Les preguntes fonamentals de la filosofia
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Les preguntes fonamentals de la filosofia

on

  • 412 views

 

Statistics

Views

Total Views
412
Views on SlideShare
412
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
2
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Les preguntes fonamentals de la filosofia Les preguntes fonamentals de la filosofia Presentation Transcript

  • Les preguntes fonamentals de la filosofia.
    • Les preguntes i els problemes filosòfics.
  • Aprendre a filosofar o aprendre filosofia?
    • Aprendre a filosofar es aprendre a pensar ja que es reflexionen les preguntes fonamentals de la filosofia amb el propi punt de vista.
    • Aprendre filosofia es abordar els temes propis de la filosofia, es a dir, conèixer les preguntes fonamentals i reflexionar sobre respostes ja donades.
  • Origen i conseqüència de preguntar.
    • La vida ens porta a formular preguntes d’allò, que en principi, no té resposta .
    • Quan fem una pregunta es posa en marxa la nostra capacitat de pensar , cercant, investigant i reflexionant.
    • Hi ha dues modalitats de preguntes: les que tenen a veure en temes de la filosofia (aprendre filosofia) i els que tenen a veure amb la capacitat d’aprendre a pensar.
    • El diàleg filosòfic es clau en aquest procés.
  • Preguntes que formen el contingut de la filosofia.
    • Les preguntes de la filosofia són radicals , ja que van directament a la qüestió que es planteja. Aquest fet dóna lloc a diàlegs polèmics i a transformar la manera de veure la realitat.
    • Les preguntes filosòfiques mostren la curiositat que els éssers humans senten pel que els envolta i el fet de coneixes a un mateix. Els condueixen a deliberar sobre la vida quotidiana.
  • Classificació de les preguntes filosòfiques.
    • Les preguntes filosòfiques es poden dividir en dos tipus:
    • La filosofia teòrica es planteja les preguntes sobre la existència de la vida i del cosmos.
    • La filosofia pràctica es pregunta sobre les accions que els éssers vius tenen sobre el planeta.
  • Nous reptes: les preguntes de les ètiques aplicades.
    • S’espera dels filòsofs que ajudin a prendre decisions amb uns principis ètics.
    • Les ètiques aplicades són la part de la filosofia que s’encarrega dels problemes com:
    • els dilemes ètics de la medicina ,
    • els riscs de l’avanç de l’enginyeria genètica ,
    • la mala distribució de la riquesa ,
    • l’alteració de l’equilibri ecològic ,
    • la corrupció i preguntes sobre el treball, el consum o la responsabilitat de les empreses.
  • Preguntes de l’activitat filosòfica.
    • Les preguntes que tenen a veure amb aprendre a pensar, es connecta directament amb el diàleg filosòfic.
    • Un diàleg es filosòfic quan s’utilitza la raó.
    • Aquestes preguntes fan que reflexionem sobre coses que abans no ens havíem plantejat, ens ajuden a alliberar-nos del dogmatisme i a trobar raons millors i més sòlides.
  • 2. Algunes preguntes filosòfiques.
  • La pregunta pel cosmos
    • La cosmologia es la ciència que estudia l’origen i l’evolució del Univers.
    • Els primers filòsofs grecs, amb el interès de comprendre el seu lloc al Univers, van elaborar concepcions del món per explicar-ne l’origen, composició, funcionament i sentit.
  • L’origen del Univers: Antecedents històrics.
    • La tradició judeocristiana i la musulmana van ser dues perspectives per donar sentit al Univers com a Déu de creador.
    • San Agustí deia que el Univers existia des de 5000 anys a.C. però el pensament grec acceptava que sempre havia existit.
  • L’origen del Univers: La perspectiva actual
    • Físics i astrònoms van proposar un Univers en evolució i expansió.
    • Al 1948 es va plantejar que el Univers havia tingut l’origen fa 15.000 milions d’anys en un punt infinitament petit i a una temperatura molt elevada, va haver una gran explosió (big bang), es va expandir i les temperatures van baixar.
  • L’origen del Univers: La perspectiva actual
    • El Sol, la estrella del Sistema Solar, es va formar fa uns 5.000 milions d’anys a partir de restes de supernoves anteriors.
    • La Terra i els altres planetes es van formar fa uns 4.500 milions d’anys al voltant del Sol.
    • El Univers segueix en expansió i pot seguir-hi en el futur fins a produir una gran implosió (big crunch).
  • L’origen del Univers: La perspectiva actual
    • La ciència dóna les seves explicacions sobre fenòmens naturals en el que viuen el éssers humans. Però aquestes respostes donen lloc a altres preguntes.
    • El saber filosòfic, des de una actitud crítica, ajuda a comprendre d’on ve el món i el nostre lloc al Univers.
  • La pregunta pel sentit de l’existència: Accepcions del terme Sentit.
    • El terme sentit , té molts significats però destaquen tres:
    • Com a finalitat o direcció: les accions humanes tenen sentit quan es per aconseguir uns objectius finals.
    • Com a significació : un missatge, esdeveniment o cosa té sentit quan algú ho entén.
    • Com a valor: té sentit quan alguna cosa val la pena.
