Tema 6. la construcció filosòfica de la ciutadania. Juanjo

  • 577 views
Uploaded on

Reoccregut a través de la historia per al coneixement del concepte de ciutadania.

Reoccregut a través de la historia per al coneixement del concepte de ciutadania.

More in: Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
577
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
8
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 11 Filosofia i ciutadania
  • 2. Avaluació
    • Examen (8 punts màxim):
    • Definir conceptes (3-5) 2 punts
    • Respondre a una pregunta teòrica (pot ser de relació) 4 punts
    • Comentari de text guiat (4 punts)
    • Saber identificar la idea principal, definició de conceptes bàsics, relació i valoració crítica personal.
    • Participació i realització d’activitats a classe. (2 punts mínim)
  • 3. Continguts
    • Introducció al concepte de ciutadania
    • Origen del concepte de ciutadania
    • Grècia
    • Roma
    • Limitacions
    • La doble arrel de la ciutadania moderna
    • La ciutadania moderna:
    • Drets civils
    • Drets polítics
    • Drets socials, econòmics i culturals
  • 4. Continguts
    • Drets i deures en la constitució espanyola.
    • Ciutadania social – Estat del Benestar
    • Dimensions de la ciutadania contemporania
    • Democràcia grega i democràcia capitalista (conclusions)
  • 5. Mail per consultes
    • [email_address]
  • 6. Introducció
    • Avui en dia els membres d’una societat no tenen només la condició d’éssers humans o de persones sinó que se’ls considera sobretot “ ciutadans ”.
    • Concepte etico-polític : presenta l’ésser humà com a algú que posseeix uns drets i que té uns deures determinats en la societat en que conviu i treballa .
    • Els conceptes de “ciutadà” i de “ciutadania” s’han anat desenvolupant al llarg de la història a partir de les lluites dels pobles per lograr noves formes d’organitzar-se i de les contribucions dels pensadors per millorar-les.
  • 7. Questions inicials
    • Us considereu ciutadans? Per què?
    • En què consisteix ser ciutadà? Quins criteris ens permeten distingir una persona que és ciutadana de la que no ho és?
    • Ara i sempre hi ha hagut un acord unànime sobre el que significa ser ciutadà?
    • És desitjable que la condició de ciutadà sigui reconeguda a tot ésser humà? Per què?
  • 8. Introducció al concepte de ciutadania
    • És una forma d’identitat socio-política, d’entre les moltes que han existit i han defensat el seu sistema polític . Implica un estatus , una forma de relació entre els individus.
    • Altres formes, segons el sistema polític:
    • Feudalisme: jerarquia i vincles entre vassall i senyor.
    • Monarquia: Rei, súbdits passius.
    • Tiranía (totalitarisme modern): visió distorsionada i suport cec del governant unipersonal.
  • 9. Introducció al concepte de ciutadania II
    • Nacionalisme: identificació dels individus amb la nació, en base a un amor per el país i el coneixement i pràctica de les seves tradicions.
    • Estats de dret: ciutadania
    • relació de l’individu amb l’idea d’Estat : lleialtat amb uns drets atorgats per l’Estat a ciutadans individuals i responsabilitat en les obligacions que han de complir.
    • Pretesa equivalència Estat - Nació
  • 10. Introducció al concepte de ciutadania III
    • La ciutadania, en teoria, es distingeix de les altres formes per incloure:
    • Autonomia dels ciutadans
    • Igualtat de classe
    • Participació ciutadana en els assumptes del poble
    • La ciutadania ha estat associada a la monarquia i tirania.
    • Tot això ha fet que els intents per explicar aquesta forma d’identitat hagin derivat en multitud de models diferents, en quant a la descripció de la seva esència i el seu desenvolupament històric.
  • 11. 1. ORIGEN DEL CONCEPTE CIUTADANIA
  • 12. 1.1 Una definició usual
    • El diccionari recull la definició següent de «ciutadà»: « L’habitant de les ciutats antigues o d'estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país ».
    • Segons aquesta definició, la ciutadania sembla tenir les característiques següents com a fonamentals:
      • La pertinença a una comunitat política - un país- que s'estableix d'un mode permanent en un territori.
