treballa amb continguts conceptuals, basada en el mètode deductiu. Lestratègia és rectilínia en el metodològic, centrada en el treball individual.
  • 8. 2. Amb influència piagetiana, permet ordenar esquemàticament la tasca del docent, segueix 4 passos: 1. Promoció - aparició del conflicte cognitiu – exempleTècnica individual, motivadora, presentant una situació problemàtica.Possible activitat de lalumne: lectura dun article periodístic. 2. Recuperació - coneixements previs – exempleTècnica individual, dindagació com la interrogació dialògica.Exemple: el docent a través de la pissarra digital i un diari en línia, indaga als alumnessobre aspectes que requereixen major profunditat conceptual.Tècnica individual: expositiva, a través de recurrent exemplificació.Tècnica grupal: a través de lanàlisi compartida dexperiències. 3. Presentació - nou coneixement – exempleÉs més complexa i elaborada en les seves activitats; intenta motivar els alumnes através de la presentació dun tema dinterès o actualitat; sanima a expressar opinions ien paral·lel al treball actitudinal 4. Ubicació en lesquema cognitiu del nou coneixement – exempleEs propicia laprenentatge per descobriment: inclou els tres tipus de continguts(conceptuals, procedimentals i actitudinals)
  • 9. Tema 3 Integració de la unitat didàctica en el Projecte Curricular de Centre usant lesTIC Com que les unitats didàctiques s’han de dissenyar atenent els alumnesconcrets als quals van dirigides, convindria començar per explicitar les característiquespsicopedagògiques dels alumnes, així com els seus condicionaments socioculturals,perquè això implicarà latenció específica de les seves necessitats personals, dacordamb els seus nivells dinstrucció, graus de maduresa i, en general, amb totes lesdiferències individuals puguin condicionar els processos densenyament-aprenentatge,a fi de garantir la màxima eficàcia daquests. En aquest sentit, la inclusió de les TIC aporta un gran valor a la diversitat per altractament de continguts, desenvolupament dactivitats, facilitat per accedir adiferents fonts informatives, així com laccés a recursos per a seleccionar i avaluar lainformació. Tema 4 Elements duna unitat didàctica És important considerar que tots aquests aprenentatges necessiten serprogramats, en el sentit que per abordar-los cal marcar-se objectius i continguts,dissenyar activitats de desenvolupament i avaluació i preveure els recursos necessaris.Les unitats didàctiques, sigui quina sigui lorganització que adoptin, es configuren alvoltant duna sèrie delements que les defineixen. Aquests elements haurien decontemplar els següents aspectes: descripció, objectius didàctics, continguts, activitats,recursos materials, organització de lespai i el temps, avaluació. Establir aquests aspectes amb el grau delaboració que cada equip considerinecessari, és molt útil per al centre perquè suposa la confecció duna mena de "bancde dades" que afavorirà sens dubte la tasca daltres companys i impedirà la sensació,que sovint es produeix, de trobar-se sempre en el punt zero. Aquesta tasca rendibilitzaels esforços, fins i tot a curt i mitjà termini. En el quadre que sofereix a continuació,
  • 10. apareix un breu resum dels elements fonamentals que una Unitat didàctica potrecollir. ELEMENTS DE LA UNITAT DIDÀCTICA1. Descripció de En aquest apartat es pot indicar el tema específic o nom de la unitat, elsla unitat coneixements previs que han de tenir els alumnes per aconseguir-los, lesdidàctica activitats de motivació, etc. Caldria fer referència, a més, al nombre de sessions de què consta la unitat, a la seva situació respecte al curs o cicle, i al moment en què es posarà en pràctica2. Objectius Els objectius didàctics estableixen què és el que, en concret, es pretén queDidàctics adquireixi lalumnat durant el desenvolupament de la unitat didàctica. És interessant a lhora de concretar els objectius didàctics tenir presents tots aquells aspectes relacionats amb els temes transversals. Cal preveure estratègies per fer partícip a lalumnat dels objectius didàctics3. Continguts En fer explícits els continguts daprenentatge sobre els quals es treballarà aldaprenentatge llarg del desenvolupament de la unitat, shan de recollir tant els relatius a conceptes, com a procediments i actituds4. Seqüència En aquest apartat, és molt important establir una seqüènciadactivitats daprenentatge, en que les activitats estiguin íntimament interrelacionades. La seqüència dactivitats no ha de ser la mera suma dactivitats més o menys relacionades amb els aprenentatges abordats en la unitat i han de ser coherents amb els recursos informàtics que es seleccionin. Daltra banda, és important tenir present la importància de considerar la diversitat present a laula i ajustar les activitats a les diferents necessitats educatives dels alumnes a laula5. Recursos Convé assenyalar els recursos específics per al desenvolupament de lamaterials unitat (web, informàtics, impresos ...)6. Organització Sassenyalen els aspectes específics al voltant de la organització de lespai ide lespai i el del temps que requereixi la unitat (temps de recerca i selecció de latemps informació, debats en línia sobre la informació o un tema en concret ...)7. Avaluació Les activitats que permetran la valoració dels aprenentatges dels alumnes, de la pràctica docent del professor i els instruments que sutilitzaran per a això, han de ser situades en el context general de la unitat, assenyalant quins seran els criteris i indicadors de valoració daquests aspectes. Així mateix, és molt important preveure activitats dautoavaluació que desenvolupin en els alumnes la reflexió sobre el propi aprenentatge
  • 11. Tema 5Decàleg: Què ha de tenir una bona unitat didàctica TIC?
  • 12. ACTIVITAT 1 A partir del desenvolupat en aquest mòdul aneu al següent link, observeu algunes unitats didàctiques que integren les TIC i, finalment realitzi la seva pròpia unitat didàctica. Utilitzi el quadre, li serà dajuda! http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jug ar&grp=eso&pag=35&id=11106 UNITAT DIDÀCTICATÍTOLJUSTIFICACIÓOBJECTIUSCONTINGUTSMETODOLOGIAACTIVITATSRECURSOSTEMPS ESTIMATAVALUACIÓALTRES INDICACIONS
  • 13. MÒDUL 2: CONDICIONS PER AL DISSENY DUNITATS DIDÀCTIQUES ÍNDEX1. Unitat didàctica i currículum2. Lavaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què i cóm es va a ensenyar3. Lentorn sociocultural i familiar de lalumnat
  • 14. Tema 1 Unitat didàctica i currículum. Si bé una unitat didàctica és una estructura pedagògica de treball quotidià alaula, és la forma destablir explícitament les intencions densenyament-aprenentatgeque es desenvoluparan en el medi educatiu. És un exercici de planificació, realitzatexplícitament o implícitament, per tal de conèixer el què, qui, on, cóm i perquè delprocés educatiu, dins duna planificació estructurada del currículum. El Currículum és el conjunt dobjectius, continguts, mètodes pedagògics icriteris davaluació dins dun sistema educatiu que regulen la pràctica docent. Els nivells de Currículum a la Unitat didàctica. No obstant això, hi ha diferents nivells de currículum que tenen a veure amb elnivell de presa de decisions i la seva concreció. 1r És el que fixa els aspectes més generals i fonamentals de leducació. Estableixnivell motius comuns de leducació de tots els alumnes i les alumnes. Projecte institucional 2n Es refereix al conjunt de decisions que prenen els professors i professoresnivell adaptant els plantejaments més generals a la realitat de lÀrea i lalumnat. Projecte docent 3r Cada professor, en el marc del projecte (de lÀrea) realitza la seva pròpianivell programació, en la qual planteja els processos educatius que proposa desenvolupar a laula. Proposta personal Per a lelaboració del tercer nivell daquest element de planificació shandutilitzar diferents fonts dinformació que es poden agrupar així: a. El projecte educatiu de la Institució - Àrea. Proporciona pautes de definició, ja que en ell shi estableixen tretsdidentificació de la Institució-Àrea i les grans finalitats que orientaran el rumb de lapràctica docent.
  • 15. b. Lanàlisi del context. Possibilita que el projecte del grup de professors es converteixi en mediadorentre una determinada intencionalitat educativa i els processos de socialitzaciócultural que tenen lloc a linterior de les aules c. Lexperiència derivada de la pràctica docent del Grup de professors i professores. Evita una ruptura entre els treballs dels professors i el projecte de lÀrea.Saprofita el capital dexperiències educatives existents com un element positiu. El projecte educatiu docent a la Unitat didàctica. La consideració daquestes fonts implica la participació, apropiació, construcciócompartida, reflexió i la focalització dels problemes a resoldre entre els professors iprofessores. És esforç de mediació entre la intencionalitat educativa i els processospràctics dintervenció en linterior de les sales de classe. Aquest projecte elaborat pels professors i professores (segon nivell curricular)és un instrument bàsic però flexible, dinàmic, obert que es concreta en la formulaciódun conjunt dhipòtesis de treball que regularan les experiències educatives queoferirà lÀrea. Està atent als canvis que sindiquen des dels processos davaluació de laposada en marxa. Així doncs, el seguiment i avaluació no són accions puntuals sinórespostes a una actitud de reflexió. Un cop realitzat el projecte del grup de professors. El següent nivell deconcreció curricular són les programacions daula. Selabora la proposta personal decada professor. És aquí on tenen lloc les unitats didàctiques.
  • 16. Tema 2 Lavaluació dels coneixements previs com a clau en la determinació de què icóm es va a ensenyar Un cop conegut lenfocament curricular, un dels aspectes fonamentals que caltenir en compte per a la programació duna unitat didàctica basada en TIC és valorarels coneixements previs dels estudiants. Si fem activitats de tipus diagnòstic que ens permetin veure què saben elsestudiants, què tant saben, quants estudiants ho saben i cóm han conegut sobre eltema; tindrem loportunitat de desenvolupar els continguts curriculars a través derecursos TIC que mobilitzin aquests coneixements cap a la construcció de nousconeixements o enfortiment daquests. Daquesta manera podrem orientar processoseducatius més significatius, amb instruments o recursos com diaris digitals, els vídeos,els pretests ..., Tema 3 Lentorn sociocultural i familiar de lalumnat Sí bé tot procés densenyament i aprenentatge està fonamentat en el contextsociocultural de la comunitat educativa, i específicament dels estudiants, shan de teniren compte els següents factors: • El nivell o estatus social. • Facilitat que posseeixen tots els integrants duna família a lús de recursos tecnològics. • A casa per a què utilitzen les TIC: oci, treballs acadèmics, tasques laborals, ... • Considerar si en la comunitat o barriada tenen punts de suport i orientació de recursos tecnològics ja sigui per facilitar laccés a la informació, crear ambients doci cultural ...
  • 17. ACTIVITAT 2 1. Llegeixi larticle "Algunes teories per al disseny instructiu dunitats didàctiques. Unitat didàctica: Lalfabet grec "de José María Rodríguez (Inspector dEducació. Comunitat de Madrid). Faci clic aquí per accedir al text http://www.um.es/ead/red/20/rodriguez.pdf i realitzi un mapa conceptual on defineixi i caracteritzi laprenentatge constructivista segons Mayer (1999). 2. Miri el vídeo "El rol de lordinador a laula". Li ajudarà a enfortir i completar el que hem vist fins ara. http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout= detalle&id_guia=1&Itemid=114
  • 18. MÒDUL 3: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR: ELS CONTINGUTS ÍNDEX1. Els continguts: canvis didàctics2. Què ensenyar? A la caça dels continguts
  • 19. Tema 1 Els continguts: canvis didàctics Davant els tradicionals llibres, vídeos i jocs, els nous continguts educatius creatsamb recursos tecnològics permeten presentar la informació duna altra manera. Elscontinguts es fan més dinàmics (interactivitat), més atractius (presentació simultàniade text, sons i imatges) i més variats. Aquestes noves presentacions poden facilitarlaprenentatge i permetre millores cognitives sobretot dels alumnes amb dificultats, enaplicar metodologies més actives i menys expositives. Les TIC han permès que els continguts educatius no sols els creïn elsproductors, sinó que també siguin els propis professors o fins i tot els alumnes que,sols o treballant en grup, desenvolupIn continguts curriculars propis o sadaptin elsdaltres. En aquest sentit, cal dir que els materials didàctics shan multiplicat, sobretottenint en compte que la tendència és la de la convivència dels materials tradicionalsamb els nous. No obstant això, la creació de continguts no és tan senzilla com traspassar unllibre a una pantalla, sinó que la dificultat rau a oferir algun valor afegit, com lapossibilitat dinteractuar o presentar simulacions o realitat virtual o fins i totadaptacions dels materials a les característiques nacionals, regionals i fins i tot locals.Daltra banda, els nous continguts resulten més adaptables i es modifiquen amb mésfacilitat. Els professors tenen loportunitat de generar continguts educatius dacord ambels interessos o les particularitats dels seus alumnes i del seu context educatiu.Aquests continguts, a causa del seu escàs cost, es poden crear per a grups dalumnesreduïts o fins i tot per algun alumne en particular. Aquesta facilitat en la creació de materials educatius ha donat lloc, sobretot enalguns països, a lexistència dun major volum de continguts, el que ha plantejat elproblema de lavaluació daquests.
  • 20. Canvi en els CONTINGUTS didàctics: • Més fonts dinformació. • Nous creadors • Interactivitat • Fàcilment adaptables • Convergència d’idiomes • Materials individualitzats Tema 2 Què ensenyar? A la caça dels continguts Els continguts hauran de servir per reflectir les competències curricularsbàsiques que es vagin a afrontar en el desenvolupament de la unitat; competènciesque estiguin vinculades amb els diferents blocs de continguts que els currículumsoficials determinen. I, quan sigui oportú, sinclouran aquells continguts relacionats ambels "temes transversals" que serveixin per desenvolupar en els alumnes determinadesactituds i valors antropològics i sociològics que incideixin en la seva formació integralcom a persones. Els continguts que se seleccionin per a ser treballats en cada unitat han decontribuir a respondre de manera adequada a les diferències individuals entre elsalumnes. Així, al costat dels continguts bàsics o nuclears de la unitat, poden incorporaraltres insuficientment treballats per alguns alumnes i, igualment, poden inclourecontinguts que es considerin daprofundiment o dampliació.
