Your SlideShare is downloading. ×
Carta de derets i deures
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Carta de derets i deures

773

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
773
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
3
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS, EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA 24 de juliol de 2001
  • 2. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA ÍNDEXI. INTRODUCCIÓ1. Els drets i deures dels ciutadans usuaris del sistema nacional (Pàg. 4)de salut2. Antecedents (Pàg. 4)3. Motivació (Pàg. 5)4. L’elaboració del document (Pàg. 7)5. Trets diferenciadors (Pàg. 9)6. Contingut de la carta de drets i deures (Pàg. 10)7. Estratègies per al compliment de la carta de drets i deures (Pàg. 16)dels ciutadans, en relació amb la salut i els serveis sanitaris, perpart de l’Administració i les organitzacionsII DRETS1. Drets relacionats amb la igualtat i la no-discriminació de les (Pàg. 19)persones2. Drets relacionats amb l’autonomia de la persona (Pàg. 21)3. Drets relacionats amb la intimitat i la confidencialitat (Pàg. 26)4. Drets relacionats amb la constitució genètica de la persona (Pàg. 30) 1
  • 3. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA5. Drets relacionats amb la investigació i l’experimentació (Pàg. 32)científiques6. Drets relacionats amb la prevenció de la malaltia i la promoció (Pàg. 35)i la protecció de la salut7. Drets relacionats amb la informació assistencial i l’accés a la (Pàg. 37)documentació clínica8. Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitària (Pàg. 40)9. Drets relacionats amb la informació general sobre els serveis (Pàg. 42)sanitaris i la participació dels usuaris10. Drets relacionats amb la qualitat assistencial (Pàg. 45)III DEURESDeures dels ciutadans en relació amb la salut i l’atenció (Pàg. 48)sanitària 2
  • 4. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAI. INTRODUCCIÓ 3
  • 5. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA1. Els drets i deures dels ciutadans usuaris del sistema nacional de salutEls drets i deures dels ciutadans usuaris del sistema sanitari tenen el seufonament en l’article 43 de la Constitució, que reconeix el dret a la protecció dela salut i encomana als poders públics organitzar i tutelar la salut pública, através de mesures preventives i de les prestacions i els serveis necessaris.També s’hi preveu que la llei establirà els drets i deures de tothom.En el desenvolupament d’aquesta previsió, l’article 10 de la Llei 14/1986, de 25d’abril, general de sanitat (BOE núm. 102, de 29 d’abril), estableix els drets delsciutadans en relació amb les diferents administracions públiques sanitàries; aixímateix, determina d’entre els referits drets els que poden i han de ser exercitatsen relació als serveis sanitaris privats, tot respectant el seu peculiar règimeconòmic.Pel que fa als deures, l’article 11 de la Llei esmentada estableix les obligacionsdels ciutadans, en relació amb les institucions i els organismes del sistemasanitari.2. AntecedentsEl Departament de Sanitat i Seguretat Social, mitjançant l’Ordre d’acreditacióde 25 d’abril de 1983 (DOGC núm. 325, de 4 de maig), per la qual es varegular l’acreditació dels centres de serveis assistencials de Catalunya, ja vaestablir com a norma de compliment obligat per als centres i serveis que envolguessin obtenir l’acreditació, la seva obligació de lliurar, en el moment de 4
  • 6. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAl’ingrés, un escrit en el qual figuressin els drets i deures dels pacients. Aquestsdrets i deures estaven recollits a la mateixa norma d’acreditació.La publicació d’aquesta Ordre d’acreditació va donar lloc a la constitució d’ungrup d’experts, que va redactar un document on es recollien els drets delsmalalts usuaris dels hospitals, tot procurant facilitar-ne una interpretaciócorrecta i objectiva.Aquest document es va difondre l’any 1984, mitjançant l’opuscle Drets delmalalt usuari de l’hospital, editat pel Departament de Sanitat i Seguretat Social.Des d’aleshores, s’ha constituït en un document fonamental per a la reflexió il’estudi, tant per als usuaris com per als professionals sanitaris, els centres, lesinstitucions i els organismes del sector sanitari.L’any 1991, es va publicar una nova Ordre d’acreditació, de 10 de juliol de1991, per la qual es regula l’acreditació dels centres hospitalaris (DOGC núm.1477, de 7 d’agost), vigent actualment, que estableix, com a requisit per al’acreditació, l’avaluació del grau de compliment dels drets que figuren al’esmentat opuscle. L’esmentada Ordre recull la relació de drets en termespràcticament idèntics als de l’opuscle. També estableix que tot malalt atès enun hospital ha de tenir accés a l’opuscle referit.Des d’aquella data, un conjunt d’iniciatives sorgides de les regions sanitàries,centres i, a vegades, d’algunes companyies d’assegurances, han completat idonat continuïtat a allò que estableix l’Ordre.3. MotivacióTal com s’ha fet palès, la preocupació pel respecte als drets dels pacients haestat present des de fa temps en les institucions i els organismes sanitaris 5
  • 7. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAcatalans; però, de tota manera, la ràpida evolució que hi ha hagut en la visiódels drets obliga a fer una revisió del marc legal i d’aplicació dels drets i deuresdels usuaris adaptant-los al moment actual, tot incorporant àmbits i aspectesmés nous (constitució genètica de la persona, investigació, etc.).Aquesta evolució s’observa a tots els països amb un nivell semblant dedesenvolupament i està estretament relacionada amb l’augment de lesnecessitats, l’exigència d’un nivell de qualitat de vida més alt i un compromísper part dels professionals del sistema sanitari per donar una resposta méssatisfactòria a les demandes dels pacients.Actualment, és impossible predir quina serà l’evolució de la relació que esproduirà entre els diferents agents del món sanitari, però probablement elsistema d’assegurament permetrà una relació de compromís mixt ambresponsabilitat compartida entre el metge, l’entitat asseguradora i el pacient.Sigui com sigui aquesta relació, s’hauran d’establir uns mecanismes que facinmés efectiu el respecte als drets, el seu grau d’exigència i la incorporaciód’aquells aspectes que l’avenç de la societat, l’explosió de les diferentsdisciplines biomèdiques i la imbricació entre els actes assistencials i lainvestigació facin necessaris.Així mateix, de forma paral∙lela, el ciutadà cada vegada tindrà més informació iresponsabilitat sobre la seva salut i, sens dubte, més capacitat de decisió sobreella. Per tant, l’exigència en el compliment dels seus deures anirà en augment.Anticipant-se a aquesta nova situació, i per tal de donar respostes a altresqüestions que l’actualitat planteja, el Departament de Sanitat i Seguretat Socialvol reprendre l’esperit que va impulsar la carta de drets de 1984 i elaborar unnou document que, a partir de l’existent i incorporant-hi els nous avenços en elsdiferents àmbits, permeti aprofundir la reflexió i potenciar les actuacions per tal 6
  • 8. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAd’avançar en el respecte a la dignitat de la persona i la millora de la qualitat del’atenció sanitària.4. L’elaboració del documentEl grup inicial que ha redactat aquest document va començar els seus treballsfent una revisió exhaustiva dels models de cartes existents en el nostre entorn,dels documents dels països que han signat les mateixes convencions i quepresenten un model de societat proper, així com d’altres amb regulacionsmenys desenvolupades, on les cartes dels drets permeten diversesinterpretacions que, a vegades, són l’origen de conflictes d’interessos.A partir dels convenis internacionals, de les lleis i d’altres normativesd’aplicació, s’ha fet una aproximació a tots els àmbits que la nova carta dedrets i deures pretén abastar; és a dir, aquells àmbits i trets que, de maneraglobal, incideixen en l’atenció sanitària als ciutadans usuaris i en la seva salut.Un cop determinats i definits aquests àmbits, s’ha fet una recerca exhaustivade tota la legislació, dels convenis internacionals, dels codis deontològics, deles declaracions d’organismes i institucions internacionals, on es recullendiferents aspectes relacionats amb els drets i deures dels pacients.Cal assenyalar de manera específica, per la seva transcendència en la matèria,la Declaració universal dels drets humans, de 1948; la Declaració per a lapromoció dels drets dels pacients a Europa, de 1994, i el Conveni sobrebiomedicina i drets humans del Consell d’Europa, per a la protecció dels dretshumans i la dignitat de l’ésser humà, respecte a les aplicacions de la biologia ide la medicina, de 1997, i la recentment aprovada Carta dels DretsFonamentals de la Unió Europea, publicada en el DOCE de 18.12.2000, sèrieC núm. 364/1. 7
