Your SlideShare is downloading. ×
Tecnicas de restauración de aguas subterráneas
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Tecnicas de restauración de aguas subterráneas

178
views

Published on

Published in: Education

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
178
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Tècniques de restauració d’emplaçaments contaminats ç COLGEOCAT 09/05/2012BLOC 1: PRINCIPIS GENÈRICSSessió 1. Recull de tècniques de restauració d’aigües subterràniesRoberto Espínola CazorlaDepartament d CD t t de Coordinació Hid di ió Hidrogeològica i Recuperació d’A üíf lò i R ió d’AqüífersUnitat de Recuperació i Millora d’AqüífersAgència Catalana de l’Aigua (ACA)
  • 2. ÍNDEX 1. Tècniques Ex situ vs In situ 2. Tècniques Ex Situ 3. Tècniques In Situ 4. Rendiment 5. Taules resum 2
  • 3. 1 TècniquesEx situ vs In situ 3
  • 4. TÈCNIQUES EX SITUEx Situ : Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçamentoriginal per tractar-la g pGENERALITATS:• Cal aportar energia externa (per bombar l’aigua)• Tècniques més intrusives• Produeixen transferència de contaminants• Assoleixen nivells de qualitat més baixos• Rendiments limitats• Més cares de mantenir 4
  • 5. TÈCNIQUES IN SITUIn Situ : no Implica l’extracció l’aigua subterrània del seu emplaçamentoriginal per tractar-la g pGENERALITATS:• No cal bombament (no E externa)• Tècniques poc intrusives• Poden aconseguir la destrucció total dels contaminats• Poden actuar sobre fraccions adsorbides al sòl• Poden assolir objectius de qualitat més ambiciosos• Manteniment més econòmic 5
  • 6. 2Tècniques Ex situ 6
  • 7. Tècniques Ex Situ EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTSSISTEMA DE GESTIÓ TRACTAMENT GESTIÓ 7
  • 8. Tècniques Ex Situ EXTRACCIÓ DE CONTAMINANTS 8
  • 9. Tècniques Ex Situ BOMBAMENT I TRACTAMENT (PUMP & TREAT) Extracció d’aigua subterrània contaminada Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 9
  • 10. Tècniques Ex SituPUMP & TREAT 10
  • 11. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT Restauració (extracció de contaminants del medi) Objectius Genèrics Contenció dels contaminants (barrera hidràulica)Zones de Captura Pou a protegir 11
  • 12. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATCONFIGURACIONS OPERATIVES: Bombament directe ESPESSORS IMPORTANTS DE FASE LLIURE 12
  • 13. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATCONFIGURACIONS OPERATIVES: Doble bombament ESPESSORS REDUITS DE FASE LLIURE Inconvenient: Grans volums d’aigua a tractar d’ i t t 13
  • 14. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATAspectes iA t importants d l P t t del Pump & T t Treat:• Àmpliament utilitzat 70s – 90s p• Eficaç per extreure una gran quantitat de contaminant dissolt en les fases inicialsd’ una restauració.• Adient pels principals contaminants de les aigües subterrànies (Hcs i dissolvents)• Generació de volums molt grans d’aigua a tractar.• Gran dificultat per assolir objectius de qualitat ambiciosos (aigua potable) potable).• Poc efectiu per arrossegar LNAPL i DNAPL.• A llarg termini comporta elevats costos de manteniment i d’operativitat.• Efecte rebot 14
  • 15. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATEfecte rebot: Cas real EVOLUCIÓ DE LA CONCENTRACIÓ DE PCE Efecte rebot Fase activa (bombament) 15
  • 16. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATEfecte rebot: Saturació residual 16
  • 17. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATEfecte rebot: Difusió en matriu (típic DNAPL) ( ) 17
  • 18. Tècniques Ex Situ PUMP & TREAT EDAR o similarGestió del’efluent Abocament a medi: riu llera reinjecció a l’aqüífer riu, llera, l aqüífer 18
  • 19. Tècniques Ex Situ SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE) Extracció de gas del sòl mitjançant buit Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 19
  • 20. Tècniques Ex Situ SVE SOIL VAPOR EXTRACTION + (SVE) -Sistema económico Reducción máxima 90%Infraestructura sencilla Poco efectivo a baja kAplicable bajo difi iA li bl b j edificios, etc t Poco eficaz en medio anisótropoFácil combinación con otros sistemas 20