  • 21. Encara que aquest és un element de la Unitat important, hi ha ocasions en queen la formulació dels objectius didàctics es reconeixen de forma clara els contingutsque seran abordats, de manera que enumerar de nou els continguts pot resultar unamica reiteratiu. Així doncs, objectius didàctics i continguts són elements que estanestretament relacionats i que no sempre necessiten duna formulació independent. És convenient organitzar i distribuir els continguts de manera quesinterrelacionin continguts de diferents àrees i que aquests, a més, girin al voltant detemes o projectes propers a lalumnat, atès que contribueixen a comprendre millor lessituacions reals que encara lalumne. A partir dels continguts establerts en el disseny curricular base, amb elscontinguts agrupats en grans blocs, la primera tasca ens porta a seleccionar aquellsblocs dels que anem a extreure informació sobre els continguts que treballarem en laUnitat Didàctica. Normalment són diversos els blocs relacionats amb una unitatdidàctica, encara que és poc probable que en la mateixa unitat apareguin contingutsde tots els blocs de làrea. Normalment el criteri dinterrelació de continguts de diferent tipus(conceptuals, procedimentals i actitudinals) i de procedència de diferents blocsproporciona una bona estratègia per seleccionar tots aquells continguts que siguinrellevants per a la unitat didàctica. Aquesta reflexió sha destendre a les diferentsàrees presents en aquelles unitats didàctiques que no siguin unidisciplinares. Relacionarem els continguts dels objectius didàctics i amb els criterismetodològics: principis de globalitat, activitat, ... Tindrem present la seqüenciació de continguts elaborada en el projectecurricular de centre (o etapa) i, en tot cas, tractarem de posar en relació els contingutsde les diferents unitats didàctiques perquè al llarg de tot el curs i / o cicle haguemtreballat tots els continguts necessaris. Tipus de continguts En el moment de seleccionar el contingut a treballar és important distingir 3tipus: Conceptuals, procedimentals i actitudinals. Continguts conceptuals. Els continguts conceptuals es componen de:
  • 22. 1. fets o dades • El seu aprenentatge és literal en si mateix • És informació descriptiva • És indispensable considerar-los dins dun context més ampli. • El seu valor és ser instruments per ajudar a lassoliment dobjectius relacionats amb conceptes.Exemples de fets: • Característica duna persona específica: El rei dEspanya és alt • Característica dun lloc: Mallorca està en el mar Mediterrani • Característica duna cosa: els diaris digitals són molt interactius, és ric en hipertextos • Característica dun esdeveniment específic: La construcció de la Torre de Pisa va començar el 11742. Conceptes • Requereixen comprensió i aquesta és gradual. • Ajuden a donar significat a una dada o informació. • No tots els conceptes són igual dabastables hi ha alguns més importants que altres. • Els més abastables són les idees bàsiques • Proporcionen un suport per discernir i comprendre. • Ajuden a entendre molts fets específics • Alt grau de generalitat. • Són transferibles.Exemples didees bàsiques: • La matèria no desapareix ni es destrueix, es transforma. • A tota acció li correspon una reacció. • El procés de construcció del significat implica la relació del coneixement previ amb el nou. Continguts procedimentals Es defineixen com un conjunt daccions ordenades i orientades a la consecucióduna meta. Requereixen de reiteració daccions que portin als alumnes a dominar latècnica, habilitat o estratègia que és objecte daprenentatge.
  • 23. No tots els procediments presenten la mateixa dificultat per aconseguiradquisició i domini. Alguns són més senzills que altres pel que el temps dadquisicióvaria. Hi ha continguts procedimentals: • Generals. Comuns a totes les àrees que es poden agrupar en: Procediments per a la recerca dinformació. Procediments per processar la informació obtinguda (anàlisi, realització de taules, gràfiques, classificacions etc.) Procediments per a la comunicació dinformació (elaboració dinformes, exposicions, posades en comú, debats etc.) • Algorítmics. Indiquen lordre i el nombre de passos que shan de realitzar per resoldre un problema. Sempre que es realitzin els passos previstos i en lordre adequat, els resultats seran idèntics (per exemple, copiar, treure làrea duna figura ...) • Heurístics. Són contextuals, és a dir, no aplicables de manera automàtica i sempre de la mateixa manera (a diferència dels algorísmics) a la solució dun problema. (Exemple: la interpretació de textos ...) Per programar continguts procedimentals cal preguntar-se: • Quins objectius procedimentals es volen incloure? • Quin tipus de requisits daprenentatge implica el seleccionat? • En quin lloc del recorregut daquest procediment es troben els alumnes? • Quins recursos digitals ajuden al desenvolupament dels continguts? • Quin tipus d’adequacions he de fer en base a lanterior? • Redactar-los incloent el substantiu (contingut conceptual). Continguts actitudinalsEls tipus de continguts actitudinals són: • Generals: presents en totes les àrees. (Exemples: observació, atenció, actitud de diàleg ...) • Específics: referits a certes àrees. (Exemples: curiositat davant lús dels recursos informàtics)
  • 24. Àmbits dels continguts actitudinals: • Referides a la persona mateixa. (Exemple: respectar el seu cos, responsabilitat cap al treball) • Referides a les relacions interpersonals. (Exemple: respecte per les idees dels altres) • Referides al comportament de lindividu amb el medi. (Exemple: respecte cap al medi ambient) Per programar els continguts actitudinals cal preguntar-se: • Quines actituds es volen promoure? • Sadeqüen als valors de la institució? • Sadeqüen a les característiques psicoevolutives dels alumnes? Exemple: Unitat temàtica: usos i abusos de laigua. Part del contingut de la Unitat.Part del contingut • Laigua com a element que configura elconceptual paisatge natural. • El cicle de laigua. • Els usos de laigua: consum, higiene, oci ... Laigua com a vehicle de comunicació i transportPart del contingut • Observacions dirigides a la localització de llocsprocedimental on hi ha abundància i escassetat d’aigua. • Realització dexperiments que produeixen precipitacions. • Elaboració denquestes a través de les xarxes socials • Recerca dinformació • Seguiment de notícies en línia sobre laiguaPart del contingut • Valoració de la importància de laigua.actitudinal • Sensibilitat per la precisió i rigor de les observacions sobre laigua. • Promotor didees, debats i fòrums en línia per a la difusió de missatges sobre lús racional i responsable de laigua ...
  • 25. ACTIVITAT 3Selecciona la resposta correcta:1. Els continguts curriculars canvien quan susen les TIC perquè: a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats. b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica. c) Laula sha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres aparells.2. Limportant en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que: a) A través dells sempre utilitzi recursos i activitats interactives. b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars. c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.
  • 26. SOLUCIONSSelecciona la resposta correcta:1. Els continguts curriculars canvien quan susen les TIC perquè: a) Es fan més dinàmics, atractius i són més variats. b) Exigeixen al docent ser tècnic en informàtica. c) Laula sha de equipar amb projector, portàtil, connexió a Internet, cascos i altres aparells.2. Limportant en seleccionar els continguts per a ser desenvolupats amb recursos TIC és que: a) A través dells sempre utilitzi recursos i activitats interactives. b) Desenvolupin les competències bàsiques curriculars. c) Treballin només continguts conceptuals, ja que aquests són la base del coneixement.
  • 27. MÒDUL 4: COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR: ELS OBJECTIUS ÍNDEXIntroducció 1. Què són els objectius 2. Què ensenyar?: Formulació dobjectius.
  • 28. Introducció Els educadors han de preparar als alumnes per viure en la Societat de laInformació, a la Societat del Coneixement. Per això, han de potenciar des de molt prestles habilitats necessàries perquè els alumnes aprofitin al màxim les possibilitats de lesTIC. Canvi en els OBJECTIUS educatius: • Crear coneixement "de valor" • Aprendre "de per vida" efectivament • Processar la informació • Resolució de problemes eficaçment • Utilitzar la informació responsablement El nou objectiu és dotar els alumnes de les capacitats i dels coneixementsnecessaris. Marques Graells, en el llibre de la professora de la Universitat dAlacantRosabel Roig "Les Noves Tecnologies aplicades a leducació", sintetitza tals habilitats iconeixements en: • Saber utilitzar les principals eines dInternet. • Conèixer les característiques bàsiques dels equips. • Diagnosticar quina informació es necessita en cada cas. • Saber trobar la informació. • Saber resistir la temptació de dispersar-se en navegar per Internet. • Avaluar la qualitat i la idoneïtat de la informació obtinguda. • Saber utilitzar la informació. • Saber aprofitar les possibilitats de comunicació dInternet. • Avaluar leficàcia i leficiència de la metodologia emprada.
  • 29. Aquestes destreses i coneixements serveixen perquè els alumnes esfamiliaritzen des de molt prest amb les TIC i els treguin partit. També són necessàriesper a laprenentatge al llarg de tota la vida, tan necessari en una societat que estàcanviant constantment. Roig Vila, Rosabel, (2002). Las Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación:elementos para una articulación didáctica de las Tecnologías de la Información y laComunicación. Universidad de Alicante, Alcoy. Tema 1 Què són els objectius Els objectius expressen les capacitats que els alumnes han dassolir al final delcurs. Els objectius poden referir-se a diferents àmbits: • Capacitats cognitives o intel·lectuals: comprendre, relacionar, conèixer, comparar ... • Capacitats corporals: coordinar ... • Capacitats afectives: gaudir, valorar, apreciar ... • Capacitats socials, dintegració, relació o actuació social: col·laborar, compartir ... • Capacitats morals o ètiques: respectar ... Sabem que lhome és un ésser integral, és una totalitat i mentre aprènsinvolucren les seves diferents dimensions, però algunes poden rebre més pes quealtres o bé es considera que resulten més importants per certa situació o moment. Es separen per poder tenir claredat respecte a làrea que interessa propiciarespecialment, no vol dir que no puguin entrar altres en forma simultània, de fet aixísucceeix. Cal anar precisant els objectius generals (de més abast) en altres més específicsque orientin de manera més precisa les accions educatives del professor o professora.
  • 30. Exemples: Objectiu més ampli. Lalumne desenvoluparà les habilitats necessàries per a unmaneig eficient de la informació utilitzant recursos tecnològics. Objectiu específic: Lalumne serà capaç de fer cerques dinformacióespecialitzada a través de lús de cercadors a Internet. Objectiu més ampli: Lalumne desenvoluparà la seva capacitat dexpressióescrita a través de lelaboració de productes específics. Objectiu específic: Lalumne desenvoluparà la seva capacitat per comunicar elsseus punts de vista elaborant assaigs. No obstant això, existeix el risc de perdre de vista lobjectiu més general perpreocupar-se massa pels més concrets. Procés danàlisi, adequació i contextualització. Els objectius necessiten ser analitzats, adaptats, situats en un context i fer-losoperatius per guiar el procés densenyament - aprenentatge de determinats alumnes. El procés danàlisi. Consisteix en estudiar-los bé, tractar didentificar quin és elseu contingut, com es relacionen per: • Triar les capacitats a treballar. • Seleccionar els continguts més apropiats. (Exemple: Un dels objectius del programa contempla fomentar el pensament crític. És possible llavors triar si ho faig amb anàlisi de les notícies dahir, o si ho faig a partir de successos del passat o a partir de la retroalimentació que puguin donar a la feina elaborada per un company etc.) • Elaborar criteris davaluació. Exemple dun procés danàlisi dun objectiu: Comunicar-se a través de mitjans dexpressió verbal, corporal, visual, musical...,desenvolupant el raonament verbal, així com la sensibilitat estètica, la creativitat i lacapacitat per gaudir de les obres i les manifestacions artístiques.
  • 31. Capacitat Tipus Comunicació De relació social Raonament Cognitiva Verbal Sensibilitat Afectiva Estètica Creativitat Cognitiva Gaudir Afectiva El procés dadequació. Consisteix a adaptar lobjectiu dacord amb levoluciópsicològica de lalumne. Exemple. Objectiu a adequar: Desenvolupar la capacitat de traduir obtinguda dunamanera determinada i presentar-la dun altre. Objectiu adequat per a alumnes de primària. Desenvolupar la capacitat dedescriure amb paraules un objecte observat. Objectiu adequat per a alumnes de preparatòria. Desenvolupar la capacitatdexpressar de forma escrita el representat a través duna gràfica. El procés de contextualització. Consisteix a ajustar lobjectiu que es planteja demanera general a làmbit específic en què es desenvolupen els alumnes. (Lloc físic,social ...) Exemples de possibles consideracions del context: Els valors de solidaritat i ajuda mútua després dhaver viscut un desastrenatural en una comunitat. La importància de la seguretat de la informació després dhaver patit unafallada de la xarxa. Plantejar el tractament dun cert tema afí a la carrera que estan cursant elsmeus alumnes. Es poden usar diversos mètodes per a la contextualització entre ells:
  • 32. a) Priorització dun determinat objectiu. Exemple: la vacunació com una mesura de salut pública, després de laugmentde malalties que poden evitar a través daquest mitjà en una comunitat. b) Matisació dalguns aspectes dun objectiu. Exemple: un objectiu que parli sobre la promoció del valor de lestalvi com amitjà per propiciar el benestar familiar. Incloure el valor de lestalvi en termes devitar el malbaratament i les despesesinnecessàries per ajudar a disminuir la despesa familiar. c) Realitzant comentaris annexos. Exemple: Valorar la importància dels usos i costums de la comunitat com a partde la seva cultura regional. Comentaris annexos: Destacar la importància de la festa patronal. Destacar el costum de la visita a la gent gran el dia de ... Destacar la importància de les activitats de diumenge al poble. Anar a la unitat,visita a la plaça, reunir després de la missa. d) Unificació de diversos objectius. Exemple: Daquests 2 objectius: • Ampliar el vocabulari dels alumnes. • Coneixement de les parts que integren laparell respiratori en lésser humà. Objectiu unificat: Ampliar el vocabulari dels alumnes integrant paraules combronquis, pulmons, bronquíols, etc. e) Mitjançant nova redacció.
  • 33. Tema 2 Formulació dobjectius didàctics Amb el propòsit que els objectius més generals guiïn directament lactuació delprofessor o professora a laula, és necessari que descriguin el tipus i grau delaprenentatge que haurà dassolir lalumne o alumna respecte a un cert contingutprevist en la Unitat didàctica. Daquesta manera, els objectius didàctics són aquells quenecessiten el tipus i graus daprenentatge que ha de realitzar un alumne o alumnarespecte a uns continguts en finalitzar la UD. El propòsit dels objectius didàctics es pot concretar en: • Delimitar continguts ja que concreten en quin grau es volen treballar. • Servir de referent per elaborar activitats densenyament-aprenentatge. • Oferir criteris davaluació. Els objectius poden ser formulats de la següent manera: Lalumne + descripció del resultat esperat + contingut específic El subjecte que aprèn + loperació cognitiva + sobre el que sexercirà loperació cognitiva. Exemples: Lalumne + classificarà + fonts dinformació. Lalumne + reconeixerà + com aprendre. Lalumne + produirà + textos escrits per comunicar la seva opinió. Lalumne + valorarà i respectarà + laigua com a recurs escàs. Els objectius poden referir-se als 3 tipus de continguts: conceptuals,procedimentals o actitudinals.
  • 34. ACTIVITAT 4Respon les següents preguntes: 1. "Lestudiant desenvoluparà la seva capacitat dexpressió artística a través dexercicis físics continusi de lobservació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a. a) Un objectiu específic. b) Un objectiu ampli o general. c) Un objectiu intermedi.2. En què consisteix el procés dadequació dun objectiu: a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui. b) En adaptar lobjectiu dacord amb levolució psicològica de lestudiant. c) En adaptar només a situacions socioculturals.3. El propòsit dun objectiu didàctic es pot concretar en: a) Determinar continguts, establir criteris davaluació, i ser referent per a lelaboració dactivitats. b) Identificar quins són els continguts actitudinals. c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.