  • 9. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAEn l’elaboració d’aquest document també s’ha tingut en compte la Llei21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernents a lasalut i a l’autonomia del pacient, i la documentació clínica (DOGC núm. 3303,d’11 de gener de 2001).Entre d’altres documents, també s’han tingut en compte les previsions que, enrelació amb els usuaris, recull l’informe de la subcomissió per avançar en laconsolidació del sistema nacional de salut, mitjançant l’estudi de les mesuresnecessàries per garantir un marc financer estable i modernitzar el sistemasanitari, tot mantenint els sistemes d’universalització i equitat en l’accés(Boletín Oficial de las Cortes Generales de 17 de novembre de 1997, sèrie D,núm. 205).Finalment, cal assenyalar que en l’elaboració d’aquesta carta s’ha procuratdonar compliment a un conjunt de recomanacions que el Síndic de Greuges haanat formulant al Departament de Sanitat i Seguretat Social en els darrersanys, com ara l’accés a l’atenció sanitària, el temps d’espera, la garantia de laintimitat i la utilització de tècniques de reproducció assistida per prevenirmalalties hereditàries lligades al sexe, entre d’altres.Un cop s’han establert els diferents drets per a cada àmbit, s’ha buscat lamanera de fer-los més objectivables, tot recollint actuacions concretes per alseu compliment.En una segona fase, el document s’ha enriquit mitjançant les diferentsaportacions i matisacions que han fet els diversos sectors i col∙lectius querepresenten la societat, els professionals i els usuaris. Aquest esforç deconsens pretén adequar els continguts a les necessitats actuals en polítiquesde salut i als nous avenços científics i tecnològics dels diferents nivells del’assistència, tot respectant les sensibilitats i els interessos que hi conflueixen. 8
  • 10. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA5. Trets diferenciadorsAquest document preveu els drets i deures aplicables a tots els serveissanitaris, amb independència del seu nivell i de la seva titularitat jurídica.- Atenció primària, especialitzada i sociosanitàriaEn comparar les diferents cartes dels drets i deures dels pacients d’arreu delmón, hom pot constatar que hi ha una gran preponderància de cartes de dretsd’usuaris d’hospitals; però, progressivament, van apareixent cartes que fanreferència als usuaris d’altres serveis públics de salut.Aquest document fa referència a tot el procés d’atenció sanitària i al conjunt deserveis sanitaris, ampliant l’àmbit d’aplicació de les cartes anteriors, quenomés es referien a l’entorn hospitalari. Així, es fa referència a l’atencióprimària, especialitzada i sociosanitària, i es té en compte la promoció de lasalut, la prevenció de la malaltia, el procés de curació i la rehabilitació.- Àmbit públic i privatLa major part dels drets són d’aplicació a tots els àmbits de l’atenció sanitària itenen transcendència en la relació ciutadà-sistema sanitari, amb independènciade la naturalesa pública o privada d’aquest sistema. Altres drets fan referènciatan sols als serveis sanitaris públics, fonamentalment aquells que estanrelacionats amb el catàleg de prestacions públiques. 9
  • 11. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA- La dignitat i l’èticaEls drets que podríem considerar lligats a la dignitat de la persona (al’autonomia del pacient, a la informació, a la intimitat i confidencialitat, etc.) escompleten amb d’altres, com a usuaris d’un sistema assegurador i destinatarisd’una prestació: elecció del professional, possibilitat d’una segona opinió, etc.S’hi han introduït els apartats referents a tots aquells aspectes i garanties,relatius als avenços derivats del coneixement de la constitució genètica de lapersona i lligats amb la investigació, especialment els previstos pel Convenisobre biomedicina i drets humans del Consell d’Europa, per a la protecció delsdrets humans i la dignitat de l’ésser humà, respecte a les aplicacions de labiologia i de la medicina, que ha ratificat el Parlament espanyol i s’ha publicaten el BOE del 20 d’octubre de 1999, i que ha entrat en vigor l’1 de gener de2000.6. Contingut de la carta de drets i deuresAquesta proposta recull un conjunt d’àmbits que ajuden a sistematitzar elsdrets i deures dels ciutadans usuaris.Cal fer palès que el respecte a la dignitat, a la personalitat humana, i al’autonomia del pacient configuren un nucli de drets que dóna sentit als altres,els quals expressen la concreció dels drets de la persona en relació amb elsdiferents àmbits en què s’apliquen.En aquest sentit, el dret a la igualtat i a la no-discriminació es configura, també,com un dret bàsic sense el qual no té sentit la resta. El mateix concepte dedret comporta que totes les persones siguin titulars dels drets, sense cap tipusde discriminació. 10
  • 12. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIATot seguit, es destaquen els principals grups de drets, que es desenvolupen enl’apartat II.- Drets relacionats amb la igualtat i la no-discriminació de les personesD’acord amb la Constitució, les persones són iguals davant de la llei i no podenser discriminades per cap motiu de naixement, raça, sexe, religió, opinió oqualsevol altra condició o circumstància personal o social. En l’àmbit sanitari,aquestes causes de no-discriminació s’ha d’entendre que estancomplementades per les previstes en els convenis internacionalscorresponents que han estat ratificats per l’Estat espanyol.Hi ha, però, un concepte de discriminació positiva, quan aquestes diferències odistincions entre persones responen a la necessitat de protegir les mésvulnerables.En un entorn de recursos i mitjans disponibles limitats, la necessitat deprioritzar l’atenció sanitària requereix integrar i valorar les demandes i elsinteressos del conjunt de la població. En aquest context, els criteris quehaurien d’orientar la prioritat en l’accés als serveis sanitaris són: la gravetatdels problemes de salut, l’efectivitat dels tractaments proposats i, tot respectantel fet diferenciador dels col∙lectius més vulnerables, l’equitat en l’accés.- Drets relacionats amb l’autonomia del pacientA totes les persones se’ls ha de pressuposar que són capaces, a priori, derebre informacions i de donar el consentiment lliure i amb coneixement a totacte assistencial que se’ls proposi, llevat del cas en què els manqui aquestacapacitat. Correspon al metge i als professionals d’infermeria informar de tot elque calgui de manera suficient, clara i adaptada a les característiques dels 11
  • 13. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIApacients, perquè sigui possible exercir de manera voluntària les llibertats dejudici i de decisió.- Drets relacionats amb la intimitat i la confidencialitatTota persona té dret que es respecti la confidencialitat de les dades que fanreferència a la seva salut. També té dret que no es produeixin accessos aaquestes dades, llevat que estiguin emparats per la legislació vigent.Els centres hauran d’adoptar les mesures oportunes per garantir aquests dretsi, per a això, elaboraran -si escau- normes i procediments protocolitzats pergarantir la legitimitat dels accessos.- Drets relacionats amb la constitució genètica de la personaDavant del progrés de les noves tècniques i les investigacions sobre genètica ireproducció, totes les persones tenen el dret que s’estableixin un conjunt degaranties, per tal que no es traspassin els límits èticament acceptables i no esviolin els seus drets fonamentals.- Drets relacionats amb la investigació i l’experimentació científiquesLa participació del pacient en l’experimentació científica, dins l’àmbit de labiologia i la medicina, s’ha d’efectuar de manera lliure, basant-se en les normesde bona pràctica clínica, i ha d’estar d’acord amb el que estableixen elsdiferents convenis internacionals, i altres disposicions jurídiques quegaranteixen la protecció de l’ésser humà. 12
