Aprendre català

Aprendre català: per què? Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua Maria Gassiot Sandaran

Maria Gassiot SandaranÍNDEX I. Introducció 2 II. Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions 4 a) Reflexions sobre el qüestionari 8 b) Perfil dels grups enquestats i respostes a les preguntes tancades 11 c) Respostes globals a les preguntes tancades 36 d) Respostes a les preguntes obertes 40 III. Conclusions 49 IV. Bibliografia 541

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua I. IntroduccióL‟objectiu d‟aquest treball és explorar, mitjançant un qüestionari, com és percebuda lanecessitat daprendre català entre la població no catalanoparlant de Nou Barris queestà fent un curs de català organitzat conjuntament pel Centre de NormalitzacióLingüística de Barcelona i alguna entitat del teixit associatiu del districte.Com veurem més endavant en la descripció dels grups classe estudiats, aquesta és unapoblació molt heterogènia, que comparteix un espai, un temps i una activitat, aprendrecatalà, però que té un bagatge d‟una diversitat immensa, francament difícil d‟abordar.Les 100 persones que han col·laborat en l‟estudi tenen entre 16 i 77 anys iprocedeixen de 25 països diferents.Una possibilitat hauria estat seleccionar d‟entrada les persones enquestades en funciódel temps d‟estada a Catalunya, la procedència o la situació familiar, per tal d‟haverde treballar amb menys variables, i per exemple haver passat el qüestionari només alsalumnes que portessin un temps determinar vivint a Catalunya. que procedissin defora de l‟Estat espanyol o que tinguessin fills, per exemple.D‟aquesta manera hauria estat més fàcil interpretar determinades dades o opinions,però hauríem perdut de vista la visió del grup tal com és realment, se‟ns hauriadesdibuixat la imatge d‟aquest grup de persones que a cada sessió de català se saluda is‟acomiada, intercanvia experiències d‟aprenentatge i informació molt diversa, el gruptal com se‟l troba el professor a l‟aula.La inquietud que justifica aquest petit estudi és conèixer, saber una mica més, per quètotes aquestes persones s‟han acostat a les associacions i entitats del districte o a ladelegació de Nou Barris del CNL de Barcelona per fer un curs de català. Quines sónles seves motivacions i interessos, i encara més, quines expectatives desperta en ells lapossibilitat de poder entendre i parlar català.Les respostes a aquestes preguntes ens permetran, als professionals que treballemrealitzant tasques diverses al voltant d‟aquests cursos, obtenir elements per a lareflexió per tal d‟ajustar les nostres percepcions a les dels destinataris de la nostrafeina per poder ser més adequats i, per tant, treballar de manera més exitosa isatisfactòria.Aquesta necessitat d‟acostar-nos a les percepcions, actituds i motivacions del nostrealumnat prové del fet que, tot i que en els darrers anys hi ha hagut un gran augmentdel nombre de persones inscrites als cursos d‟acolliment lingüístic que ofereix el CNL2

Maria Gassiot Sandarande Barcelona (a Nou Barris, l‟any 2009 hi va haver un 130% més d‟inscripcions alscursos que al 2004), sovint hi ha qui qüestiona l‟interès d‟aquestes persones perl‟aprenentatge de la llengua i de la cultura catalanes argumentant que s‟hi inscriuenper exigències administratives del seu procés de regularització. És a dir, que lamotivació que els empeny a fer un curs de català és clarament instrumental irestringida a la necessitat de regularitzar la seva situació a Catalunya o la de la sevafamília, en els casos de persones que estan duent a terme un procés de reagrupamentfamiliar.D‟altra banda, hi ha també qui posa en dubte que conèixer la llengua catalana siguiútil o necessari per a la població nouvinguda. I aquest interrogant es planteja des deposicionaments ideològics ben diversos i fins i tot oposats, però que conflueixen en lacreença que l‟ús social del català retrocedeix i fins i tot hi ha espais en els quals ésinexistent (hi ha autors que parlen del procés de llatinització1 del català), i que per tantés absurd pensar que els estudiants de català tinguin motivacions relacionades amb laintegració i la convivència a la societat d‟acollida, i més encara, que si les tenen ésperquè encara no han descobert les veritables regles del joc.Així doncs, el meu objectiu ha estat donar veu a les persones que protagonitzen aquestprocés d‟aprenentatge i escoltar-la per contactar directament amb el seu argumentari,a partir del qual poder dissenyar noves estratègies i fer propostes significatives perfomentar el coneixement i l‟ús de la llengua en aquest territori on trobem localitzadesrealitats tan diverses .1 Vegeu-ne un exemple http://www.iniciativa.cat/icv/articles/208-3

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua II. Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaUn cop plantejats els objectius del treball calia decidir quina eina podia ser la mésadequada per descobrir i explorar les actituds dels aprenents, les seves percepcions imotivacions.Com que tenia la possibilitat de contactar personalment amb molts dels alumnes queestaven fent un curs de català i inspirada en el treball de Cristina Bernadó, LlorençComajoan i Núria Bastons2 vaig decidir preparar un qüestionari i passar-lo a 100alumnes de nivell bàsic, això vol dir persones que no entenen i no parlen gens decatalà, cursen B1 o CB, persones que han fet un B1 -han fet un curs de 45 hores-,cursen B2, i persones que han fet el B1 i el B2 -ja han fet 90 hores de català i fan B3.En el seu treball, Cristina Bernadó, Llorenç Comajoan i Núria Bastons fan referènciaa l‟èxit del treball pioner de Gardner i Lambert (1972), que establia la distinció entredos tipus de motivació: la instrumental i la integradora. “Mentre que la instrumentalse centra en el desig de l‟individu per aconseguir objectius pràctics (millorar la feina,estudiar, etc.), la integradora fa referència al desig d‟aprendre una llengua perinteractuar amb altres membres de la comunitat que parlen la llengua.” 3La distinció entre aquests dos tipus de motivació, que Zoltán Dörnyei recull iconsidera vàlida a Estratègies de motivació a l’aula de llengües, em va semblar moltclara i útil, tot i que potser excessivament simple, tal com ja apunten els mateixosautors, per començar a treballar en l‟elaboració de les preguntes, ja que posa l‟èmfasien les dues hipòtesis que exposo a la introducció: els alumnes s‟inscriuen als cursosper raó d‟exigències administratives o laborals (la motivació instrumental) o perquèels interessa poder entendre i parlar el català perquè és la llengua de la societat onviuen i és un una eina, un mitjà, pel qual arribar a sentir-se i ser considerats membresde la comunitat catalana (la motivació integradora).Així doncs, i com veureu més endavant, el qüestionari té tres parts ben diferenciades:2 CRISTINA BERNADÓ, LLORENÇ COMAJOAN I NÚRIA BASTONS, Anàlisi factorial delsmotius d‟aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb el nivell, el temps d‟estada, l‟edat Localización: Catalan Review, ISSN 0213-5949, Nº. 22, 2008 ,pàgs. 71-943 Ídem p. 734