  • 35. ACTIVIDAD 4Respon les següents preguntes: 1. "Lestudiant desenvoluparà la seva capacitat dexpressió artística a través dexercicis físics continusi de lobservació de vídeos de gimnàstica". Aquest objectiu correspon a. a) Un objectiu específic. b) Un objectiu ampli o general. c) Un objectiu intermedi.2. En què consisteix el procés dadequació dun objectiu: a) En ampliar-lo en la seva redacció el que màxim que es pugui. b) En adaptar lobjectiu dacord amb levolució psicològica de lestudiant. c) En adaptar només a situacions socioculturals.3. El propòsit dun objectiu didàctic es pot concretar en: a) Determinar continguts, establir criteris davaluació, i ser referent per a lelaboració dactivitats. b) Identificar quins són els continguts actitudinals. c) Els recursos informàtics i de la web 2.0.
  • 36. MÒDUL 5: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR: LA METODOLOGIA ÍNDEX1. Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies daprenentatge, i disseny dactivitats2. Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans, materials, espacials i temporals)
  • 37. Tema 1 Com ensenyar: Determinació de mètodes i estratègies daprenentatge, idisseny dactivitats Per tal de garantir la major rendibilitat didàctica de les activitats, consideremoportú incloure en la unitat determinats mètodes i estratègies daprenentatgedestinats a adquirir informació, interpretar-la, analitzar-la, organitzar conceptualment,i comunicar-la de forma coherent i sistematitzada, per mitjà dels quals es preténaconseguir una major autonomia en els aprenentatges dels alumnes. Pel que fa a lesactivitats, es procurarà que siguin clares, és a dir, fàcils dentendre, la qual cosa implicaque els alumnes, abans dabordar la realització de qualsevol activitat, han de saber quèhan de fer i com han de fer-ho (i aquesta claredat ha de venir garantida per lús dunllenguatge senzill i precís en la seva formulació, amb instruccions breus i, alhoradetallades, i "seqüenciades" pas a pas, per facilitar, així, la seva comprensió). També hauran dadequar tant a les característiques psicològiques de lalumnata qui van destinades com als continguts curriculars que shi treballen, i, així mateix,presentaran diferents graus de dificultat, per tal dajustar-se als diferents ritmesdaprenentatge dels alumnes (caràcter progressiu de les activitats que ha dafectar tanta la complexitat dels continguts com a les estratègies per a la resolució de lesmateixes). Daltra banda, la varietat de les activitats ajudarà a evitar que sobrevingui en elsalumnes la sensació de cansament que es derivaria de la monotonia daquelles (pelque lalternança de les activitats pot convertir-se en un bon estímul per augmentar elsnivells de motivació ), una varietat que sestendrà fins i tot a la forma dexpressió deles mateixes -oral, escrita, plàstica, dinàmica, simbòlica ...- i que serà en cada cas la quemillor convingui al seu contingut. I, pel que fa al seu nombre, les activitats han de sersuficients per assolir els aprenentatges previstos, la qual cosa suposa, a més, quehauran de ser proporcionalment equilibrades en relació amb els continguts proposatsi, també, que hauran de seleccionar per la seva major o menor idoneïtat en funció delsritmes daprenentatge dels alumnes, de manera que quedi, així, garantida latenció ales seves diferències individuals. Finalment, les activitats han de resultar prou gratificants per als alumnes, peròtenint present que el caràcter lúdic de certes activitats ha de fer compatible eficàciadidàctica i rigor científic i que, per tant, lelement lúdic incorporat a les activitats estàrenyit amb qualsevol intent de baratar en trivials els continguts curriculars o lesestratègies daprenentatge.
  • 38. Tema 2 Planificació de les estratègies didàctiques (metodologia i recursos humans,materials, espacials i temporals) La metodologia es pot inscriure en la psicopedagogia del constructivisme. Però,en qualsevol cas, afavorirà la capacitat de lalumne per aprendre per si mateix (el queimplica el maneig de certs mètodes i estratègies daprenentatge); per treballar enequip (el que suposa la potenciació de les "relacions socials" de convivència) , lapotenciació de tècniques dindagació i investigació, les aplicacions i transferències delque sha après a la vida real (el que és tant com dir que els aprenentatges han de venirpresidits pel "funcionalisme"), i la presència -quan això sigui possible- de contingutseducatius imprescindibles en leducació antropològica i sociològica dels alumnes(formació en valors i desenvolupament de "temes transversals"). Les estratègies didàctiques impliquen, així mateix, lestabliment de la durada dela unitat didàctica -suggerim un temps mínim duna setmana i màxim duna quinzenaper unitat, temporalització que pot permetre abastar un nombre "suficient" dunitatsdidàctiques al llarg del curs escolar -, la determinació dels espais materials en què launitat es desenvoluparà -especialment si exigeixen el trasllat dels alumnes a espaisdiferents de laula que habitualment ocupen -, i els diferents tipus de recursosbibliogràfics i tècnics que es requereixen , tant per a ús del professor com delsalumnes: llibres de text, monografies, material informàtic, etc.
  • 39. Resumint: Tenint en compte tots els elements anteriors, es passa a identificar aquellesactivitats que considerem més rellevants per al desenvolupament de la unitat triada. Dissenyar les activitats densenyament-aprenentatge exigeix tenir presents elscriteris metodològics que es plantegen en el Projecte curricular, les característiques delgrup (professor i alumnes) i els mitjans de què es disposa. No hi ha dubte que laimportància daquests tres factors variarà duna unitat a una altra. Dissenyar activitats coherents amb els objectius i continguts de la unitat.Identificar les activitats que realitzaran tant el / la professor / a com els / les alumnes.Necessitat dactivitats que treballin els tres tipus de continguts (conceptuals,procedimentals i actitudinals). Necessitat dactivitats dacord amb procés (motivació,diagnòstic, síntesi, reforç ...). Definit aquest marc per a les activitats es decideix la seqüència en què, llevatposteriors modificacions, es desenvoluparan i es preveu el temps que sutilitzarà encadascuna delles. Previsió dels agrupaments i de la dinàmica del grup. Es determina el que faranels alumnes, individualment o en grup, el paper del professor en cada moment. En els casos de treball en grup sha dindicar la tècnica de treball escolarcooperatiu més dacord. En elaborar les activitats convé considerar que: • ofereixin contextos rellevants i interessants; • promoguin una activitat mental en lalumnat; • presentin graus de dificultat ajustats i progressius; • estimulin la participació, solidaritat i no discriminació; • integrin continguts de diferent tipus; • puguin resoldre’s utilitzant diferents enfocaments; • admetin nivells de resposta i tipus dexpressió diversos que propiciïn la participació de tots; • admetin nivells diferents dintervenció del professor i els iguals. • admetin nivells diferents dintervenció del professorat i dinteracció a laula.
  • 40. Sigui quina sigui la selecció dactivitats és important que totes elles estiguinorganitzades dacord amb una seqüència daprenentatge en què es donin relacionsclares i pertinents. Aquesta consideració és important ja que una mera sumadactivitats no sha dentendre com una unitat didàctica. Les estratègies daprenentatge poden agrupar-se en els blocs que es recullen acontinuació, i en què es detalla la seva àmplia varietat. • Per adquirir la informació. Selecció dinformació de textos o gràfics mitjançant la realització de subratllats, presa dapunts, resums, esquemes i mapes conceptuals. Recerca dinformació en llibres de text de les assignatures corresponents, a la biblioteca, en textos facilitats pel professorat, en textos dirigits, en revistes i materials especialitzats, en suports informàtics i en mitjans de comunicació (premsa, TV, Internet ... ). Repàs i memorització de la informació adquirida mitjançant la realització dexercicis de repàs i repetició, i lús de tècniques de memorització. • Per interpretar la informació. Establiment de connexions entre la nova informació i els continguts que lalumne ja té, mitjançant la traducció, transformació i interpretació dinformacions del codi verbal al gràfic, del verbal al numèric, del gràfic al verbal, del numèric al verbal, etc., La comprensió i realització de laplicació dun "model" a una situació real, la comprensió i aplicació de determinats conceptes, fets, teories, fórmules, etc., a una situació pràctica dins el context escolar, i la comprensió i producció danalogies i metàfores utilitzant els diversos llenguatges. • Per analitzar la informació. Aquesta anàlisi suposa la realització dinferències, a fi dextreure nous coneixements implícits en la informació amb la qual es treballa, forma aquesta de potenciar la destresa del raonament. El que implica exemplificar models; treure conclusions de dades diverses, fent exercicis de deducció, inferència lògica, causal, predictiva, etc., Com a desenvolupament del pensament hipotètic; considerar les solucions alternatives que poden tenir diversos problemes plantejats i les conseqüències que se segueixen de això, realitzar treballs dinvestigació planificant-los i dissenyant, formulant hipòtesis i comprovant a través de lavaluació dels resultats. • Per comprendre la informació i organitzar-la conceptualment. Per a la comprensió de la informació: diferenciació de diversos tipus dexpressió; identificació de lestructura de textos de diferent naturalesa, distinció de les idees principals respecte de les secundàries, per extreure informacions específiques; realització de subratllats, resums i esquemes de textos; integració en un text de síntesi de la informació obtinguda en diverses fonts. Per a lestabliment de relacions conceptuals: anàlisi dun determinat fet o fenomen
  • 41. des de diferents nivells, anàlisi i contrast de les diferents explicacions dun mateix fenomen. Per organitzar conceptualment la informació: realització de classificacions, mapes conceptuals i xarxes semàntiques; establiment de relacions jeràrquiques.• Per comunicar la informació. En làmbit de lexpressió oral: planificació i elaboració de guions expositius; realització dexercicis dexposició, emprant diverses tècniques i diferents recursos expressius; resposta a preguntes concretes referides a les diferents assignatures del currículum; justificació i defensa de la pròpia opinió, oralment . En làmbit de lexpressió escrita: utilització de tècniques dexpressió escrita, com ara resums, esquemes, informes, treballs monogràfics, desenvolupament per escrit de respostes a preguntes de les diferents assignatures del currículum, etc., Anàlisi de textos escrits; exposició i defensa per escrit de la pròpia opinió. Pot, igualment, recórrer a altres formes dexpressió -al marge de loral i de lescrita -: ús de recursos gràfics (mapes, diagrames, quadres sinòptics, mapes conceptuals, etc.), Així com de recursos procedents de noves tecnologies (ordinador, vídeo, fotografia, transparències, diapositives, etc.).
  • 42. ACTIVITAT 5 Observi el vídeo "Treball en equip" http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout= detalle&id_guia=3&Itemid=114 i després descrigui en què consisteixen els models estratègics (centralitzat, descentralitzat i distribuït) que proposa el Xef (docent) per treballar col·laborativament usant Internet. _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________ _________________________________________________________________________
  • 43. MÒDUL 6: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR. ELS RECURSOS ÍNDEX1. Els llocs web educatius2. Catalogar els recursos3. Anàlisi del contingut en les webs educatives4. Presentació del contingut: material curricular amb format multimèdia5. Presentació del contingut: web educativa i edublog6. Presentació del contingut: Eines dautor7. Com estimular linterès de lalumne: la motivació
  • 44. Tema 1 Els llocs web educatius Per desenvolupar aquest apartat a continuació exposem algunes idees puntualsi sàvies del professor Manuel Àrea Moreira de la Universitat de la Llacuna.Els llocs web educatius: entre la informació i la formació Un lloc web educatiu podríem definir-lo, en un sentit ampli, com a espais opàgines a la WWW que ofereixen informació, recursos o materials relacionats amb elcamp o àmbit de leducació. Daquesta manera, sota la categoria de web educatiu odinterès educatiu saglutinen pàgines personals del professorat, webs dinstitucionseducatives com les universitats o el Ministeri dEducació, Cultura i Esports, entorns oplataformes de teleformació en els quals es desenvolupen cursos a distància, pàginesdempreses dedicades a la formació, bases de dades en les quals es poden consultarrevistes o documents sobre lensenyament i leducació, webs en què es trobenactivitats perquè siguin emplenades pels alumnes o unitats didàctiques per a laula,etc. En què sassemblen i en què es diferencien uns i altres llocs webs dinterèseducatiu? Des del meu punt de vista la principal diferenciació entre un llocs web ialtres rau en la finalitat i naturalesa del mateix. És a dir, si la finalitat és de naturalesainformativa, o bé si aquesta és pedagògica o didàctica. En el primer cas el lloc web esdissenya i, en conseqüència, es consulta per obtenir informació o dades. Per exemple,si saccedeix al lloc web duna universitat o dun centre educatiu normalmentsobtenen dades sobre la seva història, sobre la seva localització geogràfica, sobre laseva oferta de cursos i titulacions, sobre el professorat, etc. De manera similar, si esconsulta un web que té una col·lecció denllaços bé de documents, bé dinformacions. En el segon cas, hi ha un altre conjunt de webs de naturalesa específicamentpedagògica o formativa, és a dir, que han estat creats, i en conseqüència són utilitzats,per generar un procés determinat densenyament-aprenentatge. Per exemple, sisaccedeix al lloc web duna determinada assignatura universitària es podrà trobar elprograma de la mateixa, els textos de lectura, i possiblement les activitats o pràctiquesque han de cursar els alumnes. Daltra banda, si sentra a la web dun curs en línia o
  • 45. virtual podrem trobar els objectius, els continguts, les activitats i lavaluació daquestcurs destinat a que el visitant adquireixi una sèrie de coneixements o destreses. Com es pot comprovar els llocs webs educatius són variats en la sevanaturalesa, utilització i finalitat i oscil·len entre un continu que va del meramentinformatiu al específicament didàctic. És a dir, el conjunt de webs relacionades ambleducació bé ofereixen un recull de dades i informacions, bé són materials didàctics enformat web, o bé són una simbiosi o barreja dambdues funcions. Tipus de llocs web educatius El conjunt de llocs web relacionats amb leducació poden classificar en quatregrans tipus: webs institucionals, webs de recursos i bases de dades, webs deteleformació, i materials didàctics en format web (vegeu el gràfic adjunt). Els dosprimers són llocs web en el que preval és la informació, mentre que els dos últims sónwebs amb fins formatius.
