Your SlideShare is downloading. ×
Vol. 22, núm. 2. 2011. ISSN 0213-7801                       ISSN 1579-9441 (Internet)   RETIRADA DEL TRACTAMENT AMB   BENZ...
El perfil del pacient que consumeix BZD amb pres-            de la intervenció realitzada, però s’utilitzen poc en lacripc...
aquestes el nombre d’abandonaments va ser més             temps (Tmàx curt), però el seu efecte desapareixbaix i els parti...
Taula 1. Característiques i equivalència entre diferents BZD i el diazepam (s’adjunta al final del docu-ment).Fàrmac      ...
(GPT). Adaptación española de la 51º ed. del British National Formulary                                                   ...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

BZD

733

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
733
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
3
Actions
Shares
0
Downloads
12
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Transcript of "BZD"

  1. 1. Vol. 22, núm. 2. 2011. ISSN 0213-7801 ISSN 1579-9441 (Internet) RETIRADA DEL TRACTAMENT AMB BENZODIAZEPINESMariona Roca Andreu. Servei de Farmàcia. Con- sa d’atenció primària, un seguiment estret per reduirsorci Sanitari de Terrassa gradualment la dosi fins a deixar la medicació. AixíLuís Delgado Cruz. Servei de Psiquiatria. Consorci evitem la síndrome d’abstinència.Sanitari de Terrassa Hi ha diferents tècniques per deshabituar el pacient, però cap d’aquestes no ha demostrat que sigui sig- Resum nificativament més eficaç que les altres.Les benzodiazepines (BZD) són un dels grups farma- Paraules clau: benzodiazepines, deshabituació,cològics més àmpliament utilitzats en el nostre en- diazepam, addicció.torn. Actualment no hi ha cap indicació clínica quejustifiqui la prescripció perllongada de BZD (més de4 setmanes), ja que la pràctica clínica de mantenir el Introducciófàrmac ininterrompudament genera fenòmens de to-lerància i dependència. El millor perfil de seguretat de les benzodiazepines en comparació dels barbitúrics ha contribuït a l’altaL’ús continuat de BZD té uns efectes perjudicials taxa de prescripció des dels anys setanta. Tanma-a llarg termini que són més evidents en la població teix, encara que les benzodiazepines siguin molt efi-geriàtrica, en la qual augmenta el risc de caigudes, caces contra alguns trastorns, poden generar addic-fractures i deteriorament cognitiu. Però qualsevol ció en algunes persones.1 Segons les publicacionspersona que prengui BZD prolongadament pot patir, mèdiques, arreu del món, el percentatge de pacientsentre altres símptomes, somnolència diürna, altera- que pren BZD amb prescripció mèdica oscil·la entreció de la memòria i disminució dels reflexos. Alguns un 2,2% i un 17,6%.2 La seva indicació principal és elsímptomes afecten les activitats de la vida diària, tractament dels trastorns d’ansietat i l’insomni, peròamb la possibilitat d’augmentar el risc d’accidents. també s’utilitzen com a relaxants musculars, per al tractament de crisis epilèptiques i com a coadjuvantsPer portar a terme la deshabituació cal implicar el pa- en el tractament de la depressió i en la deshabituaciócient i realitzar, amb la supervisió del metge o metges- alcohòlica, entre d’altres.3ATC Fàrmac Nombre d’envasos Import (€)N05BA01 Diazepam 740.780 1.387.193,23N05BA02 Clordiazepòxid 83 113,94N05BA05 Clorazepat potàssic 408.542 971.135,15N05BA06 Lorazepam 1.594.547 3.255.615,53N05BA08 Bromazepam 242.777 385.552,32N05BA09 Clobazam 54.450 136.831,62N05BA10 Ketazolam 73.638 336.921,93N05BA12 Alprazolam 1.364.212 4.141.987,94N05BA13 Halazepam 29.166 116.080,68N05BA14 Pinazepam 1.509 3.848,32N05BA21 Clotiazepam 5.605 15.071,40N05BA51 Diazepam (en combinació) 91.148 221.221,99N05BA55 Clorazepat dipotàssic (en combinació) 50.707 171.789,13N05BA91 Bentazepam 14.480 63.712,00 8
  2. 2. El perfil del pacient que consumeix BZD amb pres- de la intervenció realitzada, però s’utilitzen poc en lacripció mèdica, sense abusar ne, és el d’una persona pràctica clínica diària.7de 39 a 54 anys d’edat, que pren aquests fàrmacsdurant més d’un mes.1 Les situacions que poden fer Cal que el metge o metgessa que s’encarrega deque a un pacient li receptin BZD de manera prolon- supervisar la reducció de la dosi tingui present quegada són els símptomes de l’abstinència s’assemblen als del 1) ansietat per situació estressant, trastorn original, la qual cosa pot propiciar un incre- ment de la dosi o una reintroducció del fàrmac quan 2) mals hàbits de son, s’ha aconseguit treure’l del pla terapèutic.4 3) torns de treball canviants, 4) trastorns d’horari, Voshaar et al. asseguren que dues terceres parts de 5) fàrmacs diversos (teofil·lina, corticoides, etc.) i les persones que prenen BZD crònicament són ca- tòxics (alcohol, cafeïna, nicotina, cocaïna, etc.), i paces de deixar aquests fàrmacs amb l’ajuda d’un programa de