• Like

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
2,376
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
27
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. estàndard ÚS LINGÜÍSTIC Conjunt de manifestacions verbals (orals i escrites) que s’emeten en una comunitat per satisfer les necessitats de relació dels individus Dinàmic Divers o variat regulat indicador Perquè es transforma per causes Polítiques, econòmiques ,ambientals... Del grau de vitalitat de la llengua A partir d’unes normes d’ús Perquè els humans viuen en Els individus seleccionen Varietats segons la situació Espai geogràfic Temps històric Grups socials Varietats Geogràfiques (v.diatòpica ) Varietats Socials (v.diastràtica ) Varietats Històriques (v.diacrònica) Depenent del Context Canal Tema Parlant intenció Varietats funcionals REGISTRES (v.diafàsica )
  • 2. VARIACIÓ DIAFÀSICA: varietats funcionals o registres -Canal Oral. -Poca elaboració textual. -no segueix la norma lingüística. -paraules i expressions grolleres. -pobresa lèxica. -repeticions abundants. -anacoluts. -interjeccions. -mots jòquer. Vulgar -Canal escrit. -Connotació i polisèmia. -Receptor universal i desconegut. -Subjectivitat i emotivitat. -Grau elevat d’elaboració formal. -Intenció estètica. -Ús de figures retòriques i recursos estilístics Literari -Canal oral. -Textos conversacionals. Als textos escrits, reproduccions de la llengua oral. -temes generals i quotidians. -subjectivitat i emoció. -poca elaboració i molt espontani. -frases fetes, refranys, eufemismes, onomatopeies. -anacoluts. -abundància d’interrogacions, exclamacions, imperatius, interjeccions... -reforç de codis no lingüístics. Col·loquial -Canal escrit. -Tema específic. -Denotació i monosèmia. -Claredat, precisió,concisió. -Nivell de formalitat neutre- -Objectivitat, impersonalitat. -Afany d’universalitat. -Caràcter verificable. -Abundància de tecnicismes, neologismes, sigles, i en algunes matèries codis propis. Científicotènic Registres no formals Registres formals
  • 3. VARIACIÓ DIAFÀSICA: varietats funcionals o registres -Canal oral (ràdio i televisió) o escrit (diaris i revistes). -Recursos expressius. -Missatge breu. -Recolzat amb la imatge gràfica en textos escrits, música i veu en textos orals Llenguatge publicitari -Canal oral (ràdio i televisió) o escrit (diaris i revistes). -Claredat i eficàcia informativa -La informació respon a les preguntes bàsiques de què, qui, quan, on, com, per què. -Utilització de fotografies, gràfics, etc. per il·lustrar el discurs. Llenguatge Periodístic -Canal escrit. -Estil molt formal, impersonal i amb fòrmules prefixades -Tractaments de cortesia i jerarquitzacions. Llenguatge Jurídico-administratiu Registres especialitzats
  • 4. estàndard
    • Llengua comuna, general i supradialectal que serveix de model de referència per a tota la comunitat lingüística.
    • És una varietat neutra, que no és pròpia de cap grup específic, i actua com a anivelladora de la variació lingüística. Al mateix temps, crea la noció de llengua i esdevé per als parlants la representació d'aquesta. És, lògicament, la varietat que s'ensenya als no nadius.
  • 5. estàndard
    • Tots els textos o discursos que es generen en els àmbits de premsa, ràdio, televisió… exigeixen un model de llengua definit, conegut i acceptat per tots, un model en el qual els usuaris se sentin segurs i amb el qual s'identifiquin. 
    La llengua estàndard existeix per a possibilitar i garantir la intercomunicació generalitzada en una comunitat lingüística en els àmbits formals, especialment per a satisfer les complexes necessitats comunicatives d'una societat moderna.  (Gabriel Bibiloni, Llengua estàndard i variació lingüística )
  • 6. estàndard
    • Pel que fa a la formació de l'estàndard, de vegades un dels dialectes de la llengua hi té un protagonisme molt evident
      • Exemples: el dialecte de l'Île-de-France per al francès o el toscà per a l'italià.
    • o també pot passar que es formi amb aportacions de tots els dialectes
      • exemples: cas del basc.
    • De tota manera, la varietat estàndard admet matisacions regionals, és a dir, l'existència de diverses formes que es diferenciïn només per alguns trets que no dificultin la intercomprensió ni la identificació de tots els parlants de la comunitat.