  • 14. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAEls drets humans en l’àmbit de l’experimentació s’estableixen en diferentsconvenis internacionals i són, principalment: el dret a no estar exposats a riscsdesproporcionats, i els drets a la vida privada i a un tractament digne. També hisón inherents: el respecte a la lliure determinació de cada persona, a la lliureelecció de ser objecte d’un estudi, a ser informat sobre la investigació que se lifaci i a acabar-hi la seva participació, quan ho cregui convenient.- Drets relacionats amb la prevenció i la promoció de la salutEn aquest àmbit, s’integren un conjunt de drets relatius a les mesures quepermeten reduir la probabilitat daparició d’una afecció o malaltia, interrompre-lao alentir-ne la progressió, a partir dun ventall dintervencions defectivitatprovada, que gaudeixen de l’acceptació dels professionals sanitaris i delsciutadans.- Drets relacionats amb la informació assistencial i l’accés a ladocumentació clínicaEl pacient té dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte a la sevasalut. També té dret a disposar, en termes comprensibles per a ell, d’informacióadequada referent a la seva salut i al procés assistencial (inclosos els termesde risc/beneficis, com a conseqüència del tractament - no tractament). Això noobstant, també s’ha de respectar la voluntat d’una persona de no serinformada, si no ho vol i/o si així ho declara expressament. 13
  • 15. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA- Drets relacionats amb l’accés a l’atenció sanitàriaEls serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de lamanera més eficient, per tal que l’atenció sanitària es porti a terme, al mésaviat possible, d’acord amb criteris d’equitat, de disponibilitat de recursos, detipus de patologia, de prioritat d’urgència i de temps d’espera prèviamentestablerts.- Drets relacionats amb la informació sobre els serveis de salut i laparticipació dels usuarisRecull els drets referents a la informació general sobre els serveis de salut i al’epidemiològica, els relatius a la participació ciutadana i social en el sistemasanitari, i el dret a presentar reclamacions i suggeriments, si escau.Tots els centres disposaran d’una carta de drets i deures, la qual informaràrespecte als drets del pacient legalment establerts. El centre també informarà,de manera clara de les condicions de la relació de l’usuari amb el sistemasanitari, la seva forma d’accés a aquest sistema, del catàleg de prestacions ide la seva cartera de serveis.- Drets relacionats amb la qualitat assistencialEn aquest apartat, es recullen els diferents drets que tenen per objecte garantirel funcionament correcte dels serveis assistencials al llarg de tot el procésassistencial, incloent-hi: la qualificació professional, el tracte respectuós, lacoordinació entre nivells assistencials i l’atenció sanitària integral. 14
  • 16. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA- Deures dels ciutadans en relació amb els serveis sanitarisEn l’àmbit de la salut i l’atenció sanitària, el ciutadà es configura, de formacreixent, com un subjecte actiu responsable de la seva salut que ha de complirun conjunt de deures.La participació, la informació i la responsabilització dels ciutadans, en relacióamb el sistema sanitari i respecte al valor salut, constitueix, de formaprogressiva, un paràmetre de qualitat d’aquest sistema i una condició per a laseva sostenibilitat.De la confluència de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels interessosgenerals, se’n desprèn una concepció del dret que no és possible sense lareferència al deure.D’aquesta manera, els ciutadans usuaris dels serveis de salut tenen drets, peròtambé tenen deures, que cal que siguin coneguts, tant pels mateixos ciutadanscom pels professionals sanitaris. 15
  • 17. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA7. Estratègies per al compliment de la carta de drets i deures delsciutadans, en relació amb la salut i els serveis sanitaris, per part del’Administració i les organitzacionsL’assoliment ple del respecte als drets dels ciutadans també implica el correctefuncionament dels centres i dispositius sanitaris que conformen la xarxasanitària. Vetllar per l’adequació dels recursos a les necessitats dels usuaris i laseva correcta organització, i fomentar el coneixement de les orientacionsd’aquesta carta per part dels professionals, és responsabilitat de cadascunade les entitats proveïdores de serveis, siguin públiques o privades. En darrerainstància, el Departament de Sanitat i Seguretat Social, com a garant últim dela qualitat de les prestacions que reben els ciutadans, ha de facilitar elsinstruments necessaris per a l’efectiu compliment de les previsions incloses enaquesta carta.Atès el caràcter programàtic del document, el Departament de Sanitat iSeguretat Social promourà les iniciatives de desplegament normatiu, així comles mesures necessàries perquè es respectin i s’acompleixin els drets i deuresd’aquesta carta, i se’n faci el seguiment i l’avaluació.A grans trets, aquestes mesures, que es desenvoluparan conjuntament ambles entitats i organitzacions de l’àmbit sanitari, passen per:• L’elaboració d’un pla de sensibilització que permeti la dinamització de les organitzacions amb l’objectiu d’implicar tots els professionals, agents destacats del sistema sanitari, en aquesta qüestió, impulsant mesures de foment i respecte als principis de la carta.• L’elaboració d’un pla de difusió adreçat als ciutadans, amb mesures que fomentin el coneixement de la carta de drets i deures, fent especial èmfasi en els diferents nivells educatius. 16
  • 18. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA• L’elaboració d’un pla d’avaluació del grau de coneixement i de respecte dels drets i deures, aprofundint aquells que són de més gran transcendència.• L’impuls de l’adaptació de cartes dels drets dels col∙lectius específics (salut mental, gent gran, infants, persones mancades de llibertat, etc.), complementàries d’aquest document. 17
  • 19. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAII. DRETS DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA 18
  • 20. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA1. DRETS RELACIONATS AMB LA IGUALTAT I LA NO-DISCRIMINACIÓ DELES PERSONES1.1. Dret a l’atenció sanitària i als serveis de salutEls ciutadans tenen dret a gaudir dels serveis d’atenció sanitària, de salut i deles prestacions corresponents, de manera individual o col∙lectiva, d’acord ambel que disposa la normativa.1.2. Dret a gaudir, sense discriminació, els drets reconeguts en aquestacartaEl gaudiment dels drets i les llibertats reconeguts en aquesta carta s’ha degarantir, sense discriminació per cap motiu com: el sexe, la raça, el color, lallengua, la religió, les opinions polítiques o d’altre tipus, l’origen nacional osocial, la pertinença a una minoria nacional, la propietat, el naixement, elpatrimoni genètic, per raó de la malaltia que es pateixi o qualsevol altracondició.1.3. Drets dels col∙lectius més vulnerables davant d’actuacions sanitàriesespecífiquesEls nens, la gent gran, els malalts mentals, les persones que pateixen malaltiescròniques i invalidants, i les que pertanyen a grups específics reconegutssanitàriament com de risc, tenen dret, tenint en compte els mitjans i recursosdisponibles, a actuacions i programes específics. 19
  • 21. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAEls poders públics vetllaran perquè es respectin i s’acompleixin els drets ideures d’aquesta carta, per tal que els drets a la igualtat i a la no-discriminacióes realitzin de forma efectiva. 20
  • 22. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA2. DRETS RELACIONATS AMB L’AUTONOMIA DE LA PERSONA2.1. Dret a ser informat prèviament, per tal de poder donar després el seuconsentiment (consentiment informat) perquè se li realitzi qualsevolprocediment diagnòstic o terapèuticS’entén per consentiment informat l’acceptació d’un procediment, per part d’unmalalt, després de tenir la informació adequada i amb l’antelació suficient, perimplicar-se lliurement en la decisió (riscos, beneficis, efectes secundaris delprocediment, procediments alternatius, etc.).De tota manera, el malalt pot retirar el seu consentiment, amb llibertat total, enqualsevol moment.Situacions d’excepció davant l’exigència del consentiment informat: - Quan la no-intervenció suposi un risc per a la salut pública. - Quan la urgència no permeti demores, perquè pot ocasionar lesions irreversibles o perquè hi ha perill de mort.Situacions d’atorgament del consentiment per substitució: - Quan el malalt, a criteri del metge responsable de l’assistència o de l’equip de professionals que l’atén, no sigui competent per entendre la informació, com a conseqüència de trobar-se en un estat físic o psíquic que no li permeti fer-se càrrec de la seva situació, el consentiment s’haurà d’obtenir dels familiars, dels representants o de les persones que hi estan vinculades. 21
