Tema 9 l'edat mitjana

32,093 views
31,604 views

Published on

Published in: Education, Business
0 Comments
4 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
32,093
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
13,217
Actions
Shares
0
Downloads
221
Comments
0
Likes
4
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tema 9 l'edat mitjana

  1. 1. TEMA 9 L’EDAT MITJANA http://www.youtube.com/watch?v=zTN8IOCRrHQ&feature=related <ul><li>SITUACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA </li></ul><ul><ul><ul><li>Visigots </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Musulmans </li></ul></ul></ul><ul><li>LA SOCIETAT </li></ul><ul><li>LA CIUTAT MEDIEVAL </li></ul>1 CS VOLCA BISAROQUES Mestra: Mercè Flores i Solé
  2. 2. 1. SITUACIÓ DE LA PENÍNSULA IBÈRICA <ul><li>A finals del segle V diferents pobles que venien del Nord i Est d’Europa van ocupar l’Imperi Romà i aquest va acabar desapareixent. </li></ul><ul><li>Amb la caiguda de l’Imperi Romà , acaba l’Edat Antiga i comença l’Edat Mitjana , any 476 dC. </li></ul>
  3. 3. 1.1. ELS VISIGOTS VAN CONQUERIR HISPÀNIA <ul><li>Els Visigots , un dels pobles invasors, es van instal·lar a la Península i a començaments del S. VI i van formar un Estat Independent . </li></ul><ul><li>El Regne Visigot va durar 200 anys( S.VI i s.VII) i van unificar la major part del territori peninsular amb les mateixes lleis i la mateixa religió, el cristianisme . </li></ul><ul><li>La capital del Regne va ser Toledo . </li></ul>http://medieval.uji.es/mapes/Mapes%20Corona%20d%B4Arag%F3/Segle%20V.htm PROCÉS D’UNIFICACIÓ DELS VISIGOTS A LA PENÍNSULA
  4. 4. 1.2. LA INVASIÓ MULSUMANA, AL-ANDALUS <ul><li>Des de el S.VIII al S. XIV aproximadament, gran part de la Península va estar ocupada pels musulmans del Nord d’Àfrica . </li></ul><ul><li>L’any 711 un exèrcit musulmà va envair la Península i va derrotar als visigots . </li></ul><ul><li>En pocs anys els musulmans van ocupar gran part de la Península, que van anomenar Al-Andalus . </li></ul><ul><li>La religió dels musulmans era l’islam , nascuda a Aràbia. </li></ul>
  5. 5. La península al S.X
  6. 6. 1.3. LA FORMACIÓ DELS REGNES CRISTIANS <ul><li>Entre els S. VIII i X els habitants del Nord de la Península que no havien estats ocupats pels musulmans, hi van anar creant regnes i comtats independents; el regne de Lleó, el Comtat de Castella, el Regne de Pamplona, el Comtat d’Aragó i els Comtats Catalans. </li></ul><ul><li>Aquests regnes i comtats volien expandir-se cap el Sud de la Península, el seu objectiu era conquerir les terres musulmanes d’Al-Andalus per repoblar-se amb pagesos cristians. </li></ul><ul><li>Els reis i comtes per defensar i protegir els pagesos que vivien en les terres que anaven conquerint van construir nombrosos castells. </li></ul>http://chistericosclub.ning.com/photo/mapa-alandalus-y-reconquista PROCÉS DE RECONQUESTA DE A L’ANDALÚS
  7. 7. La Península al S.XIV s’havien format 4 grans regnes cristians. Regne Cristià Regne Cristià Regne Cristià Regne Cristià
  8. 8. Ciutat musulmana Art Mudèjar http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=22978&p_ex=en%20dragui%20&p_amb=4022&p_tip=VIDEO&p_num=3
  9. 9. 2. LA SOCIETAT <ul><li>La societat de l’Edat Mitjana. </li></ul><ul><ul><li>Al lloc més alt hi havia el REI </li></ul></ul><ul><ul><li>Per sota hi havia 3 estaments </li></ul></ul><ul><ul><ul><li>NOBLES </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ELS MONJOS </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>ELS PAGESOS </li></ul></ul></ul>ENCARREGATS DE FER LA GUERRA ES DEDICAVEN A L’ORACIÓ, A LA LECTURA I ESCRIPTURA I A COPIAR LLIBRES TREBALLAVEN LA TERRA EL QUE MANAVA EREN PRIVILEGIATS