deshabituació.8 6) certes malalties.Cal evitar l’ús d’hipnòtics i s’han de prioritzar les tèc-niques psicològiques per al tractament de l’estrès, Símptomes d’abstinènciales tècniques de relaxació i les d’higiene del son. La interrupció brusca de les BZD pot causar un efecte rebot o una reaparició dels símptomes origi-Durant l’any 2010, el consum de fàrmacs del grup nals, com ara ansietat, insomni, inquietud, agitació,ATC N05 a la regió sanitària de Barcelona va ser tensió muscular i irritabilitat. També poden aparèixerde 4.671.644 envasos, amb un import total de símptomes menys freqüents com pèrdua de gana,11.207.075,18 €. sudoració, nàusees, fatiga, marejos, visió borrosa, malsons, hiperreflèxia i atàxia. Finalment, rares ve- gades apareixen deliris, acúfens, confusió, para- Riscs del consum a llarg termini noia, al·lucinacions, convulsions i psicosi.9Les recomanacions de les guies de pràctica clínica La síndrome d’abstinència a les BZD pot sorgir desindiquen que cal restringir l’ús de les BZD fins a un d’unes poques hores després d’haver deixat unamàxim de 2-4 setmanes,4 per evitar-ne els efectes benzodiazepina d’acció curta fins a tres setmanesadversos a llarg termini, com ara somnolència diürna, després d’interrompre el tractament amb una ben-disminució de reflexos, deteriorament cognitiu, alte- zodiazepina d’acció perllongada, i en alguns casosració de la memòria i un augment del risc de patir cai- pot continuar setmanes o mesos després de sus-gudes que poden comportar l’aparició de fractures pendre les BZD.4de maluc en les persones de la tercera edat.5 La gravetat d’aquesta abstinència es pot predir ambEn una metanàlisi realitzada per l’Agència Canaden- variables que depenen del fàrmac i variables clíni-ca de Medicaments i Tecnologies Sanitàries, les BZD ques del pacient:10es classifiquen en el grup dels hipnòtics i sedants(juntament amb els barbitúrics, l’hidrat de cloral i la - fàrmac (les dosis altes, els tractaments de llargahidroxizina), com una de les nou famílies farmacolò- durada, la potència relativa de la BZD, una semi-giques implicades en l’augment del risc de caigudes vida curta i un inici d’acció ràpid);en la gent gran (OR = 1,47; IC95%: 1,35 1,62). El risc - variables clíniques (grau d’ansietat més alt irelatiu de patir fractures en el grup de malalts tractats depressió abans de començar a reduir la dosi,amb BZD és d’1,34 (IC95% 1,24 1,45).6 diagnòstic de trastorn de pànic, història de con- sum abusiu de drogues o alcohol, i trets depen-S’estima que un 5%-10% dels consumidors a llarg dents de la personalitat).termini tenen dificultats per suspendre el tractamentde BZD a causa dels símptomes d’abstinència (in-somni, ansietat i irritabilitat). Estratègies per retirar les BZDEs recomana disminuir gradualment les BZD per El Centre Cochrane Iberoamericà va revisar el 2006reduir la possibilitat d’aparició de l’efecte rebot, les tots els estudis publicats sobre intervencions far-recaigudes i els símptomes d’abstinència, especial- macològiques per reduir la dependència a BZD enment amb l’ús perllongat (més de 4 setmanes d’ús pacients no ingressats. Se’n van localitzar 753, delsdiari). No obstant això, hi ha poc consens pel que fa quals només 8 complien els criteris d’inclusió: as-al mètode més apropiat per deixar les BZD. sajos comparatius i aleatoritzats que avaluaven com a mínim dos programes de tractament de la depen-La manera de realitzar la retirada s’ha d’adaptar indi- dència a BZD en pacients ambulatoris. Els estudisvidualment segons l’estil de vida del pacient, la per- inclosos no es van poder agrupar per analitzar-los asonalitat, l’estrès ambiental, les raons que van moti- causa de l’heterogeneïtat de les intervencions i lesvar la prescripció de les BZD i el suport disponible. diferències entre les característiques dels partici- pants. Els resultats de la revisió donen suport a lesHi ha qüestionaris per avaluar el grau de dependència polítiques d’abstinència gradual (més de 10 setma-a les BZD, els quals són útils per comparar l’eficàcia nes) i no abrupta de la benzodiazepina, ja que amb9
  3. 3. aquestes el nombre d’abandonaments va ser més temps (Tmàx curt), però el seu efecte desapareixbaix i els participants van considerar que el procedi- amb la mateixa rapidesa, de manera que molts pa-ment era més favorable. cients presenten una petita síndrome d’abstinència entre una dosi i la següent. En aquests casos pot serRespecte a les estratègies de deshabituació, no hi aconsellable el pas a una benzodiazepina de semivi-ha cap consens sobre quina és la millor, així que da llarga, tret de la població geriàtrica, per exempledescriurem les pautes dels diferents estudis amb les amb la pauta següent:4quals s’obté un millor resultat clínic:11 1. Canviar el tractament del pacient per una dosi- la programació d’un calendari per disminuir la diària equivalent de diazepam (taula 1), preferen- dosi, supervisat per un metge (amb índex d’èxit tment a la nit. del 24 al 51%);12 2. Reduir la dosi de diazepam cada 2-3 setma-- l’avís per escrit al pacient, informant-lo de la ne- nes, uns 2 o 2,5 mg, i si apareixen símptomes cessitat d’interrompre l’administració de BZD (un d’abstinència, manteniu aquesta dosi fins que mi- 18% dels pacients ho aconsegueix);12 llorin.