Maria Gassiot SandaranLa primera part, anomenada “Qui ets?” conté preguntes que permeten conèixer elperfil de la persona (sexe, edat, procedència, temps d‟estada a Catalunya, nivelld‟estudis, lloc de residència i situació familiar).La segona part, encapçalada per la pregunta “Per què estudies català?”, consta d‟unasèrie de preguntes tancades sobre motivacions i inquietuds.A la tercera part, que s‟obre amb la pregunta “Què opines?”, hi ha tres peguntesobertes sobre interessos i expectatives, que tenen per objectiu que la personaenquestada pugui, d‟una banda, reafirmar-se o contradir el que ha dit a les preguntestancades, i de l‟altra expressar opinions d‟una manera lliure i personal.Un cop formulades les preguntes tancades, les de la segona part, se‟m plantejava undubte important: quins ítems facilitar com a possible resposta.Aquí ja vaig veure que m‟enfrontava a una qüestió molt difícil de resoldre, ja quehavia de donar les mateixes respostes possibles a preguntes de caràcter molt diferent, iaixò, sens dubte, em donaria problemes.Per exemple a la pregunta “Estudio català per poder entendre i parlar amb amics iveïns” és molt més natural contestar que “hi estic d‟acord” o “no hi estic d‟acord” queno pas a la pregunta “Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament”, la resposta ala qual més natural seria “és el meu cas” o “no és el meu cas”.Un altre dubte que se‟m plantejava era quantes possibles respostes havia de donar pera cada pregunta i seguint Dörnyei4 vaig optar per donar 5 respostes possibles a cadapregunta. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordDit això, vegeu el qüestionari:4 ZOLTÁN DÖRNYEI, Questionaires in Second Language Research: Construction, Administrationand Processing, 20035

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaQui ets?Sóc home/ dona. Tinc _________ anys.Sóc de __________________. Vaig arribar a Catalunya el ____________.Visc a _________________________ (nom del barri).Visc sol/a / comparteixo pis / visc amb la parella/ visc amb fills.Tinc estudis primaris/ secundaris/ de formació professional/ universitaris.Per què estudies català?Estudio català per obtenir punts per a l‟arrelament. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordEstudio català per entendre els documents oficials. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordEstudio català perquè el necessito per a la feina o els estudis. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordEstudio català per ajudar els meus fills en els deures de l‟escola. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordEstudio català per millorar a la feina.6

Maria Gassiot Sandaran totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordEstudio català per poder entendre i parlar amb amics i veïns. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordEstudio català perquè m‟agrada aprendre i superar-me. totalment d‟acord d‟acord ni d‟acord ni en desacord en desacord totalment en desacordQuè opines?Tens altres motius per aprendre català? Sí  NoQuins?_____________________________________________________________________Creus que si saps català et relacionaràs millor amb amics i veïns? Sí  NoPer què?_____________________________________________________________________Creus que si saps català tindràs millors oportunitats laborals? Sí  NoPer què?_____________________________________________________________________ Reflexions sobre el qüestionari7

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn aquest apartat m‟agradaria exposar algunes experiències i reflexions al voltant delqüestionari, algunes de les quals tenen relació amb els dubtes que vaig tenir mentrel‟elaborava i que ja he anunciat abans.Aquest qüestionari el vaig passar als alumnes dels cursos gairebé sempre al final de laclasse, en els últims deu minuts de la sessió lectiva, després d‟una breu intervencióper explicar que els el passava per saber més coses sobre els seus interessos imotivacions, que havia de ser anònim i que si tenien cap dubte sobre el significat deles preguntes, ens podien demanar aclariments.Ara, després d‟haver passat l‟enquesta i analitzant-ne els resultats em pregunto si lespersones que han contestat “no hi estic d‟acord” a la pregunta “Estudio català perobtenir punts per a l‟arrelament” estan dient que no és el seu cas, que ells o elles noestudien català per obtenir punts per a l‟arrelament perquè no han sol·licitat l‟informed‟arrelament social al municipi per tramitar lautorització de residència temporal perraons d’arrelament, o que tot i que l‟han sol·licitat, aquest no és el motiu pel qualestudien català perquè n‟hi ha d‟altres que són més importants.Una altra possibilitat és que persones que no hagin sol·licitat l‟informe d‟arrelamentperquè són espanyoles, per exemple, en un exercici d‟empatia, posant-se en la situaciódels seus companys de curs que sí que estan tramitant aquesta sol·licitud, hagincontestat “hi estic d‟acord”, ja que creuen que per a qui necessiti tenir aquest informe,fer un curs de català és important.Un altre cas que va resultar complicat va ser a la pregunta “Estudio català per ajudarels meus fills en els deures de l‟escola.” Aquí em vaig trobar que la gent que no té fillsno sabia què contestar, ja que alguns deien que ells estudiaven per poder ajudar elsnéts, i d‟altres que no tenien ni fills ni néts però que els semblava un bon motiu peraprendre la llengua i contestaven “hi estic d‟acord”.Sigui com sigui, independentment de la situació personal de l‟enquestat, interpreto laresposta “hi estic d‟acord” com una opinió que veu com un valor positiu donar suporti acompanyar els nens i nenes i joves que estan creixent i formant-se en català. I pertant, considera el coneixement de la llengua un element clau per a les generacionsfutures.D‟altra banda, pot ser ben bé que persones que pensen així, que creuen que ésfonamental saber català per poder ajudar els fills, els nebots, els néts (és a dir, alsjoves de la família) hagin contestat “en desacord” o “totalment en desacord” pel fet8