  • 23. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA - En els casos d’incapacitat legal. La persona titular de la tutela necessita autorització judicial per aplicar a la persona incapacitada tractaments mèdics que, fonamentalment, puguin posar en greu perill la seva vida o la seva integritat física o psíquica. Si la immediatesa en l’aplicació d’aquest tractament no fes possible obtenir aquesta autorització, la comunicació es farà al jutjat o consell de tutela en un termini de vint-i-quatre hores com a màxim. - En els casos de persones internades per raó de trastorn psíquic, els familiars o la persona interessada necessiten autorització judicial per aplicar a la persona afectada tractaments mèdics que, fonamentalment, puguin posar en greu perill la seva vida o la seva integritat física o psíquica. Si la immediatesa en l’aplicació d’aquest tractament no fes possible obtenir aquesta autorització, la comunicació es farà al jutjat o consell de tutela en un termini de vint-i- quatre hores com a màxim.Aquest consentiment s’ha de fer per escrit en els casos d’intervencionsquirúrgiques, procediments diagnòstics invasius i, en general, quan es duguin aterme procediments que suposin riscos i inconvenients notoris i previsibles,susceptibles de repercutir en la salut del pacient, o del fetus, si és el cas d’unadona que estigués embarassada.En tots els casos en què el pacient hagi expressat per escrit el seuconsentiment informat, tindrà dret que se li doni una còpia del document signat. 22
  • 24. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA2.2. Dret del malalt a escollir entre les diferents opcions terapèutiques i derenunciar a rebre tractaments mèdics o les actuacions sanitàriesproposadesEl pacient té el dret a escollir lliurement, entre les opcions que presenti elresponsable mèdic, i el de refusar proves diagnòstiques i/o tractaments, si no hiestà d’acord.El malalt té dret a escollir entre diferents opcions terapèutiques i/o a renunciar arebre tractaments mèdics, fins i tot els que siguin vitals. El consentimentinformat es farà d’acord amb el que preveu l’apartat 2.1 i li seran d’aplicació lesmateixes excepcions.En cap cas, no se li podran negar les cures, els tractaments i el suport quenecessiti, i, quan convingui, se li han d’oferir tractaments alternatius, si n’hihaguessin en el centre, o bé es donarà l’orientació per trobar aquest recursadequat, abans que es produeixi l’alta.2.3. Dret del menor a ser consultat, a fi que la seva opinió siguiconsiderada com un factor determinant, en funció de la seva edat i delseu grau de maduresa, de les decisions en relació amb les intervencionsque es puguin adoptar sobre la seva salutQuan el menor no sigui competent - ni intel∙lectualment ni emocionalment- percomprendre l’abast de la intervenció sobre la seva salut, el consentiment l’hade donar el seu representant, després d’haver escoltat, en tot cas, la sevaopinió si és més gran de 12 anys. En la resta de casos i, especialment, encasos de menors emancipats i adolescents de més de 16 anys, el menor ha dedonar personalment el seu consentiment. 23
  • 25. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA2.4. Tota persona té el dret a viure el procés de la seva mort, d’acord ambel seu concepte de dignitatTota persona té el dret a viure el procés que s’esdevingui fins a la seva mort,amb dignitat. El malalt té dret a rebutjar qualsevol tractament que s’encamini aprolongar la seva vida, quan cregui que una terapèutica o intervenció pot reduirla seva qualitat de vida, fins a un grau incompatible amb la seva concepció dela dignitat de la persona, i així evitar l’anomenat aferrissament terapèutic.Totes les persones tenen dret a poder accedir als tractaments pal∙liatius deconfort i, en particular, al del dolor, que s’han de facilitar en l’entorn més idonipossible (domicili, hospital, etc.).Quan el pacient es trobi a l’hospital, s’haurà de facilitar al màximl’acompanyament dels familiars, en un context social adient que en permeti laintimitat i, finalment, el dol.Si la mort s’esdevé a l’hospital, s’hi haurà de tenir una cura especial, a fi queels familiars i les persones properes rebin un tracte i unes orientacionsadequats en aquest moment.Els procediments i les actuacions corresponents no podran incorporarprevisions contràries a l’ordenament jurídic.2.5. Dret que es tinguin en compte les voluntats anticipades, establertesmitjançant el document que hi corresponEn el document de voluntats anticipades una persona major d’edat, ambcapacitat suficient i de manera lliure, expressa les instruccions a tenir encompte, quan es trobi en una situació en què les circumstàncies que concorrin 24
  • 26. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAno li permetin expressar personalment la seva voluntat, d’acord amb elsrequisits i efectes que s’estableixin normativament.No es poden tenir en compte voluntats anticipades o actuacions que incorporinprevisions contràries a l’ordenament jurídic o a la bona pràctica clínica, o queno es corresponguin exactament amb el supòsit de fet que el subjecte haprevist a l’hora d’emetre-les. En aquests casos, es farà l’anotació raonadapertinent a la història clínica del pacient. 25
  • 27. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA3. DRETS RELACIONATS AMB LA INTIMITAT I LA CONFIDENCIALITAT3.1. Dret a decidir qui pot estar present durant els actes sanitarisLlevat dels casos daquells professionals que, per la seva responsabilitat, hihagin destar ineludiblement presents, aquest dret implica la possibilitat delimitar la presència dinvestigadors, estudiants o altres professionals que notinguin una responsabilitat directa en latenció que cal prestar. Es procuraràfacilitar la presència de familiars, o persones vinculades, quan els pacients aixího prefereixin, llevat dels casos en què aquesta presència sigui incompatible odesaconsellable amb la prestació del tractament.En aquest sentit, durant el procés del part s’ha de facilitar l’accés del pare o, siescau, d’un altre familiar designat per la mare, perquè hi siguin presents.Aquestes consideracions són especialment importants en el cas dels menors ide tots aquells que tinguin l’autonomia disminuïda: gent gran, malalts mentals,etc.3.2. Dret a preservar la pròpia intimitat, quan aquesta significa laprotecció del cos d’un pacient respecte al seu accés per part daltresImplica que la prestació de les atencions necessàries es farà respectant elstrets bàsics de la intimitat: higiene, visita, cures, exploracions, etc., la facilitacióde vestidors unipersonals i la limitació daccés dels professionals i d’altresusuaris, siguin o no familiars, si aquests no col∙laboren directament en latenció.En el cas de pacients ingressats, implica el dret a disposar dun espai físicreservat en l’habitació que garanteixi una certa intimitat. 26
  • 28. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA3.3. Dret a ser atès en un medi que garanteixi la intimitat, dignitat,autonomia i seguretat de la personaEn el cas d’un ingrés hospitalari, el pacient té dret a continuar mantenint larelació amb l’exterior i amb les persones amb qui està vinculat, d’acord amb elmarc i les normes d’organització dels centres i serveis .Igualment, se li han de respectar els hàbits de vida, sempre que siguincompatibles amb les necessitats d’assistència, amb els drets dels altrespacients i amb la normativa interna del centre.El pacient té el dret a la llibertat i confidencialitat de la correspondència i de lescomunicacions.El pacient té dret a rebre l’atenció sanitària en centres i establiments quevetllen per les normes de seguretat dels espais físics i de les instal∙lacions ons’atenen els pacients.3.4. Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culteLa persona té dret que es respectin els seus valors morals i culturals, així comles seves conviccions religioses i filosòfiques. La pràctica que se’n derivi ha deser compatible amb la pràctica mèdica i respectuosa amb les normes delcentre.En situació d’hospitalització, s’ha de respectar el dret a refusar o a rebre ajudaespiritual sense distinció de creença. 27
