Badalona Gener08

  • 562 views
Uploaded on

 

More in: Education , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
562
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1.  
  • 2. “ El tractament de les llengües a l’escola en un context plurilingüe” El projecte de l’IES Miquel Tarradell SESSIÓ d’INTERCANVI DE CLIC de BADALONA 23 de gener de 2008
  • 3. Índex temàtic
    • Contextualització del centre
    • El projecte “Educar millor és possible”
    • El tractament actual de les llengües (i cultures) en el centre
    • 3.1. De les llengües pròpies de l’alumnat
    • 3.2. De les llengües curriculars
    • 3.2.1. Els agrupaments flexibles
    • Propostes de millora
    • 4.1. El projecte de lectura
    • 5. Torn obert de paraules
  • 4. 1. Contextualització del centre
  • 5.  
  • 6.  
  • 7. L’institut
        • Obert el curs 1996-97.
        • Situat al barri del Raval, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.
        • És un centre d’atenció educativa preferent (CAEP).
        • Ofereix estudis d’ESO, batxillerat, CFGM (Atenció sociosanitària) i CFGS (Integració social i Educació infantil).
        • Claustre format per 50 professores i professors.
        • Té més de 400 alumnes.
        • Més del 85 % de l‘alumnat d’ESO i Batxillerat és d’origen immigrant i s’ha incorporat tardanament al nostre sistema educatiu.
        • Hi ha alumnes d’una trentena de nacionalitats.
        • S´hi parlen de 25 a 30 llengües diferents. ( http:// www.ravalnet.org / iestarradell / lm / index.htm )
  • 8. Perfil de l’alumnat
        • De famílies amb una precària situació socioeconòmica.
        • Amb pocs hàbits de treball escolar.
        • Amb escassa motivació.
        • Amb poca inquietud intel·lectual.
        • Amb baix nivell d’autoestima.
        • Amb poques expectatives laborals.
        • Amb poca competència social.
  • 9. Filosofia
    • El centre fa una opció per un ensenyament inclusiu, promocionador i ajustat a les necessitats del territori on treballa.
    • Els processos d’acollida de l’alumnat, nouvingut o no, il·luminen bona part de l’acció educativa del centre,
    • però...
  • 10.
    • ... l a situació contextual de l’IES és extraordinàriament dinàmica, canviant, imprevisible, la qual cosa obliga a variar sovint les estratègies educatives, sobretot les d’atenció a la diversitat.
  • 11. 2. El projecte “Educar millor és possible...”
  • 12. Qui?
    • Fundació Jaume Bofill
    • Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona (GREM)
    • IES Miquel Tarradell
  • 13. Per què?
    • Necessitat de plantejar una bona resposta educativa dins una realitat complexa.
    • Superar la idea de curs i de formació en centres: pretensió de reflexió, d’anàlisi i d’intervenció sobre la globalitat del centre i el treball educatiu.
    • Treball en xarxa.
    • Treball en equip.
  • 14. On i quan?
    • A l’IES Miquel Tarradell
    • Des de juny de 2001 fins a juliol de 2003
  • 15. Què?
    • Treball de maximització i enfortiment de la innovació educativa, no de qualsevol pràctica educativa.
    • Minimització i canvi dels llasts educatius que pogués arrossegar el centre.
  • 16. Criteris compartits: “el decàleg”
    • Educar és possible.
    • Educar millor és possible.
    • Les escoles de pobres no han de ser pobres escoles.
    • Es tracta de diversitat de cultures, però sobretot de diversitat de diversitats d’adolescents.
    • Per a un grup important d’alumnes, l’escola és la principal oportunitat de no acabar exclosos.
    • No és possible retornar a la pura instrucció, no val qualsevol forma d’ensenyar i aprendre, sobretot si es tracta d’adolescents.
    • En la societat de la comunicació la utilització d’eines informàtiques i sistemes directes d’accés a la informació modifica l’ensenyament i l’aprenentatge.
    • Els nouvinguts, els nois i noies que tenen darrere seu una família que ha viscut un procés migratori, han de ser ciutadans de primera de la societat en què participen.
