• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Narrativa postguerra
 

Narrativa postguerra

on

  • 2,704 views

 

Statistics

Views

Total Views
2,704
Views on SlideShare
2,145
Embed Views
559

Actions

Likes
1
Downloads
8
Comments
2

5 Embeds 559

http://www.catalart.blogspot.com 422
http://catalart.blogspot.com 130
http://www.catalart.blogspot.com.es 3
http://catalart.blogspot.com.es 3
url_unknown 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

12 of 2 previous next

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Narrativa postguerra Narrativa postguerra Presentation Transcript

    • NARRATIVA POSTGUERRA
    • PANORAMA GENERAL• Exili de molts intel·lectuals i escriptors• Prohibició de publicar en català o censura (TOP)• Absència pràcticament total del català en l’àmbit públic• Foment d’una situació diglòssica• Augment de la castellanització i dialectalització del català
    • PROBLEMES EN LA LITERATURA1- Reconstrucció del mercat literari: sense comptar amb cap mitjà de difusió de la cultura (premsa,ràdio,ensenyament,oficialitat de l’idioma,etc.).2- Els lectors catalans llegeixen majoritàriament en castellà.3- La censura: -no es podien editar revistes en català -els llibres eren molt vigilats. -s’impedia publicar traduccions al català4-Les principals editorials:Selecta, Aymà i Ariel5-Al País Valencià :Torre i Sicània, a Mallorca l’editorial Moll.6-Creació de premis literaris: Joanot Martorell (1947)-(1960)------ Sant Jordi7-Molts escriptors van optar pel castellà:
    • NARRATIVA EUROPEAJames Joyce (Irlanda 1882-1941)Un dels grans innovadors de la narrativa contemporània.Ulysses (1922)Les innovacions principals que introdueix en la narrativaaquesta obra són la manca d’unitat d’estil, la barreja dediversos registres de llengua i la tècnica del monòleg interior.Marcel Proust (França 1871-1922)A la recerca del temps perdut, cicle novel·lístic sobre el pasdel temps. Per això es val de frases llargues plenes d’incisosque tradueixen el desenvolupament del pensament.
    • NARRATIVA EUROPEAFranz Kafka (República txeca 1882-1924)A les seves obres presenta un món on és difícil viure, onl’individu se sent angoixat, sol i culpable davant l’absurditat dela vida: la ficció que crea en les narracions i novel·les, amb unnarrador-autor, reflecteix situacions irreals i alhora coherents.Virginia Woolf (Regne Unit 1882-1941)Les seves novel·les, d’experimentació, es caracteritzen per la mancad’acció i per la voluntat de copsar la vida canviant i inabastable de laconsciència. Va escriure també obres en defensa dels drets de la dona.
    • NARRATIVA catalana1- NOVEL·LA D’ANÀLISI PSICOLÒGICA2- NOVEL·LA REALISTA
    • NOVEL·LA ANÀLISI PSICOLÒGICA1-Centrada en la vida interior dels personatges i en la seua visió de la realitat2-Els ambients condicionen els conflictes interns dels personatges: espais urbans i que reflecteixen també la crisi de valors morals de la societat.3-Aspectes innovadors : -Us del monòleg interior per reflectir el flux de la consciència. -El temps interior o personal. -La importància donada als somnis (Freud). -Recursos d’introspecció tradicionals : cartes, diaris, memòries. -Primera persona per tal d’acostar-se al màxim al personatge central : ús de l’escriptura parlada (La plaça del Diamant) -O en tercera persona, amb l’estil indirecte lliure (quasi identificació entre narrador i protagonista) narrador omniscient limitat.
    • NOVEL·LA REALISTA1r Realisme testimonialista: Des de l’exili ofereixen un testimoni dels fets a partir del 36: Avel·lí Artís Gener (“Tísner”)2n Novel·la realista existencialista. Pretén denunciar la situació política de postguerra. L’ésser humà com a víctima de situacions absurdes i que no troba sentit al món que l’envolta. Manuel de Pedrolo: Avui es parla de mi (1966).3r Realisme mític (anàlisi psicològica) Llorenç Villalonga: a través d’un narrador subjectiu explica la decadència d’un món que desapareix, la noblesa mallorquina. Josep Pla (esquemes realitzats-assaig) Pere Calders, autor d’una narrativa breu que combina un marc realista amb elements fantàstics (realisme màgic).
    • LLORENÇ VILLALONGA
    • LLORENÇ VILLALONGAL’obra• Gira al voltant de Mallorca i del seu origen social: la noblesaillenca.•Tota la seua obra es proposa, seguint Marcel Proust, recuperar untemps perdut mitjançant l’escriptura.•Els seus arguments novel·lístics parteixen de fets autobiogràfics.•La seua novel·la esdevé psicològica, però és també una constantreflexió sobre la relativitat del coneixement i la inexistència de laveritat absoluta.