  • 21. Tècniques Ex Situ SVE SOIL VAPOR EXTRACTION (SVE) Restauració (extracció de contaminants del medi) Objectius Genèrics Olors en edificis Contenció dels contaminants: Atmosferes explosives 21
  • 22. Tècniques Ex Situ AIR SPARGING + SOIL VAPOR EXTRACTION (SPARGING + SVE) Injecció d’aire en la zona saturada j Extracció de gas del sòl mitjançant buit g j ç Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 22
  • 23. Tècniques Ex Situ SPARGING + SVE + -Sistema económico No aplicable con fase libreInfraestructura sencilla Poco eficaz en acuíferos confinadosFácil combinación con otros sistemas Poco efectivo a baja k, alta % arcillaNoN requiere t t i t agua i tratamiento Ineficaz en suelos estratificados I fi l t tifi d 23
  • 24. Tècniques Ex Situ SPARGING + SVE Versatilitat en lesconfiguracions 24
  • 25. Tècniques Ex Situ AIR SPARGING + SVE + BIOVENTING Injecció d’aire + nutrients en el subsòl Extracció de gas del sòl mitjançant buit g j ç Tractament de l’influent Gestió de l’efluent 25
  • 26. Tècniques Ex Situ SVE + BIOVENTING (+ AIR SPARGING)Bioventing: Adició de nutrients per fomentar l’activitat biològica 26
  • 27. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES SKIMMERS Captació de producte lliureExtracció manual del producte acumulat Extracció automàtica del producte acumulat (SKIMMERS PASSIUS) (SKIMMERS ACTIUS) Tractament de l’influent Gestió de l’efluent l efluent 27
  • 28. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES SKIMMERS Restauració (extracció de contaminants del medi): • Adient per HC pesats i viscososObjectius • Adient per fase lliure de poc gruixGenèrics • Fases finals d’una restauració Contenció dels contaminants: Barreres absorbents (aigües superficials) 28
  • 29. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL O Ò 29
  • 30. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL 30
  • 31. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS DETALL DEL CAPÇALSKIMMERS PASSIU SKIMMERS PASSIU OLEÒFIL GRAVETAT 31
  • 32. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMER ABSORBENT: • Un cop saturat amb HC cal substituir-lo per un de nou • Adient per hidrocarburs pesats i petits espessors d’ HC p p p p 32
  • 33. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES PASSIUS SKIMMER ABSORBENT 33
  • 34. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES ACTIUS La purga del HC recuperat es f amb t fa b una bomba pneumàtica Bomba pneumàtica de purga 34
  • 35. Tècniques Ex Situ SKIMMERS SISTEMES ACTIUS CINTA SENSE FI Adient per HC pesats 35
  • 36. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE (Dual Phase E t ti ) (D l Ph Extraction) Extracció de fase gas i fase líquida g q Tractament de l’influent T t t d l’i fl t (ambdues fases) Gestió de l’efluent (ambdues fases) 36
  • 37. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE 37
  • 38. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASE BUIT FOCALITZAT BUIT EN CAPÇAL (FASE LÍQUID-GAS) (FASE LÍQUID-GAS) 38
  • 39. Tècniques Ex Situ DPE EXTRACCIÓ MULTI FASEAspectes iA t importants d l DPE t t del DPE: p• Combinació “millorada” de P&T + SVE: més flexible i operatiu• Aconsegueix elevades taxes d’extracció: actua sobre Fase liure + dissolt + Gas• Adient per medis de baixa permeabilitat• Versàtil a l’hora d’acomodar-ho a les característiques del “Site”• Dificultat per aplicar en llocs amb fluctuacions importants del nivell d’aigua• Equip més car i tecnològicament més complex• Manteniment més costós (dues línies de tractament)• Poc aconsellable en medi d’alta permeabilitat (elevat volum d’aigua a tractar..) 39
  • 40. Tècniques Ex Situ TRACTAMENT 40
  • 41. Tècniques Ex Situ TRACTAMENT Processos Processos P fisicoquímics biològics Separació per gravetat Bioreactors Adsorció Stripping Precipitació/Coagulació/Floculació 41