  • 29. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA3.5. Dret a la confidencialitat de la informacióAquest dret significa que la informació relativa a les dades dels actes sanitarissha de mantenir dins del secret professional estricte i del dret a la intimitat delpacient.Això és especialment important en aquell tipus de dades que poden ser méssensibles: les relatives a la pròpia salut, les creences, l’herència genètica,l’adopció, les malalties infeccioses, ser subjecte de maltractaments, etc. Enaquest sentit, cal recordar que l’accés a les dades només el poden tenir aquellsprofessionals sanitaris relacionats directament amb latenció del pacient, i queno es poden facilitar a altres professionals o familiars/persones vinculadessense lautorització de l’interessat. Cal tenir en compte que el dret a laconfidencialitat no és absolut i hi estan reconegudes diferents excepcions,entre les quals cal destacar les següents: - Quan mantenir la confidencialitat pot significar un perill o perjudici rellevant per a altres persones. - Quan el mateix pacient autoritzi la revelació dinformació a tercers, la qual cosa no significa l’obligació del professional de facilitar-la. - Quan mantenir la confidencialitat esdevingui un perjudici per al mateix pacient, la qual cosa és especialment important en el cas de maltractaments. 28
  • 30. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA3.6. Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l’atenció sanitàriaÉs el dret a conèixer la informació i les dades de caràcter personal que figurenen fitxers i registres, tant si són automatitzades com si no, que s’han obtingutdurant latenció sanitària.Sens perjudici del que s’estableix per a la història clínica, en l’apartat 7.3.d’aquest document, el pacient té dret a l’accés, a la rectificació i a lacancel∙lació de les dades, d’acord amb el que preveu la normativa. Així mateix,té dret a conèixer les mesures de seguretat i les persones i/oorganismes/institucions que poden accedir a aquestes dades i que engaranteixen la confidencialitat.3.7. Dret que se li demani el seu consentiment, abans de la realització idifusió de registres iconogràficsEl pacient té dret a donar el seu consentiment previ a la realització i difusió deregistres iconogràfics que permetin la seva identificació (fotos, vídeos, etc.) ique se li expliqui el motiu de la seva realització i l’àmbit de la seva difusió. 29
  • 31. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA4. DRETS RELACIONATS AMB LA CONSTITUCIÓ GENÈTICA DE LAPERSONA4.1. Dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma i que nos’utilitzi per a cap tipus de discriminació Tota persona ha de tenir garantit el dret a la confidencialitat de la informació del seu genoma, i que aquesta informació no sigui utilitzada per a cap tipus de discriminació individual i col∙lectiva. Els registres de dades genòmiques es configuraran i disposaran dels mecanismes necessaris per garantir la confidencialitat de la informació genòmica.4.2. Dret a gaudir dels avantatges derivats de les noves tecnologiesgenètiques dins el marc legal vigent • A la realització de proves genòmiques quan estiguin indicades, per identificar individus portadors de gens responsables d’una malaltia, o bé detectar-hi la predisposició a desenvolupar la malaltia. Aquestes proves només poden realitzar-se amb finalitats mèdiques o d’investigació mèdica i en el marc d’un consell genètic adequat, sempre amb el consentiment informat de l’individu. • A la intervenció sobre el genoma humà, amb finalitats preventives, diagnòstiques i terapèutiques. Únicament podrà efectuar-se una intervenció que tingui per objecte modificar el genoma humà per raons preventives, diagnòstiques o terapèutiques, i solament quan no tingui per finalitat la introducció d’una modificació en el genoma de la descendència. 30
  • 32. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA • A utilitzar tècniques de reproducció assistida per prevenir malalties hereditàries lligades al sexe.Estan prohibides les intervencions que tinguin per objecte crear un ésser humàgenèticament idèntic a un altre, ja sigui viu o mort. S’entén per ésser humàgenèticament idèntic aquell que comparteix la mateixa càrrega nucleargenètica. 31
  • 33. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA5. DRETS RELACIONATS AMB LA INVESTIGACIÓ I L’EXPERIMENTACIÓCIENTÍFIQUES5.1. Dret a conèixer si els procediments de pronòstic, diagnòstic iterapèutics que s’apliquen a un pacient poden ser utilitzats per a unprojecte docent o d’investigació que, en cap cas, no podrà comportarperill addicional per a la seva salut. En tot cas, serà imprescindiblel’autorització prèvia i per escrit del pacient, i l’acceptació per part delmetge i de la direcció del centre sanitari corresponentLes persones poden participar en estudis d’investigació i experimentació, si esdonen les condicions següents: 1. Que no hi hagi un mètode alternatiu a l’experiment amb éssers humans d’eficàcia comparable. 2. Que els riscos en què pugui incórrer la persona no siguin desproporcionats respecte als beneficis potencials de l’experiment. 3. Que el projecte de l’experiment hagi estat aprovat per una autoritat competent (comitès ètics d’investigació clínica o d’altres d’interdisciplinaris, aliens a l’experimentació), després d’haver-se efectuat un estudi independent en relació amb la seva pertinença científica, inclosa una avaluació de la importància de l‘objecte de l’experiment, així com un estudi multidisciplinari en el pla ètic. En el cas d’assaigs clínics, ha de disposar de l’autorització pertinent del Ministeri de Sanitat. 4. Que la persona hagi estat informada dels drets i de les garanties que la llei estableix per a la protecció de les persones que se sotmeten a una experimentació, de la identitat del responsable i la font de finançament. 32
  • 34. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA 5. Que atorgui de forma lliure, expressa, específica i per escrit, tal com s’estableix en els apartats 2.1. i 2.2. d’aquest document, el consentiment per poder participar en l’experiment, el qual es podrà revocar en qualsevol instant. 6. Que sàpiga que la persona té dret a mantenir l’anonimat, quan es facin públics els resultats. En el cas que amb la seva publicació no pogués mantenir-lo, hi caldrà el consentiment signat del pacient. 7. Que pugui conèixer el resultat de les investigacions en què ha participat, en forma de publicacions que se’n derivin i resums entenedors.Quan una persona no tingui capacitat per atorgar el seu consentiment de formalliure, tan sols podrà realitzar-se un experiment amb ella quan: a) Es compleixin les condicions anunciades en els punts 1, 2, 3 i 4, de l’apartat anterior. b) Els resultats previstos de l’experiment suposin un benefici real i directe per a la seva salut. c) L’experiment no pugui realitzar-se amb una eficàcia comparable en persones que poden donar el seu consentiment. d) S’hagi donat específicament i per escrit una autorització del representant de la persona, o d’una autoritat o d’una institució designada per la llei. e) La persona no expressi el seu refús a l’experiment. 33
  • 35. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIADe manera excepcional, poden autoritzar-se experiments que no suposin unbenefici directe per a la salut de la persona, si es compleixen els criteris 1, 3, 4 i5 i, a més: f) Si l’experimentació té per objectiu una millora significativa del coneixement científic que permeti obtenir, en un termini de temps determinat, beneficis per a la persona objecte de l’experimentació o per a d’altres amb malalties i trastorns d’igual naturalesa. g) Si l’experiment només comporta un risc o inconvenient mínim per a la persona.5.2. El pacient té dret a disposar d’aquelles preparacions de teixits omostres biològiques provinents d’una biòpsia o extracció, amb la finalitatde facilitar l’opinió d’un segon professional o la continuïtat del’assistència en un centre diferent Això implica l’existència d’un sistema de custòdia de les mostres biològiques, de manera que la seva accessibilitat sigui suficientment regulada i documentada. Sempre que es conservin teixits o mostres biològiques provinents d’una biòpsia, extracció o donació, el pacient té dret a ser-ne informat i a autoritzar-hi l’ús que se’n farà. Quan el pacient no autoritzi l’ús de teixits o mostres biològiques provinents d’una biòpsia o extracció, s’ha de procedir a la seva eliminació com a residu sanitari. 34