    • Especialment a l’adolescència, educar és acompanyar.
    • L’escola no educa (no hauria d’educar) sola.
  • 17. Condicions de treball
    • Implicació activa i lideratge de l’equip directiu del centre.
    • Acord d’una majoria significativa del Claustre, després d’un treball previ de sensibilització.
    • Constitució d’una comissió de seguiment del projecte.
  • 18. Marc de recerca-acció
    • Detecció d’un problema.
    • Anàlisi i definició del problema.
    • Consideració d’informació rellevant.
    • Decidir i planificar una solució.
    • Executar el pla.
    • Avaluar-ne els resultats.
    • Modificar el pla i consolidar els encerts.
  • 19. Etapes del procés d’intervenció (fase prèvia)
    • Negociació i acord.
    • Demanda del centre a FJB i contacte amb GREM.
    • Primer claustre amb participació dels assessors externs, primers documents (Pedagogia de la quotidianitat, acompanyament educatiu).
    • Primers acords d’intervenció: accés a les aules, reunions, etc. per part dels assessors.
  • 20. Etapes del procés d’intervenció (primer any)
    • Immersió i coneixement: temps dilatat per “viure el centre” per part dels assessors amb breus retorns escrits (3 mesos).
    • Diagnosi i presa de decisions: document de “propostes per engegar”: Calendari de temes, temps i espais per a la discussió. (2 mesos).
    • Aprovació per part del Claustre de tres línies de treball:
      • Llengües i agrupament de l’alumnat.
      • Didàctiques i innovació curricular.
      • Acompanyament educatiu i acció tutorial.
    • Preparació de les actuacions (darrer trimestre del primer any).
    • Avaluació del primer any de funcionament: breu qüestionari d’opinió.
  • 21. Etapes del procés d’intervenció (segon any)
    • Desenvolupament del projecte:
      • Acció tutorial. Revisió a fons, participació dels alumnes, compartició per part de l’equip docent.
      • Agrupaments i llengües.
      • Innovació curricular. Projecte integració TIC, cooperació, aprenentatge diversificat, projectes o centre d’interès (crèdit d’acollida, crèdit cooperatiu...).
      • Altres propostes: treball en xarxa, mediació...
    • Avaluació del projecte:
      • Quantitativa
      • Qualitativa
      • (enquesta en profunditat amb elements quantitatius i d’altres de valoració oberta, propostes, etc.)
  • 22. Àmbits d’avaluació
    • Trobades de l’equip extern.
    • Trobades amb l’equip directiu.
    • Trobades amb la comissió de seguiment del projecte.
    • Trobades amb el Claustre.
  • 23. Principals innovacions vinculades al projecte
    • Acció tutorial.
    • Agrupament de l’alumnat i llengües.
    • Treball cooperatiu sobre mitjans de comunicació; ús sistemàtic de les TIC.
    • Crèdit cooperatiu.
    • Altres.
  • 24.
    • “ Acostumats a l’escassetat dels recursos que es destinen a la formació i a la recerca, el treball que hem pogut realitzar ens ha semblat un luxe”
    • “ La nostra conclusió actual és que es pot transformar una escola primària en uns tres anys, una escola superior en uns sis anys, i un districte escolar en uns vuit anys”
    • (Fullan, M. Los nuevos significados del cambio educativo )
  • 25. Línies de treball prioritàries
    • Acollida
    • “ ...l’entrada en el centre és clau...”
    • Innovació
    • “ ...no ens serveix la manera tradicional d’ensenyar...”
    • Convivència
    • “ ...atesa la diversitat del nostre alumnat hem d’assegurar una bona relació de tots i totes...”
    • Entorn
    • “ ...l’escola no educa sola...”
  • 26. 3. El tractament actual de les llengües (i cultures) en el centre
  • 27. 3.1. El tractament de les llengües pròpies de l’alumnat
    • S’emmarca en un projecte més ampli d’acollida del centre
    • Vol valorar una de les principals aportacions dels nois i les noies nouvinguts a l’institut
    • Vol fer visibles i audibles totes les llengües que parla l’alumnat del centre
  • 28.