  • 42. Tècniques Ex SituTorre aireació: Stripping (típic COVs) PCE, TCE, PCE TCE BTEX AGUAS CONTAMINADAS CON COMPUESTOS VOLÁTILES • S b b el agua a la parte alta Se bombea l l t lt de la torre stripping • Se inyecta aire a presión en la base de la torre stripping pp g • Los contaminantes se arrastran por la acción del aire a contracorriente • Se filtra el aire y el agua tratada en carbón acti o (si es necesario) activo 42
  • 43. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATTractaments: Stripping (típic COVs) Material • Inert (polipropilè) • Genera elevada porositat •G Genera gran superfície d contacte fí i de 43
  • 44. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATTractaments: Stripping (típic COVs) PCE, TCE, PCE TCE BTEX 44
  • 45. Tècniques Ex Situ PUMP & TREATTractaments: Stripping (típic COVs) 45
  • 46. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Entrada de l’influent Decantació de sorres i D t ió d d’hidrocarburs Gestió dels hidrocarburs segregats t 46
  • 47. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURS Obturador per flotacióSEPARADOR PERCOALESCÈNCIA HC d decantat t t HC separat Desarenador Filtre 47 coalescent
  • 48. Tècniques Ex Situ SEPARADOR D’HIDROCARBURSRegulats per les normes: Norma DIN 1999 y normas europeas UNE-EN 858-1 y UNE-EN 858-2Rendiment de reducció de fins un 90%.Concentració d’HC de sortida: ≤ 5 mg/l g 48
  • 49. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Entrada de l’influent (Gas o aigua) Adsorció de contaminants Gestió del carbó saturat Abocador Recuperació tèrmica 49
  • 50. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVATMaterial amb elevada porositat (diàmetre de poro >2 - <50 nm)Material amb una molt elevada superfície específica 500 - 1500 m2/gElevada capacitat d’adsorció inespecífica (adsorbent universal)Adient per adsorbir molècules apolars i de gran volum (HC)Aplicable a tractaments de gas i de líquids 50
  • 51. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 51
  • 52. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Filtres per tractament d’aire 52
  • 53. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Filtres per tractament d’aigua 53
  • 54. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVATEspecificacions spec cac o s tècniques 54
  • 55. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT Regeneració del carbó activatBàsicament per tractament tèrmic: Destrucció de COVs adsorbits Destrucció d’un 5-10% de C que cal reposarEl rendiment del carbó regenerat es lleugerament inferior 55
  • 56. Tècniques Ex Situ CARBÓACTIVAT 56
  • 57. Tècniques Ex SituCARBÓACTIVAT 57
  • 58. Tècniques Ex Situ CARBÓ ACTIVAT 58
  • 59. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació) Entrada de l’influent Modificació de les característiques físiques i químiques de l’aigua (pH, Eh..) Variació de fase dels contaminants: de dissolts a sòlids insolubles Gestió de fangs Abocador Recuperació 59 dels metalls
  • 60. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióCol·loides: Partícules de molt baix diàmetre que romanen de forma permanenten suspensió i que necessiten d’un canvi d’estat per poder agregar-se iseparar-se d l’ i de l’aigua. 60
  • 61. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació Coagulació: Procés d’alteració de l’equilibri de càrregues en la part més superficial de les partícules col·loïdals per evitar el rebuig elèctric. Partícula neutra en conjunt, però amb Partícula neutra en conjunt i en la seva partla superfície elèctricament desequilibrada (carga -) més superficial 61
  • 62. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióSubstàncies Coagulants: 62
  • 63. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióFloculació: Procés d’agregació de partícules (coalescència) per generarflòculs de gran mida amb l’objectiu d’afavorir la seva segregació de l’aigua. 63
  • 64. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ (+ Coagulació+Floculació) La P L Precipitació química és el procés tradicional per eliminar metalls i it ió í i é l é t di i l li i t llpesats en aigües. Els agents precipitants típics són: OH-, S= i a vegades C03-2 Els metalls s’ eliminen com: Hidròxids Sulfurs Carbonats 64