      • El gaudi efectiu d'uns drets que han de ser protegits per la ciutat o l'Estat, entre els quals s'inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat política, de forma directa o indirecta.
  • 13. 1.2 La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
    • A la Grècia clàssica (segles V-IV aC.) polités = ciutadà = membre de la polis .
    • Home, no esclau, major d’edat i no estranger (metec). els que podien participar en el govern de la polis durant la democràcia , la forma de govern instaurada per primer cop pels grecs.
    • A Roma: civitas (ciutadà), deriva de civis (ciutat), per referir-se a aquells habitants que tenien certs drets, a diferència dels que no eren ciutadans i no tenien drets.
    • Es va configurant, doncs, el ciutadà com aquell membre de la societat que té drets i també algun deure, com el de defensar la ciutat.
  • 14. La ciutadania en les polis gregues: l’Assemblea democràtica
    • Polis : ciutat-estat independent, políticament autònoma, i que procurava ser econòmicament autosuficient ( autarquia )
    • Ser ciutadà significava participar activament en les tasques de govern: assistir a l’Assemblea, que tenia lloc a l’ agora, i prendre part en els debats públics sobre els problemes de la ciutat.
    • Requisits: home, no extranger, no esclau i 30 anys mínim. No importava, però, la situació econòmica.
    • A l’àgora hi havia capacitat per 18.000 ciutadans però mai eren tants.
    • Es reunien uns 40 cops a l’any.
    • Assignaven càrrecs públics per sorteig amb una durada d’un any.
  • 15. La ciutadania en les polis gregues: l’Assemblea democràtica
    • Per estimular la participació, sobretot dels més pobres, es va començar a pagar l’assistència a l’Assemblea i el desenvolupament de càrrecs electes.
  • 16. La ciutadania en la democràcia grega: principis de l’Assemblea
    • A l’Assemblea tots els ciutadans deliberaven, discutien, raonaven, opinaven, etc., sobre qüestions públiques fins que arribaven a un acord o a una votació d’últim recurs.
    • Regien l’Assemblea 3 principis fonamentals:
      • Isonomia : tots els ciutadans són iguals davant la llei, tenen els mateixos drets i deures.
      • Isegoria : tots els ciutadans tenen el mateix dret a parlar a l’Assemblea (igualtat de paraula)
      • Koinonia : l’objectiu de l’Assemblea és aconseguir el bé públic i comú (koinon), no el bé particular (idion). Originàriament, quell que només mira pel seu propi benefici és literalment un “idiota”.
  • 17. La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica.
    • En la història de Roma hem de distingir:
    • Fase de la República : els ciutadans podien elegir lliurement els representants del senat.
    • Fase posterior de l’imperi : aquests drets perden importància a causa de la concentració de tot el poder en l’emperador.
    • El civis romà és diferent del polités grec: el ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern, mentre que a Roma s’entén més bé com un títol jurídic que permet reclamar certs drets .
  • 18.
    • Així, els ciutadans romans membres de la República, primer, i més tard de l’Imperi, eren aquells que gaudien de protecció jurídica atorgada per les lleis i institucions: els que actuen sota la llei poden exigir els seus drets, tenen la protecció jurídica de les lleis i institucions . Ja no compta tant com a grècia la participació directa en la vida política, malgrat aquesta pugui ser exercida per ciutadans.
    • Els que no eren ciutadans (dones, esclaus, menors d’edat i estrangers) no tenien drets per exigir.
    La ciutadania en l’antiga Roma: la tradició jurídica.
  • 19. 1.3 Limitacions de la ciutadania antiga
    • Tant Grècia com Roma han contribuït enormement a la construcció del concepte de “ciutadania”, però, no obstant, des de la perspectiva actual, tenien unes limitacions importants:
      • Era una ciutadania excloent : deixava fora gran part de la població que, en no ser ciutadans, no tenien drets: dones, nens, estrangers residents i exclaus.
      • No considerava a les persones primer com a éssers humans (lliures i iguals) i després com a ciutadans –a diferència de la modernitat-. Ciutadà/Bàrbar
      • En considerar més important el bé comú al bé particular, els drets individuals no estaven suficientment protegits contra els abusos, particulars i institucionals.