- el canvi d’una BZD d’acció curta a una d’acció 3. Reduir la dosi a poc a poc, si cal en esglaons llarga per evitar fluctuacions de la dosi abans de menors2. És preferible reduir la dosi amb una len- començar a reduir-la la reducció; titud excessiva que amb una urgència exagerada.- el suport psicològic amb teràpia cognitiva con- El temps necessari per arribar a suspendre com- ductual, que pot acompanyar la primera estratè- pletament la medicació pot variar des d’unes 4 gia o la segona, amb el qual s’han obtingut resul- setmanes fins a un any o més. Vicens i Fiol reco- tats contradictoris pel que fa a l’augment o no de manen un descens d’entre un 10% i un 25% de la taxa de deshabituació; i. la dosi total diària en intervals de 2-3 setmanes,- la retirada brusca de la benzodiazepina i del trac- reduint-la un 10% si el grau de dependència és alt tament farmacològic de suport (amb poques da- i un 25% en els casos en què es pressuposi que des) la dependència és més baixa.3En l’estudi de Baillargeon et al. es compara la teràpia Chang proposa diferents estratègies per reduir gra-cognitiva conductual en combinació amb la reducció dualment el consum de BZD en la població gerià-gradual de la dosi respecte a la mera reducció gra- trica.15 Segons els criteris de Beers, les BZD estandual. Els resultats mostren que, en acabar el tracta- considerades un dels grups de medicació no apro-ment, un 77% dels pacients del grup de tractament piada en la gent gran i per aquest motiu, en funció delcombinat havia aconseguit abandonar completa- temps que fa que els pacients prenen BZD i les dosisment el tractament amb BZD, per només un 38% en diàries, Chang proposa les estratègies següents:el grup que es va sotmetre únicament a la reducció a. Usuaris que prenen dosis baixes: reduir la dosi ungradual de la dosi. Als 12 mesos de seguiment, els 20% setmanal durant 4 setmanes.resultats persistien amb una lleugera disminució en b. Reducció directa: reduir un 25% a la setmanatots dos grups (70% i 24%, respectivament). fins que el pacient rebi el 50% de la dosi, i des- prés reduir una vuitena part de la dosi cada 4-7El canvi d’una BZD de semivida curta per una altra dies.de semivida llarga abans de l’abstinència gradual no c. Canvi a la dosi equivalent de diazepam: reduir unva rebre prou suport en la revisió Cochrane.1 25% de la dosi la primera setmana, un 25% més la segona setmana i una vuitena part cada unaTant en la revisió Cochrane com en una cerca biblio- de les 4 setmanes següents fins a un total de 6gràfica trobem estudis en els quals s’utilitzen altres setmanes.fàrmacs (p. ex. propranolol, buspirona, progestero-na, carbamazepina, imipramina, valproat i paroxe- d. Canvi del 50% de la dosi diària a l’equivalent detina) com a coadjuvants per disminuir la intensitat diazepam: reduir entre un 10 i un 20% diàriamentdels símptomes d’abstinència. Sembla que només fins a interrompre el tractament per complet. Enla carbamazepina pot aportar un benefici durant la cas que la dosi sigui alta (més de 60 mg de diaze-reducció gradual de la benzodiazepina, però calen pam), reduir-la diàriament entre un 5 i un 10%.més estudis per confirmar-ho.4 e. Reducció lenta: reduir la dosi diària equivalent a 2 mg de diazepam cada 1-2 setmanes fins a arribarLa metanàlisi duta a terme pel grup britànic de Vos- a la meitat de la dosi inicial. Després fer la mateixahaar et al., l’any 2006, dóna suport a les interven- reducció, però amb l’equivalent a 1 mg fins a lacions que realitzen una «atenció intensiva» al pacient: suspensió total.això implica una teràpia cognitiva conductual junta-ment amb la reducció sistemàtica de la dosi de ben- Les últimes tres opcions recomanen el pas a diaze-zodiazepina. pam (inapropiat segons els criteris de Beers) entès en el context d’un pacient amb un grau de depen-Generalment és més fàcil retirar les BZD amb una dència alt. Es recomana canviar la dosi total diària asemivida llarga, com el diazepam. Les BZD amb una l’equivalent en diazepam per facilitar la reducció desemivida curta (p. ex. l’alprazolam), la qual cosa im- la dosi i la posterior retirada de la BZD. El diazepamplica prendre’n una dosi cada 6-8 h, presenten grans s’elimina més lentament i evita les oscil·lacions en lafluctuacions de les concentracions plasmàtiques. La concentració sanguínia de la BZD, la qual cosa facili-concentració màxima del fàrmac s’assoleix en poc ta la retirada gradual.10