  • 65. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+Floculació La solubilitat dels metalls pesats en dissolució presenta un mínim,generalment a pH alcalins. Cr i Zn són amfòters, és a dir, presenten una solubilitat alta tant en condicions alcalines i àcides. 65
  • 66. Tècniques Ex Situ PRECIPITACIÓ + Coagulació+FloculacióQualitat assolible i tipus de precipitació 66
  • 67. Tècniques Ex Situ GESTIÓ 67
  • 68. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTS Gestió a Medi: • a llera • a curs d’aigua •at terrenyGESTIÓ EFLUENTS • reinjecció a l’aqüífer TRACTAMENTS Gestió en infraestructura: • a EDAR o similar 68
  • 69. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A MEDI: Cal autorització de l’administració hidràulica (RDL 1/2001) Model d’autorització d’abocament a Catalunya d autorització d abocament • L’organisme competent és l’ ACA • Cal fer una “Declaració d’Abocament” • Dades del titular (CCAE, raó social...) • Breu resum del procés de generació • Anàlisi quantitatiu i qualitatiu de l’aigua a abocar l aigua • Cabals i regim d’abocament (estacional, continu..) • Coordenades del punt d’abocament L’ACA autoritza o rebutja la sol·licitud • Pot imposar controls específics • L sensibilitat d l punt d’ b La ibilit t del t d’abocament pot condicionar l resposta d t t di i la t de l’administració. 69
  • 70. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A MEDI:Reinjecció: • La injecció dels efluents de tractament en l’aqüífer facilita les alternatives l aqüífer de gestió. • Generació d’un circuit tancat que “renta” la zona focus.Inconvenients: • Modificacions dels equilibris piezomètrics • Mobilització Incontrolada de massa contaminant. • Ineficàcia del bombament per no captació del plomall en la seva totalitat 70
  • 71. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A EDAR: Cal autorització de l’administració actuant Les administracions actuants poden ser: ACA Ajuntaments Entitats Supramunicipals: • Entitats Metropolitanes • Consells Comarcal Regulat pel Decret 130/2003 “Reglament dels serveis públics desanejament” Les administracions actuants poden imposar límits més restrictius 71
  • 72. Tècniques Ex Situ GESTIÓ D’EFLUENTSGESTIO A EDAR: Límits abocament Decret 130/2003 72
  • 73. Tècniques Ex Situ GESTIO A EDAR: GESTIÓ D’EFLUENTSLímits abocament Decret 130/2003 73
  • 74. 3Tècniques In situ 74
  • 75. Tècniques In Situ A) BIOREMEDIACIO B) ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA (ANM) C) BARRERES REACTIVES PERMEABLES (BRP) D) OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ (ISCO) 75
  • 76. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ “Tècnica l’objectiu de la qual és la degradació, transformació i/o Tècnica l objectiu degradació immobilització dels contaminants mitjançant processos biològics”Empra microorganismes autòctons de l‘ aqüífer.Por ferP f servir microorganismes aliens a l’ üíf però especialitats en el i i i li l’aqüífer ò i lit t lcontaminant objectiu (Bioconcentració).Es poden alterar les condicions naturals de l‘ aqüífer per afavorirel metabolisme microbià, Ex: adició de nutrients, de substrat (Bioestimulació). 76
  • 77. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ ACA“Guia de bioremediació d’ HC derivats del petroli” p 77
  • 78. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ CAPACITAT DE BIODEGRADACIO 78
  • 79. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓAVANTATGES Es pot destruir completament el contaminant (restarien els productes de degradació) No hi ha transferència de contaminants Generalment és més ràpid que el P&T Generalment més barat que d’altres alternatives Pot tractar contaminants adsorbits i dissolts Pot actuar a la zona focus i al llarg del plomall d’afecció d afecció 79