  • 20. 1.4 La doble arrel de la ciutadania moderna Grècia Participació política a través de la deliberació Model republicà: els ciutadans han de participar activament en la vida pública Roma Protecció legal dels drets de la persona Model liberal: protecció dels drets individuals
  • 21. Videos
    • Pericles, la democràcia grega i l’ostracisme.
    • http://www.youtube.com/watch?v=krn8-FzPpF0
    • Pensar per un mateix. «El món de Sofia»
    • http://www.youtube.com/watch?v=pfKJL4YeZC8
    • Democràcia grega i democràcia capitalista
    • http://www.youtube.com/watch?v=87kTKRw_NsU&feature=related
    • - Part 2: http ://www.youtube.com/watch?v=7fvm02pDu7Y&feature=related
  • 22. 1.5 Preguntes de comprensió
    • Quins elements de la definició de <<ciutadà>> son els més bàsics?
    • Quins aspectes de la ciutadania en la Grècia clàssica són els més destacables?
    • En què consistia la ciutadania romana? Aquesta manera d’entendre-la segueix vigent?
    • Quins elements de la ciutadania antiga han perdurat i quins no?
  • 23. 1.6 Preguntes sobre el vídeo
    • Hi havia una vertadera democràcia a Grècia? Argumenta la teva resposta.
    • Es pareixia a la democràcia moderna, com la coneixem nosaltres? En quins aspectes sí i en quins no?
    • Era una democràcia que defensés la llibertat individual, els drets dels individus (dret civil)? En quin sentit els ciutadans eren lliures? Penses que la llibertat consisteix en això?
  • 24. 2. Ciutadania moderna
    • Tot i que les arrels de la ciutadania siguin gregues i romanes, el concepte actual de ciutadà prové sobretot dels segles XVII i XVIII, de les revolucions francesa, anglesa i nordamericana, i del naixement del capitalisme.
    • Durant l’edat mitjana s’anirà forjant el concepte de «drets naturals». En la modernitat sorgeixen els anomenats “ estats nacionals ” que s’obliguen a defensar la vida, la integritat i la propietat dels seus membres (drets naturals).
    • “ Estat” i “nació”, per tant, no són exactament el mateix.
  • 25. Estat Nació
    • Es caracteritza per tenir un territori clarament delimitat per una població constant, un conjunt de trets culturals, també lingüístics, que tenen una memòria col·lectiva , i es regeixen per unes normes pròpies amb un cap d'estat i un govern . Altres atributs importants per a esdevenir estat nació és tenir un exèrcit permanent de defensa de totes les característiques i estructures pròpies i un cos de representació diplomàtica , és a dir, una política exterior .
  • 26. Estats-nació
    • Gairebé sempre són de composició plurinacional o multinacional i, en un grau o altre, apliquen polítiques d'absorció lingüístico-cultural envers els al·lòfons (que parlen una llengüa diferent).
  • 27. Estat-nació
    • Els Estats-nació es creen, històricament, mitjançant el tractat de Westfalia , al final de la guerra dels 30 anys (1648): s’acaba amb l’antic ordre feudal y es dona pas a organitzacions territorials y poblacionals definides en torn a un govern que reconeix els seus límits espaciales , y per tant, de poder.
    • El principi bàsic d'aquest tractat és l'equilibri de poders dels diferents estats d'Europa, i per fer-ho es va recórrer a la fórmula de l‘Estat-nació, amb uns territoris definits, i el reconeixement internacional de certa tolerància política i religiosa en el desenvolupament intern de cada estat.
  • 28. Pau de Westfalia
    • La Pau de Westfalia va donar lloc al primer congrés diplomàtic modern i va iniciar un nou ordre en el centre d’Europa basat en el concepte de sobirania nacional . Varis historiadors asignen una importància capital a aquest acte, ja que va ser a Westfalia que la integritat territorial es va erigir com un principi que consagra l’existencia dels Estats front a la concepció feudal de que territoris y pobles constituíen un patrimoni hereditari (divisibles, ampliables). Per aquesta raó, aquest tractat marcà el naixement de l’Estat-nació .