    • LLORENÇ VILLALONGAL’obra•Villalonga és el primer narrador català a Mallorca. Supera latradició i fins i tot la critica, especialment lEscolaMallorquina. Rebutja el modernisme, la poesia pura i elnaturalisme.•Només salva els escriptors que sinteressen per la psicologiadels personatges, pel retrat de mons subjectius: Marcel Proust,en qui largument pràcticament desapareix i se centra enlinterés pels matisos, les realitats interiors, i laristocràcia.•La Guerra Civil i la 2a Guerra Mundial van significar per a ellla pèrdua del seu món personal.
    • LLORENÇ VILLALONGA NARRATIVA•Mort de dama Es tracta d’una crítica mordaç de la societat mallorquina de l’època, a la qual ell pertany i per tant coneix perfectament.•A partir dels seixanta escriu el "cicle Flo la Vigne".•Les fures (1967)•El misantrop (1972) novel·la sobre l’experiència jovenívola destudiant.
    • LLORENÇ VILLALONGA TEATRELes seues obres teatrals recullen els temes i personatgesde les seues novel·les.Faust --------BearnA l’ombra de la seu ----------Mort de dama.•Desbarats són un conjunt de peces breus destinades enprincipi a ser llegides en un cercle d’amistats. Temàtica decrítica a la societat en to sarcàstic.
    • MERCÈ RODOREDA
    • MERCÈ RODOREDA 1-Etapa d’aprenentatge•Aloma, (premi Crexells l’any 37) • S’aprecien ja algunes de les característiques de tota l’obra posterior: poeticitat i simbolisme. • Novel·la amb moltes referències biogràfiques. • El tema: les relacions amoroses en forma de triangle.
    • MERCÈ RODOREDA 2- Les obres de maduresa•L’exili va frenar dràsticament la producció narrativa•Vint-i-dos contes (1958), que havia guanyat l’any anterior el premi VíctorCatalà. • En aquests relats assaja diferents tècniques i estils. Combina narradors tradicionals, narradors omniscients, narradors objectius, diàleg amb un interlocutor mut.•El carrer de les CamèliesEl tema són les relacions amoroses, la submissió i dependència del mascle.Un altre aspecte típic de la narrativa rodorediana és l’orfandat de lesprotagonistes: Cecília Ce fou abandonada de petita a la porta d’un jardí.
    • MERCÈ RODOREDA 2- Les obres de maduresa•Jardí vora el mar•La forma d’escriure s’objectivitza. El narrador és un personatgesecundari: el jardiner d’una casa que contempla les vides d’unspersonatges durant sis estius. Trobem la relació amorosa impossiblei un final amb suïcidi.•És important assenyalar la simbologia del jardí, que representa unainfantesa idealitzada, la felicitat perduda que cerca el protagonista.•La plaça del Diamant
    • MERCÈ RODOREDA 3- El mite de la infantesa•Les protagonistes arriben a la vellesa i moren, a diferència perexemple de les protagonistes de La plaça i El carrer, on el finalpresenta unes dones que han aconseguit la felicitat o almenys quehi poden aspirar.•La meva Cristina i altres contes•La inadaptació social és un dels trets característics. S’empra latècnica del monòleg interior o escriptura parlada (sembla que esdirigeix a algú, no és una reflexió personal, una exteriorització delpensament).•Trobem el tema de la transformació. Els personatges estransformen per fugir d’una realitat que no els agrada.
    • MERCÈ RODOREDA 3- El mite de la infantesa•Mirall trencat•L’argument gira al voltant de les vides d’una família, els Valldaura.En aquest sentit està relacionada amb altres novel·les de l’època(Cien años de soledad) que recreen sagues familiars.•Tracta el mite de la infància en una novel·la amb una estructuratancada: naixement, creixement, ensulsida i destrucció d’un món.•El jardí és també present.•Amb aquesta novel·la Rodoreda recupera el passat a través delsímbol del mirall.
    • MERCÈ RODOREDA 4- Els darrers anysViatges i flors (1980)Quanta, quanta guerra... (1980)La mort i la primavera (1986)
    • LA PLAÇA DEL DIAMANT
    • LA PLAÇA DEL DIAMANTESTRUCTURA•1a: abans de la República à ingenuïtat del pèrsonatge.•2a: República i guerra à revolta interior o despertar de laconsciència.•3a: Postguerra: llarga convalescència d’un país i d’unpersonatge malalt
    • LA PLAÇA DEL DIAMANTNatàlia•Natàlia és el personatge més ben caracteritzat, però apenes en tenim descripcions.•Quimet•Aquest personatge és introduït amb una descripció llargade caràcter realista i sensual. El tema del masclisme.ACTIVITAT: Fes una descripció a partir de la d’enQuimet.