Maria Gassiot Sandaranque ells o elles no tenen cap jove a la família, és a dir, no és el seu cas com deiaabans. Així doncs, crec que les respostes positives a aquesta pregunta sónpotencialment superiors a les que presentaré a continuació.Finalment, una darrera qüestió relacionada amb l‟elaboració de l‟enquesta,concretament amb el nombre d‟ítems que han de formar part de les possiblesrespostes: tal com he explicat abans vaig optar per donar 5 possibles respostes a cadapregunta (totalment d’acord, d’acord, ni d’acord ni en desacord, en desacord,totalment en desacord), però arribat el moment d‟analitzar els resultats, he simplificata tres les respostes possibles (sumant totes les respostes “totalment d‟acord” a“d‟acord” i totes les respostes “totalment en desacord” a “en desacord”) ja que he vistque la diferència entre “totalment d‟acord” i “d‟acord” i “totalment en desacord” i “endesacord” no m‟aportava informació gaire significativa, si més no en aquest estudi,que ben bé podria ser la primera fase d‟altres posteriors.I ja per acabar amb aquest apartat i més enllà del disseny del qüestionari hi ha unaaltra reflexió que voldria compartir. Es tracta de les grans limitacions que té l‟eina delqüestionari en si mateixa des del punt de vista de la competència multicultural en elsentit més ampli.Observant com afrontaven la situació d‟haver de contestar el qüestionari aquestes 100persones tan diferents entre elles, com interpretaven les preguntes i quins dubtesplanejaven he descobert que no podem preguntar la mateixa cosa de la mateixamanera a persones tan diferents, ja que és divers el que significa per a cadascun d‟ells“documents oficials”, “entendre els amics i veïns”, “millors oportunitats laborals” oaprendre i superar-se”.Però d‟altra banda, com ens ho podem fer per preguntar-ho de la millor manera acadascuna de les persones? Doncs segons les experiències que he tingut “passant elqüestionari” el que més ens pot acostar al màxim encert és el diàleg, la conversa.Una de les experiències que m‟ha portat a aquesta conclusió és la conversa que vaigtenir amb una alumna del grup de B1 del Centre Cruïlla. En acabar d‟omplir elqüestionari vaig veure que havia contestat que estudiava català perquè li agradava. Jo,en llegir això, li vaig preguntar per què li agradava el català. En un primer moment esva quedar perplexa, no sabia què contestar. Llavors vaig començar a donar-lipossibles arguments (pels sons o el ritme de la llengua, perquè li agrada algun cantantcatalà, per poder entendre les sèries de la televisió...). Ella em va anar explicant9

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguamoltes coses d‟ordre força divers i finalment em va dir: “M‟agrada el català perquè ésmés fi que el castellà, la gent que parla català sembla que tingui més educació”. Vamseguir parlant i vaig descobrir que ella gairebé només sentia parlar el català al metro,concretament al tram que va de Trinitat Nova a Ciutat Meridiana, de la línia 11. Perpròpia experiència sé que entre aquestes estacions se senten a parlar moltíssimesllengües diferents i que la majoria dels qui parlen català són professionals que van atreballar a les escoles, instituts i serveis socials de la Zona Nord, és a dir, personesamb estudis universitaris.La meva reflexió va ser que aquesta alumna mai hauria formulat una frase com ara“Per a mi l‟ús del català té prestigi perquè és la llengua de les personesacadèmicament més formades del barri”, però en realitat el seu discurs era aquest i ami em va caldre conèixer-la a ella, el seu bagatge i el seu entorn per poder entendrequè em volia dir. I tot això, òbviament, no es pot aconseguir amb l‟eina delqüestionari, malgrat que aquest disposi d‟un apartat de preguntes obertes perquè, talcom suggereix Martínez del Olmo5, la persona s‟expressi en les seves pròpiesparaules.En aquest sentit he trobat molt encertada la diferència que estableix Alexis MesaMarrero6 entre l‟enquesta i l‟entrevista en profunditat, ja que aquesta darrera “permitecomprender las condiciones psicológicas y ambientales de la persona en la entrevista,atender a la comunicación no verbal en la contestación de las preguntas, así comoaclarar el sentido de las respuestas cuando no sean suficientemente claras”.És per això que, com exposaré amb més detall a les conclusions, un estudicomplementari a aquest molt interessant seria fer entrevistes en profunditat a una sèriede persones de perfils representatius. Perfil dels grups enquestats i respostes a les preguntes tancadesEn aquest apartat faré una breu descripció de cada grup classe i l‟entitat que l‟acull ipresentaré els resultats de les preguntes del segon bloc, és a dir, les respostes a lespreguntes tancades.5 Martínez del Olmo, El Cuestionario, un instrumento para la investigación de las ciencias sociales,Laertes, pàg. 216 Alexis Mesa Marrero, Guía pràctica para la investigación de la inmigración en la escala local,Observatorio de la Immigación de Tenerife, Fundación Canària Empresa Universidad de la Laguna,200810

Maria Gassiot SandaranEn canvi, he considerat oportú, agrupar totes les respostes a les preguntes del tercerbloc, les preguntes obertes, a l‟apartat de resultats globals, ja que en veure lesrespostes que havien donat cadascun dels grups era extremadament difícil analitzar-les per separat. Resultats per grups Grup Bàsic 1 del Centre CruïllaEl Centre Cruïlla ha signat un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per al‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana l‟any 2010. Està ubicat alcarrer Pedraforca, 2-6, als locals annexos de la parròquia del barri de CiutatMeridiana.És una entitat sense ànim de lucre que depèn jurídicament de la Parròquia de SantBernat de Claravall. Des dels seus orígens, l‟any 1984, ha esdevingut un punt detrobada per a infants i joves de la zona. Al llarg del temps ha donat resposterseducatives en diversos camps: el lleure organitzat, la cultura, l‟orientació i la inserciólaboral, l‟associacionisme, la integració social, l‟educació en valors, l‟esport...En aquests moments el Centre Cruïlla treballa per:Prioritzar una educació centrada en la persona, des de l‟acollida incondicional.Promocionar una educació integral per tal que les persones siguin autònomes,reflexives, crítiques i constructives en la transformació del seu entorn.Afavorir la promoció dels valors més significatius.Treballar des d‟un vessant preventiu.Vegeu http://www.centrecruilla.comAquest grup està format per 12 persones, d‟edats compreses entre els 27 i els 77 anys,procedents de l‟Equador, Anglaterra, Veneçuela, Andalusia, Extremadura, Valladolid,València, Conca i Catalunya.Per tant, és un grup en què està molt ben representat un dels perfils dels nostresalumnes: persones que van arribar a Catalunya entre els anys 40 i els 60 i que ara queestan jubilats i tenen temps, decideixen aprendre a parlar en català.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:11