  • 29. 2.1 Ciutadania i estat
    • El terme “ estat ” va ser utilitzat per primera vegada per Maquiavel (1469-1527) en l’expressió stato , participi d’ stare , referint-se a l’organització estable, a l’aparell establert, amb els càrrecs o burocràcia i el seu governant, el príncep .
  • 30. Sobirania
    • Sobirania: dret d’exercir l’autoritat política.
    • Sobirania nacional: El poder correspon a la nació, com entitat abstracta, única i superior als individus que la componen. Està vinculada a un espai físic ben delimitat. Els ciutadans pacten amb l‘Estat-nació; aquest pacte queda reflectit en la constitució. Els ciutadans permeten a l'Estat exercir el poder en nom seu. Règim representatiu. Sufragi censitari .
    • Sobirania popular: principi que fa residir la sobirania en el poble, que estaria format per la totalitat del cos social (també els més humils), i només pot expressar-se mitjançant el sufragi universal .
  • 31. La nacionalitat
    • Estatut legal pel qual una persona pertany a un estat que hagi estat reconegut pel dret internacional, i s’hi adscriu.
    • Son els ciutadans que ostenten la nacionalitat a l’Estat.
    • Ius soli (el dret de sòl): el ciutadà és aquell que neix dins el territori nacional
    • Ius sanguinis (el dret de sang): el ciutadà és aquell que té els pares o els avis de la nacionalitat del país, hi hagi o no nascut
  • 32. La nacionalitat
    • En els estats moderns actuals la nacionalitat es pot canviar si així ho desitja el subjecte, i es pot tenir també doble nacionalitat.
    • Si la persona hi renuncia explícitament la nacionalitat atorgada en néixer es pot canviar.
    • També compta la voluntat dels polítics i dels altres ciutadans d’aquell estat per permetre o denegar aquests canvis.
    • Nacions sense Estat: Catalunya, Gales, Sardenya, Sàhara occidental, el Tibet, Quebec, etc.
  • 33. 2.3 Ciutadania i drets humans
    • Seguint a Marshall, economista britànic (1842;1924)autor de Ciudadanía y clase social [Alianza Editorial, 1998] hi ha 3 tipus de drets, que s’han anat aconseguint un rere l’altre, associats a 3 formes de ciutadania:
      • Els drets civils : la llibertat religiosa, la llibertat d’expressió, la llibertat de consciència, el dret a no ser detingut arbitràriament, etc. –Rev. Modernes: igualtat formal davant la llei-
      • Els drets polítics : el dret de formar associacions polítiques, el sufragi universal, el sufragi de les dones, el dret a ser elegit i a ocupar càrrecs públics, etc.
      • Els drets socials, econòmics i culturals : el dret a l’educació, a la sanitat, a la seguretat, a l’associació sindical, etc. -Estat de benestar-.
  • 34. Ciutadania i drets humans
    • Els Estats moderns es considera que han de protegir l’exercici d’aquests drets dels seus ciutadans
  • 35. Altres formes de concebre la història dels drets i la ciutadania
    • Pocock:
    • Per als grecs: el natural en l’home es ser ciutadà ( zoon politikon).
    • Per als romans: la ciutadania és una entitat jurídica, diversa de ser home.
    • Per aquest pensador , la concepció romana ve a implicar que «ciutadà» s’identifica amb «súbdit», en el sentit que està subjecte a les lleis que definien la seva comunitat i als dirigents i magistrats que les aprovaven.
  • 36. Més formes...
    • Peter Risenberg:
    • Distingeix dos fases en la història de la ciutadania, amb un període de transició de 100 anys que s’inicia a finals del s. XVIII:
    • Ciutadania antiga i elitista: individus amb major consciència històrica i moral, amb uns ideals amplament compartits.
    • Ciutadania més global, democràtica i nacional: llealtat
  • 37. La majoria d’estudiosos
    • Ciutadania republicana
    • Ciutadania liberal
    • l’Estat s’auría de sustentar en:
    • Una ciutadania formada per homes políticament virtuosos
    • Un model just de govern, és a dir, constitucional
    • Defensors destacats: Aristòtil, Maquiavel, Rousseau, Habermas.
    • L’Estat existeix per al benefici dels seus ciutadans, en principi, i té la obligació de garantir l’existència i el goig de certs drets.