  • 80. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓINCONVENIENTS A vegades no s’assoleix la destrucció total dels contaminants s assoleix Es poden generar compostos més tòxics que l’inicial Alguns contaminants són resistents a la biodegradació Alguns contaminants poden ser tòxics pels propis microorganismes Proliferació incontrolada de microorganismes La biodegradació de compostos orgànics pot ocasionar la mobilització d’espècies inorgàniques com As o Mn L’alteració de les condicions redox de l’aigua o de l’abastament de sustrat g pot afectar l’efectivitat aigües avall 80
  • 81. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓ Condicions aeròbiques HCs petroli (BTEX)BIOREMEDIACIÓ Condicions anaeròbiques COVs halogenats 81
  • 82. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓDESHALOGENACIÓDESHA OGENACIÓ REDUCTIVAEs requereixen condicions reductores en el mediEl DNAPL actua com a receptor d’electronsCal un donador d’electrons efectiu i evitar en el que sigui possible la d electrons competència d’altres acceptor d’electrons (nitrat, sulfato, O2, CO2, Fe+3) 82
  • 83. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓDESHALOGENACIÓDESHA OGENACIÓ REDUCTIVA Donadors d’electrons són: lactat, etanol, glucosa.. , ,g Cal tenir cura de que el procés sigui complet (evitar CV). Els compostos “fill” presenten valor Koc progressivament menors (baixa capacitat d’adsorció i major solubilitat = més facilitat per la seva remoció) d adsorció remoció). Cometabolisme: Quan el compost objectiu es degradat per una enzima(cofactor) generada durant el metabolisme d’un altre compost. En aquestcas la degradació del DNAPL no rendeix cap benefici a l’organisme. 83
  • 84. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓBIOREMEDIACIÓ DE COVS x NO HABITUAL HABITUAL 84
  • 85. Tècniques In Situ BIOREMEDIACIÓCONFIGURACIÓ DE SISTEMES DE RESTAURACIÓ Gran variabilitat segons les particularitats de l’emplaçament objectiu: Ex: Biobarreres Injecció de nutrients i 02 mitjançant piezòmetres per mineralitzar contaminants en medi aeròbic aeròbic. 85
  • 86. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAConjunt de processos naturals físics, químics i biològics quecontribueixen a reduir o atenuar les concentracions de contaminants.Inclou processos:• No destructius: dispersió, dilució, sorció, immobilització, volatilització•D t Destructius: ti decaïment d ï t radioactiu, di ti hidròlisis, hid òli i i transformació t f ió idegradació biològica. 86
  • 87. Tècniques In SituATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ACA “Guia d’ Atenuació Natural monitoritzada” 87
  • 88. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ++ - Fraccions en els hidrocarburs comercials més habituals 88
  • 89. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 89
  • 90. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 90
  • 91. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMETODOLOGIA I ENFOCFase I. Model conceptual i avaluació preliminar del cas: descripció detalladadel cas, incloent-hi informació de la font de contaminació, del flux subterrani , ,i la hidrologia, i l’extensió i transport dels contaminats, així com de l’entorn idels receptors potencials.Fase II. avaluació de l’atenuació: aplicació i desenvolupament de les líniesd’evidència que mostrin i quantifiquin el comportament del plomall.• Lí i d’ idè i primària: sèries d d d Línia d’evidència i ài èi de dades espacials i t i l temporals per conèixer l èil’estabilitat, expansió o retracció del plomall.• Línies d’evidència secundària: dades geoquímiques que evidencien la transformació es d e dè c a secu dà a geoqu ques e de c e a t a s o ac ódels contaminats al medi.• Línies d’evidència opcionals: dades microbiològiques, assaigs de laboratori, o altrestipus d’ti d’assaig que aportin altres i di i d’ t i ti lt indicis d’atenuació d l contaminants ió dels t i t 91
  • 92. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAMETODOLOGIA I ENFOCFase III. Monitoreig a llarg termini: verificació i seguiment de l’atenuació;detecció de canvis punts d’alarma i/o assoliment dels objectius de canvis,remediació. En cas que s’assoleixin els objectius, podrà finalitzar-se el cas. 92