  4. 4. Taula 1. Característiques i equivalència entre diferents BZD i el diazepam (s’adjunta al final del docu-ment).Fàrmac Metabòlits Semivida del Potència Tmàx (h) Semivida (h) Classificació segons el grup ATCrelativa actius metabòlit actiu (h)Alprazolam17 0,5 1-2 No 12-15 - N05BA - AnsiolíticBromazepam19,20 6 2 Sí 8-20 120 N05BA - AnsiolíticClobazam18,19 10 2 Sí 20 50 N05BA - AnsiolíticClonazepam17 0,25-0,50 1-2 No 18-50 - N03AE - AntiepilèpticClordiazepòxid17 10 2-4 Sí 5-30 24-96 N05BA - AnsiolíticClorazepatdipotàssic17 7,5 1-2 Sí No significatiu 50-100 N05BA - AnsiolíticDiazepam17 5 0,5-2 Sí 20-80 50-100 N05BA - AnsiolíticFlunitrazepam19,20 0,5-1,0 1-2 Sí 16-25 28-30 N05CD - Hipnòtic i sedanthc.com. Consultat el 20 de febrer de 2011].Flurazepam19,20 15 0,5-6 Sí 2,3 47-100 N05CD - Hipnòtic i sedant20. Medimecum 2010. Guia de terapia farmacológica. 15a ed. Madrid,Halazepam19,20ADIS, 2010. 10 1-3 Sí 35 55 N05BA - AnsiolíticKetazolam19 7,5-15,0 2 Sí 6-25 52 N05BA - AnsiolíticLorazepam17 1 1-6 No 10-20 - N05BA - AnsiolíticLormetazepam18,20 5 0,5-1,5 No 12-13 - N05CD - Hipnòtic i sedantMidazolam17,20 7,5 0,25-1,52 No 2-5 - N05CD - Hipnòtic i sedantPer facilitar la reducció de la dosi de diazepam, cal re- La polifarmàcia i les interaccions entre fàrmacs ge-cordar que els medicaments es comercialitzen en el neren efectes adversos, principalment en personesnostre país en forma de comprimits amb unes dosis d’edat avançada. Sovint, els efectes sedants de lesde 2 mg, 2,5 mg, 5 mg, 10 mg i 25 mg i una solució BZD són responsables de caigudes i problemes cog-oral amb una concentració de 2 mg/ml (s’exclouen nitius, i comporten patiment per al pacient i una cà-els medicaments amb diazepam per via parenteral rrega econòmica important per a la societat.6,13i via rectal, i aquells en els quals el diazepam formapart d’una combinació de fàrmacs). Els autors recomanen retirar gradualment les BZD i substituir-les amb una dosi equivalent de diazepamIndependentment del calendari de retirada que se se- per evitar la síndrome d’abstinència i millorar la tole-leccioni, s’han de tenir en compte diversos principis rabilitat del procés de deshabituació.generals, com ara que el professional ha de ser cons-cient de la possibilitat que el pacient pateixi una re- Els psiquiatres, els metges d’atenció primària, els far-caiguda, un efecte rebot o símptomes d’abstinència. macèutics i els farmacòlegs han de treballar conjun- tament per elaborar guies de bona praxi en la indica-S’ha d’educar els pacients sobre els possibles símp- ció clínica i la utilització de BZD i arribar a un consenstomes d’abstinència (nàusees, vòmits, anorèxia, an- pel que fa a l’ús de BZD.16sietat, inquietud, irritabilitat, insomni, tremolor, debi-litat, falta de coordinació, visió borrosa i sudoració) El metge o metgessa d’atenció primària té un paperi la naturalesa transitòria d’aquests símptomes. Si el clau en la detecció i el control dels pacients en tracta-pacient té altres trastorns psiquiàtrics, aquests s’han ment perllongat amb BZD i, per tant, ha de disposard’avaluar i tractar com sigui més convenient. d’instruments i pautes clares que el permetin tractar adequadament aquest problema. Conclusions Conflicte d’interès: Els autors declaren que no tenen cap conflicteL’excés d’utilització de les BZD i les seves conse- d’interès que pugui influir en les valoracions objecti-qüències implica iniciar estratègies de control des ves i científiques del contingut d’aquesta publicació.de tots els àmbits de l’atenció sanitària (hospitala-ri i atenció primària). L’ingrés hospitalari afavoreix laprescripció d’una BZD que generalment es manté Bibliografiadesprés de l’alta, moment en què desapareixen les 1. Denis C, Fatséas M, Lavie E, Auriacombe M. Intervenciones farmacológi-causes que han motivat la prescripció. La majoria de cas para el tratamiento de la dependencia de benzodiazepina en pacientesles vegades s’hauria de retirar el fàrmac o recoma- ambulatorios (Revisió Cochrane traduïda). A: La Biblioteca Cochrane Plus, 2008 Número 4. Oxford: Update Software Ltd. [Disponible a: http:// www.up-nar-ne (també en l’informe d’alta) la retirada. Aquesta date-software.com/BCP/BCPGetDocument.asp?DocumentID=CD005194s’ha de fer efectiva en un període no superior a qua- (Traduïda de The Cochrane Library, 2008 Issue 3. Chichester, Regne Unit:tre setmanes. John Wiley & Sons, Ltd.)]. 2. Cloos JM. Benzodiazepines and Addiction: Long-Term Use and With- drawal (Part 2). Psychiatric Times, agost 2010. [Disponible a: https://www.Actualment no hi ha cap indicació clínica que justifiqui cmellc.com/landing/pdf/A10001081.pdf].la prescripció perllongada de BZD, ja que la pràctica 3. Vicens C, Fiol F. Abordaje de la deshabituación de benzodiazepinas enclínica de mantenir el fàrmac ininterrompudament ge- atención primaria. Inf Ter Sist Nac Salud 2008; 32: 52-7.nera fenòmens de tolerància i dependència.12 4. Ministerio de Sanidad y Consumo. Guía de Prescripción Terapéutica 11