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua12

Maria Gassiot Sandaran13

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua En els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són força baixes (per exemple, només 1 dels 12 alumnes afirma que estudia català per aconseguir punts per a l‟arrelament) i en canvi les integradores són molt elevades (tots 12 afirmen que estudien català per poder entendre i parlar amb amics i veïns i perquè els agrada aprendre i superar-se). Grup Bàsic 1 de l’Associació de veïns de Torre Llobeta-VilapicinaL‟Associació de veïns de Torre Llobeta-Vilapicina manté un acord de col·laboracióamb el CNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llenguacatalana des del 2007.És una associació de veïns que vetlla per la bona convivència a través de laparticipació dels veïns en la celebració de festes populars i l‟organització de la Festamajor, de manera que les tradicions de sempre i les noves realitats socials convisquin is‟enriqueixin mútuament.El seu president, Joaquim Forns afirmava en l‟article publicat el novembre del 2006 ala revista informativa del districte de Nou Barris que “ volem que la seu de la nostraassociació sigui també un espai de trobada i d‟activitats”.Vegeu http://www.bcn.es/publicacions/b_barris/arxiu/06_novembre/Nou_Barris.pdfAquest grup està format per 18 persones, d‟edats compreses entre els 16 i els 62 anys,procedents de Colòmbia, Perú, Bulgària, el Senegal, Bolívia, l‟Equador, Itàlia,Ucraïna, Bolívia, Alacant, Paraguai, Xile i Catalunya.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:14

Maria Gassiot SandaranEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que pràcticament tots donen un altíssimvalor a les motivacions instrumentals (documents, feina, estudis) tot i que lesmotivacions integradores encara les superen. Grup Bàsic 1 del Centre Cultural Ton i GuidaEl Centre Cultural Ton i Guida és un centre cultural molt dinàmic, amb una grancapacitat de cohesionar els veïns del barri a través de la seva partició en tallers iactivitats. Val a dir que treballa en xarxa dins del Pla Comunitari de Roquetes, queaglutina entitats i associacions del barri i que recull una gran tradició de lluita veïnalque té l‟origen als anys 50.El projecte del Centre Cultural Ton i Guida neix el 1993 quan les entitats de Roquetesencapçalades per l‟AV de Roquetes reivindiquen els locals de l‟escola Ton i Guida,que es fusionava amb l‟escola Pla de Fornells, com a casal de barri.L‟Associació de veïns i veïnes de Roquetes manté un acord de col·laboració amb elCNL de Barcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana desdel 2007.Actualment el centre està gestionat per la Plataforma d‟entitats de Roquetes i el centregaudeix d‟un gran dinamisme i d‟una gestió altament participativa.Vegeu http://www.toniguida.org/Aquest grup està format per 14 persones d‟entre 19 i 48 anys procedents d‟Hondures,la República Dominicana, el Perú, Colòmbia, l‟Equador, Bolívia i el Paraguai.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:17

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són moltimportants però que les integradores també les superen. Grup Bàsic 3 del Centre Cultural Ton i GuidaAquest grup està format per 11 persones d‟entre 26 i 60 anys procedents de Bolívia,Veneçuela, l‟Uruguai, Brasil, l‟Equador, Hondures i l‟Argentina.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:20

Maria Gassiot SandaranEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són mésbaixes que en d‟altres grups i que les integradores són les que dominen. Aixòs‟explica en part perquè és un grup de Bàsic 3, és a dir, de persones que ja han fet 90hores de català abans d‟apuntar-se al curs o bé que ja tenen la competència equivalental nivell de Bàsic 2. Per tant, és lògic que ja tinguin cobertes unes necessitatslingüístiques mínimes i la motivació de millorar a la feina i les integradores siguinmés elevades. Grup Curs Bàsic (Bàsic 1 i Bàsic 2 intensiu) de la Delegació de Nou Barris del CNL de BarcelonaEls alumnes d‟aquest grup, a diferència dels altres, són persones que s‟han adreçatdirectament i de manera autònoma al CNL per inscriure‟s a un curs de català, és a dir,que no han accedit al curs mitjançant la intermediació d‟una entitat o associació debarri.El grup classe està format per 11 persones d‟entre 22 i 45 anys procedents d‟Itàlia,Bolívia, l‟Argentina, Bèlgica, Hondures, l‟Aragó, Ucraïna, Astúries, la RepúblicaDominicana i Galícia.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:23

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que, tot i que és un grup de Bàsic 1, lesmotivacions integradores són molt més elevades que les motivacions instrumentals,que són força més baixes que en d‟altres grups. Grup Bàsic 1 del Centre Cívic de la Zona NordAquest centre cívic dóna servei als barris de Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona iés un referent cultural molt important a la zona, ja que des de fa molts anys s‟hi hanfet tota mena de tallers i cursos, alhora que ha estat un punt de trobada i d‟activitatsdiverses per als veïns, entitats i associacions del barri.Aquest Centre Cívic manté un acord de col·laboració amb el CNL de Barcelona per al‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2004.Vegeu http://cczonanord.blogspot.com/Aquest grup està format per 15 persones d‟entre 17 i 62 anys procedents de Colòmbia,Hondures, Nigèria, Bolívia, Andalusia i el Perú.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:26

Maria Gassiot SandaranEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions instrumentals són moltelevades i les integradores, també. Grup Bàsic 1 de l’Associació de veïns de Trinitat NovaTrinitat Nova és un barri de 7.700 habitants que es troba al Districte de Nou Barris, alnord-est de Barcelona. El barri, format per edificis de promoció pública construïtsmajoritàriament els anys 50, és un exemple de la política edificatòria franquista perals barris treballadors, amb greus problemes urbanístics que shan arrossegat finslactualitat (a una part de les construccions es va detectar aluminosi a principis delsanys 90).A aquest context cal afegir les problemàtiques socials associades a un perfil depoblació amb baixos recursos econòmics i extremadament envellida (un terç major de65 anys).Des de lany 1996, i a partir dun assessorament tècnic extern en processos comunitaris(Marchioni, 1996), lAssociació de Veïns va aprofitar limpuls de la renovacióurbanística per promoure un procés de transformació social del barri amb laparticipació veïnal, que sha desenvolupat fins lactualitat sota el que es coneix com elPla Comunitari de Trinitat Nova (PCTN).A la seu de l‟associació de veïns s‟hi fan molts cursos i activitats dirigides a tota lapoblació, des de classes d‟alfabetització fins a tallers d‟informàtica, passant per lagestió d‟una petita biblioteca, de la qual tenen cura els mateixos veïns, i l‟edició dunapublicació trimestral anomenada La Tini. Val a dir que tot i la precarietat de les sevesinstal·lacions, l‟associació té una gran capacitat de dinamitzar els veïns de TrinitatNova.Vegeu http://www.pctn.entitatsbcn.netAquest grup està format per 7 persones d‟entre 33 i 63 anys, procedents de Colòmbia,Hondures, Uruguai i l‟Equador.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:29