  • 46. a) Webs institucionals. Són aquells llocs web duna institució, grup, associació o empresa relacionada amb leducació. En aquest tipus de webs sofereix, fonamentalment informació sobre la naturalesa, activitats, organigrama, serveis o recursos que ofereix aquesta institució, col·lectiu o empresa. Exemples daquest tipus de webs institucionals serien el web del Ministeri dEducació, Cultura i Esports dEspanya (www.mecd.es), el de qualsevol Conselleria dEducació de les comunitats autònomes (per exemple de Canàries http://www.educa.rcanaria.es/), el de qualsevol universitat (una llista de les webs institucionals de les universitats espanyoles es pot veure a http://www.rediris.es/recursos/centros/univ.es.html), o centre escolar, el dempreses com CCC (http://www.centroccc.com) o CEAC (www.ceac.com), o el de qualsevol col·lectiu de docents com per exemple La Confederació Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica (http://cmrp.pangea.org/). En aquests llocs web el rellevant és la informació sobre el propi organisme o institució. És una web educativa en la mesura que aquestes institucions ho són, però estan creades i concebudes com llocs informatius, no didàctics. Exemples de web Institucional o Associació Educativa:b) Webs de recursos i bases de dades educatius. Aquest altre tipus de llocs web també són de naturalesa informativa ja que el que proporcionen a lusuari són dades en forma denllaços, documents, adreces, recursos, programari, ... classificats seguint algun criteri. En aquest sentit, hi ha una àmplia varietat daquest tipus de webs com són les hemeroteques virtuals de revistes educatives (http://www.quadernsdigitals.net/), base de dades dinvestigacions (http://www.mcu.es/TESEO/teseo.html), de publicacions de documents (http://bddoc.csic.es:8080/basisbwdocs_educac/educacinf.html), (http://www.eurosur.org/DOCE/), webs personals de docents, o portals amb informació educativa de molt divers tipus (fòrums, programari, enllaços, ...) com
  • 47. Educaweb (http://www.educaweb.com), Educàlia (www.educalia.org), Maestroteca (http://www.maestroteca.com/). Aquest tipus de llocs web, igual que lanterior cas, són de naturalesa informativa, no pedagògica, encara que, de vegades, entre els seus enllaços es puguin trobar materials didàctics i cursos en línia. Exemples de web de base de dades:c) Entorns de teleformació i intranets educatives. El tercer tipus de webs educatives són les que ofereixen un entorn o escenari virtual restringit, normalment amb contrasenya, per al desenvolupament dalguna activitat densenyament. Solen ser llocs web dedicats a la teleformació o educació a distància emprant els recursos dInternet. Per a la creació daquestes webs es sol utilitzar un programari específic anomenat com a plataforma, sistema o entorn de teleformació. Actualment hi ha diversos programes daquest tipus entre els quals destaquen el WebCT, Learning Space, luvita, FirstClass, entre daltres. Aquest tipus dentorns o intranets solen ser desenvolupats bé per universitats per a loferta de cursos dins dun campus virtual. Vegeu els exemples de la U.O.C. (http://www.uoc.es) la UNED (http://virtualdb.uned.es/), o la Universitat Barcelona Virtual (http://www.ubvirtual.com/es/index.html), i per empreses dedicades a la teleformació o e-learning. Per exemple ciberaula (http://www.ciberaula.com) o Aulavia (http://www.aulavia.com) o Centre virtual de formació del directiu (http://www.apdaula.com). Com ja s’hae assenyalat, aquest tipus de webs són daccés limitat i requereixen lús de claus per a laccés a la seva Intranet. La naturalesa daquests llocs és clarament formativa ja que el que ofereixen són cursos, activitats o programes densenyament a distància.
  • 48. d) Materials didàctics web. Lúltim tipus de llocs web que vull comentar són els anomenats com webs tutorials, webs docents o materials didàctics en format web. Són webs de naturalesa didàctica ja que ofereixen un material dissenyat i desenvolupat específicament per ser utilitzat en un procés densenyament- aprenentatge. En aquest sentit, podríem indicar que aquests llocs web són materials curriculars en format digital que utilitzen la WWW com una estratègia de difusió i daccés a aquest. Solen ser elaborats per professors per a lensenyament de la seva matèria i / o assignatura. Existeixen abundants exemples tant en la docència universitària vegeu per exemple http://www.edulab.ull.es/tecedu/html/index.htm. També són abundants en lEducació Secundària, Primària i Infantil. Al web del CNICE (Centre Nacional dInformació i Comunicació Educativa) pot accedir a un llistat ampli daquest tipus de materials curriculars digitals (http://www.cnice.mecd.es/programa/matcurr.htm)
  • 49. Tema 2 Catalogar els recursos Atès el tema anterior, i reprenent a John Dewey quan proposa que a través deles TIC "sha dimpulsar als nens a investigar i descobrir coses, a usar el llenguatge i pertant entrar al món social, a construir o fer coses; i a expressar les idees i sentimentspropis ". Per la seva banda, Bruce i Levin combinen aquests interessos naturals del nenamb una visió de les TIC com a mitjà per proposar la següent classificació:Mitjans per a la Recerca1. Construcció de Teoria – mitjans per pensar. • Simulacions (tirs parabòlics, laboratoris virtuals, etc). • Programari de Visualització (organitzadors gràfics, representació de molècules, etc). • Ambients de Realitat Virtual (museus interactius en línia, viatges virtuals, etc). • Models Matemàtics (Simcalc, creixements poblacionals, geometria dinàmica, etc). • Xarxes Semàntiques (organitzadors gràfics, mapes conceptuals, línies de temps, etc).2. Accés a Informació • Bases de Dades • Museus • Biblioteques • Hemeroteques3. Recol·lecció de Dades – ús de la Tecnologia per estendre els sentits. • Instruments científics remots, accessibles per Internet • Laboratoris basats en microcomputadors amb suport de sensors, sondes, etc. • Plantilles per dissenyar enquestes, disponibles a Internet.
  • 50. a) Mitjans per a la Comunicació.1. Preparació de Documents. • Processador de Textos • Verificador d’Ortografia • Programari de Presentacions • Programari per Diagramar • Programari per Dissenyar Pàgines Web2. Comunicació amb Altres – estudiants, mestres, experts, etc. • Correu electrònic • Fòrums • Xats3. Mitjans per Col·laborar • Preparació de Documents o Projectes en grup • Ambients Col·laboratius4. Mitjans per Ensenyar • Programari de tutoria o de pràctica • Plataformes per a cursos en líneab) Mitjans per a la Construcció • Suite d’oficina (processador de text, presentador multimèdia, full de càlcul, base de dades). • Programari de Disseny Assistit per Computadora • Llenguatges de Programació (Logo) • Robòticac) Mitjans per l’Expressió • Programes per Dibuix • Programes per Composició Musical • Programari d’Animació
  • 51. Daltra banda, Jonassen va plantejar una classificació per a aquells recursos quees poden usar com eines de la ment. Classificació que es refereix a aplicacions delscomputadors que, quan les fan servir els estudiants per representar els seusconeixements, necessàriament involucren pensament crític enfront del que estanestudiant. El suport que les TIC han daportar a laprenentatge no és el de proveirinstrucció als estudiants (reemplaçament pobre del docent), sinó, més aviat, el deservir deines de construcció de coneixement, perquè els estudiants aprenguin ambelles, no d’elles. Daquesta manera, els estudiants actuen com a dissenyadors i elscomputadors operen com Eines potenciadores dels seus processos mentals que elsfaciliten interpretar i organitzar el seu coneixement personal. Sobre el tema de la diferència existent entre aprendre "dels" ordinadors iaprendre "amb" els ordinadors resulta valuosa la distinció proposada per ThomasReeves qui descriu així aquestes diferències. Quan un estudiant està aprenent "de" elscomputadors (instrucció dirigida), aquests funcionen essencialment com a tutors. Enaquests casos les TIC donen suport a lobjectiu dincrementar els coneixements i leshabilitats bàsiques dels estudiants. En canvi, quan aquests estan aprenent "amb" elscomputadors, les TIC assumeixen el paper deines poderoses que poden potenciar almàxim la construcció de coneixements per part de lestudiant i emprar-se per assoliruna varietat dobjectius dins del procés daprenentatge (“eines de la ment”)
  • 52. Quan els computadors actuen com a tutors (instrucció dirigida), reemplacenmoltes de les funcions del mestre ubicant-lo en lloc secundari. Per contra, quansaprèn "amb" els ordinadors, el docent compleix una tasca fonamental: dissenyarexperiències daprenentatge en què els estudiants tinguin un rol actiu, utilitzant les TICcom a eines per resoldre problemes, prendre decisions, aclarir conceptes, organitzar iprocessar informació, dissenyar o crear. Per aprofundir en el plantejament de Jonassen, consulta la taula amb laclassificació detallada de diferents eines de les TIC, el seu ús perquè els estudiantsaprenguin amb elles i el que això requereix de part dells. Tema 3 Anàlisi del contingut en les webs educatives Localitzar informació ja no és un problema, Internet i la World Wide Web posena disposició dels seus usuaris milions de continguts en bits relacionats amb el tema quees requereixi, en el moment i lloc que es necessiti. És cert, el problema ja no és la faltadinformació, ara el problema és saber seleccionar la informació útil daquella que noho és. En aquesta enorme i creixent onada dinformació, dades, estudis, bromes,recursos, entreteniment, estafes i intents destafa es troba un dels problemes quehauran denfrontar les institucions densenyament: "Ensenyar, Aprendre i Entendre laXarxa". Però, quins elements hem de considerar per avaluar els llocs web als qualsaccedim? Quins elements converteixen un lloc en una web educativa? Com avaluaruna web educativa i la seva qualitat? A continuació, es presenten algunesconsideracions i preguntes importants que ens hem de fer en el moment de valorar unlloc web educatiu, els quals ens poden ajudar durant la recerca i selecció dinformaciódigital.1. Autoria: Una web educativa ha de ser fiable. La "Autoria" es refereix a la informació relacionada amb lautor o els autors del lloc. Una web educativa basada en lanonimat pot ser un risc, no només per al nostre equip de còmput, sinó també per a nosaltres mateixos (Phishing). Aquesta informació relacionada amb lautor o autors sol trobar-se en seccions anomenades: "Sobre ...", "FAQ" o "About me ...", i pot ajudar-nos en el moment de distingir entre un medi educatiu formal i un intent educatiu sense sentit i sense un autor responsable de lacció.
  • 53. Lautor està capacitat per expressar els continguts al lloc web? Quins són els seus estudis? Hi ha formes de posar-se en contacte amb el o els autors? Sexpressa el propòsit, objectius del lloc o línies temàtiques del lloc web?2. Navegabilitat: Es refereix a la facilitat que lusuari experimenta en el moment dexplorar la web educatiu, la comprensió del seu funcionament sense fer una anàlisi profunda daixò. Una bona web educativa no necessita explicacions sobre el seu funcionament i ordenament: és intuïtiva. El lloc pren molt de temps a carregar? Algun dels elements no es mostra correctament? Els títols en les seccions i articles li són útils i denoten el seu contingut? La forma de navegació és útil? Els enllaços funcionen correctament? Es pot localitzar ràpidament el contingut del seu interès? Es presenta algun mapa web? És necessari? És la URL del lloc web fàcil de recordar? Pot tornar amb facilitat al "Home" o pàgina principal del lloc web? Té cercador propi? Identifica fàcilment els continguts del lloc web?3. Disseny: En el disseny dun lloc web sinclouen diferents aspectes de planificació, organització i presentació visual de lespai de treball. Part del disseny també inclou elements intuïtius, és a dir, aquells que no es veuen. Un bon disseny en una web educativa no es limita a la presència dun bon color o una bona font tipogràfica,
  • 54. també depèn de la seva organització i de la ubicació daquells elements que a cada moment poden resultar importants i necessaris. Els colors del lloc web són adequats? Es pot fer una lectura adequada dels continguts? La mida i font tipogràfica són adequades? Lexcessiva publicitat interfereix en la lectura dels continguts? El menú és accessible? Els títols, seccions i categories estan ben ubicades?4. Continguts: Una web educativa sense continguts educatius no té sentit. Un contingut pot ser qualsevol recurs publicat en el lloc, pot ser un vídeo, un text, una imatge, etc., Però, un contingut educatiu inclou els recursos multimèdia, el propòsit del contingut, la seva coherència amb altres continguts, la seva relació amb els objectius de la web educatiu i, si és possible, també ha dexpressar algun tipus dactivitat necessària perquè lusuari desenvolupi laprenentatge esperat. Els títols dels continguts són adequats? Expressen el seu missatge? Els continguts estan relacionats als objectius o propòsits del lloc? Els continguts es mostren sota algun tipus destructura daprenentatge? Hi ha faltes ortogràfiques? Són excessives o sense més importància? El llenguatge és adequat? ¿Ofensiu, sexista ...? És de lliure accés? És un servei de pagament? La qualitat dels recursos multimèdia són adequats? El contingut textual i el multimèdia estan relacionats? Es citen les referències o fonts de consulta emprada? Els continguts són rigorosos o només són simples comentaris?
  • 55. Hi ha vincles en els continguts? Són apropiats? És bona la informació i la forma en què es presenta?5. Consideracions extres: Hi ha activitats didàctiques o només sexposen continguts? Quin tipus daprenentatge es busca, autònom, individual, col·lectiu, col·laboratiu...? Lenfocament és atractiu o molt similar a altres llocs? Sofereixen continguts útils o molt similars a altres? Hi ha un balanç adequat entre els aspectes tècnics i educatius? El lloc web possibilita la interacció entre usuaris? Només navegant amb intel·ligència la salvatge onada dinformació podremaprendre en xarxa. La bona pràctica constitueix una responsabilitat tant del docentcom de lestudiant. Com avaluar un recurs TIC? Algunes idees o propostes possibles que cal tenir en compte per a lelecció dematerial per a lús a laula i on convé obtenir les respostes per al seu coneixement iaplicació.
  • 56. 1. Taula o reixeta 1. Dades generals del recursTítol o nom:Identificació del recursÀrea o àmbit daplicació:Inclusió en el procés daprenentatgeConeixements previs que es requereixen:Tant referits al docent com a lalumnatEstructura:Característiques generals daquestTipologia: informació general, unitat didàctica, exercicis concrets, webquest i altres,desenvolupament de competències,...Tenir en compte:• Senzillesa, fàcil accés i ús, presentació, varietat, navegabilitat• Continguts de qualitat i fiables, pertinents i actualitzats• Motivadora: desperti interès i curiositat• Interactivitat i / o integració deines TIC• Utilitat: per a laprenentatge, estudi, desenvolupament dhabilitats, ... 2. Dades Pedagògiques del recursObjectius didàctics: justificació:Context educatiu: objectius que sassenyalen, característiques de lalumnat,procediments, etc.Identificació clara: pla de desenvolupament, nivells competencials, eines quesincorporen, etc.Tenir en compte:• Les possibilitats reals del seu desenvolupament a laula.• La resposta que es dóna als interessos i necessitats concretes, tant pel que fa al procés daprenentatge com a la de lalumnat.Continguts:Adequació: tant als objectius com a la seva integració curricular i desenvolupamentdaprenentatges, adaptats a ledat i necessitats personals de lalumnatEstructura: sistemàtica, ordenada, organitzada i adaptada, que incorpori estratègiesdiverses per a la resolució de problemes i generar nous coneixementsDesenvolupament:De continguts curriculars i competències digitalsDe recursos didàctics variatsDe procediments, actituds i valors
  • 57. Tenir en compte:• Lestructuració serà clara i ordenada• Ladaptació personalitzada i adequació a la diversitat• El que afavoreixin tant l’autoaprenentatge com el treball en equip• Que sofereixin altres possibilitats de desenvolupament daprenentatges• Que estableixi lenfocament pedagògic que requereix• Que facilitin i fomentin el desenvolupament personalMetodologia:Agrupament: gran grup, grup, parella, individualDisseny: interactiu, interdisciplinari, col·laboratiu, elaborat, ...Adaptabilitat: a les habilitats i competències digitals, a les necessitats personals idaprenentatge.Desenvolupament metodològic: processos daprenentatge elaborats i estratègies,autonomia, àmbits daplicació, resolució de problemes, treballs dinvestigació ocreació, intercanvis o treballs col·laboratius.Aplicació de temps i espaisTenir en compte:• Lús i coneixement deines web 2.0• Desenvolupament del raonament, planificació, aprenentatge reflexiu, creació de coneixement i comunicació.• Importància del plantejament de resolució de problemes• Establir itineraris metodològics• El plantejament indagació recerca 3. Avaluació del recurs: resum• És fàcil dutilitzar i instal lar.• És versàtil (nivells de dificultat, avaluació dels progressos, modificable, etc.)• La navegació és senzilla i clara.• La interfície és amigable.• Adequació de laula i equips• Qualitat i diversitat• Identificació clara dobjectius, metodologia, recursos, ...Aspectes pedagògics• És adequat per al nivell indicat.• És motivador.• Fomenta lautoaprenentatge.• Permet interacció entre lusuari i el recurs.• Afavoreix laprenentatge significatiu, actiu i constructiu.• Desenvolupa procediments i estratègies adequats als objectius (contribució a
  • 58. competències, ...), potenciant capacitats dindagació i elaboració i danàlisi, crítica i proposta.• Afavoreix el treball en equip (aprenentatge col·laboratiu, dialògic ...).• Afavoreix el desenvolupament dhabilitats i competències 2. Guia per a lavaluació de recursos La finalitat daquesta guia és la de servir com a instrument per a lanàlisi dematerials curriculars informatitzats en CD o en línia i perquè puguin ser integrats, comun mitjà més en les nostres aules, facilitant el procés densenyament-aprenentatge delalumnat. Centrant-se principalment en els aspectes pedagògics. GUIA DAVALUACIÓ DE RECURSOS I PROGRAMES MULTIMÈDIAObjectiu del programa (General)Objectius específicsQuins coneixements previs sobre eltema requereix lalumne? Continguts del programa Conceptuals Procedimentals ActitudinalsSadeqüen als dels programes de Sadeqüen als Sadeqüen als dels programeslaula? dels programes de laula? de laula? Quins continguts predominen?És un programa SI________ NO_______ Quines àrees treballa?interdisciplinari?Tracta temes SI _______ NO ______ ¿Quins?transversals? Descripció del programa (estructura, parts ...)Proposa Si_______ No_______ ¿De quin tipus?
