La OratòRia Romana

A PARTIR DEL MATERIAL FACILITAT PEL PROFESSOR SEBASTIÀ GIRALT EN LA SEUA PÀGINA WEB
LA ORATÒRIA ROMANA

La democràciagrega va fomentar l'art de l'eloqüència, necessari per parlar davantl'assemblea o elsjuratspopulars. Així, ja des de finals del segle V i duranttot el seglel'oratòriagrega va arribar al seuzènitambnomscomLísias i Demòstenes. Aristòtil va establir una classificaciódels discursos segons el seuobjectiu:
genusdemonstratiuum: compreniaelselogisfuneraris i elshonorífics, elspanegírics,
genusdeliberatiuum: té com a finalitatconvèncer una assemblea,
genusiudiciale: el seu fi era convèncer un tribunal.
Origens del gènere

EL PAS A ROMA
Comelsaltresgèneres, la retòrica va pasar de Grècia a Roma. L'eloqüència va ser a Roma el gènere central de la prosa literària i fins i tot de la cultura. L'educació escolarestavaadreçada a formar oradors, ja que saber parlar en públic era el mitjàpelqual el ciutadà de la classedirigentpodiafercarrera política, sobretot en la darrera etapa de la República, quan les sentènciesjudicials, les qüestionspolítiques i elscàrrecspúblics es decidiensovintdesprés de deliberacionsalstribunals, al senat o a les assemblees.
Delsmilers i milers de discursos que van pronuciarelsoradorsromans, avuisolament resten 58 dels discursos que va escriureCiceró i unsquantsd'època imperial. Elsaltresoradorssónconeguts per al·lusions i citacions en elstractats de retòrica del mateixCiceró (Brutus), Quintilià i Tàcit, en gramàtics i en historiadors. El fet que Ciceróhaguésesdevingut, ja en la sevaèpoca, el modelclàssicd'eloqüència, ha impeditpràcticament la transmissió a la posteritatdelsaltresoradorsromans, anteriors i coetanis.

Per a Ciceról'oratòriallatina, com a gènereliterari, començaambCató el Censor (primera meitat del segle II a. C.), anomenataixíperquè des del seucàrrec de censorvetllava per la puresadelscostumsromansenfront de l'hel·lenitzaciócreixent de la societat. L'estildelsseus discursos éssenzill, rude, vigorós, peròpocordenat i pocharmoniós. El mateix Cató horesumiaaixí: rem tene, uerbasequentur ("domina el tema, les paraulesvindrantotseguit"), amb la qual cosa volia donar mésimportància a les idees que a la manera de dir-les. Amb Cató es perfila la figura moral de l'orador que defensa l'Estat, el uirbonusperitusdicendi ("home bo que sap parlar").
ElsgermansTiberi i GaiGrac van tenircom a mestresrètorsgrecs. Primer un i desprésl'altre, a la segonameitat del segle II a. C., van aconseguiramb la sevaeloqüència el tribunat de la plebs, des d'on van impulsar una reforma agrària a favor de les classespopulars que els va portar a ser morts per la classearistocràtica. Ells van ser elsprimers a adreçar-se al pobleamb un estil moltdiferent al que empraven al senat. Mentre que davantelssenadorselsseus discursos eren complicats i amb un toelevat, davant el poble, en canvi, eren clars i directes, amb un llenguatgecol·loquial. La sevacontribució a l'oratòrallatina va consistir, segonsCiceró, que tanmateixdetestava les seves idees polítiques, a introduir-hi termes nous, presos de la filosofiagrega.
L´ORATÒRIA ABANS DE CICERÓ