  • La pregunta pel sentit de l’existència: El sentit, problema o misteri ?
    • Un problema és una situació on hi ha alguna cosa desconeguda que cal esbrinar i que es complicat. Té solució si s’aplica de manera adequada.
    • Un misteri és una situació que afecta i compromet allò més profund. No hi ha una solució, per tant, hi ha diverses respostes.
    • La pregunta pel sentit és un misteri.
  • La pregunta pel sentit de l’existència: Tres tipus de resposta.
    • No hi ha sentit: L’existència i el món són absurds. Aquesta posició elimina la pròpia pregunta.
    • Hi ha un sentit immanent : L’existència té finalitat, significat i valor però no hi ha res després de la mort.
    • Hi ha un sentit transcendent : L’existència té sentit per donar pas a la vida després de la mort amb felicitat plena.
  • La pregunta pel sentit de l’existència: Religió i sentit.
    • Totes les religions pretenen descobrir i oferir sentit a la vida humana amb una última finalitat, Déu.
    • Com a relligament : els éssers humans tenen una dependència a les coses, al món i Déu.
    • Com a relació : entre l’ésser humà i una realitat divina. Hi ha dues dimensions: la de l’encontre, el que és diví es troba amb la persona al llarg de la seva vida; i la de resposta, aquesta trobada amb lo diví fa canviar la vida de la persona.
  • La pregunta per la mort : La mort es defineix per relació amb la vida.
    • La mort és el final de la vida, l’acabament de les activitats vitals.
    • El concepte biològic de vida: no hi ha un acord general sobre el significat. Els éssers vius tenen la capacitat de construir-se o desenvolupar-se a si mateixos i reproduir-se.
    • El concepte filosòfic de vida: la vida pràctica o moral és el mode humà de ser. Viure es trobar-se en el món. La vida és elecció.
  • La pregunta per la mort: La mort com a fenomen humà.
    • Només els humans moren perquè és conscient que està viu i sap que ha de morir.
    • Aportacions filosòfiques de la mort:
    • Mort i filosofia: la filosofia ens prepara per la mort. Com més plenament visquem, més humanament afrontarem la mort.
  • La pregunta per la mort: La mort com a fenomen humà.
    • Aportacions filosòfiques de la mort:
    • Experiència de la mort: no es pot viure la pròpia mort. Ja que quan es mor, no s’existeix.
    • La mort com a definició de l’ésser humà: primer s’existeix, després, amb el que es fa, s’adquireix una essència. Segons Heidegger l’existència humana esta afectada per la finitud, estan limitats. Per Sartre la finitud es ser lliures.
  • La pregunta per la mort: Sentit de la mort i transcendència.
    • Hi ha dues posicions bàsiques:
    • Monisme : es la posició filosòfica que defensa que no hi ha composició a la realitat humana. Se’n diferencien el panteisme (la mort es la dissolució de la individualitat) o materialista (que nega l’existència del que no es material.
    • Dualisme psicofísic : l’ésser humà està compost per dos parts; el cos i l’ànima. Quan es mor, aquestes parts es separen. La mort es com un accés a la transcendència.
  • La pregunta pel mal
    • Els filòsofs han mirat de justificar l’existència del mal en un món el principi del qual és Déu.
    • A vegades han suposat en Déu la única possibilitat de triomf davant del mal.
  • La pregunta pel mal: La justificació d’un Déu bo davant el mal.
    • Si Déu vil treure el mal però no pot, es impotent. Si pot i no vol, no ens estima. Si no pot ni vol, no és bo i es impotent.
    • El mal es deu a una degradació inevitable segons les doctrines emanatistes antigues.
  • La pregunta pel mal: Tipus de mal.
    • Metafísic:és la limitació d’una o de diverses parts components del món natural.
    • Físic:és tot allò que causa dany a l’home, lesió corporal, frustració dels seus desitjos naturals o impediment del ple desenvolupament dels seus poders.
    • Moral:s’entén la desviació de la voluntat humana de les regles de l’ordre moral i l’acció que resulta d’aquesta desviació.
  • La pregunta pel mal: Del mal metafísic al mal moral.
    • La finitud (metafísic) no és un mal, sinó que forma part de la constitució del Univers.
    • El “creador” del Univers podria evitar el sofriment causar per aquesta finitud
    • o plantejar-se si el mal físic o moral podrà ser vençut en la història.
  • La pregunta pel mal: El mal com a injustícia.
    • Esta justificat el patiment de les persones malvades, però no el de una persona bona o innocent.
    • No hi ha cap solució perquè això canviï, és inevitable. Hi ha dos plantejaments en especial a aquest problema:
    • El misteri. Un déu actua segons idees que són inaccessibles per als humans.
    • Lógos immanent. On les raons si són accessibles als humans.
  • La pregunta pel mal: Déu com garant de la justícia.
    • L’absurd és que el mal tingui l’última paraula.
    • L’existència d’un déu amb la tasca principal de reparar les injustícies comeses, ajudaria a que les persones siguin més bones.