  • 59. activitats?Presentació de Lògica: Profunda: Concisa: _____ Pràctica:continguts ______ _____ _____ Clara: Original: Lúdica: ______ _______ ______El llenguatge és assequible per als alumnes? Si_______ No_______Presenta una concepció constructivista de Si_______ No_______laprenentatge?Presenta varietat de recursos? Si_______ No_______Presenta activitats obertes? Si_______ No_______Proposa exercicis amb diverses solucions vàlides? Si_______ No_______Promou laprenentatge per descobriment? Si_______ No_______Possibilitats dinteracció? Si_______ No_______Permet introduir modificacions? Si_______ No_______Proposa solucions a problemes habituals? Si_______ No_______Planteja activitats problemàtiques? Si_______ No_______Permet associacions lliures didees? Si_______ No_______Permet correcció derrors? Si_______ No_______Indueix a la percepció destructures totals? Si_______ No_______Excita la imaginació? Si_______ No_______Possibilita el pensament divergent? Si_______ No_______Trenca amb estereotips? Si_______ No_______
  • 60. Quins elements Text: Gràfics: Àudio: Animació:apareixen? _____ _____ _____ ___ Altres: És adequada la seva utilització: Valoració de la funció de Imatge So Color Motivadora Informativa Instructiva Investigadora Formativa Aporta dades rellevants Representa la realitat Reforç positiu Reforç Negatiu Animació EstèticaÉs adequada i suficient en relació als objectius i Si_______ No_______continguts? Què destacaries?Avalua el Si_______ No_______programa alsalumnes? És adequada i suficient en Si_______ No_______ relació als objectius i
  • 61. continguts? Com avalua? Es poden Si_______ No_______ guardar o imprimir les avaluacions?Respon a la Si_______ No_______diversitat delalumnat? Hi ha diferents nivells de Si_______ No_______ dificultat? Es graduen aquests nivells? Si_______ No_______ És adequada la graduació? Si_______ No_______ Respecta el programa els Si_______ No_______ diferents ritmes daprenentatge de lalumnat? Tipus dinteracció:Programa - Motivadora: Informativa: Demostrativa: Explicativa:alumne __ ___ ___ _ Oberta a la interacció de lalumnat: Altres:Programa - Paper del Guía Consultor: Observador:professor - professor: mediador:___ ___ ___alumne Altres:Programa - Individual: Parelles: Grup petit: Grupalumne - alumne __ ___ __ gran:__segonsagrupament Altres:
  • 62. Estratègies daprenentatge (marqueu amb una X)Motivació personal amb tasques dinterès per a lalumneDescobriment personalExplotació guiada per part del programaEnsenyament directiu per part del programaAdquisició dhabilitats de procedimentMemorització de conceptes Quan utilitzar el programa? (Marqui amb una X)MotivacióConeixements previsIntroducció a un temaComplement - reforç - suport a la programació daulaAmpliació de contingutsRepàs de contingutsAvaluacióAltresNombre de sessions:Aspectes més destacatsdel programaAspectes més deficitarisValoració final
  • 63. Tema 4 Presentació del contingut: Material curricular amb format multimèdia Les principals característiques dels materials didàctics per a la web: Material web elaborat amb finalitat formativa. Aquesta ha de ser la primera característica daquests materials, que devegades, no se li presta la deguda atenció. El que realment distingeix un material multimèdia de naturalesa didàcticarespecte a altres llocs web és que ha estat elaborat amb la intencionalitat de produircerts aprenentatges en subjectes amb certes demandes i necessitats educatives.
  • 64. Materials la informació dels quals està connectada hipertextualment. Entre cada segment o part del mòdul destudi ha dhaver connexions o enllaçosque permetin a lalumne anar dunes a altres. Daquesta manera laccés a cada part o segment del mòdul és una decisió querealitza lalumne segons els seus propis criteris. En altres paraules, el material haurà dorganitzar hipertextualment tota lainformació perquè l’estudiant pugui "navegar" a través del mateix sense un ordreprefixat i daquesta manera permetre una major flexibilitat pedagògica en lestudidaquest mòdul. • Materials amb un format multimèdia. Els materials didàctics han dintegrar textos, gràfics, imatges fixes, imatges enmoviment, sons, ... sempre que sigui possible. Això redundarà en què aquests materials siguin més atractius i motivants alsestudiants i en conseqüència, facilitadors de certs processos daprenentatge. • Materials que permeten laccés a una enorme i variada quantitat dinformació. Davant dun text imprès, un casset o una cinta de vídeo que a causa de lesseves característiques físiques contenen una quantitat limitada dinformació delsmaterials electrònics (bé a Internet o en un CD-ROM) pot emmagatzemar o permetrelaccés a una quantitat ingent i enorme dinformació. Per això, en tot material didàctic ha dhaver una opció de "enllaços a altresrecursos a la xarxa" • Materials flexibles i interactius per a lusuari. Els materials han de permetre a lestudiant una seqüència flexible destudi delmòdul, així com diferents i variades alternatives de treball (realització dactivitats,navegació per webs, lectura de documents, etc.). És a dir, els materials que selaborin no han de prefixar una seqüència única ideterminada daprenentatge, sinó que han de permetre un cert grau dautonomia iflexibilitat perquè el mòdul sadapti a les característiques i interessos individuals delsalumnes.
  • 65. • Materials amb una interfície atractiva i fàcil dusar. Els materials han de tenir un disseny gràfic acurat tant en els aspectes formals(color, distribució espacial, icones,...) com en la seva dimensió informativa per a laccésa cada part o element de la web. En altres paraules, la interfície o disseny gràfic ha de ser motivant i atractiu pera lalumne, i facilitar laccés i navegació dins del lloc web sense que lusuari li siguicomplex. • Materials que combinin la informació amb la demanda de realització dactivitats. Enfront dun model daprenentatge per recepció, es pretén desenvoluparmaterials que estimulin laprenentatge a través de la realització dactivitats. És a dir, aquests materials han de combinar la presentació del contingutinformacional amb la proposta duna sèrie de tasques i activitats per a que lalumne alrealitzar-les desenvolupi un procés daprenentatge actiu, basat en la seva pròpiaexperiència amb la informació. • Materials que permeten la comunicació entre els seus usuaris. Una de les potencialitats més interessants i que diferencien notòriament alsmaterials distribuïts a través del WWW respecte a qualsevol material sigui imprès,audiovisual o de disc digital, és la possibilitat dutilitzar els recursos de comunicació béasincrònics (el correu electrònic o el fòrum telemàtic ), bé sincrònics (el xat, lavideoconferència) disponibles a Internet. En resum Els materials didàctics en la web han de ... Des dun punt de vista pedagògic • Han de ser interactius. És a dir, demanen a lalumne que realitzi algun tipus dactivitat o tasca i reaccionen, en la mesura del possible, davant la resposta daquest. • Han de respondre a un model o procés constructivista del coneixement. És a dir, lalumne aprèn a través de la seva experiència i deu, en funció daquesta, elaborar aquest coneixement. Aquest enfocament es contraposa a laprenentatge per recepció
  • 66. • Han de tenir una interfície atractiva i fàcil dutilitzar. És a dir, els materials han de tenir cura del seu disseny gràfic, han de resultar atractius per a lalumne, i la seva utilització ha de ser intuïtiva.• Han de ser multimèdia i hipertextuals. És a dir, shan de dissenyar incorporant diferents formes de representació simbòlica (textual, gràfica, audiovisual, icònica, ...) i dorganització de la informació en format hipertext.• Cal adequar-se a les característiques dels seus potencials usuaris. És a dir, la selecció del contingut i de les formes de presentar han de partir i tenir en compte els coneixements, capacitats i habilitats prèvies que tenen els alumnes als quals es destina• Han de integrar-se i respondre a les necessitats de desenvolupament del currículum escolar. Tot material educatiu és un recurs o instrument que respon a les exigències curriculars duna matèria i nivell educatiu. Aquestes shan de tenir en compte en lelaboració.SGA (LMS)Sistema de Gestió dAprenentatge Learning• Una plataforma de teleformació, o un sistema de gestió daprenentatge en xarxa, és una eina informàtica i telemàtica organitzada en funció duns objectius formatius de manera integral (és a dir que es puguin aconseguir exclusivament dins d’ella) i duns principis dintervenció psicopedagògica i organitzatiu. Pres de: http://www.um.es/ead/red/9/SGA.pdf
  • 67. Característiques bàsiques dun SGA
  • 68. Eines bàsiques dun SGAEines de distribució de continguts • Editor de continguts en línia • Dipòsit darxius • Inserció dhipervincles, imatges i vídeos • Administració de calendari de continguts. • Bitàcola per o weblogs • GlossarisComunicació i Col·laboració • Fòrums de discussió electrònic • Sala de xat • Conformació de grups de treball • Comunicació amb el tutor i participants del curs • Novetats i calendari del curs. • Ambients de treball col·laboratiu (Wiki)
  • 69. Seguiment i Avaluació • Estadístiques i fitxa personal per alumne • Seguiment de cada activitat • Sistemes dexàmens editables pel docent o tutor • Informes dactivitat.Eines dadministració i assignació de permisos • Atorgament de permisos i autoritzacions • Assignació de permisos per perfil dusuari • Administració personal de perfils dusuari • Procés dinscripció • Desincorporació destudiants • Creació de nous cursos Tema 5 Presentació del contingut: Web educativa, portals educatius, bloc, wiki, webquest Què és una web educativa? És una web dinterès educatiu, dissenyada amb un objectiu pedagògic. Cercafacilitar aprenentatges o accés a recursos didàctics. Proporciona informació,comunicació i formació, convertint-se en un espai virtual de treball individual icol·laboratiu. Poden ser web personals (web docent), institucionals (portals educatius),formatives (campus virtuals). Disseny de Web educatives • Disseny pedagògic: objectiu, públic, continguts. • Disseny estructural: estructura general del web, sistema de navegació • Disseny de la interfície: estructura de les pàgines (marc), composició dels elements (textos, fons, imatges, icones, taules, marcs)
  • 70. A. Portals educatius Algunes investigacions 1 realitzades sobre els portals educatius, coincideixenque aquests sorgeixen a causa de la necessitat de sistematitzar, categoritzar iidentificar el contingut web present al ciberespai, ja que ha provocat eldesenvolupament i posterior consolidació dels portals com a contenidors de contingutvitals en la web i per tant, lestabliment de noves modalitats de portals estretamentvinculats a una activitat o comunitat concreta, com són els portals periodístics,museístics, educatius, institucionals, etc. La definició de portal ve donada per la concentració dinformació i serveis en unmateix lloc web, sent per tant, un concepte molt més ampli que el duna pàgina o unconjunt de pàgines web allotjades en un servidor (López Carreño, 2003, p. 126). En elcas del portal educatiu, lentenem com aquell lloc web on es concentra informaciócanalitzada a través de productes i serveis relacionats amb làmbit educatiu. Igualment, lautor assenyala que els avantatges que proporcionen aquestsportals als seus destinataris deriven dels serveis que ofereixen: Proporcionen informació de tot tipus a professors, estudiants i pares, així com instruments per realitzar recerques a Internet. Proporcionen recursos didàctics de tota mena, gratuïts i utilitzables directament des dInternet (materials didàctics en línia) o des dels ordinadors (després de la descàrrega duna còpia des del portal a lentorn local de lusuari). Contribueixen a la formació del professorat, mitjançant informacions diverses i cursos dactualització de coneixements. Assessoren als professors. En alguns casos els portals tenen espais dassessorament sobre diversos temes: didàctica, informàtica, lleis, etc. Obren canals de comunicació (fòrums, xats, llistes ...) entre professors, estudiants, institucions i empreses de tot el món. A través dells es comparteixen idees i materials, es debaten temes, es consulten dubtes. Proporcionen instruments per a la comunicació: correu electrònic, xats, espais per allotjar pàgines web.________________1 López Carreño, Rosana (2007). Los portales educativos: clasificación y componentes. Anales dedocumentación, 10, 233-244
  • 71. PORTALS EDUCATIUS INFORMATIUS Institucionals o de grups educatius. De recursos educatius. FORMATIUS Entorns de teleformació i intranets educatives. Material didàctic. Com sevidencia en la taula anterior els portals educatius es classifiquen eninformatius i formatius. Els de naturalesa informativa són aquells als quals saccedeixper obtenir una informació o una dada concreta i els portals educatius de naturalesaformativa són aquells que han estat creats "per generar un procés determinatdensenyament aprenentatge" (Àrea Moreira, 2005, p. 32). Encara que en nombrososcasos podem trobar també, portals informatius amb elements formatius i, viceversa. Els portals educatius informatius són els més estesos i dins daquest grupsenquadren els portals institucionals que són aquells llocs web duna institució, grup,associació o empresa relacionada amb leducació. Aquests portals ofereixen informaciósobre activitats, notícies, organigrama, normativa, serveis o recursos, publicacions, etc.al voltant de la institució a la qual representen, per exemple, el portal educatiu de laXunta de Galícia 2:_______________________2http://www.edu.xunta.es/portal/index.jsp