  • 36. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA6. DRETS RELACIONATS AMB LA PREVENCIÓ DE LA MALALTIA I LAPROMOCIÓ I LA PROTECCIÓ DE LA SALUT6.1. Els ciutadans tenen dret a tenir un coneixement adequat delsproblemes de salut de la col∙lectivitat que suposin un risc per a la salutd’incidència i d’interès a la comunitat i que aquesta informació esdifongui en termes comprensibles, verídics i adequats per a la proteccióde la salutEls ciutadans tenen dret a tenir un coneixement adequat dels perills relacionatsamb el medi ambient, els aliments, l’aigua de consum i els comportamentsindividuals que suposin un risc per a la salut, amb incidència i interès per a lacomunitat, i que aquesta informació es difongui en termes comprensibles,verídics i adequats per a la protecció de la salut.Aquesta informació ha de ser suficient, comprensible, adequada i ha decomprendre els factors, les situacions i les causes de risc per a la salut,incloent-hi la informació epidemiològica general, pel que fa als problemes desalut més comuns, per tal de fomentar la millora de comportaments i hàbitssaludables, tant individuals com col∙lectius.6.2. Dret a gaudir d’un medi ambient de qualitatAquest dret ha de permetre una vida digna, saludable i amb benestar, tant a lesgeneracions actuals com a les futures. 35
  • 37. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA6.3. Dret a consumir aliments segurs i aigua potable6.4. Dret a conèixer els plans, les accions i les prestacions en matèria deprevenció, promoció i protecció de la salut, i a saber com es fan efectives6.5. Dret a rebre les prestacions preventives dins el marc de la consultahabitualEls professionals sanitaris són els qui les han de proporcionar, juntament ambla informació sobre les activitats que shan de realitzar i la seva finalitat, tenintsempre en compte que les pràctiques preventives no comportin un riscaddicional per a la persona.6.6. Dret a rebutjar aquelles accions preventives que es proposin ensituacions que no comportin riscs a tercers, sens perjudici del queestableixi la normativa de salut públicaQuan la persona a la qual es proposen actuacions preventives en situacionsque no comportin risc per a tercers les rebutgi, quedarà constància escritad’aquest refús a la història clínica o, si s’escau, en el document corresponent. 36
  • 38. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA7. DRETS RELACIONATS AMB LA INFORMACIÓ ASSISTENCIAL IL’ACCÉS A LA DOCUMENTACIÓ CLÍNICA7.1. Dret a rebre la informació sobre el procés assistencial i l’estat desalutEl pacient té dret a conèixer tota la informació obtinguda respecte a la sevasalut i a disposar, en termes comprensibles per a ell, d’informació verídica iadequada referent a la seva salut i al procés assistencial, inclosos eldiagnòstic, el risc/els beneficis, les conseqüències del tractament i del notractament, les possibles alternatives a aquest tractament i, sempre que siguipossible, el pronòstic. Malgrat això, s’ha de respectar la voluntat d’una personade no ser informada, si així ho vol.La informació se li donarà en un llenguatge que estigui al seu abast, ateses lesseves característiques personals, culturals, lingüístiques, educacionals, etc.Alhora, es facilitarà que entengui la informació, perquè li aporti els elements dejudici suficients per prendre les decisions que calgui, en tot allò que l’afecti.Els professionals sanitaris han de demanar als seus pacients a qui volen quees doni informació. S’ha d’informar les persones que hi estan vinculades, en lamesura que el pacient ho permeti, expressament o tàcitament.En el cas de menors o malalts no competents per entendre la informació, se’lsinformarà d’acord amb el seu grau de comprensió, així com als representants,familiars o persones vinculades. 37
  • 39. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA7.2. Dret de l’usuari que la seva història clínica sigui completa i que recullitota la informació sobre el seu estat de salut, i de les actuacions clíniquesi sanitàries dels diferents episodis assistencialsLa història clínica, integrada i única, ha d’incorporar tota la informació sobrel’estat de salut del pacient i les actuacions clíniques i sanitàries corresponentsals diferents episodis assistencials. Aquesta informació ha de ser veraç iactualitzada, i ha d’incloure les dades d’identificació del malalt i de l’assistència,les dades clinicoassistencials i les dades socials, si és el cas.En la mesura en què els recursos tècnics ho facin possible, el Departament deSanitat i Seguretat Social promourà els mecanismes per possibilitar l’úscompartit de les històries clíniques, per tal que els pacients atesos en diferentscentres no s’hagin de sotmetre a repetides exploracions i procediments, i elsserveis assistencials tinguin accés a tota la informació clínica disponible.7.3. Dret de l’usuari per accedir a la documentació de la seva històriaclínicaEl pacient té dret a accedir a la documentació de la seva historia clínica, aixícom a obtenir una còpia de les dades que hi figuren.Als centres sanitaris els correspon regular el procediment per garantir-nel’accés. El pacient també té dret a conèixer aquest procediment.El dret dels pacients en l’accés a la documentació de la seva història clínicamai no podrà ser en perjudici del dret de tercers a la confidencialitat de lesseves dades, si hi figuren, ni del dret dels professionals que hagin intervinguten la seva elaboració. Aquests podran invocar la reserva de les sevesobservacions, apreciacions o anotacions subjectives. 38
  • 40. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAAquest dret es pot exercir per representació, sempre que estigui degudamentacreditada.En cas de pacients morts, l’accés a la seva història clínica es facilitarà alshereus, excepte si el pacient ho havia prohibit expressament.Pel que fa als altres familiars i persones vinculades, podran accedir a les dadesassistencials pertinents en cas que hi hagi un risc greu per a la seva salut oquan així ho estableixi un requeriment judicial.7.4. Dret a disposar d’informació escrita sobre el procés assistencial il’estat de salutL’usuari té dret a la informació escrita en termes comprensibles, tant si estracta d’un informe d’alta hospitalària com de consulta externa o d’urgències.També hi estan inclosos els certificats mèdics acreditatius de l’estat de salut,en els casos establerts per una disposició legal o reglamentària. 39
  • 41. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA8. DRETS RELACIONATS AMB L’ACCÉS A L’ATENCIÓ SANITÀRIA8.1. Dret d’accés als serveis sanitaris públicsEn el marc de l’assegurament públic, el ciutadà té dret a accedir a una atenciósanitària de qualitat en el seu lloc de residència i comptar amb una ofertaintegrada de serveis de referència.8.2 Dret a escollir els professionals i el centre sanitariEls usuaris i pacients dels serveis sanitaris públics tenen dret que es respectinles preferències pel que fa a metge i centre, tant en l’àmbit de l’atenció primàriacom en l’especialitzada i en la sociosanitària, en els termes i condicions ques’estableixin, i en funció de les disponibilitats de la xarxa sanitària d’ utilitzaciópública.L’entitat asseguradora orientarà els usuaris i pacients que vulguin exerciraquest dret, facilitant les dades necessàries per a l’accessibilitat als serveis.Els professionals que s’escullin seran els seus interlocutors principals i elsresponsables del procés, juntament amb l’equip assistencial, i s’encarregarand’integrar la informació referent al seu procés.8.3. Dret d’obtenir medicaments i productes sanitaris necessaris per a lasalutEls usuaris tenen dret a obtenir els medicaments i els productes sanitarisnecessaris per promoure, conservar o restablir la seva salut, en els termes ques’estableixen reglamentàriament. 40
  • 42. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAEls professionals sanitaris han d’informar el pacient, amb un llenguatgeentenedor, sobre la correcta utilització dels medicaments, els efectes esperats,els possibles efectes adversos, les possibles interaccions amb d’altresmedicaments o aliments i, si fos necessari, de les alternatives existents, per talde fomentar la utilització racional dels medicaments.8.4. Dret a ser atès, dins d’un temps adequat a la condició patològica id’acord amb criteris d’equitatEls serveis de salut i els dispositius assistencials s’han d’organitzar de lamanera més eficient possible, per tal que el pacient pugui ser atès al més aviatpossible, i d’acord amb criteris d’equitat, adequació i disponibilitat de recursos,tipus de patologia, prioritat d’urgència, temps d’espera raonable prèviamentestablert i amb què es garanteixi la continuïtat assistencial.El pacient té dret que la durada del seu procés assistencial o l’estadahospitalària s’adeqüi a criteris mèdics, en funció de la patologia que la motivi.8.5. Dret a sol∙licitar una segona opinióQuan el pacient vulgui obtenir informació complementària o alternativa, sobre eldiagnòstic i les recomanacions terapèutiques d’important transcendènciaindividual, té dret a accedir a l’opinió d’un segon professional, d’acord amb elque s’estableixi normativament. 41