    • Els humans només fan les coses quan hi ha una raó de pes i beneficiosa per ells, sense sentir que hi ha coses que els humanitzen i altres que els deshumanitzen, per aquest motiu el mal continuarà convivint amb els humans.
  • La pregunta per la ciència: Diferents concepcions de la ciència.
    • Hi ha varies concepcions de veure la ciència; des de el coneixement més objectiu, cert i fiable, fins a la incorporació de mites o màgia.
    • Al llarg dels anys s’han incorporat aspectes històrics, socials i psicològics.
  • La pregunta per la ciència: Falsacionisme contra inductivisme.
    • El inductivisme considera que la ciència s’identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable, i que el que és científic es el que es por verificar.
    • Però és pràcticament impossible verificar-ho tot sobre el que es tracta i només es fa una part. D’aquí neix el falsacionisme que demostra que algunes teories inductivistes són falses.
    • Així es demostra que el coneixement científic és objectiu però probable i no cert.
  • La pregunta per la ciència: El gir historicosociològic de la ciència.
    • Quan es va reflexionar sobre que la ciència havia de tenir aspectes històrics i sociològics i no només lògics i empírics va provocar una revolució. L’activitat científica es com un tot.
    • Els paradigmes són entitats integrades en marcs conceptuals amplis, es a dir, una manera de veure el món.
  • La pregunta per la ciència: El gir historicosociològic de la ciència.
    • Una comunitat científica és un grup interconnectat de científics que comparteixen un paradigma.
    • La ciència normal és quan es produeixen períodes de estabilitat; i revolució científica quan es canvia de paradigma.
    • L’elecció de paradigmes la realitza la comunitat científica en funció de criteris interns i la situació històrica en que es viu.
  • La pregunta per la ciència: Concepcions alternatives de la ciència.
    • Tot val és l’única regla que pot tenir totes les metodologies. La ciència no és una activitat racional i no té característiques especials que la facin més superior a altres formes de coneixement.
    • Concepció retòrica de la ciència , la ciència es retòrica. Les hipòtesis o les teories són construccions metafòriques eficaces i persuasives per facilitar la comprensió de la realitat.
  • La pregunta per la ciència: Condicionaments de la ciència.
    • Epistemològics : s’ocupa de problemes com ara les circumstàncies històriques, psicològiques i sociològiques que porten a la seva obtenció, i els criteris pels quals se li justifica o invalida.
    • Tecnològics: s’ocupa de les noves tecnologies.
    • Econòmics i polítics: les tecnologies són cada vegada més cares, les indústries i els governs posen cada vegada més límits a la ciència seleccionant algunes investigacions i no unes altres.
  • La pregunta per la ciència: Condicionaments de la ciència.
    • Condicionament de l’abast del discurs científic: La ciència no es l’únic saber que pot respondre a totes les preguntes i és un error creure que si.
    • El paper de l’ètica en la ciència; condicionaments ètics: L’ètica proposa pensar millor les coses. Impedeix avançar quan pot provocar perills.
  • La pregunta per la utopia: Aproximació al concepte utopia. La dimensió utòpica de l’ésser humà.
    • Utopia es allò que es vol però que es impossible obtenir.
    • En l’ésser humà la utopia es demostra al construir-se a si mateixos i a fer el propi camí.
  • La pregunta per la utopia: Característiques bàsiques de la utopia.
    • Origen: neix del rebuig de les condicions socials buscant solucions.
    • Fonamentació: Tenen uns valors ètics i polítics en concret.
    • Funció: crítica ja que denuncien les injustícies però constructiva ja que mostren millores.
    • Objectiu: canviar coses per tenir una societat perfecta.
    • Metodologia: oberta a noves coses que millorin la societat.
    • Caràcter global: els detalls de com seria si fos realitat.
  • La pregunta per la utopia: Crítiques al pensament utòpic.
    • Des del pla teòric: és la impossibilitat de la seva realització perquè no es pot canviar als humans i la condemna al totalitarisme on seria impossible viure en llibertat ja que les persones són egoistes.
    • Des del nivell dels esdeveniments: moments ja passats on va haver situacions indesitjables, règims totalitaris, extrema pobresa o misèria absoluta.
  • La pregunta per la utopia: Defensa de la raó utòpica.
    • Respecte a la possibilitat de realització: Allò que és real conté possibilitats de millorar.
    • Respecte a l’acusació de totalitarisme: Les persones són egoistes i generoses. Utilitzant la part generosa de les persones es podria millorar.
  • La pregunta per la utopia: La idea d’una societat justa.
    • La innovació social tracta d’obrir camins des de la utopia per descobrir noves possibilitats del que és real.
    • Hi ha dos aspectes per una societat justa:
    • Un nucli ètic universal: ha de satisfer uns mínims ètics.
    • El contingut utòpic: hi ha d’haver propostes concretes sobre com organitzar la societat i la vida en comú.
    • Ser utòpic és ser realista.
    • Cristina Calvo García