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que, tot i que es tracta d‟un grup de Bàsic 1,les motivacions instrumentals són clarament més baixes que en d‟altres grups i quedominen les motivacions integradores. Grup Bàsic 1 de l’AMPA de l’IES Flos i CalcatL‟AMPA de l‟IES Flos i Calcat és una associació de pares i mares que vetlla perl‟organització d‟activitats extraescolars destinades als alumnes del centre i les sevesfamílies, ja que considera que la seva participació en la vida del centre és determinanten el procés educatiu dels alumnes.L‟AMPA de l‟IES Flos i Calcat manté un acord de col·laboració amb el CNL deBarcelona per a l‟extensió i l‟ús del coneixement de la llengua catalana des del 2009,gràcies al qual ofereix cursos de català a les famílies dels alumnes de l‟IES i a tots elsveïns del barri.Aquest grup està format per 12 persones d‟entre 21 i 43 anys, procedents de Xile, laRepública Dominicana, Mèxic, l‟Equador, l‟Argentina, Burkina Faso, Colòmbia,l‟Uruguai i Armènia.Vegeu les seves respostes a les preguntes tancades del qüestionari:32

Maria Gassiot SandaranEn els resultats d‟aquest grup cal destacar que les motivacions integradores sónclarament dominants respecte a les instrumentals, a excepció de la necessitat de sabercatalà per a la feina i els estudis, que apareix com a motivació força important. Respostes globals a les preguntes tancadesUn cop analitzades les respostes de cada grup presento els resultats globals. Aquestgrup està format per 100 persones, que tenen entre 16 i 77 anys i procedeixen dediverses comunitats autònomes de l‟Estat espanyol (Andalusia, Extremadura, Castellala Manxa, València, Astúries i Catalunya) i 24 països diferents (l‟Equador,Anglaterra, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Bulgària, el Senegal, Bolívia, Itàlia, Ucraïna,Paraguai, Xile, d‟Hondures, la República Dominicana, el Perú, el Paraguai, l‟Uruguai,el Brasil, l‟Argentina, Bèlgica, Nigèria, Mèxic, , Burkina Faso i Armènia). Respostes a les preguntes tancades35

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn els resultats globals d‟aquest segon bloc de preguntes tancades cal destacar que,segons les respostes a les preguntes plantejades, hi ha una percepció que vinculaclarament el coneixement de la llengua a la perspectiva de poder millorar i progressar,tant en l‟aspecte professional i laboral com en el social.Mentre que només el 43% dels estudiants diu que fa el curs de català perquè necessitapunts per obtenir el certificat d‟arrelament, el 98% ho fa perquè li agrada aprendre isuperar-se, el 94% perquè vol entendre i parlar en català amb amics i veïns i el 82%perquè creu que si sap català podrà millorar a la feina. Respostes a les preguntes obertesEn aquest apartat exposo tot el que han escrit les 100 persones que han respost elqüestionari. M‟ha semblat oportú reproduir textualment el que han escrit els alumnes iper això hi trobareu idees repetides expressades en paraules diferents. Només hi he fetcorreccions de tipus ortogràfic i gramatical per tal que els textos fossin entenedors,però he mirat de respectar al màxim la manera d‟expressar-se de cadascú, ja que hitrobem reflectits matisos i emocions l‟anàlisi dels quals podria ser objecte d‟un estudiposterior més acurat i que aportaria informació molt valuosa. Pregunta oberta 1: Tens altres motius per aprendre català? Quins?A fi que la lectura de tots aquests arguments sigui més fluïda, i amb la voluntatd‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en38

Maria Gassiot Sandarandiferents apartats anomenats Conèixer la cultura del lloc on visc, El gust peraprendre, La feina, Motius socialitzadors i Motius familiars. Conèixer la cultura del lloc on visc 1) Perquè visc aquí i m‟agrada conèixer la cultura on visc. 2) Per conèixer millor la cultura local, els seus films, els seus llibres, les seves històries. 3) Perquè m‟agrada conèixer la cultura i la llengua d‟allà on visc. 4) Perquè vull viure alguns anys més a Catalunya. 5) Perquè saber català em facilita les coses a Catalunya, que és on visc, i m‟agrada. 6) Perquè m‟agrada el català i estic contenta d‟estar en aquesta ciutat. 7) Perquè és molt important aprendre l‟idioma del lloc on es viu. El gust per aprendre 8) Perquè m‟agrada aprendre. 9) Perquè m‟agrada i vull aprendre aprendre llengües. 10) Perquè m‟agrada molt. 11) Perquè m‟agrada aprendre i superar-me personalment per poder entendre i parlar. 12) Per poder llegir en català i perquè m‟agrada. 13) Per llegir els textos de l„església i entendre‟ls. 14) Perquè m‟agradaria conèixer altres idiomes. 15) . Per millorar els meus coneixements com a persona. La feina 16) Per tenir feina, tenir amics i perquè m‟agrada molt parlar català 17) Perquè vull fer oposicions.39

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 18) Perquè si sé català tinc més facilitat per aconseguir feina. 19) Per la feina i la comunicació amb les persones que l‟entenen. Motius socialitzadors 20) Per parlar amb amics. 21) Perquè crec que als catalans els agrada molt si puc parlar en català amb ells. 22) Per poder entendre i mantenir un diàleg amb persones que parlin català 23) Perquè als catalans els agrada que parlem el seu idioma, que és el català. 24) Per comunicar-me i relacionar-me millor amb la gent que treballa a les botigues i als bancs i supermercats. 25) Per una millor integració. 26) Perquè m‟agrada molt i em sento integrat a Catalunya. 27) Per poder entendre la TV. 28) .Per aprendre i superar-me, integrar-me i compartir amb altres persones. 29) Per integrar-me a la societat, compartir amb persones d‟altres cultures. Motius familiars 30) Per poder ajudar els meus fills en les tasques escolars. 31) Per comunicar-me millor amb les companyes de classe de les meves filles. 32) Per poder parlar en català amb els meus néts i ajudar-los amb els deures. 33) Perquè la meva filla parla català i jo vull contestar-li en català perfectament. 34) Perquè serà molt divertit parlar-lo amb els meus fills i amics. 35) Per comunicar-me millor amb la família del meu marit. 36) Per parlar amb la meva filla i la dona. 37) Per ensenyar català a la meva família.40