  • 72. B. Blog o Edublogs El recurs del blog és un dels més usats per al desenvolupament de debats icontinguts, així com la possibilitat de publicar temàtiques, realitzar comentaris, etc.Una de les definicions més aproximades a aquesta aplicació la podem trobar enWikipedia 3. El defineix com: "Un blog, o en català també una bitàcola, és un lloc web periòdicamentactualitzat que recopila cronològicament textos o articles dun o diversos autors,apareixent primer el més recent, on lautor conserva sempre la llibertat de deixarpublicat el que cregui pertinent. El terme blog prové de les paraules web i log (log enanglès = diari). El terme bitàcola, en referència als antics quaderns de bitàcola delsvaixells, sutilitza preferentment quan lautor escriu sobre la seva vida pròpia com si fosun diari, però publicat a Internet en línia. " Un dels aspectes que el fa atractiu al gran públic és la seva interactivitat, quecom Sheizaf Rafaeli afirma també a la Wikipèdia és "una expressió extensiva que enuna sèrie dintercanvis comunicacionals implica que lúltim missatge es relaciona ambmissatges anteriors al seu torn relatius a altres previs ", afegit a la gran facilitat dúsque té, ja que permet que les persones que visiten el bloc opinin sobre la notícia oopinió donada. A més, podem citar alguna de les característiques o avantatges tècnicsque tenen els blog: Accés des de qualsevol lloc. Només cal tenir connexió a Internet. Classificació dels continguts en categories. Per classificar les notícies en un bloc les pot agrupar per categories que vostè mateix pot crear i així facilitar la navegació dels usuaris que accedeixin. Enllaçar uns bloc amb altres. Els blocs ens permeten posar una llista amb blocs que vostè visiti periòdicament o que tinguin la mateixa temàtica que el seu. Pot moderar els comentaris i així evitar les entrades inapropiades o ofensives. Retroalimentació. Cada notícia genera comentaris que fan replantejar la seva postura, ja que aquestes entrades possibiliten laportació de diferents punts de vista._______________________3 Lloc Web Wikipedia. Consultat l’ 1 de setembre, 2010. http://es.wikipedia.org/wiki/Blog
  • 73. Com avantatges educatius val destacar: o Els usuaris es converteixen en protagonistes de laprenentatge. o Serveix com a mitjà per materialitzar, en les activitats formatives, el suport dels recursos audiovisuals que sempre han tingut excel·lent acollida entre els destinataris de les mateixes. Si un bloc susa amb finalitats educatives o en entorns daprenentatge selsconeix com edublog. Aquests poden estar enfocats des de punts de vista diferentsdepenent que els utilitzin els docents o els estudiants. Independentment de quilutilitzi, segons Alejandro Valero 4, lús dels blocs contribueix a la formació personaldels seus usuaris pels següents motius: Leducació ha deixat de ser un vedat dels docents. Els estudiants creen el seu propi coneixement. Leducació ja no se centra només en ladquisició de coneixements, sinó en la formació personal contínua. La comunicació sha convertit en un aspecte fonamental del nou ensenyament a Internet. Es torna a valorar lescriptura com a mitjà de comunicació i de coneixement. Per leducador pot servir com a finestra dinformació i opinió sobre la matèria oelements del seu àmbit de treball. Per a lalumnat com a fòrum dopinió i finestra permostrar els seus progressos en una determinada activitat, assignatura, etc._______________________4 VALERO, A. (2007): Blogs en la Educación, disponible en:http://observatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=528
  • 74. Exemples de bloc de docents: Aulablog21: http://aula21.net/aulablog21/ Planeta Educatiu: http://www.aulablog.com/planeta/ Tíscar: http://tiscar.com/ Bloc de Aníbal de la Torre: http://www.adelat.org/index.php Bloc de una profe DIM: http://blogdeunaprofedim.blogspot.com/ Educació i TIC: http://domingomendez.blogspot.com/ Innovació educativa: http://innovacioneducativa.wordpress.com/ La brújula: http://labrujula.zoomblog.com/ Com a exemple de bloc de centres i estudiants: Colegio Público “La Canal” Luanco (Astúries): http://blog.educastur.es/lacanal/ CEIP Menéndez y Pelayo: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/centros- tic/21002914/helvia/bitacora/ CEIP Doctor Jiménez Rueda (Atarfe, Granada): http://ceipdrjimenezrueda.es/ CEIP Cornella (Astúries): http://web.educastur.princast.es/cp/cornella/wp/ C. Wiki Un wiki (o una wiki) és un lloc web les pàgines del qual poden ser editades permúltiples voluntaris a través del navegador web. La seva etimologia prové del hawaiàwiki, "fer les coses de forma senzilla i ràpida" Els usuaris poden crear, modificar oesborrar un mateix text que comparteixen. Els textos o "pàgines wiki» tenen títolsúnics. Si sescriu el títol duna «pàgina wiki» en algun lloc del wiki entre doblesclaudàtors [[...]], aquesta paraula es converteix en un «enllaç web» a la pàgina wiki.
  • 75. Laplicació de més pes i a la qual li deu la seva major fama fins al moment haestat la creació denciclopèdies col·lectives, gènere al qual pertany la Wikipedia. Hi hamoltes altres aplicacions més properes a la coordinació dinformacions i accions, o laposada en comú de coneixements o textos dins de grups. Alguns usos que poden donar-se als wikis en les institucions educatives són 5: Promoure la comunicació entre estudiants duna mateixa classe. Desenvolupar habilitats de col·laboració. Elaborar textos. Recopilar informació. Re-elaborar llibres de text. Enriquir treballs en grup. Presentar treballs. Revisar i corregir treballs. Crear continguts. Crear glossaris. Elaborar butlletins escolars. Dur a terme projectes col·laboratius. Alguns proveïdors de wikis: Wikispaces (en línea) Wetpaint (en línea) PBWorks (en línea, anteriorment PBWiki) MediaWiki (programari descarregable utilitzat per Wikipedia) Twiki (programari descarregable) Instiki (programari descarregable) Exemples de wikis de centres educatius Wikillerato (http://portales.educared.net/wikillerato/Portada) Centre de recursos per a professors de batxillerat creats pels propis professors. Wiki de ciències socials (http://wikipepia1.wikispaces.com/) De lassignatura de Geografia i Història de 2n dESO. Penja materials, recomana enllaços, etc.______________5http://www.eduteka.org/WikisEducacion.php
  • 76. Emprende wiki (http://www.emprendewiki.com/tiki-index.php). Wiki del centre IES Alemany de Vélez Màlaga que proporciona materials i dóna suport a les activitats del centre. Wiriaraujo (http://psicoaraujo.wikispaces.com/ ). És una wiki de lassignatura de Psicologia dels alumnes dIES Araujo de Fuenlabrada (Madrid). D. WebQuest Una WebQuest és una eina que forma part duna metodologia per al treballdidàctic que consisteix en una investigació guiada, amb recursos principalmentprocedents dInternet, que promou la utilització dhabilitats cognitives superiors, eltreball cooperatiu i lautonomia dels alumnes i inclou una avaluació autèntica. Les WebQuest són utilitzades com a recurs didàctic pels professors, ja quepermeten el desenvolupament dhabilitats de maneig dinformació i eldesenvolupament de competències relacionades amb la societat de la informació. Una WebQuest es construeix al voltant duna tasca atractiva que provocaprocessos de pensament superior. Es tracta de fer alguna cosa amb la informació. Elpensament pot ser creatiu o crític i implicar problemes, enunciació de judicis, anàlisi osíntesi. Una WebQuest té la següent estructura: • Introducció • Tasca • Procés • Recursos • Avaluació • Conclusió • Autors Per desenvolupar una WebQuest és necessari crear un lloc web que pot serconstruït amb un editor HTML, un servei de bloc o fins i tot amb un processador detextos que pugui guardar arxius com una pàgina web.
  • 77. A la xarxa hi ha diversos llocs que ofereixen webquest educatives, és el cas dehttp://www.aula21.net/tallerwq/fundamentos/ejemplos.htm, que ofereix un recullclassificat de websquet educatives per a educació primària. Tema 6 Presentació del contingut: Eines dautor És un fet que no sempre es troba el que es desitja. I en qüestió de recursos pera laula, en aquests casos el millor és posar-se mans a lobra i crear-lo. Et proposemalgunes idees per animar-te a crear els teus propis continguts digitals, amb uns pocsconeixements i sense saber programació, utilitzant eines dautor. Segons la Wikipedia, una eina dautor és una aplicació que permet un treballmultimèdia i constructivista per generar un entorn daprenentatge dinàmic. Dins de lesfuncionalitats que aquest tipus deines presenten es pot destacar la possibilitat de crearactivitats o petites aplicacions des de la mateixa eina. Les eines dautor proveeixen generalment mòduls des dels quals es podenorganitzar activitats o es poden interconnectar petits components i es poden adequarals objectius, els coneixements i habilitats que es busqui desenvolupar per part delautor. Les eines més bàsiques són aquelles que només permeten un nombre limitatdaccions perquè lusuari interactuï amb el sistema, com crear mapes sensibles o anarduna diapositiva a la següent. Eines dautor bàsiques en educacióAudacity 6: és un editor dàudio lliure, fàcil dusar i multilingüe per a Windows, Mac OSX, GNU / Linux i altres sistemes operatius. Es pot fer servir per: • Gravar àudio en viu. • Convertir cintes i gravacions a so digital o CD. • Editar arxius Ogg Vorbis, MP3, WAV i AIFF. • Tallar, copiar, unir i barrejar sons. • Canviar la velocitat o el to duna gravació. • I molt més___________6 http://audacity.sourceforge.net/?lang=es
  • 78. Cuadernia 7: és un editor de quaderns que ens permet crear complets quadernsdigitals capaços dincloure dins de les seves pàgines tot tipus dobjectes multimèdia,inclou imatges, textos, vídeos, animacions flash, activitats avaluables, escenes dedescarts i escenes de realitat augmentada. És un programari desenvolupat per laConselleria dEducació i Ciència de Castella de la Manxa.Cmap Tools: aquest programari, va ser desenvolupat pel "Institute for Human andMachine Cognition8" (IHMC), de la Universitat de West Florida (Estats Units), es vadissenyar per tal de donar suport a la construcció de models de coneixementrepresentats en forma de "Mapes Conceptuals".GIMP 9: va ser desenvolupat com una eina lliure per treballar amb imatges i shaconvertit en una alternativa lliure enfront de Photoshop, per editar imatges, dibuixos,fotografies digitals. Els usos típics inclouen la creació de gràfics i logos, el canvi de midai retall de fotografies, el canvi de colors, la combinació dimatges usant un sistema decapes, leliminació delements no desitjats de les imatges i la conversió entre diferentsformats .També es pot utilitzar per crear imatges animades senzilles. Llegeix i escriu la majoriadels formats de fitxers gràfics, entre ells jpg, bitmap, gif, png, PCX, tiff, i els dePhotoshop, a més de posseir el seu propi format demmagatzematge de fitxers, xcf.Pot importar fitxers en pdf i imatges vectorials en format svg creades, per exemple,amb Inkscape. GIMP està inclòs com a editor dimatges estàndard en la majoria dedistribucions descriptori basades en Linux, com ara Ubuntu, Kubuntu, Linux Mint,entre daltres.___________7 http://www.educa.jccm.es/educa-jccm/cm/temas/cuadernia8 http://cmap.ihmc.us/9 És un programa lliure I gratuït, disponible baix la llicencia GNU General Public License.http://www.gimp.org.es/
  • 79. Open Office 10: és una suite ofimàtica de programari lliure i codi obert de distribuciógratuïta que inclou eines com processador de textos, full de càlcul, presentacions,eines per al dibuix vectorial i base de dades. Els elements que componen a Open Officesón: Writer, processador de text amb capacitats per editar HTML, Calc, per manejarfulls de càlculs, Impress, un programa per realitzar presentacions electròniques, Base,és un programa de base de dades similar a Microsoft Access que permet elaborarformularis i informes i és capaç de treballar com un front-end per a diversosprogrames com lAccess (JET), és una font de dades ODBC i MySQL / PostgreSQL, ambuna funcionalitat similar o superior a Microsoft AccessJClic. És un entorn per a la creació, realització i avaluació dactivitats educativesmultimèdia, posterior al Clic, desenvolupat en el llenguatge de programació Java. Comel seu anterior versió Clic 3.0, és molt fàcil dutilitzar. Es poden crear diferents tipusdactivitats: associacions, trencaclosques, sopes de lletres, mots encreuats, activitatsdidentificació, dexploració, de resposta escrita, exercicis de text, mots encreuats ...També permet publicar els teus propis projectes, i visualitzar en línia els creats peraltres persones en un applet (és a dir, com a objecte incrustat a la pàgina) o instal·lar alordinador. Disposa d’un cercador per a localitzar totes les activitats creades duncercador per localitzar totes les activitats creades i cedides pels seus autors. Allàtrobaràs un bon munt dexemples.HotPotatoes. Aquesta suite inclou sis eines per crear activitats interactives en formade pàgina web, per treballar online i offline: exercicis de selecció múltiple, respostabreu, respostes barrejades, mots encreuats, aparellar / Ordenar, i omplir buits. Leseines que inclou són: • JBC crea exercicis delecció múltiple: Los Dinosaurios. • JCloze genera exercicis d’omplir buits. Exemple: ¿Conoces el parque natural de Monfragüe? • JCross crea mots encreuats. Exemple: Quince términos relacionados con "Nuestros paisajes". • JMatch crea exercicis daparellament o ordenació. Exemple tipus I: Selección de monumentos del rico patrimonio extremeño. Exemple tipus II: Los dinosaurios. • JMix crea exercicis de reconstrucció de frases o paràgrafs a partir de paraules desordenades. Exemple: Descubre un refrán popular relacionado con el clima.