Marc Tul·liCiceró va néixer a Arpí (al Laci) el 106 a.C., dins una família de classeeqüestre. Va rebrel'ensenyament superior a Roma, on va estudiar sobretot les dues disciplines a les quals es dedicariaprincipalment: retòrica i filosofia (estoicisme i platonisme). Per ampliar elsseusconeixements en totes dues fa un viatge a Atenes, Àsia Menor i Rodes de tres anys. Alstrentaanys es troba de nou a Roma actuantcom a advocat i comença la seva carrera política. Va exercircom a qüestor a Siracusa, ciutatgrega de Sicília. D'aquí va sorgir el primer gran èxit en elstribunals: el procés a Verres. Ciceró va seguir ambèxit la seva carrera política, ja que des del principianavaocupant les magistraturessuoanno, és a dir a l'edat mínima exigida a cadascuna. Elsnobiles el menyspreavencom a homo nouus, peròalhorase'nservien. Així va ser pretor i l'any 63 a.C. va esdevenir un dels dos cònsols, elsmésaltsmagistrats, pelpartitdelsoptimats. Des del consolat va enfrontar-se ambla conjuració de Catilina per derrocar el poder constituït.
CICERÓ: LA PARAULA CONTRA L´ESPASA

Al final Catilina va morir en un combat contra l'exèrcitromà i Ciceró va arribar al cim de la sevaglòria. Tanmateix, tres anysméstard tenia tothom en contra: elsoptimatspelseusuport a Pompeu i el populars per haverpromogutl'execuciódelspartidaris de Catilinasense donar-los el dret legal d'apel·lar el poble. Així, després que l'any 60 a.C. aconsegueix el poder el triumviratformat per Pompeu, Cèsar i Cras, el tribú de la plebs, Clodi, fa que desterrinCiceró i destrueixin les sevespropietats. Al capd'unanypot tornar a Roma gràcies a les gestions de Sesti i Miló, peròaviat es retirarà de la vida pública i escriurà obres d'oratòriateòricacom el De oratore.
Al capd'untemps retorna a la política acostant-se al triumvirat. L'any 52 a.C. s'encarrega de la defensa de Miló, anticamicseu.
El 51 a.C. Ciceró va ser enviat a governarCilícia, complintambretard el mandat de procònsol. Va obteniralguesvictòriesmilitarsdavantelsparts. Haventtornat a Roma, va esclatar la guerra civil entre Pompeu i Cèsar i va posar-se al costat de Pompeu. Quanaquest va ser vençut (48 a.C.), Cèsar va perdonar Ciceró. Elsanyssegüents, sota la dictadura de Cèsar, va viureretiratescrivinttractatsretòrics, que va dedicar a Brutus, aleshoresamic de Cèsar.

ÚLTIMS ANYS DE CICERÓ
El 45 a.C. va morir la sevafillaTúl·lia, copmoltfort que el va impulsar a dedicar-se a la filosofia i en un sol anyescriu diversos tractats sobre aquesta disciplina.
El 44 a.C., després que Cèsar va ser assassinat, Ciceró va tornar a l'escena política amb la intenció de restaurar la República. Era tan sols un senador, però va organitzar la resistència contra Marc Antoni, que pretenia continuar el poder personal del dictador: el va fer declarar enemic de l'Estat, va fer donar a Brutus i Cassi, elsassassins de Cèsar, podersmilitarsexcepcionals, va obrir el camí a Octavi, jovehereu de Cèsar. Durantunsmesos va reeixir a realitzar el seu ideal d'un poder basat en l'autoritat moral i intel·lectuald'un gran home. D'aquesta etapa en sóntestimonielsdiscursos contra Antoni.
Però el qui es creia el motor delsesdeveniments no era més que una joguinadelsmés poderosos. En efecte, mentreintentava que el senatacceptés la pretensiód'Octavi sobre el consolat, aquestnegociava la formació del segontriumviratambLèpid i Antoni i va haver de consentir a sacrificar-lo. El desembre del 43 a.C. va ser mortpelssicarisd'Antoni, el qual va exhibir-ne el cap i la màdreta a la tribuna delsoradors del fòrum.