    • Evoluciona als s XVI i XVII (Locke). Té el seu auge al s. XX: Rawls.
  • 38. Relació ciutadans – Estat (Habermas, La inclusión del otro) Concepció liberal Concepció republicana (de Habermas) Concepció comunitarista vs. individualisme
    • Separa les llibertats civils dels drets polítics. Les primeres han de ser garantides a tots els habitants, mentre que els segons només als ciutadans, que solen ser els nadius del país.
    • Exclou de la participació política, per exemple, als immigrants.
    • Tots els habitants són ciutadans i, per tant, tenen els mateixos drets polítics i llibertats civils.
    • Societat política producte d’un contracte social a regir-se per les lleis reguladores.
    • Ciutadania lligada als procediments democràtics.
    • Els immigrants, per exemple, poden participar en les eleccions, tant com a electors com a candidats.
    • Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.
    • Manté que existeixen uns vincles formats per la cultura i la procedència ètnica compartida dins de cada poble, i que aquests llaços afectius són la base de la solidaritat necessària per a què pugui existir l’Estat.
    • Critica de Habermas
  • 39. Qüestions de comprensió
    • Quina relació hi ha entre el naixement del modern «Estat-nacional» i la noció moderna de «ciutadania»?
    • Quina relació trobes entre el concepte de «sobirania popular» i el concepte de «ciutadania» de l’edat moderna? Raona la resposta.
    • Quins requisits s’han utilitzat fins ara per atorgar la nacionalitat a les persones? Són raonables a dia d’avui aquests requisits?
    • En què es diferencien les concepcions liberal, republicana i comunitarista de la ciutadania?
  • 40. 2.3.1 Drets civils: documents
    • Es començaren a exigir i atorgar als segles XVI, XVII i XVIII.
    • Lleis de Índies : reconeixia el dret de no ser esclau i tenir propietats als indígenes americans (Lleis d’Índies de la Corona de Castella i de l’emperador Carles V en el segle XVI).
    • Edicte de Nantes (firmat el 13 d'abril de 1598 pel rei Enric IV de França) va ser un decret que va autoritzar la llibertat de culte, amb certs límits, als protestants calvinistes. La promulgació d'aquest edicte va posar fi a les Guerres de religió que van convulsar la França durant el segle XVI.
  • 41. Els drets civils: documents
    • Cos de llibertats de la Badia de Massachusetts : 1641, primer catàleg nord-americà de drets humas; els colons retallen alguns poders dels magistrats anglesos.
    • L’acta d’Habeas Corpus : GB, 1679, estableix noves garanties per als detinguts davant de possibles abusos dels funcionaris públics.
    • El Bill of Rights : GB, 1689, diverses mesures per evitar els abusos dels governants i garantir la llibertat de cultes dins dels límits de la llei.
  • 42. Els drets civils: Documents
    • Declaració d’independència dels Estats Units (1776): conjunt de Drets fonamentals que s’aniran completat posteriorment mitjançant successives esmenes constitucionals. video 4,25min
    • Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà de la Revolució Francesa (1789)
  • 43. 2.3.2 Drets polítics
    • Drets de participació política:
    • Dret d’associació política
    • Sufragi Universal per als barons
    • Els drets de la dona a votar i a ocupar càrrecs públics
  • 44. Drets polítics
    • La majoria de drets polítics s’han inclòs dins les Constitució de cada país:
      • Esmenes 13, 14 i 15 de la Constitució dels EEUU , de 1865 a 1870, que aboleixen l’esclavitud
      • El sufragi femení ha anat afegint-se a les Constitucions del països de forma molt diferent
  • 45. 2.3.3 Drets socials, econòmics i culturals
    • Constitució francesa de 1848 (capítol II, 13)
    • Mesures del canceller alemany Bismarck ,
    • Constitució mexicana de 1917 ,
    • Constitució alemanya de 1919
  • 46. Drets socials, econòmics i culturals
    • Dret de l’educació
    • Dret a l’associació sindical
    • Dret a la vaga
    • Dret a les garanties de seguretat i higiene en el treball
    • Dret a la propietat intel·lectual
  • 47. Drets i deures de la Constitució Espanyola
  • 48. 2.4 Ciutadania social
    • Conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.