  10. 10. 2.1. ELS NOBLES I ELS CAVALLERS <ul><li>L’Edat Mitjana els reis donaven territoris (FEUS) als nobles per defensar-los, a canvi de les terres els nobles juraven fidelitat al rei. </li></ul><ul><li>Els nobles que tenien un feu eren senyors feudals , vivien en un castell i s’envoltaven de cavallers , que oferien els seus serveis militars a canvi de terres. </li></ul><ul><li>Les terres les treballaven els pagesos que podien ser lliures </li></ul><ul><li>( tenien terres pròpies) o serfs ( no tenien terres ni eren lliures) tots depenien del seu senyor i havien de pagar impostos. </li></ul>NOBLES CAVALLERS
  11. 11. PARTS D’UN CASTELL <ul><li>http://www.weblandia.com/castillos/cmapacat.htm </li></ul><ul><li>CASTELLS DE CATALUNYA, PER COMARQUES </li></ul>1.PORTA D’ENTRADA 2. CAVALLAERISSES 3. PRESSÓ 4. ESTANÇA PELS SOLDATS 5. FORN I CUINA 6. MAGATZEM PER MENJAR 7. HABITACIÓ PER LES DONES 8. GRANER 9. MAGATZEM 10. CISTERNA D’AIGUA 11. LETRINES 12. SALA I MENJADOR NOBLES 13. HABITACIONS 14. COS DE GUÀRDIA 15.SALA D’ARMES 16. SALA D’HOMENATGES 17. CAPELLA 18. ASSECADOR D’ALIMENTS
  12. 12. PONT LLEVADÍS MERLET ESTABLES PATI TORRE DE L’HOMENATGE MURALLA INTERIOR MURALLA EXTERIOR FOSSAT TORRE DE DEFENSA FERRERIA
  13. 13. 2.2. ELS MONJOS <ul><li>ELS MONESTIRS </li></ul><ul><li>Un gran nombre d'homes i dones dedicaven la seva vida a servir a Déu, eren els monjos i les monges que vivien en el monestir . Un abat o una abadessa dirigien el monestir. </li></ul><ul><li>LA VIDA DELS MONJOS </li></ul><ul><li>Havien de portar hàbit i seguir horaris i normes molt estrictes. Les seves tasques diàries eren; l’oració , el treball i l’estudi . </li></ul><ul><li>Els que es dedicaven a l’estudi tenien com a tasca principal copiar manuscrits a la biblioteca o ensenyar a llegir o a escriure. </li></ul><ul><li>Els monestirs eren centres culturals molt importants. </li></ul>
  14. 14. Totes les edificacions del monestir es construïen al voltant de l’església . La part principal del monestir era el claustre on els monjos llegien i resaven en silenci. CEMENTIRI HORT QUADRES ESGLÉSIA DORMITORIS HOSTATGERIA REFETOR CLAUSTRE CELLER CUINA HABITATGES PAGESOS INFERMERIA CASA DE L’ABAT O L’ABADESSA
  15. 15. 2.3. ELS PAGESOS <ul><li>La majoria de la població eren pagesos que es dedicaven a conrear de la terra i tenir cura del bestiar. </li></ul><ul><li>La majoria dels pagesos eren serfs , vivien en pobles molt petits que pertanyien a un castell o monestir ( feu ). Els pagesos havien de treballar la terra i estaven obligats a pagar una part de la collita al senyor o a l’abat ( impostos ). </li></ul><ul><li>Es feien ells mateixos tot el que necessitaven; habitatges, eines del camp i vestits. </li></ul><ul><li>Les males collites eren freqüents i passaven gana i patien malalties. Menjaven poca carn i quasi sempre era de porc. </li></ul>
  16. 16. 3. LA CIUTAT MEDIAVAL <ul><li>L’ORIGEN </li></ul><ul><li>A partir dels S. XI i XII les tècniques agrícoles van millorar molt. El comerç va fer créixer les ciutats que hi havia i se’n fundaren de noves. </li></ul><ul><li>Els habitants de les ciutats eren lliures i no depenien de cap senyor feudal. Així va néixer un nou grup social, la burgesia que es dedicaven a les activitats artesanes i al comerç. </li></ul>BARCELONA CARCASSONE
  17. 17. <ul><li>COM EREN LES CIUTATS </li></ul><ul><li>Estaven envoltades de muralles amb portes fortificades que donaven sortida a l’exterior. </li></ul><ul><li>A l’interior hi havia moltes cases que estaven unides les unes amb les altres i no tenien aigua corrent. </li></ul><ul><li>Al voltant de la plaça hi havia els edificis més importants; el palau , l’hospital , l’ajuntament i l’església . </li></ul>ESGLÉSIA PALAU
  18. 18. <ul><li>ELS ARTESANS I ELS GREMIS </li></ul><ul><li>A les ciutats hi vivien els mercaders i els artesans ( vinaters, ferrers, fusters, orfebres, que treballaven en els tallers, on feien i venien els productes que fabricaven. </li></ul><ul><li>El mestre artesà era l’únic que podia tenir un taller , els altres eren oficials o aprenents que estaven a les seves ordres. </li></ul><ul><li>Els artesans s’agrupaven per oficis, organitzats en gremis que solien situar-se en un mateix carrer de la ciutat i controlaven els preus i la qualitat dels productes . </li></ul>

×