    • LA PLAÇA DEL DIAMANT•Tenia els cabells com un bosc, plantats damunt del cap rodonet. Lluents com unxarol. Se’ls pentinava a cops de pinta i a cada cop de pinta se’ls allisava ambl’altra mà. Quan no tenia pinta se’ls pentinava amb els dits de les mans benoberts, de pressa, de pressa, com si una mà perseguís l’altra. Si no se’lspentinava, li queia un ble de cabell damunt del front, que tenia ample i una micabaix. Les celles eren espesses, negres com els cabells damunt d’uns ulls menuts illuents de ratolí. Les vores dels ulls sempre les tenia humides, com una micauntades i li feia molt bonic. El nas no era ni massa ample, ni massa estret, ni tirantamunt que no m’hauria agradat gens. Les galtes plenes, rosades a l’estiu, roges al’hivern, amb una orella a banda i banda una mica desenganxada de la part dedalt. I els llavis els tenia sempre encesos i eren grossets; el de baix eixit cap afora. Quan parlava o reia, se li veia la cadeneta de les dents, ben posades a cadaforat de la geniva. Tenia el coll sense nervis. Només darrere de les cames, mésprompte primes, les venes se li inflaven com serps. Tot el cos era llarg i rodó oncalia. La post del pit alta, les anques estretes. El peu llarg i prim amb la volta unamica aplanada. Estava bastant ben fet i li ho vaig dir, i es va girar a poc a poc iem va preguntar, et pareix?
    • LA PLAÇA DEL DIAMANT•Antoni•El segon marit és l’Antoni, s’hi casa després de morirQuimet a la Guerra, serà un home molt més comprensiu ibo amb ella.•Representa doncs l’amor pur, sense sexe, on el respecteés la base de la relació. Estima sense imposar res i açòfacilita una relació més igualitària.•Els fills: Antoni i Rita
    • L’espai i el temps•Els referents temporals i espacials són mínims al llarg dela novel·la. No es tracta d’un novel·la històrica. Per açò apoc a poc es van perdent els referents historicosocials amesura que s’avança en la narració.•Quant a l’espai, l’acció es situa a Barcelona, a la plaçadel Diamant del barri de Gràcia. Però tampoc es donengaires dades (significació més universal)
    • Símbols•Coloms: 1ª part simbolitzen la vida angoixant i frustrantamb el seu marit. En lultima part del llibre els colomsseran un element del record de la protagonista, quanNatàlia recupera el seu nom, els idealitza. (El segon maritera qui els venia les veces per alimentar els coloms.Després alimentarà la família completa).• Lembut: imatge duna vida plena de dificultats cadavegada més intenses i abundants, les estretors del’existència...
    • Símbols•Les balances que hi ha gravades al replà de l’escala del c. DeMontseny representen lequilibri que la protagonista busca duranttota la seua vida.•El ganivet està relacionat amb les balances, representen l’espasaamb què mata el passat i s’allibera.•El quadre de llagostes representa el domini de lhome sobre ladona. Tenen una connotació sexual•Les flors i les nines que simbolitzen la infantesa i la joventut,èpoques de felicitat.•El caragol de mar representa un canvi important en la vida de laprotagonista, simbolitza lharmonia i l’estabilitat.
    • L’estil NarradorÉs interna protagonista. Tot ho coneixem a través del filtrede la protagonista, i aquesta característica condiciona lapercepció de la realitat per part del lector, la limita.•Tècnica de l’escriptura parlada•La diferència amb el monòleg interior és que la narradorasembla que es dirigeix a una segona persona.En lultima part de la novel·la predomina el monòleginterior.
    • L’estil•La llengua utilitzada és senzilla i popular sense perdre la poeticitat.Lautora no reprodueix una parla concreta sinó que crea una llenguacoherent amb la personalitat i amb la psicologia del personatge principalutilitzant recursos estilístics que imiten la llengua popular sense caure maien la necessitat dusar vulgarismes.•Saconsegueix per lús de les frases curtes, el predomini de lesjuxtaposicions, de les frases coordinades i de la repetició de la conjunciócopulativa i (polisíndeton). També repeteix molt el pronom relatiu que...•Les citacions en estil directe i en estil indirecte tenen el mateix objectiu:buscar un llenguatge àgil i semblant al que susa oralment. Però MercèRodoreda no renuncia tampoc a la poesia i per això apareixen metàfores iel recurs a l’al·lusió o a la elisió.