    • La ciutadania social inclou, a diferència de concepcions anteriors, els drets socials com el treball, l’educació, l’habitatge, la salut i les prestacions socials en els casos de vulnerabilitat especial.
    • Només és possible la ciutadania social en un Estat social de dret, i no només en un Estat del benestar.
  • 49. 3. Implicacions de la ciutadania contemporània
    • El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat respecte a la seva població per assegurar (donar legitimitat) que realment es reconeix com a ciutadans les persones que reuneixen determinats requisits que no han de ser arbitraris ni injustos. Un aspecte del reconeixement és el legal i un altre aspecte és el real o efectiu. Ex: no ser discriminat pel color de la pell.
    • L’ exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà. Aquest segon aspecte també remet a dos assumptes fonamentals: l'exercici dels deures cívics i l'exercici del voluntariat. Els deures cívics constitueixen el mínim exigible a tots, mentre que el voluntariat depèn de la generositat de cadascú .
  • 50. Dos aspectes de la vida humana
    • Justícia i pertinença – Racionalitat i sentiment: han d’anar plegats per a una democràcia sostenible
  • 51. Dimensions de la ciutadania contemporània: reconeixements i exercicis Dimensions de la ciutadania Reconeixement de l’Estat Exercicis o responsabilitat de cada persona Política Igualtat de drets polítics Responsabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions: sanitat, educació Ús responsable de les prestacions Econòmica Equitat en les relacions laborals. Participació en les decisions econòmiques. Responsabilitat personal i social de les empreses. Consum just i responsable. Civil Drets civils. Ètica professional vs. Mala praxis, corporativisme Participació en qüestions públiques, crítica, voluntariat Intercultural Respecte actiu, diàleg per uns principis universals Voluntariat amb immigrants Cosmopolita Ciutadà mundial, globalització ètica Voluntariat a l’ONU, en ONG, etc
  • 52. Estat del Benestar
    • Estado del bienestar es un concepto con el que se designa a un modelo general del Estado y de la organización social, según la cual el Estado provee ciertos servicios o garantías sociales a la totalidad de los habitantes de un país.
    • La noción de &quot;estado del bienestar&quot; tiene su origen en el año 1945, como consecuencia de la experiencia traumática de la Segunda Guerra Mundial. Pacto social: pacto keynesiano que durante la postguerra pretendía un desarrollo económico equilibrado socialmente así como el pleno empleo .
    • Intervención del Estado en finanzas y economía.
  • 53. Drets humans de 1ª generació
    • Es refereix als drets civils i polítics , també denominats &quot;llibertats clàssiques&quot;. Van ser el primer tipus a ser exigits i formulats pel poble durant la Revolució Francesa (en l'Assemblea Nacional) i uns anys abans en la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.
    • Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència
    • Els homes i les dones posseeixen els mateixos drets
    • Ningú estarà sotmès a esclavitud o servitud
  • 54. Drets humans de 2ª generació
    • La constitueixen els drets econòmics, socials i culturals, a causa dels quals, l' Estat de Dret passa a una etapa superior, és a dir, a un Estat social de dret : reconeixement en les constitucions. Estat de Benestar
    • Tota persona té dret a formar sindicats per a la defensa dels seus interessos
    • Tota persona té dret a la salut física i mental
    • Neixen a partir de la lluita obrera dels segles XIX i XX, i són reconeguts per primerra vegada a la Declaració Universal dels Drets Humans realitzada per Nacions Unides l'any 1948
  • 55. Drets humans de 3ª generació
    • Aquest grup va ser promogut a partir de la dècada dels setanta per a incentivar el progrés social i elevar el nivell de vida de tots els pobles, en un marc de respecte i col·laboració mútua entre les distintes nacions de la comunitat internacional. Entre altres, destaquen els relacionats amb:
    • L'ús dels avanços de les ciències i la tecnologia
    • La solució dels problemes alimentosos, demogràfics, educatius i ecològics. (FAO)
    • El medi ambient. (Protocol de Kioto)
    • El patrimoni comú de la humanitat. (UNESCO)
  • 56. FAO (Wiki)
    • Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación ( FAO , siglas de Food and Agriculture Organization ) es una organización específica de la ONU, creada el 1945 , en la ciudad de Quebec. La FAO reagrupa 191 miembros.