  5. 5. (GPT). Adaptación española de la 51º ed. del British National Formulary 11. Parr JM, Kavanagh DJ, Cahill L, Mitchell G, McD Young R. Effective- (BNF). 1a ed. espanyola. Barcelona: Pharma Editores SL, 2006. ness of current treatment approaches for benzodiazepine discontinuation: a 5. Glass J, Lanctôt KL, Hermann N, Sproule BA, Busto UE. Sedative hypno- meta-analysis. Addiction 2009; 104 (1), 13-24. tics in older people with insomnia: meta-analysis of risks and benefits. BMJ 12. Vicens C, Fiol F, Llobera J, Campoamor F, Mateu C, Alegret S et 2005; 331 (7526): 1169. al.Withdrawal from long-term benzodiazepine use: randomised trial in family 6. McIntosh B, Clark M, Spry C. Benzodiazepines in Older Adults: A Re- practice. Br J Gen Pract 2006; 56 (533): 958-63. view of Clinical Effectiveness, Cost-Effectiveness, and Guidelines [Internet]. 13. Baillargeon L, Landreville P, Verreault R, Beauchemin JP, Grégoire JP, Ottawa: Canadian Agency for Drugs and Technologies in Health; 2011 Morin CM. Discontinuation of benzodiazepines among older insomniac (Rapid Response Report: Peer-Reviewed Summary with CriticalAppraisal). adults treated with cognitive-behavioural therapy combined with gradual [Disponible a: http:// www.cadth.ca/media/pdf/M0022_Benzodiazepines_ tapering: a randomized trial. CMAJ 2003; 169 (10): 1015-20. in_the_Elderly_L3_e.pdf 14. Voshaar RC, Couvée JE, van Balkom AJ, Mulder PG, Zitman FG. Strate- 7. Tyrer P, Murphy S, Riley P. The Benzodiazepine Withdrawal Symptom gies for discontinuing long-term benzodiazepine use. Br J Psychiatry 2006; Questionnaire. J Affect Disord 1990; 19 (1): 53-61. 189: 213-20. 8. Oude Voshaar RC, Gorgels WJ, Mol AJ, van Balkom AJ, Mulder J, van de 15. Chang F. Strategies for benzodiazepine withdrawal in seniors. CPJ/RPC Lisdonk EH et al. Long-term outcome of two forms of randomised benzo- 2005; 138 (8): 38-40. diazepine discontinuation. Br J Psychiatry 2006; 188: 188-9. 16. Lader M, Tylee A, Donoghue J. Withdrawing benzodiazepines in primary 9. Dupont RL, Greene W, Lydiard RB. Sedatives and hypnotics: clinical use care. CNS Drugs 2009; 23 (1): 19-34. and abuse. UpToDate, 2011. [Disponible a: http://www.uptodate.com/con- 17. Lacy CF, Armstrong LL, Goldman MP, editors. Drug Information Hand- tents/sedatives-and-hypnotics-clinical-use-and-abuse]. book 2010-2011. 19a ed. Hudson, EUA: Lexi Comp, 2010. 10. Schweizer E, Rickels K. Benzodiazepine dependence and withdrawal: a 18. Catálogo de especialidades farmacéuticas 2010. Consejo General de review of the syndrome and its clinical management. Acta Psychiatr Scand Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Suppl 1998; 393: 95-101. 19. Thomson Healthcare. Micromedex® 2.0. [Disponible a: www.thomson- Visiteu el web: CedimCat www.cedimcat.info Centre d’informació de @eclosionen les larves. Se succeeixen dues fasesnimfals consecutives, i les últimes nimfes, sexual- ment se’n desaconsella l’ús per la seva toxicitat, sobretot quan s’administra de manera repetida. Conclusions Bibliografia Generalitat de Catalunya Departament de Salut Butlletí medicaments de Catalunya dinformació 1. Badiaga S, Raoult D, Brouqui P. Preventing and controlling emerging and remergingment ja diferenciades, abandonen les galeries Pot produir al·lèrgies, símptomes neurològics (in- La resistència als insecticides que han generat molts transmissible diasease in the homeless. Emerg Infect Dis. 2008; 14: 1353-9.per tal d’iniciar el cicle. Les femelles joves fecun- somni, irritabilitat, vertigen), vòmit i diarrea.21,22 ectoparàsits comporta que s’hagin de modificar les 2. Lebwhol M, Clark L, Lewitt J. Therapy for head lice based on life cycle, resistance, and safety. Considerations. Pediatrics 2007; 119: 965-74. terapèuticadades són les responsables de la disseminació, Benzoat de benzil. S’utilitza a concentracions pautes de tractament. En el cas concret de la pedicu- 3. Gállego J. Manual de parasitologia. Morfologia i biologia dels paràsits d’interès sanitari.habitualment conseqüència d’un contacte directe del 10-25% i es considera una bona alternativa a losi, l’àmplia utilització dels piretroides, moltes vega- Edicions Universitat de Barcelona, 2001. 4. Roberts RJ. Head Lice. N. Engl J Med 2002; 346: 1645-1650.persona-persona. En adults, el contacte sexual la permetrina per al tractament de la sarna cros- des en dosis i formes d’administració inadequades, 5. Gairí JM, Molina V, Moraga FA, Viñallonga X, Baselga E. Pediculosis de la cabeza.és una important forma de transmissió.3 tosa, però presenta menys eficàcia que la iver- sens dubte ha influït en la gran extensió d’aquestes www.aeped.es/protocolos/dermatología/uno/pediculosis. Vol. 20, núm. 7. 