Maria Gassiot Sandaran 38) Perquè la meva parella parla català i probablement el meu futur fill també. Pregunta oberta 2: Creus que si saps català et relacionaràs millor amb amics i veïns? 3 persones han dit que no sense argumentar. 8 han contestat que no i han donat els següents arguments: 1) Perquè la llengua mai ha sigut un obstacle amb amics i veïns. 2) Perquè fins ara no he tingut problema per relacionar-me en castellà. 3) Perquè els meus amics parlen castellà perquè són espanyols. 4) Perquè els meus veïns parlen en castellà. 5) Perquè tinc amics de molts països. El 89% de les persones han contestat afirmativament. A fi que la lectura de tots els arguments aportats sigui més fluïda, i amb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen, els he agrupat en diferents apartats anomenats Necessitat centrada en els altres, Necessitat centrada en mi, Millora de la comunicació (empatia, reciprocitat), Mitjà d’integració, Prestigi i Ampliació el cercle d’amistat. Necessitat centrada en els altres 1) Perquè es poden comunicar millor amb mi. 2) Perquè els agrada que jo parli el seu idioma. 3) Perquè a Catalunya els agrada més que els parlin en el seu idioma, que és el català. 4) Jo crec que podré fer més amics, escoltar millor els que parlen català i per contestar en català. 5) Perquè és molt difícil fer-se amic dels catalans. 6) Perquè els veïns parlen català. 7) Perquè tothom parla català. 8) Perquè la majoria parlen català. 9) Perquè la majoria són catalans i quan hi sóc jo se‟ls fa difícil parlar en castellà.41

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 10) Perquè tinc molt amics catalans i la majoria parlen en català. 11) Perquè tots parlen català. Necessitat centrada en mi 12) Perquè parlar les dues llengües facilita les coses. 13) Perquè quan parlen en català hi ha moltes coses que no entenc i m‟agrada entendre. 14) Perquè si parlo en català els entendré. Podré defensar-me parlant o contestar quan em parlin en català. 15) Perquè a vegades no entenc bé el que em diuen i ho vull entendre. 16) Perquè així entendria el que em diuen i tindríem millor relació. 17) Tos els meus veïns parlen català i moltes vegades no els entenc. 18) Perquè entendré el que em diuen en català. 19) Per poder mantenir millor una conversa. 20) Perquè sí, perquè em sembla interessant. 21) Perquè la majoria dels meus amics són catalans i parlen en català i a vegades no els entenc. 22) Perquè molts quan noten que no els entenc en català passen a parlar-me en castellà. 23) Si sabés parlar català em relacionaria amb amics i persones. 24) Perquè parlant català em portaré millor amb els veïns. 25) Perquè ells parlen català i així els podré entendre. Millora de la comunicació (empatia, reciprocitat) 26) Perquè m‟agrada parlar en català amb la gent que parla en català. 27) Sí, perquè és el seu idioma.42

Maria Gassiot Sandaran 28) Perquè la majoria de gent prefereix parlar en català i a mi m‟agrada parlar-lo. 29) Perquè així em podré entendre millor amb elles (les amigues). Per relacionar- m‟hi millor. 30) Perquè la gent entén millor el català i la conversa serà millor. 31) Perquè la majoria són catalans i m‟agrada parlar amb ells el seu idioma. 32) Per entendre millor la gent. 33) Si sé català puc relacionar-me millor amb veïns i companys, que és el que vull. 34) Perquè així tindré més bona relació amb ells (els amics i veïns). 35) Perquè m‟agrada molt relacionar-me amb amics i veïns. 36) Perquè em relacionaré millor amb els meus amics. 37) Sí perquè he de comunicar-me millor amb les persones. 38) Perquè estic vivint en aquesta comunitat i si sé català em podré comunicar millor amb les persones. 39) Perquè m‟entendré millor i això em fa sentir bé. 40) Perquè millorarà el que parlem en les reunions que tenim. 41) Perquè la comunicació és millor. 42) Perquè si parlo català em relacionaré millor amb les persones. Mitjà d’integració 43) Per integrar-me millor com tothom. 44) Perquè sóc estrangera i crec que tinc l‟obligació de saber parlar la llengua local . 45) Perquè els catalans creuen que la seva cultura i llengua són molt importants. 46) Perquè t‟integres a la societat. És una manera de mostrar respecte pels seus costums i idiomes. 47) Perquè aprendre la llengua forma part de la integració i millora la comunicació.43

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 48) Crec que la llengua és la millor manera d‟integrar-se en una societat. 49) Perquè podrem entendre‟ns millor. 50) Perquè és la llengua de la regió. 51) Esclar, t‟integres molt més fàcilment. 52) És el millor perquè estem vivint a Catalunya. 53) Sí, perquè entendré millor la cultura catalana. 54) Perquè porto molt de temps vivint aquí. 55) Perquè m‟entendré i em comunicaré millor, i m‟integraré. 56) És la llengua que es parla a Catalunya i el que es practica diàriament. 57) Perquè visc a Catalunya. 58) Perquè em vull quedar a viure aquí. 59) Perquè veuran que desitjo integrar-me socialment. 60) Sí, però fora del barri perquè al meu barri tothom parla castellà. 61) Perquè a Catalunya saber català és essencial. Prestigi 62) M‟agrada com parlen en català, sembla com si tinguessin més educació. Per ampliar el cercle d’amistat 63) Per conèixer més amics i veïns. Pregunta oberta 3: Creus que si saps català tindràs millors oportunitats laborals?Només una persona diu que no i afirma que per a la seva feina no és importantconèixer el català.Una altra persona diu que és més o menys important saber el català en funció de lafeina que facis.44

Maria Gassiot SandaranEl 98% dels alumnes han respost afirmativament a aquesta pregunta i han exposatarguments diversos. A fi que la lectura de tots aquests arguments sigui més fluïda, iamb la voluntat d‟oferir d‟entrada un resum de les idees principals que hi apareixen,els he agrupat en diferents apartats anomenats És un requisit, És bo per millorar i Ésbo per sentir-se millor a la feina. És un requisit 1) Perquè buscant feina m‟he adonat que aquest és un requisit per accedir a feines més qualificades. 2) Perquè quan vaig a buscar feina em demanen el català. 3) Perquè a algunes feines demanen que parlis català. 4) Perquè podré fer oposicions. 5) Perquè quasi totes les empreses a Catalunya demanen el nivell C de català. 6) Per fer de cambrer o per ensenyar idiomes es demana molt saber català. 7) Perquè a la majoria de feines et demanen que parlis el català. 8) Perquè em demanen el català i més amb la crisi. 9) Perquè demanen que parlis català. 10) Perquè en moltes feines t‟exigeixen que parlis català, al menys les feines que són de cara al públic. 11) Perquè he vist que a moltes feines es necessita el català. 12) Perquè hi ha feines en què el català és obligatori. 13) Perquè la meva professió m‟obliga a saber català. Sóc metge i he de saber català per poder entendre millor la gent. 14) Perquè treballo atenent el públic i és important poder mantenir converses en català. 15) Perquè a les feines es parla molt el català. 16) Perquè a moltes feines el demanen i la veritat és que és necessari saber-lo.45