  • 43. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA9. DRETS RELACIONATS AMB LA INFORMACIÓ GENERAL SOBRE ELSSERVEIS SANITARIS I LA PARTICIPACIÓ DELS USUARIS9.1. Dret a disposar de la carta de drets i deures, en tots els centressanitarisEn tots els centres, serveis i establiments sanitaris i sociosanitaris, hi had’haver a disposició de tothom la carta de drets i deures dels ciutadans enrelació amb la salut i els serveis sanitaris, com a marc de la relació entre elcentre i els usuaris.9.2. Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveisL’usuari té dret que se l’informi sobre els serveis i els requisits per a la sevautilització, les normes de funcionament del centre, els procediments d’accés i lainformació útil, com també la informació assistencial comparada sobre latecnologia disponible, els resultats de l’assistència i les llistes d’espera, entred’altres.A més, té dret a rebre informació econòmica relativa a les despeses segures iprevisibles, originades per l’atenció sanitària, i a conèixer les vies per obtenirinformacions complementàries. 42
  • 44. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA9.3. Dret a conèixer les prestacions que cobreix l’assegurançaL’usuari té dret a saber les prestacions que cobreix l’assegurança, sigui públicao privada, les condicions en què seran prestades, així com les clàusuleslimitadores i els mecanismes de reclamació, en cas de conflicte.9.4. Dret a conèixer i identificar els professionals que presten l’atenciósanitàriaL’usuari té dret a saber el nom i la titulació dels professionals sanitaris queporten a terme l’atenció sanitària i que el personal s’identifiqui de forma clara ivisible.9.5. Dret a presentar reclamacions i suggerimentsL’usuari té dret a conèixer i utilitzar els procediments per presentarsuggeriments i reclamacions. Aquestes han de ser avaluades i contestades perescrit, dins d’un termini adient, d’acord amb els termes establertsreglamentàriament.9.6. Dret a participar en les activitats sanitàries, mitjançant lesinstitucions i òrgans de participació comunitària i les organitzacionssocials, en els termes establerts normativament 43
  • 45. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA9.7. Dret a la utilització de les tecnologies de la informació i de lacomunicació, d’acord amb el nivell d’implantació i el desenvolupamentd’aquestes tecnologies en la xarxa sanitàriaEls usuaris tenen dret que els serveis sanitaris emprin les tecnologies de lainformació disponibles per tal que el consum de temps requerit per l’usuari enaccessos, tràmits i recepció d’informacions sigui el mínim desitjat. Aquestaccés s’ha d’entendre d’acord amb el desenvolupament d’aquests sistemes ala xarxa d’atenció sanitària i amb les garanties de confidencialitat i seguretatque preveu la legislació vigent. 44
  • 46. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA10. DRETS RELACIONATS AMB LA QUALITAT ASSISTENCIAL10.1. Dret a l’assistència sanitària de qualitat humana i científicaEls professionals sanitaris han de prestar l’atenció sanitària d’acord amb lespautes i normes d’actuació ètiques, de comportament, de respecte a la dignitathumana, i tenint en compte els hàbits i les creences de cada persona. Aquestaassistència sanitària, basada en els coneixements científics actuals, s’adequaràa les necessitats i característiques de cada persona i, en el cas de malaltia,s’adequarà a la gravetat i complexitat medicosocial que comporta.10.2. Dret a conèixer el nivell de qualitat dels centres assistencialsA aquest efecte, el pacient té dret a conèixer els mecanismes de garantia dequalitat que té implantats un centre o un servei sanitari, així com lesinstitucions i organitzacions que li donen aval. Igualment, el pacient té dret aconèixer els resultats de l’assistència sanitària mesurats mitjançant indicadors.10.3. Dret a rebre una atenció sanitària continuada i integralTot pacient té uns drets concrets en aquest àmbit: - a tenir en l’atenció primària un metge responsable d’integrar el seu procés assistencial i l’atenció rebuda al llarg del temps, així com un professional d’infermeria de referència. 45
  • 47. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA- a rebre atenció sanitària que inclogui mesures de prevenció, diagnòstic,tractament i rehabilitació.- que hi hagi mecanismes de cooperació i coordinació entre els diferentsnivells, entitats, centres i professionals implicats en la seva atenció, ambla finalitat de garantir-ne la qualitat. 46
  • 48. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAIII. DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIA 47
  • 49. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAEn l’àmbit de la salut i l’atenció sanitària, el ciutadà usuari es configura, deforma creixent, com un subjecte actiu, responsable de la seva salut i que ha decomplir un conjunt de deures.La participació, la informació i la responsabilització dels ciutadans, en relacióamb el sistema sanitari i respecte al valor salut, constitueixen, de formaprogressiva, un paràmetre de qualitat d’aquest sistema i una condició per a laseva sostenibilitat.De la confluència de l’exercici dels drets dels ciutadans i dels interessosgenerals, se’n desprèn una concepció del dret que no és possible sense lareferència al deure.D’aquesta manera, els ciutadans usuaris dels serveis de salut tenen drets; peròtambé tenen deures, que cal que siguin coneguts, tant pels mateixos ciutadanscom pels professionals sanitaris:1. Deure de cuidar de la seva salut i responsabilitzar-se’n. Aquest deure s’ha d’exigir especialment quan es puguin derivar riscs o perjudicis per a la salut d’altres persones.El ciutadà té el deure de cuidar de la seva salut i de responsabilitzar-se’n d’unaforma activa. La vida en comunitat comporta l’exigibilitat d’aquest deure,sobretot en els casos en què es puguin derivar riscs o perjudicis per a la salutd’altres persones. La salut té un vessant individual i un vessant social queconfiguren els corresponents àmbits de responsabilitat individual i col∙lectiva.2. Deure de fer ús dels recursos, prestacions i drets d’acord amb les seves necessitats de salut i en funció de les disponibilitats del sistema sanitari, per tal de facilitar l’accés de tots els ciutadans a l’atenció sanitària en condicions d’igualtat efectiva.L’actual sistema sanitari es basa, entre d’altres principis, en l’equitat en l’accésals serveis i prestacions. L’aprofundiment i compliment efectiu del principi 48
  • 50. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAd’equitat exigeix, de forma progressiva, que la utilització dels recursos s’orientia la satisfacció de les necessitats de salut, de tal forma que l’esmentadautilització dels recursos sigui tan eficient com es pugui, evitant les conductespoc diligents, irresponsables o abusives.Així mateix, el ciutadà té el deure de complir les normes que regulen l’accés alsdrets que es reconeixen.3. Deure de complir les prescripcions generals, de naturalesa sanitària, comunes a tota la població, així com les específiques determinades pels serveis sanitaris.El ciutadà té el deure de complir les prescripcions generals en matèria sanitàriacomunes a tota la població, així com les específiques que determinin elsserveis sanitaris, sens perjudici de l’exercici del dret a la lliure elecció entre lesopcions terapèutiques i de renunciar a rebre els tractaments mèdics o lesactuacions sanitàries proposades, d’acord amb els termes establertsnormativament.4. Deure de respectar i complir les mesures sanitàries adoptades per a la prevenció de riscos, la protecció de la salut o la lluita contra les amenaces a la salut pública, com ara el tabac, l’alcoholisme i els accidents de trànsit, o les malalties transmissibles susceptibles de ser previngudes mitjançant vacunacions o d’altres mesures preventives, així com col∙laborar en l’assoliment dels seus fins.La salut és un valor tant individual com de la societat de la qual els ciutadansformen part, que els poders públics han de reconèixer, promoure i establir lesnormes jurídiques, responsabilitats i actuacions públiques necessàries per talde garantir-ne el respecte i un nivell elevat de protecció. En el si de lessocietats avançades, tant la prevenció dels riscos sanitaris i de salut públicacom les actuacions relatives a la protecció i promoció de la salut comportenque als ciutadans se’ls exigeixi una conducta activa en relació amb aquestsàmbits d’actuació i que estableixin mesures el compliment de les quals ésexigible en consideració a objectius de salut comunitària.5. Deure de responsabilitzar-se de l’ús adequat de les prestacions sanitàries ofertes pel sistema sanitari, fonamentalment les farmacèutiques, les complementàries, les d’incapacitat laboral i les de caràcter social. 49