2008. ISSN 0213-7801 6. Anònim. Recommendations for the treatment of pediculosis capitis (head lice) in chil- mectina.21 Els principals inconvenients són, però, resistències. A Espanya, sense que hi hagi estudis dren. Austin (TX): University of Texas at Austin, School of Nursing; 2002. ISSN 1579-9441 (Internet)La sarna clàssica en individus immunocompe- que s’ha d’aplicar 2 cops al dia durant 3 dies se- de resistència a la permetrina, aquest insecticida 7. Anònim. Management of head lice in primary care. MeReC Bull 2008; 18(4): 2-7. 8. Rupes V, Moravec J, Chmela J, Dedvinka J, Zelenková J. A resistance of head lice (Pe-tents es caracteritza per la forta resposta infla- continua sent considerat el de primera elecció per almatòria, que limita la presència dels àcars a un guits i repetir al cap de 10 dies.23 Crotamitó. Antipruriginós i acaricida, s’administra tractament de la pediculosi,14 malgrat que hagi estat diculus capitis) to permethrin in Czech Republic. Centr Eur J Public Health 1995; 3: 30-2. 9. Downs AMR, Stafford KA, Coles GC. Head lice prevalence in schoolchildren and in- secticide resistance. Parasitol Today 1999; 15: 1-4. TRACTAMENT DE LA PEDICULOSI CAPITISbaix nombre (10-12). Es presenta en forma de substituït pel malatió en països com els EUA i An-túnels i pàpules eritematoses i picor generalit- a una concentració del 10% i es recomana fona- mentalment per al tractament de la sarna comu- glaterra a causa de fenòmens de resistència.7,15 És 10. Downs AMR, Stafford KA, Hunt LP, Ravenscroft JC, Coles GC. Widespread insec- ticide resistance in head lice to the over-the-counter pediculocides in England, and the emergence of carbaryl resistance. Brit J Dermatol 2002; 146: 88-93. I LA SARNA HUMANESzada, inclús en àrees del cos no infestades, ha- evident la necessitat de realitzar estudis epidemiolò- na en nens de més de 2 mesos.21 11. Durand R, Millard B, Bouges-Michel C, Bruel C, Bouvresse S, Izri A. Detection ofbitualment més intensa durant la nit. Les zones gics sobre la susceptibilitat als insecticides dels polls pyrethroid resistance gene in head lice in schoolchildren from Bobigny, France. J Med Sofre. Antigament molt utilitzat, actualment la Entomol 2007; 44: 796-8. Montserrat Portús i Vinyeta Pediculosi capitismés afectades en adults són espais interdigitals al nostre país, per tal d’evitar l’administració repetida 12. Kristensen M. Identification of sodium channel mutations in human head louse (Ano- Montserrat Gállego i Culleréde les mans, cares internes de les articulacions, seva administració està restringida a algunes zo- plura: Pediculidae) from Denmark. J Med Entomol 2005; 42: 826-9. de productes ineficaços. D’altra banda, la sortida al Departament de Microbiologia i Les pediculosis humanes són produïdes per insectesplec submamari i genital. En nens, la infestació nes d’Àfrica i Sud-amèrica, a causa de la seva 13. Kristensen M, Knorr M, Rasmussen AM, Jespersen JB. Survey of permethrin and mercat de substàncies no neurotòxiques i que elimi- malathion resistance in human head lice population from Denmark. J Med Entomol Parasitologia Sanitàries, Universitat de Barcelona anoplurs, dels gèneres Pediculus (polls) i Phthirus (lla-pot estendre’s també a la cara, les plantes dels mala acceptació (olor, coloració de la pell, efectes 2006; 43: 533-8. nen els polls per mecanismes físics, raó per la qual 14. Anònim. Catálogo de Parafarmacia. Consejo General de Colegios Oficiales de Far- delles o cabres). L’home pot estar infestat per duespeus i els palmells de les mans. Una forma atípica irritants) i d’una absorció variable.21 no es consideren susceptibles de generar resistèn- macia. Colección Consejo Plus 2008. subespècies de Pediculus humanus, P. h. capitis i P.de sarna és l’anomenada sarna noruega o sarna Els únics preparats per al tractament de la sarna cies, pot ser una bona via per al control d’aquesta 15. Dodd CS. Withdrawn: Interventions for treating headlice. Cochrane Database Systcrostosa, que actualment es pot trobar amb re- comercialitzats actualment a Espanya són cre- Rev. 18/07/2007; (4); CD 001165 Resum h. corporis. La primera, anomenada el poll del cap, parasitosi. 