    • Conduce las actividades internacionales encaminadas a erradicar el hambre. Brinda sus servicios tanto a países desarrollados, como a países en transición a modernizarse y mejorar sus actividades agrícolas, forestales y pesqueras, con el fin de asegurar una buena nutrición para todos.
  • 57. UNESCO (Wiki)
    • La Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura ( United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization , abreviado internacionalmente como Unesco , es un organismo especializado de las Naciones Unidas. Se fundó el noviembre de 1945 con el objetivo de contribuir a la paz y a la seguridad en el mundo mediante la educación, la ciencia, la cultura y las comunicaciones. Tiene su sede en París.La Unesco cuenta con 193 Estados miembros y 7 Miembros asociados.
  • 58. Més drets
    • Drets de les futures generacions
    • Bio-ètica: drets dels animals (¿simis = persones?)
  • 59. Proyecto Gran Simio
    • El PGS es una organización internacional de primatólogos, psicólogos, filósofos y otros expertos que pretender promover una Declaración de los Derechos de los Grandes Simios por parte de las Naciones Unidas que otorgaría ciertos derechos morales y legales a los grandes simios, incluyendo el derecho a la vida, la protección de la libertad individual y la prohibición de la tortura .
    • La organización también monitoriza la actividad individual de los grandes simios en Estados Unidos a través de un programa de censo.
  • 60. Grandes simios: Chimpance
  • 61. Gorila
  • 62. Bonobo
  • 63. Orangutan
  • 64. Video
    • Sentido de la justicia en chimpancés
    • http://www.youtube.com/watch?v=q6lTde8CDOA
  • 65. Proyecto Gran Simio
    • Una vez establecidos los derechos, el PGS exigiría la liberación de los grandes simios de su cautividad ; actualmente hay 3.100 en Estados Unidos , incluyendo 1.280 en investigación biomédica.
  • 66. Proyecto Gran Simio
    • En mayo de 2006, el Partido Socialista Obrero Español (PSOE) y la Confederación de Los Verdes , hicieron una propuesta de ley en el parlamento español para conceder algunos derechos humanos a todos los grandes simios.
    • Sin embargo dicha propuesta (si bien desde la página del proyecto se afirmó el 25 de junio de 2008 que el congreso español había anunciado su soporte) [1] ha pasado su fecha de caducidad puesto que en dos años no ha sido incluida en el orden del día ninguna Comisión de Medio Ambiente
  • 67. Reflexiona
    • Es possible que tinguin una ètica-política els grans simis?
    • Què diferencia la seva hipotètica ètica-política de la dels humans?
    • Es poden reconèixer drets a qui no pot exercir responsabilitats?
    • Quina diferència hi hauria entre la «personalitat simiesca» i la ciutadania humana?
  • 68. Dissertació: introducció...
    • Tracta un problema filosòfic, moral, polític, científic i intentar-lo resoldre. Parts:
    • Introducció: Ha de ser precisa i no gaire extensa i s’hi ha de plantejar el problema
    • Desenvolupament: S’han d’expressar - de forma argumentativa - els coneixements que es tenen sobre la matèria plantejada, sense divagar en qüestions irrellevants.
  • 69. Dissertació: desenvolupament
    • Quan planteja la relació que existeix entre dos o més conceptes, per exemple: Opinió, creença i saber , convé fer:
    • primer l’anàlisi de cada un dels conceptes plantejant des del principi la relació entre ells; i, després,
    • exposar els arguments que defensen la relació proposada, deixant clar si són conceptes que entren en contradicció, si es pressuposen, si es redueixen els uns als altres, etc.
  • 70. Dissertació: conclusio
    • És on es tanca el tema resumint breument el desenvolupament i formulant la solució o destacant amb claredat les conseqüències que es deriven del que s’ha dit.
    • Si hem plantejat preguntes en la introducció, serà el moment de respondre-les de forma clara i precisa. Si no considerem tancat l’assumpte, fóra bo formular alguna pregunta nova que mostrés el camí adequat per continuar la reflexió.
    • La conclusió pot incloure opinions personals, sempre i quan s’argumentin.