Organització política i territorial a l’estat espanyol i català

14,738 views

Published on

Aquesta presentació es fa per abordar continguts relacionats amb els sistemes polítics i el sistema espanyol i català, així com l'organització administrativa. Destinat a alumnes de 3r d'ESO

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
14,738
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
9,027
Actions
Shares
0
Downloads
115
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Organització política i territorial a l’estat espanyol i català

  1. 1. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I TERRITORIAL A L’ESTAT ESPANYOLSistema polític i unitats administratives per a la gestió del territori espanyol i català Glòria Garcia Tema 8 CS Institut Guindàvols Nivell: 3r ESO
  2. 2. Models d’estat• En els estats federals les unitats territorials gaudeixen de una vertadera autonomia, garantida per la Constitució, que exerceixen en determinats camps legislatius i administratius. Generalment els serveis socials solen ésser competència dels estats federats mentre que la política exterior, defensa i ordenació econòmica és competència del govern central. Estats Units, Alemanya i Mèxic són exemples d’aquest model.• Els estats unitaris o centralistes són aquells en què tot el territori estatal està governat des d’un sol aparell centralitzat, sense autonomia política per a les possibles nacions que els integren i que poden perdre la seva identitat a causa d’una política unificadora. Una delegació política administra les decisions polítiques del govern central a tot el territori estatal. Per exemple França, Portugal, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Finlàndia.• Els estats descentralitzats són estats unitaris amb un cert grau d’autogovern a través d’entitats territorials autònomes que, a vegades, coincideixen amb les nacions que formen l’estat. Aquestes entitats tenen competències, no plenes, delegades per l’estat central. Per exemple, l’estat espanyol, Regne Unit, Itàlia Dinamarca, Suècia, Irlanda entre altres.
  3. 3. Formes d’organització política Segons la Segons qui és el participació dels cap d’estat ciutadans Democràcia Monarquia El cap d’estat és el rei, la El poble participa en els reina o l’emperador. El processos d’elecció dels càrrec és vitalici i seus representants. hereditari. Dictadura República Règim autoritari en què El cap d’estat és el una persona o una president, elegit pel institució controla tot el Parlament o per elecció poder. popular.
  4. 4. El sistema democràtic La sobirania nacional Bases del Els drets El sufragi individuals sistema universal democràtic La divisió de poders: legislatiu, executiu i judicial.
  5. 5. El sistema polític espanyol• La Constitució és el document que regula la vida política i administrativa a Espanya. La que està envigència va ser aprovada l’any 1978 per les Corts Generals.• En ella s’estableix que la forma de govern a Espanya és la Monarquia Parlamentària.• El rei ha jurat la Constitució i sanciona les lleis que aproven les Corts, però no governa.• El poder legislatiu el detenten les Corts Generals, organitzades en dues cambres: El Congrés dels Diputats i el Senat. Redacten i aproven les lleis.• El poder executiu recau en el govern, amb el seu president, que és el resultat del que els ciutadans ha elegit en les eleccions que se celebren cada quatre anys. Fa complir les lleis a través de la tasca del govern, en el qual s’integren els ministres.• El poder judicial recau en els jutges i magistrats. Els tribunals vetllen pel correcte compliment de les lleis.• La Constitució reconeix el dret a les autonomies a redactar i aprovar els seus propis estatuts
  6. 6. El govern de Catalunya• La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què sorganitza políticament lautogovern de Catalunya.• Està formada pel Parlament de Catalunya, pel Consell Executiu o Govern, per la Presidència de la Generalitat i per les altres institucions que lEstatut i les lleis estableixen.• El Parlament de Catalunya representa el poble de Catalunya. Exerceix la potestat legislativa, aprova els pressupostos de la Generalitat i controla i impulsa lacció política i de Govern. Exerceix, així mateix, les altres competències que li són atribuïdes per lordenament jurídic i en especial per lEstatut de Catalunya.