    • Concrecions:
    • Web “Llengües del món” ( http:// www.ravalnet.org / iestarradell / lm / index.htm )
    • Crèdit cooperatiu
    • Presència de totes les llengües en les diverses celebracions del centre: Sant Jordi, 8 de març, actes final de curs...
    • Altres: visites a centres escolars per mostrar la diversitat lingüística, participació en programes de ràdio i televisió...
  • 29.
    • Si hi ha una acollida emocional exitosa:
    •  augmenta l’autoestima,
    •  augmenta la motivació per aprendre,
    •  es tenen actituds positives
    • cap a la llengua/les llengües
    • d’acollida
  • 30. 3.2. El tractament de les llengües curriculars
    • 3.2.1. Agrupaments flexibles de llengua (català i castellà) a l’ESO
    • 3.2.2. Reforços i desdoblaments (anglès)
  • 31. 3.2.1.Els agrupaments flexibles de llengua com a resposta
    • Un procés previ de reflexió i discussió de tres anys.
    • (en el marc del projecte d’innovació educativa “Educar millor és possible” dut a terme amb la Fundació Jaume Bofill i el GREM de la Universitat de Barcelona del 2000 al 2003)
    • Aprovació pel claustre.
    • Implementació de 1r a 4t d’ESO el curs 02/03.
    • Implicació més directa:
    • -Departaments de Lleng. i literatura catalanes i Lleng. i literatura castellanes
    • -Psicopedagoga
    • -Mestra de pedagogia terapèutica
    • -Tutores d’acollida
    • Inici d’un fons de materials didàctics relacionats amb les llengües.
  • 32. Definició
    • Consisteixen a dividir els/les alumnes en grups tan homogenis com sigui possible, segons la seva competència lingüística, en les assignatures de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura.
    • L’alumne/a, en funció del seu progrés i si assoleix els objectius del grup on està, pot passar al grup (o grups) immediatament superior al llarg del curs.
  • 33. Objectius
    • Millorar l’atenció a la diversitat.
    • Facilitar l’aprenentatge de les llengües catalana i castellana.
    • Estimular l’alumnat.
    • Plantejar nous mètodes d’ensenyament i aprenentatge de llengües.
    • Conscienciar el claustre que “tots i totes –independentment de la matèria de què som especialistes- som professors i professores de llengua”.
  • 34. Organització (de dos/tres a quatre/cinc) Nivell SUPERIOR Currículum ordinari S’introdueixen, si és possible, continguts del curs següent Ràtio més elevada Nivell INTERMEDI Currículum ordinari Ràtio més elevada Nivell ELEMENTAL Alumnat amb una millor competència comunicativa Situacions comunicatives orals i introducció llengua escrita Català: alumnes que surten de les aules d’Acollida 1 i 2 Nivell BÀSIC Alumnat amb baixa competència comunicativa que necessita continuar l’aprenentatge intensiu dels aspectes més bàsics de la llengua Situacions comunicatives orals Català: alumnes que surten de l’aula d’acollida Castellà: alumnes de llengües no romàniques que surten de l’aula d’acollida ADAPTACIÓ CURRICULAR Alumnat amb NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS i/o ESPECÍFIQUES Les classes són impartides per les especialistes en pedagogia terapèutica i psicopedagogia És recomanable que el nombre d’alumnes no sigui superior a sis Grup 5 Grup 4 Grup 3 Grup 2 Grup 1
  • 35. Assignacions i canvis de grup
    • QUI?
    • Tutores de les aules d’acollida
    • Professorat de l’àrea de llengua
    • Equips docents
    • L’alumnat de 1r d’ESO s’agrupa a partir de la informació obtinguda en les reunions de coordinació primària-secundària i d’una prova de col·locació a principi de curs
    • QUAN?
    • Reunions periòdiques previstes en el pla anual (“reunions de llengua”)
  • 36. Requisits que no es poden obviar
    • El professorat dels departaments de Llengua i literatura castellanes i Llengua i literatura catalanes accepta impartir indistintament les dues llengües, castellà i català.