  • 51. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIALa correcta i adequada utilització dels recursos, serveis i prestacions queofereix el sistema sanitari és un deure de tots els ciutadans. En un context derecursos limitats, l’exigència que els recursos s’utilitzin de forma correcta iadequada a les necessitats respon a un principi de justícia que ha de contribuira l’efectiva equitat del sistema sanitari i a la seva sostenibilitat futura. Lautilització responsable dels recursos, serveis i prestacions del sistema sanitari,que es fonamenta tant en motius de solidaritat social com en raons d’eficiènciaeconòmica en l’assignació dels recursos, ha de ser un objectiu de tots.6. Deure d’utilitzar i gaudir de manera responsable, d’acord amb les normes corresponents, de les instal∙lacions i els serveis sanitaris.Els ciutadans han de tenir un comportament respectuós i fer un ús adequatdels serveis i les instal∙lacions sanitàries per tal de garantir-ne la conservació iel funcionament correctes, tenint en compte les normes generals d’utilització iles establertes pels centres i serveis sanitaris.7. Deure de mantenir el respecte degut a les normes establertes en cada centre, així com a la dignitat personal i professional del personal que hi presta serveis.Els ciutadans han de respectar i col∙laborar en el compliment de les normes iinstruccions establertes pels serveis i les institucions sanitàries.L’exercici dels hàbits, costums i estils de vida de les persones ha de sercompatible i ha de respectar les normes i instruccions establertes pels serveis icentres sanitaris necessàries per al seu correcte funcionament i organització.Així mateix, cal mantenir un tracte respectuós i digne amb el personal delscentres i les institucions sanitàries, els altres pacients i els familiars oacompanyants.8. Deure de facilitar, de forma lleial i certa, les dades d’identificació i les referents al seu estat físic o sobre la seva salut, que siguin necessàries per al procés assistencial o per raons d’interès general degudament motivades.Amb els límits que exigeix el respecte al dret a la intimitat i a la confidencialitatde les dades personals, el ciutadà té el deure de facilitar, de forma lleial i certa,les dades de les quals disposi referents a antecedents familiars, antecedentspersonals, estat físic i totes aquelles que siguin necessàries per a un correcte 50
  • 52. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAprocés assistencial o bé que siguin necessàries per raons d’interès generaldegudament motivades.9. Deure de signar el document pertinent, en el cas de negar-se a les actuacions sanitàries proposades - especialment en cas de proves diagnòstiques, actuacions preventives i tractaments d’especial rellevància per a la salut del pacient. En aquest document quedarà expressat amb claredat que el pacient ha quedat suficientment informat de les situacions que se’n poden derivar, i que rebutja els procediments suggerits.En l’exercici de la seva autonomia, el pacient, una vegada disposa de lainformació necessària per donar el seu consentiment, pot refusar una provadiagnòstica, una actuació preventiva, un tractament i, fins i tot, demanar l’altahospitalària. Un cop ha rebut la informació adequada i suficient que posi demanifest les conseqüències i els riscos que es poden derivar de la sevadecisió, el pacient té l’obligació de deixar constància per escrit de l’opció presa,diferent de la pauta assistencial proposada.10. El malalt té el deure d’acceptar l’alta un cop s’ha acabat el procés assistencial que el centre o la unitat li pot oferir. Si per diferents raons existís divergència de criteri per part del pacient, s’esgotaran les vies de diàleg i tolerància raonables vers la seva opinió i, sempre que la situació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de fer la cerca dels recursos necessaris per a una adequada atenció.Una vegada ha finalitzat el procés assistencial que el centre o la unitat li podenoferir tenint en compte la complexitat assistencial i els diferents nivellshospitalaris del sistema, el pacient té el deure d’acceptar l’alta. Sempre que lasituació ho requereixi, el centre o la unitat haurà de cercar els recursos per auna adequada atenció. 51
  • 53. CARTA DE DRETS I DEURES DELS CIUTADANS EN RELACIÓ AMB LA SALUT I L’ATENCIÓ SANITÀRIAEl Departament de Sanitat i Seguretat Social agraeix la col∙laboració en l’elaboraciód’aquest document a les persones següents:Francesc Abel, Institut Borja de Bioètica; Josep Arnau, Direcció General de RecursosSanitaris (DSSS); Montserrat Artigas, Divisió d’Atenció al Client i Qualitat (SCS); LluísBalaguer, ABS La Llacuna; Maria Josep Borràs, Assessoria Jurídica (DSSS); Marc A.Broggi, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol; Esther Busquets, Direcció General deRecursos Sanitaris (DSSS); Maria Casado, Observatori de Bioètica i Dret; Jaume Duran,Direcció General de Recursos Sanitaris (DSSS); Oriol Duch, Direcció d’Atenció PrimàriaGirona (ICS); Norma Garriga, Servei de Qualitat Assistencial i Acreditació (DSSS); PilarGonzález, Direcció d’Atenció Primària Baix Llobregat Centre (ICS); Pau Hernando, ConsorciSanitari del Parc Taulí; Glòria Jodar, Atenció a l’Usuari, DAP Baix Llobregat Litoral (ICS);Albert Jovell, Fundació Josep Laporte; Rafael Lledó, Hospital Clínic i Provincial de Barcelona;Eduard Mata, Direcció General de Salut Pública (DSSS); M. Virtudes Pacheco, Hospital de laSanta Creu i Sant Pau; Mercè Peris, Institut Català d’Oncologia; Eugeni Sedano, DireccióGeneral de Recursos Sanitaris (DSSS); Núria Terribas, Institut Borja de Bioètica.De la mateixa manera, el Departament de Sanitat i Seguretat Social agraeix elscomentaris i les consideracions de les entitats següents:Associació Catalana d’Establiments Sanitaris (ACES), Federació Catalana Pro Persones ambRetard Mental (APPS), Col∙legi de Biòlegs de Catalunya (CBC), Consell de Col∙legis de Metgesde Catalunya (CCMC), Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC), Confederació Obrera deCatalunya (CONC), Col∙legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya (COPC), Coordinadora d’Usuarisde la Sanitat (CUS), Federació de Mutualitats de Previsió Social de Catalunya (FMPSC), InstitutCatalà de la Salut (ICS), Sociedad Española de Atención al Usuario de la Sanidad (SEAUS),Societat de Salut Pública de Catalunya i Balears (SSPCIB), Unió de Consumidors deCatalunya (UCC-UCE), Unió Catalana d’Entitats Asseguradores i Reasseguradores (UCEAC),Unió Catalana d’Hospitals (UCH), Consell de Col∙legis de Diplomats en Infermeria de Catalunya(CCDIC).De manera especial, s’agraeix l’assessorament rebut en la seva redacció per part delsmembres del Comitè de Bioètica de CatalunyaEugeni Sedano, Francesc Abel, Rogeli Armengol, Josep Ballester, Josep M. Bertran,Mercè Boada, Margarita Boladeras, M. Josep Borrás, Marc Antoni Broggi, EstherBusquets, Montserrat Busquets, Josep M. Busquets, Joaquim Calaf, Salvador Cardús,Victòria Camps, Maria Casado, Pau Ferrer, Xavier Foz, Pablo Hernando, Josep M.Martínez Carretero, Màrius Morlans, Rafael de Oleza, Joan Padrós, Josep M. Payà, JoanMaria Pons, Josep Enric Rebés, Lluís Revert, Joan Viñas,i els membres del Consell Assessor del Departament de Sanitat i Seguretat SocialFrancesc Abel, Mercè Boada, Francesc Domènech, Rafael Esteban, Carlos Ferrandiz,Gonçal Foz, Guillem López, Ramon Massaguer, Ciril Rozman, Montserrat Teixidor,Manuel Trias, Joan UriachHan coordinat la redacció d’aquest document: Josep Ramon Arisa, Assessoria Jurídica (SCS)i Josep M. Busquets, Direcció General de Recursos Sanitaris (DSSS).S’agraeix el suport administratiu per a l’elaboració del document a Raquel Enrich, AssessoriaJurídica (SCS) i Cristina Sabaté, Direcció General de Recursos Sanitaris (DSSS) 52

×