I.- LOCALITZACIÓ
Autor: Mies van der Rohe, Ludwig (1886 –1969).
Títol: Pavelló de Representació d’Alemanya a l’Exposició de Barcelona de 1929.
Localització geogrà fica: Parc de Montjuïc (Barcelona).
Cronologia: 1929, l’obra original va estar desmuntada. L’actual es va reconstruir al 1986.
II.- ANÀLISI FORMAL
Anà lisi i descripció en planta: Descripció de les seves parts
L'edifici en planta s’estructura per una combinació de rectangles que es corresponen amb les
distintes parts de l’edifici: un gran espai central a l’aire lliure aprofita per accés dels altres
espais coberts, on també s’aixeca un pati interior. A aquest gran rectangle central, que
corregeix el desnivell del terreny, s’accedeix per una petita escala, amagada dins del sòcol.
Dos estanys rectangulars contribueixen a donar força a la sensació de transparència a més de
mostrar el recorregut als visitants. La distribució espacial, doncs, està dominada per la línia
recta i la planta lliure, anticipa l’herència plà stica del Bauhaus i pretén donar resposta a la
veritable funció de l’edifici que ha de ser representatiu (i per això mateix exemplar), on s’han
de mostrar productes de la moderna Alemanya.
Explicació de la tipologia. Anà lisi i descripció en alçat:
A l’igual que ocorreix en la planta, també l’alçat està dominat per la geometria del rectangle
i la línia recta. Una sensació de llibertat augmentada per la combinació d’elements massissos
del marbre, els espais lliures, les transparències del vidre i la ingravidesa del sostre sustentat
per estrets pilars cruciformes de ferro: la mà xima expressió de l’arquitectura amb el mínim
esforç constructiu. Fins i tot la llum és natural

Materials i tècnica Descripció de les seves parts
L’edifici està fet de marbres diferents, vidres i acer. Utilitza el travertí: pedra blanca i mat,
estriada i rugosa; marbre verd dels Alps, els altres murs exteriors són llunes de vidre, totes de
la mateixa alçada però d’amplades i tons diferents: transparents, verdoses o blanques,
encaixades dins d’uns marcs d’acer platejat. Una escultura de Kolbe, en bronce, que
representa el Matí, està situada en el pati interior i contribueix, juntament amb els mobles
dissenyats per l’arquitecte, a donar vida a l’edifici
III.- APROXIMACIÓ AL SIGNIFICAT
El Pavelló es va projectar com un espai de representació de l’Estat Alemany a l’Exposició
Universal de Barcelona de 1929. Alemanya va tenir la primera ocasió per presentar-se al món
com un país pacífic, dedicat al comerç i modern, després de la 1ª Guerra Mundial. En les
Exposicions Universals, els països presentaven els seus productes als espais proveïts per
l’organització, els països més importants aixecaven els seus propis pavellons.
Ludwig Mies van der Rohe va rebre l’encà rrec quan ja era un arquitecte conegut i ja havia
participat en dissenys d’exposicions anteriors. Poc després, la seva participació i el seu
mestratge en el Bauhaus aportarà una de les fites més destacades de l’arquitectura
contemporà nia.
Com anècdota podem comentar que el dia de la inauguració de la seva obra (27 de maig de
1929) els Reis d’Espanya van visitar el Pavelló i va tenir l’oportunitat de seure a les cadires
que Mies havia dissenyat.
Acabada l’exposició, l’edifici es va desmuntar. Queden les fotos. L’any 1986 el Pavelló es va
reconstruir, amb tota la fidelitat possible a l’original, i al lloc de 1929.