    • La participació del professorat de Psicologia i Pedagogia i del de Pedagogia Terapèutica és imprescindible.
    • S’ha poder comptar també per impartir classes de llengua amb professorat especialista d’altres matèries.
    • Hi ha d’haver per força una coordinació interdepartamental.
    • S’ha de comptar amb espais suficients: aules ordinàries i aules d’informàtica (1 de cada tres classes tenen adjudicada aula d’informàtica i s’intenta que els grups 1 treballin a una aula amb ordinadors)
  • 37. Avaluació
    • 1r àmbit d’avaluació: pràctica reflexiva en les “reunions de llengua”.
    • 2n àmbit d’avaluació: equips docents, equip directiu i Claustre.
    • D’aquesta pràctica reflexiva sorgeixen els canvis i els ajustaments dels agrupaments flexibles i, també, propostes de millora i nous projectes lligats a l’ensenyament-aprenentatge de les llengües (curs 07/08: projecte de lectura; curs 08/09: projecte de la llengua oral)
  • 38. Punts forts (“filosofia” adient)
    • Donen resposta a les necessitats lingüístiques del centre.
    • També donen resposta a les necessitats individuals de l’alumnat: els/les alumnes reben en funció de les seves necessitats específiques d’aprenentatge.
    • - disminució de la ràtio
    • - major homogeneïtat
  • 39.
    • La possibilitat de promocionar de grup en la mesura que hagin assolit els objectius marcats, però respectant alhora els diferents ritmes d’aprenentatge ha resultat ésser un estímul real per a l’alumnat.
    • La idea que els agrupaments són una oportunitat per a millorar i no un càstig ha calat en l’alumnat.
  • 40. Punts febles (“pràctica” complicada)
    • Els agrupaments flexibles suposen una complexitat tècnica i organitzativa notable:
    • 40 grups/40 professors/es/40 aules
    • No es pot comptar amb el professorat de l’àrea de llengua com a tutor del grup-classe si no imparteix matèries que no són de la seva especialitat
    • La coordinació de tot el professorat que imparteix algun d’aquests grups és complexa.
  • 41.
    • 4. Propostes de millora
  • 42. 4.1. El projecte de lectura com a exemple
    • Objectius:
    • Estimular el gust per la lectura de l’alumnat d’ESO i Batxillerat.
    • Millorar el nivell d’eficàcia lectora de l’alumnat del centre.
    • Implicar tot el professorat del centre en la tasca de la millora de la lectura de l’alumnat, entesa com a competència bàsica necessària per al desenvolupament de totes les disciplines curriculars.
  • 43.
    • Concreció:
    • Mitja hora de lectura diària a ESO i BATX (70 sessions de lectura setmanals)
    • - ESO: lectura silenciosa llibres biblioteca classe triats lliurement
    • - Grups alfa ESO: lectura guiada en veu alta d’un mateix llibre
    • - Batxillerat: lectura silenciosa dels llibres de lectura obligatòria
    • Grup “impulsor” de 4 professors/es (8 hores de dedicació)
  • 44. Per saber-ne més...
    • Maria PADRÓS, Anna ZAFON, Jaume FUNES i Josep M. PUIG. “Educar millor és possible” Un projecte d’innovació a l’IES Miquel Tarradell . Fundació Jaume Bofill. Finestra Oberta, núm. 40. Abril 2004.
    • Albert GRAU. “IES Tarradell: la vida por dentro”, a Cuadernos de Pedagogía , núm. 354. Febrer 2006.
    • “ Centre acollidor. IES Miquel Tarradell de Barcelona” dins El centre educatiu acollidor (audiovisual en format DVD). Caixa d’eines 06. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació. Maig de 2007.
    • Josepa FEIXA. “L’acolliment dels nouvinguts. L’experiència de l’IES Miquel Tarradell”, dins Llengua i ciutadania. El paper de l’aprenentatge de les llengües en l’adquisició de l’autonomia personal. Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya, 2007.
  • 45. http://www.iestarradell.org IES MIQUEL TARRADELL C/ dels Àngels, 1bis 08001 Barcelona 93 4412380 [email_address]