Anàlisi de l'obra d'Art: Arquitectura

ANÀLISI DE L’OBRA D’ART

ARQUITECTURA

Glòria Garcia Vallecillos IES Caparrella (Lleida)

1. L’ARQUITECTURA

ELEMENTS DE SUPORT

Murs: cadascuna de les dues superfícies, interior i exterior d’un mur, es diu parament del mur i el seu aspecte final depén de l’aparell, l’articulació i del revestiment.

Irregulars: mur ciclopi, mur de maçoneria o mamposteria i tapiada o mur de tàpia.

Regulars: Isòdom i pseudoisòdom, de través, diatònic, d’espiga o reticular…

Els elements constructius regulars són el maó o el carreu.

Existeixen espais oberts: portes i finestres.

Els pilars: són elements sustentants de secció poligonal. Si estan adosats a un mur s’anomenen pilastres. Solen tenir basa i capitell.

Les columnes :

Són elements sustentants de secció corba, circular.

A Occident la columna és bàsicament mediterrània i varien els seus estils.

Elements d’una columna

Altres elements de suport

Arcbotant : és un arc exterior de descàrrega que està en posició diagonal; es veu només des de l’exterior. La part baixa es recolza en un contrafort i la part superior serveix per sustentar les voltes , Contrafort : és un tros de mur, adossat en angle (generalment recte) a un altre mur, i que transmet directament la força o pressió lateral d’una coberta de volta fins al terra. Petxines : és cadascuna de les superfícies triangulars que uneixen la base circular d’una cúpula i un espai quadrat.

La trompa és un element amb forma de volta semicònica que serveix per a passar d’una base quadrada a una forma octogonal superior.

Cimborri: Estructura en forma de prisma octogonal que s’aixeca damunt les trompes, i sobre la qual es construeix la cúpula.

Mènsula: és un element sortint que serveix per sostenir alguna cosa i que té més espai de sortida que alçada.

Modilló: é s un "element sortint, com un petit bloc, amb el que adornem o sustentem un element volat”.

ELEMENTS SOSTINGUTS

La llinda: element sostingut horitzontalment. Donà origen en l’època clàssica a l’entaulament.

L’entaulament és el conjunt de peces que s’aguanten inmediatament sobre les columnes en l’arquitectura arquitrabada. El componen tres peces: arquitrau o llinda , fris, cornisa i frontó.

La teulada es coronava amb teulades de dues o més vessants.

L’arc: Element sostingut de configuració corba i format per dovelles que encaixen en forma de tascó. A partir de l’arc s’han creat dues cobertes: la volta i la cúpula.

Clau

Dovela

Extradós

Imposta

Intradós

Fletxa

Llum, vano

Contrafort

Tipus d’arcs:

De mig punt

De ferradura.

Apuntat o ogival

Peraltat

De ferradura apuntat

Carpanell

Conopial

De descàrrega

De gola o escocès

Lobulat i entrecreuat

Voltes: elements arquitectònics de secció corba que cobreixen un espai.

Tipus de voltes:

De canó amb contraforts

De canó amb arcs faixons

D’aresta

De creueria

Bufada o de puntes de mocador

De ventall

Cúpula: s’aixeca sobre un tambor i al sostre s’obre una llanternó que deixa passar la llum.

Planteja dos problemes tècnics importants: assentament sobre trams quadrats i els pesos oblics.

Les trompes i les petxines resolen el primer problema. El segon es va resoldre amb la col·locació de quarts d’esfera que ocupen els quatre arcs que aguanten la cúpula.

Els materials:

Materials constructius : pedra, fusta, fang i calç. També s’han utilitzat la canya, la palla, les pells d’animals… Amb la industrialització s’introdueixen el ferro, el vidre i el formigó. Posteriorment s’han incorporat l’alumini, els plàstics, el titani…

Pedra: marbre, carreu i carreuó.

Fang: maó, tova i teula

Fusta

Ferro i vidre

Materials aglomerants : calç, morter, guix i formigó.

Materials decoratius : arrebossats, estuc, guixeries, plaques de pedres dures o de fustes nobles, mosaics, ceràmiques vidrades i la pintura.

Plantes: és la representació a escala de la secció horitzontal d’una edificació a un nivell determinat. Mostra la distribució dels espais interiors i la situació dels suports i dels murs. Se sol mostrar també el tipus de cobertes amb línies discontínues.

FORMA I FUNCIÓ DE L’ARQUITECTURA

Tota obra arquitectònica té una funció utilitària.

Aquesta funció és inseparable de la forma.

Les tipologies arquitectòniques són el resultat de la repetició d’una sèrie d’esquemes constructius que es consideren els més adients per a una funció determinada.

Classificacions genèriques: edificis religiosos, funeraris, d’espectacle, d’habitació, palaus, etc.

Categories més concretes. Per exemple, entre els edificis religiosos podem trobar mesquites, sinagogues, esglèsia, temple grec o romà…

Ens caldrà aprofundir més en la definió de la forma segons la història hagi modificat la seva aplicació. Per exemple, els temples cristians s’han construït de tipologia prou diversa: planta basilical, de creu grega, de creu llatina, de planta circular, catedrals, capelles privades, etc.