  • 80. Hot Potatoes és gratuït per a institucions educatives sense ànim de lucre, i queofereixin les seves pàgines de forma oberta al públic. Es pot executar en Mac OS X i enWindows, Linux (amb Java Virtual). La interfície es mostra inicialment en anglès, peròpermet carregar un mòdul per traduir a lespanyol iberoamericà o europeu.Pàgina oficial (en anglès) - Descàrrega de la ver. 6.0 en anglès - Tutorials en espanyol -Tutorial on-line en espanyol - Tutorial en espanyol d’Aula21.Edilim. És un programari per crear materials educatius accessibles en format web.Ofereix molts i diferents exercicis - tipus: imatge i text, trencaclosques, sopa de lletres,parelles, preguntes, resposta múltiple, frases, triar, ordenar, fraccions, ortografia,galeria dimatges, galeria de sons, identificar imatges, identificar sons, arrossegartextos, arrossegar imatges, classificar textos, classificar imatges, rellotge, sèries,ordenar imatges, raigs X, etiquetes, moure imatges, completar, paraula secreta,operacions, dictat, etc.Descàrregues i tutorials en: http://www.educalim.com/cdescargas.htm. Aquí tens unaltre tutorial online. Et convidem també a llegir aquest article relacionat que en el seudía publicàrem a Educ@conTIC.Ardora. Aplicació informàtica gratuïta per crear activitats multimèdia en Java. Permetal docent crear tot tipus dactivitats, amb múltiples opcions per personalitzar i adaptar-les a les necessitats dels alumnes. Làmplia varietat dexercicis (més de 45 tipus) incloujocs de: fer parelles, sopes de lletres, mots encreuats, exercicis de completar,classificar o ordenar, activitats per aprendre a comptar en euros o a dir lhora, etc.Exemple de Geografia. Exemple d’activitats de gramàtica per anglès. Exempled’activitats de llengua i càlcul.Cada exercici es personalitza omplint un simple formulari. Després, el programa crea lapàgina web i larxiu en Java que conté lexercici i lalumne podrà fer-ho a través dequalsevol navegador web (online i offline). El seu autor és José Manuel BouzanMatança. Com que aquesta eina utilitza, per al desenvolupament de les activitats,tecnologia "Java", sha de tenir instal·lat el plug-in de Java al navegador web.Disponible en castellà, anglès, gallec
  • 81. Una petita eina, que per la seva senzillesa i utilitat mereix ser nomenada aquí ésExercises Generator - EnglishExercises.org. Per usar-lo, és necessari prèviament donar-se dalta en ESLprintables. El millor és que taporta un espai per publicar els exercicisen línia (ho fa automàticament quan has acabat lactivitat), i et dóna una URL perpoder accedir a ells de forma directa i independent. Exemples: The days of the week,Wild Animals - Writing. Una nova eina en augeConstructor. És una altra eina per crear continguts educatius digitals. Es pot instal laren mode local o en un servidor, i té versions per a sistemes Debian (LinEx, Ubuntu,Max, Lliurex, Guadalinex, Molinux ..) i Windows. És molt senzilla dutilitzar, permetafegir qualsevol element a làrea de treball simplement arrossegant i deixant-lo anar.Conta amb 47 models dactivitats - tipus: mots encreuats, sopes de lletres, aparellar,dictar paraules o frases, completar o ordenar frases o text, piràmide, penjat,trencaclosques, puzle, tangram, reconstrucció de figures, compositor musical ... mésdun conjunt daplicacions avançades, com a calculadora bàsica i científica, fórmules igràfics matemàtics, o un complet laboratori virtual de física. Permet incloure de zonesinteractives, documents de tota mena (applets, pdfs, Etoys de Squeak ...), crearpresentacions dimatges o generar enllaços a materials externs per al dissenydestructures de navegació tan complexes com vulgui lautor. És a dir, accepta tant lautilització de plantilles com la creació de WebQuests o de pàgines web.Per utilitzar aquests materials no és necessari tenir instal·lat cap element específic:simplement cal el navegador. Però, el més important: es pot configurar una unitatperquè pugui ser utilitzada de forma independent per persones que posseeixindiscapacitat visual, motora o auditiva. Tutoriales per baixar en PDF. Una bona quantitatdexemples els podeu trobar a Educarex. Altres exemples creats per docents: ,Reacciones químicas o Festivals. En Educ@conTIC hablamos de ello.No sens obliden. Ens queden pendents algunes eines dautor més, com Squeak,Scratch, Malted ... o les propietàries NeoBook i Flash. Quedaran per a la pròximavegada.
  • 82. A tenir en compte ... • Si ens atrevim a iniciar-nos sols en lús dalgun daquests programes, podem comptar amb molts tutorials en el nostre idioma que ens ajudaran, però també podem recórrer a rebre formació en el centre de professorat més proper a la nostra zona, ja que se solen organitzar cada any cursos i seminaris sobre alguna daquestes eines dautor (o es pot demanar un seminari de formació en el propi centre) o en algun dels nombrosos fòrums o xarxes socials per a docents que hi ha a la xarxa. • No toblidis mai duna cosa: abans de començar a utilitzar leina, dissenya lactivitat completa sobre paper, tenint clar el guió amb els objectius que es pretenen, continguts a treballar i exercicis / tasques / jocs a realitzar. És la millor manera de guanyar temps i aconseguir un producte coherent que de veritat sigui útil. Tema 7 Com estimular l interès de lalumne: La Motivació És un clam social que la tasca del professor no sha de restringir a una meratransmissió dinformació, i que per ser professor no és suficient amb dominar unamatèria o disciplina. Lacte deducar implica interaccions molt complexes, les quals involucrenqüestions simbòliques, afectives, comunicatives, socials, de valors, etc. De manera que un professor ha de ser capaç dajudar propositivament a altresa aprendre, pensar, sentir, actuar i desenvolupar-se com persones. És evident quelestudiant no construeix el coneixement en solitari, sinó gràcies a la mediació delsaltres i en un moment i context cultural particular. Des de diferents perspectives pedagògiques, al professor se li han assignatdiversos rols: el de transmissor de coneixements, el danimador, el de supervisor o guiadel procés daprenentatge, i fins i tot el dinvestigador educatiu. Al contrari, el professor es constitueix en un organitzador i mediador en latrobada de lalumne amb el coneixement. En lactualitat és molt freqüent escoltar a la majoria dels mestres opinar sobreel difícil que és ensenyar als alumnes.
  • 83. No obstant això, la motivació es fa present a laula mitjançant molt diversosaspectes: el llenguatge i els patrons dinteracció entre professor i alumnes.Lorganització de les activitats acadèmiques, el maneig dels continguts i tasques, elsrecursos i suports didàctics, les recompenses i la forma davaluar. Quin paper juguen aquestes en la motivació? Les TIC són una ocasió permalbaratar el model que el professor Francesc Imbernon proclama: «Hi ha professorsdel segle XX, model escolar del XIX i alumnes del XXI». Les tecnologies a laula posen aalumnes, professors i escola en una mateixa sintonia. Els fan partícips del mateix móncompartint les mateixes eines, mitjans de comunicació, etc. • El professor es fa còmplice de lalumne, un professor TIC, és proper, amb ell es pot comentar el que ens va passar ahir al xat o com combatre un virus, alguna cosa que encara molts adults escolten com un llenguatge inintel·ligible. • Les TIC són relativament barates, res comparable amb un SMS o una trucada de vídeo, una cosa importantíssima per a un adolescent. • Els ofereix un camí per augmentar la seva autoestima i integració grupal. Els seus vídeos penjats a youtube, el seu bloc o el seu àlbum de fotos els poden reportar les dels seus líders. • Però la més important és segurament que els aporta una forma nova daprendre. Quan ens acostem amb un portàtil, o encenem el canó de la classe les cares canvien. Es mostren expectants davant el que per a ells és una "classe diferent". El professor en aquest moment deixa de ser el transmissor directe de conceptes per passar a ser el revelador de coses noves i interessants que ells mateixos han de descobrir, assimilar i, el que és més important, participar activament en allò que aprenen. En aquest sentit, és fonamental que el docent doni el salt cap als nous aprenentatges, adaptar-nos a avaluar de forma diferent, que els estudiants entenguin el món i no se l’aprenguin, ho visquin des de dins i el construeixin sense esperar per això a ser adults productius. Al final, quan surtin al "carrer", es trobaran amb una nova forma daprendre, aprendre fent com.
  • 84. ACTIVITAT 6Selecciona la resposta correcta: 1. Els llocs web anomenats webs tutorials corresponen a: a) Llocs web creats pels ajuntaments i ministeris deducació. b) Recursos web que el docent utilitza per crear la seva pròpia base de dades. c) Als materials que crea el docent, desenvolupats en format digital que utilitzen la WWW com una estratègia de difusió i daccés a aquest. 2. Una web educativa és: a) Un lloc dinterès educatiu, dissenyat amb un objectiu pedagògic. b) Tots els portals educatius de les comunitats autònomes. c) És lespai creat per a realitzar el seguiment i avaluació dels estudiants. 3. Finalment, Miri els vídeos: "No tot val. Criteris per a la selecció de la informació a la xarxa ". http://www.tendenciaseducativas.es/index.php?option=com_guias&view=guias&layout=detalle &id_guia=2&Itemid=114 "Què és un Wiki" http://www.youtube.com/watch?v=jIgk8v74IZg
  • 85. SOLUCIONSSelecciona la resposta correcta: 1. Els llocs web anomenats webs tutorials corresponen a: a) Llocs web creats pels ajuntaments i ministeris deducació. b) Recursos web que el docent utilitza per crear la seva pròpia base de dades. c) Als materials que crea el docent, desenvolupats en format digital que utilitzen la WWW com una estratègia de difusió i daccés a aquest. 2. Una web educativa és: a) Un lloc dinterès educatiu, dissenyat amb un objectiu pedagògic. b) Tots els portals educatius de les comunitats autònomes. c) És lespai creat per a realitzar el seguiment i avaluació dels estudiants.
  • 86. MÒDUL 7: ELS COMPONENTS DEL PROCÉS PROGRAMADOR. LES ACTIVITATS I LAVALUACIÓ ÍNDEX1. Què, com i quan avaluar2. Atenció als alumnes amb dificultats daprenentatge3. Observacions, incidències, valoracions i avaluació de la pròpia unitat4. Les activitats
  • 87. Tema 1 Què, com i quan avaluar En la unitat didàctica s’han de explicitar uns criteris davaluació que esrefereixin als objectius didàctics i a uns continguts mínims -que caldrà determinar-dentre els proposats, els procediments i instruments davaluació que sempraran perraó dels diferents tipus davaluació que es duran a terme, les activitats específiquesdavaluació en aplicació dels esmentats instruments davaluació, i els criteris dequalificació que permetin establir amb la major objectivitat possible el rendimentassolit pels alumnes. Com que el professor ha datendre lalumne en lentorn daprenentatge en quèes troba, partirà sempre dels coneixements previs que té mitjançant una avaluacióinicial, que -com ja vam assenyalar en el seu moment- sha de fer abans dabordarqualsevol unitat didàctica . La informació que subministra aquesta avaluació haurà deservir com a punt de referència per a lactuació pedagògica, si realment senténlavaluació com un procés que sha de dur a terme de forma contínua i personalitzadaque aporta lalumne -i també al docent- informació sobre el que realment haprogressat respecte de les seves possibilitats. En conseqüència, mitjançant les activitats específiques davaluació no noméss’ha davaluar lalumne, sinó també lactivitat educativa que es desenvolupa a laula,així com tots els elements que integren el procés densenyament-aprenentatge.Daquesta manera, les activitats davaluació serviran per conèixer ladequació delprocés educatiu a les característiques de lalumne (avaluació contínua), i ajustar lajutpedagògic a les seves necessitats reals (avaluació formativa); seguir levolució dels seusaprenentatges i conèixer el grau dassoliment dels objectius i dels continguts mínimsrecollits en els corresponents criteris davaluació (avaluació criterial), conèixer el tipus igrau daprenentatge que ha assolit al final de cada procés didàctic (avaluaciósumativa), i conèixer, en definitiva, el nivell de desenvolupament intel·lectual ipersonal assolit per lalumne, en tots els seus aspectes, i com a resultat de laintervenció educativa (avaluació global o integral). Pel que fa a les tècniques i procediments i instruments davaluació, en làmbitde lobservació destaquem les llistes de control, així com els diferents tipus descalesde valoració (descriptiva, gràfica i numèrica). I pel que fa als treballs de lalumne, shande contemplar els diferents tipus de proves sobre els continguts i les activitats que esdesenvolupen a laula, i, especialment, la prova no estructurada (desenvolupamentlliure dun tema), la prova semi estructurada (preguntes sobre continguts moltespecífics que cal respondre amb brevetat i precisió), i la prova multi ítem de base
  • 88. comuna (sobre un text, es construeixen diversos ítems per ser respostos). I, aixímateix, convé emprar com a procediment davaluació lelaboració de treballsmonogràfics ajustats a una estructura prefixada. Finalment, en qualsevol tipus de treballs que lalumne realitzi -i en especial, enels diferents tipus de proves- , i amb independència dels coneixements reflectits, esqualificaran els següents aspectes -que incidiran positivament o negativament en lanota final, i en la proporció que en cada cas sestableixi- : • Expressió escrita: Correcció ortogràfica (accents, ús de les diferents lletres, ús adequat dels signes de puntuació). Riquesa de vocabulari. Correcció en la construcció de frases i varietat de les mateixes. Presentació i neteja. • Raonament lògic: Coherència en lexpressió de les idees i cohesió en la forma de presentar-les. • Autonomia de comprensió i expressió: Predomini de la memòria comprensiva sobre la mecànica: redacció de les idees amb formes lingüístiques pròpies. Fluïdesa expressiva. • Actitud crítica. Tema 2 Atenció als alumnes amb dificultats daprenentatge Davant la probable existència dalumnes amb un grau insuficient dedesenvolupament de les competències curriculars bàsiques -sobretot en els àmbits dela comprensió, de lexpressió i de la reflexió- , amb la consegüent dificultat enlassimilació de continguts, cal preveure en les unitats didàctiques actuacionsconcretes per quan es detectin aquestes situacions, el que exigirà reforçar elsaprenentatges daquestes alumnes amb activitats específiques planificades dacordamb les seves necessitats. I, daquesta manera, safavorirà la seva autoestima i esvalora, en alguna mesura, lesforç que fan per millorar el seu rendiment, en un intentde potenciar lavaluació formativa, ajustant lajut pedagògic a les seves necessitatsreals daprenentatge.
  • 89. Tema 3 Observacions, incidències, valoracions i avaluació de la pròpia unitat Durant el desenvolupament de la unitat didàctica, el professor anirà anotant lesobservacions resultin dinterès. I, al final de la mateixa, proporcionarà als alumnesmaterials que els permetin avaluar -des de lanonimat, però amb tot rigor- aspectesdiversos referits tant a la concepció de la pròpia unitat com a la "rendibilitat educativa"aconseguida amb la seva realització. I amb totes les observacions i valoracionsrecollides -i "actualitzades" convenientment- , es procedirà a introduir en el disseny dela unitat, i amb vista a futures presentacions de la mateixa a nous col·lectiusdalumnes, tots els elements que garanteixin lobtenció del millor rendiment possible. Tema 4 Les activitats Dentre els diferents tipus dactivitats que poden proposa r-i al marge de lesespecífiques davaluació- , ens resulten particularment atractives les següents: • Activitats dintroducció. Serveixen de "marc de presentació" dels continguts concrets que es van a abordar, i connecten, per tant, amb la parcel·la del saber en què aquests continguts sinscriuen. • Activitats de "detecció" de coneixements previs. Parteixen dallò que els alumnes coneixen, i han de permetrels establir les oportunes relacions amb els nous continguts daprenentatge. • Activitats daprofundiment i reforç. Permeten atendre les diferents demandes informatives i de coneixements al llarg del procés densenyament- aprenentatge. Serveixen per respondre a les diferències individuals dels alumnes i als seus diferents ritmes daprenentatge. (Cal tenir present que reforç no equival a reiteració: les activitats de reforç no són "més del mateix", sinó que amb elles es persegueix assolir els objectius i treballar els continguts mitjançant altres estratègies i altres tipus dactivitats). • Activitats dampliació. Són activitats que -a més de poder utilitzar-se com a consolidació o com aprofundiment i reforç- serveixen per "saber més" i, sobretot, per "saber millor". • Activitats daplicació. Mitjançant aquest tipus dactivitats, lalumne "posa en pràctica", organitza, integra o utilitza els coneixements adquirits.