  7. 7. L’Espanya de les Autonomies• Segons la Constitució Espanyola de 1978, el territori espanyol s’organitza en tres nivells fonamentals: • el municipi, • la província i • la Comunitat autònoma.• La Constitució espanyola ens diu, específicament a l’article 137: “LEstat sorganitza territorialment en municipis, en províncies i en les comunitats autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen dautonomia per a la gestió dels interessos respectius.”
  8. 8. Els municipis• És lentitat local bàsica de lorganització territorial i element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.• És el nivell que permet més la participació dels ciutadans. Aquesta participació es concreta en les eleccions locals, en què selegeix el consistori que governa els ajuntaments, que són la institució bàsica del poder local.• El municipi gaudeix dautonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a lexercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.• L’Ajuntament com a corporació pública, és l’òrgan jurídic que representa i administra els interessos d’un municipi.• A Catalunya hi ha uns 946 municipis, i a Espanya superen els 8.000, de diversa extensió.
  9. 9. Municipis d’Espanya
  10. 10. Municipis deCatalunya
  11. 11. Serveis municipals• Els serveis que han de prestar els ajuntaments (Article 64 de Llei municipal i de règim local de Catalunya) • Fins a 500 habitants: Enllumenat públic, cementiri, recollida de residus, neteja viària, abastament domiciliari daigua potable, clavegueres, accés a nuclis de població, pavimentació i conservació de les vies públiques, control daliment si begudes. • Als municipis amb una població superior als 5.000 habitants: a més: Parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus. • Als municipis amb una població superior als 20.000 habitants, a més: Protecció civil, prestació de serveis socials, escorxador, prevenció i extinció dincendis, instal·lacions esportives dús públic. Als municipis amb una població superior als 50.000 habitants, a més: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi.
  12. 12. Les províncies• És una unitat administrativa de primer grau.• És l’òrgan d’administració territorial en el qual l’Estat aplica les polítiques de la seva competència.• A Espanya hi ha 50 províncies.• El seu origen data del 1833, en què es va dividir el territori en 49 províncies, i l’any 1927 les Illes Canàries es van separar en dues províncies: Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas.• La Diputació Provincial és l’òrgan de govern i està formada pels representants dels municipis.• A les províncies insulars hi ha una altra institució de govern per a cada una de les illes: a Canàries es diu Cabildo Insular, i a les Balears, Consell Insular.
  13. 13. Les Comunitats Autònomes• Dacord amb larticle 143 de la Constitució Espanyola, les Comunitats Autònomes es conformen com a exercici del dret a lautonomia reconegut per a les nacionalitats i regions que integren lEstat espanyol. Els Estatuts d’Autonomia regulen la vida política i administrativa de les mateixes.• Les Comunitats Autònomes són formades per províncies amb característiques històriques, culturals i econòmiques comunes o per territoris dentitat regional històrica.• Les autonomies gaudeixen dautonomia legislativa i competències transferides per l’estat central, així com de la facultat dadministrar-se mitjançant llurs propis representants.• Hi ha 17 Comunitats Autònomes i 2 ciutats autònomes.• Cada autonomia té el seu propi Parlament.
  14. 14. LA DIVISIÓ TERRITORIAL A CATALUNYA: COMARQUES• Catalunya té comarques (a diferència d’altres CCAA): l’Estatut estableix que la Generalitat ha destructurar la seva organització territorial en municipis i comarques.• També permet la creació de demarcacions supracomarcals i altres agrupacions específiques basades en fets urbanístics i metropolitans.• Les comarques es defineixen com uns ens supralocals formats per agrupacions de municipis.• La comarca es defineix com una entitat local de caràcter territorial constituïda per l’agrupació de municipis contigus amb una personalitat jurídica pròpia (PAU 2006). Compten amb un Consell Comarcal format per representants dels ajuntaments
  15. 15. Comarques de Catalunya

×