  • 93. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA 93
  • 94. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA ANM no recomanada ANM recomanada 94
  • 95. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADAXarxa de control 95
  • 96. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA XARXA DE CONTROL Xarxa control ANMXarxa control estàndard à 96
  • 97. Tècniques In SituATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA PARÀMETRES A CONTROLAR 97
  • 98. Tècniques In Situ ATENUACIÓ NATURAL MONITORITZADA PARÀMETRES A CONTROLAR 98
  • 99. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Intercepció del flux d’aigua subterrània Actuació sobre el contaminant objectiu (zona reactiva) Gestió de fangs Monitoreig de l’eficàcia 99
  • 100. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Modelconceptual 100
  • 101. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLESCARACTERÍSTIQUES Í Mètode passiu (no cal aportar energia) p ( p g ) No hi ha transferència de contaminants a altres medis Tecnologia assequible No hi ha emissions de CO2 emissions Costos de manteniment baixosPROCESSOS Deshalogenació reductiva g Redox Millora biorremediació Sorció S ió Control pH 101
  • 102. Tècniques In Situ BRP CONFIGURACIONS TÍPIQUES BRP 102
  • 103. Tècniques In SituContaminants tractables en BRP 103
  • 104. Tècniques In SituCOVs halogenats tractablesCOV h l t t t bl amb Feo 104
  • 105. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials emprats en processos de sorció 105
  • 106. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials emprats en processos de millora de la bioremediació 106
  • 107. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES Materials reactius 107
  • 108. Tècniques In SituMaterials reactius 108
  • 109. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES TRACTAMENT DE COVs HALOGENATS AMB ZVI (Feo) REDOX Fe : Feº: e- donnor DNAPLs: e- acceptor 109
  • 110. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLES TRACTAMENT DE Cr VIReducció de Cr+6 a Cr+3 mitjançant Feo i precipitació d hidròxids d’hidròxids 110
  • 111. Tècniques In Situ BARRERES REACTIVES PERMEABLESMaterialM t i l reactiu: F o ti Fe 111
  • 112. Tècniques In Situ Rasa d’intercepció:Material reactiu: Feo 3%: 112
  • 113. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA In Situ Adició de compostos d’alta capacitat oxidant Destrucció i/o transformació dels D t ió i/ t f ió d l contaminants Monitoreig de l’eficàcia 113
  • 114. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICACOMPOSTOS OXIDANTS• Permanganat: MnO4-• Peròxid d’ hidrògen: H2O2 + Feo (Reacció Fenton)• Persulfat: S2O8-2• Ozò: O3 114
  • 115. Tècniques In Situ 115
  • 116. Tècniques In Situ 116
  • 117. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICA 117
  • 118. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAPermanganat: MnO4- PCE TCE DCE CVMnO2 (sòlid): = Pèrdues de permeabilitat en la BRP 118
  • 119. Tècniques In Situ Reacció Fenton OXIDACIÓ QUÍMICA·OH: radical hidroxil. Oxidant inespecífic molt reactiu.Te molt baixa capacitat de mobilització: implica que H2O2 i Fe+2 han d’estaralhora en el matei lloc mateix lloc.Es fan servir estabilitzants per perllongar la capacitat reactiva del H2O2 i Fe+2 119
  • 120. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAReacció F tR ió Fenton Avantatges 120
  • 121. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAReacció F tR ió Fenton Limitacions 121
  • 122. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAConfiguracions operatives: Recirculació 122
  • 123. Tècniques In Situ OXIDACIÓ QUÍMICAConfiguracions operatives: AllibC fi i ti Alliberador puntual d’ id t d t l d’oxidant 123
  • 124. 4Rendiment 124
  • 125. RendimentRendiment e d e t 125
  • 126. RendimentEfectivitat de del sistema 126
  • 127. 5Taules resum 127
  • 128. 128
  • 129. 129
  • 130. 130
  • 131. 131
  • 132. 132