  • 90. • Activitats de transferència. Permeten "projectar" els coneixements a noves situacions, transcendint el context en què es va produir la seva adquisició, i mitjançant lestabliment danalogies, inferències, etc. En conseqüència, són activitats amb cert nivell de complexitat, ja que per mitjà delles es pot comprovar la funcionalitat dels aprenentatges.• Activitats de síntesi. Aglutinen i integren diversos continguts bàsics. Són molt adequades per posar en marxa la capacitat constructiva dels alumnes.
  • 91. ACTIVITAT 7Respon les següents preguntes. 1. Per què és important definir criteris davaluació en una unitat didàctica? a) Perquè faciliten avaluar només el resultat final. b) Perquè des de linici tant el docent com els estudiants saben què abordaran i quin ha de ser el resultat final durant tot el procés educatiu. c) Perquè acaben de definir els objectius didàctics. 2. L‘avaluació formativa és aquella que: a) Durant el procés formatiu sajusten i es realitzen ajudes pedagògiques per cobrir les necessitats reals. b) Permet conèixer el grau dassoliment dels objectius i continguts. c) Identifica les tècniques i procediments de lavaluació. 3. Durant el procés davaluació es pot avaluar la unitat didàctica? a) No, perquè no es pot modificar ja que sha desenvolupat. b) Potser, si la revisa un inspector educatiu. c) Sí, perquè així el professor pot anotar totes les observacions necessàries per millorar la unitat didàctica i proposar altres.
  • 92. SOLUCIONSRespon les següents preguntes. 4. Per què és important definir criteris davaluació en una unitat didàctica? d) Perquè faciliten avaluar només el resultat final. e) Perquè des de linici tant el docent com els estudiants saben què abordaran i quin ha de ser el resultat final durant tot el procés educatiu. f) Perquè acaben de definir els objectius didàctics. 5. L‘avaluació formativa és aquella que: d) Durant el procés formatiu sajusten i es realitzen ajudes pedagògiques per cobrir les necessitats reals. e) Permet conèixer el grau dassoliment dels objectius i continguts. f) Identifica les tècniques i procediments de lavaluació. 6. Durant el procés davaluació es pot avaluar la unitat didàctica? d) No, perquè no es pot modificar ja que sha desenvolupat. e) Potser, si la revisa un inspector educatiu. f) Sí, perquè així el professor pot anotar totes les observacions necessàries per millorar la unitat didàctica i proposar altres.
  • 93. CONCLUSIONS FINALS Recordem que planificar les classes, activitats i ús i disseny de recursos és labase fonamental per tenir claredat sobre els continguts, objectius, metodologia iavaluació que desenvoluparem en el procés densenyament i aprenentatge. La unitat didàctica és el pretext, guió i recurs ideal per expressar la planificaciócurricular. Ara és una exigència social i imperant integrar les TIC en tots els processoseducatius, fer-ne un recurs potencial, significatiu, divertit, que ajudi a mobilitzarprocessos cognitius i socioculturals en els estudiant. Abans dutilitzar qualsevol recurs sha de conèixer per valorar la seva adequacióa les condicions del nostre alumnat: nivell de dificultat, ajust al currículum, criterisdidàctics amb què sha elaborat (com avisa dels encerts o errors, quins valorstransmet, en quin concepte daprenentatge es basa ...). En Educació Infantil i Primària la manipulació té un paper importantíssim i nopot ser substituïda per recreacions, simulacions o jocs a lordinador. Milloren la motivació En tot sistema educatiu, aconseguir estudiants altament motivats cap el seu roldaprenents és una meta molt important per mantenir-los en lescola. Daquestamanera, es considera la tecnologia com un element que pot oferir estímuls a el / laestudiant per que desitgi, gaudi i busqui ampliar el seu aprenentatge. Kozma i Croninger (1992) van descriure diverses formes en les quals latecnologia pot ajudar a atendre les necessitats cognitives, motivacionals i socials dels /les estudiants anomenats "dalt risc". Mentre que Bialo i Sivina (1989) van enumerarprogrames dissenyats o adaptats per atendre aquesta població.
  • 94. • Capten latenció dels / les estudiants Encara que existeixen diversos aspectes instruccionals que han de cridar latenció dels / les estudiants cap a un aprenentatge significatiu, els / les educadors / es reconeixen que els elements visuals i interactius dalguns recursos tecnològics ajuden a focalitzar latenció del / la estudiant i mantenir- los més temps en les seves tasques (Pask-McCartney, 1989; Summers, 1990- 91).• Involucren als / les aprenents mitjançant treball actiu Una estratègia efectiva per al procés dinfusió és permetre que els / les estudiants generin els seus propis projectes utilitzant algun tipus de tecnologia. Això ha resultat reeixit amb lús de leditor de textos (Tibbs, 1989; Franklin, 1991), programats de hipermedia (Volker, 1992; LaRoue, 1990), art generat a lordinador (Buchholz, 1991) i telecomunicacions (Taylor, 1989 ; Marcus, 1995).• Augmenten la percepció de control en el / la aprenent Alguns educadors / es que utilitzen tecnologia atribueixen lèxit al sentit de protagonisme i control que assumeix el / la estudiant sobre el seu aprenentatge (Arnon & Grabowski, 1991; Relaño, 1992).
  • 95. BIBLIOGRAFÍAArea Moreira, M. De los webs educativos al material didáctico web. Comunicación y Pedagogía, nº 188, 2003, p. 32-38.Carratalá Teruel, F. Guía práctica para la elaboración de unidades didácticas. Extraído el 15 de julio, 2011 de: http://www.fq.profes.net/especiales2.asp?id_contenido=42017Dewey, John (1.943), “The Child and the Curriculum/ The School and Society”, University of Chicago Press.García González, F. Estudio experimental sobre las actitudes de los docentes hacia las Tecnologías de la Información y la Comunicación. C.P. San Pablo. Albacete.Hassan (2003). Guía de Evaluación Heurística de Sitios Web. Página Web no solo usabilidad. Extraído el 15 de julio, 2011 de: http://www.nosolousabilidad.com/articulos/heuristica.htmLópez Carreño, R. Análisis taxonómico de los portales periodísticos españoles. Ana-les de Documentación, vol. 7, 2004, p. 123-140.Mantecio, R (2009). La unidad didáctica en educación primaria. Córdoba.Molina Soldán, E (2006) Material básico para la elaboración de unidades en educación secundaria. En: Revista digital Investigación y educación. Nº 26, vol III. Sevilla.Martín-Laborda, R (2005). Las Nuevas Tecnologías en la Educación. Cuadernos/Sociedad de la Información 5. Fundación AUNA. Madrid. Extraído el 1 de septiembre, 2010 de: http://www.fundacionorange.es/documentos/analisis/cuadernos/cuadernos_05_rocio.pdfPrats i Fenández, M. 30 actividades para el uso de las TIC en la educación primaria. Sitio web educar. El portal educativo del Estado argentino. Consultado el 1 de septiembre, 2010. http://www.educ.ar/educar/30- actividades-para-usar-las-tics-en-el-aula.htmlRoig Vila, R, (2002). Las Nuevas Tecnologías aplicadas a la educación:
  • 96. elementos para una articulación didáctica de las Tecnologías de la Información y la Comunicación. Universidad de Alicante, Alcoy.Roszak, T. (1998). El culto a la información: el folclore de los ordenadores y el verdadero arte de pensar. Barcelona: Crítica, Dl.Valero, A. (2007): Blogs en la Educación, Extraído el 1 de septiembre, 2010 de:http://observatorio.cnice.mec.es/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=528
  • 97. ANNEXESI. Recull dUnitats didàctiques a internetII. 12 llocs web educatius (imprescindibles) per als docents
  • 98. I. Recull dUnitats didàctiques a InternetRecull de UD i de Material Didàctic que hi ha a la xarxa:http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=menu&grp=esoUnitats didàctiques i tecnologies de la informació i la comunicació:http://webpages.ull.es/users/manarea/udtic/index.htmExemple dUD TIC de LLENGUA 1r de lESO:http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jugar&grp=eso&pag=37&id=11089Exemple dUD TIC de CIÈNCIES NATURALS 1r de lESO:http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jugar&grp=eso&pag=36&id=11094Exemple dUD TIC de CIÈNCIES SOCIALS 1r de lESO:http://www.internenes.com/index.php?module=recursos&func=jugar&grp=eso&pag=35&id=11106 II. Llocs web educatius (imprescindibles) per als docentsAULABLOGhttp://www.aulablog.com/És un bloc dedublogs que publica els post o notícies que es publiquen als blogs dealtres docents adscriptos a aquest. A més permet accedir a aquests blocs educatius,
  • 99. crear nous blocs o subscriure a canals RSS de notícies educatives. Té seccions com unabiblioteca de blocs, una wiki sobre aquests, tutorials per crear blocs, etc.BIBLIOTECA ESCOLAR DIGITALhttp://www.bibliotecaescolardigital.es/Base de dades / enllaços per accedir directament a materials educatius multimèdiacreada pel CITA-Centre Internacional de Tecnologies Avançades de la Fundació GermánSánchez Ruipérez. Té cercador de materials. Aquesta biblioteca està organitzada perrecursos per a lEducació Infantil, Primària i Secundària.BUSCADOR INFANTILhttp://www.buscadorinfantil.com/És el primer cercador específicament creat en llengua espanyola per a nens. Es basa enla tecnologia de cerques de Google. És molt senzill dusar i ofereix una selecciódenllaços filtrats i adaptats per al públic infantil i escolar.EDUC.ARhttp://www.educ.ar/És el portal educatiu gestionat pel Ministeri dEducació dArgentina. És molt ampli ambnombroses notícies, documents, debats i recursos educatius. Encara que està pensatper als docents daquest país, qualsevol professor trobarà materials que podrà utilitzaren la seva docència o en la seva autoformació.EDUCAREDhttp://www.educared.net/És un portal per a docents creat per la Fundació Telefónica en col·laboració amb altresassociacions i institucions de divers tipus (sindicats, associacions de professors, ...). Tédiverses seccions i recursos. Ofereix notícies, formació, accés a una secció deprofessors innovadors, comunicació amb escoles llatinoamericanes, materialseducatius, fòrums de debat…EDUC@CONTIChttp://www.educacontic.es/Portalweb educatiu impulsat pel Pla Avança i Red.es del Govern dEspanya destinat adocents interessats en les aplicacions de les TIC a les escoles. Té nombrosos recursos,blogs, notícies, i informacions sobre programari educatiu.
  • 100. EDUTEKAhttp://www.eduteka.orgÉs un portal educatiu duna fundació llatinoamericana -de Colòmbia- anomenadaGabriel Piedrahita que ofereix nombrosos recursos i documents sobre ús de les TIC enleducació. Té molta documentació de caràcter teòric i conceptual sobre lús innovadorde les TIC en leducació.INSTITUTO DE TECNOLOGÍAS EDUCATIVAShttp://www.ite.educacion.es/Aquest és el lloc web del Ministeri dEducació destinat a potenciar lús dels recursosdigitals i la formació del professorat en aquesta temàtica. És potser, el portal educatiuen llengua espanyola, més complet on es poden trobar de forma gratuïta nombresmaterials multimèdia didàctics classificats bé per nivells educatius, bé per àreestemàtiques, així com informació diversa sobre les TIC, el seu ús educatiu i la formaciódel professorat en aquest camp.INTERNET EN EL AULAhttp://internetaula.ning.com/Aquesta és la major xarxa social de docents en llengua espanyola que funciona des de2008, i té més de 5.000 membres. Aquí hi ha nombrosos fòrums de debat,informacions, blocs docents, fotos i vídeo educatius. Hi ha molta participació i activitatcomunicativa. És una xarxa oberta i autogestionada pels propis professors.MAESTROTECAhttp://www.maestroteca.comUn dels portals pioners en espanyol sobre webs educatius creat el 1998. És un directoriamb molts enllaços (gairebé 3.000 en llengua espanyola) classificats temàticament en56 categories de diversos tipus: blocs educatius, xarxes socials, aplicacions didàctiques,diaris i premsa escolars, editorials educatives, enciclopèdies, etc. Té un cercador propi.PLAN CEIBALhttp://www.ceibal.edu.uyPortalweb del Pla Ceibal impulsat pel Govern dUruguai. És el primer projectellatinoamericà destinat a donar un ordinador per nen a nivell nacional i que ve
  • 101. executant des de lany 2007. És un lloc web amb molts recursos, a més dinformaciósobre la implementació daquest Pla.PROFES.NEThttp://www.profes.net/És el portal web duna editorial privada de llibres de text, SM, però està oberta aqualsevol docent. Té nombroses seccions daccés lliure: Comunitats Virtuals per aEducació Infantil, Primària i Secundària; banc de recursos, Revista Digital, Biblioteca,etcPROYECTO AGREGAhttp://www.proyectoagrega.es/És una federació de repositoris de continguts i materials educatius digitals generats pelMEC i les diferents comunitats autònomes. Permet realitzar recerques daquestsmaterials per diferents categories. És daccés lliure.PROYECTO ENLACEShttp://www.enlaces.clÉs el portal web del Ministeri dEducació del Govern de Xile i que impulsa laincorporació de les TIC al sistema escolar daquest país. És molt ampli amb informació,documents i recursos sobre aquest projecte.Portals per a nens: Continguts lúdic - pedagògics quedesenvolupen diversos contingutswww.edenorchicos.com.arwww.escolar.comwww.escolares.com.arwww.mpc.org.arwww.curiosikid.comwww.pilosos.comhttp://www.pequejuegos.com/
  • 102. Portals científics: Aborden temàtiques a nivell de lensenyament de les ciències, lecologia i elmedi ambient www.discoverykids.com www.kidsenlaweb.com.ar http://www.cientec.or.cr/ciencias.html www.sectormatematica.cl/ http://www.ars.usda.gov/is/espanol/kids/ http://www.supersaber.com/ Portals de Llenguatge: Contenen cançons, contes i diverses activitats que estimulen laprenentatge de la lectura i escripturawww.patatinpatatero.com.arwww.elhuevodechocolate.comhttp://www.cuentosparaninos.com/http://www.kidsenlaweb.com.ar/http://www.educoweb.com/fabulas/index.asphttp://www.milcuentos.com/ . Portals per a realitzar tasques: Trobes informació amb continguts específics sobre una àrea en particular. http://www.tareasya.com/ http://www.mitareanet.com/ayutar.htm http://www.icarito.cl/ http://www.salonhogar.com/
  • 103. Portals de Manualitats: Conté activitats gràfico- plàstiquesper treballar en el lleure o durant les jornades de classe.www.elmundodemanu.comwww.infantil.profes.nethttp://www.dibujosparapintar.com/http://www.pipoclub.com/espanol/juegos/home.htm Galeries dImatges: Portals amb milers de fotografies, dibuixos i imatges en diversos formats que pot descarregar a lordinador per complementar les seves activitats de classe www.gifmania.com http://www.aula21.net/primera/portaleseducativos.htm http://www.indicedepaginas.com/dibujos.html http://www.adisney.com/colorear/ http://www.pekegifs.com/pekemundo/menucolorear.htm