Ciceró va ser el principal artífex de la prosa llatina, ja que hi va contribuir des de diversos gèneres: l'eloqüència i la teoriaoratòria, la filosofia i les cartes. Després de la sevamortelsrètors, elsgramàtics i elsfilòsofs el van prendre de model, des de Quintiliàfins a Erasme de Rotterdam. Si en la sevaambicióliterària va triomfar, no es potpasdir el mateix de la sevaactivitat política: com a homo nouus era miratambsuspicàciapelsnobles i a causa del seuprofundconservadorisme era malvistpelspopulars. A la fi va fracassar en la seva recerca del consensusdelsbonsciutadans entre els dos extrems i en la seva defensa d'una República de la qualell va ser l'últimbrillantexponent.
El legat de Ciceró

Ciceróatribueix el seuèxit al treball i a la cultura general que ha adquirit, que l'handut a un nou estil en oratòria. En treu, doncs, la conclusió que, prèviament a l'especialització, l'oratòrianecessita el coneixement de gairebé totes les ciències humanes: la literatura, la història, el dret i sobretot la filosofia. Aquestadarreraensenya a reflexionar sobre l'argumentació i a estudiar elsdiferentstipus de causes i de proves. Ciceródefineixl'oratòriacoml'art de parlar bellament i abundantment i exposa la doctrina per confegir un discurs:1) En primer llocdescriu les quatrepartsbàsiques en què ha d'ordenar-se un discurs: - exordium: inici, - narratio: exposició de la causa, - confirmatio: argumentació per sostenir les idees defensades, -peroratio: final.
De oratore

2) També explica les operacions que cal realitzar per esciure i pronunciar un discurs: - inuentio: buscar les idees que es diran, -dispositio: posar-les en ordre, - elocutio: triar elsmots per exposar les idees, ambl'ornament i les figures necessàries, - actio: representar el discursamb gestos i dicció, - memoria: memoritzar el discurs.
3) Elsmitjans per persuadir elsoientssón: - probare: convèncerpelraonament, - mouere: commoure per aconseguirl'adhesiósubjectiva, - delectare: agradar per la bellesa del discurs.

A finals del segle I d. C. Tàcitescriu el Diàlegdelsoradors, onpreténescatir les causes de la decadència de l'oratòria en la sevaèpoca. La conclusióés que n'és el motiu principal la pèrdua de la llibertatd'expressió republicana en el sistema imperial. En el moment en què el poder es concentra a les mansd'un sol home, i el senat, les magistratures i finselstribunals resten a la sevavoluntat, l'eloqüència política perd tota la seva raó de ser. També l'oratòria judicial esdevél'ombra del que era. Tanmateix la retòricasobreviuamb tota la força a l'escola, on continua sent el centre de l'aprenentatge, tot i que hi queda reduïdacom una tècnica artificiosa. Aixòés el que haviacriticat una mica abans un mestre de retòrica,Quintilià, en la sevaInstitucióoratòria, onpretén regenerar l'ensenyament de la retòricaintroduint-la en un plad'educació general que no oblidi la sevanecessàriaconjuncióamb la filosofia. Quintiliàdeu a Ciceró no solament les idees sinó també el seu estil, que posa com a model a seguir.
L´oratòria en l´època imperial

http://filoctetesandcia.blogspot.com	1938
http://filoctetesandcia.blogspot.com.es	242
http://filoctetesandcia.blogspot.com.ar	123
http://filoctetesandcia.blogspot.mx	80
http://webcache.googleusercontent.com	3
http://www.slideshare.net	3
http://filoctetesandcia.blogspot.com.br	3
http://filoctetesandcia.blogspot.fr	2
http://filoctetesandcia.blogspot.pt	2
http://filoctetesandcia.blogspot.de	2
http://filoctetesandcia.blogspot.ro	2

La OratòRia Romana

by mgracia on Feb 02, 2010

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

11 Embeds 2,400

Statistics

La OratòRia Romana — Presentation Transcript