16. Pollack RJ. Head lice: Information and frequently asked questions. Harvard School roman fixada quasi exclusivament als cabells i és of Public Health. http://www.hsph.harvard.edu/headlice.html. Ultima actualitzaciólativa freqüència en persones infectades pel VIH, mes de permetrina 5% (Permecure® i Sarcop®).25 9/08/2000. El tractament habitual de la pediculosi capitis i la molt freqüent entre la població infantil, malgrat queen malalts sotmesos a teràpia immunosupresso- El tractament d’elecció de la sarna és l’administració 17. Burgess IF, Brown CM, Lee PN. Treatment of head louse infestation with 4% dimeticone lotion: randomised controlled equivalence trial. BMJ, doi: 10.1136/ sarna humanes es fa mitjançant l’ús d’insecticides pot infestar persones de qualsevol edat. El poll delra, i en ancians, malgrat que en molts casos no hi Teràpia oral tòpica de permetrina 5%, En els darrers anys, s’ha bmj.38497.506481.8F. Publicat 10/06/2005. d’administració tòpica. No obstant això, la creixent cos (P. h. corporis) actualment està gairebé confinatha un factor de risc identificable. Es caracteritza Ivermectina. Medicament registrat als EUA com introduït l’administració oral d’ivermectina, especial- 18. BMJ. 2005;330(7505):1423. Anònim. Drugs for parasitic infections. The Medical Let- ter on drugs and therapeutics. 09/2007. www.Medicalletter.org. aparició de resistències als insecticides més freqüent- a poblacions marginals i sense sostre, que viuen enper la hiperqueratosi i manca de prurit. A diferèn- a antihelmíntic.15 És el tractament d’elecció en cas ment útil en casos de sarna crostosa, o noruega, i de 19. Walton SF i Currie BJ. Problems in diagnosing scabies, a global disease in human ment utilitzats és una de les principals causes de les condicions d’amuntegament i manca d’higiene.cia de la sarna clàssica, el nombre d’àcars és de sarna noruega,21 per la qual cosa se n’haurà brots institucionals, en els quals és difícil de controlar and animal populations. Clin Microbiol Rew 2007; 20: 268-79.molt elevat, cosa que la fa molt infectiva.20-22 És la 20. Hengge UR, Currie BJ, Jager G, Lupi O, Schwartz RA. Scabies: a ubiquitous neglec- fallades en el tractament i les dificultats per contro- de demanar un ús compassiu. S’administra una el tractament col·lectiu mitjançant una administració ted skin disease. Lancet Infect Dis. 2006; 6: 769-79. Malgrat la seva poca patogenicitat, el poll del cap ésprincipal responsable dels brots institucionals en 21. Chosidow O. Scabies. N Engl J Med 2006; 354: 1718-27 lar l’endèmia, sobretot en el cas de la pediculosi dins sola dosi de 0,2 g/kg, i s’aconsella repetir el tòpica. un important problema de salut pública. L’estigmahospitals i residències d’ancians. 22. Anònim. Management of scabies in primary care. MeReC Bulletin 2008; 18 (4): 8-10. l’àmbit escolar. La permetrina (1-1,5%) es considera tractament al cap de 2 setmanes. És més fàcil 23. Strong M, Johnstone PW. Interventions for treating scabies. Cochrane Database social que representa la seva infestació, associa- Syst Rev , 18/07/2007; (3): CD000320. el tractament de primera elecció a Espanya malgrat d’administrar i més ben tolerada pels pacients da generalment a la creença errònia que la sevaTractament que no es disposa d’estudis sobre la susceptibilitat que els insecticides d’administració tòpica.22 Per presència és deguda a manca d’higiene, n’afavoreix de les soques de Pediculus a aquest insecticida en elEl tractament de la sarna consisteix en aquest motiu, és especialment útil en casos de l’ocultació i, en conseqüència, la disseminació. Un nostre entorn. La recent introducció de la dimetico-l’administració d’un insecticida per via tòpica, brots epidèmics o situacions d’endèmia en hos- estudi realitzat als EUA estimava, per a aquell país, na tòpica al 4% en el tractament d’aquesta parasitosiacompanyat d’un antipruent també per via tòpica pitals, guarderies, presons, etc. la pèrdua de 12-24 milions de dies d’escola anuals pot suposar un avanç important en el seu control. Eno oral. En el cas de la sarna noruega és conve- el cas de la sarna, el tractament d’elecció és la per- a causa de la pediculosi, amb un cost de mil milionsnient aixecar les crostes per facilitar la penetració Resposta al tractament de dòlars anuals.2 metrina al 5%, tot i que la ivermectina per via oralde l’insecticida. La picor pot persistir durant un parell de setma- (medicament estranger) és de gran utilitat per al trac- nes després d’un tractament efectiu, a causa de tament col·lectiu de la infestació i els casos de sarnaInsecticides d’ús tòpic Data de redacció: Setembre 2008 la permanència de l’àcar i la seva femta en els tú- noruega. Història natural nels. Si passat aquest període la picor persisteix, En el proper número: BiosimilarsPiretroides. La permetrina i altres piretroides Feu la vostra subscripció al BIT en format electrònicsón les substàncies més utilitzades per al trac- s’aconsella determinar-ne la causa. Les fallades Paraules clau: pediculosi capitis, sarna, insecti- Els polls són insectes hematòfags incapaços de Butlletí d’informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.tament de la sarna, per la seva baixa toxicitat, la en el tractament poden ser degudes a una apli- cides, dimeticona, ivermectina. nodrir-se i desenvolupar-se en condicions naturals Directora: Mª Assumpció Benito Vives. Coordinadora general: Neus Rams i Pla.baixa penetració transdèrmica i la poca capacitat