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 17) En molts llocs de treball l‟exigeixen. 18) Perquè hi ha moltes persones que ho demanen a l‟entrevista de feina. 19) La majoria d‟empreses prefereixen que parlis català. 20) Perquè hi ha feines en les que és necessari parlar català. 21) Perquè així puc complir el requisit de parlar català i a més m‟agrada molt el català. 22) Perquè vull fer el batxillerat i em demanen que parli català com requisit important. 23) Perquè moltes feines es necessita saber català. És bo per millorar 24) Perquè hi ha molta gent que el parla i és més fàcil comunicar-se. 25) Perquè em valoren més si estic integrat. 26) Perquè estaré més ben preparada si a més d‟altres llengües aconsegueixo parlar la llengua local. 27) Perquè entendré millor les feines. 28) Perquè com més llengües parlem, més fàcil serà trobar feina. 29) Perquè si sé català tindré millors oportunitats per cuidar nens, ja que la majoria de les famílies demanen parlar català. 30) Perquè en molts llocs em pregunten si sé català i si en sabés podria contestar que sí. 31) Perquè sóc profe d‟anglès i sabent català puc parlar una mica amb els pares dels meus alumnes. 32) Perquè en moltes feines prefereixen que parlis català i també és necessari per poder-los entendre. 33) Perquè saber català millora la comunicació.46

Maria Gassiot Sandaran 34) Perquè si sé català tindré més oportunitats i serà més fàcil. . 35) Perquè és una porta més que s‟obre. 36) Perquè se m‟obren més oportunitats. 37) Perquè ens entendrem millor. 38) Si aprenc català tinc més oportunitats d‟aconseguir una bona feina, ja que visc a Catalunya. 39) Perquè em veuran més integrat a la societat catalana. 40) Per millorar de feina i tenir altres oportunitats, ja que tinc molta capacitat per fer moltes feines diferents i sabent català encara se m‟obriran més portes. 41) Perquè així tindré més oportunitats perquè podré entendre millor les persones que estan al meu voltant. 42) Perquè tindré més oportunitats a la feina. 43) Perquè podré accedir a millors llocs de treball. 44) Perquè sabent català podré tenir moltes oportunitats d‟estudiar. 45) Perquè a la feina es valora molt parlar català. 46) Perquè si sé català podré tenir converses en català o en castellà. 47) Per ampliar el ventall de possibles feines. Per tenir més oportunitats al mercat laboral. És bo per sentir-se millor a la feina 48) Perquè podré entendre els catalans en el seu idioma. 49) Per tenir una millor relació si l‟ambient es mostra relacionat amb el català. 50) Perquè tot el que puguem aprendre és important per a la nostra vida. 51) Perquè em podré relacionar millor amb els companys de feina. 52) Perquè en qualsevol ocasió que es presenti no hi haurà problemes a l‟entendre el català.47

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llengua 53) Perquè és una llengua oficial que parlen moltes persones. 54) Perquè si sé català podré contestar en el seu idioma i no sentir-me fora de lloc.48

Maria Gassiot Sandaran III. ConclusionsLa principal conclusió d‟aquest treball és que la decisió d‟aprendre català és unadecisió que s‟emmarca en el conjunt d‟iniciatives per millorar la situació personal ifamiliar, aspiració i desig que està en la base de gairebé tots els projectes migratoris, abanda dels que s‟emprenen per raó de persecucions políticomilitars, ètniques, sexualso religioses.És a dir, per a bona part dels alumnes que s‟han inscrit als cursos de català estudiats,aprendre català significa millorar.D‟una banda, tenim que les respostes obtingudes a les preguntes tancades indiquenque de manera molt general els enquestats consideren la llengua una eina necessària,en alguns casos un requisit, per regularitzar la seva situació al país, per aconseguirfeina, poder estudiar, etc. (Recordem que hi ha un 43% de persones que diuen quenecessiten fer el curs de català per obtenir punts per a l‟arrelament, un 67% queafirma que estudia català per poder entendre els documents oficials, un 74% necessitasaber català per a la feina o els estudis, un 50% vol saber català per ajudar els joves dela seva família en les tasques escolars i un 82% que creu que si sap català podràmillorar a la feina o trobar una feina millor.) Fins aquí, per tant, podem afirmar que lamotivació instrumental és molt elevada.D‟altra banda, però ens trobem que les respostes obtingudes a les dues preguntes quefan referència a motivacions de caire integrador, estudio català per poder entendre iparlar amb amics i veïns i estudio català perquè m‟agrada aprendre i superar-me,obtenen un grau de conformitat molt més elevada encara: 94% i 98% respectivament.A més, cal tenir en compte que les respostes a aquestes preguntes tancades, estanplenament avalades per les respostes a les preguntes obertes, que confirmen totalmentaquesta opinió majoritària.Respecte a les respostes a la pregunta oberta 1 “Tens altres motius per aprendrecatalà? Quins?” cal destacar que hi apareix moltes vegades la perspectiva i el desigd‟integrar-se a través de la llengua. I curiosament el coneixement de la llenguaapareix tant com a causa com a efecte o conseqüència del fet d‟estar integrat: unapersona ha dit que vol estudiar català per integrar-se millor i una altra diu que estudiacatalà perquè se sent integrat.49

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn aquestes respostes també s‟hi representa amb força la idea del coneixement de lallengua per accedir i formar part plenament del món dels éssers estimats: per podertenir millor relació amb els amics dels fills, la parella i els seus familiars, per exemple.Finalment, cal destacar també com el coneixement del català està vinculat al desig depermanència al país: “vull estudiar català perquè vull viure aquí més temps” o “perquèsegurament serà la llengua dels meus fills”.Pel que fa a la pregunta oberta 2 “Creus que si saps català et relacionaràs millor ambamics i veïns?”, cal assenyalar l‟aparició del castellà en tots els arguments aportats perles persones que han contestat que “no”, en el sentit que en les relacions personalsutilitzen el castellà i això no els representa cap inconvenient, ja que el seu entorn éscastellanoparlant.Amb tot, el 89% de les persones han contestat afirmativament aquesta pregunta i undels arguments més present és, a banda de la necessitat d‟un mateix d‟entendre iparlar per poder interactuar, que els catalans donen molta importància a la sevallengua o els agrada que els parlin en català. I per tant, fer el gest d‟intentar parlar o deparlar en català fa que la comunicació sigui millor, de més qualitat (tot i que es podriaproduir en castellà). Per últim destacar que torna a aparèixer la idea de la integració:“si parlo català veuran que vull integrar-me”.Quant a la pregunta oberta 3 “Creus que si saps català tindràs millors oportunitatslaborals?”, el 98% dels alumnes l‟han respost afirmativament i han exposat argumentsdiversos entre els quals trobem, a banda que el coneixement del català és un requisitper accedir a moltes feines, novament la idea de la integració. Aquí també podemobservar que els estudiants estableixen una relació molt directe entre el coneixementdel català i més oportunitats de tenir feines millors.Per tant, podem afirmar que poder entendre i parlar el català són habilitats percebudescom a imprescindibles per formar part de la societat d‟acollida en tots els aspectes itenir-hi les màximes oportunitats, la qual cosa coincideix plenament amb lesrecomanacions de la UE, que ha insistit diverses vegades des del 2003 al 2007, en la50

Maria Gassiot Sandaranimportància d‟ensenyar la llengua oficial a la població nouvinguda, tal com exposa F.Villareal7.De fet, el Pla de ciutadania i immigració de la Generalitat de Catalunya (2005-2008)recollia ja dos elements nous i clau: que probablement hagin contribuït a generalitzaraquesta percepció de la llengua com a eina per a la integració i la cohesió social: 1) La definició de la política d‟immigració com a política lingüística. 2) L‟enfocament de la ciutadania8.Cal tenir en compte que aquest pla es feia ressò de dues idees molt consolidades a lasocietat catalana des dels anys 60 i que líders nacionalistes del govern anterior jahavien expressat. Jordi Pujol, per exemple, l‟any 2002 afirmava: “Como nacionalistacatalán yo doy una gran importancia a la lengua y a la cultura de Cataluña. Pero digosiempre, en Cataluña también, que más importante incluso es la cohesión del país.”9És així com arribem a la noció del coneixement de la llengua com a eina per a lacohesió social i la igualtat d‟oportunitats, que és l‟esperit amb què el CNL deBarcelona organitza els cursos d‟acolliment lingüístic.Aquest esperit, al seu torn, queda clarament reflectit en l‟article 9 de la nova Lleid‟acollida del 7 de maig de 2010, que diu que “la persona titular del dret d‟accés alservei de primera acollida, al llarg del procés d‟integració a la societat catalana, had‟assolir les competències lingüístiques bàsiques en català i en castellà” i que “elservei de primera acollida ha d‟oferir la formació i els mitjans necessaris per aadquirir les competències bàsiques en llengua catalana a les persones titularsdel dret d‟accés al servei que no la coneguin”10.Finalment, i ja per acabar, m‟agradaria deixar constància d‟una sèrie de línies detreball obertes per a posteriors estudis a partir d‟aquesta primera aproximació al‟opinió dels estudiants dels cursos bàsics de català.7 FERNANDO VILLARREAL, Enseñanza de la lengua a inmigrantes. Estudio de políticas deintegración lingüística en tres países europeos y retos para el caso español, Subdireción General deInformación Admnistrativa y Publicaciones, 2009, pàg. 13 i 148 Ricard Zapata-Barrero y Teun A.van Dijk, Discursos sobre la inmigración en España, FundacióCIDOB, 2007, pàg. 2519 Ídem, pàg. 23710 Article 9, Llei 10/2010, del 7 de maig, DOG Núm. 5629- 14.05.201051

Aprendre català: per què?Anàlisi de percepcions, actituds i motivacions per aprendre la llenguaEn primer lloc, crec que seria molt oportú fer una anàlisi factorial aprofundida sobreles grans diferències d‟opinió observades en els diferents grups classe a algunespreguntes i conèixer a fons a què son degudes.En segon lloc, una anàlisi sobre el llenguatge emprat pels enquestats en les sevesrespostes a les preguntes obertes ens aportaria moltíssima informació sobre les sevespercepcions. Hi ha paraules clau que apareixien en els seus discursos (millorar,integració, comunicació) que estic segura que ens sorprendríem en explorar ambdeteniment què signifiquen per a cadascuna de les persones.Finalment, per completar aquest petit estudi que ara presento, fóra molt interessant ferenquestes en profunditat a una sèrie de perfils tipus per poder establir relacions entrefactors com ara procedència, edat, sexe i condicions culturals, per exemple, i lesopinions, les percepcions i les aspiracions d‟aquests i aquestes aprenents, que hanemprès la transformadora aventura d‟aprendre una llengua nova, la llengua del país ones proposen millorar. Maria Gassiot Sandaran mgassiot@cpnl.cat52

Maria Gassiot Sandaran IV. BibliografiaALEXIS MESA MARRERO, Guía práctica para la investigación de la inmigración enla escala local, Observatorio de la Inmigración de Tenerife, Fundación CanariaEmpresa Universidad de la Laguna, 2008CRISTINA BERNADÓ, LLORENÇ COMAJOAN I NÚRIA BASTONS, Anàlisifactorial dels motius d‟aprenentatge del català com a llengua segona i relació amb elnivell, el temps d‟estada, l‟edat i el centre d‟estudi dels alumnes, Localización:Catalan Review, ISSN 0213-5949, Nº. 22, 2008FERNANDO VILLARREAL, Enseñanza de la lengua a inmigrantes. Estudio depolíticas de integración lingüística en tres países europeos y retos para el casoespañol, Subdireción General de Información Admnistrativa y Publicaciones, 2009http://www.fundacionluisvives.org/upload/64/19/informe_europeo_ensenanza_espanol.pdfMARTÍNEZ DEL OLMO, El Cuestionario, un instrumento para la investigación delas ciencias sociales, Laertes, 2002RAFAEL RIBÓ, La llatinització del català, Avui, 5 de març de 2003http://www.iniciativa.cat/icv/articles/208-Ricard Zapata-Barrero y Teun A.van Dijk, Discursos sobre la inmigración en España,Fundació CIDOB, 2007W.G, COCHRAN, Técnicas de muestreo. Ed. CECSA, 1992ZOLTÁN DÖRNYEI, Estratègies de motivació a l‟aula, Barcelona: Editorial UOC,2008ZOLTÁN DÖRNYEI, Questionaires in Second Language Research: Construction,Administration and Processing, 200353

http://blocs.cpnl.cat	1059
http://www.slideshare.net	30
url_unknown	10
http://translate.googleusercontent.com	2
http://webcache.googleusercontent.com	1

Aprendre català

by mgassiot on May 24, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 1,102

Statistics

Aprendre català — Document Transcript