cació poc acurada de l’acaricida, per no haver Coordinador editorial: Xavier Bonafont i Pujol fora de l’hoste, sobre el qual realitzen tot el seu ci-al·lèrgica/al·lergògena. La permetrina s’utilitza ha- ocupat totes les àrees del cos afectades o per Comitè científic: Rafael Albertí, Xavier Bonafont, Fina Camós, Arantxa Catalán, Joan Costa, Eduard Diogène, Begoña Eguileor, Mª José Gaspar, cle biològic.2,3 Passen per tres estadis evolutius: ous,bitualment en forma de crema a concentracions poc temps de permanència del fàrmac, a la poca Pilar López, Julio González, Carles Llor, Rosa Madridejos, Mª Antònia Mangues, Eduard Mariño, Rosa Monteserin, Neus Rams, Cristina Roure, Introducció nimfes i adults. Els ous, o llémenes, tenen al voltantdel 5% en una única dosi (8-12 hores de con- capacitat acaricida del producte administrat o a Emília Sánchez, Francesc Vila. d’1 mm de llargada, un color blanquinós, nacrat i sóntacte), que s’aconsella repetir al cap de 7 dies. la resistència de l’àcar al producte.21 Les reinfes- Avaluació fàrmaco-econòmica: Lourdes Girona i Brumós La pediculosi capitis i la sarna són les ectoparasito- operculats. Són postos per la femella vora l’arrel del tacions són molt freqüents si no s’actua sobre Secretària tècnica: Adela Perisé i PiquerPot utilitzar-se durant l’embaràs i la lactància i en CedimCat. Coordinador: Josep Monterde i Junyent sis estacionàries humanes més freqüents en el nostre pèl, a un ritme de 5-8 ous al dia, durant unes tres set-nens de més de 2 mesos.15,21,23 Una revisió recent l’entorn, i s’ha de sotmetre a tractament totes les Composició i impressió: Ampans - Dip. Legal B. 16.177-87 entorn. La seva afectació a l’home és coneguda des manes. A l’interior de l’ou es desenvolupa un embrióha mostrat que la permetrina és més eficaç que el persones en contacte físic amb la persona afec- ISSN 0213-7801 de fa centenars d’anys i s’han relacionat tradicional- que, als 4 dies, ja té desenvolupat el sistema nerviós El Butlletí d’Informació Terapèutica és membre de la INTERNATIONAL SOCIETY OF DRUG BULLETINScrotamitó i el lindane.24 tada. ment amb la pobresa i les males condicions higièni- i és, per tant, susceptible als insecticides, i que als Per a la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, cal fer-ne la sol·licitud a la Secretaria Tècnica de la Comissió d’Informació La capacitat irritant de les formulacions utilitzades ques.1 Malgrat que habitualment no donen lloc a pa- 6-8 dies eclosiona i lliura el primer estadi nimfal. Es Terapèutica, Subdirecció General de Farmàcia i Productes Sanitaris, Gran Via de les Corts Catalanes, 587, 08007 Barcelona.La solució aquosa de malatió 0,5% es recomana pot produir un increment de la xerosi i l’èczema, tologies greus, la seva gran capacitat de transmissió i produeixen tres fases nimfals fins que emergeixen elsen casos d’al·lèrgia als piretroides.23 Es poden consultar tots els números publicats des de l’any 1999 a: que es pot confondre amb una fallada del tracta- http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/publicacions/spbit.htm la molèstia que causen a les persones infestades les adults, de color bru, fosc i de 2-3 mm de llarg. ElLindane. Malgrat que s’ha utilitzat molt, actual- ment o una reinfestació. converteix en un greu problema de salut pública. cicle biològic complet dura unes 4 setmanes.41 42 37 • CIM virtual. Servei “on line” de consultes sobre medicaments per a professionals • Cercador de medicaments amb més de 7.500 medicaments, i eina per a construir un pla de medicació personalitzat per al pacient Data de redacció: Març 2011 En el proper número: Recomanacions per l´ús de llàgrimes artificials Butlletí d’informació terapèutica del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Director: Joaquim Esperalba Iglesias. Coordinadora general: Neus Rams i Pla. Coordinador editorial: Xavier Bonafont i Pujol Comitè científic: Amelia Troncoso, Maite Alay, Rafael Albertí, Jordi Camarasa, Xavier Bonafont, Arantxa Catalán, Isabel Castro, Joan Costa, Lau- ra Diego, Anna Feliu, Begoña Eguileor, Mª José Gaspar, Pilar López, Rosa Madridejos, Eduardo Mariño, Carlos Martin, Neus Rams, Berta Sunyer. Secretària tècnica: Adela Perisé i Piquer CedimCat. Coordinador: Josep Monterde i Junyent Composició i impressió: Ampans - Dip. Legal B. 16.177-87 ISSN 0213-7801 Per a la reproducció total o parcial d’aquesta publicació, cal fer-ne la sol·licitud a la Secretaria Tècnica de la Comissió d’Informació Terapèutica, Subdirecció El Butlletí d’Informació General de Farmàcia i Productes Sanitaris, Gran Via de les Corts Catalanes, Terapèutica és 587, 08007 Barcelona. membre de la INTERNATIONAL Es poden consultar tots els números publicats des de l’any 1999 a: SOCIETY OF DRUG http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/dir2250/spbit.htm BULLETINS 12

×